Cova de na Picacento, Avenc des Llac o de s’Aigua Estiulada i cova dels Pastors.

Circular: Si
Temps total empleat:10,08 h
Recorregut total :  11,49 km
Desnivell positiu: 321 m
Altitud màxima: 450
Ràoel máxim: 44 m.
Material utilitzat en total; Cordes 2×40, 1x30m. 1 xapa, 2 cintes,
mosquetons

cueva

Data: 16.2.2019

Boca-rampa N de sa cova de na Picacento
“”Llac” Avenc des Llac o de s’Aigua Estiulada

Cova-avenc de na Picacento

Iniciem el recorregut a l’explanada del monument de Nostra Sra. de la Pau : L’any 1924, l’urbanista i cap d’Obres Públiques Bernat Calvet va cedir 10.000 metres quadrats de terreny en el cim del puig del Caragol de la Serra de Portopi (conegut actualment com Na Burguesa) per construir el monument dedicat a La Nostra Senyora de la Pau. Les obres no es van realitzar, encara que en 1940 es va construir una capella dedicada a l’Immaculat Cor de María.
L’actual configuració prové de l’any 1967, de 22 metres d’altura i forma prismàtica.Recentment s’ha instal·lat una imatge de la Inmaculada Concepción anomenada La nostra Senyora de la Pau. l’escultura data de 1985 i és obra de l’artista d’Artà (Mallorca) Joan Ginard Ferrer, anomenat Sarasate (1915-1990).

L’oratori actual és un rafal obert, amb coberta de formigó armat, amb un absis tancat per parets convergents que acullen l’altar i una imatge de la Immaculada en el centre.

Comencem pujant per l’àmplia pista, que a poc a poc anem guanyant altitud i disfrutant de les meravelloses vistes sobre Palma i la seva badia. Quan duim 2,6 km estarem atents perquè haurem arribat a l’avenc des llac o de s’Aigua Estiulada, que es troba a l’esquerra i a tan sols 5/6 m del camí. Aquest avenc ho farem de tornada l’horabaixa. Continuem per la pista fins a arribar al Coll dels Pastors on girem a l’esquerra, continuant durant uns 200 m, on girarem dreta que en lleugera davallada durant 1,8 km, fins a arribar a un coll on hi ha una esplanada a la dreta. En aquest punt sortim de la pista ( dreta) per anar a cercar un antic camí, que al començament es poc visible, però als pocs metres es torna molt evident. Aquest antic camí està envaït de vegetació, però no resulta cap problema, continuarem durant 1,9 km. Els darrers 300 m ho farem en davallada, direcció a un grapat de pins, lloc on és trobem les tres boques d’aquesta cova.

En altres coves s’han realitzat petites obres de condicionament més complexes per a l’acumulació d’aigua (com en la Cova de S’Aigo Estiulada o en la Cova des Pastors). Algunes mostren també obres de condicionament destinades a facilitar el seu accés o per a obtenir superfícies planes. Són exemples d’això la Cova des Pastors, que presenta escalonaments facilitant el seu accés;

La cova avenc de na Picacento està situada en la zona coneguda com Ses Pedreretes, en la boga entre les finques de Son Boronat i S’Hostalet, en el vessant enfront del Clot de Son Boronat, del qual es troba separada per un torrent, i a uns 60 metres per sobre del mateix.

L’accés es pot realitzar-se per tres boques diferents: una totalment vertical, amb forma de pou, de secció gairebé circular i uns 5 m de diàmetre, la vertical del qual de 25 m desemboca en el sostre d’una gran sala; una altra en forma de rampa de terra, d’incòmode accés, aquesta es la que escollim noltros per descendir, que condueix al lateral N de la sala, es tracta d’una rampa completament coberta de terra, pedres, i restes d’arbres, tot molt inestable; i la tercera, que presenta una àmplia boca, ocupada per vegetació i continuada per una rampa escalonada de 30 m aproximadament, per aquesta sortim grimpant a l’exterior, si hem estat previsors, abans d’entrar aurem deixat una corda de 30 m instal.lada per facilitar després l’ascens cap a l’exterior. La sala principal Aquesta presenta planta allargada, amb unes mesures de 57 m de longitud x 19 m d’amplària al punt màxim i 8 m d’amplària en el mínim. L’altura mitjana de la sala és de 8 m.

La sala té algunes continuacions, però cap aconsegueix recorreguts considerables. Cal destacar la presència, en el lateral N de la sala, d’una curta galeria que recorda pel seu aspecte a les morfologies de conducció, amb una secció circular molt típica

La caverna és atractiva a causa del seu considerable volum, encara que les concrecions litogénicas són escasses. També cal esmentar la important remoció de terres a la qual s’ha vist sotmesa, probablement a causa de l’acció dels antics cercadors de tresors que van ser atrets per les llegendes intens i variat concrecionamiento, en el qual destade tresors àrabs ocults en aquests terrenys.

Info: ENDINS, n.’ 17-18. 1992. Palma.
CAVIDADES DE LA SERRA DE NA BURGUESA.
ZONA 1 : S’HOSTALET

A la tornada i en arribar al Coll des Pastors prenem NE cap a un diposit d’aigua, per davallar per un tirany fins a la cova des Pastors.La boca de la cova de grans dimensions és visible amb el Google Earth i realment acapara tot l’ample de la cavitat que és de tan sols una sala amb un fons d’uns quaranta metres i una amplària de trenta.
La cova des Pastors servi durant molt temps per a aixoplugar-se en ella els pastors amb els seus ramats. Avui en día està equipada amb multitud de vies d’escalada, el temps canvien.

Cova-avenc des Llac o de s’Aigua Estiulada

La Cova des Llac ni tan sols ho és, es tracta d’un gour condicionat ( encimentad ) per a poder recollir major quantitat d’aigua tal com ocorre en la veïnada “Cova des Pastors“.

El nom de “Estiulada”, podria venir de “Estiu” o sigui Aigua Estiulada “aigua d’estiu o per s’estiu”.

Encara que per a descendir aquest primer “pou” pot fer-se sense equip de progressió és recomanable portar-ho ja que la cornisa on haurem de col•locar-nos és estreta i ens pot donar un bon ensurt pel que podem començar la instal•lació en un pi i col•locar un desviador en un altre per a descendir amb seguretat aquest primer tram. Ja en el repeu en la part dreta podem col•locar el primer fraccionament i el segon en el costat esquerre de la mateixa ja que sobre el nostre cap existeix un spit que podem utilitzar per a iniciar el volat que ens diposités a la sala.

En la cota -20, 5m podrem accedir a la segona sala havent de cercar l’entrada a través d’una estreta bretxa (pintat en color vermell el número 36 i envoltat d’un cercle ens obre el camí d’aproximació). Al final de la bretxa s’obre una finestra fantàsticament decorada de formacions on hem d’instal-lar la corda en dos ancoratges naturals per a assegurar el descens per una rampa amb forta inclinació que ens dipositarà en el sòl de la sala. Per a accedir a la part més profunda haurem de destrepar per un petit pocete amb summa cura que no se’ns desprengui cap pedra i ens copegi ja que algunes d’elles es troben soltes, l’únic interès del pou és simplement el d’haver aconseguit la cota -33 m. que és la més profunda de la cavitat coneguda. El més destacable de la sala és la impressionant bugada per la qual hem descendit des de la finestra i que partint del sostre arriba fins nosaltres, una preciosa columna es troba la part més alta de la sala recolzada sobre la bugada i just en aquest lloc un grapat de precioses estalactites que amb formes de llances pengen de sostre, sense oblidar les estalagmites que es desenvolupen sobre la bugada i que algun dia posiblemente també es transformin en boniques columnes, també calen destacar en aquesta sala les formacions botroidales que es troben arran de terra d’aquesta. La cova es troba raonablement activa.

De retorn a la sala de l’entrada podrem acostar-nos al gour que dóna nom a l’antre condicionat per l’home per a poder albergar la major quantitat d’aigua possible també anomenat Llac tal com comentàvem al principi al que sense cap mena d’equipament els homes s’arriscaven a accedir per a poder aconseguir el seu preuat “tresor”, l’aigua, que sobretot en època estival era tan necessària el que obligava els vilatans a arriscar la seva pròpia vida per a aconseguir-la.

En les proximitats del “llac” i fins i tot a l’interior del mateix es troben múltiples fragments de ceràmiques vàries, en el seu moment es trobaren ceràmiques indígenes i romana. (BARCELO, 1998).

Informació de www.mallorcaverde.es
de José Bermejo.

L’activitat s’ens ha fet més llarga de lo previst i acabem de nit. Però com no pot ser d’una altre manera acabam fent unes cervecetes i xandis.

veure fotos
fotos
wikilocyoutube75
Trakc

Morro d’en Pelut pel pas des Forat

Circular: Si
Temps total empleat: 6,29 h
Recorregut total :  9,28 km
Desnivell positiu: 1.062 m
Altitud màxima: 1.319 m

Data: 9.2.2019

Pas des Forat

Morro d’en Pelut pel pas des Forat

Iniciem l’excursió d’avui a la plataforma del funicular (688 m.) que hi ha a la carretera de Sa Calobra (Ma-2141), en una corba cap a la dreta, abans del Coll dels Reis, on podem aparcar. En l’aparcament s’inicia un camí/senda que amb direcció W comença una pujada mitja/forta fita. Al cap d’uns 9’/10’ passem al costat d’un pal metàl•lic de l’estesa elèctrica i 7’ després arribem a una paret de partió amb un portell i a la nostra dreta deixem el  Porxo Esbucat. Seguim pel camí,en uns 10’ travessem el portell amb barrera metàlica i paret de partió de les Cases Velles des Colls. Continuem i passem per davall d’alzina Fumadora, des d’on s’ens obri la fantástica e impresionant cara Nord del Morro d’en Pelut i el puig Major. Proseguim pel camí, creuem el torrent del Gorg dels Diners i continuem fins arribar al cap d’uns 15’ a lha Font Subauma (esquerra). Seguim el camí, ara amb pujada mitja/lleugera i en ½’ vam arribar a una barrera metàl•lica, avui en día tancada en pany, però que es pot pasar per l’esquerra. Ho travessem, als 3’ deixem unes restes d’un tancat/caseta (esquerra). Arribem a un encreuament i hem de seguir a l’esquerra, a la dreta baixem a les cases de Bini, per la pista que ascendeix amb pendent mitjana/lleugera augmentant el pendent a mesura que avancem. Als 10’/11’ arribem a un portell que no traspassem. A escassa distància, abans d’arribar al mateix, veurem un broll, es la font des Corb i una alzina (esquerra), punt en el qual hem d’abandonar la pista i ascendir pel vessant (podem iniciar l’ascens al costat de l’alzina), amb direcció ES dirigint-nos cap a la paret rocosa que conforma la base del Morro d’en Pelut. Al llarg de l’ascens trobarem algunes fites, procurant ascendir mantenint-nos a uns 10/15 metres de la paret de partió que tenim a la nostra dreta. Al cap d’uns 28’/30’ arribarem a la base de la paret rocosa, dirigint-nos cap al lloc on la paret de partió incideix amb la paret rocosa. Travessarem la paret de partió i avançarem amb direcció S vorejant aquesta base rocosa amb pendent fort/molt fort. Passem sobre una rosseguera, el pendent es modera (mitjana) i al cap d’uns 14’/16’ arribem al costat d’una petita paret seca (fita). Continuem vorejant la paret rocosa amb pendent mitjana/forta i al cap de’1 1/2 ascendim per la canal que apareix a la nostra esquerra, àmplia al prinicipi però que aviat s’estreny, superant un resalt rocós..La pujada és forta/molt forta, ascendint grimpant al principi per l’esquerra i en arribar a una espècie de balconet –al cap d’uns 10’– passar a la dreta fent una maniobra aérea i una mica tècnica, per a seguir ascendint per la xemeneia que tenim enfront de nosaltres; després d’uns 6’/7’ arribam al Pas des Forat.

Una vegada travessat el “forat” seguim ascendint amb direcció NE. Al cap d’uns 8’/9’ de pujada ens dirigim cap a la canal de la nostra dreta; progressem per ell i al cap d’uns 5’ vorem el cim del Morro d’en Pelut, 1319 m enfront de nosaltres. Ens dirigirem cap a ell (trobarem alguna fita, però la direcció, NE, és evident) amb pendent fort, progressant sobre roca, arribant en uns 13’/15’ a la basa del cim. La voregem amb direcció N cercant un pas per a ascendir pel mateix al cim. Hem de parar esment en aquest recorregut final doncs hi ha algun tram una mica aeri.

Des del cim del Morro d’en Pelut, 1319 m, descendim amb direcció N, amb forta pendent, vorem fites. Procurarem no allunyarnos de la coma Fosca ( dreta), fins i tot arribar al seu vesant, en el mateix punt per on s’inicia una davallada fins sa coma Fosca. Però noltros no hi baixarem, seguirem, primer per damunt la carena i descendint per anar agafar, mes a l’esquerra, una canal àmplia, on a poc a poc compareixen ses carritxeres, que ens ajudarán en aquest fort desnivell. Així com anem descendint ho farem en direcció NO, fins arribar a una pared seca de partió. Els primer metres descendirem aferrats a sa pared que tendrem a la nostra esquerra, fins arribar a un petit esbeldrec amb una gran roca que ens facilitará pasar a l’altre costat. Ara amb la pared a la dreta anirem descendint direcció a un gran pi. En arribar al seu costat ens allunyarem d’ell per l’esquerra per anar salvant dues marjales i arribar al camí dels Cingles, on agafarem dreta direcció a la font Subauma i finalmente acabar a la plataforma des funicular, on tenim els cotxes.

I com no pot ser d’una altre manera acabam fent unes cervecetes i unes xocolates amb xurros.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

Serra de Llodrà

Circular: Si
Temps total empleat: 4,01 h
Recorregut total :  6,48 km
Desnivell positiu: 252 m
Altitud màxima: 313 m

SERRA DE LLODRA

Data: 2.2.2019

Puig de sa Cabana. Oratori Sagrat Cor de Jesús

Serra de Llodrà

Avui sortim de la nostra zona de confort que es la Serra de Tramuntana i ens dirigim cap al llevant de Mallorca, concretament a Manacor, per fer la serralada de Llodrà, que compren, el Puig de s’Ermita o de Sant Llúcia (206 m), la penya des Corb (220 m), el puig de Llodrà (300 m), la roca des Castellet (280 m), i Puig de sa Cabana (323 m) amb l’oratori del Cor de Jesús al seu cim.

Arribats a Manacor, prenem cap a la ronda des Port, fins a la rotonda de la Ma-4015, seguim fins a arribar al km-8, a la cantonada amb el museu i prenem (dreta) pel camí de sa Roca, arribem a sa la pedrera de Sa Roca, prenem dreta i una altra vegada dreta per sortir al camí de son Coletes, i a dos-cents metre arribem al Cementiri son Coletes, on podrem deixar els cotxes al seu ampli aparcament.

Prosseguim caminant direcció NW durant 300 m, on agafem esquerra ( marques vermelles) el camí asfaltat de s’Ermita que s’enfila cap a dalt del Puig de Santa Llúcia (206 m) on, després de superar unes escales, trobem l’Ermita que es coneix de diferents maneres ermita del Puig de Santa Llúcia, del Frare Oleza i de la Mare de Déu del Roser, que va ser fundada per una petita comunitat d’ermitans al segle XVII per retre-li culte a la Mare de Déu del Roser o La nostra Senyora del Rosari, però va quedar abandonada en poc temps, en 1960 passa a ser propietat de la comunitat dels Pares Dominics de Manacor.

L’estil de l’ermita és modern de 1916 a 1961 però l’interior té arc de diafragma amb el primer gòtic Illenc. De fet en 1275 l’ermita ja existia seria (per tant un gòtic primitiu) a la reixa de l’entrada es veuen la creu Dominica i l’escut de Catalunya, Mallorca, Aragó i València l’escut de l’entrada correspon a l’escut de l’ordre dominica de la providència d’Aragó què és on pertany la de Mallorca. En el seu interior trobem com retaule un gran crist crucificat i en els laterals com capelles diferents sants en rajoles pintades. Encara queden restes de la primitiva ermita del segle XVII. També una gran creu.

Un cop visitat l’entorn, tornem enrere fins a arribar a una intersecció, que abans hem passat per davant, i prenem dreta, deixant l’asfalt, per una pista de terra, amb lleugera pujada, seguidament traspassem una barrera metàl•lica i després l’abandonem per l’esquerra per pujar a dalt del turonet on hi ha un camp de tir al plat, avui en dia totalment abandonat, on encara es veuen centenars i centenars de restes de cartutxos i el que queda de l’instal•lació. Ara iniciem pel costat dreta una petita davallada i creuem una paret esbucada, per a després amb mitja pujada arribar a dalt del puig de s’Ermita on hi ha una casa en construcció, pasem pel seu costat esquerra, on continua un tirany sempre direcció sud-est. que ja no abandonarem en tota sa ruta. La pròxima aturada el cim del puig de Llodrà, amb 300 metres d’altitud i coronat pel clàssic vèrtex geodèsic. Llodrà apareix a la Remembrança de Nunyo Sanç (~1242) sota la forma Lodran amb una extensió de catorze jovades. Una de les propostes etimològiques efectuades és que es tracta d’un antropònim d’origen germànic, com per exemple Leuthramn. De ser així ens trobaríem amb un cas semblant al de Tomir. Feim la foto i continuam en la mateixa direcció.

Ara toca davallar fins al coll del Vent, limitat per una paret de partió. A la dreta i fermat a la reixa podem veure un cartell casolà que ens indica la direcció NE a seguir cap a l’oratori. Ens envia direcció NE, cap al coll del Castellet, on hi ha un botador. Arribem al peu de sa Roca des Castellet (289 m), tot duna iniciem una curta grimpada per situar-nos al seu cim. Un lloc carregat de misteris, el primer que trobarem un recipient amb un pergamí o logbook en el seu interior, utilitzat en el joc de recerca de tresors conegut com a Geocaching. També gràcies a les rondalles de mossèn Alcover, especialment la que es titula Sa Roca des Castellet i l’encantament que hi ha. Idò si voleu saber de què es tracte, aquí teniu el comte;

Sabeu com és que hi ha tal penyalàs ( sa Roca des Castellet) a sa cucuia d’aquest pujol? La gent diu que va esser que una vegada un gegant passava per allà, i es va sentir cosa dins una sabata. La se treu, i va esser un macolí que li era entrat caminant caminant. Tomba sa sabata, es macolí cau i ell segueix sa seua via. Aquell macolí va esser sa roca des Castellet. Baix d’aquesta roca hi ha un encantament, segons conten. Vet aquí el que diuen que s’ha de fer per treure’l, per si un cas vos ne vénen ganes. Per treure aquest encantament ha d’esser el Divendres Sant a vespre quan sa processó roda. Es qui el vulga treure, hi ha d’anar tot sol, i se n’ha de dur tres llesques de pa beneït. S’ha d’ajeure d’esquena su baix de sa roca, amb una d’aquelles llesques an es peus, una damunt els pits i s’altra damunt sa boca. I no ha d’estar retirat, ni s’ha de retgirar gota, per coses que vegi. Són molts qui han provat d’anar-hi, però los és entrada tal por, ja pes camí, que han hagut de tornar arrere. N’hi ha haguts que han arribat a sa roca, però quan s’hagueren d’ajeure, es coratge no los bastà, i ho donaren a ses cames. Si un s’hi ajagués amb aquelles llesques, així com hem dit, i no se retgiràs gens, conten que de davall sa roca sortiria una serpetota com un espigó d’arada, i vénguen bones verducades i bons siulos. Si aquell no es mogués ni es retgiràs, ella s’hi acostaria: li pendria sa llesca de dalt es peus, la s’engoliria i tornaria grossa com una biga de tafona. Llavó sí que en pegaria, de verducades i siulos. Si aquell encara no es mogués ni se retgiràs, ella s’hi acostaria de bell fresc, li pendria sa llesca de dalt es pits, la s’engoliria i tornaria com un uró2 de gruixada. Llavò sí que ho serien ferestes ses verducades i esglaiadors es siulos. Si aquell encara no se mogués ni se retgiràs gens, aleshores ella li pendria sa llesca de dalt sa boca, la s’engoliria, tornaria com una torre de molí de vent, faria un tro des més esquerdats, que el sentirien d’una hora al redó, i sa serpetassa esclataria en dobles de vint i es caramull faria tant de comú com ella. Es conta que n’hi ha haguts que fins a sa primera i sa segona llesca no se retgiraren, però llavò es coratge los mancà, sa por los se va fer seus, i sa serpetota pegà crit: -M’has redoblat s’encantament, ja seràs pobre tota la vida. I s’enfonyà davall sa roca, esperant que n’hi vaja un altre de més acorat. Això de ses Rondalles enganxen…. Seguim amb lo nostro, que ja ens em desviat massa.”

Baixam del Castellet i ens dirigim a la reixa, on trobarem un magnífic botador. Passada la tanca, el tirany avança en sentit ascendent cap al puig de sa Cabana i l’oratori del Cor de Jesús. Un cop superada una segona tanca, remuntarem una zona plena de pedres que sembla que foren deixades aquí per a la construcció de l’oratori. “Segons paraules del mateix mossèn Alcover, a finals del segle XIX es volgué aixecar damunt el puig de sa Cabana un petit santuari dedicat al Sagrat Cor de Jesús. Els promotors foren els preveres Miquel Parera i Jaume Bosch, que aconseguiren que el propietari de la muntanya cedís el cim a l’església. El 1880 s’hi construí una petita capella, però aviat fou substituïda per una altra de més cabuda. Això dugué els promotors a plantejar la construcció d’un temple de grans dimensions. Es posaren en contacte amb l’arquitecte Bartomeu Ferrà, qui féu l’esbós d’un edifici inspirat en el templet del quadre de Rafael L’Esposori de la Mare de Déu. Les obres començaren, però aviat s’abandonaren; els doblers s’hagueren de destinar a l’edificació del nou temple parroquial de Manacor. A principis del segle XX, s’intentà -sense èxit- continuar les obres.”

La tornada la feim tornant enrere fins a sa Roca des Castellet que deixarem a la nostra dreta que en lleugera davallada arribarem a una intersecció, que abans hem passat per davant, on agafarem dreta també en lleugera davallada.

Al final del tirany ens trobarem amb el camí barrat per una barrera metàl•lica i un caramull de roques, envoltada amb fil ferro i que pareix no té sortida… noltros ho varem intentar per la dreta i no és possible. S’ha de fer per l’esquerra de sa barrera superant sa paret prosseguint uns pocs metres fins a trobar una marca vermella i uns blocs que ens ajudaran a pujar novament damunt sa paret i botar al camí ample. Prenem dreta per tot duna girar esquerra en lleugera davallada, continuant per un ample camí que ens durà pel mig de la gran pedrera “Sa Roca” i novament fins al cementiri, on tenim els cotxes.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

Salt d’en Moixina

Circular: Si
Temps total empleat: 6,53 h
Recorregut total :  3,7 km
Desnivell positiu: 129 m
Altitud màxima: 176 m

Ràpel màxim: 50 m

Data: 27.1.2019

Iniciem la ruta d’avui a l’aparcament del refugi de Muleta, al costat del far des Cap Gros. Prenem sud-oest ( dreta), deixant el GR a l’esquerra, per un camí que davalla que continua paral•lel a la costa. Més endavant entrem en un pinar, ara continuant per un antic camí molt definit, encara que després quasi es perd, però no tendrem cap dificultat perquè el tirany està ben definit i amb marques.

Passarem per un comellar i tot seguit s’inicia un corriol que puja entre roques. Creuem una paret seca, passem per la punta rocosa d’en Canet i poc després, assolim la Punta de Sóller, un extraordinari mirador natural al capdamunt del penya-segat que cau vertical a la mar i des d’on podem veure l’impressionant costa de Deià, sa Foradada i al final de tot el Cap de Tramuntana i el Puig de na Popia de l’illa de sa Dragonera.

Seguim pel tirany cap a l’est baixant per un escarpat tram de roques on ens hem d’ajudar amb les mans, que ens situa al tàlveg del torrent des Salt d’en Moixina. Continuem pel tàlveg (dreta), passem per un bassol amb aigua, i tot seguit ens situem a la capçalera del Salt d’en Moixina. Un espectacular salt de 95 m, fraccionat amb tres trams diferenciats, un primer de 50 m, que ens deixa a una zona molt pedregosa i on hi cabem tots. Ens posem a la recerca de la placa per poder fer el segon ràpel de 15 m, la trobem ( dreta) però la donem per inútil perquè està totalment rovellada, a causa de la salinitat de l’aigua de la mar, i no sabem com es troba el pern. Muntem una reunió a la roca i rapelam fins a la segona placa que està igual o pitjor que l’anterior, i que tampoc utilitzem.

El retorn ho feim escalant, amb l’ajuda de la corda i altra material, pel mateix lloc de baixada, ja que la roca té bons agafatais i és molt rugosa.
Després d’esser tots a dalt, encara n’hi ha un que torna a davallar de cara… ( ràpel invers)
És hora de dinar i descansar. Per després acabar fent unes cervesetes al refugi de Muleta.
Una jornada curta pero intensa.

veure fotosyoutube75
fotos
wikiloc
Trakc

Cova des Puig del Rei

Circular: Si
Temps total empleat: 4,15 h
Recorregut total :  4,2 km
Desnivell positiu: 284 m
Altitud màxima: 186 m

Data: 19.1.2019

Cova des Puig del Rei


Cova des Puig del Rei

Avui comencem a un lloc carregat d’ història, a la capella de la Pedra Sagrada. Situada en el coll de sa Batalla ( avui endia ocupat per l’autopistai una depuradora), a la falda del Puig de sa Ginesta de 186 m, enfront del Puig d’en Saragossa de 188 m

Va ser construïda en 1929, per a commemorar el VII Centenari de la conquesta de Mallorca.

Es tracta d’un edifici que imita els models marcats per les esglésies de repoblació. Consisteix en una sola nau, de planta rectangular rematada per un absis semicircular. En el fons de l’absis es localitza l’altar i la pedra sagrada. La façana principal està formada per un pedestal sobre el qual s’alcen tres columnes a cada costat, amb capitells decorats per motius vegetals, que imiten capitells romànics. Sobre aquests, arrenquen tres arcs. En el seu interior es troba una roca que, segons una llegenda, va ser utilitzada com a altar improvisat per a celebrar allí la primera missa en terra pròpiament mallorquina després del desembarcament. No obstant això, aquesta localització no coincideix amb la narrada en la Crònica Real, ja que en ella es compta com les tropes cristianes van assistir en el matí del 12 de setembre de 1229 a una missa celebrada en la tenda de campanya real abans de la batalla. La contesa va tenir per escenari el Puig de sa Ginesta, el Puig de Saragossa i el serral que els uneix a tots dos i que, des de llavors, es denomina és Coll de sa Batalla, per la qual cosa segons aquestes dades, en el lloc on avui se situa la capella no va poder realitzar-se la missa, per trobar-se encara en poder de les tropes islàmiques.

Recordem;

Entre el 4 i el 5 de setembre del 1229, l’exèrcit de Jaume I, salpa de Salou, Tarragona i Cambrils a bord de cent cinquanta vaixells. El 10 de setembre de 1229 les tropes catalanes desembarcaven a la platja de Santa Ponça. Era l’inici de la conquesta del regne de Mallorca (1229-1231),

Els esperen a l’illa vint mil soldats sarraïns, que no poden aturar els invasors a la batalla de Portopí ni evitar que es plantin a les portes de la capital, Madina Mayurqa. Durant la batalla de Portopí, el Rei Jaume I volia avançar amb les seves tropes per escometre l’enemic, però en veure que cap dels seus nobles el seguia i que alguns fins i tot donaven mitja volta el rei va exclamar la frase “Vergonya, cavallers, vergonya!”. Aquesta frase ha passat a la història com una de les seves sentències més cèlebres, que denota el caràcter temperamental del rei de tal sols 21 anys.

Després d’un setge de tres mesos i mig de durada, els catalans entren a la ciutat el 31 de desembre. La conquesta de l’illa acaba l’abril del 1231.

Bé idò, com ja sabem qui som i d’on venim, ara només ens queda saber on anem, avui a la recerca de la cova des Puig del Rei.

Comencem a caminar direcció E cap a una paret de partió mig esbucada i passem per davall una línia d’alta tensió. Als pocs metres passem per davant un antic forn, continúem, mateixa direcció E, per un tirany poc o gens definit, que molt a poc a poc ens enfila pel coster esquerra, deixant a baix nostra unes cases (dreta), continuem sense pujar massa  fins a arribar a on s’aclareix el bosc i comence una paret de partió. Ens enfilem cap amunt pel costat esquerre de la paret que ens servirà de guia fins assolir el Puig de sa Ginesta de 186 m.

En arribar a dalt veurem  un tancat de reixa que ens separa de la pedrera des Biscaïns, que té menjada mitja muntanya. Ara es tracta de continuar junt a la paret, per aquesta amplia cresta fins assolir el cim del Puig del Rei. En arribar al cim veim que està coronat per una antiga caseta i una vella antena, caiguda.

En aquest punt i conflueixen tres parets de partió. Sa que ens interessa és la que davalla cap al Sud ( Palma Nova, Magalluf, Punta Ballena, on hi ha es trui), davallarem per la dreta de la paret fins a la cota 167 m, on sa troba la cova. La boca no és fàcil de trobar, està dins a una gran mata i coberta de vegetació, ens pot servir de referència tres pins no gaire grans que té al costar, els cuals están plens de bosses de procesionaria.

Una vegada localitzada entrem a la boca o primera sala coberta i ja veim l’obertura o gatera per on em de passar. Si lo teu són ses gateres estretes, aquesta cova és sa teva… Ah.. i no oblidis dur granota, imprescindible si no vols quedar rebosat de pols  com una croqueta.

La descripció está trecta de la web  d’en José Bermejo,  http://www.mallorcaverde.es/COVA-DES-PUIG-DEL-REI.htm i que vos detall a continuació:

Descripció:

Sala de S’Entrada (Sala de la Entrada).

Una vez en el interior nos encontramos en una sala alveolar de colapso, siendo esta la de mayor desarrollo de la cueva con

unas dimensiones de 5 x 12 x 2,5 m. La sala, tal como se mencionó con anterioridad, fue acondicionada en tiempos

modernos. Los procesos reconstructivos que tanto abundan en otras zonas de la cueva en este lugar son prácticamente inexistentes

Galeria Baixa (Galería Baja).

Galería con forma de “L” de 2 x 8 m de techo bajo que va estrechándose hasta hacerse intransitable en la zona final. Parca

en formaciones es posible que fuera utilizada como lugar de enterramiento ya que en su lecho abundan restos de romero y otras plantas aromáticas.

Rampa de Sa Ceràmica (Rampa de la Cerámica).

Se trata de una rampa de aproximadamente 30 % de inclinación que conecta la Sala de S’Entrada con las galerías inferiores (

figura 6C ). Está compuesta por la acumulación de piedras y restos cerámicos arrojados desde la Sala de S’Entrada cuando

ésta fue acondicionada y, de hecho, el acceso tuvo que ser desobstruido.

En este lugar se ha encontrado cerámica prehistórica, árabe y otras de origen más moderno ( figura 5 A,D ). También se han

encontrado algunas herramientas líticas conseguidas en el litoral ( figura 5B ) así como las conchas de varias Gibbula,

moluscos gasterópodos de la familia Trichidae ( figura 5C ).

Pas de Sa Pols (Paso del polvo).

En la parte más profunda de la Rampa de Sa Cerámica y por el lado sur se encuentra esta sufrida y polvorienta “gatera” de 4

m de longitud, que en algunos lugares de la misma no alcanza los 0,40 m de altura y que da continuidad a la cueva conectando con la Sala de ses Estalactites.

Sala de Ses Estalactites (Sala de las Estalactitas).

El encontrar esta sala de 5,5 x 6, 5 x 2,5 m con orientación N-S fue una verdadera sorpresa, ya que no esperábamos que la

cueva tuviera continuidad debido a que no aparecía en la topografía existente.

La presencia de dos estalactitas de aproximadamente un metro de longitud colocadas en el suelo una junto a la otra en la

entrada de esta sala que, aunque no está exenta de procesos reconstructivos, carece de esta variedad de espeleotemas, nos

permitía albergar la esperanza de que la cueva aumentara su desarrollo.

Saleta dets Ossos

Nada más entrar en la Sala de ses Estalactites, en lado derecho un estrecho agujero nos permite descender a esta pequeña

sala de 3 x 4 m carente de mayor interés si no fuera por los huesos encontrados de posiblemente un ejemplar caprino que

llego a este lugar y del que no pudo salir.

Sala dets Forats (Sala de los Agujeros).

Al fondo de la Sala de Ses Estalactites, en el lado derecho otro estrecho agujero nos permite descender a la Sala dets Forats.

Se trata de una sala con orientación N-S, y dimensiones 3 x 5 x 2 m.

Nos encontramos en una zona de la cueva donde los procesos reconstructivos comienzan a ser abundantes.

Desde esta sala se puede acceder al resto de la cueva bien por el Pas Llarg (Paso Largo) o por el Pas de Sa Finestra (Paso

de la ventana).

El primero de ellos se encuentra en la parte inferior izquierda de la sala y consiste en una gatera de 8 m de longitud. La

extrema dureza del lecho, la presencia de formaciones de escasa altura y las limitaciones de movimiento, hacen de este paso un calvario a evitar.

El segundo de ellos se encuentra en la parte derecha de la sala y consiste en una gatera algo elevada, de más de 2,0 m de

longitud y escasa altura, custodiado por algunas finas columnas, que comunica con la Sala de S’Estalagmita Trencada.

Sala de s’Estalagmita Trencada (Sala de la Estalagmita Rota).

Una vez superado el Pas de sa Finestra nos adentramos en una de las salas de mayor desarrollo ( figura 7 ) de la cueva, con

unas dimensiones de 5 x 7 x 2 m y con orientación NE-SE. En esta sala los procesos reconstructivos son abundantes, y han

dado lugar a un “bosque” de estalagmita.

En la zona noroeste de la sala destaca la existencia de un sumidero.

Sala des Gour Cremat (Sala del Gour Quemado).

Tras superar un pequeño paso en el que se hace patente la alteración humana ya se observar una formación cortada y tras

un breve destrepe nos encontramos en la Sala des Gour Cremat.

Se trata de una sala de orientación N-S, de dimensiones 3,5 x 6,5 x 2 m, llamada así debido al gour que alberga en la zona

SO y que en parte se ocultaba tras unas formaciones que fueron seccionadas. En el interior del gour aún se encuentran

trozos de los fragmentos rocosos picados así como restos de una hoguera y trozos de carbón.

Destaca la existencia de algunas excéntricas de incuestionable belleza y, en su pared oeste, una pequeña oquedad en la que

se pueden observar por debajo los bloques de yeso de la Sala des Guix .

Sala des Guix (Sala del Yeso).

Sala de 4,5 x 2,5 x 2,5 m. Grata sorpresa fue para nosotros el encontrar un bloque de guix (yeso) de considerable tamaño sin

recubrimiento cálcico aislado en el centro de la sala en el que se pueden apreciar dos toberas trasversalmente cortadas (

figura 6A ) y que la dio nombre. Posiblemente se trate de los restos de un bloque mucho mayor que tras un proceso disolutivo

pudo ser el causante de la formación de la sala.

Sala des Plat (Sala del Plato).

Esta sala de 2,5 x 3 x 1 m alberga en su interior un gran número de espeleotemas entre ellos un gour que ocupa gran parte

de la planta donde aún se puede observar un pequeño plato. El acceso a la sala se puede hacer a través de una pequeña

ventana desde las Sala des Guix y desde la Sala de Sa Copa.

Sala de Sa Copa (Sala de la Copa).

Situada en la zona más alejada, sobre la Sala des Guix, se puede acceder a ella desde dicha sala o bien desde la Sala des

Plat. Sus dimensiones son 3 x 4 m. Un fragmento de columna con forma de copa encontrado en ella dio origen a su nombre.

Destacan los colores rosas, verdes y grises de su techo, debido a los afloramientos de la roca madre (carniolas y dolomías)

en las que se ha desarrollado la cavidad.

Sala de s’Escletxa (Sala de la Grieta).

La salida hacia el exterior se puede hacer a través de esta sala de 4,5 x 6 m tomando como punto de partida la zona NE de la

Sala des Guix. La sala se caracteriza principalmente por una grieta central de más de 4 m de longitud desde cuyo interior se

puede acceder al sufrido Pas Llarg.

veure fotosyoutube75
fotos
wikiloc
Trakc

Pas de sa Cova

Circular: Si
Temps total empleat: 7,26 h
Recorregut total :  12,100 km
Desnivell positiu: 692 m
Altitud màxima: 907 m

Data: 12.1.2019

Torre de sa Mola de Tuent


Pas de sa Cova – pas d’en Miquel – pas des Petit Pí – pas des Robust Marge – Mirador de na Torta.

Iniciam la ruta al carrer Xesc Forteza de la urbanització de s’Arxiduc, Valldemossa, al portell que dóna pas a la finca pública de Son Moragues pel camí dels cairats o de na Rupit.

Iniciam la ruta al carrer Xesc Forteza de la urbanització de s’Arxiduc, Valldemossa, al portell que dóna pas a la finca pública de Son Moragues pel camí dels cairats o de na Rupit.

Passarem per dues barreres metàl•liques per després deixar a la dreta un camí que duu a les cases de sa Coma, tot seguit passem per les restes de la caseta de la font de na Ropit. L’aigua d’aquesta font, en temps del rei Sanç, ja tenia fama de ser medicinal.
Quan duim 1,9 km, arribem a una corba de 90º cap a la dreta, aquí deixam el camí per una altra que segueix recta. Ens topam amb una paret mitgera, la qual travessam i començam a pujar cap a l’esquerra, cap als Cairats.

A poc a poc anam guanyant altura per una coma que presenta una pujada gradual, sense complicacions.

En pocs minuts arribem a la petita balma que dóna nom al pas, tot seguit arribem al pas de sa Cova que superem amb una petita grimpada.

Trobarem instal•lat a la roca, una placa identificativa del Govern de les Illes, semble relacionat amb el Pla General de Defensa contra Incendis Forestals, que amb mal gust, i amb el sobrant de l’epoxi ( resina grisa) s’ha grabat les inicials “P.J.” segurament del personatge instal•lador que ha volgut quedar “immortalitzat”.

En arribar a la part planera, conegut com es Pla des Cairats , un altiplà en aquest accidentat, vessant, girem Nord ( dreta) direcció a un pinar, per tot seguit iniciar (esquerra) una dura pujada per un terreny càrstic, amb la finalitat de fer cim al Puig dels Boixos de 907 m. Ho podríem fer per dins la torrentera, que és per on et duen ses fites, però avui farem per la seva dreta per caminar per les restes d’un antic camí de muntanya. Aquest camí està quasi desaparegut i només en trobem petits trams.
Després d’aquesta dura pujada assolim el com del Puig dels Boixos de 907.

Fà vent gelat, així que no ens enredam, fem sa foto i comencem a davallar per enllaçar amb el camí de s’Arxiduc, girem esquerra, fins a arribar al pla de ses Aritges, on tornem a girar esquerra pel camí de ses Fontanelles.
Un bell camí que passa per sa bassa de ses Fontanelles i el mirador de ses Basses, des d’on es domina la vall de Valldemossa.
En arribar a un encreuament de camins i el de l’esquerra amb un cartell que indica cap a Valldemossa, noltros seguim recte fins al Mirador de Son Gual, també anomenat de sa Regata de les Onze.
Seguim davallant i arribem al pas d’en Miquel. Aquest pas deu duu el nom del roter del pla des Pouet, Miquel Colom Estrades? (Possessions, camins i paisatges de l’Arxiduc, 2015).
Prosseguim davallant fins al Pla des Pouet, amb la seva característica cisterna al centre, 687 m d’altitud. Prenem direcció SW, per davant una barraca utilitzada per guardar estris de feina. Continuem pel camí de la dreta amb na Torta a la nostra esquerra. Passarem per davant un coll de tords, on després el camí desapareix i es converteix amb un tirany quasi imperceptible, ens serviran unes petites marques vermelles i alguna fita. Passarem just devora una sitja ( esquerra), continuem i passem per la desviació als penya-segats que baixa al pas des Robust Marge, a 654 m d’altitud, però que no agafem ara, sinó que serà de tornada. Continuem fins a arribar a unes roques llises i planeres on s’inicia una lleugera davallada i a poc a poc ens anem acosta’n al penya-segat fins a arribar a l’inici del pas des Petit Pi, a 676 m d’altitud, on enduim una sorpresa perquè està equipat amb un passamà de corda i la rampa té uns escalons picats que faciliten enormement el seu pas. Tot seguit trobem una escala amb graons de pedra que seguim, aquest petit tirany volteja el murallo i ens acosta fins al pas des Robust Marge. En aquest punt podriem continuar davallant per un fort pendent i arribar a la cova de ses Dues Boques, però avui no toca, així que iniciem l’ascens pel pas des Robust Marge que ens situa a la part alta del penya-segat, i per on acabam de passar fa una estona. Continuem (dreta) direcció Sud/Sud-oest cap al mirador de na Torta 668 m, dit així a causa “d’una vella alzina que un temps allà hi havia i que diuen era torta”.
El mirador ha estat recentment reformat i s’hi ha instal•lat un gruixut cable d’acer que aguanta una enorme roca que cau plomada a la finca de baix i que segurament s’enduria part del mirador.
Continuem pel camí de na Torta, una còmoda pista, fins a arribar al portell d’entrada al Pla des Pouet,a 687 m d’altitud. Quasi al final passem per la barrera amb la caseta des guarda, que sabia que passaríem perquè uns dies abans la nostra Associació els havia demanat permís. Continuem sense problema fins a arribar al carrer de les Oliveres, a Valldemossa, i ja per asfalt fins al punt de partida.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

Serra de Galdent

Circular: Si
Temps total empleat: 3,30
Recorregut total :  8,68
Desnivell positiu: 302 m
Altitud màxima: 420 m

SERRA DE GALDENT

Data: 5.1.2019

Puig de ses Bruixes

Serra de Galdent

Ens acostam fins a LLucmajor i d’aquí agafem la Ctra. Ma-5010 ( LLucmajor-Algaida), en arribar al Km 2,200, abandonem aquesta Ctra. i agafem el camí asfaltat de Son Saleta, on ja podem veure el nostre objectiu de la serra de Galdent. Continuarem fins al seu final, on arriba el Camí de Ferrutxelles ( esquerra i que no agafem), amb el Puig de s’Escolà a la nostra dreta. Noltros continuem recte pel camí que ve d’Algaida, Son Roig i s’Heretat, durant uns 50 m, i on podem aparcar el cotxe a sa vorera d’un alzinar, enfront de sa síquia de Randa.

Al poc de caminar passem per davant (dreta) les restes d’una antiga cimentera. Durant el camí podem veure a la Nostra esquerra el vessant SE del Puig de ses Bruixes

A 250 m d’ençà que’m deixant el cotxe, abandonem el camí, per agafar (esquerra) un tirany ben definit que ens portarà fins al Puig de ses Bruixes. Aquest tirany s’endinsa dins sa garriga ben espessa, en traspassar sa paret de partió dels termes d’Algaida i Llucmajor girarem S(esquerra), que en curta pujada ens situarà a dalt de la serralada, en arribar, agafem esquerra per la cresta fins a arribar al capdamunt del puig de ses Bruixes de 355 m. El seu cim és un autèntic mirador de 360° sobre el pla de migjorn, on val la pena quedar-s’hi una bona estona per gaudir de l’espectacle. També hi trobarem un petit betlem, un ancoratge químic per rapelar la cara més vertical i una petit mandala gravat a sa roca.

La llegenda explica que el nom d’aquesta muntanya procedeix de les bruixes que habitaven en unes coves properes. Quan els carros circulaven als peus d’aquesta muntanya, els muls tenien gran dificultat per estirar-los, ja que les bruixes pujaven damunt els muls sense que les veiessin vistes i amb prou feines podien estirar. Els habitants d’aquest indret n’informaren el rei Jaume I el fet, el qual es va dirigir cap al puig de ses Bruixes amb dos capellans i un escolà. Es va enfilar amb la carrossa fins al pic i hi va plantar una creu. L’escolà, mentrestant, mort de por, es va situar en una muntanya veïna, que per això es diu el puig de s’Escolà. Des d’aleshores les bruixes no hi han tornat a aparèixer. (Llucmajor. Senderisme 08).”

Estem situats a l’extrem E de la serra de Galdent, una carena formada pel Puig de ses Bruixes o de na Santjoana o Puig Agut de 355 m, el Puig d’en Claret o d’en Rectoria de 378 m i el més gran Puig de Galdent o de son Roig de 420 m. Suposem que tenen tants de noms perquè fan partió de dos Termes Municipals i cadascu l’anomena diferent, i per la gran varietat de llegendes de la zona.

Ens posem en marxa per la carena que a poc a poc es va eixamplant. Travessam una sèrie de tancats de paret de pedra en sec.
Uns metres abans d’arribar al cim d’enmig el d’en Claret, ens desviarem a l’esquerra en lleugera davallada ( sempre per tirany definit) per arribar a la bretxa coneguda com a Potada des Gegant.

Conta la llegenda que:

” va esser un gegant, que capllevava per allà, la duia molt d’un altre gegant de Cabrera.

Un dia s’apedregaven i se tiraven unes rocasses com un parei de carros envelats. Una d’elles va caure dins Son Julià i encara hi és, que fa feredat, de grossa. L’homo, com la tirava, féu tal estrai, que pega resquillada, sopega, i amb so dit petit d’es peu fér an aquella cresta: en botí un talabant ferest i quedà aquella osca, que per això se diu sa sopegada d’es gegant.

(Rondaies Mallorquines, T. XXIV, p. 64)”

Continuen la ruta que passa per damunt la pedrera de Galdent on avui en dia hi ha un famós restaurant. El darrer tram, abans d’assolir el cim, és de mitja-forTa pendent, primer arribem a un esplèndid mirador des d’on podem veure tot Palma. Continuem uns metres mes i arribem al cim del Puig de Galdent de 420 m.

Per davallar del cim tenim dues opcions i les dues acabem al mateix punt. Una agafa un tirany que s’inicia més al N, i l’altre que agafem s’inicia més al NE. Tornarem passar per la bretxa “Potada des Gegant” fins a arribar a l’encreuament del Puig d’en Claret, un puig quasi sense vistes per exuberant vegetació, on agafarem un altre tirany que en llarga davallada ens porta per dins un espès bosc d’ullastres, pins i carritxeres, fins a enllaçar amb el mateix camí del principi, el que ve d’Algaida, son Roig i s’Heretat. I d’aquí fins al cotxe.

En acabar, i per celebrar l’inici de temporada, ( avui va de gegants, bruixes, fades i dimonis) acabem a Cal Dimoni a menjar botifarrons i llengonisa torrats, caragols i fins i tot unes sopes mallorquines. No hem pogut començar millor.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

Fonts ufanes de s’Alzina i de son Marti

Data: 15.12.2018

Circular: Si
Temps total empleat: 7,04 h ( incluid aturades)
Recorregut total : 15,500 km
Desnivell positiu: 574 m
Altitud màxima: 466 m

 

 

 

Torre de sa Mola de TuentCova d’en Salvador – Cova dels Cavallers – Fonts ufanes de s’Alzina i de son  Martí.

 

Iniciem la interessant ruta d’avui a la finca de Galatzó, concretament a l’aparcament que hi ha devora les cases de Ca l’Amo en Biel. Una vegada deixat el cotxe retrocedim fins a enllaçar ( esquerra) amb el camí que puja, direcció N, vorera al torrent de sa Mata. Es tracta d’un bell i antic camí que ens durà ràpidament fins al llogaret de Galilea. Continuem, doncs, en lleugera pujada pe raques espectacular indret, una zona plena de forns de calç. A poc a poc anem guanyant altitud. El camí no té pèrdua i és molt evident.

En arribar a dalt de tot, el camí continua i passa per devant un casa recent restaurada. Abans d’entrar girem N (esquerra) cap a sa Rota o sa Roteta, amb la pared a la nostra dreta i a poc a poc ens anem allunyant, passarem per devora dos llargueruts i solitaris pins, perdent una mica d’altitud per anar voltejant l’esperó i anar cercar la seva cara N, creuarem una pared de partió, girem lleugerament dreta per situar nos just d’avall de l’esperó i amb una petita desgrimpada ens situem davant la cova d’en Salvador. A l’Època talaiòtica i època romana es tenen poques dades, però segons sa comenta es varen trobar, en una de les sales, enterraments d’inhumació i restes ceràmics talaiòtics i romans.  Aquesta cova és ja citada per en L.S. de Austria (1869/91) i a vegades referenciada com a cova d’en Sabater. Presenta un desnivell de 15 m, el diàmetre virtual en planta és de 34 m.

Una vegada visitada i explorada, retrocedim fins situar-nos novament davant les cases de recent restauració, continuem pel camí, que ara està formigonat i ens conduirà fins a la ctra, Ma-1032. Caminem uns 500 m per l’asfalt fins a arribar a Galilea, continuem uns 50 m fins a arribar al carrer de sa Roteta ( dreta) que agafem en lleugera davallada fins a arribar davant ses cases de Can Carles, assenyalades amb el número 1 de carrer. Aquí hem d’estar molt atents, perquè a la seva esquerra s’inicia en davallada l’estret i antic camí des Rafal que ens acostarà al pou des Rafal. Continuem (dreta) caminant pel camí des Rafal, ara asfaltat, i quan arribam enfront del número 16, sortim del camí (esquerra) i agafem el carrer Costa d’en Mandons en davallada. Continuarem fins a arribar a una casa en una corba i tot duna ens sortim per un antic i estret camí empedrat i que ja no deixarem. Aquest antiquíssim i preciós camí empedrat davalla fins al comellar ombrívol, per on passa el torrent des Grau.

Continuarem davallant fins a arribar a uns murs de pedra que pareixen de contenció, Idò en aquest precís punt, ens desviarem ( dreta) per anar fins a sa cova des Cavallers. “ L.S. de Austria cita la caverna en “Die Balearen… (1869/91)” la cova, encara que només té una sala, està dividida en una part baixa i una altra alta, en total té 30 m de llarg per 31,2 d’ampla i 2,3 d’altària mitjana.

Una vegada visitada sa cova, retrocedim i davallem fins a arribar al punt on hi ha els murs de contenció. Travessem la pared de pedra i continuem per una zona plana amb el torrent des Grau a la nostra esquerra. Hem entrat al terme de Calvià. En duu un centenar de metres escoltem renou d’aigua, rar perquè el torrent davalla eixut, ens acostem i ¡! Sorpresa! la font ufana està activa amb un cabdal important. Aquesta forma part de les fonts ufanes de son  Marti, aquesta, concretament anomanada font ufana de s’Alzina, que brolla a uns 300 metres al nord de sa font Ufana de Son Martí però al vessant contrari, o sia a l’esquerra des torrent. Dit broll surt per un forat d’uns 0,30 x 0,30 metres irregular situat a uns 8 metres de sa vorera des torrent; un xaragall fa arribar s’aigua fins ell en el lloc on hi ha un pou natural amb una secció d’uns 1,30 x 0,80 metres i uns 2 de fondària.

Un increïble espectable ens fa aturar una bona estona.

Continuem pel tirany amb el torrent a la nostra esquerra i al cap d’uns 300 metres arribem a la segona font ufana de Son Martí, també molt activa, que alimenten el torrent que baixa alegre.
“A uns 1.200 metres cap a llevant de ses cases de Son Martí  i al costat dret des torrent homònim brolla aquesta ufana.

Actualment una canonada de plàstic du s’aigua directa des broll a es safareig de vora ses cases on s’empra per regar i altres consums però antigament hi havia un conjunt hídric un poquet més complet.
Així ses coses, hem pogut observar una antiga canal de pedra que a uns 350 metres des broll creua es torrent per passar al costat esquerre on als 290 metres alimentava un gran safareig (28 x 6 x 1,70 metres exteriors) destinat a emmagatzemar aigua per moure és mecanisme d’un molí fariner. Es sobrant d’aigua des molí anava de cap al torrent a uns 12 metres de sa façana.

Des de s’esmentat safareig sortia una canal de pedra que a uns 270 metres torna a creuar es torrent per tal de tornar-se situar a l’inicial costat dret des torrent per arribar al cap de circular per una canal (0,30 x 0,30 m.) uns 105 metres fins a dipositar-la dins el segon safareig (13 x 5,5 x 1,60 m.) i per acabar anant per una canal aferrada a un marge fins a ses cases de Son Martí a uns 220 metres on alimenta uns abeuradors i pasteres.”

Continuem caminant i arribem a un primer camp llaurat recentment, per a després a un segon camp, amb marges a la dreta. Al final d’aquest camp sortim per la dreta i entrem dins sa garriga, localitzem una torrentera (esquerra) i iniciem l’ascens per la part esquerra de dita torrentera, per després anar a cercar un antiquíssim camí, utilitzat pels forners de calç, on podrem veure les restes d’un cotxe que no sé com a pogut arribar fins aquí,  aviat arribem a la Ctra. Ma-1032 ( km 4,5)

Arribat a la ctra. continuem per ella (dreta) fins a arribar a una corba, amb unes grans roques que impedeixen aparcar els cotxes. Aquí s’inicia un comellar amb restes d’un altre antic camí que puja en ziga-zaga fins al N des pla dels Pins, ja en terres de Galatzó. Continuarem per aquest evident camí fins a davallar a la coma i enllaçar amb el camí de pujada que hem fet el matí. Ara  només ens queda continuar fins a arribar al final, on tenim el cotxe.

 

Fonts i textes: Fonts de la Serra de Tramuntana i  C.C.M. de J.A. Encinas

veure fotoswikiloc75

Pas de sa Romana

Data: 1.12.2018

Circular: Si
Temps total empleat: 5,40 h
Recorregut total : 6,55 km
Desnivell positiu: 613 m
Altitud màxima: 1.071 m

 

 

 

 

 

 

Pas de sa Romana – Pas de na Perota – Morro de Cúber – Coll de sa Coma dets Ases – Puig de sa Font i la seva cara N

 

El lloc que hem triat avui constitueix un bon exemple d’aquesta pràctica i tenim la sort de comptar amb el relat del pastor de l’anegada finca de Cúber. Els costers del morro de Cúber es desplomen abruptament damunt el torrent d’Almadrà convertint-se en una barrera natural. Però a la cresta sobre el pas de sa Foradada hi ha un punt feble, superat el qual els animals es dispersaven pels amples costers que condueixen a la coma des Ases, ja dins es Tossals Verds. Per aquest motiu un dia els pagesos decidiren que era qüestió de barrar aquest pas. Però deixem que sigui el mateix pastor que ens expliqui les dificultats que trobaren:

…era penya i ses barres de fusta no s’hi podien clavar. Varen haver de fer forats a punta de manuella per clavar-hi ferros i a una romana vella la hi posaren i d’aquí ve es nom de pas de sa Romana.

Amb aquesta descripció de “toponímia de Mallorca” comencem la nostra ruta d’avui.

Iniciem la caminada des de l’entrada a l’embassament de Cúber, direcció cap Almadrà. Anam vorejant l’embassament amb el Morro i els cingles de na Perota a la nostra esquerra. Poc abans d’arribar a la presa prenem SE (esquerra), direcció cap Almadrà.

Abans de traspassar el calladet rocós observem una ampla canal que en forta pujada nord-est amb una alzina i una gran heura als penya-segats del Morro, per on hem de seguir, fins arriba a un petit marget de pedra. Just aquí farem un canvi de sentit cap al Sud, vorejant el penya-segat i per damunt la gran timba al torrent d’Almadrà, podrem veure alguna fletxeta vermella que seguirem, a poc a poc anirem girant E, fins a arribar al pas de sa Romana i que he descrit a l’encapçalament, estam a 780 m.

Continuarem ajudats de les mans que a poc a poc ens farà perda altitud per arribar a una ampla rosseguera, que creuarem i tot seguit iniciarem un fort ascens. Les fites ens ajudaran a orientar-nos. Ara estam en un territori molt rocós i de difícil avanç.

Aviat anirem deixant a la nostra esquena el torrent d’Almadrà, la serra d’Amos i el puig de sa Torreta, i ens trobarem a la nostra dreta la coma dels Ases, grimpa que et grimpa anem a situar-nos al capdamunt de la serralada. Una vegada a dalt podem gaudir dels dos vessants, el de la coma dels Ases i la vall de Cúber a la nostra esquerra.

Continuarem crestejant, passarem pel pas de na Perota, ho reconeixem perqué té una paret de pedra de part a part. Aquest pas ens serviria per descendir i arribar al camí asfaltat de Cúber, però el nostre objectiu es fer tota la serralada de Sud a Nord, pel que continuem fins fer el cim del morro de Cúber de 951 m. Continuem fins al cap caramull del segon cim de 966 m.
Ara ver una llarga davallada fins al coll dels Ases a 903 m. En arribar al coll passem a l’altre costat ( esquerra) de la paret i continuem Nord, als pocs metres arribem a un gran crull, ens fiquen a dins i continuem fins a la sortida que acaba amb un tancat de pedra que superem, Tornem a estar a la part NW de coma dels Ases.

Ens dirigim a una paret de pedra on al seu final (dreta) podrem iniciar l’ascens pel vessant W al puig de sa Font de 1.071 m on feim cim.
El descens del puig de sa Font ho feim pel vessant E fins al coll N de la coma dels Ases. En arribar al coll continuem, sense guanyar ni perdre altitud, per damunt els penya-segats, traspassarem una paret de pedra, i continuem fins a arribar on el terreny descendeix suaument girant N ( esquerra), amb el morro d’Almallutx a s’enfront nostra, i acabant fent un gir de 180° per situar-nos just davall del penya-segat, el mateix pel que fa a uns minuts anàvem per dalt.

Ara es tracta de continuar caminant aferrats a la paret fins a Arribar a un pas tancat amb una paret de pedra ( pas de sa paret de pedra?), continuem direcció SE, passarem per un caos de roques i per devora una creu metàl•lica. Continuem fins a arribar a la mateixa paret de pedra del principi quan començàvem a pujar al puig de sa Font.
Ara es tracta d’arribar al coll de sa Coma dels Ases i iniciar el descens cap a la font des Noguer, on tenim els cotxes. Donant així per acabada aquesta espectacular ruta.

veure fotoswikiloc75

Forat de ses Moles – L’Ull de Déu – Pas des Puig – Puig Caragoler de Femenia – coveta des Rovell

Data: 24.11.2018

Circular: Si
Temps total empleat:
Recorregut total : 8,35 km
Desnivell positiu: 587 m
Altitud màxima: 921 m

 

 

 

Forat de ses Moles ó L’Ull de Déu ó cova de ses Ortigues  – cova de s’Ombra – pas des Puig – puig Caragoler de Femenia – Coveta des Rovell

 

Iniciem la ruta d’avui al kilòmetre 14,20 de la carretera Ma-10,concretament a l’entrada de les finques de Femenia Nou i Femenia Vell.

Feim ús del botador que hi ha a l’esquerra del portell i comencem a caminar per l’ampla pista. Després d’unes corbes passem per davant una gran bassa (dreta), després arribem a una amplia corba que gira dreta, doncs idò ens hem de fixar perquè de tornada sortirem per aquest punt, és fàcil de veure perquè té unes grans figueres.

Continuem caminant per la pista, travessem una barrereta, també amb botador de fusta, tot seguit passem per davant de la font de Femenia ( 541 m). Abans d’arribar a les cases de Femenia Vell, sortirem de la pista ( esquerra) per una àmplia drecera surtin després al mateix camí, però uns revolts més a munt. Més endavant passarem una barrera metàl•lica i continuem per aquest fantàstic camí que arriba al pla de s’Argilota que després enllaça de davallada amb l’antiquíssim camí empedrat de ses Voltetes de ses Marsesques, bé però això és una altra història. Tornem a lo nostro i seguim per la pista que passa per davant la font d’en Quelota (618 m),

Després d’una pujada mitjana assolim el coll Ciuró (677 m), enmig del puig de ses Moles (730 m) ( dreta) i el macís del puig Caragoler de Femenia (921 m) ( esquerra). Feim una aturadeta per contemplar la panoràmica que se’ns obri diferent i espectacular. Apareix un primer replà per on el camí continua ( que no agafem) direcció al pla de l’Argilota.

Noltros sortim del camí ( dreta) i ens enfilem pel coster esquerre de ses Moles seguint un tirany poc definit direcció N.

A lo lluny veim un petit colledet ( 709 m), fitat i amb una barra de ferro i a ell ens dirigim. Prosseguim encara per coster de ses Moles en lleugera davallada per un ampli comellar. Passarem per una dolina, on enmig hi ha un avenc – engollidor del que desconeixem el seu nom.

Prosseguim en la mateixa direcció just davall el penya-segat de ses Moles i arribem ( dreta) a la petita cova de s’Ombra, encara que la vista se’ns va cap a l’impressionant Forat del Puig de ses Moles ó Ull de Déu ó també cova de ses Ortigues, un espectacular túnel de 11,6 m de llarg per 5 m d’amplària i 3 m d’altitud.

En aquest lloc val la pena aturar-s’hi una bona estona per gaudir tant de les vistes properes com de les llunyanes d’aquesta meravellós territori nord.

En acabar de contemplar el paisatge, tornem enrere fins el coll Ciuró i continuem un centenar de metres direcció al pla de s’Argilota. En arribarar una corba on la roca del sol és totalment plana, deixam el camí per l’esquerra i enfilem amb pujada forta pel coster del Puig. Es tracta de localitzar un pas ( 752 m) per situar-nos a un petit altiplà o àmplia cornisa, per on continuarem esquerra, passarem per un petit caos de roques i continuem uns metres fins a arribar al pas des Puig ( 755 m) que superem amb una grimpada aprofitant uns “escalons” tallats a la roca i amb les preses per les mans. No s’ha de badar perquè una llegiscada en aquesta roca humida suposaria una caiguda segura. Superat el pas sense problemes continuem direcció SE. cap al cim, passant per l’avenc Femenia (830 m), de -120 m de fondària i una boca de 20 m de diàmetre.

En pocs minuts assolim el cim del Puig Caragoler de Femenia (922 m) des d’on podem gaudir d’aquest esplèndid dia a dalt d’una de les muntanyes més ben situades per admirar tota la costa Nord de l’illa.

En aver acabat iniciem el descens direcció a la Tossa de ses Banyes ( format per dos monticles idèntics) i abans d’arribar-hi girem E per anar a cercar una gran coma encapsada per una tanca de pared seca situada al pla des Cocó. Iniciem aquest fort descens, primer per terreny pedregós fins arribar a la Coveta des Rovell, una petita cova però carregada d’història, sobretot per la troballa de tres grans claus sarraïnes. Continuem el descens ara ja per terreny carritxer molt incòmode, deixant a la nostra esquerra el Puxet Rodò, amb curiosa forma vist des de dalt de cap d’elefant amb la seva trompa. Continuem davallant per arribar a un pinar, i per un portellet de pedra arribem a una marjades amb ametllers i figueres. Ara ja només queda arribar al camí de Femenia en el punt esmentat al començament de la descripció, acabant als cotxes.

veure fotoswikiloc75

Serra sos Sastres

Data: 17.11.2018

Circular: Si
Temps total empleat: 4’03 h.
Recorregut total : 4,96 km
Desnivell positiu: 299 m
Altitud màxima: 368 m

 

 

 

Torre de sa Mola de TuentSerra sos Sastres

 

Avui ens hem sortit de la nostra zona de confort que és la Serra de Tramuntana i ens hem traslladat a l’altra punta de Mallorca, a la Península des Llevant, per fer la Serra de sos Sastres, concretament on comença l’etapa núm. 1 del GR-222, la que va des Coll des Racó a Cala Estreta. Des del Coll des Racó l’itinerari s’endinsa en la finca pública de Sa Duia-És Racó seguint el curs del torrent de Ses Voltes, i que posteriorment desemboca en l’arenal de Cala Coca que dóna pas al litoral d’Artà, un dels quals es conserven en millor estat a l’illa.

“Alguns topònims duen com a determinant la paraula reial. Trobam així la síquia Reial, la camada Reial o el camí Reial. Llegim al llibre En defensa dels camins públics que els camins reials eren els de competència del rei. La procuració reial era la institució encarregada de gestionar el patrimoni del rei i per tant també dirimia els conflictes que succeïen en aquests camins, ja fos algun delicte que s’hi hagués comès o els pleits sorgits entre veïns dels camins.

Amb el temps aquests camins donaren lloc a la xarxa de camins veïnals i alguns es convertiren en carreteres. És rar que hagin mantengut la denominació i només coneixem casos a Algaida, Felanitx i Capdepera.

En aquest darrer municipi el nom designa un camí que fins i tot podria esser anterior a la fundació del poble, ocorreguda l’any 1300, i que comunicava les possessions -antigues alqueries- del nord del terme. El camí es bifurca de la carretera que ve d’Artà a l’altura de Sos Sastres (actual Golf de Capdepera) i continua per ses Set Cases i Son Guiscafrè. En aquest punt travessa un torrentó i segueix per Cutrí, Lloveta, Son Terrassa, Son Barbassa i sa Mesquida. Al mapa del cardenal Despuig podem observar com el camí finalitzava a la talaia de Son Jaumell, i potser ja ho feia abans de la conquesta cristiana.

Malgrat el seu innegable caràcter públic aquest camí ha estat privatitzat en una part important del seu traçat. Així dels sis quilòmetres que hi ha entre la carretera Ma-15 i la carretera de Cala Mesquida tan sols tres quilòmetres mantenen el seu ús públic. Es tracta de trams que connecten amb els camins que provenen del poble de Capdepera havent perdut la seva continuïtat original.

Però alguns dels trams abandonats mantenen el seu traçat i fins i tot les parets mitgeres fent d’aquest camí un bon candidat per a la recuperació del seu ús públic. Només cal que l’Ajuntament de Capdepera s’animi a iniciar el procés per recuperar el seu antic camí Reial.”
Casi res
Fonts: Toponímia de Mallorca
Llibre del Consell de Mallorca; “En defensa dels camins públics”

La serra de sos Sastres rep el nom de l’antiga possessió de sos Sastres. El primer que ens crida l’atenció és “sos”, poc utilitzat. Es tracta de l’article determinat masculí i plural usat en el parlar salat exclusivament darrere la preposició amb. Exemple: Van anar-hi amb sos cotxes. També Adjectiu sos m. pl. forma plural de son el que intuïm que eren un grapat de cases les que formaven dita possessió ( ses cases de sos Sastres).

SOS SASTRES.– És molt habitual al territori mallorquí que s’hi hagin construït possessions de fora vila sobre talaiots, molts d’ells coberts per la vegetació. Una murada ciclòpia, típicament ovalada, del poblat de Sos Sastres de Capdepera, fou impunement destrossada en uns 20 metres. Hi va haver gent que digué que, per poder construir el camp de golf allà existent, les màquines excavadores varen arrasar l’indret i desaparegueren 60 metres quadrats d’habitacles. ¡! Pareix que tot ha estat permès a Mallorca!! i així ens va.

Canviem de tema; millor una llegenda de gegants o ciclops: ” Podria ser cert que els ciclops, que fa tantíssims d’anys solcaven les nostres muntanyes, haguessin estat els autors d’aquelles murades de Sos Sastres. Diuen que el claper, devora el golf de Canyamel — per què serà que els dos camps de Capdepera dedicats a aquest esport tenen un talaiot ael seu costat? –, rep la denominació de “Claper d’es Gegant” perquè es veu que per allà, a aquelles navetes, hi solien romandre aquests personatges, de caire mitològic, de temperament horrible i funest.

Segons els entesos, tant el ciclops com els gegants eren bons artesans i formidables constructors, forts, caparruts i d’emocions brusques – devien ser molt “brusquers” – i, expliquen els experts en la matèria, que eren aquells desproporcionats homenots els que construïen les murades i les fortificacions, la qual cosa explicaria el dit més amunt sobre Sos Sastres, de la mateixa manera que la renouadissa dels volcans i els terratrèmols, que podria ser deguda a les mogudes de les operacions d’aquests gegants.

Els estudiosos no han pogut assegurar si és possible que hagin existit ciclops o gegants “gabellins”, tota vegada que als voltants d’es Claper d’es Gegant es troba una gran profusió de garballó, molt antic, productor de la palma amb la qual, des de sempre, s’ha elaborat la llata, tan pròpia d’aquesta contrada del llevant mallorquí, a la qual, també, aquesta viatgera, trescadora, pertany amb residència a Porto Cristo, malgrat passar molt de temps per Canyamel.”
Font: Ckapers: Gegants o Ciclops? Joana Gomila , “Trescadora”

RUTA:

Bé i dò ara que ja sabem on som i coneixem un poc més dit lloc, iniciem la ruta d’avui: El recorregut comença en el Coll des Racó, en el portell que dóna pas a la finca pública de Sa Duaia-És Racó, situat en el costat sud de la carretera que enllaça Artà amb Cala Coca. En el portell superior senyalitzat amb un cartell de “Mont Públic”, s’inicia un camí que en mitja/forta pujada ens duu al cim de major elevació de la serra sos Sastres, el Puig des Racó de 386 m, per a després crestejar de sud-oest a nord-est fins al Puig Negre de 232 m.
En el cim des Puig des Racó hi ha una caseta destinada a la vigilància de focs forestals, anomada “es Racó”.

Continuem per la carena que ens condueix en davallada fins al coll de ses Buines, el coneixerem perquè té un botador enmig, que salva el tancat de fil ferro inacabat i sense sentit. Aquesta serra limita els municipis de Capdepera i Artà, així que anem a vegades amb una cama dins Capdepera i Amb l’altre dins Artà.

Continuem la pujada pel coster de la dreta d’aquestes roques blanques fins a arribar al Puig de na Poloni de 363 m i assolir el seu cim. La següent elevació és la de n’Anguillonat de 316 m. Indret on hem pogut veure dos exemplars de serp de ferradura, de bona mida, un animal invasor i que cal erradicar com sigui.

Ara ve el tram més “complicat” pel seu terreny càrstic. Però només són uns metres.

Prosseguim i arribem a l’elevació de 353 m conegut com a Muntanya de Can Mir o Puig de ses Fites. Aquí i com a curiositat podem veure a les roques uns grans o bonys  de color marró que semblen petites “cagarades”.

Proseguim  en davallada i arriben al coll de Sant Joan ( 251 m), per tornar a pujar fins al puig de n’Avenc de 296 m. Tornam a davallar fins al Coll de Castellàs ( 166 m), per finalment pujar al Puig Negre de 232 m, on aprofitem per contemplar les meravellosa vistes sobre la platja de sa Mesquida, sa Talaia de Sant Jaumell, Cala Ratjada i Capdepera i el seu far. També veim com una tempesta que està descarregant per damunt aquesta zona s’està apropant cap a noltros. No perdem temps i iniciem el descens direcció NW des del mateix cim, per una canal plena de carritxeres i arboceres. L’aigua ja ens ha arribat, continuem fins a arribar a un camí que és diu Bosque Red Elèctrica (?), tot seguit arribem a una cruïlla i agafem ( esquerra) el GR-222. Passem per un forn de calç acabat de restaurar. No ens podem aturar perquè segueix ploguen, continuem fins arribar a una altra cruïlla de camins i tornam a agafar esquerra per un portell amb barrera, Segueix ploguen, i el camí pareix una torrentera. Després d’uns minuts arribem a la barrera des coll des Racó, al punt de partida.

Ara, a fer uns piscolabis ( xandis, coca de trempó, cafetet, herbes…) a un bar d’Artà, des d’on veim ploure a les totes. Al cap d’hora i mitja afluixa de ploura i aprofitem per agafar el cotxe i tornar cap a Palma.

 

veure fotoswikiloc75

Torrent de Solleric -sector superior-

Data: 10.11.2018

Circular: Si
Temps total empleat:
Recorregut total :
Desnivell positiu:
Altitud màxima: 516 m
Salt més alt: 20 m
Cordes utilitzades: 2 x 20 m

 

 

 

 

TORRENT DE SOLLERIC – Sector superior-

 

Avui ens hem juntat amb els nostres amics, Jaume, Toni,  i Tomeu i hem compartir aquest dia torrenter.

Després de les darreres pluges intenses  del darrers dies i sobre tot de la nit anterior ens dirigim al torrent de Coanegra, en arribar veim que el cabdal es alt/molt alt i baixa amb molta força, així que decidim canviar-lo pel torrent de Solleric, que també baixa molt crescut i en molta força, però es més curt i menys encaixonat.

Ens situem amb els cotxes al km 13 de la ctra de Alaró/Orient, on al costat de l’entrada a la finca hi ha lloc per aparcar dos cotxes. A l’altra part de la ctra, hi ha un botador metàl•lic que dóna accés a un tirany que transita en lleugera davallara i paral•lel al torrent Pregón, fins a arribar al seu tàlveg. El travessam i caminem en lleugera pujada i paral•lels al torrent que ara tenim a la dreta.

Anem avançant NE fins a trobar un antic camí que ens durà a un camp de marjades i a una caseta. Continuem davallant fins a trobar-nos amb el torrent Solleric. Quan tenim als nostres peus, iniciem la pujada pel seu costat esquerre fins a trobar un magnífic camí empedrat, que comunica les finques de Solleric i de Comasema, que transita per la zona anomenada es Barranc. La pujada per aquest camí és mitja-forta, passarem per davant unes coves ó balmes, la primera d’elles la cova de s’Esquerd d’unas quince metres de llar, després trobare,m la cova de s’Esquinç d’una decena de emtres  de fons  i d’uns 8 metrres d’ample, i finalment per la darrera cova s’Estage d’en Tomeu, mideix set metres de fons per dos metrres d¡amplària i tres i mig d’alçada, entrant a l’esquerra hi ha una epigrafía amb caràcters ben cuidats de pintura negre i perfectament legibles; “Bartolomé 1904”, i d’aquí el seu nom.  S’eguidament travessarem una barrera metàl•lica. Continuem pel camí i quan anem arribant a la part més alta passarem una altra barrera metàl•lica i un coll de tords. Continuem en lleuger descens per anar a cercar el tàlveg del torrent a una zona més planera. Ens posem els neoprens i a l’aigua s’ha dit.

La capçalera del torrent es troba a una cota de 516 m en el coll que separa la Mola de son Monserrat i la serra d’Amós, Ja en el tàlveg trobem el primer salt, amb placa a la dreta, de 12 m. més altres 3 m desgrimpables per l’esquerra, després de caminar uns 200 m. ens troben el segon salt de 10 m. equipat amb dues plaques. Després vé el salt més alt que fa 20 m, li deim el salt de sa Cova perquè té a 4 m de l’inici una cova de grans dimensions formada pel taponament d’una gran roca, Seguidament ve un altre salt important de 15 m. també equipat amb dues plaques. La resta de salts que queden abans d’arribar al pla de Solleric són tots desgrimpables.

En aquesta ocasió  feim el tram nés vertical situar mal sector superior i deixam els sectors intermig i el final de menys interés esportiu, pel que sortim del tàlveg.

 

veure fotosyoutube75youtube75

El camí de sa Barra, Clots Carbons, pas de s’Estaca i pas d’en Termes

Data: 04.11.2018

Circular: No
Temps total empleat: 5,50 h
Recorregut total : 4,96 km
Desnivell positiu: 264 m
Altitud máxima: 608 m

 

 

 

 

Torre de sa Mola de TuentELS CLOTS CARBONS I SES MONJOIES
(Des d’Es Bosc, pel Camí de la Barra, el Pas de S’Estaca i el de Ca’n Termes)

 

Aquesta ruta figura a la meravellosa col•lecció Rutes Amagades de Mallorca d’en Jesús Garcia Pastor, d’on em tret la idea, atrait pel seu impressionat entorn i pel camí ancestral per on transita.
Iniciem la ruta a la corba del punt quilomètric 6,700 de la Ma-2121 ( Ctra de sa Calobra), zona d’es Bosc, però com la ruta d’avui no és circular, abans hem agut de deixar un cotxe a l’ermita de Sant Llorenç ( Coll de Sant Llorenç, de cala Tuent).

Des d’Es Bosc puja fins Els Clots Carbons pel Camí de la Barra, i des d’aquells altiplans on passa, per un tirany molt accidentat, a Sa Coma de Bini, i surt d’aquesta pel mateix llit del Torrent Gorg dels Diners (abans Torrent de Sa Coma Fosca) , en la bretxa de sortida del qual es troba el Pas de S’Estaca. Des d’allà s’orienta vers el Nord, seguint qualque cosa així com un caminoi, o sense, per a anar a davallar cap a la Cala Tuent i Ca’n Palou per un antiquíssim camí de ferradura que comença en aquelles altures en el Pas de Ca’n Termes. Més avall, ja a l’Oratori de Sant Llorenç,

Es tracta de localitzar l’antic camí de sa Barra. Al començament no es veu, està perdut i tapat per la vegetació, encara que no és massa difícil d’endevinar. El terreny és quasi intransitable, tapat de vegetació amb espines i blocs de roques, però a poc a poc anem guanyant altitud en direcció a una torreta elèctrica que ens serveix com a primer punt d’orientació i sortir d’aquest maleït terreny. Una vegada em passar per devora aquesta torreta ja podem veure una pared seca de partió, que traspassarem per la seva part més a l’esquerra, just per on té un curiós ressalt i és més alta.
Ara ja ens resulta fàcil localitzar aquest ancestral camí, que va salvant i escalant amb el seu serpenteig, el nostàlgic Camí de sa Barra, que en altre temps donava accés útil fins a les altures dels Clots Carbons i ses Monjoies, i que ara solament serveix per facilitar-nos als muntanyers una més fàcil escalada per aquelles abruptes zones, mostra el seu antiquíssim empedrat, que encara resisteix l’acció del temps.

Superada la cota, entrem en zona de dolines, conegudes amb el nom dels Clots Carbons, formats per un conjunt de tres dolines, situat en una zona intensament carstificada i d’un relleu enèrgic, compresa entre els Binis, el massís del puig Major, el coll de Sant Llorenç i la carretera de sa Calobra. Aquests clots científicament es denominen dolines, (Les dolines sovint es formen per esfondrament del sostre d’una cavitat subterrània, en aquest cas el seu origen està lligat a processos de dissolució superficial).

Destaquen, entre les dolines més representatives, les de la Muntanya de Moncaire, les de Bini Petit, Es Clots Carbons, les dolines de Sa Mitjania, les d’Es Castellots (Ses Parades i Clots Balladors), el conjunt de la Terra de Ses Olles (a les rodalies de Lluc) i les dolines de Femenia i de Mortitx. Les altituds en què es troben ubicades, incloent-hi els camps de lapiaz que les envolten, van des de 300 fins a 600 metres s.n.m., i tal vegada com a conseqüència del seu entorn climàtic i topogràfic molt paraescut mostren unes característiques geomorfològiques semblants.

Per damunt dels 600 metres d’altitud és necessari esmentar l’existència de petites dolines que apareixen a la part alta de les principals muntanyes, com succeeix amb Ses Clotades del Puig Major i amb les micro dolines de la Serra de Sa Rateta i del Massís des Massanella

Aquestes dolines tenen les següents superfícies; Els Clots Carbons 1 = 4.500 m², Els Clots Carbons 2 = 5.700 m², i els Clots Carbons 3 = 5.500 m².

La majoria de les dolines estan enrevoltades per extensions rocoses, quasi intransitables, modelades per lapiaz de grans dimensions, i precisament per això constitueixen petits reductes proveïts de sol, aïllats enmig d’un entorn aspre i àrid, en els que la vegetació aprofita per instalar-se.

Pel que fa a la intervenció humana, és facil detectar el gran impacte causat sobre les zones càrstiques de la Serra de Tramuntana i concretament sobre aquestes dolines. La reducció de la cobertura vegetal d’aquests indrets ha estat provocada, probablement, per una sobreexplotació dels recursos continguts originàriament en aquestes zones i que es desenvolupaven de manera natural. Tenint en compte les distintes evidències observades directament sobre el terreny, es poden distingir dues etapes en la utilització per part de I’home dels espais ocupats per les dolines i els seus voltants. En primer Lloc, l’existència d’un estrat arbori extremadament pobre a l’interior de les dolines, i pràcticament absent als seus voltants, fa pensar en una antiga desforestació generalitzada. Aquesta hipòtesi esta recolzada per la localització de rotlos de sitja, acompanyats d’altres petites construccions humanes en estat de runes, als redols més plans de certes dolines (Es Clots Carbons 2 i 3, Dolina 2 de Sa Mitjania).

Cal dir que arribat a la primera dolina ( Clot Carbò), hi cap l’alternativa de seguir un tirany, que pel mateix sector de Ses Monjoies, va a trobar-se, poc abans d’arribar al pas d’en Termes, amb el que des de sa Coma de Bini hem de seguir noltros fent el present circuit. Ambdues alternatives i sectors són molt interessants, i dignes d’esser intentats.

Noltros deixam enrere aquesta opció i continuem per aquesta zona tremenda càrstica direcció S, per arribar a la Coma de Bini. Per arribar-hi no ho farem per l’esquerra perquè ens faria fer una volta innecessària, sinó que hi davallarem de manera més directa, anant a cercar el pas format per una encletxa i coronat per un arbret al seu cap caramull. Li deim el pas del Petit Arbret, i que en qüestió de 5′ ens deixa al tàlveg del torrent del Gorg dels Diners (abans conegut com a Torrent de sa Coma Fosca), en el punthi ha un gegantesc pi (el més gran que he vist mai).

Una vegada en el tàlveg continuarem per ell (dreta), encara es veuen les conseqüències de les darreres fortíssimes pluges caigudes. Hem de continuar per dins el tàlveg fins a arribar a un salt d’uns 4 metres, que ens obliga sortir per la dreta gràcies al pas de s’Estaca, una petita cornisa en diagonal ascendent, senzilla però que ens obliga a utilitzar les mans.

Durant un bon tram anirem caminant per damunt el tall que forma aquest magnífic torrent, que obligarà a caminar “a salt de roca” per indrets molt accidentals i zones poc avinents, de difícil davallada, si no és per un punt determinat. El que fa tenir un bon sentit d’orientació, encara que ens ajudaran les fites que anirem trobant.
Ja em deixat enrere el Torrent i continuem i al mateis temps gaudint d’aquest impressionant paratge. Un primer pi solitari ens servirà de guia, més endavant trobarem un segon pi també solitari.

A lo lluny ja podem veure la Torre de sa Mola de Tuent, i una mica més a prop el coll de ses Mamelles on ens hem de dirigir.

Una vegada traspassat aquest coll, coincidim amb el tirany que ens arriba de la dreta i que ve des de el primer Clot Carbó com he explicat amb anterioritat.

Veurem una paret de partió i a ella ens dirigim. Em aquest punt val la pena auturarnos una estona per gaudir de les vistes; a la nostra dreta cau desplomat sa Canal d’en Termes, al seu fons, el llogueret de sa Calobra i el seu Port, que des d’aquesta perspectiva pareix un llac. Al vesant esquerra podem veure cala Tuent.
Després de contemplar tota aquesta immillorable bellesa, iniciem el descens pel Pas d’en Termes. És un vell camí de davallada que salva el pendís mitjançant uns quants revolts cap a Tuent prou accidentat i incòmode, i en part enrunat. Però camí a la- fi: un nostàlgic i venerad camí oblidat de la vella Mallorca muntanyenca i ancestral.

Ja trepitjant la nova carretera, ens dirigim a l’Oratori de Sant Llorenç, antiga esglèsia del segle XIV (any 1322, reformada amb l’actual aspecte l’any 1791, on al matí hem deixat un cotxe.

Zona aquesta interessant i atractiva volta, en les que la totalitat del paisatge, lluny i a recer de qualsevol intervenció massiva humana, és solemne, grandiós i net, i sense mica de mesquinesa.

Part del text extret de:

ENDINS, Nº 14-15. 1989. Palma. MORFOLOGIA I VEGETACIÓ D’UN GRUP DE DOLINES DE LA SERRA DE TRAMUNTANA (Mallorca).
RUTES AMAGADES DE MALLORCA, D’EN JESÚS GARCIA PASTOR

 

 

veure fotoswikiloc75

Torrent de na Mora

 

Circular: No
Temps total empleat: 5 h.
Recorregut total del torrent: 1.500 m
Desnivell Positiu: 150 m
Salt mes alt: 12 m.

 

 

 

Torrent de na Mora, remontat.

 

Avui tornem a aquest clàssic amb capdal aceptable, i que remontarem la segona part, la que va de la mar fins a cala Ferrera.

Iniciem dons la ruta  des de el mirador de ses Barques, agafem el camí de Bàlitx d’ Avall fins arribar as ses cases.

Per no ser repetitiu no  descriuré el torrent perquè es arxi-conegut, i a més ja ho he fet en anteriors ocasions.

Només destacaré que la primera part és més paisagistíca que la segona que és més esportiva i on trobem els salts més interesants amb un tobogàn que marca la major altura amb 12 m. No ens obliden de la part més conegunda ” La Fosqueta”, amb la seva aigua gelada.

A la tornada  i una vegada remontat la segona part fins Cala Ferrera, iniciem la pujada fins el coll de Cala Ferrera amb el seu característic Cavall Bernat. Continuar pel camí de s’Illeta fins al port de Sòller, on a l’inici em deixat un dels cotxes.

 

 

veure fotoswikiloc75

El Pal

 

Circular; Si
Distància total recorreguda:
Temps total de l’actividat:
Desnivell Positiu:
Desnivell Negatiu:
Altitut máxima; 426 m

 

 

El Pal (426 m)

 

“La muntanya del Pal apareix coronada per dos caps, separats per un petit pla i presenta a la seva cara nord un dels més apassionants penyassagats de quants es coneixem. El nostre pas d’ascensió ens situa prop de la primera testa de El Pal, de 426 m.
Arribem, tot seguit, al cim principal, de 473 m de cota, transitant per un erosionat roquedal.

L’ ascensió des del Coll de ses Fontanelles dura uns 45`. Al costat de la fita geodèsica de la cúspide ens concedim un temps de repòs mentre l’ànima es delecta de l’incomparable entorn. Flueixen amb naturalitat a la nostra memeoria fragamentos del poema del Mossèn Costa. Damunt l’altura:

“les roques mig trabucades
Damunt la mes sense fons
On sols passen els ventades
Les boires i el voltors…”

Reprenem la nostra ruta, amb orientació Est, encaminats fins una elevació secundària d’uns 417 m. Tancant l’estreta cresta, apareix un mur ciclóped, d’índole similar a altres construccions prehistòriques defensives, que protegeix el costat més accessible de El Pal. Observant les característiques d’aquesta muntanya podem aventurar que, en el passat, fora el cim sagrat de Formentor, La localització en el vessant proper a la Cova dels Morts, que va servir de necròpoli al poblat de construccions naviformes existents en aquell mateix vessant i amb posterioritat va exercir de forn crematori d’època talaiótica. En la cova es van trobar restes humanes, ceràmics i armes. Situada sota una penya dona a una senda que condueix al proper conjunt de cinc coves més, la cova de la Quimera, cova de la Calda, cova de l’Energumen, cova Lletja, i la cova Celada.

Acostats al penya-segat, caminem cap a un pla, proper a aquesta cavitat. En la vora del penyassegat localitzem El Forat, un espectacular desplom que mostra l’abisme sobre el mar. Ens aproximem, amb molta cura, a la vora del buit per admirar retrospectivament la cara septentrional de El pal i El Colomer, que al contrallum de la tardor del día  converteix en imatge gairebé irreal.”

Fonts: Corpus Cavernario Mayoricense, de J.A. Encinas
Marinas de Tramuntana, de Joan Sastre i Vicenç Sastre.

 

 

veure fotos

Puig de Ca

 

Circular; Sí
Distància total recorreguda: 16,55 km
Temps total de l’actividat: 6,39 h
Desnivell Positiu: 844 m
Desnivell Negatiu: 844 m
Altitut máxima; 868 m

 

 

 

 

 

Torre de sa Mola de TuentPuig de Ca.

 

Ens situem a l’Esglèssia de Sant Miquel ( Campanet), del segle XIII, una de las més antigues de Mallorca, fundada després de la conquesta del Rei Jaume I, vora l’accés a les famoses Fonts Ufanes, que per cert, avui brollavem a les totes.

En cotxe prenem el camí asfaltat de na Pontons cap a la possessió del Fangar, amb el torrent de Sant Miquel a la nostra esquerra, avui carregat d’aigua debut a les fortíssimes pluges del dia abans i que inundaran tots aquests terrenys, quedant encara marques visibles del nivell assolit. En arribar a les cases del Fangar ( dreta) girem esquerra per un camí de terra. Continuem fins a arribar al torrent, ara de Massana, enfront un pont de pedra per salvar el tàlveg i que duu a les cases de Biniatró i ses de Son Monjo, noltros continuem dreta, deixant el torrent a la nostra esquerra, el camí està molt espanyat per les torrentades d’aquests dies, continuem a poc a poc fins a arribar a un pont, el travessem i girem dreta deixant a l’esquerra el desviament a les cases de son Embaraç i el torrent, fins a arribar a unes barreres metàl•liques que tanca’n el pas, on a una explanada podem deixar el cotxe.

Travessem dites barreres i agafem la pista que duu a Miner Petit, Miner Gran, La Mola i Fartàritx des Racó. Es tracta d’una pista molt llarga, a vegades asfaltada, a vegades formigonada. Passem per davant les cases de Minet Petit, guardats amb uns cans terrorífics i agressius, passem aviat….

El proper objectiu és el coll de Miner, on hi estan fent feines de manteniment del camí. El camí que baixa a Fartàritx des Racó està tancat amb una impressionant barrera metàl•lica, això sí, té magnífic botador a l’esquerra, a l’altre costat té una càmera de vigilància… amén dels rètols… Recordem que estem a un camí que és de domini privat  i l`us  de caràcter públic.

Noltros ara, abandonem el coll de Miner direcció SW ( esquerra) per anar agafant la cresta dels penya-segats fins assolir el cim del Puig de Ca ( 876 m), s’ha fet les 12,30 h. Aprofitem per menjar, descansar i sobretot gaudir de l’espectacle muntanyer.

En acabar, iniciem el descens sense perdre orientació, és a dir SW, per anar a enmig de les dues cotes més altes, i cercar un dels dos passos ( pas d’en Agustí o de ses Perdius)* concretament el més allunyat de la immensa paret de l’esquerra ( pas a), l’altre pas està just davall d’aquesta gran paret ( pas b)*. El pas que agafem va d’esquerra a dreta i salva un petit escaló, que en un norrés ens deixa a la pala de càrritx. A s’enfront veim un tancat de reixa, cap ell ens em de dirigir per passar a l’altre coster, que ens situarà a una pista que va i ve del coll de Fartàritx (dreta) i la vall d’Alcanella (esquerra), entre altres.

Noltros agafem esquerra, la pista aviat es converteix en una pista formigonada i en total degradació. Continuem descendint fins a arribar al Clot d’Arena, on trobarem un encreuament de camins, el de la dreta duu a la vall d’Alcanella, noltros continuem pel de l’esquerra, a la nostra esquera podem veure les cases de Miner Gran. Passarem per una barrera i tot seguit per un pont, que avui fa la seva funció per la quantitat d’aigua que baixa per la torrentera. Passarem per vora unes extraordinàries formacions cárstiques, anomenades monges, de formes espectaculars.
Continuarem fins a arribar a la zona anomenada Es Gravet on enllaçam amb la mateixa pista que hem fet de pujada, tancant així el cercle a la mola del Puig de Ca.

Ara es tracta de continuar descendint per aquesta llarga pista desfent les passes fetes a l’inici, fins arribar al cotxe.

Finca pública de Míner Gran

“Limita, al nord, amb els predis de Muntanya, Fartàritx i amb remanent de Míner Gran. A l`est, al municipi de Pollença, limita per una part amb una porció segregada (i adjudicada a Joan Perelló), denominada Míner Gran d`Enmig i per una altra amb la finca Míner Petit; al sud, amb Alcanella i Alcanelleta i pel torrent de Sa Mina amb Biniatró, i a l`oest amb la finca pública de Binifaldó.

L`Institut Nacional de Conservació de la Natura (ICONA) adquireix, l`1 de juny de 1984, la finca d`unes 535 ha segregada de l‟antiga possessió de muntanya anomenada Míner Gran. Aquest predi fou segregat pels seus propietaris, els germans Pons Perelló l‟any 1978, dividint-se en Míner Gran (l`actual MUP núm.15, per Bartolomé Pons Perelló) i Míner Gran d‟Enmig (per Joan Pons Perelló). La part pertanyent a Bartolomé Pons fou cedida, baix unes circumstàncies de pagament i cessió que no es corresponen al típic contracte de compra-venta, a José Vicens Mateu, darrer propietari de la finca abans de l‟adquisició per part de l`administració (per l`import de poc més de 23 milions de pessetes). Es va declarar mont d‟utilitat pública el 8 de desembre de 1983 (BOB 18.314) i es va inscriure amb el número 15 en el Catàleg de Monts d`Utilitat Pública de les Balears.

L`any 1984, la finca de Míner Gran, amb la qualificació jurídica de domini públic, es va transferir des de l‟Estat/ICONA a la comunitat autònoma de les Illes Balears, mitjançant el Reial Decret 1678/1984, d‟1 d`agost, de traspàs de funcions i serveis de l`Estat a la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria de conservació de la natura. La finca actualment està adscrita a la Conselleria de Medi Ambient, a la que correspon la seva gestió i administració. Es troba inscrita al Registre de la Propietat d`Inca 2, Secció Escorca, Tomo 2609, Llibre 10, Full 142, Finca núm. 388, Inscripció 4ª. Quant a les servituds, la finca pública es beneficia del dret de pas per a vehicles autoritzats per la pista forestal de Míner Petit, al llarg d`un camí que comença a la carretera rural que parteix de l`Oratori de Sant Miquel (Campanet) cap a la possessió del Fangar, tot travessant portells amb pany de les finques privades com la de Son Monjo i Míner Petit (hi ha dret de pas, però no apareix inscrita a les fitxes jurídiques de la finca pública però si a l`escriptura de divisió de la finca Míner Gran) i Míner Gran d`Enmig . El 24 d‟abril de 2001, Míner Gran va ser declarada Refugi de Caça, resolució publicada al BOIB Núm.49 de 24/04/2001. La finca pública, forma part de la proposta de lloc d‟interès comunitari (LIC) com a l‟àrea anomenada “Cimals de la Serra” a la Xarxa Europea Natura 2000 d‟acord amb la Directiva d‟hàbitats 92/43/CEE. També es tracta d‟un àrea d‟especial protecció de les aus (ZEPA) d‟acord amb la Directiva 79/409/CEE.”

(*) El pas aquí descrit com a pas “b” correspon al pas de n’Agustí o de ses Perdius.

veure fotoswikiloc75

Cova de s’Ònix

Data: 15.09.2018

Circular;
Temps total:
Desnivell:
Recorregut esportiu:
Material utilizat;
Dificultad;

 

 

cueva

Cova de s’Onix.

 

Descriuré tres cavitats situades a a la Marina de Llevant, a les rodalies de Portocristo (Manacor), i que es troben molt properes entre sí, localitzades totes elles en una àrea planera lleugerament enclotada que es troba devora les antigues cases de Ca n’Olesa, on avui en dia s’aixeca un establiment hoteler. Avui només hem visitat la cova de l’Ónix, deixant les altres per una altre ocasió. Entre les quals destaca la Cova de s’Ònix amb un desenvolupament superior als 600 m i una rica decoració d’espeleotemes. Aquesta cavitat fou explotada, durant la primera meitat del segle XX, per extreure’n les seves colades estalagmítiques com a pedra ornamental; en aquest sentit, amb materials d’aquesta localitat es bastí, el 1931, la tomba del cardenal Rafael Merry del Val y Zulueta-Wilcox (Londres, 10 d’octubre de 1865 – Ciutat del Vaticà, 26 de febrer de 1930) va ser un eclesiàstic i cardenal espanyol, titular de la Secretaria d’Estat de la Santa Seu de 1903 a 1914.personatge destacat que fou home de confiança del papa Pius X. L’espectacular tomba del cardenal Merry del Val, està feta amb dipòsits de calcita procedents del subsòl de Manacor –…”onyche maioricensi”… segons s’indica a una de les làpides situades sobre el sepulcre–, es pot visitar a la cripta de la basílica de Sant Pere, al Vaticà.

L’onix ornamental també el podem trobar molt més aprop i no tant enfora concretament l’hermita de Betlem a Artà. A la seva paret del lateral esquerra hi ha el sepulcre de Jaume Morei Andreu de Sant Martí construit amb aquesta gemma. I també están forrades las parets.

Trilogia;
Cova de s’Ònix –la Cova des Fumassos i el Pou des Fumassos

COVA DE S’ÒNIX

Sembla ser que la Cova de s’Ònix (la més important del conjunt) fou descoberta al voltant de l’any 1914 per Pere Caldentey, aleshores també descobridor i explorador de les turístiques Coves dels Hams.

Les tasques d’excavació i eixamplament de les galeries d’accés a la Cova de s’Ònix, caldria situar-les amb bastant seguretat entre el 1914 (l’any del seu descobriment) i el 1926, ja que en aquesta darrera data la cova apareix descrita amb la seva morfologia i aparença actual (FAURA Y SANS, 1926)

Aquesta important cova presenta dues boques obertes artificialment, o al manco molt retocades per l’activitat humana, situades al costat d’un vial de servei que discorre pel darrera de l’hotel Castell dels Hams

L’accés principal consisteix en una galeria artificial rectilínia, de direcció E-W i uns 50 m de llargada, que descendeix amb fort pendent fins a la cota -25 (punt f de la secció a-g); es troba dotada d’esglaons tot al llarg del seu costat dret, en el sentit del descens. En arribar a l’esmentat punt, la galeria sofreix una notable expansió volumètrica al temps que gira cap al S, fins connectar amb una altra galeria (també eixamplada artificialment) que s’obre a la seva paret oriental. Si agafem aquest passatge lateral, i després d’un recorregut planer, unes escaletes de pedra i un seguit de tiranys esglaonats ascendeixen per una cavitat amb notables expansions cap als costats, fins arribar a l’entrada secundària de la cova que es localitza a poc més d’una desena de metres de l’accés principal.

Tot el conjunt de galeries que han estat descrites fins ara són transitables amb comoditat per mor de les tasques realitzades per a l’aprofitament econòmic, consistent en l’extracció de pedra ornamental. De fet, gran part de les excavacions i trinxeres, que s’efectuaren en el seu moment, tallen les colades estalagmítiques objecte d’explotació en les sales més internes de la cova. Per tal de donar una idea de la magnitud de les tasques d’excavació efectuades, a les seccions de la topografia s’ha emprat un texturat per indicar la posición del paviment original de les cavitats naturals. Tornant de bell nou a l’entreforc de les dues galeries artificials, a la cota -28 m (punt d’), ens trobem als pocs metres una reixa de ferro que tanca el pas a un darrer tram de galeria, la qual desemboca en una sala àmplia (punt c) amb el paviment ocupat per potents colades estalagmítiques. En aquesta sala es localitza una mena de pedrera subterrània d’on es varen extreure voluminosos blocs de fals ònix, entre els quals es compten els utilitzats per bastir el sepulcre existent a la basílica de Sant Pere del Vaticà, abans citada. A partir de la pedrera subterrània, segueix un camí esglaonat que davalla ràpidament en direcció S fins arribar a la sala principal de la cova, on trobarem un llac d’aigües salabroses poc pregones. En el transcurs de la davallada al llac –a la cota -38 m–

El llac on hem anat a parar es troba compartimentat en dos àmbits principals per algunes zones de sostre baix. La seva part més interna es caracteritza per la presència d’una gran estalagmita rabassuda (veure secció a-b, xapada pels processos de solifluxió i reajustament mecànic .

La sala principal s’expandeix cap al SE i mostra una decoració exuberant d’espeleotemes de degoteig ; està proveïda d’algunes excavacions i adaptacions per tal de facilitar la visita. Arribant a l’extrem oriental de la sala, es localitza un darrer llac en un indret de sòtil bastant baix. El desenvolupament total de la cova assoleix la xifra aproximada de 600 m.

COVA DES FUMASSOS

Es localitza a tan sols 125 m de la Cova de s’Ònix, en direcció S. Presenta una obertura àmplia allargada en sentit NW-SE, amb unes dimensiones mitjanes en planta de 40 per 5 m. Cap a l’extrem SE de la boca es pot penetrar a dues cavitats descendents sense gaire rellevància, la més fonda de les quals assoleix la cota -15 m en un ambient força estret i d’incòmoda exploració (secció d-e-f). En direcció oposada –cap al NW– la boca de la cova configura una mena de trinxera a cel obert, queguanya ràpidament fondària fins arribar a un colze de gairebé 180º situat a -16 m de profunditat, on s’accedeix a un curt passatge de sòtil baix i terra relativament horitzontal (secció B-B’). A partir d’aquí s’inicia una rampa fortament descendent –fins uns 50º de pendent en alguns llocs– i amb una escassa separació entre el sòtil i el pis.

 

POU DES FUMASSOS

Sens dubte es troba molt a prop de la cova homònima, encara que no ha estat localitzat de bell nou des que se’n va fer la topografia l’any 1972.
Segons les dades recollides en el seu moment, un pouet vertical de 4,5 m de fondària dóna accés a una galeria que descendeix suaument en direcció SE. En arribar a una profunditat de -9 m (secció a-b-c), uns passos estrets permeten proseguir gairebé en la mateixa direcció, mitjançant un passatge que presenta un pendent lateral bastant acusat cap al S. La cavitat es fa impracticable a una cota aproximada de -19 m, després de tan sols 40 m de desenvolupament.

Fonts i texts: ENDINS, núm. 31. 2007. Mallorca.
ELS FENÒMENS ENDOCÀRSTICS DE LA ZONA DE CA N’OLESA: LA COVA DE S’ÒNIX I ALTRES CAVITATS VEÏNES (Manacor, Mallorca) per Joaquín GINÉS 1, 2, Joan J. FORNÓS 2, Miquel TRIAS 3, Àngel GINÉS 1, 4 i Gabriel SANTANDREU3.

veure fotos

Torrent des Ratjoli

Data: 08.09.2018

Circular; Sí
Temps total: 5 h (inclós bany, etc…)
Desnivell: 110 m
Recorregut esportiu: 200 m
Salt més alt: 26 m
Material utilizat; 1 x 30 m, 3 x 20 m
Cintes: 2 x 80 cm
Dificultad; Fàcil

 

 

Torrent des Ratjoli.

 

En dirigim a Andratx, i des d’aquí agafem la carretera Ma-10, i a l’altura del km-105 ens desviem cap al camí des Ratjolí. Després d’aparcar el cotxe caminem fins a les noves barreres de la finca Es Ratjoli i les traspassem per un magnífic botador. Continuem pel camí empedrat, passem primer pels corrals i després per les cases, ara el camí deixa d’estar empedrat i es transforma en formigonat. Continuem en descens fins a arribar al coll que dóna accés a la cala des Carregador (dreta), enfront tenim el Puig Roig de 109 m. Deixam a la dreta el Puig Roig i iniciem la davallada al tàlveg des torrent des Ratjoli. Avui en dia molt brut per la quantitat d’arbres caiguts, debut al fatífic incendi del 26 de juliol de 2013 on es varen cremar més de 2.400 ha. Els que em conegut el torrent abans de l’incendi, quan era una autèntica bellesa ho feia un dels més guapos que em fet. Al tenir aigua que rella tot l’any li permet tenir una vegetació exuberant (garballons, joncs, figueres…). A més té l’afegit de que s’ha de remontar lo que el fà més interesant. Ens adonem de l’importància de conservar en serio el nostre territori.

Ja en el tàlveg i després d’ùna petita desgrimpada arribem al primer salt, el més gran de tots, de 25 m, on posem corda fitxe per després poder-ho remuntar.

Els següents salts no són de gran importància en el que es refereix a la seva altitud, ja que cap d’ells sobrepassen els 11 m.

Trobem alguns gorgs amb aigua, gràcies al raig que sempre té. En alguns trobem el cranc de riu americà (Procambarus Clarkii) és un cranc originari dels pantans i rius del nord-est de Mèxic i del centre-sud dels Estats Units. Ha estat introduït en molts llocs del món, com per exemple la península Ibèrica, on va arribar l’any 1974. A Menorca va ser introduït a principis dels anys 80 i en aquest torrent ja du més de 10 anys. Es un crustaci comestible i molt apreciat. Tan important és el cranc vermell en Illa Major ( Sevilla) que la setmana gran, al juny, es titula Fira i Festes de l’Arròs i el Cranc.

Així com descendim anem deixant corda fitxa en dos salts per a després poder-los remuntar, en els altres desgrimpen o salvem per la dreta.

En un no res arribem a la mar, on aprofitem per fer un bon capfico.

No podem entrar a la cova Marina des Ratjoli per les oscil•lacions que fa l’aigua. La cova la forma una galeria d’uns 40 m de recorregut i en algun tram no arriba al mig metre d’ample, ja en el seu final fas peu i l’aigua només t’arriba als genolls.

veure fotos

Finca pública de Son Real, en Bici

 

Circular; Sí
Temps: 6 h ( inclos bany i visita museu…)
Desnivell positiu:  54 m.
Recorregut: 27,96 km

 

 

 

 

De can Picafort a Son Serra de Marina i sa finca de Son Real.

 

 

FINCA PÚBLICA DE SON REAL

Son Real va ser fins fa 25 anys la possessió més gran del terme municipal de Santa Margalida. Originalment la seva extensió superava les 1.000 hectàrees, després se’n segregà la propietat contigua des Ravellar (cap a l’est).

El 1991 el Parlament de les Illes Balears declarà la zona Àrea Natural d’Especial Interès pels seus valors naturals, etnològics i arqueològics. El 2002 el Govern de les Illes Balears va adquirir una part de la possessió, la que està situada entre la carretera i la mar. L’altra part continua essent dels antics propietaris. En total són 379.5 hectàrees d’ús públic que es corresponen amb les edificacions de la possessió, les zones de cultiu, els boscos i les zones limítrofes amb el torrent i la costa.

Son Real, situada gairebé enmig de l’arc de la badia d’Alcúdia, és una finca poblada sense discontinuïtat des del 1.900 a.n.e fins als nostres dies.

En parlar de Son Real estem parlant d’una de les referències més importants pel que fa a patrimoni arqueològic a Balears, amb gran nombre de jaciments arqueològics de diferents períodes de la prehistòria. Les primeres evidències d’ocupació humana que cal destacar son del període dolmènic (1900-1600 a.n.e) amb les restes d’un dolmen i de tres hipogeus o coves artificials d’enterrament. Del període prototalaiòtic (1100-900 a.n.e) trobam el jaciment arqueològic des Figueral. Finalment, destaquen de l’època talaiòtica i postalaiòtica (900-125 a.n.e) els jaciments relacionats al ritus funerari, el més destacat és la Necròpolis de Son Real, també coneguda com la Punta dels Fenicis.

Destaquem la Necròpolis de Son Real una necròpolis única a Mallorca i en tot el mediterrani occidental.

RUTA.

Iniciem la ruta d’avui a l’avinguda principal de Can Picafort, la Ma-12 la ctra que va fins Artà, a la rotonda on hi ha l’escultura des Violí, obre de l’artiste Guillem Crespi Alemany ( Santa margalida 1963), que també té les escultures de la Bicicleta, el Gall i el Cap Roig.

Iniciem la davallada pel carrer que baixa al passeig de vorera de la mar.

El primer que ens crida l’atenció son les escultures que hi ha sobre les roques, obre de l’artista Joan Bennàssar (Pollença, 1950), fins i tot dins del mar. L’artista de Pollença ha instal·lat quatre grups escultòrics en quatre enclavaments estratègics situats en primera línia, sobre les roques, en la sorra. Són figures majoritàriament femenines, unes deesses i fades que «dialoguen amb la naturalesa i el mar», al mateix temps que evoquen les civilitzacions mediterrànies antigues.

Circularem pel carril bici fins al seu final on l’arena de la platja de son Bauló ens fa baixar de la bici, travessem el torrent de son Bauló, i recorrem a peu el tram de platja fins a enllaçar amb el tirany o GR-222. A partir d’aquest moment comencem a disfrutar de la naturalesa en estat pur.

Des de que em començat ens crida l’atenció unes construccions primes i allargades. Es tracta d’unes estructures en forma d’obelisc, originalment pintades de blanc amb detalls vermells, que es van utilitzar per fer senyals de llum als submarins en temps de la Guerra Civil (1936-1939).

El bàndol franquista va impulsar durant aquest període la construcció d’un gran nombre de fortificacions costaneres per fer front a un eventual atac republicà per via marítima, una línia que va mantenir durant els anys posteriors, els de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), en previsió d’un eventual desembarc aliat.

La torre de enfilación està catalogada amb el nivell de protecció integral A1, que obliga a una preservació íntegra del ben segons la normativa del Catàleg de protecció del patrimoni del municipi de Santa Margalida. La tècnica no és nova. Els pescadors han utilitzat de manera tradicional punts situats en terra ferma –si escau són geogràfics, com per exemple les muntanyes– per orientar-se. La novetat aquí resideix en la construcció d’aquestes referències: els militars van aixecar un total de 28 obeliscos entre S’Albufera i la Colònia de Sant Pere, agrupats en 14 parelles –la superposició sempre es duia a terme entre una torre situada en primera línia de mar i una segona construïda just darrere, a 200 metres de distància. Originalment, les torres estaven numerades i pintades de blanc i vermell, colors que avui encara poden intuir-se en alguns casos. D’una parella a una altra, hi havia 1.240 metres.

Continuem i tot seguit arribem a l’Arenal de ses Assussenes, verjo i salvatge,
En arribar a la Punta dels Fenicis abandonem la costa per una pista forestal fins la finca pública de Son Real, on feim una paradeta, baranam i prenem un cafetet, de màquina, però un cafetet. També aprofitem per visitar el seu museu.

Continuem la nostra ruta per una altra pista fins a tornar a enllaçar amb el tirany/ GR-222 fins a l’Arenal d’en Casat, un Tresor més de Mallorca, salvat del dany de la construcció en la costa, una zona verge infinita de 5 km que s’estén des de Son Bauló fins a Son Serra de Marina.
Passarem per la Punta Llarga de Son Real, la Barraca dels Civils.

Hi ha molts de trams que ens mimpedeixen ferlos amb les bicis i ens veim obligats a davallar i muntar en repetides ocasions.

Passarem per un niu de ametrelladores, una construcció militar del temps de la II República ( 1931-1939).

Continuarem fins a arribar al Fons de son Real, una zona humida situada a la desembocadura del torrent de Son Real.

Ja veim les primeres cases de Son Serra de Marina i arribem al Mollet de Son Serra. Continuem pel carrer més proper a la mar fins al seu final, on aprofitem per fer unes cervesetes ben fresques.
Són Serra de Marina està a 11 quilòmetres de Can Picafort. Nomena una platja, un port esportiu i una urbanització. En el nucli residencial destaca una torre rodona de vigilància i defensa amb una vista panoràmica que abasta del Cap de Farrutx (Artà) fins a Alcudia.

Cal recordar una anècdota sobre aquesta urbanització referida a una clàusula del contracte de compra de les parcel·les, allà pels anys setanta del segle XX, que prohibia nedar junts a homes i dones. El possible incompliment suposava pagar les despeses de 50 misses a l’oratori de la finca. Actualment es practica nudisme en aquesta platja.

Aquest arenal presenta un gra gruixut i un color marró. La sorra de la riba està recoberta per restes d’alga posidònia. Pel seu marge dret desemboca Torrent de na Borges, frontera natural entre els municipis de Santa Margalida i Artà, i, al seu torn, separa aquesta platja de la seva veïna sa Canova.

Mentre uns prenem un merescut bany en  aquestes aigües meravelloses altres prefereixen gaudir d’un bon plat de paella.

Recuperat forces i altres prenem la tornada pel mateix camí.

veure fotosyoutube75wikiloc75

Torrent de son Gallard

Circular; Sí

Distància; 7,78 km
Salt mes alt: 27 m.
Temps: 2,45 h( Sense retorn)
Desnivell: 325 m.
Recorregut torrent : 700 m.
Material utilitzat; 2 x 30 m, 2 x 20 m

 

 

 

Torrent de son Gallard.

 

L’accés al torrent deu ser el més aprop de tots tans sols es tarda zero segons. M’explic; el comencement coincideix amb el primer salt que es fà des de la mateixa carretera Ma-10, concretament en el punt kilomètric 67.100, davant les cases de son Gallard, i la corda es posa en el mateix “guardarrail”.

El primers salts es poden dresgrimpar, els segueixen altres que no superen els 13 m.

Atravesarem el camí  que uneix Miramar amb son Masroig just davall el mirador ( esquerra), el segueix un tram per caminar  arribant a un salt destacable de 19 amb un gorg abaix que normalment solt tenir aigua i en tal cas s’ha de montar un ràpel guiat a uina alzxina que hi ha enfront. Però avui l’aigua era insignificant  i no va fer falta. Cal destacar en aquest punt la cova vertical de l’esquerra.

Després vé un salt de 27 m. amb les vistes més espectaculars que mai es poden veure. Una panorámica sobre la costa nord totalment salvatge amb la Foradada a la part final. Aqui comence la part més vertical de poc més de 100 m. fraccionats en 4 ràpels. El darrer de 26 m. volat.

Després ja només queda davallar fins a la vorera de la mar, un lloc on antigament pasava el cami de la Mar, fet construir per l’Arxiduc. I caminant vorera la mar arribem al cami que davalla a la Foradada.

Després vé la part més acalorada, la pujada fins son Marroig. I d’aqui al cotxe quer rapidament ens durà a Valldemossa a prenda unes cerveses gelades.

 

youtube75wikiloc75

Torrent Pas des Marge

 

Circular; Sí
Distància total recorreguda:
Temps total de l’actividat: 4,30 h
Recorregut:
Desnivell Positiu:
Desnivell Negatiu:
Altitut máxima;
Salt més alt; 75 m ( 9m+66m)
Material utilitzat; 1 x 100; 1 x 40 m; 1 x 30 m

 

 

 

Torrent Pas des Marge.

 

Iniciem la interessant ruta d’avui a Cala Tuent, concretament abans d’arribar al restaurant, on hi ha lloc per tres cotxes. Agafem el camí senyalitzat com GR 221 direcció SW. En pocs minuts arribem al coll de na Polla, on se’ns obri probablement la millor imatge costanera de Mallorca. Deixarem a la mostra dreta la torre des Forat i continuarem pel camí amb lleugera davallada. Hem d’estar atents perquè´en haver passat pel costat de dos grans pins arribarem a una gran roca vora el camí, es el punt on abandonem el camí i ens enfilarem en forta o molt forta pendent, passarem sota les elevacions d’el Queixal i el seu germà petit el Clau i després una altra formació rocosa i curiosa que per no abandonar el “tema odontològic” li diem el Corc. Bé, dit aquesta petita collonada,  prosseguim la dura ascensió ara ja ferrats al murallo de l’esquerra fins a arribar als vestigis de l’antic camí empedrat sostingut per marges que dóna nom al Pas des Marge a la part de dalt.

Aprofitem l’ombra per berenar ( el qui la duit) i posar-nos l’arnés, etc. perquè just a la nostra dreta i a tants sols 3 m tenim el tàlveg del torrent Pas des Marge. Hi accedirem per la part que ens resulti més còmoda, noltros ho fem uns metres mes a dalt.

Una vegada dins el tàlveg, bastant brut d’aritges, iniciem una sèrie de petites desgrimpades. Després d’una zona descoberta arribem al primer salt de 18 m. Quasi tot seguit ve el segon ràpel, aquest de 50 m, no cal dir que les vistes són encisadores. Després ve el tercer salt de 16 m, amb les plaques molt baixes el que dificulta una mica l’inici del descens. Caminem uns 40 m per arribar al darrer salt de 75 m, fraccionat en dos el R-4 de 9 m i el R-5 de 66., Cal dir que la sortida del salt de 9 m és tremendament incòmoda i exposada perquè les plaques estan situades molt baixes i a la part exterior. En aquest cas convé posar una cinta a una petita escletxa a sa roca que ens ajudarà amb la mà esquerra a fer sa maniobra.

Una vegada tots em arribat a baix, comentem coms ens ha anat, pleguem cordes i mengem alguna coseta.
Ara ja només ens queda baixar entre carritxeres uns 15 m per arribar a la zona coneguda com a Clot de ses Figueres  en el camí GR-221 i d’aquí cap a cala Tuent a fer un capfico.

En Rafel que ens ha acompanyat per primera vegada  a fer aquest torrent ens a convidat a ca seva ( Tuent Experience) a menjar un variat de gelats fets per ell. Quina disfrutada. Mem si repetim un altre dia.

 

veure fotosyoutube75wikiloc75

Covota de sa Penya Roja

 

Circular; Sí
Distància total recorreguda:
Temps total de l’actividat:
Recorregut:
Desnivell Positiu:
Desnivell Negatiu:
Altitut máxima;
Salt més alt;
Material; 1 x 40 m

 

 

 

Covota de sa Penya Roja.

 

Iniciem la ruta d’avui a l’aparcament del Santuari de la nostra Senyora de la Victòria. Encara que durant molt de temps el santuari fou conegut amb el nom Fra Diego.

La finca pública de la Victòria se situa en la península d’Alcúdia, també dita de la Victòria, que separa les badies de Pollença i d’Alcúdia. Les dimensions d’aquest territori són 7 quilòmetres de llargària per 4 d’amplària a la part més extensa. La finca té una superfície de 1.010 ha. Pel que fá la vegetació, és destacable el pinar que fa honor al topònim de cap Pinar, a l’extrem de la península, avui endia sa fet mal bé pels incendis forestals i les grans ventades de l’any 2001. La costa és rocosa i retallada en forma de penya-segats, amb alguna platjola com la de l’Illot i la de les Caletes a la banda de la badia de Pollença, i la del Coll Baix vora el cap de Menorca.

L’origen del santuari es pot situar a l’any 1403, encara que l’aspecte actual data de la segona meitat del s. XVII, quan habitava aquest indret l’ermità fra Diego Garciam .
L’any 1426 morí fra Diego, i posteriorment, hanidaren l’ermita fra Joan Coll i Gabriel pou, ja més tard a principis del segle XVI es relacionaren amb la Victòria els carmelitans d’Alcúdia, dirigits per fra Antoni d’Àvila.

Es curiós que per un document del notari Guillem Blanch datat dia 24 d’abril de 1417 sabem que fra Diego es dedicà a l’alquímia quan habitava el lloc actualment conegut com a santuari de la Victòria. El document en qüestió refereix que el dia esmentat anaren a la cel·la de fra Diego el lloctinent del Regne, Pelais Unis, el mestre cirugià Esteve Boyer i el notari. El motiu del viatge era recollir-hi aigua especial que en aquella ermita s’elaborava, a petició del reis catalono-aragonès Alfons el Magnànim. Hi trobaren tres ermitans, als quals demanaren que els mostrassin el lloc on Adoart de Bosia i fra Diego preparaven el preuat líquid. Un dels ermitans, fra Antoni de Xeya els mostrà un forn que estava dins una caseta situada vora la torre, on es trobaven dos alambics amb les respectives ampolles, dins les quals hi havia aigua producte de destil·lació. Interrogat l’ermità sobre l’ús del líquid, contestà que no ho sabia ben cert, perquè havia sentit a dir que era bo per guarir qualssevol malalties que fossin mortals. En resposta a una pregunta sobre quant de temps feia que l’alambic estava encès amb aquelles ampolles, contestà que en la passada festa de l’Àngel del Regne s’havien complert dos anys justs que estaven sobre el foc, constantment dia i nit. Quan fra Diego morí, el poble assaltà l’ermita a la recerca de l’or que, segons remors derivades de la fama d’alquimista, la gent pensava que hi trobarien.

(Resumit d G. Munar Oliver, 1964, Notes extretes de Rotger, 195: 1-9; de Ventayol Suau, 1928: II 37-53; i de Munar Oliver, 1964, Camins i paissatges, Gaspar valero i Marti, de Les Fonts ufanes, R. i J.J. de Olañeta Editors. )

Continuem, perquè encara estem per l’ermita. Del mateix aparcament s’inicia una pista forestal (passa junt al restaurant El mirador de la Victoria), arribem a una barrera basculant als 2′, després un desviament a l’esquerra duu al paratge de ses Tres Creus. L’indret s’anomena el Calvari, on segons la tradició un pastor anomenat Joan Boi, quan es retirava un dissabte va trobar, entorn de l’any 1300, la Mare-de-Déu, continuem pujant per la pista i als 15′ arribem a un pal indicador. En aquest punt abandonem ( esquerra) la pista i pujam uns escalons de pedra amb un arrambador de fusta. Aquest tirany es el que puja fins a la Penya des Migdia o la Penya Roja.

El cim de la Penya Roja compta amb una petita esplanada amb restes d’empedrat d’uns quatre metres de diàmetre i és un reducte fortificat que per les seves característiques arquitectòniques és únic en Balears. Va ser el matemàtic Joan Baptista Binimelis (1593) qui ho va projectar i es va construir en 1603 per ordre del virrei Ferran de Sanoguera. Un any després ja comptava amb una peça d’artilleria, encara que no va ser fins a 1630 quan es va col·locar el canó que ha arribat fins als nostres dies.

La senda no presenta fortes pendents. Als 25′ arribem a la primera construcció, es tracta del pas de sa Penya Roja, un pintoresc portal d’entrada a la fortificació. Aquest indret probablement és el punt més maco de tota la ruta. A l’altre vessant está equipat amb una enorme cadena que fa de passamans, trobem a continuació (3′) diversos restes d’edificacions (un forn de bala roja, un aljub i un porxo de talaiers). Cap a la dreta i en mitja pujada arribaríem al cim de la penya Roja, però noltros no hi anem, així que baixem (esquerra) fins a una petita murada que tancava un possible accés des del cap des Pinar, pel coll des Violar. Just davall a NE es situa la Covota de sa Penya Roja.

Traspassem el portal d’aquesta murada en estat ruïnós i delicat, i descendim per la dreta superant un escaló que ens situa a una rosseguera terrosa, i continuem descendint amb tendència cap a l’esquerra N. Es tracta d’arribar als primers pins on hi ha un tirany lleugerament marcat que baixa vorejant les parets rocoses on girem esquerra (N).

Continuem vorejant fins a arribar a un coll, on girarem novament 45º i aferrats a la paret rocosa continuarem uns metres fins a veure la gran boca del coval totalment orientada a N.

Es tracta d’una de ses coves de més desenvolupament amb els seus 703 m de recorregut horitzontal i 104 m de fondària, encara que el desnivell interior es de 138,60 m.
A través del pou des Vell de 25 m de fondària s’assoleix la màxima fondària de la cavitat, 104 m.

Només entrar ja intuïm que quedarem rebosats de pols i així va a ser, la Cambra de sa Pols, el seu nom ho diu tot.

Amb el seu ampli recorregut ens podríem passar dies per veure tot, per tant haurem de tornar-hi.

Cal destacar la sala dets Ossos, de més de 80 m de diàmetre, situada a 34,60 m per damunt el nivell de l’entrada i la sala de ses Arrels que si accedeix pel pas des Berenar, una paret de 6 m d’altària, També ens crida l’atenció els llargs laminadors descendents i de forts desnivells, en els que hem posat corda de 40 m per davallar-hi.

El temps passa volant i ja és hora de sortir, així que recollim tot i ens encaminem cap a la sortida, per després anar a fer un capfico a sa caleta de s’Illot on ens esperen els altres companys. Per després fer una aturada per reposar líquids amb unes chandis ben fresques.

 

 

veure fotosyoutube75wikiloc75

Torrent de ses Basses

Circular; Sí
Distància total recorreguda: 9,78 km
Temps total de l’actividat: 7,30 h
Recorregut: 500 m. (Zona esportiva 250 metres).
Desnivell Positiu: 436 m
Desnivell Negatiu: 436 mm
Altitut máxima; 394 m
Salt més alt; 58 m
Material; 2 x 60 m

Torrent de ses Basses.

Tornem a aquest torrent, després que el 5-4-2014 hi varem anar per primera vegada, el varem equipar i li possarem  el nom de torrent ses Basses.

Iniciem la ruta d’avui en el Coll de sa Gramola 348 m, (Km 106 de la carretera Ma-10) sota els espadats del puig de l’Avenc, espai convertit en una àrea recreativa.

Aquí neixen dos camins, el nostre es el de la dreta anomanat camí de ses Basses que arriba fins a la Trapa.

La zona ens produieix gran tristesa degut a l’incendi de l’estiu de 2013 recordat per la seva voracitat i per l’extensió de terres afectades. Es molt trist pels que ho recordem amb la seva vegetació de pins, estepes, romanis, xiprells, argelagues… etc.. La destrucció de l’espessa vegetació ha deixat al descobert els elements d’una antiga i oblidada font, la font dels Escarabats, situada al principi del camí de ses Basses.

Després d’una suau pujada, el camí planeja orientat cap a l’oest , el camí es manté molt uniforme, serpentenjant suaument i amb petits i lleugers desnivells. i arribem al collet de ses Pedrisses (396 m). Passem pel costat de l’avenc des Camí de ses Basses de -3,1 m i per tant d’escàs interés espeleològic.

En arribar a una cruïlla, amb cartell informatiu, sortim del camí de ses basses ( GR 221) i agafem amb lleugera pujada el camí de la dreta fins arribar a les cases de can Jaume de Son Armand, a la contrada de ses Basses, que suposa el final de l’ample camí que em trepitjat fins ara. Deixam les cases a la nostra esquerra i en el coll de darrera surt un tirany descendent estret però ben definit, ens ofereix una imatge més esquerpa, per un requisar ben salvatge i amb torrenteres i xaragalls que s’estimben cap a la mar, a la nostra esquerra, entre es Fondal de ses Basses i el Ganxo.

Uns solitaris pins donen l’ùnica ombre que aprofitarem i agrairem  a la tornada.

Continuem Nord, en lleugera davallada, per aquest tirany que travesa Ses Bardes de sa Marina i continua fins a les antigues pesqueres i als secrets emprats a l’època del contraband del Fondal de ses Basses.

Dons idò hem d’estar atents perque just quan comencen els primers penyassagats de ses Serres a la nostra dreta, que tenen un caracterísitc color blanc aurem de surtir del camí en el punt on el contrafort del cami ha tingut un esbaldrec i facilita la davallada, també podem veure junt al camí una gran roca en forma piramidal. Hem d’anar a cercar la penúltima torrentera (dreta)i una vegada en el seu tàlveg ens dirigirme a un pi, uns dels pocs que sa salvaren de l’incendi, és l’entrada al torrent, ja en el tàlveg arribem a un 2n pi i en breu a un 3er, tots dos alineats amb el 1er. Aquí, trobem el 1er salt, de 2 metres desgrimpable. A continuació el 2n salt de 3 metres, tamé desgrimpable pel centre, que ens deixa a la 1ª reunió (4 persones) equipada amb 2 plaques, centre i dreta i iniciem el 3er ràpel de 28 metres. ( el torrent s’estreny i gira cap a Nord-Oest).

Seguidament, després, ve la 2ª reunió ( 4 persones, equipada 1 placa) on iniciem el 4rt ràpel de 20 metres. ( és desgrimpable, pero no ho aconsellem.) El torrent s’obre, novament, i es transforma en un ampli comellar, que descendim, després de 50 metres de fort pendent, arribem al 5è r àpel de 58 metres, les vistes al mar i penyals-segats, són espectaculars.- Arribem a la reunió, mitjançant una cornisa de 2 metres equipat amb un passamans, on trobem les dues plaques. El ràpel és de gran bellesa i forta pressió psicològica, a -20m. iniciem un volat d’uns 15 metres que ens deixa a una àmplia balconada per continuar el descens.

De nou, en el tàlveg del torrent, descendim per l’esquerra fins al mar per una cascada de roques desgrimpable, fins el Fondal de Ses Basses on menjarem i farem un capfico.
Iniciarem el camí de tornada pel comellar de ses Serres o de sa Cova dels Xots, a la nostra dreta, on anirem trobant restes de l’antic camí.

Font: Marines de Tramuntana dels germans Sastre, Camins i Paissatges d’en Gaspar Valero

veure fotosyoutube75wikiloc75

Davalladors der sa Senyora i de sa Pedrera Blanca

 

 

Circular; Sí
Distancia total recorrida: 8,4 km
Tiempo total de la actividad: 6,15 h
Desnivel Positivo: 494 m
Desnivel Negativo:

 

 

 

 

 

 

Pas o davallador de sa Senyora i davallador de sa Pedrera Blanca.

 

Iniciem la ruta d’avui en el far des Cap Blanc, de característiques següents:
Abast Nominal
15 milles nàutiques
Altura sobre nivell del mar
95 metres

Aparença lluminosa
Centelleigs llargs cada 10 segons.
Aparença diürna
Torre i casa blanques, 12 metres.

El projecte va ser redactat per Emili Pou. Es va inaugurar el 31 d’agost de 1863 amb una òptica catadiòptrica fixa per a far de 6º ordre i llum moderador d’oli d’oliva amb una metxa. En 1883, es va deixar d’utilitzar l’oli d’oliva com a combustible, començant a emprar-se parafina d’Escòcia. Després, en 1917, es van afegir pantalles giratòries amb sistema de rellotgeria i flotador de mercuri per produir una aparença lluminosa de 3+2 ocultacions. Aquest mateix any s’havia instal·lat un gasogen per produir el gas acetilè amb el qual il·luminar el far, sistema que es va retirar en 1964 amb la Instal·lació dels llavors moderns mescladors Dalen, també alimentats amb acetilè, però ara produint una nova aparença d’ocultacions aïllades cada 5sg. En 1962 es va canviar la llanterna per una altra de la casa Racional SA. En 1970 es va procedir a l’electrificació del far i es va muntar una òptica catadiòptrica de 4rt ordre, que roman actualment en actiu, sent l’òptica més antiga col·locada en un far de les Balears, construïda per la casa Henry Lepaute en instal·lada per primera vegada en el far de Artrutx en 1859. Els fars de Cap Blanc i Cala Figuera s’encarreguen d’abalisar els extrems de la Badia de Palma. Al principi explicava, com a molts altres fars, amb un servei de llanxa per al proveïment, i es va arribar a utilitzar un camí que discorria pel penya-segat per pujar el combustible fins al far.
Font. farsdebalerars.com

Als pocs metres ens trobem amb unes antigues construccions militars on s’instal·la un telèmetre o radar, es tracta d’un lloc grafomètric compost per un grup de tres locals: un lloc de comandament, una per a la guàrdia, i una sala de màquines. Es comuniquen mitjançant una galeria d’accés subterrània la longitud del qual és de 53,2 metres, amb una amplària d’1,80 m i una altura de 2,10 m, túnel que visitem amb tot el seu recorregut.

Continuem aquest agradable recorregut pels penya-segats que formen les Marines de Llucmajor; La marina de s’Àguila, de Llucamet i de sa LLapassa. En el tram més estret passem vora la carretera, un punt tristament conegut pels casos d’una dotzena de  defuncions voluntaris. Encara és podem veure les restes de vuit cotxes entre les roques de baix…

Prosseguim el recorregut fins al Cap Roig o Punta d’en Llobera, on podem veure una petita fortificació d’ús militar que albergava una metrallorda de costa de difícil accés. A prop i a l’altre costat de la reixa tenim el bar ” és Refugi de s’Àguila“.

Continuem i al voltar al Cap podem contemplar al fons el Cap de Regana i molt abans i a la vorera de la mar els nostres objectius; La Punta de Baix que hi accederim pel Pas o Davallador de la Senyora, que entenem es tracta del mateix, malgrat als mapes els situen a punts diferents i una mica més enfora la Pedrera Blanca, que també hi accedim pel Pas o Davallador del mateix nom.

A Mallorca, l’activitat del contraban fou, no fa gaire temps, un negoci que arrelà ben fort. Esdevé, per tant, un breu episodi que forma part de la nostra història més propera. Un dels llocs que més s’ajustaven a la construcció de secrets de contraban fou el litoral, on abunda la roca de marès a causa de la mal·leabilitat d’aquest material, i el territori que transitarem en aquesta ocasió és ple dels testimonis ancestrals que ens esculpiren a cops d’escoda els trencadors de marès.
Els davalladors llucmajorers no són cap altra cosa que els indrets més dòcils que s’empraven per assolir la mar.

Per localitzar el Davallador o Pas de sa Senyora  ( de la possessió de l’Àguila)  hem d’estar atents i no passar-no-ho. Per això ens fitxarem en el punt més estret entre el penya-segat i la reixa ( 88 m) de la mostra dreta, en una zona petita i planera amb uns grans blocs de roca. Idò en asquest punt s’inicia una forta davallada que en ziga saga que ens portarà a la ribera, concretament a la punta de Baix. La davallada  és forta però no difícil, en haver caminat uns vint metres trobarem nou escalons picats a la pedra de marès que és facilitin superar els desnivell, prosseguim ara de manera mes “planera” fins a unes mates i pins costaners, traspassem aquesta vegetació per tot seguit desgrimpar ( fàcil) un petit ressalt rocós, que ens torna a deixar en el tirany de davallada.

En pots minuts arribem a la vorera de la mar, una pedrera esculpida per la força del vent i la mar. On veurem un cocó natural , naturalment és el cocó de la Senyora, situat a 3,5 m de distància del mar, dins una pedrera. La seva longitud és de 2,30 m per vers 1m d’ample i més d’1 m de profunditat. S’hi , o el que és igual, s’hi banyava la senyora de s’Àguila. ( Font: Cosme Aguiló en el seu llibre La toponímia de la costa de Llucmajor )

Aquí on l’accés a l’aigua és fàcil per la gran tenassa aprofitem per fer un capfico i bussejar. Aviat gaudim de la fauna marina; Pops, variades, vaques, i fins i tot algun anfós…

Després de gaudir d’aquest agradable moment, ens posem en marxa per situar-nos damunt uns enormes blocs de pedres i el final del tirany per on em davallat. Deixam a la nostra esquena la punta de baix i el davallador de la Senyora, per anar cap  el pas des Cordino que ja veim a dalt. No és difícil de localitzar perquè el tirany que hi arriba està bastant definit, no obstant ens orientarem primer al nord  per tot d’una girar nord-est, i enfilar-nos cap amunt. Aviat veurem un cordino anuat que ens facilitarà superar un primer rocam, encara que es pot grimpar sense, superat 2,5 m abandonem el cordino per situar-nos ( esquerra) damunt una estreta cornisa d’uns 4 m de llargària per després seguir pujant/grimpant fins a dalt de sa planícia. ( 88 m) .

Ara peroseguim ( esquerra) i a pocs metres creuem un torrentó del que desconeixem el nom, proseguim i creuem un segón torrento el de s’Àguila i continuem fins localitzar vora una petita bassa,  el davallador de sa Pedrera Blanca, que en permetrà davallar novament fins la vorera del mar en el lloc conegut amb el mateix nom de Pedrera Blanca, als pots minuts arribem al Torrentó de s’Àguila que creuem que té una sortida volada sense gaire interès torrenter. El de s’Àguila, el torrentó dels Coloms, el torrentó de Llucamet  juntament amb el torrentó d’en Vaquer , que aquest si t’interès torrenter, formen la quatrilogia de torrentons a la Marina de Llucmajor.

No hi ha un sol davallador sinó que, almenys, són dos, perquè varem davallador per un, que per entendren.nos ho situem més al NW i per pujar ho farem per un altre SE, marcat amb punts blaus, que surt a dalt vora una petitas bassa, aquest darrer segurament el més conegut i que rep el nom de davallador de sa Pedrera Blanca.

La tornada la feim pel mateix tirany sobre la planícia dels penya-segats de sa Marina, fins el far des Cap Blanc.
Els cerveses mes properes que tenim estan al poblat talaiòtic de Capocorb, i allà ens dirigim, no podem esperar més.

veure fotoswikiloc75youtube75

Cova de sa Piqueta i Cova de Cala Falcó

 

Distancia total recorrida: 6.3 km.
Tiempo total de la actividad: 6.30 h. ( 4.30h visita y recorrido interior de cuevas.)
Desnivel Positivo: 156 m
Desnivel Negativo: 108 m.
Desnivel interior cueva Sa piqueta -36m ( llevar coordino de 40 m, para descender, por seguridad.)

 

 

 

 

 

cueva

Cova de sa Piqueta i Cova de Cala Falcó.

 

Iniciem la ruta d’avui  per Manacor, concretament a s’Estany d’en Mas, conegut turisticament com a cala Romàntica. Aquesta és una de les zones amb més coves de Mallorca. A la zona de Can Frasquet i Cala Varques s’hi localitzen més de  16 cavitats de certa importància més altres avencs i coves  de menys relevància : la cova del Pirata, la del Pont, la dels Xots, de la Piqueta, de la Clova Rodona, les Balmes Pelades, la dels Llimacs, la del Moro, la de Cala Falcó, la dels Coloms I, la dels Coloms II, la cova marina del Pont, la de Cala Varques A, la B i la C, i l’avenc del Camp del Pou.

COVA DE SA PIQUETA

La cova de sa Piqueta forma part del Sistema Pirata, que inclou la Cova des Pont, Cova de sa Piqueta, la cova dels Xots, que se comuniquen subacuaticament.
Les noves exploracions subaquàtiques han aconseguit connectar les coves del Pirata i la cova del Pont amb la cova de sa Piqueta. També s’han descobert altres galeries i sales importants que situen el recorregut actual en 3020 m, dels quals 1190 m són subaquàtics. L’àrea ocupada per la superfície dels llacs s’estima en 5000 m2 . La penetració lineal del sistema de coves, perpendicular a la línia de costa, és d’uns 700 m .

La distància màxima en línia recta que separa els extrems entre la cova de sa Piqueta i les coves del Pirata és de 512 m.

En realitat és una gran sala, de 140 m de longitud i amplada màxima que supera els 70 m, escindida per columnes, massissos estalagmítics i blocs que li confereixen una gran complexitat topogràfica. La caverna es divideix en dues porcions ben diferenciades, que s’estenen en direccions N i S, amb pendents descendents oposats. Presenta diversos llacs a les cotes situades per davall del nivell freàtic, a -32 m respecte de la boca d’entrada. La zona N, de major pendís, disposa d’abundants acumulacions de blocs i espeleotemes i el sostre assoleix els 7 m d’alçada. La zona S, de coster menys acusat, és de majors dimensions i ornamentació. Són ben notables els imponents massissos estalagmítics i les columnes que engalanen bona part de l’estança. La major part dels marges meridionals de la sala estan flanquejats pels llacs que no presenten continuacions importants (Fig. 1). El recorregut de la cova és d’aproximadament uns 800 m (GINÉS i GINÉS, 1976).
Hi ha 13 llacs principals a més d’altres molts de marginals que suposen una superfície total estimada de 5000 m2. El desnivell màxim entre la boca superior (+ 36 m) i la fondària màxima sota les aigües (-11 m) és de 47 m. Encara que avui no varem poder gaudir de la plenatid dels llacs perquerè es trobaban en un nivell bastant baix.

Destaca el El llac Gran de les coves del Pirata que va ésser el primer on es va realitzar una immersió l’any 1972 per part d’espeleòlegs catalans y el llac Ras encara de mes bellesa. Que forma part de la Galeria subaquàtica de més de 100 m de longitud, uns 20 m d’amplària i 4 m de fondària: Pas entre formacions al llac Ras, que ha permès descobrir una nova galeria sota les aigües que finalitza poc abans d’apropar-se a la dolina on s’obre la cova des Xots . És una de les zones més decorades de la cavitat, amb la peculiaritat que les formacions són de colors molt foscos, exceptuant les estalactites situades a la zona superior que presenten un color totalment blanc. El trespol planer de gran part de la galeria està recobert de polígons de retracció dels sediments argilosos.

Sa Cova des Pirata i sa Cova des Pont eren conegudes des d’antic, això podria quedar corroborat per un grafit trobat a la Rotonda de los Monuments en el que apareix la data 1614; però no fou fins el magne aconteixement de la fira del 1897 que foren habilitades per a la visita turística.

El topònim de la cavitat al•ludeix a una llegenda que fa referència a un famós pirata ferit que trobà refugi en aquesta cova, tot esperant de poder-se reunir amb els seus companys. Segons informacions d’en Toni Pascual, les persones de molta edat de Manacor coneixen la cavitat amb el nom de cova de ses Vistes. Segons deiu el Corpus cavernario mayoricense. De J.A. Encinas

Veure més informació aquí:

http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/endins/index/assoc/Endins_2/006v29p0/25.dir/Endins_2006v29p025.pdf

http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/endins/index/assoc/Endins_2/006v29p0/65.dir/Endins_2006v29p065.pdf

A l’abril del 2017 va ser famós el rescant del magnific espeleobussejedor Xisco Gràcia i del que podeu veure un petit reportatge a:
Rescate Cova de sa Piqueta abril 2017

 

COVA DE CALA FALCÓ

Se situa al costat NE de la mateixa platja de la cala, sota una balma de 10 m d’ample per 2,8 d’alt.

Presenta els baixos inundats a nivell del mar, formant el llac Major al que haurem accedit pel seu costat esquerre. Creuem el llac pel seu costat esquerre i accedim a una altra sala enorme sense formacions. Prosseguim avançant i entrem a una altra sala amb un altre llac menor.

52 m de Longitud
30 d’amplitud
10 m de desnivell.

Nota. La major part d’ aquesta informació s’ha tret de la revista ENDINS, núm. 29. 2006, ENDINS, no 24.2001 i del Corpus cavernario mayoricense de J.A. Encinas.

veure fotoswikiloc75

Pas des Boc

 

Circular: Sí
Recorrido: 15,2 km
Desnivel :
Tiempo total: 7,30 h

 

 

 

 

 

Pas des Boc i pas de sa Coma.

 

Iniciem la ruta d’avui a l’aparcament de son Ordines, per després agafar el camí que puja al refugi dels Tossals Verds. Ens acompanya en el primers metres el torrent d’Almadrà ben eixut. Aviat traspassem les barreres i entrem a la finca dels Tossals Verds.

Seguim les indicacions de les balisses que ens faran d’adreçara. Després per l’asfalt fins a arribar a la tercera corba on abandonarem la carretera ( esquerra) per una pista que arriba fins a l’estació sísmica ( 472 m.). Ens situem darrere la casa i prosseguim paral•lels a la torrentera de la nostra esquerra durant uns mestres fins a arribar al pas de sa Coma ( 482 m) que utilitzarem per baixar i travessar la torrentera. Enfront veurem una paret de partió, pujarem pel seu costat per a després en el punt més dèbil passar a l’altre costat. Ara sense perdre ni guanyar massa altura anirem NW fins a arribar al penya-segat on veurem restes d’un tancament ( reixa i pal de ferro) que ens marca ( en aquest cas) la baixada pel pas des Boc ( 510 m), es tracta d’una estreta i aèria cornisa en diagonal descendent molt interessant que ens situa a una balma amb vistes extraordinàries, tenim aels nostres peus el torrent d’Almadrà i a l’enfront la canaleta de Solleric.

Prosseguim la ruta direcció N. en molt forta pujada fin arribar a la variant F del GR 221. Una vegada arribat al camí prosseguirem pe ell ( dreta) direcció al refugi dels Tossals Verds. Però em d’estar molt atents perquè quan arribem a una torrentera que travessa el camí l’em d’abandonar ( esquerra) i pujar per un terreny molt incòmode i brut en forta pendent.
Passem per un coco ple d’aigua neta i amb vegetació pel que pensem que podria ser una font, però ignorem el nom.

Prosseguim N en forta pujada per un terreny molt càrstic. Passarem per l’avenc dels Tossals i l’avenc dels Benavenguts. En arribar a un terreny molt més planer trobarem un tirany fitat que en davallada E ens arribarà fins al GR 221. Abans d’arribar passarem per unes barraques, un forn de calç i per al pas de s’Alzina Gran, que rep de la gran alzina que passem per davall.

Ara ja només ens queda seguir aquesta conegudíssima ruta fins al refugi i després davallar fin a l’aparcament de Son Ordines.

Per suposant acabem a LLoseta fent unes fresques i merescudes chandis.

veure fotoswikiloc75

Salt de Pedruixella Petit

 

Circular: Sí
Recorrido: 220m
Desnivel : 100 metros
Tiempo de aproximación: 10′
Tiempo de descenso : 40′
Tiempo de retorno : 15′
Material : 2×60 m
Ràpel máximo; 55 m

 

 

 

Salt de Pedruixella Petit.

 

Comencem la curta ruta d’avui, tal vegada sigui l’excursió més curta que aguim fet mai,  al punt quilomètric 8,50 de la Ma-10 on podem deixar els cotxes. Caminem per l’asfalt en lleugera pujada durant 150 m fins a arribar al camí de Pedruixela Petit. Entrem pel portó de l’esquerra i caminem uns 100 m fins a arribar a un pont per on el torrent passa per davall el camí asfaltat, en aquest punt sortim del camí per l’esquerra i davallem al tàlveg del torrent, creuem per davall el pont i seguim per dins el torrent, salvem el desnivell en petites desgrimpades fins a arribar a la capçalera del gran Salt.

Està reaquipat amb una placa i una cadena a la dreta, quan la primera equipació es va fer a l’esquerra molt més acceptable, perquè baixava per la mateixa via de l’aigua.

Iniciem aquest espectacular descens de 54 m gaudint de la vall d’en Marc enfront de la mirada dels Torrents des salt des Molinet, d’Enmig i del Raconàs. Acabem en un ampli gorg. Continuem pel tàlveg fins a arribar a la Ctra Ma-10 ( km 7,100), i des d’aquí caminem per l’asfalt en lleugera pujada fins a l’aparcament.

Ha estat molt curta, per aixó ho hem completat amb el torrent de LLinars, dins la mateixa vall d’en Marc.

veure fotosyoutube75wikiloc75

Torrent de Llinars

 

Circular: Sí
Recorrido:
Desnivel :
Tiempo de aproximación: 45′
Tiempo de descenso : 120′
Tiempo de retorno : 30′
Material : 2×60 m, 1×20 m
Ràpel máximo; 56 m

Equipament: inexistent

 

 

 

 

Torrent de Llinars. ( El Salt)

 

Aquesta ruta es continuació de la qual hem fet a primera hora del matí del Salt de Pedruixella Petit, per aprofitar el dia.

Així que sense sortir de la vall d’en Marc, ens dirigim per la Ma-10 direcció a Pollença al punt quilomètric 3,600 on s’inicia el camí de LLinars, un camí de carro asfaltat de curt recorregut. Que transcorre per un paratge idíl·lic. A part del més interessant per noltros que es fer el gran Salt de LLinars, aquest camí volta pels diferents i interessantíssimes construccions i mecanismes que empraven la força de l’aigua per moldre gra i fer farina, anomenats molins de Llinars que formen un conjunt de sis molins d’aigua fariners que ja existien abans de la conquista de Mallorca per en Jaume I. Els noms d’aquests sis molins són: de Baix d’en Tixador, d’en Solivelles, d’en Jaume Tixador, de madó Teresa Roqueta, d’en Ventet i de LLinars.

Continuem pel camí en mitjana pujada fins a dalt ( final) on hi ha una barrera que dóna a una casa i sa talla el camí, idò just a l’esquerra neix entre carritxeres un senderó escalonat que  puja fins a una paret de partió amb una barrera ( dreta), la creuem i tornnem a deixar a la dreta una barrera que duu a ses cases  i girem lleugerament esquerra per creuar una torrentera ( a la dreta tenim les cases de LLinars) per després girar dreta fins a la font de mina de LLinars, es fàcil de coneixa perquè té un arc rodó i un canal de pedra al centre de la que surt aigua cap al horts de les cases de LLinàrs que estan molt a prop.

Ens situem a dalt de la font de Llinars, i continuem sense perdre massa altitud direcció (dreta) al torrent de LLinars, aviat arribarem al seu tàlveg. Ara es tracta de seguir-lo per l’esquerra, perquè per la dreta hi ha un tancament de reixa. No tardarem gaire per arribar a la capçalera del gran Salt de Llinars, les vistes son extraordinàries.

El torrent no està equipat. Posem la corda a un pi i feim un primer salt-tobogan de 12 m, per arribar a la sortida del gran Salt de 56 m, l’equipem amb una baga doble i un maillon a la soca d’un gran pi que hi ha a la dreta. La sortida és una mica bruta però “fàcil” amén de la forta pressió psicològica que representa la gran timba que tenim davall les nostres botes. Com deim el salt per on davallem té gran quantitat de vegetació, mates, figueres, rudes, i maleïdes aritges, el que pot enredar sa corda… el salt no és completament recte sinó que quasi al final fa un gir de 45º que et deixa a un gorg. Ara el torrent s’engorxa, feim una petita desgrimpada i ens situem en el segon salt, de 17 m de gran bellesa, monten una baga a un pont de roca i un maillon, tot seguit i dins el mateix engorjat ve el tercer i darrer salt de 7 m.

Seguim descendint i ens situam en unes grans marjades molt netes i ben cuidades amb gran quantitat de garballons, un bon lloc per menjar el bocata i descansar.

Continuem per dins el tàlveg que transcorre pel mig de grans parets de pedra, amb reixa a dalt. Passarem per davall un petit pont. Passat unes parets (dreta) de molt ressenta construcció el mur s’ha acaba i podem sortir per la dreta, aquest punt coincideix amb l’entrada d’aigua que vé de la font de LLinars, seguim l’aigua i ens duu a la caseta des molí nº  677  que està just a l’entrada d’una altra casa. Des d’aquí agafem el camí principal de LLinars i continuem la tornada pel mateix tram de camí que havíem fet a la pujada, per arribar a la Ma-10, on tenim aparcats els cotxes.

Cal fer una aclariment que quan estam a punt de deixar el tàlveg per arribar a la caseta del molí 677, realment podríem seguir pel tàlveg fins a arribar a la mateixa ctra. Ma-10, i sortida pel pont,  km 3,5.

Donant per acaba l’activitat torrentera d’avui, davant unes merescudes i fresques, fresques chandis.

veure fotosyoutube75wikiloc75

Pas d’en Querol – Pas de s’Anglès – Pas des Pí d’en Garbulla

 

Circular: Sí

Distancia total Actividad: 8.3 km.
Tiempo Total Actividad: 7 h. ( es factible en 5 h.)
Altitud mínima: 53 m.
Altitud máxima: 801 m.
Desnivel Positivo: 1048 m.
Desnivel Negativo: 1048 m.
Carencia  ascendiendo: 211 m/hora.
Carencia descendiendo: 221 m/hora.

 

 

 

 

 

Pas de ses Rotes d’en Querol  – Pas de s’Anglès ó des Cingle d’en Fred – Pas des Pí d’en Garbulla.

 

Quan m’ho deien, jo no ho creia,
però ara ja ho creuré,
que un carreter sempre té
la mort darrere s’oreia.

Cançoner Popular de Mallorca

Bé idó aquest vers descriu perfectamente els indrets d’avui.

Iniciem la ruta d’avui al llogaret de Biniaraix per anar a agafar el camí des Barranc, deixam els rentadors i les darreres cases com las de de Cas Don amb torre del segle XIX, propietat del Marques de Zayas. Que per cert, a la tornada, vàrem tenir una entretenguda xarradeta amb D. Carlos Zayas, que esperam continuar en altre ocasio, parlant d’interentíssims temes com de la seva finca de Son Torrella i de l’ecologisme a Mallorca.

Creuem el tàlveg del torrent per les pedres passadores, passem per davant la font del Patró Lau . Continuem avançant en lleugera pujada, aviat passarem per davant el el refugi Xim Joy ( s’Alova) (Fundació Maria Ferret i Moviment escolte de Mallorca). Continuem pel camí empedrat fins que ens desviarem per la quarta entrada a la dreta, al costat d’un garrover a l’esquerra, i on hi ha un cartell de fusta “Camí Vell de Cúber, 4h.”

En situem just davant el Morro d’en Joy (500m) a l’altre vessant del barranc. En arribar a la cota 317 m, ens hem de desviar ( dreta) per un altre camí . És fàcil de veure perquè té una barrera nova de fusta que deixarem tancada en pes. És la ruta que ens menarà al pas de ses rotes d’en Querol.

Iniciem pujada per l’esquerra de la imponent rosseguera de can Ribera, utilitzant uns escalons de pedra. El pendent és forta i constant, hem d’anat atents i no sortir-nos del “camí” fins a arribar a les rotes d’en Querol, situades a la part més alta d’aquesta zona del barranc. Anem superant aquestes altes marjades escalonades, fin arribar al primer porxo ( 395 m) de gran bellesa i senzillesa, aprofitem per fer una mossegada. Continuem pujant per l’esquerra de la rosseguera. Si ens fitxem, podrem veure bastant abaix el Coll d’en Sé, lloc a on arribarem a la tornada, i no gaire més amunt arribem a ses rotes d’en Querol (480 m), un lloc encisador i meravellosament cuidat. Felicitats per l’amo. Just devora el petit safareig i hort comença el pas de ses rotes d’en Querol, també conegut com a pas des Cable ?, es tracta d’un llarg pas escalonat i equipat, primer amb una corda i després amb dos trams de cable d’acer, que ajuden la seva progressió en un lloc molt aeri, El pendent és quasi vertical.

Passarem per una cornisa ascendent sobre un marge. Al final girem esquerra i ens situem a una gran balconada sobre el barranc.

Continuem (dreta)  direcció un uns pins, després anar pujant amb tenència cap a l’esquerra, ja que si seguissim aquesta orientació arribariem al pas d’en Querota, de manera de suavitzar la pujada fins els peus del Cornador Menor o Petit (809 m), també conegut com a puig d’en Vives, i avançam cap al pas del Cingle d’en Fred —actualment més conegut com a pas de s’Anglès—, per un inclinat coster cobert de carritxeres.

Aviant som a s’enfront de la paret vertical del Cornador Gran (957 m), on en el cim hi ha el mirador i refugi de Xim Quesada, (1961).

Ara arribem al punt mes delicat que és l’inici del pas d’Anglés/pàs des Cingle d’en Fred. El pas de s’Anglès pren el nom a causa del fatal accident ( dècada anys 1960) que tingué un ciutadà anglès, el qual es va despenyar i es va matar, per tant és un exotopònim. El seu cadàver fou trobat molt de temps després. Despés d’aquest fet es va de deixar d’utilitzar el seu nom antic de pas del Cingle d’en Fred.
El primer que em de fer es grimpar per situar-nos a la cornisa que forma el propiamente pas, es tracta d’una cornisa estreta i molt aèria, on trobarem una placa amb la resta d’un cordino. Aquí tenim dues opcions; Una de seguir grimpant cap amunt fins passar pel mig d’un arbust, que ens situa a la part de “dalt” del pas, travessem una roca llisa amb molt pendent cap a l’abisme amb un passet final de fé, que ens situa pasat l’estret i dificultós passet de la roca arrodonida, la que té al cap un placa y una cinta que facilita la davallada o l’ascens, segons es faci. Com he dit, l’altra opció, que és la que noltros agafem, és seguir per la cornisa ( sense fer la grimpada als arbusts) davallar-la amb molta cura per situar-nos dins la canal just davall la roca arrodonia que he esmentat abans. Am l’ajuda de la cinta superam aquest passet.

Continuem ascendint per la canal fins el calladet que hi ha entre el Cornador Petit o puig d’en Vives i el pujol de la cota 754 m ( esquerra), ara la darrera grimpada ( esquerra) per superar la paret rocosa. Una vegada superades totes aquestes dificultats, ens dirigim al coll de sa Paret.

Continuem pel costera mb abundant càrritx fins arriba a una cova alairada que té una gran eura al cap de munt, avui bastant rompuda per un recent despreniment. Al seu interior podem veure restes de bivacs, cadireta de fusta, bota, quadres, dues tendes de campanya, armatjos de boxing…. Continuem i passem per davant la font d’Heura

Iniciam l’aproximació al tercer pas per una zona amb forta pendent, es fácil de localitzar perquè té un gran pi, el pi d’en Garbulla, (733 m) que dóna nom al pas que té a sota. Iniciem el descens en diagonal esquerra.
La davallada impressiona. En un punt estret i exposat hi ha una ansa feta amb un cable d’hacer clavat a una piqueta. De piquetes en trobarem alguna mes.

Continuem davallant per aquest xaragall fins que s’estreny en arribar a l’alzinar. Prenem diagonal esquerra cap avall, seguint una canonada de plàstic negre que ens durà un aljub a zona marjada d’oliveres de can Garbulla, d’aquí al coll d’en Sé i tornem al camí des Barranc i tornada a Biniaraix on ens esperen una chandis fresques fresques….

 

Nota. Cal dir que hi ha confusió en determinar el lloc del pas d’en Querol i pas d’es Pi d’en Garbulla, perquè en el planol d’Alpina está mal situat el pas d’en Querol que ho posa en el lloc del Pi d’en Garbulla.

veure fotoswikiloc75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina