Avui és un día especial, hi ho és perquè amb fet tot el recorregut amb l'equip de TIRA-TIRA d' IB3 i vos podem adelantar que ha estat de lo mes entretengut i divertit !! em disfrutat !!

Sortim d'Orient pel camí de ses cases de Coma-Sema. Una vegada arribat a ses cases agafem el camí esfaltat de la nostra esquerra que ens durà a l'aparcament. Aquí comença s'excursió, la direcció que em de seguit es sa des Coll des Bosc, es tracte d'una pista forestal cómoda. Passem un torrent, que més endavant formarà el torrent de Solleric. Aquí vorem un cartell que ens indica els Barracons, però noltros continuem pel camí de carro.

Poc després arribarem a un petit pla, amb un grup de pins els "Pins de la "Bassa, quí en aturem una bona estona per visitar el talaiot de Coma-sema. L'estudi de les estructures del talaiot de Comasema, permet una comparació
amb el conjunt d'altres monuments illencs de la Mediterránea occidental i la inclusió dins els paràmetres constructius, que el situen cronològicamentcap a mitjans del II mílenari A.C. Entenem que les seves característiques ens duen a considerar aquest, com un possible prototipus del que será el talaiot clàssic, i que estarà construit de forma regular, entorn a un eix de simetria central i vertical, generalment ocupat per una columna polílítica a Mallorca, fenomen parcialment documentat a Menorca, tenint a les Balears com a precedents arquitectònics, la seva fase anterior pretalaiòtica. Aixó ens dona entenent que la construcció del talaiot de Comasema, fou coetània o almenys no excessivament allunyada temporalment, de l'adopció d'estructures en forma de torre a l'àmbit illenc de la Mediterráneaoccidental i que amb el temps evolucionà cap a les nuragues, torres i taliots clàssics d'estructura regular, delimitats per un eix de simetria vertical. (descripció de El Talaiot de Comasema LLuis Plantalamor Massanet, Jaume Murillo Orfila)

A la dreta del camí surt una sendera que arriba a la casa de la Plana.

Continuem i arribem al portell del Bosc que ens obre les portes al encinar de Coma-sema. L'encinar, que ascendeix fins al coll del Bosc, conserva moltes restes de l'activitat de carbonear: rotles de sitja, barraques, forns de pa, forns de calç... Passem al costat d'una bassa, a la dreta del camí i arribem a una caseta anomenada el porxo dels Porcs o del Bosc, que precissament ens trobem amb uns caçadors que després de sa jornada preparaven de dinar un arrós brut.

Continuem pel camí i arribem al coll del Bosc (799 m), on s'acaba la pista. Girem cap a l'esquerra per prendre el camí de pujada al cim de sa Rateta. El camí pel qual pugem a sa Rateta és una antiga via de nevaters. Però abans ens aturem per dinar, aprofitem per filmar les meravelloses vistes de la Serra.

Lo més destacable de la pujada, a més de les espectaculars vistes, es el primer Clot de Neu que hi ha a sa vorera del camí, davall una gran alzina d'uns 16 m de fondària. A la paret oriental de l’avenc, enfront del mur artificial,
una gran colada estalagmítica s’estén verticalment tot al llarg del pou. A la seva superfície s’hi poden distingir fins a sis marques o incisions horitzontals picades a la roca –pròximes al metre de longitud– que se succeeixen a intervals regulars de devers dos metres. Resulta lògic pensar que aquestes incisions puguin tenir com a finalitat l’avaluació de les reserves de neu emmagatzemada. La capacitat del Clot de Neu Gran de sa Rateta supera el centenar de metres cúbics.

Es tracta d’un conjunt de tres avencs, situats al vessant SE de la mola que forma la Serra de sa Rateta, a una altitud aproximada de 1.050 m, tot just a la ruptura de la pendent entre els costers meridionals i l’altiplàsummital. S’hi accedeix pel camí empedrat que, partint del Coll des Bosc de Comassema, finalitza en aquestes instal·lacions per a nevatejar, concretament al Clot de Neu Gran de sa Rateta. La localitat que descrivim araapareix citada ja per GARCÍA-PASTOR (1967), autorque assenyala la presència d’un avenc natural emprat com a dipòsit de neu. Alguns anys més tard és estudiada per GINÉS (1980), qui descriu dos dels avencs existents: el Clot Gran i el Clot Petit. Posteriorment, GORRIAS(2001) i VALLCANERAS (2002) s’ocupen dels Clots de Neu de sa Rateta, esmentant l’existència d’un tercer avenc també d’escassa fondària. La ubicació dels diferents elements que integrenaquest conjunt està recollida a la Figura 2, en la qual espot apreciar la situació relativa dels dos avencs menors així com la disposició del camí d’accés i de les restes del porxo dels nevaters.

Ara ja només ens queda enfilar cap el cim on podrem gaudir d'una de les millors panoràmiques de l'illa. Faim l'auradeta per beure aigüa contemplar les vistes i una espectacular posta de sol per darrera del Puig de Galatzó, aquí l'equip de Tira-Tira emplea tot el seu arsenal pert captà aquest maravellós espectacle.

La tornada la feim per on em pujat, fin arribar a l'aparcament de les cases de Coma-Sema.

Bibliogràfia: ENDINS, núm. 26. 2004. Mallorca. AVENCS RELACIONATS AMB EL COMERÇ DE LA NEU
A L’ILLA DE MALLORCA per Joaquín GINÉS 1, 2, Mateu FIOL 1 i Àngel GINÉS 1, 3

text d'en Xavier González