Fecha: 9 -novembre-2013
Circular: No
Recorregut total: Km.
Grau de dificultat : Alta
Duració total : 9 h.
PAS DES PONT NATURAL - TORRENT DES GORG BALU
Avui hem tornat al Torrent des Gorg Blau, però en aquesta ocasió pel Pas des Pont Natural, un lloc extremadament allunyat, no fàcil de trobar i de gran bellesa ja que pots observar gran part del barranc desde alt.
El dia comença molt ennuvolat i amb ganes de ploure. Deixem un cotxe a Escorca i un altre el més prop de l'entrada que va al Pas d'és Duro. Ens canviem al costat de la barrereta i prosseguim caminant per la carretera cap a les casa des Graus. Primera gran dificultat, intentem passar sense cridar l'atenció però un canet molt mono de les cases ens delata, de seguida surt la propietat que ens indica que és una finca privada i que no pot passar ningú, que no donen permís per accedir al torrent ni per la seva propietat ni per les veïnes. Després de parlar uns minuts accedeix per aquesta i única vegada a que passem, al que li agraïm el gest.
Superat el primer gran obstacle prosseguim a la recerca de la baixada que ens conduirà a uns nivells inferiors, l'accés està a uns pocs metres de les cases... comença a ploure i en pocs minuts ho deixa tot mullat i molt relliscós, iniciem el descens amb moltíssima cura, les roques es converteixen en el nostre enemics, el desnivell és important, utilitzant tots els sentits i algun més que no és pot dir.
La panoràmica és espectacular, podem veure tots dos costats del barranc i gran part del seu recorregut desde una perspectiva poc usual.
La localització de l'accés al jaç del torrent no és fàcil, vam seguir caminant descendint, fins a veure el primer senyal “el Ninot”, anem per bon camí, ho superem per un petit colladet i prosseguim, sense perdre massa altura, fins a arribar a unes alzines, si ens fixem veurem una gran fita que ens indica que hem de descendir immediatament en direcció a un bosquet de llorers flanquejats per una zona de cárritx. Des de lluny no es veu l'accés perquè està a uns metres més a baix, però a mesura que ens apropem donem amb ell.
És un estret espai entre la roca i els llorers que a la seva base té un reunió on col·locar la corda de 20 m. cal anar amb compte perquè la roca està forrajada de molsa de color verd que rellisca moltíssim. Una vegada superat ens deixa en un terraplen on hi ha una corda amb nusos per descendir just a la gran roca que forma el Pont Natural.
Ja hem arribat al Pont Natural, ho creuem per sobre de la roca, des d'aquí la sensació és màxima, estem damunt del torrent i podem veure a banda i banda tot el recorregut, per arribar a la vorera de davant on unes plaques ens faciliten el descens al jaç del torrent.
Aqui fem un petit descans, per iniciar el descens del torrent amb un salt al primer gorg amb un aigua molt freda, però aquest va ser gairebé l'únic gorg al que vam poder saltar, per que la resta o estaven completament buits o l'aigua era insuficient.
Seguim el descens i de cada vegada ens trobem amb menys aigua, mai ho haviem vist tan sec. Això comporta una certa lentitud perquè teniem que anar col·locant i recollint més cordes. Encara així segueix sent un torrent espectacular.
Asi seguim fins a arribar a la sortida del Pas d'és Duro, on vam fer una altra aturada per menjar i beure alguna cosa, i recordar el dia que vam fer una remuntada èpica.
Despues de salvar diversos gorg secs arribem al salt de s'Acollonament, entrant a sa Fosca. Aqui ens trobem amb mes gorgs amb aigua però a un nivell molt baix.
En arribar a Sa Bombilla, per on baixem fa dues setmanes, vam veure que havia sofert una ensulsiada de pedres i vegetació, estava ple de grans fragments de roca caiguda des de l'exterior i de gran quantitat de branques de llorer, impressionava.
Entre grimpada i desgrimpada acabam el recorregut. L'arribada fins a Escorca pel cami des Burgar i el cansament va ser matador.
I la cosa no va acabar aquí, l'anecdòtic va ser que en arribar al cotxe que teniem a Escorca no el vam poder treure perquè la carretera estava tallada per el Rally del Dijous Bó, que es far desde Sóller-Caimari, i vam haver d'esperar fins a les 23,50 h. que obrisin la carretera, una eternitat, encara sort que hi havia uns seguidors de l'esdeveniment que tenian fet un foc i ens vam poder escalfar, menjar unes pipes, i xerrar amb ellls. Al final acabem tots amontonats dins del cotxe amb la calefacció a tope, fent una dormideta i qualque roncada.