SENDERISME A EIVISSA

TORRE D'EN ROVIRA

En aquesta ocasió us descriurem una ruta que realitzem aquest estiu per la costa eivissenca. Al parlar d'Eivissa ens ve a la ment, les seves platges, turistes, discoteques, la nit, els "wuichifaris", etc.., però Eivissa és molt més. Té a més de les seus increibles platges racons veritablement espectaculars tant en la seva costa com en l'interior, tals com el puig Gros, el puig des Falcó, sa Talaia de Sant Josep, ses Rosques Altes, És Broll donis Buscatell, totes ses torres costeneres, S'Aigua Dolça, cala Albarca, etc, etc..

Al final ens decidim i ens carreguem les nostres motxilles idratants-camelbak i vam emprendre la ruta costenera que va del Port des Torrent (Badia de Sant Antoni de Portmany) fins a les Platges de Comte a la costa Oest, terme municipal de Sant Josep.

Deixem el cotxe aparcat en les últimes cases d'una urbanització en el Port des Torrent a 200 m. de la riba del mar. Comencem a caminar en direcció a la Punta de sa Pedrera i ja entre les roques i la pineda podem veure un caminoi que ens conduïx per la vora del mar fins a uns escars. De seguida ens trobem a la nostra esquerra amb un tancat de reixeta, intent d'una nova urbanització en aquest cas fallida.

A partir de aqui els penya-segats van prenent altura que juntament amb els abundants illots situats davant la costa afegixen interès paisatgístic i ecològic a l'itinerari.

Seguim avançant separant-nos un poc de la vora del penya-segat per a adrentarnos a la pineda fins a donar amb una petita caleta anomanada es Caló. Un lloc enciçador. Aqui i seguint el caminoi hem de descendir amb una fàcil desgrimpada per un gran pi fins a arribar al costat del mar. En es Caló podem veure tres escars que fan el lloc molt més pintoresc.

Prosseguim el nostre itinerari per la mateix caminoi procurant no separar-nos massa de la vora del penya-segat i no endinçar.nos massa en la pineda ja que ens podríem confondre amb un laberint de caminois que hi ha.

Ens acostem a un xalet que amb la seva petita paret sembla que ens tanca el pas, però no és així, hem de saltar-la per un graó col·locat per a això, seguir pel seu jardí i moll privat, ho reconeixem per la seva grua, i sortir per la paret de davant sense cap problema. Des de aqui ja albirem la turística platja de Cala Bassa, prosseguim fins a arribar a la zona d'aparcament des del qual i per la part del darrere dela platja ens dirigim a l'altre extrem de la mateixa. Es tracta d'una platja de 220 metres llarg per 34 metres ample dotada amb tots els serveis, banys, botigues, restaurants, quiosquet, etc. ideal per als "wuichifaris" com diria el meu cunyat que d'aixó amb sap un rato llarg. Arribat al final de la platja, vam seguir per la costa en lleuger ascens avançant per un territori cada vegada més accidentat, a la dreta i a 3 minuts i arribarem al "Jardí" de l'Ermità ple de creacions religioses viu en una cova en el penya-segat, proseguim per arribar al Cap de la Bassa. Seguim la costa fins que ens trobem amb una roca que té un gra forat. En aquest punt tenim dues opcions, una fàcil no travessar el forat i seguir vorejant la costa per la part alta del penya-segat i per el caminoi i altra opcióno tan fàcil , és la qual nosaltres triem, travessar el forat en lleuger descens cap a la riba del mar. Ens situem en la riba just sota els penya-segats i que seguirem uns 300 m. ja sense sender fins que altre gran penya-segat que en realitat és una cala, ens tanca el pas i ens obliga fer cul enrera uns 50 m. i grimpar fins a arribar a la part superior del penya-segat amb el que enllacem amb el caminoi inicial.

Prosseguim la nostra ruta passant prop de la punta de sa Miloca, des d'on es contempla tota la bellesa de cala Bassa. Aqui ja podem albirar la Torre d'en Rovira * i a ella ens dirigim passant per la Cala Roja i la Punta dels Farallons nom que tambè reben els illots de davant.

A l'arribar a la Torre d'en Rovira * fem parada obligatòria per a beure, reposar forces i fer unes fotos. Ara ens dirigim a la Punta de sa Torre , just enfront de la Illa de sa Conillera d'extensió 7,29 Km i 69 m. d'altura coranada pel seu far, és l'illot més important de tots el que envolten la costa de les Platges de Comte, juntament amb els illots des Bosc, na Plana, és Vaixell, na Gorra i s'Espartar, ens trobem en el punt més pròxim entre ambdues illes i d'obligat pas per a totes les embarcacions. Regressem fins a la Torre d'en Rovira i prosseguim la nostra ruta amb direcció a les Platges de Comte fins a trobar uns escarsa els quals hi accedirem per una escala, i on ens recuperarem de l'esforç realitzat amb un impressionant bany en les seves aigües cristal·lines. El retorn ho realitzarem pel mateix lloc pel qual hem vingut.

La durada total és de 4,30 h. sense contar descansos, banys, etc..

* TORRE D'EN ROVIRA: Coneguda també com torre de Comte, es troba situada en la punta del mateix nom, a una cota de 12 m. en la parròquia de Sant Agustí donis Vedrà. Dintre de les de la seva categoria és una torre de primera classe, per tant de volumetria més gran que altres construïdes contemporàniament en les illes Pitiüses. La porta original està situada al primer pis. És un edifici troncocónico de moderat releje, de dos pisos i plataforma amb parapet corregut del segle XVIII. Aquesta torre va ser habilitada com habitatge fa anys sense que fos alterat excessivament el seu aspecte extern. En l'any 1824 figura artillada amb 2 canons de 16. En l'actualitat conserva les quatre mènsules del matacán. El disseny d'aquesta torre va ser realitzat per l'enginyer Ballester al voltant de l'any 1756 i portat a terme l'any 1763 pel també enginyer García Martínez. La seva construcció es va realitzar amb la finalitat de protegir la costa eivissenca de ponent entre l'església de Sant Antoni i la torre donis cap donis Savinar. No consta que aquesta torre intervingués en cap acció defensiva destacada.

30-8-2011

_________________________________________________________________________________________________