387. Pas de s’Argentó, Pas de s’Estaca i Clots Carbons

pas de s estacaicono senderismoData: 7-juny-2014
Circular: – 
Recorregut total: 

 

La ruta d’avui consisteix en recórrer la zona dels Clots Carbons, el Pas de s’Argentó i el Pas de S’Estaca pels antics camins empedrats.

Comencem en el port de la Calobra per dirigir-nos cap a a l’antic nucli de la Calobra pel Cami Vell de sa Calobra a Tuent, anomenat Cami dels Ports per unir el Port de Sóller amb el de la Calobra. Després de 15′ arribem a l’ermita de Sant Llorenç del s. XIII, situada en el Coll del mateix nom.

Continuem per la carretera asfaltada que baixa a Cala Tuent, però als 6′ trobem a la dreta una entrada a una finca, avui en obres, i just enfront s’inicia l’ascens que em de prendre, per endinsar-nos en un alzinar, es tracta d’un camí empedrat encara que al principi és totalment inexistent, però si hem seguit correctament l’orientació aviat ho trobem. Una vegada en ell es tracta de seguir-ho en fort ascens fins al Coll d’en Termes, nom que rep de la família propietària que va tenir i que va comprar part de la finca a la família d¡en Vicenç Nyegos que la va haver de vendre de forma precipitada per poder pagar el rescat d’un fill que fou capturat pels pirates algerians. En aquest mateix un lloc franquejat per una paret de partió es troba la canal del mateix nom, un dels escassos passos que ofereix el penya-segat.

Prosseguim pel portell de pedra per dirigir-nos direcció S. per una terreny complicat i poc fitat per anar a buscar el Pas de s’Estaca i creuar el Torrent del Gorg dels Diners., el traçat és lent i molt dificultos per les grans carritxeras i el seu terreny lapiaz, un bon punt de referència pel qual hem de passar és el Coll de ses Memelles i seguir el descens fins al torrent.

Una vegada arribem al barranc que forma el torrent, hem de transitar per la seva vora superior fins al Pas de s’Estaca que ens ajudarà a descendir al talveg. Continuant uns minuts més per ell passant per sota d’un gran tronc de pi caigut i al cap de 5′ ens sortirem per la nostra dreta en fort ascens cap a un petit Cavall Bernat amb un gran forat, això ens indica que el pas de s’Argentó està a prop. Es tracta d’una cornisa empedrada que dóna accés a la planicia superior en el Pla d’en Gumbal.

Canviem el dificultos terreny per una ampla pista per la qual hem de seguir en lleuger ascens fins a la Font Subauma, on descansarem, menjarem i fins i tot ens farem una migdiada.

Algú dóna el crit per aixecar-se i continuar ja que solament tenim fet la meitat de la ruta, Ho feim pel Cami dels Cingles en direcció a l’Alzina Fumadora ( un altre dia explicaré l’origen del seu curiós nom ). Als pocs metres hem de sortir-nos del Camí dels Cingles per endinsar-nos per una altra zona complicada ,per un camí empedrat fins als Clots Carbons. Com o ocorre amb la majoria de camins empedrats el seu estat és molt deficient pel que va apareixent i desapareixent.

Arriarem a la bifurcació on per la nostra dreta comença el Camí de sa Barra que baixa fins a la carretera de Sa Calobra, no ho prenem i hem de prosseguir pel nostre. Aviat albirarem al lluny una petit pinar, a ells ens em de dirigir, arribant la primer dels tres Clots Carbons, que destaquen per la seva vegetació que contrasta amb la resta del terreny.

Arribem a la zona de ses Monjoies, que segons Corominas (DECat) diu que una monjoia és un munt de pedres posades com a marca ( el que noltros coneixem com fita) i que té el seu origen en els munts que aixecaqvena als crits de joia que exclamaven els pelegrins a terra santa tot d’una que tenien a la vista Jerusalem o qualsevol dels llocs sagrats.

Si mos fixem podem veure damunt una roca una creu metàlica, que no em de confondre amb les creus gravades a les roques que en volten ses finques… «Al llarg del temps les partions des Colls amb la finca mare foren objecte de freqüents controvèrsies, tal com posen de manifest els nombrosos documents estudiats i transcrits per l’infatigable arxiver de Lluc, el pare Rafel Juan. Les actes que recullen aquests litigis solen descriure amb minuciositat els indrets per on discórren les partions i sovint constitueixen autèntics tresors toponímics per les relacions de noms que contenen. Serveixi d’exemple la següent sentència arbitral de l’onze d’octubre de 1522, estudiada pel pare Rafel a l’arxiu de la casa Torrella.»

En primer lloc, pronunciam, sentenciam i declaram la possessió o muntanya dels germans Aixelons, dita Bini, afrontar d’una part amb una paret que davalla de dalt a baix, això és, que parteix del peu de la muntanya dita el puig de Sant Salvador, que passa, llinyola batuda, a prop de la font dita la font Subauma, i va, dreta llinyola, a afrontar, juxta nostres consciències, a un gran tudossal de muntanya que està damunt la coma de Bini, i després d’aquí se acala baix el peu de la dita muntanya en una creu feta de nou per nosaltres; i d’aquí després va, llinyola dreta costa avall, a una creu feta per nosaltres sobre una gran roca plana; i després va, llinyola dreta, a una creu feta per nosaltres sobre roca, enllà del torrent, feta a mode de cresta; de dita roca o creu, llinyola batuda, costa amunt, a un gran tudossal de roca, on hi ha una creu i una monjoia de còdols i d’aquí després amunt, a una altra creu, sobre una roca plana, que està davant un ullastre gros; i després va, dreta llinyola batuda, a afrontar a un gran tudossal de penya molt alt, al costat dels Clots Carbons, on hi va una altra creu; i de dita creu, llinyola batuda, a una creu sobre una gran roca plana, davant el pla del Puriol; i de dita creu o roca va, dreta llinyola batuda, costa amunt, a una creu sobre una roca gran, a prop d’un pi, i de dita creu o roca, costa avall, cresta, cresta, a un coll mirant de sal buquor on hi ha una creu sobre una roca; i de dita creu, després, llinyola batuda, al cap de la paret dita el Canal, a prop d’un pi.

Segons consta a la sentència foren tres les persones que s’encarregaren de recórrer la partió i de marcar les fites esmentades i cadascuna d’elles cobrà per la seva feina un parell de perdius. És difícil imaginar-se les condicions de vida dels pagesos de Mallorca en plena Germania però així i tot ens sembla una magra recompensa per una dura jornada trescant amunt i avall per un terreny tan esquerp, marcant les alineacions i gravant les roques escollides.

Ara que pensant-ho bé, tal vegada només ho varen dir, que havien marcat les partions. Qui ho aniria a comprovar ? Però i si fos cert que les haguessin marcades, hi hauria alguna possibilitat de retrobar les creus fetes per Miquel Gabaró, Antoni Arbona des Raig i Pere Serra enmig de l’immens roquissar que s’estèn entre el peu del puig Major i la canal d’en Termes damunt el coll de Sant Llorenç, cinc cents anys després ?.”

Texte extret de ToponimiadeMallorca.net

Dit aixó, sa creu metàlique que hi ha damunt la roca, le va posar juntament amb una plaque el grup excursionista Faltan 5′en omanatge als excursionistes i per celebrar-ho aquel mateix día varen cuinar uns callos amb ciurons.

Continuem la nostra ruta arribant al Cingle d’en Coll i tot just a la vertiginosa devallada cap al Coll de St. Llorenç, la mateixa que em fet avui mati al prinicipi, amb unes vistes realment extraordinaries de Cala Tuent. De s’ermita cap al llogaret de sa Calobra i d’aquí al port, donant punt i final a la agotadora ruta d’avui.

flickr75wikiloc75 youtube75

381. Trail Camí de Cavalls Sud (Menorca)

trail cami cavallsicono trailEn el Trail Menorca Costa Sud (TMCS) recorrerás el Sur de esta bonita isla del mediterráneo, visitarás playas de arena blanca bañadas por aguas turquesas y disfrutarás de los barrancos y bosques que irás recorriendo 85 kms. y 1.124 metros de desnivel positivo te separan de la línea de meta, paso a paso descubre Menorca y de lo que eres capaz tú mismo, esfuérzate, disfruta y escribe tú leyenda. Un total de 21 horas tendrás para completar esta aventura, te ofrecemos un total de 8 avituallamientos antes de entrar en meta, y allí encontraras muchos servicios para descansar de este gran reto. En los avituallamientos dispondrás de agua, isotónico, fruta, frutos secos, barras energéticas, etc. o productos con el mismo aporte calórico. El pistoletazo de salida de la prueba será el dia 16 de Mayo de 2.015, dónde muchos corredores se pondrán en marcha para conquistar su leyenda.

 

 

 

flickr75wikiloc75 youtube75 youtube75

373. Pico Mulhacén y Pico Alcazaba

mulhacen

icono raquetas nieveicono empleo manosPICO MULHACÉN ( 3.479 m. ) Y PICO ALCAZABA ( 3.371 m.)

Data: 25-abril-2014

Viernes 25 abril: Desde Granada salimos dirección a Motril vía autopista, después hay que coger desvío de Lanjarón, donde hicimos un almuerzo y tiramos sin detenernos mucho tiempo hacía Capilería, el último pueblo al que llega la carretera asfaltada, donde hicimos las compras de víveres para el día de la actividad y tomamos un café para charlar del acceso al Refugio Poqueira (2500); como era un poco tarde decidimos coger por la barrera, que es donde termina el camino forestal y por lo tanto hasta donde llega el coche, es un camino donde en el inicio te quitas es desnivel fuerte y pasamos de 2100 metros a 2600, luego es un trekking más o menos recto hasta la llegada al refugio que es en bajada, en total 7 kilómetros y unas 3 horas, descartamos subir por la acequia baja ya que, aunque mucho más bonitas las vistas, es más larga y dura. Una vez llegados al refugio cenamos automáticamente sopa, pasta y carne, luego una charla para organizar un poco la salida de la mañana siguiente y a dormir.

Sábado 26 abril: Se madrugó a las 5 de mañana, desayunamos fuerte, preparamos material y partimos hacia el Mulhacén río arriba. Hay varias maneras de subirlo por la cara sur, bien por la loma quizás la más sencilla ya que el desnivel es paulatino, bien por el río haciendo zigzag llegando a La Caldera para tomar la arista final de llegada a la cima o la opción que elegimos fué tirar en línea recta directos a la cima y es lo que tiene las líneas rectas en montañismo, son cortas pero durísimas, se hizo imprescindible el colocarnos los crampones. Llegamos a la cima del Mulhacén (3479) poc a poc, los primeros sobre las 9:00 de la mañana y los últimos sobre las 10:00 ya que el grupo se fraccionó en 4, 1000 metros de desnivel es lo que tiene. Después de merendar emprendemos la bajada y como en la subida hay varias opciones, elegimos la más corta para llegar a las Siete Lagunas (3000) y por lo tanto la más inclinada y extrema, tuvimos que zigzaguear mucho pero nos ahorramos más de dos horas de marcha que las necesitaríamos para hacer cumbre también en El Alcazaba (3364), nuestro segundo objetivo.

Una vez abajo hicimos balance de cómo estábamos todos, por diferentes motivos tan sólo Domi, Juanlu, Xisco y Manu nos animamos a subir hasta la Alcazaba, resto decidieron volver por el Mulhacén II (3362) al refugio. Empezamos la subida y de primeras intentamos subir por el coladero, acceso también directo hacia la base de la cima del Alcazaba, que iríamos decidiendo si abortar o no dependiendo del estado de la nieve, con polvo sería imposible así que fuimos tira tira, la nieve respondía ya que estaba durita, en esta ascensión de 200 metros sí que se necesitó el piolet de verdad, es decir no para llevarlo solo de bastón o seguridad ante posibles caídas, sino para pincharlo con la punta y también cavar escalones en la nieve por su inclinación. Una vez arriba fue ascender los otros 162 m caminando por la arista hasta la cima del Alcazaba (3364), la niebla nos impidió un poco orientarnos para encontrarla pero llevábamos en GPS el punto y nos echó un pequeño cable para esos últimos metros.

Volvimos por la loma hacia Siete Lagunas de nuevo y volvimos por donde nuestros compañeros, es decir, por el Mulhacén II y sobre las 19:00 llegamos al refugio. Después de disfrutar de la dureza de la jornada, las ampollas en los pies, quemazos en caras y labios nos dedicamos a ver la puesta de sol sobre El Veleta disfrutando de las cervezas que mejor me han sentado en años, cenamos contando las anécdotas del día y fuimos cayendo poco a poco en los brazos de Morfeo.

Domingo 27 abril: volvimos a los coches por la acequia baja, así haríamos la ida y vuelta circularmente y sería más atractiva la excursión. Bajamos a Granada y pasamos el día de tapas y cañas haciendo un poco de turismo lúdico gastronómico por la ciudad. El avión salió a las 22:30 horas y llegamos a Palma sobre las 00:00.

De tornada cap el camí de sa Costera, la puajda se’ns fa més rosta. Ascedim pel mateix camí que ens ha servit per davallar.

flickr75wikiloc75 youtube75

375. Ultra Trail Serra de Tramuntana

ultra trailicono trailData: 19-abril-2014
Circular: –
Recorregut total: 110 Km.- 66,8 Km.
Grau de dificultat : Cursa de Muntanya
Duració total : –

 

Un altre any em participat a la cursa de muntanya per exelència, hi ho em fet a les dues modalitats, la Ultra de 110 Km i la Trail de 66,8 Km

Temps dels nostres participants:

  • ULTRA TRAIL

1.- DAVID; Dorsal 135; posició general 113; posició categoria 42 VM; temps; 18:30:31

  • TRAIL

1.- TONI; Dorsal 1860; posició general 437; posició categoria 31 VM; temps; 11:10:31

2.- SION; Dorsal 1762; posició general 638;posició categoria 398 SM; temps; 12:31:14

3.- PALMIRA; Dorsal 1183; posició general 639; posició categoria 55 SF; temps; 12:31;14

4.- NEUS; Dorsal 1115; posició genral 640; posició categoria 55 SF; temps; 12:31;14

flickr75wikiloc75 youtube75

374. Cadira de sa Reina

cadira de sa reinaicono rapelData: 12-abril-2014
Circular: – 
Recorregut total: Km. 
Grau de dificultat : Alta
Duració total : 

 

Emprenem la ruta amb direcció al Pa de Figa de son Torrella pel Coll de s’Escudella, pujant per un ampli corredor escarpat entre el contrafort del Pa de Figa i la Cadira de sa Reina.

La pujada és forta grimpant en alguna ocasió, fins a arribar a una gran pala, aquí girem N. deixant a la nostra esquena el Pa de Figa de son Torrella.

Ens dirigim a la nostra dreta cap a un petit serral i des d’aquí escalant uns pocs metres ascendim a la cresta molt aèria que ens situa sobre el ressalt de la Cadira de sa Reina ( braç esquerra vist des d’abaix). Aqui en el cim muntem un rapel per descendir per l’esgarrifós desplom i investigar les seves possibilitats. Una vegada comprovat i haver-nos delectat del seu entorn decidim prosseguir, prenent nota de tornar amb l’equip adequat.

Desgrimpam els pocs metres fins al petit serral i situar-nos just sota la Monja Primera i després de localitzar els ancoratges muntem un petit rápel per descendir els 10 m., i per la dreta sense perdre massa altura ens dirigim a la forcada que forma la Cadira de sa Reina.

Les sensacions són indescriptibles, les vistes espectaculars pel que és un bon lloc per menjar alguna cosa. Davant tenim el Puig des Vinyes de 1,108 m., a la nostra dreta S. el Pa de Figa de son Torrella de 1,256 m., damunt nostre el Puig Major 1,436 m., i a la nostra esquerra l’Agulla des Frare de 1,209 m..

Des de la forcada descendim pel pedregal espedat amb molta cura perquè el buit es troba sota els peus, buscant la part de la nostra dreta on trobarem una fita que ens indica l’inici del pas escabrós que hem de superar per arribar fins a la reunió. El lloc, ja et dic, és indescriptible i amb moltísima pressió psicològica pel gran desplom de més de 200 m. i perquè el petit sallent on està situada la reunió és això molt petit, gaire bé i caben dues persones..no apte pels acrofòbics

El descens ho iniciem amb un rapel de 60 m. seguit per una rosseguera molt vertical i incomoda durant uns 40/50 m. de desnivell, fins a arribar un punt on es torna més vertical i on trobem dues plaques que ens serviran per muntar un altre rapel de 60 m. encara que aquest rapel es pot evitar ho desgrimpem, optem per rapelar per una major seguretat i per donar-nos més pressa, esteim en el capvespre i tenim sed de shandis

Acabem en l’inici que utilitzen els escaladors de l’Agulla des Frare, just davall una petita cova envoltada d’una eura.

flickr75
youtube75

372. Torrent de ses Basses

torrent de ses bassesicono rapelData: 5-abril-2014
Circular: – 
Recorregut total: Km. 
Grau de dificultat : Alta
Duració total : 

Dades Tècniques:

Recorregut: 500m. (Zona esportiva 250 metres).
Temps: 6 hores. ( aproximació 1’30 hores. descens. 2 hores. tornada fins al cotxe, 2 hores.)
Desnivell: 250m.
Dificultat: 4/6, pel factor Psicològic del ràpel de 60 metres. (després de cada ràpel existeixen escapatòries, cap a la dreta, en direcció cap el Comellar de ses serres.- en alpina marcat com a torrent., per on tornarem)
Nombre de Ràpels, 5:
1er- de 2 metres, desgrimpable.
2n.- de 3 metres, desgrimpable.
3er- de 30 metres. (reunió, 4 persones, dues plaques.)
4rt – de 20 metres. (reunió 4 persones, una placa.)
5è – de 60 metres. (reunió 2 persones, repisa, aproximació 2 metres passamans, 2 plaques)

Descripció:
Des del coll de sa Gramola, pel GR221, ens dirigim cap a la Trapa. quan arribem a la intersecció amb S’arraco, continuem direcció a la Trapa ( de front i suau pujada) en breu arribem a la Casa de Can jaume de son Armand. Aquí; ens desviem a la dreta, per situar-nos en un petit Coll ( pas des LLorer) , amb un arbre a l’esquerra i unes vistes espectaculars del mar i els penya-segats.

Superat el petit coll ( pas des LLorer) , el camí descendeix suaument, direcció nord-est. Nosaltres després de la 1 corba, deixem el camí cap a l’esquerra, adreça Nord-oest, per introduir-nos per un comellar ampli, cap al mar per un camí, de vegades evident, que a poc a poc torna en direcció nord-est, per seguir en paral·lel al camí que deixem a dalt (uns 150 metres per damunt).

Arribem a un pi solitari.- és l’entrada al torrent, que inicialment és més una torrentera.- ja en el talveg arribem a un 2n pi i en breu a un 3er, tots dos alineats amb el 1er. Aquí, trobem el 1er r àpel, de 2 metres desgrimpable. A continuació el 2n r àpel de 3 metres, tamé desgrimpable pel centre, que ens deixa a la 1ª reunió (4 persones) equipada amb 2 plaques, centre i dreta i iniciem el 3er ràpel de 30 metres. ( el torrent s’estreny i gira cap a Nord-oest).

Seguidament, després, ve la 2ª reunió ( 4 persones, equipada 1 placa) on iniciem el 4rt ràpel de 20 metres. ( és desgrimpable, no ho aconsellem.) El torrent s’obre, novament, i es transforma en un ampli comellar, que descendim, després de 50 metres de fort pendent, arribem al 5è r àpel de 60 metres.- les vistes al mar i penyals-segats, són espectaculars.- Arribem a la reunió ,mitjançant una repisa de 2 metres equipat amb un passamans, on trobem les dues plaques. El r àpel és de gran bellesa i forta pressió psicològica, a -20m. iniciem un volat d’uns 15 metres que ens deixa a una àmplia balconada (Balma) per continuar el descens.

De nou, en el tàlveg del torrent, descendim fins al mar per una cascada de roques, de vegades desgrimpable, on ens situarem en el Fondal de Ses Basses on menjarem i iniciarem el camí de tornada pel comellar de ses Serres, a la nostra dreta.

flickr75wikiloc75 youtube75

371. Puig de n’Escuder pel pas dels caçadors

puig de n escudericono empleo manosData: 29 -març-2014
Circular: – 
Recorregut total: 13 Km. 
Grau de dificultat : Mitjana-Alta
Duració total : 8 h. 

371. PAS DELS CAÇADORS – PUIG DE N’ESCUDER – PUIG DE N’ALÍ – COLL DE LA LÍNEA – PAS D’EN ARBONA – GR-222

Avui comencem l’excursión on sempre l’acabem al bar de Cas Lloro a Caimari. Ens posem a caminar per la carretera amb direcció cap a Lluc i al Km-8’1 trobem a l’esquerra una desviació amb lleugera baixada, és fàcil de reconeixe pel seu “ou estrellat” pintat a l’entrada, es el camí que s’endinsa al comellar dels Horts, l’agafem i en arribar a la primera casa a ma la dreta sortim del camí per la barrera oberta de l’esquerra baixa’m al torrent i creuem el petit túnel. Deixam la casa a la nostra esquerra i comencem a pujar per les marjades directa cap la base de la muntanya, no timdrem cap problema en trobar el comencement del pas perquè abans de sortir del camí del Horts ja em haver localitzat el pas caraterístic pel seu empedrat incial.

El pas está construit amb uns escalons i un temps passat davia tenir un pasamans perquè encara avuiendía queden els soports de ferro. A la mitad del pas els escalons desapareixan, es el punt més crític, superam el tram amb l’ajuda dels fàcils agafadors naturals de la roca i d’alguna piqueta que encara queda, el tram final és una grimpada sense cap dificultat.

Una vegada superat el pas sortim cap a l’esquerra per pasar per enmig de dos grans pins, després canviem el sentit cap a la dreta, l’emoció continua perquè durant uns 50m. quasi verticals em de superar varias grimpades més, sempre amb l’ajuda de la magnífica roca. Després la direcció és clara, amb l’ajuda de fites, es tracta de seguir ascendint pel llom de la muntanya amb tendència a la dreta, algun trams son dificultosos pel seu roquissar.

En poc temps aconseguim arribar al cim de 574 m. aquí podem contemplar les magnífiques vistes i en refiem dins el seu petit pinar per recuperar forces manjant una mica.

La baixada es fà just per la part esquerra ( d’així com em arribat) del cim, ens facilita localitzar el lloc una fita alairada damunt un pi. Lo primer és una petita desgrimpada que ens situa a una gran canal que només té sortida davallant cap a l’esquerra, peró em d’anar al.lerta perquè només uns 10/15 m. em d’abandonar la canal i sortir-ne per la dreta ben aferrats a la paret, aviat veurem fites que em de seguir que ens conduirán cap a la dreta (N), passarem per devora una paret, que segons semble són restes arqueològiques d’un assentament islàmic, de l’època almohade S. XIII (1203-1229) conclusió que es và arribar després de que en Miquel Bernast i en Pedro Calderón trobassin gran quantitat de restes ceràmiques ( gribrells, gerres, safes, alfàbies), avui en dia depositades en el Museu d’Història Natural de Sòller.

Com sempre passa, aquest puig tambè té una llegenda que vos contaré i que estic segur que vos sonarà per haver escoltada amb una altre versió i lloc:

Era dijous i havia de partir cap al Mercat d’Inca. el pastoret. Hi acudia a cercar recapte

per proveir cl rebost. Havia enscllat la bèstia que tenían – un ase clapat – quan cl dia

començava a clarejar. tot disposant-se a partir sense por. El monjo tomava a prevenir-lo.
amb un punt de recel a les paraules:

– El camí es ple de perills, Amet. Ves alerta amb la fosca. Hi ha nius dc bandolers a
les muntanyes que assalten els camins i las possesions. No ensumis gaire les mercaderies,

que el temps passa depressa. Reempren el camí abans que tombi el sol.

El tirany s’allargava com una cinta per dins la muntanya, entre boscos d’alzines. Es

quasibé una precinta de seda. el tirany, clapada d’ombres que tremolen i lluentors de vidre.

Adesiara s’estreny i salta entre les penyes, tol vorejant cl cingle.

Quan arribà a Inca, el pastor, acudí al Mercat i omplí ben depressa beaces i alforges

en bon proveïment. No volia perdre el temps amb raons i girà en rodó de cap a Lluc, no fos

cosa que la fosca l’aplegàs a mig camí i els lladres cercassin d’enveslir-to en encendre’s la nit.

Just passat Caimari. quan començava a pujar Sa Costa Llarga, prop d’Es Puig dc

N’Escuder. li sortiren els moros disposats a robar-li el menjar que portava, decidits a matarlo,

si oposava resislència al seu afany de saciar la fam. En veure’ls d’un trros lluny.

N’Amet, enfilà una sendera de l’esquerra que conduïa al Puig. entre pedreny i torrenteres. De

vegades, caminava ajupit sota el boscam. d’altres, de genollons, cercava sempre dc contenir

l’alé per a que no el trobassin. Fins que descobrir una cova i s’hi amagà tot esperant que els

moros acabasin per desistir, cansats de cercarlo.

Cerca qui cerca, els moros, acabaren per pujar a dalt do tot d’Es Puig. S’acostaren a

un serrat que dóna sobre l’entrada de la cova i observaren que en sortia la cua de l’ase,

d’aquell portal. Pensaren, només de veurà ta cua de la bèstia, que allà dintre s’hi abscondia

N’Amet i que seria bona cosa. amb la idea de sorprende’l . amollar-se lentament pel serral

en unes alfàbies que havian transportat fins a la cucuia.

En fermaren una i hi ficaren un moro. l’alfàbia devallava pausadament. Així i tot,

pegava a les roques, de tant en tant; fins que acabà per trencar-se, tant els tests com el

moro, vingueren a caure just davant la porta de l’amagatall

Els de dalt cridaven:

– Que l’tas fel mal?

N’Amet invocà la Verge de Lluc. Li demanà que no li coneguessin la veu, els

moros, i va respondre:

– No me n’he fet. Ja en podeu amollar un allre.

Tornaren amollar una altra alfàbia. i una altra, i una altra… Aviat, tols els moros

vinguren a morir davall el coval.estimbats sota les alfàbies esmicolades.

N’Amet partí de bell nou cap a Lluc. Rera seu. deixava just a la falda d’Es Puig de

N’Escuder, a la porta de la cova del tests, un caramull d’afàbies trencades i un escabotell de

moros derrotats.

Extrat de:
BSAL, 53 (1996), 377-386
Manuel lCalvo
Catalina Roca
Nartomeu Salvà
Vos a agradat ? Idó continuem la nostra ruta;

A partir d’aquí el camí es torna més evident i es va endinsant en un alzinar, que anirem travessant amb tendència a l’esquerra, quasi abaix veurem a la nostra esquerra grabat a la roca la primera creu i les inicials M.P. ( Mont Públic), ja que durant el recorregut en veim una altre més, fins a arribar a l’ample coll tancat per una paret amb reixeta.

Una vegada a l’altre costat anem devallant amb tendència cap a la dreta fins trobar una camí o pista que seguirém fins arribar a una curva per la que sortim del camí amb lleugera pujada per dins una altre M.P. per després anar cercan el millor lloc per devallar al camí que ens durá al Puig de N’Alí. Sí, sí eu escoltat bé ara pujarem al Puig de N’Alí que no descriuré per la llargària del caminoi i perquè està tot molt ben fitat i perquè segur que tothom ho coneix.

La davallada la feim cap el Coll de la Línea. Girem ( dreta) amb direcció al Coll de la Batalla, però només a uns 100 m. ens em de sortir del camí ( dreta) i entrar al torrent de sa Cova Negra, transitarem una bona estona pel seu tàlveg fins arribar a un desviament ( dreta), està fitat, i pujarem cap el Pas de N’Arbona, ara ja en davallada ens em de dirigir a la pista que ellaçará el GR-222 fins a la carretera Ma-10 Km-10, devora l’àrea recreativa, i d’aquí continuem fins a Caimari que ens esperen unes mega-shandis a Cas Lloro. Son les 17’30 h.

Esperam els nostres companys que avui matí ben prest han partit cap a Cala Tuent que els esperava l’èquip d’en Rafel de Can Renou per filmar un nou episodi del Tira-Tira, que no vos eu de perdre perquè és espectacular.

flickr75wikiloc75 youtube75

370. K-42 Mallorca. Marató de Muntanya

k42 mallorcaicono trailData: 23 -març-2014
Circular: – No
Recorregut total: 42 Km. 
Grau de dificultat : Marató de Muntanya 
Duració total :6:48:46. 
Desnivell acumulat positiu: +2.034,90 m..
Desnivell acumulat negatiu: -1.998,30 m.

 

370. PUIG DE GALATZÓ – MOLA DE S’ESCLOP – SES PLANES – PEGUERA

El maratón de montaña K-42 comenzó en 2003 en Villa la Angostura en la Patagonia Argentina con 345 corredores, superando los 1200 desde 2009.

La serie mundial K-42 dió inicio en 2009 con K-42 Canarias, K-42 Bombinhas en Brasil, K-42 Salomon y la final Patagonia con el Salomon K-42 de Villa la Angostura. K-42 no es solo una carrera, es un conjunto de actividades.

La K-42 Mallorca, se celebra en el municipio de Calvià, por un paraje de gran belleza, concretamente en las proximidades de la villa de Es Capdellà, en la finca pública de es Galatzó, alcanzando dos cimas importantes, el Puig de Galatzó de 2.027 m. y la Mola de s’Esclop de 927 m.

Doblevuit Grup de Muntanyisme ha estado presente en esta maratón gracias al gran deportista David Trias, un apasionado y practicante de los deportes.

flickr75wikiloc75 youtube75

369. Sa Costera

sa costeraicono senderismoData: 22 -març-2014
Circular: – Sí
Recorregut total: 19 Km.
Grau de dificultat : mitjana
Duració total : 8 h

369. MIRADOR DE SES BARQUES – BÀLITX DE DALT – BÀLITX D’ENMIG – BÀLITX DE BAIX – COLL DE BINIAMAR – CASES DE SA COSTERA – SA FÁBRICA.

Comencem aquesta encisadora excursió al mirador de ses Barques arxiconegut al Km 44,80 de la carretera de Sóller a LLuc. Es tracte de fer la major part pel cami empedrat que antigament anava de Fornalutx a les tres possessions de Bàlitx, però que va ser tallat per la construcció de la actual carretera allà pels anys cimnquanta. El camí avaça per un paisatge d’oliveres i terres de conreu.

El primer punt important son ses cases de Bàlitx de Dalt en el paratge anomanat el Mal Pas, es tracta de de la possessio més gran dels tres Bàlitx i data de l’any 1.232, com a curiositat cal dir o recordar una cançó popular d’un fet veridic, «La mort de na Margalida» fet esdevingut en aquest lloc a principis del segle XX. Recordem un dels fracments:

Quan dins Sóller vaig entrar,

em varen dir de seguida:

-Per veure a Na Margalida,

an es fossar hauràs d’anar.

Noltros proseguim l’itinarari i podem veure a la nostra esquerra el Puig de Bàlitx de 579 m. i el seu esperó anomanat l’Esquena de la Fam, aviat arribem a la font de Bàlitx, una font de mina típica de les fonts de muntanya que no li falta de res, canaletes, rentador envoltada de polls i oms. A 5′ arribem a les cases de Bàlitx d’Enmig avui en obres, es pot intui la gran activitat que en el seu temps tenia la finca ja que en el seu interior hi ha una gran tafona amb les seves bigues inmenses i els seus dos gran graners per recollir l’oliva. Proseguim pel cami a ratos empedrat a ratos per la pista fins arriba a Bàlitx de Baix amb la seva característica torre de defensa, de planta circular i perfil lleugerament troncónic, reamatat per una teulada inclinada, avui transformat en hotel rural. Data de l’any 1.749.

Aquest lloc tantes vegades visitat per noltros, unes per fer el torrent de Na Mora i altres per visitar la torre de Na Seca, a 514 m. d’altitud, construída entre els anys 1583 i 1585 i activa fins l’any 1854 per la vigilància i control sanitari davant el perill de l’arriba del cólera, que es comunicaba amb las talaies veines: la torre Picada del Port de Sóller, i la torre del Forat a cala Tuent, però avui el nostre objectiu es un altre. Proseguim, ara amb pujada mitja-forta perl camí empedrat anomanat na Cavallera fins arriba al Coll de Biniamar, després de recupoer forces comença la devallada. En em de fitxar en arribar a un entreforc del camí principal, en aquest punt planiol hi ha, amagada una bassa abandonada. El camí que va cap a l’esquerra en du a les cases de Sa Costera i allà anem.

La possessió de la Costera és la més allunyada de la parròquia d’Escorca, documentada a l’any 1.332 situada en el racó de la Taleca i la Punta Roja, un bon lloc per berenar.

Tornem al camí de ferradura de la Costera, les vistes son la perfecció del paisajisme, a 10′ passarem per una curta peró notable davallada empedrada anomanat el Gravet de la Costera ( disminutiu de graó o escaló) i a 10′ més arribem a la cruilla que en permet davallar a les Cases de LLum «sa Fàbrica».

Un lloc encisador, les cases ben conservades i la font del Verger que després de la canalització de l’aïgua ja no es pot veure però si es pot escoltar el renou del seu inmens cabdal probablmeent el més gran de Mallroca que ens fà pensar en un gran riu subterrani, amb elseus 30.000 m3 diaris.

Hi distaca el seu gran safareig a la part de dalt d’uns 2.000 m3 de capacitat, amb les seves escluses.

Va está en funcionament la central hidroelèctrica de la Costera entre els anys 1908 i 1962 construida per «la Eléctrica Sollerense» fundada per Damià Frontera Castanyer, estaia dotada amb una turbina inicial de 50 cv i 5.000 volts i a l’any 1919 es và aimentar la seva potència fins a 150 cv., fins que a l’any 1962 es và turar la prodeucció perquè la xerxa de distribució a Sóller fou conectada a GESA.

Com anècdota podem dir que al 1912 any que la llum elèctrica arribar a la vall de Sóller la font del Verger es và secar i l’inaguració và ser un autèntic fracàs.

De tornada cap el camí de sa Costera, la puajda se’ns fa més rosta. Ascedim pel mateix camí que ens ha servit per davallar.

flickr75youtube75

365. Pas de s’Escletxa, Puig de Galatzó, Penyal Gran

pas de s escletxaicono empleo manosData: 22 -febrer-2014
Circular: – 
Recorregut total: 7,8 Km. 
Grau de dificultat : mitjana 
Duració total : 5 h.

 

 

 

FONT DES PI – COLL DES CARNICERET – PAS DE S’ESCLETXA – PUIG DE GALATZÓ – PENYAL GRAN

Des de Palma vam arribar a Puigpunyent per la carretera Ma.-1041. Una vegada a Puigpunyent vam continuar cap a Galilea i hem de girar el primer desviament a la dreta (Camí de sa Teulera). En aquest punt veurem un cartell de la Reserva Puig de Galatzó – Aventura i de l’Hotel Restaurant És Ratxo. Hem de seguir les indicacions d’aquest panell, travessarem el Hort de sa Coma i en uns 7’ arribarem a un coll on confluïxen tres carreteres. Hem de prendre la de la dreta (al costat del xalet És Cucui). Deixarem a la dreta un camí que descendeix, 1’ després arribarem a una pedrera abandonada (dreta) on podem deixar els cotxes. Caminen per l’asfalt en el costat dret veurem l’inici del camí en molt mal estat desfet per les pluges. Hem de prendre aquest desviament i al cap de’ 12’/15′ arribarem als voltants de la Font des Pi.

En la Font des Pi, on s’inicia una pista amb pendent fort/mitjana que posteriorment s’incrementa. Als 3’ arribem a un encreuament (camí des de la dreta) amb un pal indicador (Puig de Galatzó). Hem de seguir aquesta indicació, la pujada és forta/mitjana. 1’ després veurem una fita i a la nostra esquerra l’inici d’una senda amb fites. Hem d’ascendir per aquesta senda amb pendent mitjana/forta, passant a forta posteriorment. Als 8’/9’ el pendent d’ascens se suavitza inicialment per a incrementar-se després. Trobarem alguna fita i als 14’/16’ arribarem al Coll des Carniceret (estaca i fita). L’estaca ens assenyala la senda per on s’ascendeix per la “via normal” al Galatzó.

No hem de seguir la indicació de l’estaca, sinó que hem de girar 90º a la nostra esquerra (W) i ascendir amb pendent mig i mitjana/forta per la senda , trobant algunes fites. Al cap d’uns 3’ arribem a una zona amb càrritx i pendent fort, arribant 3’ a un serral amb pins. Seguim ascendint amb pendent mig i travessem una zona de pins. Als 2’ el terreny planeja o presenta pujada lleugera i 2’ després arribem a una petita rosseguera. A partir d’aquest moment el pendent s’incrementa i vam arribar als 3’/4’ a una zona de rossegueres seguint les indicacions de les fites. Ascendim cap a la paret rocosa amb pendent mitjana/forta, a la qual arribem en 1’. Voregem la paret rocosa per la seva base procurant no perdre altura i als 2’ veurem una canal àmplia a la nostra esquerra amb pendent fort/molt fort, hem d’ascendir per ella procurant fer-lo per l’esquerra al costat de la paret rocosa i evitant la vegetació, havent de grimpar en algun punt. Després d’uns 6’ arribarem sota una roca encaixada. Hem de passar per sota de la mateixa i seguir ascendint pel costat esquerre amb pendent fort/molt fort. Aques es el punt més delicat. Als 2’ arribem a una esplanada i vam seguir pel canal que tenim a la dreta. El pendent és fort/molt fort i finalment veurem un canal a la nostra esquerra i posteriorment altre a la dreta que ens conduirà al cim de l’El Puig de Galatzó. Des del pas sota la roca encaixada hem trigat uns 9’/11’.

Des del cim podem contemplar unes excel·lents panoràmiques, si el temps ho permet, sobre el sector sud i central de la Serra de Tramontana (Puntals de Planícia, Mola de Planícia, Puig major, Massanella, Mola des Ram, etc cap al N i Serra des Pinotells, Mola de’s Esclop, Puig de ses Fontenelles, El Puig Batiat, etc cap al sud).

El descens ho efectuem per l’aresta sud del Galatzó. Des del cim i amb adreça S-SW. El pendent és fort, al principi, però posteriorment passa a fort/medi. Trobarem nombroses fites que ens marcaran el camí pel llom de l’aresta. Als 17’/19’ arribarem a un coll on s’inicia una pujada mitja (fites) que en 3’/4’ ens situa en el cim. Seguim per la cresta amb baixada forta/mitjana i posteriorment mitja i lleugera, seguint les fites arribem en 13’/15’ a un petit ressalt. Descendim amb pendent fort/molt fort i vam avançar amb lleugera diagonal dreta descendint amb pendent mitjana/forta a través del càrritx en direcció als 3 pins que veiem al lluny. Per després ascendir al Penyal Gran, el cim mes alt de la carena sud, on dinarem i descanrem per tornar seguint les nostra pases fins davall del resalt anterior i que aviem deixat abans, per retomar el descens atravessem una marjada que ens permet seguir descendint. Seguim amb pendent mitjana/lleugera, en lleugera diagonal dreta cap a la pineda, al que arribem en 2’ (trobem alguna fita). Travessem el pinar seguint les fites amb pendent mitjana/lleugera i als 2’ arribem a una rosseguera. La travessem i amb pendent mig ens dirigim cap al encinar al que arribem en 2’.Seguim les “fites” i en 1’ arribem a un camí de terra (fita). Seguim a la nostra esquerra amb pujada lleugera i posteriorment llaneando. Als 2’/3’ arribem a un portel” amb barrera metàl·lica (ho superem travessant-lo per l’ensulsiada situada a la dreta). S’inicia una pujada lleugera pel camí (envaït per la vegetació) i en 1’ arribem a la carretera asfaltada. Continuem a la dreta, llaneando o amb baixada lleugera/mitjana, i als 4’ arribem a un encreuament (camí des de l’esquerra) i vam prendre a la dreta. La baixada és mitja i als 3’ arribem a un encreuament (camí des de l’esquerra) que és el qual hem agafat aquest matí pujant cap a la Font des Pi.

Si hem deixat el cotxe en la Font des Pi, ascendim a la nostra esquerra, arribant a la Font en uns 5’, o vam continuar per la carretera fins a la pedrera, a la qual arribem en 9’/10′.

flickr75wikiloc75 youtube75

364. Camí de s’Illeta, Ses Puntes, Font d’es Joncar, Pas de s’Heura

cami de s illetaicono senderismoData: 15 -febrer-2014
Circular: – Sí
Recorregut total: 18,5 Km.
Grau de dificultat : sendeirsme – mitjana
Duració total : 8,30 h.

 

 

PORT DE SÓLLER – CAMÍ DE S’ILLETA – TORRE PICADA – SES PUNTES – ES JONCAR – COLL DE CALA FERRERA – PAS DE S’HERA – PLA D’EN MATEU – FONT DES SALT – PORT DE SÓLLER

La ruta d’avui la comcemcem a la Plaça dels Reis de Mallorca on podem deixar els cotxes sense cap problema, continuem pel carrer Bèlgica deixant el torrent de la Figuera a la nostra dreta, continuem en lleugera pendent fins arribar a la primera corva ( esquerra ), en aquest precis moment em de deixar la carretera i em de agafar el camí que tenim enfront on neix el camí de s’Illeta. En un no rés arribem al Coll de s’Illa, on abamdonarem el camí de s’Illeta per atravesar sa barrera metàlica i a una petita explanada tenim tres opcións, el camí de l’esquerra en dú a la Torre Picada, el d’enmig i més estret a ses Puntes pel Comellar des Pou i el de la dreta també ens duria fins a ses puntes pero no ens interesa el seu recorregut. Noltros triem el de la esquerra per anar primer a sa Torre Picada, per després tornar i agafar el caminoi d’enmig per anar a ses Puntes i tornar adalt per seguir pel cami de s’Illeta.

La visita a la torre Picada es obligada, ja que aquesta fortaleça es el punt més alt del lloc de 157 m. d’altitut, ses vistes son espectaculars, podem veure quasi tot el nostre recorregut d’avui, abaix sa Punta Llarga i sa Punta Curta, seguint la costa, ses Cambres, la cova del Vell Marí, que diu en Sión que aqeust estiu hi entrarem amb les kajacs, el pas de s’Estaló que separa la cota i s’Illeta de 31.000 m2 i de 93 m. d’altitu, fins el Morro de na Mora.

Farem un poc d’història: Sa Torre Picada té una base de 15 m. i una altitut de 12,50 m.,tenia estàncies pert la tropa, cuina, i habitació pel governador, es va fé construir entre els anys 1614 y 1622 i ben armada amb dues peces d’artilleria que curiosament uns dels dos canyons está avui en día en front del Consolat de Mar, a Palma.

Tornem pel mateix cami ample fins el comencement, per agafar el petit caminoi que atravesa el Comellar des Pou fins a la petita caleta que separa ses dues puntes, primer visitem la punta Curta i després sa Llarga amb restes d’una antiga construcció pels carabiners.

Una vegada tornat al Coll de s’Illa retomam el camí asfaltat amb dirección NE, pasam per davant de Can Cases Noves (dreta), després vé Ca s’Americà, ja esteim davall del penyal Bernat de s’illeta, no abandonem el cami que va gonyant altura, pasaem per davant de Can Joan de sa Dida amb dos bancs tallats a sa pedre i uns escalons, segurament per ajudar a pujar al cavall.

El camí segueix fins arribar a una caseta i una barrera tancada, peró que podem pasar pel botador metàlic que té a la dreta. Enseguida em d’abandonar el camí, que ens conduiria a ses cases de s’Illeta de Can Gordo, per l’esquerra i agafar el cami del Joncar i del Coll de Cala Ferrera en descens. Pasem per una zona que ha sofrit grans moviments de terres que han provocat grans i profuns talls o diaclases al terreny, podem davallar a algunes d’elles i disfrutar de les serves cuioses formes. Poc metres després, un rotlle de sitja ens asenyala una bifurcació de camins, ara noltros agafem el de l’esquerra que ens condueix amb una forta davallada a la font des Joncar a vorera de la mar. Avui aquesta font es practicament inexisten i sense aigua. Aqui farem un bon descans i dinarem i fins i tot menjarem uns pastissets que ens ha duit na Palmira i per acabar un cafetet fet per en Joan !!magnific!!

Aprofitem per veure Cala Ferrera, sa sortida del torrent de na Mora tantes vegades davallat i nadat a la seva desembocadura ( Port de Fortnalutx).

Ara toca pujar fins la bifurcació, per continuar el cami del coll de Cala Farrera fins arriba al colladet guardat pel penyal bernat del Jondal un enorme conglomerat, just després veim el barranc de Cala Ferrera i na Mora, S’esquetjar del puig de Bàlitx i la Muntanya de Moncaire, dominats pel faralló de la Reina o Pernya des Migdia. i just d’avant el pas de s’Hera.

Sa pujada, des de la part alta del pas de s’Heura, continua per un terreny molt irregular en tendenci cap a l’esquerra, entre roques i blocs de lapiaz.La part més incómoda de transitar.

Aviat arribam al pla d’en Mateu a una zona plana amb una figuera davora una pared seca. Després poden veura restes del camí empedrat pel que continuarem uns metres, el camí va descendint per diferentes marjades fins arribar a una pista construida a finals de 1991, que continuem per ella fins arribar a un portell amb unaes barreres metàliques i un cartell de caça major. Traspasem ses barreres peró NO continuem cap a l’esquerra sino que ho farem recte. En un principi no pareix un camí pero a poc a poc s’anirà dibuixant el cami que es transformará en una pista ample, on antigament hi havia un tractor molt rovellat. Aquesta pista ens conduirá fins sa font des Salt on neix es torrent de sa Figuera, i just darrera sa font entre batcés comence un caminoi amb un botador que atraveçarem per caminar per uns marges fins arribar a un camí que circula per una zona plena de cases i que arriba a la Ctra. Ma-2124 Km.1,800 que vé de Sóller i que seguirem amb direcció (dreta) cap al Port fins al final a la rotonda on avui matí em deixat els cotxes.

Una volta molt completa.

flickr75wikiloc75 youtube75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina