 |
Descens de barrancs
Esforç físic, descàrregues d'adrenalina, naturalesa d'impacte, aire pur, dosi de risc? Descendir un barranc és un dels esports més complets, addictius i emocionants que existeixen. El principal repte? Contra tu mateix. Les sensacions? Només tu podràs descriure-les.
Rapelar, saltar, nedar, bussejar, caminar, carregar amb un equip pesat seguint la llera d'un riu pels accidents geogràfics causats per l'erosió de l'aigua? el descens de barrancs o canons és un dels esports més complets i exigents que existeixen. A canvi, la naturalesa t'oferix imatges, sensacions i experiències que difícilment podràs sentir practicant altres activitats. T'imagines rapelando per una cascada, amb l'aigua caient damunt de tu, dintre de la gola d'un riu, envoltat de naturalesa verge?
Si vols vibrar, si estàs disposat a esprémer el teu cos i la teva ment al màxim, i a amidar les teves capacitats amb la mismísima naturalesa, aquest és el teu esport.
Com començar:
Per a iniciar-se en el descens de barrancs és necessari dominar amb habilitat i soltesa la tècnica de rapelar i el maneig de cordes. Aquesta és la base del descens de barrancs. Existeixen diferents escoles per a aprendre aquesta tècnica, específica en el cas d'aquest esport. També és important tenir coneixements d'escalada per si en algun moment fos necessari fer algun escapi del barranc.
El més fàcil és posar-te en contacte amb un professional, una escola o club especialitzats en aquesta activitat per a fer aquesta formació prèvia a la sortida a la naturalesa. Després, aniràs en grup amb un guia expert i coneixedor del barranc que aneu a descendir.
Un principiant mai ha d'intentar el descens d'un barranc per lliure, podria resultar molt perillós. Sempre cal anar amb guia o amb algú especialitzat en aquesta activitat, que a més de disposar de l'equip necessari i homologat, coneixerà el barranc a la perfecció i sabrà maniobrar en cas d'emergència.
El nombre de components dels grups ho sol determinar la naturalesa i el nivell de dificultat del barranc. En els fàcils són factibles grups de fins a 10 o 12 persones. En barrancs complicats l'ideal és 4 membres com a màxim, tots ells experimentats i amb un alt domini de la tècnica.
Abans de començar és recomanable fer-se un reconeixement mèdic, ja que el nivell d'exigència d'aquest esport és alt. Les persones poregoses, amb alguna lesió articular o sense el material i les habilitats tècniques necessàries, és millor que s'abstinguin de practicar barranquismo. Per la seva pròpia seguretat i la dels seus companys
| |
L'equip:
Al principi, existeixen empreses on poder llogar part del material que necessites. Si decideixes seguir practicant-lo podràs fer-te amb l'equip en botigues de muntanya o especialitzades.
Disposar del material adequat a les teves condicions físiques i a la tècnica del descens, i saber emprar-lo amb habilitat, t'ajudarà en la progressió que requereix aquesta activitat i et proporcionarà seguretat front el mitjà natural. L'equip necessari per a practicar barranquismo consisteix en:
-PortarNeopreno. Et proporcionarà aïllament tècnic i flotabilitat, i et protegirà de petits cops, esgarrapades i planchazos. I no oblidar els escarpines
-Arnés. Els hi ha específics per a barrancs, encara que també podries usar els d'escalada o espeleologia. L'ideal és que tingui el punt d'ancoratge alt perquè no et desequilibri el pes de la motxilla o el doll d'una cascada.
-Descensor. El model clàssic és el ?tipus 8?, que admet l'ús de tot tipus de cordes i diàmetres, així com l'ocupació en simple o doble entenimentada.
-Caps d'ancoratge. Un curt i altre llarg, el qual ha de permetre'ns tenir sempre el mosquetó al nostre abast.
-Mosquetons. Homologats i amb una alta resistència de càrrega. Per a un equip bàsic es necessiten un mínim de tres unitats.
-Casc. D'escalada i homologat, per a protegir-nos de cops i de l'impacte de la caiguda de pedres. També et serà imprescindible sota l'impacte de l'aigua en una cascada.
-Calçat d'esport o botes específiques de barrancs, més cares però més tècniques.
-Guants. Per a protegir-te del fred, cremades del descensor o la corda al rapelar, així com per a evitar petits corts i erosions.
-Motxilla. Si pot ser impermeable o específica per a barrancs.
-Cordes estàtiques per a rapelar.
-Altres materials útils: bidó estanc, borses seques, roba seca, flassades de supervivència, silbato (pito).
|
|
 |
|
|
|
|
La tècnica en barranquisme. La tècnica està en gran mesura lligada als materials específics que requereix aquest esport. En un descens hauràs d'utilitzar diferents mitjans de progressió, els quals no requeriran, a priori, cap material específic per a la seva execució (excepte el de seguretat si escau), però si d'una tècnica. Tal és el cas de les desgrimpades, i grimpades, natació, bussejo, lliscament per tobogans, i el salt.
Fins i tot a alguna cosa tan habitual com caminar cal prestar-li la necessària atenció, ja que durant la marxa és quan es produïxen la majoria dels accidents que es donen en el barranquismo a causa de terreny abrupte i relliscós.
Amb bastant assiduïtat serà necessari recórrer al rapel per a salvar els ressaltis importants que ofereixi el terreny, pel que deurem conèixer i entrenar-nos en els diferents mètodes de descens, remunti i maniobres especials en corda. Les aigües vives no solament requeriran d'unes tècniques específiques, sinó també d'un perfecte coneixement dels corrents.
Però la tècnica no ho és tot, rapelar en grans verticals, realitzar en ells pèndols i reinstal·lacions, creuar un corrent o descendir allí on el sol sembla amagar-se i l'aigua es precipita formant espumaredas o remolins, tot això sota un soroll atronador, no solament requerirà de la tècnica sinó del costum.
| |
El límit vertical
S'aplica la denominació de canó o barranc (torrent a Mallorca) a les entalladuras produïdes pel pas de l'aigua en les roques dels massissos muntanyencs. L'acció de l'aigua al discórrer entre aquests materials produïx una sèrie de fenòmens, condicionats per la composició i disposició d'aquests materials, el desnivell a salvar, el cabal i la seva velocitat, la composició química de l'aigua i fins i tot la seva temperatura i els materials arrossegats per l'aigua. En línies generals, es coneix com barranc a aquelles entalladuras el cabal de les quals sol ser estacionari o fruit d'augments de capdal deguts a tempestes o desglaços, mentre que el canó és aquell el cabal del qual és més o menys perenne i lògicament també condicionat a tempestes i èpoques de desglaç. Altra característica diferenciadora podria ser el desnivell a salvar, sent major en el barranc que en el canó. En el seu recorregut, l'aigua pot formar diversos accidents geològics, com cascades, badinas o marmitas, en profunds gorgs o fins i tot en terrenys més o menys oberts.
|
|
|
|
|
|
|
Preparació física
El descens de barrancs posarà a prova totes les teves habilitats i condicions físiques, pel que, per a poder gaudir-lo i practicar-lo amb seguretat, has de tenir una bona condició física. Descendir la llera d'un riu t'exigirà no només tècnica sinó força, resistència, capacitat aeròbica, flexibilitat, equilibri i alguna cosa molt important, control mental. Durant la seva pràctica treballaràs el teu cos al 100 x 100, però és millor que ho hagis entrenat abans..
La preparació física adequada per a la pràctica d'aquest esport hauria d'incloure exercicis de força-resistència, cardiovasculars (nedar o córrer són molt adequats), estiramientos i equilibris. Aquest entrenament pots realitzar-lo en qualsevol club esportiu. Un rocòdrom pot ser un bon lloc per a entrenar tant la tècnica de l'escalada com la del rapelad.
 |
Paradisos del barranquisme
A
Gola de Escuaín on va donar començament, d'una manera diferent al que avui coneixem, el descens de canons a Espanya. Lucien Briet, fascinat pel que es contava sobre aquesta gola, va decidir explorar-la pel seu fons el 21 d'agost de 1903, quedant prendado per la seva bellesa. Des de llavors, i sobretot en la dècada dels 80*, es van obrir molts barrancs al Pirineu gràcies a grups espeleológics catalans i aragonesos com la Societat Aragonesa d'Espeleologia o el Centre Excursionista Aliga de Barcelona. Els anys 90 van consolidar aquesta activitat, que a poc a poc es va anar donant a conèixer no solament en els ambients espeleológicos (pioners en aquesta disciplina) sinó muntanyencs. Avui dia es tracta d'una activitat a l'abast de qualsevol persona.
(*) A Mallorca està documentat que amb naterial ja es practicava barranquisme en el Torrent de Pareis i en 1965 en el Torrent del Gorg Blau (Sa Fosca), any que es va fer el primer descens.
La Serra de Guara, un dels llocs més singulars de la geografia espanyola, és un paisatge únic d'enorme bellesa que alberga profunds canons i barrancs. Sens dubte, el bressol del descens de barrancs en el nostre país. A les illes Tenerife i Mallorca també oferixen barrancs espectaculars sobretot el Torrent des Gorg Blau de grau 6 a Mallorca, tal vegada el millor d'Europa.
Fora de les nostres fronteres, l' illa La Reunión és el paradís dels barrancs... si estàs disposat a fer rape'ls de 100 metres i a dormir diversos dies seguits dintre del mateix barranc. Més a prop, l' illa Madeira també és famosa pels seus barrancs. Aquestes destinacions exigeixen un nivell molt alt tant de preparació física com de tècnica |
|
|
|
Next >> |
