Torrent de n’Angelè o Angeler

Circular: Si
Temps total empleat: 4,14 h
Recorregut total :  4,52 km
Desnivell positiu: 432 m
Altitud màxima: 489 m
Ràpel máxim: 28 m.
Material utilitzat en total; Cordes 2×30, 1x20m.

Data: 13.4.2019

Torrent de n’Angeler o Angelè

El nom del torrent i del puig reben el nom de la família Angeler (en Pere, en Bernat i en Vicenç Angeler), propietaris de terres a Biniforani just catorze anys després de la conquesta de Mallorca.

Ens dirigim a la Ctra. Ma-11, Palma-Sóller, i a l’altura del km 16 trobem a l’esquerra un ampli aparcament, on podrem deixar els cotxes.
Ara, ja a peu, prenem direcció cap a Palma, recorrem 150 m, fins al km 15,850 on a la mostra dreta comence el camí asfaltat de Biniforani

Iniciem el recorregut per aquest bonic camí amb el torrent, que hem de fer, a la nostra dreta completament eixut, avançam entre oliveres fins a arribar a un safareig ( esquerra), traspassem una barrera i entrem a terres de Biniforani. Superem un revolt i arribem a unes marjades de llimoners, girem esquerra i continuem al costat dels dos grans safaretjos, arribem vora l’hort de Biniforani, després li segueix una pista de tenis, deixam un camí de polls i voltam a l’esquerra, amb les cases a la dreta, fins arriba a un pontet quie travessa el torrent de n’Angelè o Angeler, aquest punt és important perquè és el lloc de pujada i el punt per on arribarem a la tornada. Just al costat hi ha un portell amb una barrera, la superam pel seu costat i iniciem una forta pujada en ziga-zaga per les marjades.

A partir d’aquí la descripció és bastant complicada, per això convé recordar que quan érem pel camí veim la depressió que forma el torrent a la part alta de la muntanya i a la seva dreta un despreniment de roques de color ocre, just davall aquesta esllavissada és on hem d’arribar.

Ara hem de començar una tremenda pujada per dins l’alzinar, pujam fins a arribar a un marge de contenció d’un camí que cap a l’esquerra ens duria al torrent, que no hem d’agafar, travessarem aquest camí i seguim pujant fins a situar-nos sota l’esllavissada que veiem des del camí d’abaix, ens hem de fixar bé perquè hem d’haver vist just arribar un tirany que ve, des de la nostra esquerra, de les cases de Biniforani Vell, noltros ho hem d’agafar amb direcció al torrent, o sigui cap a la nostra esquerra. Així acabem de superar el fort desnivell, feim un glop d’aigua, i seguim el tirany que ens durà per la cornisa del Pas de s’Angelè (560 m.). A partir d’aquí ja podem trobar fites i uns graons de pedra (en mal estat) que ens indicaran el camí que maldament sigui de pujada ja no té l’anterior desnivell.

Hem d’arribar al tàlveg del torrent per la seva dreta fins que trobarem una pared de pedra, (600 m). Ens vestim de torrenters i iniciem el descens, primer venen una seria de desgrimpades, per ben aviat arribar al primer salt important de 28 m, es tracta d’un bell salt, volat al final, que acaba damunt un gran coval amb curioses formes, també de gran bellesa.

Continuam el descens amb moltes desgrimpades, després ve un altre salt, de 27 m amb una sortida gens fàcil perquè ses plaques estan molt avall , a la qual s’accedeix per una placa rocosa molt relliscosa, a la que s’hi ha instal·lat un passamà. Ens pot facilitar sa maniobra si instal·lem una corda a una placa amb anella que hi ha uns metres més alt o bé una reunió amb cordinos a sa soca d’una alzina.

Superat aquest punt conflictiu, prosseguim el descens. Ara ja només queda un salt rellevant de 19 m, per acabar enmig de carritxeres fins a la pista amb sa barrera que hem comentat a l’inici.

Ara ja només queda caminar per aquesta bella contrada fins als cotxes. Acabem fent unes chandis, ben merescudes, i qualcú fins i tot s’empassa un pastís de merengue, idò bon profit.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc
Video

Barranc de son Cifre, i cova funeraria de s’Homonet.

Circular: No
Temps total empleat: 4,33
Recorregut total :  7,62 km
Desnivell positiu: 83 m
Altitud màxima: 95 m

Torre de sa Mola de Tuent

Data: 6.4.2019

Barranc de son Cifre

Avui ens dirigim cap a sa comarca des llevant, per fer dues rutes diferenciades.

Primer; per anar al barranc de son Cifre, un lloc que no et deixa indiferent i que podria estar tret d’una novel•la d’en Julio Verne, un lloc increïble i que mai et penses que pot existir a una zona de secà i menys al llevant de l’illa. Un exuberant lloc ple de vida de tota mena, amb microclima propi, amb jaciment arqueològic de l’època talaiòtica, dunes fòsil, multitud de balmes, coves i extraordinàries i curioses formacions rocoses.

Partim des de Manacor per sa ctra comarcal Ma-3322 que porta cap a son Serra de Marina i sa Colònia de Sant Pere, fins al punt quilomètric 9,700, just per on sa ctra passa per damunt el pont, encara que no ho semble. Els cotxes els podem deixar a sa vorera de sa mateixa ctra en el Km 9.6 o bé al Km 9,8.

Per baixar al barranc ho farem pel costat contrari del pont, just al voravies. El tàlveg està ple de batzers els que no impedeix que ens enganxem contínuament.

El tirany pel qual hem de transitar ha estat modificat parcialment per l’aiguat del 9-10-2018, que va tenir devastadores conseqüències.

Només començar a caminar pel tàlveg ens trobem a la nostra dreta sa cova des Barranc amb un jaciment arqueològic. Sembla que aquesta cova ha estat habitada en temps talaiòtics, sent, avui en día, el més destacable la capada de moro al seu interior.

Caminem pel seu costar esquerra i arribem a una curiosa via ferrada que condueix a la part superior del barranc, i pegam una ullada, i continuem.

Sa veritat que no tenim ulls suficients per mirar a un costat i a l’altre; balmes de formes increïbles per tot a reu, un sorprenent esponerós alzinar, i una molsa que atapeeix tan ses roques com ses soques dels arbres.

No tenim temps de visitar totes ses coves; Cova de ses Paparres, cova des Portaló de 19,20 d’ample per 6 de fondària i 2,5 d’alçada, sa Balma des Puput, la curiosa cova de sa Xicra que imaginàriament sembla sa tassa de servir xocolata, per l’annexa lateral en forma de ventall, la cova de sa LLossa aixímateix de 12 m d’amplària per 6 de fondària, sa cova de sa Fosca, cova de Bellver, cova de sa Balmota, etc…

A continuació ve una zona tapeida pel nostre amic càrritx, que benvingut sigui, per acabar finalment a un gorg que normalment sempre té aigua, ple de joncs, que avui apareix completament eixut. A l’altre costar de la reixa, tenim el torrent, que en aquesta zona pren el nom de torrent de Vall, per a després convertir-se en el torrent de na Borges el més llarg de Mallorca, amb un recorregut de més de 40 km de longitud, i una conca de més de 330 km². Aquest curs d’aigua no és permanent, però porta aigua bona part de l’any, sobretot el curs mitjà i baix. Neix entre Porreres i Felanitx, corre cap al nord, travessa els municipis de Vilafranca de Bonany, Petra, i Santa Margalida i arreplega les aigües de l’oest de les serres de Llevant.

Per tornar, desfeim les passes fetes, fins als cotxes.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

Cova de s’Homonet

Cova Funeraria de s’Homonet i pedrera de sa Real Nova.

Circular: Si
Temps total empleat: 1,30 h
Recorregut total :  2,88 km
Desnivell positiu: 66 m
Altitud màxima: 174 m

Segon: Tornem amb els cotxes direcció Manacor fins al km 3,5 i a l’encreuament prenem la ctra Ma-3323, direcció Sant LLorenç des Cardessar, fins a arribar al km 8, on ens sortirem, per agafar el camí de sa Grua o també camí de son Barba, en arribar al km 1,160, a un encreuament de camins, prenem el camí de ca n’Albelló, de la dreta, és un camí estret que abans del seu final té una barrera tancada, així que els cotxes ( 2) només els podrem aparcar a prop de l’entrada de les cases de ca n’Alballó.

En aquest mateix camí quasi enfront de l’entrada a ses cases i ha un portell (esquerra) amb una barrera metàl•lica en mal estat, l’em de botar i prendre el tirany direcció ( dreta) per amunt, i ben aviat anirem veigent enderrocs de la pedrera.

Es fàcil de veure perquè la pedra, el marès, que s’extreia és d’un color blanc immaculat.
Haurem arribat a la pedrera de sa Real Nova:

Però no hem vingut a visitar, només aquesta pedrera de marès, per cert sa més gran de Mallorca, sinó que volíem veure la Cova de s’Homonet, anomenada així perquè conté un dibuix pretalaiòtic que reprodueix una figura humana, sa cova d’enterrament més “ben cuidada” que tenim, amb multitud i curiosos grabats;

En esta cueva hay dos extraños elementos. Son, primero, el pozo circular situado sobre el cubículo del fondo de la nave y, segundo, el detalle del ámbito vestibular.
Sobre la poza vertical del fondo estamos en condiciones de afiortmar que se trata del acceso inicial, convenientemente remodelado a partir del sumidero morfogénico natural.
Una cámara sepulcral de 9 m de longitud por 3,5 m de amplitud máxima, 1,9 de altura de paso por el corredor.
El monumento se reconforma entre el Bronce antiguo y las fases tardías del Bronce final, mantenièndose en uso en plena època talaiòtica y aún algo después….diu es CCM.

Cal destacar els gravats en forma de peixos, el d’un homonet que dóna nom a s’antro, retículas i estrelles pentagramátiques posterior al s. XIII, i més modern sa creu de Malta, escrits religiosos; MM ( Maria Mare), MP ( Madre Puríssima), AV ( Ave Maria)…

veure fotos

fotos

wikiloc

Trakc

Torrent de ses Llemes

Circular: Si
Temps total empleat: 6,14 h
Recorregut total :  4,52 km
Desnivell positiu: 432 m
Altitud màxima: 489 m
Ràpel máxim: 28 m.
Material utilitzat en total; Cordes 2×30, 2x20m.

Data: 30.3.2019

Torrent de ses Llemes

El DCVB diu:

LLEMA f. o LLEME m.

  1. Gust de llema: mal gust que tenen les taronges en començar a podrir-se (Bunyola).
  2. Ou d’abella (Men.).
  3. Ull de l’aritja que comença a apuntar (Bunyola).
  4. Infant o home molt menut (Mall.); cast. bicharraquillo.
  5. Persona aficadissa, xerradora i que es posa en allò que no hauria de posar-se (Mall.); cast. chismoso.
  6. Brusquina, pluja molt prima (Petra, Vilafr. de B.); cast. llovizna.

Comencem la ruta d’avui al punt quilomètric 28 de la Ma-11, just a la sortida del túnel, a la banda de Sóller, damunt el pont d’en Vallés on podrem deixar els cotxes al costat de la casa o “Fielato“. Fielato era el nom popular que rebien les casetes de cobrament dels arbitris i taxes municipals sobre el tràfic de mercaderies, encara que el seu nom oficial era el d’estació sanitària, ja que a part de la seva funció recaptatòria servien per a exercir un cert control sanitari sobre els aliments que entraven a les ciutats. El terme fielato procedeix del fidel o balança que s’usava per al peatge.

Passem a l’altra banda de la carretera i caminen direcció Palma. Un poc abans d’arribar al torrent des Coll, també conegut per sa Torrentera, el qual, aquí va soterrat, hem de pujar uns metres pel coster, per arribar 4′ a les vies del tren (209 m), continuem Sud ( esquerra) uns metres, passarem per damunt el torrent de ses Llemes, i als pocs metres arribem al monument commemoratiu del 75è aniversari de la inauguració del tren. Es tracta de sis panells de 2 per 1,60 m, en forma de llibre, cada un d’ells amb una al•legoria de la història de Sóller.

Un bust del polític Jeroni Estades Llabrés, presideix el monument. Estades va presentar l’any 1892 el primer projecte d’un ferrocarril per unir Palma i Sóller per Valldemossa i Deià, el qual va sol•licitar i obtenir la concessió d’aquest ferrocarril. L’autor d’aquell primer projecte fou Salvador Medir.
L’any 1903 es va proposar la construcció d’un ferrocarril directe, a través de Bunyola i Son Sardina, amb una longitud de 27 km. Fou el mateix Estades qui presentà el nou projecte, realitzat per l’enginyer Pere Garau.
Les obres començaren el 3 de juny de 1907, amb la perforació del túnel Major, d’una longitud de 2.857 metres. Es va acabar de perforar el 23 d’agost de 1910. Es varen haver de perforar 12 túnels més i aixecar el viaducte de Monreals de 52 metres. El dimarts 16 d’abril de 1912, es va inaugurar el tren de Sóller. (El Tren a Mallorca, 125 Aniversari, 2000).

Continuem per les vies fins a arribar a una caseta, a l’entrada al túnel, ens desviem ( dreta) que en lleugera pujada ens arribarà al camí des Metro. Aquest nom prové de la mesura que empraven per tallar els troncs dels pins, deu pams i mig, uns 2,10 m, la qual s’ajustava a la mida dels carros, per tant aquest camí fou construït per aquesta destinació.

Ara, es tracta de continuar per aquest camí encisador. De tant en tant, es fa necessari fer aturades per gaudir del panorama que tenim al costat. A la nostra dreta s’aixequen els vertiginosos espadats de la serra d’Alfàbia, més lluny, els Cornadors, penyal des Migdia…
Abans d’assolir el nostre objectiu, gaudirem un ampli mostrari d’elements de valor etnològic (rotllos de sitja i les inseparables barraques de carboner o els forns de calç).

En arribar a la cota 512,6, ( 45′ del comencement) sortim ( esquerra) del camí i agafem un tirany, al principi poc definit, que, a mesura que ascendim, s’anirà transformant en un altre antic camí. Continuarem per ell, passarem pel costat d’una barraca ( dreta) i tot seguit arribem al tàlveg del torrent de ses Llemes, capçalera i inici dels descensos. Berenam i ens posem els arnesos.

Ara anirem superant el 8 ràpels que van des dels 5 als 28 m. Desprès del salt de 10 m passarem per davant un forn de calç i restes d’un antic camí. El més destacable és el salt de 28 m, per la seva gran bellesa i espectacularitat. Per arribar a la capçalera cal desgrimpar 2 m per l’esquerra i situar-se a una cornisa/balconada. Les plaques estan a la vertical, per tant a la sortida s’ha de fer un petit pèndul, sent el final volat.

Després venen desgrimpades i dos salts més.

El final es diferent de tots els altres torrents fets, i curiós, perquè s’ha de sortir per un túnel d’una vuitentena de metres, pel que ens farà falta frontal, que recondueix l’aigua per no fer malt bé a la carretera, acabant a pocs metres de la carretera i del punt on hem començat al matí.

veure fotos
fotos
veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc
Video

Coves de Cal Pesso

Circular: Si
Temps total empleat: 5 h
Recorregut total: 1,3 km
Desnivell positiu: m
Altitud màxima: m

Data: 23.3.2019

Cova de Cal Pesso

Coves de Cal Pesso; Cova dels Mentiders, Cova Petita de Cal Pesso i Cova de Cal Pesso

En arribar al Port de Pollença, a la primera rotonda, sa de s’avió, prenem per la Ctra. Ma-2200, direcció a Formentor, però atenció perquè hem de girar esquerra al 2n carrer ( Camí de Bóquer), encare que per això haurem d’arribar fins a la 2ª rotonda per fer un canvi de sentit. En arribar prenem per l’antic i estret camí de Bòquer, encara que uns cartells ens indican que estam al carrer de les Orquídies, tot recte fins a arribar a l’encreuament amb el carrer dels Lliris ( esquerra), doncs idò noltros girem dreta pel camí de Bòquer. Ara no hi ha pèrdua, seguirem per aquest camí asfaltat quasi fins al final, perquè uns 60 m abans hem d’aparcar el cotxe, sent el millor lloc davant les quadres de cavalls, on el carrer és una mica més ampla. Ara ja a peu, prenem cap amunt fins al final del carrer, on a la dreta neix un tirany que, assenyalat amb fites, ens portarà fins a les Coves. Primer visitarem la cova dels Mentiders, amb l’entrada tapada per grans garballons. No té gaire recorregut i està plena de cagarrufes de cabres. La segona cova, una mica més interessant, és la cova Petita de Cal Pesso, escletxa de 16, 3 m de llargària, i de 3 a 5 m d’altitud, té petites formacions i destaca la columna d’enmig.

Les Coves de Cal Pesso, les formen tres cavitats, com son; La cova dels Mentiders, la cova Petita de Cal Pesso i la coneguda cova de Cal Pesso. Zona arqueològica constituïda per un conjunt de tres coves. La cova de Cal Pesso és una cavitat d’origen càrstic predominantment horitzontal amb un recorregut superior als 600 m i una profunditat de 85 m. La cova Petita és de menors dimensions i es situa a una cota inferior. La seva funcionalitat és funerària.
La Cova de Cal Pesso forma part del llistat de cavitats Llic.

De galeria horitzontal de 649 m. de longitud, ostenta el lloc 28 de coves en quant al seu recorregut, amb una amplària mitjana de 16 m. i altura fluctuant entorn dels 6 m. encara que amb una llarga gatera de no més de 0,60 m, amb un pou de -65 m.

Situada Al coster meridional de la Talaia Vella (serra del Cavall Bernat), un gran cova amb moltissims espeleotemes ( banderoles, alguns anemolitos, botroides que ens recorden al raïms, bugades, gateres, estalagamites, estalagtites, gours, columnes i alguna excèntrica.

Només començar topem amb una rampa de 8 m. sense dificultat en baixar però convé deixar una corda ja que sol estar mullada i amb el fang que haurem acumulat en les botes es pot convertir en un suplici a la tornada.
A partir d’aqui ja podem anar disfruntand del seu recorregut amb totes les seves formacions que anem trobant. Després de travessar la primera sala comença la una gatera fàcil per amb aigua en el sòl, la qual cosa hem de fer veritables equilibris per no mullar-nos. Anirem travessant diferents sales fins a la tercera i una altre gatera molt mes llarga i molt estreta, que en sortir ens deixa al costat del gran pou de -65 m.
Prosseguim el recorregut, ja que no descendim al pou, superant diferents tobogans amb l’ajuda d’una corda.

Arribem a una gran sala amb columnes de gran bellesa sobretot una molt prima que hi ha al fons a l’esquerra, seguim amb cura perquè ens anem trobant altres pous, no tan profunds però sí delicats. Superant aquí la primera part de la cova.

Per realitzar la segona part i mes curta hem de superar un delicat pas, amb un gran pou als peus. Per a això col•loquem un primer passamans que superem sense dificultat, ara li segueix el punt delicat. instalem un nou passemans, es tracta d’una colada molt relliscosa, vertical i aèria, naturalment amb el seu pou als peus, si no no té gràcia. Realment la dificultat i el risc ho sofreix el primer que ho instal•la ja que els que li segueixen ho fan assegurats amb la seva baga d’ancoratge al passamans instal•lat prèviament. Superat el delicat pas arribem a la part “millor conservada” de tota la cova, una sala repleta de espeleotemes, destaquem una filera de columnes i un conjunt de banderoles, a l’altre costat veiem grans gours i una rampa molt relliscosa que hem de superar.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc
Video

Pas des Petit Marge i canal des Rotaboc

Circular: Si
Temps total empleat: 6,30 h
Recorregut total: 6,10 km
Desnivell positiu: 650 m
Altitud màxima: 1.356 m

Data: 16.3.2019

Canal des pas Petit des Marge ( Penyal des Migdia)

Pas des Petit Marge i canal des Rotaboc.

Iniciem la ruta d’avui des de l’aparcament habilitat a la boca S del túnel de Montnàber. Caminen direcció Sòller fins a l’hectòmetre 7, on iniciem l’ascens fins arribar a una pista, per la que continuarem fins que ens tragui de l’alzinar, per enllaçar amb l’antic camí dels nevaters de la coma de n’Arbona. Hem deixat enrere la carretera, i anem pujant coma amunt. Aquesta, al començament no és massa aspra. En qualque bocí trepitjam l’antic ‘camí des nevaters”, que, des de Fornalutx a Sóller pujava per la barrancada de S’Olivaret i Ses Cabanes. Per aquest caminet hi pujaven els nevaters per a recollir i magatzemar la neu d’aquesta coma i costers, i pitjar-la dins els clots o “pous de sa neu” que hi ha més amunt.
Aviat passarem per davant la fot dels Coloms, també coneguda coma font de ses Piquetes, perquè antigament hi havia dues piques o cossis per recollir s’aigua. Es una de les tres fonst que hi ha a sa Coma, les altres son; Font Bruixa i font des Voltor

La coma de n’Arbona és de les zones de Mallorca on la precipitació és més intensa i la cota de neu és més baixa. Fins i tot després de nevar, la neu es manté aquí amb major facilitat que a les muntanyes que l’envolten. A la Coma de n’Arbona es troben fins a quatre cases de neu, tot un patrimoni cultural de la Serra, amb noms propis; l’Inferior de n’Arbona, n’Arbona, clot de n’Arbona i Superior de n’Arbona) tot un patrimoni cultural de la Serra, que van servir per a magatzemar gel per a l’estiu durant segles. I és precisament en aquesta petita zona de microclima on hi ha la concentració més gran d’aquestes cases. La Caseta, la Casota, na Gotleva o Gobleva, na Bassona i na Fosca eren els noms de les cases de neu més elevades d’aquesta muntanya. També trobam documentada la casa de neu del Puig Major, dita de n’Oms.

En arribar a la tercera d’aquestes cases de neu, el Clot de neu de n’Arbona, molt més deteriorada que el darrer pic que varem passar, ens aturem per berenar, i aprofit per arribar a l’avenc des Romaní o Never de n’Arbona, Gorries (2001) l’anomena Avenc de Monnàber, de -32 m de fondària utilitzat per magatzemar neu, on destaca l’àmplia marjada de més de 40 m de llargada que servia per facilitar ses feines de nevatejar.

A mesura que anem ascendint per aquest antic camí, podem veure a s’enfront, el gran contrafort del Penyal des Migdia, i si ens fitxem veurem l’estreta “cornisa” en diagonal ascendent de dreta-esquerra, és sa que està davall un altre de color fosc-negrós, i la que noltros farem és la que comenci a l’inici d’una rosseguera. Continuem el nostre camí, fins a arribar a una corba des de la qual podrem arribar fàcilment a la rosseguera, pujar per ella, i colocar-nos a l’inici de la “cornisa”.

Tot el temps anirem grimpant. Als pocs metres arribarem a un petit marge que dóna nom com el pas des Petit Marge. Al principi anirem aferrats a la paret de la dreta i guanyant altitud, el que ens permetrà gaudir de la indescriptible panoràmica de sa nostra estimada Mallorca, que se’ns obri davant els nostres ulls. Anirem molt alerta amb les pedres que cauen, després en ziga-zaga superarem diversos ressalts. En arribar a una part “planera” ens dirigirem cap a l’esquerra per superar el darrer ressalt. Uns mestres més i hem arribat a la carena impressionant del penyal des Migdia, que per moltes vegades que hi pugem, mai ens deixa indiferent. Aprofitem per fer cim, i tornem fins a l’espoló S, per on descendim.
Continuem esquerra fins l’ Espolón Aries, una via d’escalada de 330 m oberta a mitjans de anys setanta. Continuem fins a arribar a la cota 1.150, la canal des Rotaboc, situada sobre el Coll dels Cards Cólers, es fácil de veure per la gran heura que té i el rotaboc que hi ha.

Fou equipada el maig del 2014, amb 3 ràpels; el primer amb dues plaques i de 30 m, el segon també amb dues plaques i de 30 m, el tercer amb una placa i de 15 m, aquest desgrimpable, el quart amb placa doble i cadena de 25 m. Després trobarem una darrera placa per superar el darrer desnivell també d’uns 30 m, encara que es pot desgrimpar fàcilment.

Ara descendirem per l’esquerra de la rosseguera fins a entrar dins un pinar, seguirem cap a ponet, on podrem veure un antic tirany que duu a una casa de neu, seguirem descendim per arribar al camí dels Cingles o des Binis, en el punt mateix des coll dels Cards Cólers, al costat de la creu.

Ara iniciem la caminada pel camí direcció S, als pocs metres arribem a un encreuament, i agafem el camí de l’esquerra, això ens evitarà passar per davant les cases dels caçadors. Uns minuts després arribem novament al camí dels Binis, creuem la barrera per un portell lateral dreta, i continuem fins a arribar a la carretera, i finalment a l’aparcament, on el matí hem deixat els cotxes.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

Cornisa de sa Font (Cornadors)

Circular: Si
Temps total empleat: 7 h
Recorregut total: 9,63 km
Desnivell positiu: 831 m
Altitud màxima: 807 m

Tot els passos son desgrimpables, però per més seguretat varem posar corda

Data: 9.3.2019

Cim Cornador Petit, 807 m

Cornisa de sa Font, pels passos d’en Cama Curta, de s’Anglès o des Cingle d’en Fred, i pas d’en Careta.

Iniciem la ruta d’avui al poble de Biniaraix, direcció al Barranc, GR 221.
No descriuré sa pujada perquè és arxiconeguda, i perquè l’hem feta tantíssimes de vegades que no en tenc ganes de tornar-la descriure… però si comentaré el mes destacable; una que farem sa pujada amb el nostre amic Lotar que anava a fer el torrent de Lofra, i que des de l’operació no el viem tornat a veure. I l’altre, tal vegada sa més sorprenent, va ser que el company Joan Llaneres ens va ensenyar una pedra del camí que té una inscripció de la més curiosa, es tracta de la ecuación matemàtica més famosa de totesLa Identitat d’Euler qué es deu a Leonhard Euler. La belleza de esta fórmula radica en su extraordinaria sencillez y en el hecho de que se podría decir que en ella está resumida casi toda la matemática. En ella encontramos los conceptos de suma, multiplicación, exponenciación e identidad. Tenemos también, los cinco números fundamentales: Los números, e, pi, i, 0 i 1. A que heu quedat impresionats? mil anys passant per davant i no ens aviam adonat, i sobre tot, a que vos he sorpres descifrant l’anigme ?, je.je.

Seguim, abans d’arribar al colladet de ses cases de Lofre, ens separarem, per motius evidents, mentres uns segueixen pel GR-221 per coronar el Puig de Lofre de 1.093 m, els altres creuem el torrent de Lofre i agafem el tirany que puja al refugi de Xim Quesada i al Cornador Gran 956 m. En arribar al coll on hi ha uns grans pins, també una pedra amb una fletxa grabada, sortim del camí que puja al Cornador Gran per enbestir la cornisa anomenada cingle de sa Font que discorre pels peus d’aquest puig.

Descendim direcció NW per l’altre vessant i passem per davall un espoló que tenim a la nostra esquerra. Continuem aferrats al muralló de la nostra esquerra cap al primer rasant, que superem per l’esquerra, creuem una vaguada amb uns pins, tornem a baixa un poc i creuem una petita rosseguera, i tornem a pujar un altre petit ressalt, amb el rasant a la nostra esquerra i dalt el nostre cap, cercarem un arbret, hem arribat al primer pas, es tracta el pas d’en Cama Curta, situat entre aquest arbret i la paret del ressalt. En arribar-hi sabreu per que, el desgrimpem i continuem, enmig de carritxeres, per la cornisa fis arribar a una gran heura, on es troba la font de s’Heura. Canviem de rumb i en diagonal esquerra ascendim fins un coll amb pins, traspassem les restes d’una paret de partió, i ens situem entre el Cornador Gran i la Cota 754.

Ara hem d’arribar al colladet que separa el Cornador Petit de la Cota 754 i on comence la vertical canal que acaba amb el pas de s’Anglès o des Cingle d’en Fred, i per això tenim dues opcions, una primera es continuar descendint direcció S per anar a la part inferior de l’arista o espoló que baixa de la Cota 754, que ara tenim a la nostra dreta, per un terreny gens agradable. L’altra opció i que noltros agafem, es que des de el coll amb sa paret de partió, descendim en lleugera diagonal dreta per situar-nos damunt el colladet, on comence la vertical canal que acaba amb el pas de s’Anglès o des Cingle d’en Fred. Per superar la vertical es pot fer desgrimpant, però com es delicat, posem un cordino fermat a la soca d’un boix i rapelem aquest requisar, menys en Joan que molt hàbilment ho desgrimpa.

Una vegada tots en el coll amb la canal al nostres peus, disposem per descendir, però abans deixam ses motxilles i en 10′ iniciem l’ascens al cim del Cornador Petit, 807 m des d’on disfrutam de les impressionants vistes, des Barranc, el morro d’en Joi, morro de ses Solanas 922 m, Portell de sa Costa, penyal des Migdia, 1382 m, Puig Major, 1445 m, puig de Lofre, 1.093 m, puig de na Franquesa, 1.067 m, puig de sa Rateta, 1.113 m, puig de sa Torreta, 1.071, puig de sa Font, 1.071, morro d’Almallutx, 1.064 m, puig de Massanella, etc…etc…

Situats novament al colladet prenem el vertical descens per sa canal que gràcies a ses carritxeres ens podem anar frenant. Hem d’estat atents, perquè en arribar a una roca plana i relliscosa ens hem d’aturar, perquè a la paret d’enfront hi ha una placa (rovellada) amb un cordino vell, aquí posarem el nostre cordino per rapelar els 8 metres fins situar-nos a l’inici del pas de s’Anglès o des Cingle d’en Fred. Ara hem de grimpar (esquerra) per situarnos sobre la cornisa de dit pas, es tracta d’una estreta (45/55 cm) i aèria cornisa que volteja NW aquesta vertical canal, al seu final vejem un altre placa que ens servirà per col•locar novament el cordino i rapelar superant el petit desnivell.

Passat el “perill” ens dirigim, esquerra, cap l’enorme balma per dinar i descansar uns minuts.

Ara hem d’anar descendint cap uns grans pins, després anirem passant per petites rossegueres. Anirem pujant i descendint un parell de vegades, sempre amb el gran murallo a la nostra esquerra, que si ens fitxem, a la part més planera i grisa, veurem unes llargues cordes que pengen de la vertical.

Arribarem, amb mitja pujada a un altre petit pinar, on localitzarem un coll, i com quasi sempre amb les restes d’una paret de partió transversal. Aquí se’ns obri al S un altre panoràmica baix els penya-segats del Gran Cornador. Iniciem el descens pel mig de carritxeres fins a arribar a un solitari pi. El deixam a l’esquerra i tot duna veiem sa primera piqueta, hem arribat al pas d’en Careta, encara que el pas ho forma tota la baixada des del coll. Continuem desgrimpant per les següents piquetes fins a arribar a un punto un esllevissamet se’n va dur la reste de piquetes. Ara hi ha una vella i curta corda que ens ajuda a superar la darrera grimpadeta.

Ara prenem NW, per una àmplia i llarguíssima rosseguera, el Xaragall de Can Ribera, procurarem sempre anar per la seva esquerra, fins a arribar a baix, a un camp d’oliveres i marges, on la pedra és la reina. Anirem baixant entre marges i en ziga-zaga, pel caminoi de pedra escalonat que els va superant. , passarem per un porxo encastat dins uns grans blocs rocosos amb la cisterna inclosa. Així com anem baixant veurem la primera casa, a ella ens hem de dirigir, passant per davant la barrera. Des d’aquí el camí es molt evident i no cal descriure, fins a arribar al camí des Barranc el GR-221, a prop de la font del Patró Lau.

Ara directes al bar de la plaça per gaudir tots plagats d’unes cervesetes ben fresques.

veure fotos
fotos
veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

Puig de son Seguí o d’en Marrón

Circular: Si
Temps total empleat: 3,51 h
Recorregut total :  8,47 km
Desnivell positiu: 270 m
Altitud màxima: 325 m

Puig de son Segui

Data: 2.3.2019

Puig de Sta. Eugenia, Puig de son Seguí o d’en Marrón… coves.

Avui tornam a sortir de la nostra estimada Serra i zona de confort, per dirigir-nos al pla de Mallorca, concretament a la localitat de Santa Eugènia, carregada d’història de més de 4000 anys.

La prehistòria i la història antiga estan documentades a través de tretze jaciments arqueològics. Del període pretalaiòtic es conserven diverses coves, que varen esser utilitzades com a habitatges i com a llocs d’enterrament. A la cova de can Palou, s’hi trobà una petita estàtua de bronze, de factura grega, de la segona meitat del segle V aC, avui en dia exposada al Museu Metropolità de Nova York. La cova funerària de l’Amo en Pala. La cultura talaiòtica queda constatada pel jaciment des Rafal, on hi ha un gran talaiot de planta circular.

Bé, idò, arribats al poble, comencem a caminar pel carrer Josep Balaguer, cantonada amb el carrer s’Aljub, un carrer modern que ens arriba fins a l’església parroquial, Segle XVII- XX, i a escassos metres del temple parroquial l’edifici de la Rectoria, on girem esquerra pel carrer de l’Església fins al final, on comence el camí asfaltat de ses Olleries, i quan duim 200 m caminant per aquest camí veurem a la nostra dreta una paret de pedra molt alta amb una barrera que dóna accés a ses escales que pugen a la “Cova de Lourdes“, i a ella ens dirigim. Es tracta de la cova de la Taujana ( segons el CCM), també cova dels Coloms segons una placa que té, l’any 1920 se li “posà” el nom de cova de Lourdes i va ser totalment transformada i condicionada per col•locar-li una imatge de la Mare de Déu de Lourdes, i posteriorment un altre de Na Bernadeta, al conjunt figuren cinc cavitats, treballades en paret de roca calcària. Al covatxa de l’esquerra hi ha una petita cisterna excavada en la roca. El conjunt marià ocupa la gruta central. La cavitat de més a la dreta amb un pedrís que convida al descans, a la reflexió i a l’oració.

Abans de continuar pujant pel tirany que surt a la dreta, retrocedim escales per avall, només uns pocs metres, fins que podem sortir de l’escala per la nostra dreta, per un tirany poc definit que continua sota la Verge i sobre una vivenda. El tirany s’endinsa guanyant lleugerament altitud, passarem per la vorera d’una barraca estucada ( esquerra) i desaprès pel mig d’unes pitreres, on ja podem veure ses dues boques de la cova funerària d’en Pala. Es tracta d’una més de l’era del Bronze balear, fent.la serví de fosa funerària.

Retrocedim novament i pujam fins a la cova de la Taujana ( Taujà; Que no té malícia, que és rústic i bonhomiós). A la dreta surt un tirany que puja direcció N-NE, passa per devora el tancat de reixa d’una vivenda ( esquerra), després pel mig un curiós camp de figueres de moro, per sortir finalment al camí de can Vic. Girem esquerra i seguim pel mateix, passem per davant la vivenda i continuem uns metres per a després sortir del camí per la dreta i entrar dins la garriga, sempre pel tirany, que ens acostarà al penya-segat del vessant S.

Aquest tram fins a arribar al cim del Puig de santa Eugènia quasi pla.
Continuem, i a més de les esplèndides vistes, el primer que ens crida l’atenció és un rar artefacte en forma de “submarí”, que ens recorda a aquella seria televisiva, de la dècada dels 60, que es deia Viaje al Fondo del Mar, amb el submarí Seaview ( Sibius). Continuem i al cap de pocs minuts passem pel portell Estret ( esquerra), ara ja veim el monument dedicat al Sagrat Cor, El monòlit fou encarregat per Sra. Maria Ignàsia d’Espanya, l’any 1940, just acabada la Guerra Civil [1945 segons: Pobles de Mallorca]. La senyora de Son Mascaró havia promès que si no hi moria cap familiar faria construir un monument. (Mallorca poble a poble, 1997).

Retrocedim fins al portell Estret, i iniciem el descens. Només començar deixam a l’esquerra la cova de la Creu, condicionada pel bestiar, amb restes del parament, de tants sols 4,8 x 6 en planta x 2,9 d’altitud. A la dreta nombroses coves i covals, sa Balma des Pilar, cova des Portell Ampla, Cova del Puig de sa Mola d’en Vidal, cova de sa Figuera… Continuem baixant per aquest tirany que passa vora unes cases noves, fins a arribar a un camp de correu, que creuem per la dreta, vorera la pared. Arribem al camí de ses Coves on girem dreta, per on continuem 2’/3′ fins arribar a una barrera ( esquerra), que té un petit i estret portell que permès el pas, amb un cartell de fusta que diu que es tracta d’un camí particular i que es prohibeix el pas als cotxes externs. Agafem aquest camí asfaltat que en lleugera/mitja pujada anirem guanyant altitud. Si ens fitxem, a la dreta, veurem la boca de la cova de sa Mira, de 7,9 m x 5,4 en planta i 3,5 m d’alçada, ” su nombre acaso aluda a la ventanilla del centinela, por cuanto resquicio dirigido a la mirilla de tiro, tratando de controlar el paso por el estratègico lugar” ( CCM). Mes andavant vuerem a la nostra esquerra la barraca de Can Loi, Interessant mostra d’arquitectura popular. Te planta rectangular, alçat de pedra seca i coberta de pedre a manera de reble sobre lloses amples que es veuen des de l’interior. El portal és de llinda i interiorment està dividit en dues estances. Una primera a manera de vestíbul que comunica amb la cambra principal a partir d’un portalet. Continuem i passem per davant Can Perol ( dreta), Casa rústica de tipologia popular d’un aiguavés enrunat. A més de la planta baixa, l’alçat mostra una finestra de llinda de fusta que marca l’existència d’un primer pis. Portal de llinda d’una peça amb els brancals de tres peces cadascun. Vora la casa hi ha restes de corrals i podem veure el que podria ser un aprés (lloc per munyir les ovelles).

Als pocs metres arribem a un encreuament i prenem dreta ( SW), ara per una pista. Anirem deixan a l’esquerra vàries cases i passarem pel mig de dos tancats amb unes barreres luxoses. Als pocs minuts arribem a l’enorme punt geodèsic, que como no pot ser d’una altra manera, al capdamunt ens enfilem, que marca el cim del Puig de son Segui o d’en Marrón, de 325 m, després ver una torre de vigilància forestal. Continuem pel tirany, amb la pared a la dreta, fins que un tancat de reixa ens barra el pas. Encara que està ferida de mort permet el pas, el tirany du a l’ermita de la Nostra Sra. de la Pau ( s. XVII), però que noltros no hi arribem, per evident motius maternals.

La tornada la feim desfent les postres passes fins a dalt des portell Estret del Puig de santa Eugènia. En arribar en aquest punt, prenem dreta per un tirany que en lleugera baixada ens arribarà a un antic camí vorejat per ambdues parets de pedra, quasi totalment recte, que acaba al camí asfaltat de Can Cantó, i per el continuarem fins a arribar al camí des Puig ( esquerra), que en forta baixada formigonada ens entrarà al poble, l’Ajuntament i novament al carrer de l’Església, per finalment als cotxes.
Acabem dinant a Santa Maria…

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

Torrent de s’Esclop o des Boixos, per sa Coma des Voltor.

Circular: Si
Temps total empleat: 7,14 h
Recorregut total :  10,35 km
Desnivell positiu: 551 m
Altitud màxima: 698 m
Ràoel máxim: 40 m.
Material utilitzat en total; Cordes 2×40, 1x30m.

Data: 16.2.2019

Torrent de s’Esclop. Per sa coma des Voltor

Ens dirigim al poble de Capdellà, en arribar a la cantonada amb l’església, girem dreta pel carrer de l’Església o Ctra Ma-1032, veurem pal indicador de la finca pública des Galatzó. Continuem per la carretera fins al quilòmetre 2,250, on abandonem la ctra ( esquerra) i agafem la pista de la finca, que transcorre paral•lel al torrent de na Corba. Arribarem a la barrera de l’entrada de la finca, de 1.979 quarterades, l’obrim per poder passar i le tanquem, continuem fins a l’aparcament de les cases de Ca l’Amo en Biel. On ens trobem amb els altres companys. Ara continuem caminant per la pista/GR-221 fins a les cases de Galatzó . Com avui trobem les portes ofertes, aprofitem per visitar-les; l’impressionant tafona i la senzilla capella amb el seu petit vitrall, que encara te el nom gravat del darrer propietari, un basc, D.Victorio Luzuriaga Iradi. La possessió va ser una alqueria islàmica. Durant l’Edat Mitjana, Moderna i Contemporània, la Finca va estar en mans de diverses famílies nobles, entre les quals cal destacar als Vivot i els Formiguera, amb les fantàstiques llegendes del Comte Mal.

Continuem durant 8′ por la GR-221 que va a Ses Sínies i a s’Esclop, fins a arribar a l’altura del Puig des Senyor, 281 m on veurem un portell que no travessarem, sinó que sortirem de la pista fent un gir de 180º .

Caminem per un antic i poc definit camí que al començament envolta el Puig Batiat, 644 m on prenem direcció S. Als 5/6′ arribem al tàlveg del torrent de sa Pedrera, continuem per ell per després abandonar-lo per la dreta en lleugera pujada. Anirem trobant restes d’aquest antic camí i la seva paret seca, amb alguna fita i fletxeta vermella. Continuem ascendint fins a arribar a un petit colladet que passa pel mig de roques i garballons. Aquí la panoràmica canvia i se’ns obri un circ ple de carritxeres amb el tàlveg del torrent a la nostra esquerra, ara sense perdre massa altitud continuem per la dreta per donar la volta al circ i passar a l’altre costat. A la dreta podem veure la sortida esportiva del torrent de sa Coma des Voltor, que queda pendent per un altre dia. Continuem ascendint pel mig de grans roques

A continuació arribem a una rosseguera amb forta pujada, que és millor superar per la seva esquerra. A mesura que seguim ascendint, el terreny es va fent més “planer”, fins que arriben a la “capçalera” del torrent des Comellar des Voltor, pasarem per una zona que va petir un incendi que encara queden enormes troncs de pins.

Prenem NE per anar a localitzar una paret de partió, que creuem. Ara es tracta de continuar per localitzar el tàlveg del torrent de s’Esclop o des Boixos. Arribarem a la part superior de la conca de recepció del torrent, així que ara toca descendir per on millor veiem, a vegades desgrimpant, fins arribar al mateix tàlveg.

El tàlveg té gran concentració de boixos Buxo-Genistetum balearicae (castellà Boj) malgrat és un arbust que normalment no sobrepassa el 3 m. aquí sa veu que sa donen les condicions òptimes perquè hi ha exemplars enormes.

En arribar a un gran pí, feim una aturada per menjar alguna coseta i posar-nos l’arnés. Tot seguit iniciem el descens amb petits salts desgrimpables.
El primer salt important que ens trobem es compon de dues parts, la primera s’inicia amb un passamà on al final posarem la primera corda per rapelar el primer salt de 25 m. fins a dues plaques més abaix i a la nostra dreta per rapelar el següent salt de 38 m.

Després ve el tram central molt obert i tot desgrimpable fins que arribem a la part final on ens trobem amb dos salts, encara que sembla un sol salt de 80 m. la qual cosa impressiona, el primer ràpel de 40 m. ens deixa en una olla on cabem tots i podem recuper la corda amb facilitat. El segon salt té les plaques en el sòl pel qual la sortida no és còmoda i cal prestar més atenció, el ràpel és un altre de 40 m, finalment ve un altre “salt” de 4 m. desgrimpable pel mig.

Una vegada descendit aquest fantàstic salt i fer-nos la foto de rigor, ens dirigim pel tàlveg fins al pou de ses Sínies del s. XV, En arribar al GR-221, prenem dreta fins arribar a les cases de Galatzó i a l’aparcament.

Avui la companyia ha estat de luxe amb nous companys. Finalment acabem tots prenet unes chandis a Calvià i celebrant el meu aniversari.

veure fotos
fotos
wikilocyoutube75
Trakc

Cova de na Picacento, Avenc des Llac o de s’Aigua Estiulada i cova dels Pastors.

Circular: Si
Temps total empleat:10,08 h
Recorregut total :  11,49 km
Desnivell positiu: 321 m
Altitud màxima: 450
Ràoel máxim: 44 m.
Material utilitzat en total; Cordes 2×40, 1x30m. 1 xapa, 2 cintes,
mosquetons

cueva

Data: 16.2.2019

Boca-rampa N de sa cova de na Picacento
“”Llac” Avenc des Llac o de s’Aigua Estiulada

Cova-avenc de na Picacento

Iniciem el recorregut a l’explanada del monument de Nostra Sra. de la Pau : L’any 1924, l’urbanista i cap d’Obres Públiques Bernat Calvet va cedir 10.000 metres quadrats de terreny en el cim del puig del Caragol de la Serra de Portopi (conegut actualment com Na Burguesa) per construir el monument dedicat a La Nostra Senyora de la Pau. Les obres no es van realitzar, encara que en 1940 es va construir una capella dedicada a l’Immaculat Cor de María.
L’actual configuració prové de l’any 1967, de 22 metres d’altura i forma prismàtica.Recentment s’ha instal·lat una imatge de la Inmaculada Concepción anomenada La nostra Senyora de la Pau. l’escultura data de 1985 i és obra de l’artista d’Artà (Mallorca) Joan Ginard Ferrer, anomenat Sarasate (1915-1990).

L’oratori actual és un rafal obert, amb coberta de formigó armat, amb un absis tancat per parets convergents que acullen l’altar i una imatge de la Immaculada en el centre.

Comencem pujant per l’àmplia pista, que a poc a poc anem guanyant altitud i disfrutant de les meravelloses vistes sobre Palma i la seva badia. Quan duim 2,6 km estarem atents perquè haurem arribat a l’avenc des llac o de s’Aigua Estiulada, que es troba a l’esquerra i a tan sols 5/6 m del camí. Aquest avenc ho farem de tornada l’horabaixa. Continuem per la pista fins a arribar al Coll dels Pastors on girem a l’esquerra, continuant durant uns 200 m, on girarem dreta que en lleugera davallada durant 1,8 km, fins a arribar a un coll on hi ha una esplanada a la dreta. En aquest punt sortim de la pista ( dreta) per anar a cercar un antic camí, que al començament es poc visible, però als pocs metres es torna molt evident. Aquest antic camí està envaït de vegetació, però no resulta cap problema, continuarem durant 1,9 km. Els darrers 300 m ho farem en davallada, direcció a un grapat de pins, lloc on és trobem les tres boques d’aquesta cova.

En altres coves s’han realitzat petites obres de condicionament més complexes per a l’acumulació d’aigua (com en la Cova de S’Aigo Estiulada o en la Cova des Pastors). Algunes mostren també obres de condicionament destinades a facilitar el seu accés o per a obtenir superfícies planes. Són exemples d’això la Cova des Pastors, que presenta escalonaments facilitant el seu accés;

La cova avenc de na Picacento està situada en la zona coneguda com Ses Pedreretes, en la boga entre les finques de Son Boronat i S’Hostalet, en el vessant enfront del Clot de Son Boronat, del qual es troba separada per un torrent, i a uns 60 metres per sobre del mateix.

L’accés es pot realitzar-se per tres boques diferents: una totalment vertical, amb forma de pou, de secció gairebé circular i uns 5 m de diàmetre, la vertical del qual de 25 m desemboca en el sostre d’una gran sala; una altra en forma de rampa de terra, d’incòmode accés, aquesta es la que escollim noltros per descendir, que condueix al lateral N de la sala, es tracta d’una rampa completament coberta de terra, pedres, i restes d’arbres, tot molt inestable; i la tercera, que presenta una àmplia boca, ocupada per vegetació i continuada per una rampa escalonada de 30 m aproximadament, per aquesta sortim grimpant a l’exterior, si hem estat previsors, abans d’entrar aurem deixat una corda de 30 m instal.lada per facilitar després l’ascens cap a l’exterior. La sala principal Aquesta presenta planta allargada, amb unes mesures de 57 m de longitud x 19 m d’amplària al punt màxim i 8 m d’amplària en el mínim. L’altura mitjana de la sala és de 8 m.

La sala té algunes continuacions, però cap aconsegueix recorreguts considerables. Cal destacar la presència, en el lateral N de la sala, d’una curta galeria que recorda pel seu aspecte a les morfologies de conducció, amb una secció circular molt típica

La caverna és atractiva a causa del seu considerable volum, encara que les concrecions litogénicas són escasses. També cal esmentar la important remoció de terres a la qual s’ha vist sotmesa, probablement a causa de l’acció dels antics cercadors de tresors que van ser atrets per les llegendes intens i variat concrecionamiento, en el qual destade tresors àrabs ocults en aquests terrenys.

Info: ENDINS, n.’ 17-18. 1992. Palma.
CAVIDADES DE LA SERRA DE NA BURGUESA.
ZONA 1 : S’HOSTALET

A la tornada i en arribar al Coll des Pastors prenem NE cap a un diposit d’aigua, per davallar per un tirany fins a la cova des Pastors.La boca de la cova de grans dimensions és visible amb el Google Earth i realment acapara tot l’ample de la cavitat que és de tan sols una sala amb un fons d’uns quaranta metres i una amplària de trenta.
La cova des Pastors servi durant molt temps per a aixoplugar-se en ella els pastors amb els seus ramats. Avui en día està equipada amb multitud de vies d’escalada, el temps canvien.

Cova-avenc des Llac o de s’Aigua Estiulada

La Cova des Llac ni tan sols ho és, es tracta d’un gour condicionat ( encimentad ) per a poder recollir major quantitat d’aigua tal com ocorre en la veïnada “Cova des Pastors“.

El nom de “Estiulada”, podria venir de “Estiu” o sigui Aigua Estiulada “aigua d’estiu o per s’estiu”.

Encara que per a descendir aquest primer “pou” pot fer-se sense equip de progressió és recomanable portar-ho ja que la cornisa on haurem de col•locar-nos és estreta i ens pot donar un bon ensurt pel que podem començar la instal•lació en un pi i col•locar un desviador en un altre per a descendir amb seguretat aquest primer tram. Ja en el repeu en la part dreta podem col•locar el primer fraccionament i el segon en el costat esquerre de la mateixa ja que sobre el nostre cap existeix un spit que podem utilitzar per a iniciar el volat que ens diposités a la sala.

En la cota -20, 5m podrem accedir a la segona sala havent de cercar l’entrada a través d’una estreta bretxa (pintat en color vermell el número 36 i envoltat d’un cercle ens obre el camí d’aproximació). Al final de la bretxa s’obre una finestra fantàsticament decorada de formacions on hem d’instal-lar la corda en dos ancoratges naturals per a assegurar el descens per una rampa amb forta inclinació que ens dipositarà en el sòl de la sala. Per a accedir a la part més profunda haurem de destrepar per un petit pocete amb summa cura que no se’ns desprengui cap pedra i ens copegi ja que algunes d’elles es troben soltes, l’únic interès del pou és simplement el d’haver aconseguit la cota -33 m. que és la més profunda de la cavitat coneguda. El més destacable de la sala és la impressionant bugada per la qual hem descendit des de la finestra i que partint del sostre arriba fins nosaltres, una preciosa columna es troba la part més alta de la sala recolzada sobre la bugada i just en aquest lloc un grapat de precioses estalactites que amb formes de llances pengen de sostre, sense oblidar les estalagmites que es desenvolupen sobre la bugada i que algun dia posiblemente també es transformin en boniques columnes, també calen destacar en aquesta sala les formacions botroidales que es troben arran de terra d’aquesta. La cova es troba raonablement activa.

De retorn a la sala de l’entrada podrem acostar-nos al gour que dóna nom a l’antre condicionat per l’home per a poder albergar la major quantitat d’aigua possible també anomenat Llac tal com comentàvem al principi al que sense cap mena d’equipament els homes s’arriscaven a accedir per a poder aconseguir el seu preuat “tresor”, l’aigua, que sobretot en època estival era tan necessària el que obligava els vilatans a arriscar la seva pròpia vida per a aconseguir-la.

En les proximitats del “llac” i fins i tot a l’interior del mateix es troben múltiples fragments de ceràmiques vàries, en el seu moment es trobaren ceràmiques indígenes i romana. (BARCELO, 1998).

Informació de www.mallorcaverde.es
de José Bermejo.

L’activitat s’ens ha fet més llarga de lo previst i acabem de nit. Però com no pot ser d’una altre manera acabam fent unes cervecetes i xandis.

veure fotos
fotos
wikilocyoutube75
Trakc

Morro d’en Pelut pel pas des Forat

Circular: Si
Temps total empleat: 6,29 h
Recorregut total :  9,28 km
Desnivell positiu: 1.062 m
Altitud màxima: 1.319 m

Data: 9.2.2019

Pas des Forat

Morro d’en Pelut pel pas des Forat

Iniciem l’excursió d’avui a la plataforma del funicular (688 m.) que hi ha a la carretera de Sa Calobra (Ma-2141), en una corba cap a la dreta, abans del Coll dels Reis, on podem aparcar. En l’aparcament s’inicia un camí/senda que amb direcció W comença una pujada mitja/forta fita. Al cap d’uns 9’/10’ passem al costat d’un pal metàl•lic de l’estesa elèctrica i 7’ després arribem a una paret de partió amb un portell i a la nostra dreta deixem el  Porxo Esbucat. Seguim pel camí,en uns 10’ travessem el portell amb barrera metàlica i paret de partió de les Cases Velles des Colls. Continuem i passem per davall d’alzina Fumadora, des d’on s’ens obri la fantástica e impresionant cara Nord del Morro d’en Pelut i el puig Major. Proseguim pel camí, creuem el torrent del Gorg dels Diners i continuem fins arribar al cap d’uns 15’ a lha Font Subauma (esquerra). Seguim el camí, ara amb pujada mitja/lleugera i en ½’ vam arribar a una barrera metàl•lica, avui en día tancada en pany, però que es pot pasar per l’esquerra. Ho travessem, als 3’ deixem unes restes d’un tancat/caseta (esquerra). Arribem a un encreuament i hem de seguir a l’esquerra, a la dreta baixem a les cases de Bini, per la pista que ascendeix amb pendent mitjana/lleugera augmentant el pendent a mesura que avancem. Als 10’/11’ arribem a un portell que no traspassem. A escassa distància, abans d’arribar al mateix, veurem un broll, es la font des Corb i una alzina (esquerra), punt en el qual hem d’abandonar la pista i ascendir pel vessant (podem iniciar l’ascens al costat de l’alzina), amb direcció ES dirigint-nos cap a la paret rocosa que conforma la base del Morro d’en Pelut. Al llarg de l’ascens trobarem algunes fites, procurant ascendir mantenint-nos a uns 10/15 metres de la paret de partió que tenim a la nostra dreta. Al cap d’uns 28’/30’ arribarem a la base de la paret rocosa, dirigint-nos cap al lloc on la paret de partió incideix amb la paret rocosa. Travessarem la paret de partió i avançarem amb direcció S vorejant aquesta base rocosa amb pendent fort/molt fort. Passem sobre una rosseguera, el pendent es modera (mitjana) i al cap d’uns 14’/16’ arribem al costat d’una petita paret seca (fita). Continuem vorejant la paret rocosa amb pendent mitjana/forta i al cap de’1 1/2 ascendim per la canal que apareix a la nostra esquerra, àmplia al prinicipi però que aviat s’estreny, superant un resalt rocós..La pujada és forta/molt forta, ascendint grimpant al principi per l’esquerra i en arribar a una espècie de balconet –al cap d’uns 10’– passar a la dreta fent una maniobra aérea i una mica tècnica, per a seguir ascendint per la xemeneia que tenim enfront de nosaltres; després d’uns 6’/7’ arribam al Pas des Forat.

Una vegada travessat el “forat” seguim ascendint amb direcció NE. Al cap d’uns 8’/9’ de pujada ens dirigim cap a la canal de la nostra dreta; progressem per ell i al cap d’uns 5’ vorem el cim del Morro d’en Pelut, 1319 m enfront de nosaltres. Ens dirigirem cap a ell (trobarem alguna fita, però la direcció, NE, és evident) amb pendent fort, progressant sobre roca, arribant en uns 13’/15’ a la basa del cim. La voregem amb direcció N cercant un pas per a ascendir pel mateix al cim. Hem de parar esment en aquest recorregut final doncs hi ha algun tram una mica aeri.

Des del cim del Morro d’en Pelut, 1319 m, descendim amb direcció N, amb forta pendent, vorem fites. Procurarem no allunyarnos de la coma Fosca ( dreta), fins i tot arribar al seu vesant, en el mateix punt per on s’inicia una davallada fins sa coma Fosca. Però noltros no hi baixarem, seguirem, primer per damunt la carena i descendint per anar agafar, mes a l’esquerra, una canal àmplia, on a poc a poc compareixen ses carritxeres, que ens ajudarán en aquest fort desnivell. Així com anem descendint ho farem en direcció NO, fins arribar a una pared seca de partió. Els primer metres descendirem aferrats a sa pared que tendrem a la nostra esquerra, fins arribar a un petit esbeldrec amb una gran roca que ens facilitará pasar a l’altre costat. Ara amb la pared a la dreta anirem descendint direcció a un gran pi. En arribar al seu costat ens allunyarem d’ell per l’esquerra per anar salvant dues marjales i arribar al camí dels Cingles, on agafarem dreta direcció a la font Subauma i finalmente acabar a la plataforma des funicular, on tenim els cotxes.

I com no pot ser d’una altre manera acabam fent unes cervecetes i unes xocolates amb xurros.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

Serra de Llodrà

Circular: Si
Temps total empleat: 4,01 h
Recorregut total :  6,48 km
Desnivell positiu: 252 m
Altitud màxima: 313 m

SERRA DE LLODRA

Data: 2.2.2019

Puig de sa Cabana. Oratori Sagrat Cor de Jesús

Serra de Llodrà

Avui sortim de la nostra zona de confort que es la Serra de Tramuntana i ens dirigim cap al llevant de Mallorca, concretament a Manacor, per fer la serralada de Llodrà, que compren, el Puig de s’Ermita o de Sant Llúcia (206 m), la penya des Corb (220 m), el puig de Llodrà (300 m), la roca des Castellet (280 m), i Puig de sa Cabana (323 m) amb l’oratori del Cor de Jesús al seu cim.

Arribats a Manacor, prenem cap a la ronda des Port, fins a la rotonda de la Ma-4015, seguim fins a arribar al km-8, a la cantonada amb el museu i prenem (dreta) pel camí de sa Roca, arribem a sa la pedrera de Sa Roca, prenem dreta i una altra vegada dreta per sortir al camí de son Coletes, i a dos-cents metre arribem al Cementiri son Coletes, on podrem deixar els cotxes al seu ampli aparcament.

Prosseguim caminant direcció NW durant 300 m, on agafem esquerra ( marques vermelles) el camí asfaltat de s’Ermita que s’enfila cap a dalt del Puig de Santa Llúcia (206 m) on, després de superar unes escales, trobem l’Ermita que es coneix de diferents maneres ermita del Puig de Santa Llúcia, del Frare Oleza i de la Mare de Déu del Roser, que va ser fundada per una petita comunitat d’ermitans al segle XVII per retre-li culte a la Mare de Déu del Roser o La nostra Senyora del Rosari, però va quedar abandonada en poc temps, en 1960 passa a ser propietat de la comunitat dels Pares Dominics de Manacor.

L’estil de l’ermita és modern de 1916 a 1961 però l’interior té arc de diafragma amb el primer gòtic Illenc. De fet en 1275 l’ermita ja existia seria (per tant un gòtic primitiu) a la reixa de l’entrada es veuen la creu Dominica i l’escut de Catalunya, Mallorca, Aragó i València l’escut de l’entrada correspon a l’escut de l’ordre dominica de la providència d’Aragó què és on pertany la de Mallorca. En el seu interior trobem com retaule un gran crist crucificat i en els laterals com capelles diferents sants en rajoles pintades. Encara queden restes de la primitiva ermita del segle XVII. També una gran creu.

Un cop visitat l’entorn, tornem enrere fins a arribar a una intersecció, que abans hem passat per davant, i prenem dreta, deixant l’asfalt, per una pista de terra, amb lleugera pujada, seguidament traspassem una barrera metàl•lica i després l’abandonem per l’esquerra per pujar a dalt del turonet on hi ha un camp de tir al plat, avui en dia totalment abandonat, on encara es veuen centenars i centenars de restes de cartutxos i el que queda de l’instal•lació. Ara iniciem pel costat dreta una petita davallada i creuem una paret esbucada, per a després amb mitja pujada arribar a dalt del puig de s’Ermita on hi ha una casa en construcció, pasem pel seu costat esquerra, on continua un tirany sempre direcció sud-est. que ja no abandonarem en tota sa ruta. La pròxima aturada el cim del puig de Llodrà, amb 300 metres d’altitud i coronat pel clàssic vèrtex geodèsic. Llodrà apareix a la Remembrança de Nunyo Sanç (~1242) sota la forma Lodran amb una extensió de catorze jovades. Una de les propostes etimològiques efectuades és que es tracta d’un antropònim d’origen germànic, com per exemple Leuthramn. De ser així ens trobaríem amb un cas semblant al de Tomir. Feim la foto i continuam en la mateixa direcció.

Ara toca davallar fins al coll del Vent, limitat per una paret de partió. A la dreta i fermat a la reixa podem veure un cartell casolà que ens indica la direcció NE a seguir cap a l’oratori. Ens envia direcció NE, cap al coll del Castellet, on hi ha un botador. Arribem al peu de sa Roca des Castellet (289 m), tot duna iniciem una curta grimpada per situar-nos al seu cim. Un lloc carregat de misteris, el primer que trobarem un recipient amb un pergamí o logbook en el seu interior, utilitzat en el joc de recerca de tresors conegut com a Geocaching. També gràcies a les rondalles de mossèn Alcover, especialment la que es titula Sa Roca des Castellet i l’encantament que hi ha. Idò si voleu saber de què es tracte, aquí teniu el comte;

Sabeu com és que hi ha tal penyalàs ( sa Roca des Castellet) a sa cucuia d’aquest pujol? La gent diu que va esser que una vegada un gegant passava per allà, i es va sentir cosa dins una sabata. La se treu, i va esser un macolí que li era entrat caminant caminant. Tomba sa sabata, es macolí cau i ell segueix sa seua via. Aquell macolí va esser sa roca des Castellet. Baix d’aquesta roca hi ha un encantament, segons conten. Vet aquí el que diuen que s’ha de fer per treure’l, per si un cas vos ne vénen ganes. Per treure aquest encantament ha d’esser el Divendres Sant a vespre quan sa processó roda. Es qui el vulga treure, hi ha d’anar tot sol, i se n’ha de dur tres llesques de pa beneït. S’ha d’ajeure d’esquena su baix de sa roca, amb una d’aquelles llesques an es peus, una damunt els pits i s’altra damunt sa boca. I no ha d’estar retirat, ni s’ha de retgirar gota, per coses que vegi. Són molts qui han provat d’anar-hi, però los és entrada tal por, ja pes camí, que han hagut de tornar arrere. N’hi ha haguts que han arribat a sa roca, però quan s’hagueren d’ajeure, es coratge no los bastà, i ho donaren a ses cames. Si un s’hi ajagués amb aquelles llesques, així com hem dit, i no se retgiràs gens, conten que de davall sa roca sortiria una serpetota com un espigó d’arada, i vénguen bones verducades i bons siulos. Si aquell no es mogués ni es retgiràs, ella s’hi acostaria: li pendria sa llesca de dalt es peus, la s’engoliria i tornaria grossa com una biga de tafona. Llavó sí que en pegaria, de verducades i siulos. Si aquell encara no es mogués ni se retgiràs, ella s’hi acostaria de bell fresc, li pendria sa llesca de dalt es pits, la s’engoliria i tornaria com un uró2 de gruixada. Llavò sí que ho serien ferestes ses verducades i esglaiadors es siulos. Si aquell encara no se mogués ni se retgiràs gens, aleshores ella li pendria sa llesca de dalt sa boca, la s’engoliria, tornaria com una torre de molí de vent, faria un tro des més esquerdats, que el sentirien d’una hora al redó, i sa serpetassa esclataria en dobles de vint i es caramull faria tant de comú com ella. Es conta que n’hi ha haguts que fins a sa primera i sa segona llesca no se retgiraren, però llavò es coratge los mancà, sa por los se va fer seus, i sa serpetota pegà crit: -M’has redoblat s’encantament, ja seràs pobre tota la vida. I s’enfonyà davall sa roca, esperant que n’hi vaja un altre de més acorat. Això de ses Rondalles enganxen…. Seguim amb lo nostro, que ja ens em desviat massa.”

Baixam del Castellet i ens dirigim a la reixa, on trobarem un magnífic botador. Passada la tanca, el tirany avança en sentit ascendent cap al puig de sa Cabana i l’oratori del Cor de Jesús. Un cop superada una segona tanca, remuntarem una zona plena de pedres que sembla que foren deixades aquí per a la construcció de l’oratori. “Segons paraules del mateix mossèn Alcover, a finals del segle XIX es volgué aixecar damunt el puig de sa Cabana un petit santuari dedicat al Sagrat Cor de Jesús. Els promotors foren els preveres Miquel Parera i Jaume Bosch, que aconseguiren que el propietari de la muntanya cedís el cim a l’església. El 1880 s’hi construí una petita capella, però aviat fou substituïda per una altra de més cabuda. Això dugué els promotors a plantejar la construcció d’un temple de grans dimensions. Es posaren en contacte amb l’arquitecte Bartomeu Ferrà, qui féu l’esbós d’un edifici inspirat en el templet del quadre de Rafael L’Esposori de la Mare de Déu. Les obres començaren, però aviat s’abandonaren; els doblers s’hagueren de destinar a l’edificació del nou temple parroquial de Manacor. A principis del segle XX, s’intentà -sense èxit- continuar les obres.”

La tornada la feim tornant enrere fins a sa Roca des Castellet que deixarem a la nostra dreta que en lleugera davallada arribarem a una intersecció, que abans hem passat per davant, on agafarem dreta també en lleugera davallada.

Al final del tirany ens trobarem amb el camí barrat per una barrera metàl•lica i un caramull de roques, envoltada amb fil ferro i que pareix no té sortida… noltros ho varem intentar per la dreta i no és possible. S’ha de fer per l’esquerra de sa barrera superant sa paret prosseguint uns pocs metres fins a trobar una marca vermella i uns blocs que ens ajudaran a pujar novament damunt sa paret i botar al camí ample. Prenem dreta per tot duna girar esquerra en lleugera davallada, continuant per un ample camí que ens durà pel mig de la gran pedrera “Sa Roca” i novament fins al cementiri, on tenim els cotxes.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

Salt d’en Moixina

Circular: Si
Temps total empleat: 6,53 h
Recorregut total :  3,7 km
Desnivell positiu: 129 m
Altitud màxima: 176 m

Ràpel màxim: 50 m

Data: 27.1.2019

Iniciem la ruta d’avui a l’aparcament del refugi de Muleta, al costat del far des Cap Gros. Prenem sud-oest ( dreta), deixant el GR a l’esquerra, per un camí que davalla que continua paral•lel a la costa. Més endavant entrem en un pinar, ara continuant per un antic camí molt definit, encara que després quasi es perd, però no tendrem cap dificultat perquè el tirany està ben definit i amb marques.

Passarem per un comellar i tot seguit s’inicia un corriol que puja entre roques. Creuem una paret seca, passem per la punta rocosa d’en Canet i poc després, assolim la Punta de Sóller, un extraordinari mirador natural al capdamunt del penya-segat que cau vertical a la mar i des d’on podem veure l’impressionant costa de Deià, sa Foradada i al final de tot el Cap de Tramuntana i el Puig de na Popia de l’illa de sa Dragonera.

Seguim pel tirany cap a l’est baixant per un escarpat tram de roques on ens hem d’ajudar amb les mans, que ens situa al tàlveg del torrent des Salt d’en Moixina. Continuem pel tàlveg (dreta), passem per un bassol amb aigua, i tot seguit ens situem a la capçalera del Salt d’en Moixina. Un espectacular salt de 95 m, fraccionat amb tres trams diferenciats, un primer de 50 m, que ens deixa a una zona molt pedregosa i on hi cabem tots. Ens posem a la recerca de la placa per poder fer el segon ràpel de 15 m, la trobem ( dreta) però la donem per inútil perquè està totalment rovellada, a causa de la salinitat de l’aigua de la mar, i no sabem com es troba el pern. Muntem una reunió a la roca i rapelam fins a la segona placa que està igual o pitjor que l’anterior, i que tampoc utilitzem.

El retorn ho feim escalant, amb l’ajuda de la corda i altra material, pel mateix lloc de baixada, ja que la roca té bons agafatais i és molt rugosa.
Després d’esser tots a dalt, encara n’hi ha un que torna a davallar de cara… ( ràpel invers)
És hora de dinar i descansar. Per després acabar fent unes cervesetes al refugi de Muleta.
Una jornada curta pero intensa.

veure fotosyoutube75
fotos
wikiloc
Trakc

Cova des Puig del Rei

Circular: Si
Temps total empleat: 4,15 h
Recorregut total :  4,2 km
Desnivell positiu: 284 m
Altitud màxima: 186 m

Data: 19.1.2019

Cova des Puig del Rei


Cova des Puig del Rei

Avui comencem a un lloc carregat d’ història, a la capella de la Pedra Sagrada. Situada en el coll de sa Batalla ( avui endia ocupat per l’autopistai una depuradora), a la falda del Puig de sa Ginesta de 186 m, enfront del Puig d’en Saragossa de 188 m

Va ser construïda en 1929, per a commemorar el VII Centenari de la conquesta de Mallorca.

Es tracta d’un edifici que imita els models marcats per les esglésies de repoblació. Consisteix en una sola nau, de planta rectangular rematada per un absis semicircular. En el fons de l’absis es localitza l’altar i la pedra sagrada. La façana principal està formada per un pedestal sobre el qual s’alcen tres columnes a cada costat, amb capitells decorats per motius vegetals, que imiten capitells romànics. Sobre aquests, arrenquen tres arcs. En el seu interior es troba una roca que, segons una llegenda, va ser utilitzada com a altar improvisat per a celebrar allí la primera missa en terra pròpiament mallorquina després del desembarcament. No obstant això, aquesta localització no coincideix amb la narrada en la Crònica Real, ja que en ella es compta com les tropes cristianes van assistir en el matí del 12 de setembre de 1229 a una missa celebrada en la tenda de campanya real abans de la batalla. La contesa va tenir per escenari el Puig de sa Ginesta, el Puig de Saragossa i el serral que els uneix a tots dos i que, des de llavors, es denomina és Coll de sa Batalla, per la qual cosa segons aquestes dades, en el lloc on avui se situa la capella no va poder realitzar-se la missa, per trobar-se encara en poder de les tropes islàmiques.

Recordem;

Entre el 4 i el 5 de setembre del 1229, l’exèrcit de Jaume I, salpa de Salou, Tarragona i Cambrils a bord de cent cinquanta vaixells. El 10 de setembre de 1229 les tropes catalanes desembarcaven a la platja de Santa Ponça. Era l’inici de la conquesta del regne de Mallorca (1229-1231),

Els esperen a l’illa vint mil soldats sarraïns, que no poden aturar els invasors a la batalla de Portopí ni evitar que es plantin a les portes de la capital, Madina Mayurqa. Durant la batalla de Portopí, el Rei Jaume I volia avançar amb les seves tropes per escometre l’enemic, però en veure que cap dels seus nobles el seguia i que alguns fins i tot donaven mitja volta el rei va exclamar la frase “Vergonya, cavallers, vergonya!”. Aquesta frase ha passat a la història com una de les seves sentències més cèlebres, que denota el caràcter temperamental del rei de tal sols 21 anys.

Després d’un setge de tres mesos i mig de durada, els catalans entren a la ciutat el 31 de desembre. La conquesta de l’illa acaba l’abril del 1231.

Bé idò, com ja sabem qui som i d’on venim, ara només ens queda saber on anem, avui a la recerca de la cova des Puig del Rei.

Comencem a caminar direcció E cap a una paret de partió mig esbucada i passem per davall una línia d’alta tensió. Als pocs metres passem per davant un antic forn, continúem, mateixa direcció E, per un tirany poc o gens definit, que molt a poc a poc ens enfila pel coster esquerra, deixant a baix nostra unes cases (dreta), continuem sense pujar massa  fins a arribar a on s’aclareix el bosc i comence una paret de partió. Ens enfilem cap amunt pel costat esquerre de la paret que ens servirà de guia fins assolir el Puig de sa Ginesta de 186 m.

En arribar a dalt veurem  un tancat de reixa que ens separa de la pedrera des Biscaïns, que té menjada mitja muntanya. Ara es tracta de continuar junt a la paret, per aquesta amplia cresta fins assolir el cim del Puig del Rei. En arribar al cim veim que està coronat per una antiga caseta i una vella antena, caiguda.

En aquest punt i conflueixen tres parets de partió. Sa que ens interessa és la que davalla cap al Sud ( Palma Nova, Magalluf, Punta Ballena, on hi ha es trui), davallarem per la dreta de la paret fins a la cota 167 m, on sa troba la cova. La boca no és fàcil de trobar, està dins a una gran mata i coberta de vegetació, ens pot servir de referència tres pins no gaire grans que té al costar, els cuals están plens de bosses de procesionaria.

Una vegada localitzada entrem a la boca o primera sala coberta i ja veim l’obertura o gatera per on em de passar. Si lo teu són ses gateres estretes, aquesta cova és sa teva… Ah.. i no oblidis dur granota, imprescindible si no vols quedar rebosat de pols  com una croqueta.

La descripció está trecta de la web  d’en José Bermejo,  http://www.mallorcaverde.es/COVA-DES-PUIG-DEL-REI.htm i que vos detall a continuació:

Descripció:

Sala de S’Entrada (Sala de la Entrada).

Una vez en el interior nos encontramos en una sala alveolar de colapso, siendo esta la de mayor desarrollo de la cueva con

unas dimensiones de 5 x 12 x 2,5 m. La sala, tal como se mencionó con anterioridad, fue acondicionada en tiempos

modernos. Los procesos reconstructivos que tanto abundan en otras zonas de la cueva en este lugar son prácticamente inexistentes

Galeria Baixa (Galería Baja).

Galería con forma de “L” de 2 x 8 m de techo bajo que va estrechándose hasta hacerse intransitable en la zona final. Parca

en formaciones es posible que fuera utilizada como lugar de enterramiento ya que en su lecho abundan restos de romero y otras plantas aromáticas.

Rampa de Sa Ceràmica (Rampa de la Cerámica).

Se trata de una rampa de aproximadamente 30 % de inclinación que conecta la Sala de S’Entrada con las galerías inferiores (

figura 6C ). Está compuesta por la acumulación de piedras y restos cerámicos arrojados desde la Sala de S’Entrada cuando

ésta fue acondicionada y, de hecho, el acceso tuvo que ser desobstruido.

En este lugar se ha encontrado cerámica prehistórica, árabe y otras de origen más moderno ( figura 5 A,D ). También se han

encontrado algunas herramientas líticas conseguidas en el litoral ( figura 5B ) así como las conchas de varias Gibbula,

moluscos gasterópodos de la familia Trichidae ( figura 5C ).

Pas de Sa Pols (Paso del polvo).

En la parte más profunda de la Rampa de Sa Cerámica y por el lado sur se encuentra esta sufrida y polvorienta “gatera” de 4

m de longitud, que en algunos lugares de la misma no alcanza los 0,40 m de altura y que da continuidad a la cueva conectando con la Sala de ses Estalactites.

Sala de Ses Estalactites (Sala de las Estalactitas).

El encontrar esta sala de 5,5 x 6, 5 x 2,5 m con orientación N-S fue una verdadera sorpresa, ya que no esperábamos que la

cueva tuviera continuidad debido a que no aparecía en la topografía existente.

La presencia de dos estalactitas de aproximadamente un metro de longitud colocadas en el suelo una junto a la otra en la

entrada de esta sala que, aunque no está exenta de procesos reconstructivos, carece de esta variedad de espeleotemas, nos

permitía albergar la esperanza de que la cueva aumentara su desarrollo.

Saleta dets Ossos

Nada más entrar en la Sala de ses Estalactites, en lado derecho un estrecho agujero nos permite descender a esta pequeña

sala de 3 x 4 m carente de mayor interés si no fuera por los huesos encontrados de posiblemente un ejemplar caprino que

llego a este lugar y del que no pudo salir.

Sala dets Forats (Sala de los Agujeros).

Al fondo de la Sala de Ses Estalactites, en el lado derecho otro estrecho agujero nos permite descender a la Sala dets Forats.

Se trata de una sala con orientación N-S, y dimensiones 3 x 5 x 2 m.

Nos encontramos en una zona de la cueva donde los procesos reconstructivos comienzan a ser abundantes.

Desde esta sala se puede acceder al resto de la cueva bien por el Pas Llarg (Paso Largo) o por el Pas de Sa Finestra (Paso

de la ventana).

El primero de ellos se encuentra en la parte inferior izquierda de la sala y consiste en una gatera de 8 m de longitud. La

extrema dureza del lecho, la presencia de formaciones de escasa altura y las limitaciones de movimiento, hacen de este paso un calvario a evitar.

El segundo de ellos se encuentra en la parte derecha de la sala y consiste en una gatera algo elevada, de más de 2,0 m de

longitud y escasa altura, custodiado por algunas finas columnas, que comunica con la Sala de S’Estalagmita Trencada.

Sala de s’Estalagmita Trencada (Sala de la Estalagmita Rota).

Una vez superado el Pas de sa Finestra nos adentramos en una de las salas de mayor desarrollo ( figura 7 ) de la cueva, con

unas dimensiones de 5 x 7 x 2 m y con orientación NE-SE. En esta sala los procesos reconstructivos son abundantes, y han

dado lugar a un “bosque” de estalagmita.

En la zona noroeste de la sala destaca la existencia de un sumidero.

Sala des Gour Cremat (Sala del Gour Quemado).

Tras superar un pequeño paso en el que se hace patente la alteración humana ya se observar una formación cortada y tras

un breve destrepe nos encontramos en la Sala des Gour Cremat.

Se trata de una sala de orientación N-S, de dimensiones 3,5 x 6,5 x 2 m, llamada así debido al gour que alberga en la zona

SO y que en parte se ocultaba tras unas formaciones que fueron seccionadas. En el interior del gour aún se encuentran

trozos de los fragmentos rocosos picados así como restos de una hoguera y trozos de carbón.

Destaca la existencia de algunas excéntricas de incuestionable belleza y, en su pared oeste, una pequeña oquedad en la que

se pueden observar por debajo los bloques de yeso de la Sala des Guix .

Sala des Guix (Sala del Yeso).

Sala de 4,5 x 2,5 x 2,5 m. Grata sorpresa fue para nosotros el encontrar un bloque de guix (yeso) de considerable tamaño sin

recubrimiento cálcico aislado en el centro de la sala en el que se pueden apreciar dos toberas trasversalmente cortadas (

figura 6A ) y que la dio nombre. Posiblemente se trate de los restos de un bloque mucho mayor que tras un proceso disolutivo

pudo ser el causante de la formación de la sala.

Sala des Plat (Sala del Plato).

Esta sala de 2,5 x 3 x 1 m alberga en su interior un gran número de espeleotemas entre ellos un gour que ocupa gran parte

de la planta donde aún se puede observar un pequeño plato. El acceso a la sala se puede hacer a través de una pequeña

ventana desde las Sala des Guix y desde la Sala de Sa Copa.

Sala de Sa Copa (Sala de la Copa).

Situada en la zona más alejada, sobre la Sala des Guix, se puede acceder a ella desde dicha sala o bien desde la Sala des

Plat. Sus dimensiones son 3 x 4 m. Un fragmento de columna con forma de copa encontrado en ella dio origen a su nombre.

Destacan los colores rosas, verdes y grises de su techo, debido a los afloramientos de la roca madre (carniolas y dolomías)

en las que se ha desarrollado la cavidad.

Sala de s’Escletxa (Sala de la Grieta).

La salida hacia el exterior se puede hacer a través de esta sala de 4,5 x 6 m tomando como punto de partida la zona NE de la

Sala des Guix. La sala se caracteriza principalmente por una grieta central de más de 4 m de longitud desde cuyo interior se

puede acceder al sufrido Pas Llarg.

veure fotosyoutube75
fotos
wikiloc
Trakc

Pas de sa Cova

Circular: Si
Temps total empleat: 7,26 h
Recorregut total :  12,100 km
Desnivell positiu: 692 m
Altitud màxima: 907 m

Data: 12.1.2019

Torre de sa Mola de Tuent


Pas de sa Cova – pas d’en Miquel – pas des Petit Pí – pas des Robust Marge – Mirador de na Torta.

Iniciam la ruta al carrer Xesc Forteza de la urbanització de s’Arxiduc, Valldemossa, al portell que dóna pas a la finca pública de Son Moragues pel camí dels cairats o de na Rupit.

Iniciam la ruta al carrer Xesc Forteza de la urbanització de s’Arxiduc, Valldemossa, al portell que dóna pas a la finca pública de Son Moragues pel camí dels cairats o de na Rupit.

Passarem per dues barreres metàl•liques per després deixar a la dreta un camí que duu a les cases de sa Coma, tot seguit passem per les restes de la caseta de la font de na Ropit. L’aigua d’aquesta font, en temps del rei Sanç, ja tenia fama de ser medicinal.
Quan duim 1,9 km, arribem a una corba de 90º cap a la dreta, aquí deixam el camí per una altra que segueix recta. Ens topam amb una paret mitgera, la qual travessam i començam a pujar cap a l’esquerra, cap als Cairats.

A poc a poc anam guanyant altura per una coma que presenta una pujada gradual, sense complicacions.

En pocs minuts arribem a la petita balma que dóna nom al pas, tot seguit arribem al pas de sa Cova que superem amb una petita grimpada.

Trobarem instal•lat a la roca, una placa identificativa del Govern de les Illes, semble relacionat amb el Pla General de Defensa contra Incendis Forestals, que amb mal gust, i amb el sobrant de l’epoxi ( resina grisa) s’ha grabat les inicials “P.J.” segurament del personatge instal•lador que ha volgut quedar “immortalitzat”.

En arribar a la part planera, conegut com es Pla des Cairats , un altiplà en aquest accidentat, vessant, girem Nord ( dreta) direcció a un pinar, per tot seguit iniciar (esquerra) una dura pujada per un terreny càrstic, amb la finalitat de fer cim al Puig dels Boixos de 907 m. Ho podríem fer per dins la torrentera, que és per on et duen ses fites, però avui farem per la seva dreta per caminar per les restes d’un antic camí de muntanya. Aquest camí està quasi desaparegut i només en trobem petits trams.
Després d’aquesta dura pujada assolim el com del Puig dels Boixos de 907.

Fà vent gelat, així que no ens enredam, fem sa foto i comencem a davallar per enllaçar amb el camí de s’Arxiduc, girem esquerra, fins a arribar al pla de ses Aritges, on tornem a girar esquerra pel camí de ses Fontanelles.
Un bell camí que passa per sa bassa de ses Fontanelles i el mirador de ses Basses, des d’on es domina la vall de Valldemossa.
En arribar a un encreuament de camins i el de l’esquerra amb un cartell que indica cap a Valldemossa, noltros seguim recte fins al Mirador de Son Gual, també anomenat de sa Regata de les Onze.
Seguim davallant i arribem al pas d’en Miquel. Aquest pas deu duu el nom del roter del pla des Pouet, Miquel Colom Estrades? (Possessions, camins i paisatges de l’Arxiduc, 2015).
Prosseguim davallant fins al Pla des Pouet, amb la seva característica cisterna al centre, 687 m d’altitud. Prenem direcció SW, per davant una barraca utilitzada per guardar estris de feina. Continuem pel camí de la dreta amb na Torta a la nostra esquerra. Passarem per davant un coll de tords, on després el camí desapareix i es converteix amb un tirany quasi imperceptible, ens serviran unes petites marques vermelles i alguna fita. Passarem just devora una sitja ( esquerra), continuem i passem per la desviació als penya-segats que baixa al pas des Robust Marge, a 654 m d’altitud, però que no agafem ara, sinó que serà de tornada. Continuem fins a arribar a unes roques llises i planeres on s’inicia una lleugera davallada i a poc a poc ens anem acosta’n al penya-segat fins a arribar a l’inici del pas des Petit Pi, a 676 m d’altitud, on enduim una sorpresa perquè està equipat amb un passamà de corda i la rampa té uns escalons picats que faciliten enormement el seu pas. Tot seguit trobem una escala amb graons de pedra que seguim, aquest petit tirany volteja el murallo i ens acosta fins al pas des Robust Marge. En aquest punt podriem continuar davallant per un fort pendent i arribar a la cova de ses Dues Boques, però avui no toca, així que iniciem l’ascens pel pas des Robust Marge que ens situa a la part alta del penya-segat, i per on acabam de passar fa una estona. Continuem (dreta) direcció Sud/Sud-oest cap al mirador de na Torta 668 m, dit així a causa “d’una vella alzina que un temps allà hi havia i que diuen era torta”.
El mirador ha estat recentment reformat i s’hi ha instal•lat un gruixut cable d’acer que aguanta una enorme roca que cau plomada a la finca de baix i que segurament s’enduria part del mirador.
Continuem pel camí de na Torta, una còmoda pista, fins a arribar al portell d’entrada al Pla des Pouet,a 687 m d’altitud. Quasi al final passem per la barrera amb la caseta des guarda, que sabia que passaríem perquè uns dies abans la nostra Associació els havia demanat permís. Continuem sense problema fins a arribar al carrer de les Oliveres, a Valldemossa, i ja per asfalt fins al punt de partida.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

Serra de Galdent

Circular: Si
Temps total empleat: 3,30
Recorregut total :  8,68
Desnivell positiu: 302 m
Altitud màxima: 420 m

SERRA DE GALDENT

Data: 5.1.2019

Puig de ses Bruixes

Serra de Galdent

Ens acostam fins a LLucmajor i d’aquí agafem la Ctra. Ma-5010 ( LLucmajor-Algaida), en arribar al Km 2,200, abandonem aquesta Ctra. i agafem el camí asfaltat de Son Saleta, on ja podem veure el nostre objectiu de la serra de Galdent. Continuarem fins al seu final, on arriba el Camí de Ferrutxelles ( esquerra i que no agafem), amb el Puig de s’Escolà a la nostra dreta. Noltros continuem recte pel camí que ve d’Algaida, Son Roig i s’Heretat, durant uns 50 m, i on podem aparcar el cotxe a sa vorera d’un alzinar, enfront de sa síquia de Randa.

Al poc de caminar passem per davant (dreta) les restes d’una antiga cimentera. Durant el camí podem veure a la Nostra esquerra el vessant SE del Puig de ses Bruixes

A 250 m d’ençà que’m deixant el cotxe, abandonem el camí, per agafar (esquerra) un tirany ben definit que ens portarà fins al Puig de ses Bruixes. Aquest tirany s’endinsa dins sa garriga ben espessa, en traspassar sa paret de partió dels termes d’Algaida i Llucmajor girarem S(esquerra), que en curta pujada ens situarà a dalt de la serralada, en arribar, agafem esquerra per la cresta fins a arribar al capdamunt del puig de ses Bruixes de 355 m. El seu cim és un autèntic mirador de 360° sobre el pla de migjorn, on val la pena quedar-s’hi una bona estona per gaudir de l’espectacle. També hi trobarem un petit betlem, un ancoratge químic per rapelar la cara més vertical i una petit mandala gravat a sa roca.

La llegenda explica que el nom d’aquesta muntanya procedeix de les bruixes que habitaven en unes coves properes. Quan els carros circulaven als peus d’aquesta muntanya, els muls tenien gran dificultat per estirar-los, ja que les bruixes pujaven damunt els muls sense que les veiessin vistes i amb prou feines podien estirar. Els habitants d’aquest indret n’informaren el rei Jaume I el fet, el qual es va dirigir cap al puig de ses Bruixes amb dos capellans i un escolà. Es va enfilar amb la carrossa fins al pic i hi va plantar una creu. L’escolà, mentrestant, mort de por, es va situar en una muntanya veïna, que per això es diu el puig de s’Escolà. Des d’aleshores les bruixes no hi han tornat a aparèixer. (Llucmajor. Senderisme 08).”

Estem situats a l’extrem E de la serra de Galdent, una carena formada pel Puig de ses Bruixes o de na Santjoana o Puig Agut de 355 m, el Puig d’en Claret o d’en Rectoria de 378 m i el més gran Puig de Galdent o de son Roig de 420 m. Suposem que tenen tants de noms perquè fan partió de dos Termes Municipals i cadascu l’anomena diferent, i per la gran varietat de llegendes de la zona.

Ens posem en marxa per la carena que a poc a poc es va eixamplant. Travessam una sèrie de tancats de paret de pedra en sec.
Uns metres abans d’arribar al cim d’enmig el d’en Claret, ens desviarem a l’esquerra en lleugera davallada ( sempre per tirany definit) per arribar a la bretxa coneguda com a Potada des Gegant.

Conta la llegenda que:

” va esser un gegant, que capllevava per allà, la duia molt d’un altre gegant de Cabrera.

Un dia s’apedregaven i se tiraven unes rocasses com un parei de carros envelats. Una d’elles va caure dins Son Julià i encara hi és, que fa feredat, de grossa. L’homo, com la tirava, féu tal estrai, que pega resquillada, sopega, i amb so dit petit d’es peu fér an aquella cresta: en botí un talabant ferest i quedà aquella osca, que per això se diu sa sopegada d’es gegant.

(Rondaies Mallorquines, T. XXIV, p. 64)”

Continuen la ruta que passa per damunt la pedrera de Galdent on avui en dia hi ha un famós restaurant. El darrer tram, abans d’assolir el cim, és de mitja-forTa pendent, primer arribem a un esplèndid mirador des d’on podem veure tot Palma. Continuem uns metres mes i arribem al cim del Puig de Galdent de 420 m.

Per davallar del cim tenim dues opcions i les dues acabem al mateix punt. Una agafa un tirany que s’inicia més al N, i l’altre que agafem s’inicia més al NE. Tornarem passar per la bretxa “Potada des Gegant” fins a arribar a l’encreuament del Puig d’en Claret, un puig quasi sense vistes per exuberant vegetació, on agafarem un altre tirany que en llarga davallada ens porta per dins un espès bosc d’ullastres, pins i carritxeres, fins a enllaçar amb el mateix camí del principi, el que ve d’Algaida, son Roig i s’Heretat. I d’aquí fins al cotxe.

En acabar, i per celebrar l’inici de temporada, ( avui va de gegants, bruixes, fades i dimonis) acabem a Cal Dimoni a menjar botifarrons i llengonisa torrats, caragols i fins i tot unes sopes mallorquines. No hem pogut començar millor.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

Fonts ufanes de s’Alzina i de son Marti

Data: 15.12.2018

Circular: Si
Temps total empleat: 7,04 h ( incluid aturades)
Recorregut total : 15,500 km
Desnivell positiu: 574 m
Altitud màxima: 466 m

 

 

 

Torre de sa Mola de TuentCova d’en Salvador – Cova dels Cavallers – Fonts ufanes de s’Alzina i de son  Martí.

 

Iniciem la interessant ruta d’avui a la finca de Galatzó, concretament a l’aparcament que hi ha devora les cases de Ca l’Amo en Biel. Una vegada deixat el cotxe retrocedim fins a enllaçar ( esquerra) amb el camí que puja, direcció N, vorera al torrent de sa Mata. Es tracta d’un bell i antic camí que ens durà ràpidament fins al llogaret de Galilea. Continuem, doncs, en lleugera pujada pe raques espectacular indret, una zona plena de forns de calç. A poc a poc anem guanyant altitud. El camí no té pèrdua i és molt evident.

En arribar a dalt de tot, el camí continua i passa per devant un casa recent restaurada. Abans d’entrar girem N (esquerra) cap a sa Rota o sa Roteta, amb la pared a la nostra dreta i a poc a poc ens anem allunyant, passarem per devora dos llargueruts i solitaris pins, perdent una mica d’altitud per anar voltejant l’esperó i anar cercar la seva cara N, creuarem una pared de partió, girem lleugerament dreta per situar nos just d’avall de l’esperó i amb una petita desgrimpada ens situem davant la cova d’en Salvador. A l’Època talaiòtica i època romana es tenen poques dades, però segons sa comenta es varen trobar, en una de les sales, enterraments d’inhumació i restes ceràmics talaiòtics i romans.  Aquesta cova és ja citada per en L.S. de Austria (1869/91) i a vegades referenciada com a cova d’en Sabater. Presenta un desnivell de 15 m, el diàmetre virtual en planta és de 34 m.

Una vegada visitada i explorada, retrocedim fins situar-nos novament davant les cases de recent restauració, continuem pel camí, que ara està formigonat i ens conduirà fins a la ctra, Ma-1032. Caminem uns 500 m per l’asfalt fins a arribar a Galilea, continuem uns 50 m fins a arribar al carrer de sa Roteta ( dreta) que agafem en lleugera davallada fins a arribar davant ses cases de Can Carles, assenyalades amb el número 1 de carrer. Aquí hem d’estar molt atents, perquè a la seva esquerra s’inicia en davallada l’estret i antic camí des Rafal que ens acostarà al pou des Rafal. Continuem (dreta) caminant pel camí des Rafal, ara asfaltat, i quan arribam enfront del número 16, sortim del camí (esquerra) i agafem el carrer Costa d’en Mandons en davallada. Continuarem fins a arribar a una casa en una corba i tot duna ens sortim per un antic i estret camí empedrat i que ja no deixarem. Aquest antiquíssim i preciós camí empedrat davalla fins al comellar ombrívol, per on passa el torrent des Grau.

Continuarem davallant fins a arribar a uns murs de pedra que pareixen de contenció, Idò en aquest precís punt, ens desviarem ( dreta) per anar fins a sa cova des Cavallers. “ L.S. de Austria cita la caverna en “Die Balearen… (1869/91)” la cova, encara que només té una sala, està dividida en una part baixa i una altra alta, en total té 30 m de llarg per 31,2 d’ampla i 2,3 d’altària mitjana.

Una vegada visitada sa cova, retrocedim i davallem fins a arribar al punt on hi ha els murs de contenció. Travessem la pared de pedra i continuem per una zona plana amb el torrent des Grau a la nostra esquerra. Hem entrat al terme de Calvià. En duu un centenar de metres escoltem renou d’aigua, rar perquè el torrent davalla eixut, ens acostem i ¡! Sorpresa! la font ufana està activa amb un cabdal important. Aquesta forma part de les fonts ufanes de son  Marti, aquesta, concretament anomanada font ufana de s’Alzina, que brolla a uns 300 metres al nord de sa font Ufana de Son Martí però al vessant contrari, o sia a l’esquerra des torrent. Dit broll surt per un forat d’uns 0,30 x 0,30 metres irregular situat a uns 8 metres de sa vorera des torrent; un xaragall fa arribar s’aigua fins ell en el lloc on hi ha un pou natural amb una secció d’uns 1,30 x 0,80 metres i uns 2 de fondària.

Un increïble espectable ens fa aturar una bona estona.

Continuem pel tirany amb el torrent a la nostra esquerra i al cap d’uns 300 metres arribem a la segona font ufana de Son Martí, també molt activa, que alimenten el torrent que baixa alegre.
“A uns 1.200 metres cap a llevant de ses cases de Son Martí  i al costat dret des torrent homònim brolla aquesta ufana.

Actualment una canonada de plàstic du s’aigua directa des broll a es safareig de vora ses cases on s’empra per regar i altres consums però antigament hi havia un conjunt hídric un poquet més complet.
Així ses coses, hem pogut observar una antiga canal de pedra que a uns 350 metres des broll creua es torrent per passar al costat esquerre on als 290 metres alimentava un gran safareig (28 x 6 x 1,70 metres exteriors) destinat a emmagatzemar aigua per moure és mecanisme d’un molí fariner. Es sobrant d’aigua des molí anava de cap al torrent a uns 12 metres de sa façana.

Des de s’esmentat safareig sortia una canal de pedra que a uns 270 metres torna a creuar es torrent per tal de tornar-se situar a l’inicial costat dret des torrent per arribar al cap de circular per una canal (0,30 x 0,30 m.) uns 105 metres fins a dipositar-la dins el segon safareig (13 x 5,5 x 1,60 m.) i per acabar anant per una canal aferrada a un marge fins a ses cases de Son Martí a uns 220 metres on alimenta uns abeuradors i pasteres.”

Continuem caminant i arribem a un primer camp llaurat recentment, per a després a un segon camp, amb marges a la dreta. Al final d’aquest camp sortim per la dreta i entrem dins sa garriga, localitzem una torrentera (esquerra) i iniciem l’ascens per la part esquerra de dita torrentera, per després anar a cercar un antiquíssim camí, utilitzat pels forners de calç, on podrem veure les restes d’un cotxe que no sé com a pogut arribar fins aquí,  aviat arribem a la Ctra. Ma-1032 ( km 4,5)

Arribat a la ctra. continuem per ella (dreta) fins a arribar a una corba, amb unes grans roques que impedeixen aparcar els cotxes. Aquí s’inicia un comellar amb restes d’un altre antic camí que puja en ziga-zaga fins al N des pla dels Pins, ja en terres de Galatzó. Continuarem per aquest evident camí fins a davallar a la coma i enllaçar amb el camí de pujada que hem fet el matí. Ara  només ens queda continuar fins a arribar al final, on tenim el cotxe.

 

Fonts i textes: Fonts de la Serra de Tramuntana i  C.C.M. de J.A. Encinas

veure fotoswikiloc75

Pas de sa Romana

Data: 1.12.2018

Circular: Si
Temps total empleat: 5,40 h
Recorregut total : 6,55 km
Desnivell positiu: 613 m
Altitud màxima: 1.071 m

 

 

 

 

 

 

Pas de sa Romana – Pas de na Perota – Morro de Cúber – Coll de sa Coma dets Ases – Puig de sa Font i la seva cara N

 

El lloc que hem triat avui constitueix un bon exemple d’aquesta pràctica i tenim la sort de comptar amb el relat del pastor de l’anegada finca de Cúber. Els costers del morro de Cúber es desplomen abruptament damunt el torrent d’Almadrà convertint-se en una barrera natural. Però a la cresta sobre el pas de sa Foradada hi ha un punt feble, superat el qual els animals es dispersaven pels amples costers que condueixen a la coma des Ases, ja dins es Tossals Verds. Per aquest motiu un dia els pagesos decidiren que era qüestió de barrar aquest pas. Però deixem que sigui el mateix pastor que ens expliqui les dificultats que trobaren:

…era penya i ses barres de fusta no s’hi podien clavar. Varen haver de fer forats a punta de manuella per clavar-hi ferros i a una romana vella la hi posaren i d’aquí ve es nom de pas de sa Romana.

Amb aquesta descripció de “toponímia de Mallorca” comencem la nostra ruta d’avui.

Iniciem la caminada des de l’entrada a l’embassament de Cúber, direcció cap Almadrà. Anam vorejant l’embassament amb el Morro i els cingles de na Perota a la nostra esquerra. Poc abans d’arribar a la presa prenem SE (esquerra), direcció cap Almadrà.

Abans de traspassar el calladet rocós observem una ampla canal que en forta pujada nord-est amb una alzina i una gran heura als penya-segats del Morro, per on hem de seguir, fins arriba a un petit marget de pedra. Just aquí farem un canvi de sentit cap al Sud, vorejant el penya-segat i per damunt la gran timba al torrent d’Almadrà, podrem veure alguna fletxeta vermella que seguirem, a poc a poc anirem girant E, fins a arribar al pas de sa Romana i que he descrit a l’encapçalament, estam a 780 m.

Continuarem ajudats de les mans que a poc a poc ens farà perda altitud per arribar a una ampla rosseguera, que creuarem i tot seguit iniciarem un fort ascens. Les fites ens ajudaran a orientar-nos. Ara estam en un territori molt rocós i de difícil avanç.

Aviat anirem deixant a la nostra esquena el torrent d’Almadrà, la serra d’Amos i el puig de sa Torreta, i ens trobarem a la nostra dreta la coma dels Ases, grimpa que et grimpa anem a situar-nos al capdamunt de la serralada. Una vegada a dalt podem gaudir dels dos vessants, el de la coma dels Ases i la vall de Cúber a la nostra esquerra.

Continuarem crestejant, passarem pel pas de na Perota, ho reconeixem perqué té una paret de pedra de part a part. Aquest pas ens serviria per descendir i arribar al camí asfaltat de Cúber, però el nostre objectiu es fer tota la serralada de Sud a Nord, pel que continuem fins fer el cim del morro de Cúber de 951 m. Continuem fins al cap caramull del segon cim de 966 m.
Ara ver una llarga davallada fins al coll dels Ases a 903 m. En arribar al coll passem a l’altre costat ( esquerra) de la paret i continuem Nord, als pocs metres arribem a un gran crull, ens fiquen a dins i continuem fins a la sortida que acaba amb un tancat de pedra que superem, Tornem a estar a la part NW de coma dels Ases.

Ens dirigim a una paret de pedra on al seu final (dreta) podrem iniciar l’ascens pel vessant W al puig de sa Font de 1.071 m on feim cim.
El descens del puig de sa Font ho feim pel vessant E fins al coll N de la coma dels Ases. En arribar al coll continuem, sense guanyar ni perdre altitud, per damunt els penya-segats, traspassarem una paret de pedra, i continuem fins a arribar on el terreny descendeix suaument girant N ( esquerra), amb el morro d’Almallutx a s’enfront nostra, i acabant fent un gir de 180° per situar-nos just davall del penya-segat, el mateix pel que fa a uns minuts anàvem per dalt.

Ara es tracta de continuar caminant aferrats a la paret fins a Arribar a un pas tancat amb una paret de pedra ( pas de sa paret de pedra?), continuem direcció SE, passarem per un caos de roques i per devora una creu metàl•lica. Continuem fins a arribar a la mateixa paret de pedra del principi quan començàvem a pujar al puig de sa Font.
Ara es tracta d’arribar al coll de sa Coma dels Ases i iniciar el descens cap a la font des Noguer, on tenim els cotxes. Donant així per acabada aquesta espectacular ruta.

veure fotoswikiloc75

Forat de ses Moles – L’Ull de Déu – Pas des Puig – Puig Caragoler de Femenia – coveta des Rovell

Data: 24.11.2018

Circular: Si
Temps total empleat:
Recorregut total : 8,35 km
Desnivell positiu: 587 m
Altitud màxima: 921 m

 

 

 

Forat de ses Moles ó L’Ull de Déu ó cova de ses Ortigues  – cova de s’Ombra – pas des Puig – puig Caragoler de Femenia – Coveta des Rovell

 

Iniciem la ruta d’avui al kilòmetre 14,20 de la carretera Ma-10,concretament a l’entrada de les finques de Femenia Nou i Femenia Vell.

Feim ús del botador que hi ha a l’esquerra del portell i comencem a caminar per l’ampla pista. Després d’unes corbes passem per davant una gran bassa (dreta), després arribem a una amplia corba que gira dreta, doncs idò ens hem de fixar perquè de tornada sortirem per aquest punt, és fàcil de veure perquè té unes grans figueres.

Continuem caminant per la pista, travessem una barrereta, també amb botador de fusta, tot seguit passem per davant de la font de Femenia ( 541 m). Abans d’arribar a les cases de Femenia Vell, sortirem de la pista ( esquerra) per una àmplia drecera surtin després al mateix camí, però uns revolts més a munt. Més endavant passarem una barrera metàl•lica i continuem per aquest fantàstic camí que arriba al pla de s’Argilota que després enllaça de davallada amb l’antiquíssim camí empedrat de ses Voltetes de ses Marsesques, bé però això és una altra història. Tornem a lo nostro i seguim per la pista que passa per davant la font d’en Quelota (618 m),

Després d’una pujada mitjana assolim el coll Ciuró (677 m), enmig del puig de ses Moles (730 m) ( dreta) i el macís del puig Caragoler de Femenia (921 m) ( esquerra). Feim una aturadeta per contemplar la panoràmica que se’ns obri diferent i espectacular. Apareix un primer replà per on el camí continua ( que no agafem) direcció al pla de l’Argilota.

Noltros sortim del camí ( dreta) i ens enfilem pel coster esquerre de ses Moles seguint un tirany poc definit direcció N.

A lo lluny veim un petit colledet ( 709 m), fitat i amb una barra de ferro i a ell ens dirigim. Prosseguim encara per coster de ses Moles en lleugera davallada per un ampli comellar. Passarem per una dolina, on enmig hi ha un avenc – engollidor del que desconeixem el seu nom.

Prosseguim en la mateixa direcció just davall el penya-segat de ses Moles i arribem ( dreta) a la petita cova de s’Ombra, encara que la vista se’ns va cap a l’impressionant Forat del Puig de ses Moles ó Ull de Déu ó també cova de ses Ortigues, un espectacular túnel de 11,6 m de llarg per 5 m d’amplària i 3 m d’altitud.

En aquest lloc val la pena aturar-s’hi una bona estona per gaudir tant de les vistes properes com de les llunyanes d’aquesta meravellós territori nord.

En acabar de contemplar el paisatge, tornem enrere fins el coll Ciuró i continuem un centenar de metres direcció al pla de s’Argilota. En arribarar una corba on la roca del sol és totalment plana, deixam el camí per l’esquerra i enfilem amb pujada forta pel coster del Puig. Es tracta de localitzar un pas ( 752 m) per situar-nos a un petit altiplà o àmplia cornisa, per on continuarem esquerra, passarem per un petit caos de roques i continuem uns metres fins a arribar al pas des Puig ( 755 m) que superem amb una grimpada aprofitant uns “escalons” tallats a la roca i amb les preses per les mans. No s’ha de badar perquè una llegiscada en aquesta roca humida suposaria una caiguda segura. Superat el pas sense problemes continuem direcció SE. cap al cim, passant per l’avenc Femenia (830 m), de -120 m de fondària i una boca de 20 m de diàmetre.

En pocs minuts assolim el cim del Puig Caragoler de Femenia (922 m) des d’on podem gaudir d’aquest esplèndid dia a dalt d’una de les muntanyes més ben situades per admirar tota la costa Nord de l’illa.

En aver acabat iniciem el descens direcció a la Tossa de ses Banyes ( format per dos monticles idèntics) i abans d’arribar-hi girem E per anar a cercar una gran coma encapsada per una tanca de pared seca situada al pla des Cocó. Iniciem aquest fort descens, primer per terreny pedregós fins arribar a la Coveta des Rovell, una petita cova però carregada d’història, sobretot per la troballa de tres grans claus sarraïnes. Continuem el descens ara ja per terreny carritxer molt incòmode, deixant a la nostra esquerra el Puxet Rodò, amb curiosa forma vist des de dalt de cap d’elefant amb la seva trompa. Continuem davallant per arribar a un pinar, i per un portellet de pedra arribem a una marjades amb ametllers i figueres. Ara ja només queda arribar al camí de Femenia en el punt esmentat al començament de la descripció, acabant als cotxes.

veure fotoswikiloc75

Serra sos Sastres

Data: 17.11.2018

Circular: Si
Temps total empleat: 4’03 h.
Recorregut total : 4,96 km
Desnivell positiu: 299 m
Altitud màxima: 368 m

 

 

 

Torre de sa Mola de TuentSerra sos Sastres

 

Avui ens hem sortit de la nostra zona de confort que és la Serra de Tramuntana i ens hem traslladat a l’altra punta de Mallorca, a la Península des Llevant, per fer la Serra de sos Sastres, concretament on comença l’etapa núm. 1 del GR-222, la que va des Coll des Racó a Cala Estreta. Des del Coll des Racó l’itinerari s’endinsa en la finca pública de Sa Duia-És Racó seguint el curs del torrent de Ses Voltes, i que posteriorment desemboca en l’arenal de Cala Coca que dóna pas al litoral d’Artà, un dels quals es conserven en millor estat a l’illa.

“Alguns topònims duen com a determinant la paraula reial. Trobam així la síquia Reial, la camada Reial o el camí Reial. Llegim al llibre En defensa dels camins públics que els camins reials eren els de competència del rei. La procuració reial era la institució encarregada de gestionar el patrimoni del rei i per tant també dirimia els conflictes que succeïen en aquests camins, ja fos algun delicte que s’hi hagués comès o els pleits sorgits entre veïns dels camins.

Amb el temps aquests camins donaren lloc a la xarxa de camins veïnals i alguns es convertiren en carreteres. És rar que hagin mantengut la denominació i només coneixem casos a Algaida, Felanitx i Capdepera.

En aquest darrer municipi el nom designa un camí que fins i tot podria esser anterior a la fundació del poble, ocorreguda l’any 1300, i que comunicava les possessions -antigues alqueries- del nord del terme. El camí es bifurca de la carretera que ve d’Artà a l’altura de Sos Sastres (actual Golf de Capdepera) i continua per ses Set Cases i Son Guiscafrè. En aquest punt travessa un torrentó i segueix per Cutrí, Lloveta, Son Terrassa, Son Barbassa i sa Mesquida. Al mapa del cardenal Despuig podem observar com el camí finalitzava a la talaia de Son Jaumell, i potser ja ho feia abans de la conquesta cristiana.

Malgrat el seu innegable caràcter públic aquest camí ha estat privatitzat en una part important del seu traçat. Així dels sis quilòmetres que hi ha entre la carretera Ma-15 i la carretera de Cala Mesquida tan sols tres quilòmetres mantenen el seu ús públic. Es tracta de trams que connecten amb els camins que provenen del poble de Capdepera havent perdut la seva continuïtat original.

Però alguns dels trams abandonats mantenen el seu traçat i fins i tot les parets mitgeres fent d’aquest camí un bon candidat per a la recuperació del seu ús públic. Només cal que l’Ajuntament de Capdepera s’animi a iniciar el procés per recuperar el seu antic camí Reial.”
Casi res
Fonts: Toponímia de Mallorca
Llibre del Consell de Mallorca; “En defensa dels camins públics”

La serra de sos Sastres rep el nom de l’antiga possessió de sos Sastres. El primer que ens crida l’atenció és “sos”, poc utilitzat. Es tracta de l’article determinat masculí i plural usat en el parlar salat exclusivament darrere la preposició amb. Exemple: Van anar-hi amb sos cotxes. També Adjectiu sos m. pl. forma plural de son el que intuïm que eren un grapat de cases les que formaven dita possessió ( ses cases de sos Sastres).

SOS SASTRES.– És molt habitual al territori mallorquí que s’hi hagin construït possessions de fora vila sobre talaiots, molts d’ells coberts per la vegetació. Una murada ciclòpia, típicament ovalada, del poblat de Sos Sastres de Capdepera, fou impunement destrossada en uns 20 metres. Hi va haver gent que digué que, per poder construir el camp de golf allà existent, les màquines excavadores varen arrasar l’indret i desaparegueren 60 metres quadrats d’habitacles. ¡! Pareix que tot ha estat permès a Mallorca!! i així ens va.

Canviem de tema; millor una llegenda de gegants o ciclops: ” Podria ser cert que els ciclops, que fa tantíssims d’anys solcaven les nostres muntanyes, haguessin estat els autors d’aquelles murades de Sos Sastres. Diuen que el claper, devora el golf de Canyamel — per què serà que els dos camps de Capdepera dedicats a aquest esport tenen un talaiot ael seu costat? –, rep la denominació de “Claper d’es Gegant” perquè es veu que per allà, a aquelles navetes, hi solien romandre aquests personatges, de caire mitològic, de temperament horrible i funest.

Segons els entesos, tant el ciclops com els gegants eren bons artesans i formidables constructors, forts, caparruts i d’emocions brusques – devien ser molt “brusquers” – i, expliquen els experts en la matèria, que eren aquells desproporcionats homenots els que construïen les murades i les fortificacions, la qual cosa explicaria el dit més amunt sobre Sos Sastres, de la mateixa manera que la renouadissa dels volcans i els terratrèmols, que podria ser deguda a les mogudes de les operacions d’aquests gegants.

Els estudiosos no han pogut assegurar si és possible que hagin existit ciclops o gegants “gabellins”, tota vegada que als voltants d’es Claper d’es Gegant es troba una gran profusió de garballó, molt antic, productor de la palma amb la qual, des de sempre, s’ha elaborat la llata, tan pròpia d’aquesta contrada del llevant mallorquí, a la qual, també, aquesta viatgera, trescadora, pertany amb residència a Porto Cristo, malgrat passar molt de temps per Canyamel.”
Font: Ckapers: Gegants o Ciclops? Joana Gomila , “Trescadora”

RUTA:

Bé i dò ara que ja sabem on som i coneixem un poc més dit lloc, iniciem la ruta d’avui: El recorregut comença en el Coll des Racó, en el portell que dóna pas a la finca pública de Sa Duaia-És Racó, situat en el costat sud de la carretera que enllaça Artà amb Cala Coca. En el portell superior senyalitzat amb un cartell de “Mont Públic”, s’inicia un camí que en mitja/forta pujada ens duu al cim de major elevació de la serra sos Sastres, el Puig des Racó de 386 m, per a després crestejar de sud-oest a nord-est fins al Puig Negre de 232 m.
En el cim des Puig des Racó hi ha una caseta destinada a la vigilància de focs forestals, anomada “es Racó”.

Continuem per la carena que ens condueix en davallada fins al coll de ses Buines, el coneixerem perquè té un botador enmig, que salva el tancat de fil ferro inacabat i sense sentit. Aquesta serra limita els municipis de Capdepera i Artà, així que anem a vegades amb una cama dins Capdepera i Amb l’altre dins Artà.

Continuem la pujada pel coster de la dreta d’aquestes roques blanques fins a arribar al Puig de na Poloni de 363 m i assolir el seu cim. La següent elevació és la de n’Anguillonat de 316 m. Indret on hem pogut veure dos exemplars de serp de ferradura, de bona mida, un animal invasor i que cal erradicar com sigui.

Ara ve el tram més “complicat” pel seu terreny càrstic. Però només són uns metres.

Prosseguim i arribem a l’elevació de 353 m conegut com a Muntanya de Can Mir o Puig de ses Fites. Aquí i com a curiositat podem veure a les roques uns grans o bonys  de color marró que semblen petites “cagarades”.

Proseguim  en davallada i arriben al coll de Sant Joan ( 251 m), per tornar a pujar fins al puig de n’Avenc de 296 m. Tornam a davallar fins al Coll de Castellàs ( 166 m), per finalment pujar al Puig Negre de 232 m, on aprofitem per contemplar les meravellosa vistes sobre la platja de sa Mesquida, sa Talaia de Sant Jaumell, Cala Ratjada i Capdepera i el seu far. També veim com una tempesta que està descarregant per damunt aquesta zona s’està apropant cap a noltros. No perdem temps i iniciem el descens direcció NW des del mateix cim, per una canal plena de carritxeres i arboceres. L’aigua ja ens ha arribat, continuem fins a arribar a un camí que és diu Bosque Red Elèctrica (?), tot seguit arribem a una cruïlla i agafem ( esquerra) el GR-222. Passem per un forn de calç acabat de restaurar. No ens podem aturar perquè segueix ploguen, continuem fins arribar a una altra cruïlla de camins i tornam a agafar esquerra per un portell amb barrera, Segueix ploguen, i el camí pareix una torrentera. Després d’uns minuts arribem a la barrera des coll des Racó, al punt de partida.

Ara, a fer uns piscolabis ( xandis, coca de trempó, cafetet, herbes…) a un bar d’Artà, des d’on veim ploure a les totes. Al cap d’hora i mitja afluixa de ploura i aprofitem per agafar el cotxe i tornar cap a Palma.

 

veure fotoswikiloc75

Torrent de Solleric -sector superior-

Data: 10.11.2018

Circular: Si
Temps total empleat:
Recorregut total :
Desnivell positiu:
Altitud màxima: 516 m
Salt més alt: 20 m
Cordes utilitzades: 2 x 20 m

 

 

 

 

TORRENT DE SOLLERIC – Sector superior-

 

Avui ens hem juntat amb els nostres amics, Jaume, Toni,  i Tomeu i hem compartir aquest dia torrenter.

Després de les darreres pluges intenses  del darrers dies i sobre tot de la nit anterior ens dirigim al torrent de Coanegra, en arribar veim que el cabdal es alt/molt alt i baixa amb molta força, així que decidim canviar-lo pel torrent de Solleric, que també baixa molt crescut i en molta força, però es més curt i menys encaixonat.

Ens situem amb els cotxes al km 13 de la ctra de Alaró/Orient, on al costat de l’entrada a la finca hi ha lloc per aparcar dos cotxes. A l’altra part de la ctra, hi ha un botador metàl•lic que dóna accés a un tirany que transita en lleugera davallara i paral•lel al torrent Pregón, fins a arribar al seu tàlveg. El travessam i caminem en lleugera pujada i paral•lels al torrent que ara tenim a la dreta.

Anem avançant NE fins a trobar un antic camí que ens durà a un camp de marjades i a una caseta. Continuem davallant fins a trobar-nos amb el torrent Solleric. Quan tenim als nostres peus, iniciem la pujada pel seu costat esquerre fins a trobar un magnífic camí empedrat, que comunica les finques de Solleric i de Comasema, que transita per la zona anomenada es Barranc. La pujada per aquest camí és mitja-forta, passarem per davant unes coves ó balmes, la primera d’elles la cova de s’Esquerd d’unas quince metres de llar, després trobare,m la cova de s’Esquinç d’una decena de emtres  de fons  i d’uns 8 metrres d’ample, i finalment per la darrera cova s’Estage d’en Tomeu, mideix set metres de fons per dos metrres d¡amplària i tres i mig d’alçada, entrant a l’esquerra hi ha una epigrafía amb caràcters ben cuidats de pintura negre i perfectament legibles; “Bartolomé 1904”, i d’aquí el seu nom.  S’eguidament travessarem una barrera metàl•lica. Continuem pel camí i quan anem arribant a la part més alta passarem una altra barrera metàl•lica i un coll de tords. Continuem en lleuger descens per anar a cercar el tàlveg del torrent a una zona més planera. Ens posem els neoprens i a l’aigua s’ha dit.

La capçalera del torrent es troba a una cota de 516 m en el coll que separa la Mola de son Monserrat i la serra d’Amós, Ja en el tàlveg trobem el primer salt, amb placa a la dreta, de 12 m. més altres 3 m desgrimpables per l’esquerra, després de caminar uns 200 m. ens troben el segon salt de 10 m. equipat amb dues plaques. Després vé el salt més alt que fa 20 m, li deim el salt de sa Cova perquè té a 4 m de l’inici una cova de grans dimensions formada pel taponament d’una gran roca, Seguidament ve un altre salt important de 15 m. també equipat amb dues plaques. La resta de salts que queden abans d’arribar al pla de Solleric són tots desgrimpables.

En aquesta ocasió  feim el tram nés vertical situar mal sector superior i deixam els sectors intermig i el final de menys interés esportiu, pel que sortim del tàlveg.

 

veure fotosyoutube75youtube75

El camí de sa Barra, Clots Carbons, pas de s’Estaca i pas d’en Termes

Data: 04.11.2018

Circular: No
Temps total empleat: 5,50 h
Recorregut total : 4,96 km
Desnivell positiu: 264 m
Altitud máxima: 608 m

 

 

 

 

Torre de sa Mola de TuentELS CLOTS CARBONS I SES MONJOIES
(Des d’Es Bosc, pel Camí de la Barra, el Pas de S’Estaca i el de Ca’n Termes)

 

Aquesta ruta figura a la meravellosa col•lecció Rutes Amagades de Mallorca d’en Jesús Garcia Pastor, d’on em tret la idea, atrait pel seu impressionat entorn i pel camí ancestral per on transita.
Iniciem la ruta a la corba del punt quilomètric 6,700 de la Ma-2121 ( Ctra de sa Calobra), zona d’es Bosc, però com la ruta d’avui no és circular, abans hem agut de deixar un cotxe a l’ermita de Sant Llorenç ( Coll de Sant Llorenç, de cala Tuent).

Des d’Es Bosc puja fins Els Clots Carbons pel Camí de la Barra, i des d’aquells altiplans on passa, per un tirany molt accidentat, a Sa Coma de Bini, i surt d’aquesta pel mateix llit del Torrent Gorg dels Diners (abans Torrent de Sa Coma Fosca) , en la bretxa de sortida del qual es troba el Pas de S’Estaca. Des d’allà s’orienta vers el Nord, seguint qualque cosa així com un caminoi, o sense, per a anar a davallar cap a la Cala Tuent i Ca’n Palou per un antiquíssim camí de ferradura que comença en aquelles altures en el Pas de Ca’n Termes. Més avall, ja a l’Oratori de Sant Llorenç,

Es tracta de localitzar l’antic camí de sa Barra. Al començament no es veu, està perdut i tapat per la vegetació, encara que no és massa difícil d’endevinar. El terreny és quasi intransitable, tapat de vegetació amb espines i blocs de roques, però a poc a poc anem guanyant altitud en direcció a una torreta elèctrica que ens serveix com a primer punt d’orientació i sortir d’aquest maleït terreny. Una vegada em passar per devora aquesta torreta ja podem veure una pared seca de partió, que traspassarem per la seva part més a l’esquerra, just per on té un curiós ressalt i és més alta.
Ara ja ens resulta fàcil localitzar aquest ancestral camí, que va salvant i escalant amb el seu serpenteig, el nostàlgic Camí de sa Barra, que en altre temps donava accés útil fins a les altures dels Clots Carbons i ses Monjoies, i que ara solament serveix per facilitar-nos als muntanyers una més fàcil escalada per aquelles abruptes zones, mostra el seu antiquíssim empedrat, que encara resisteix l’acció del temps.

Superada la cota, entrem en zona de dolines, conegudes amb el nom dels Clots Carbons, formats per un conjunt de tres dolines, situat en una zona intensament carstificada i d’un relleu enèrgic, compresa entre els Binis, el massís del puig Major, el coll de Sant Llorenç i la carretera de sa Calobra. Aquests clots científicament es denominen dolines, (Les dolines sovint es formen per esfondrament del sostre d’una cavitat subterrània, en aquest cas el seu origen està lligat a processos de dissolució superficial).

Destaquen, entre les dolines més representatives, les de la Muntanya de Moncaire, les de Bini Petit, Es Clots Carbons, les dolines de Sa Mitjania, les d’Es Castellots (Ses Parades i Clots Balladors), el conjunt de la Terra de Ses Olles (a les rodalies de Lluc) i les dolines de Femenia i de Mortitx. Les altituds en què es troben ubicades, incloent-hi els camps de lapiaz que les envolten, van des de 300 fins a 600 metres s.n.m., i tal vegada com a conseqüència del seu entorn climàtic i topogràfic molt paraescut mostren unes característiques geomorfològiques semblants.

Per damunt dels 600 metres d’altitud és necessari esmentar l’existència de petites dolines que apareixen a la part alta de les principals muntanyes, com succeeix amb Ses Clotades del Puig Major i amb les micro dolines de la Serra de Sa Rateta i del Massís des Massanella

Aquestes dolines tenen les següents superfícies; Els Clots Carbons 1 = 4.500 m², Els Clots Carbons 2 = 5.700 m², i els Clots Carbons 3 = 5.500 m².

La majoria de les dolines estan enrevoltades per extensions rocoses, quasi intransitables, modelades per lapiaz de grans dimensions, i precisament per això constitueixen petits reductes proveïts de sol, aïllats enmig d’un entorn aspre i àrid, en els que la vegetació aprofita per instalar-se.

Pel que fa a la intervenció humana, és facil detectar el gran impacte causat sobre les zones càrstiques de la Serra de Tramuntana i concretament sobre aquestes dolines. La reducció de la cobertura vegetal d’aquests indrets ha estat provocada, probablement, per una sobreexplotació dels recursos continguts originàriament en aquestes zones i que es desenvolupaven de manera natural. Tenint en compte les distintes evidències observades directament sobre el terreny, es poden distingir dues etapes en la utilització per part de I’home dels espais ocupats per les dolines i els seus voltants. En primer Lloc, l’existència d’un estrat arbori extremadament pobre a l’interior de les dolines, i pràcticament absent als seus voltants, fa pensar en una antiga desforestació generalitzada. Aquesta hipòtesi esta recolzada per la localització de rotlos de sitja, acompanyats d’altres petites construccions humanes en estat de runes, als redols més plans de certes dolines (Es Clots Carbons 2 i 3, Dolina 2 de Sa Mitjania).

Cal dir que arribat a la primera dolina ( Clot Carbò), hi cap l’alternativa de seguir un tirany, que pel mateix sector de Ses Monjoies, va a trobar-se, poc abans d’arribar al pas d’en Termes, amb el que des de sa Coma de Bini hem de seguir noltros fent el present circuit. Ambdues alternatives i sectors són molt interessants, i dignes d’esser intentats.

Noltros deixam enrere aquesta opció i continuem per aquesta zona tremenda càrstica direcció S, per arribar a la Coma de Bini. Per arribar-hi no ho farem per l’esquerra perquè ens faria fer una volta innecessària, sinó que hi davallarem de manera més directa, anant a cercar el pas format per una encletxa i coronat per un arbret al seu cap caramull. Li deim el pas del Petit Arbret, i que en qüestió de 5′ ens deixa al tàlveg del torrent del Gorg dels Diners (abans conegut com a Torrent de sa Coma Fosca), en el punthi ha un gegantesc pi (el més gran que he vist mai).

Una vegada en el tàlveg continuarem per ell (dreta), encara es veuen les conseqüències de les darreres fortíssimes pluges caigudes. Hem de continuar per dins el tàlveg fins a arribar a un salt d’uns 4 metres, que ens obliga sortir per la dreta gràcies al pas de s’Estaca, una petita cornisa en diagonal ascendent, senzilla però que ens obliga a utilitzar les mans.

Durant un bon tram anirem caminant per damunt el tall que forma aquest magnífic torrent, que obligarà a caminar “a salt de roca” per indrets molt accidentals i zones poc avinents, de difícil davallada, si no és per un punt determinat. El que fa tenir un bon sentit d’orientació, encara que ens ajudaran les fites que anirem trobant.
Ja em deixat enrere el Torrent i continuem i al mateis temps gaudint d’aquest impressionant paratge. Un primer pi solitari ens servirà de guia, més endavant trobarem un segon pi també solitari.

A lo lluny ja podem veure la Torre de sa Mola de Tuent, i una mica més a prop el coll de ses Mamelles on ens hem de dirigir.

Una vegada traspassat aquest coll, coincidim amb el tirany que ens arriba de la dreta i que ve des de el primer Clot Carbó com he explicat amb anterioritat.

Veurem una paret de partió i a ella ens dirigim. Em aquest punt val la pena auturarnos una estona per gaudir de les vistes; a la nostra dreta cau desplomat sa Canal d’en Termes, al seu fons, el llogueret de sa Calobra i el seu Port, que des d’aquesta perspectiva pareix un llac. Al vesant esquerra podem veure cala Tuent.
Després de contemplar tota aquesta immillorable bellesa, iniciem el descens pel Pas d’en Termes. És un vell camí de davallada que salva el pendís mitjançant uns quants revolts cap a Tuent prou accidentat i incòmode, i en part enrunat. Però camí a la- fi: un nostàlgic i venerad camí oblidat de la vella Mallorca muntanyenca i ancestral.

Ja trepitjant la nova carretera, ens dirigim a l’Oratori de Sant Llorenç, antiga esglèsia del segle XIV (any 1322, reformada amb l’actual aspecte l’any 1791, on al matí hem deixat un cotxe.

Zona aquesta interessant i atractiva volta, en les que la totalitat del paisatge, lluny i a recer de qualsevol intervenció massiva humana, és solemne, grandiós i net, i sense mica de mesquinesa.

Part del text extret de:

ENDINS, Nº 14-15. 1989. Palma. MORFOLOGIA I VEGETACIÓ D’UN GRUP DE DOLINES DE LA SERRA DE TRAMUNTANA (Mallorca).
RUTES AMAGADES DE MALLORCA, D’EN JESÚS GARCIA PASTOR

 

 

veure fotoswikiloc75

Torrent de na Mora

 

Circular: No
Temps total empleat: 5 h.
Recorregut total del torrent: 1.500 m
Desnivell Positiu: 150 m
Salt mes alt: 12 m.

 

 

 

Torrent de na Mora, remontat.

 

Avui tornem a aquest clàssic amb capdal aceptable, i que remontarem la segona part, la que va de la mar fins a cala Ferrera.

Iniciem dons la ruta  des de el mirador de ses Barques, agafem el camí de Bàlitx d’ Avall fins arribar as ses cases.

Per no ser repetitiu no  descriuré el torrent perquè es arxi-conegut, i a més ja ho he fet en anteriors ocasions.

Només destacaré que la primera part és més paisagistíca que la segona que és més esportiva i on trobem els salts més interesants amb un tobogàn que marca la major altura amb 12 m. No ens obliden de la part més conegunda ” La Fosqueta”, amb la seva aigua gelada.

A la tornada  i una vegada remontat la segona part fins Cala Ferrera, iniciem la pujada fins el coll de Cala Ferrera amb el seu característic Cavall Bernat. Continuar pel camí de s’Illeta fins al port de Sòller, on a l’inici em deixat un dels cotxes.

 

 

veure fotoswikiloc75

El Pal

 

Circular; Si
Distància total recorreguda:
Temps total de l’actividat:
Desnivell Positiu:
Desnivell Negatiu:
Altitut máxima; 426 m

 

 

El Pal (426 m)

 

“La muntanya del Pal apareix coronada per dos caps, separats per un petit pla i presenta a la seva cara nord un dels més apassionants penyassagats de quants es coneixem. El nostre pas d’ascensió ens situa prop de la primera testa de El Pal, de 426 m.
Arribem, tot seguit, al cim principal, de 473 m de cota, transitant per un erosionat roquedal.

L’ ascensió des del Coll de ses Fontanelles dura uns 45`. Al costat de la fita geodèsica de la cúspide ens concedim un temps de repòs mentre l’ànima es delecta de l’incomparable entorn. Flueixen amb naturalitat a la nostra memeoria fragamentos del poema del Mossèn Costa. Damunt l’altura:

“les roques mig trabucades
Damunt la mes sense fons
On sols passen els ventades
Les boires i el voltors…”

Reprenem la nostra ruta, amb orientació Est, encaminats fins una elevació secundària d’uns 417 m. Tancant l’estreta cresta, apareix un mur ciclóped, d’índole similar a altres construccions prehistòriques defensives, que protegeix el costat més accessible de El Pal. Observant les característiques d’aquesta muntanya podem aventurar que, en el passat, fora el cim sagrat de Formentor, La localització en el vessant proper a la Cova dels Morts, que va servir de necròpoli al poblat de construccions naviformes existents en aquell mateix vessant i amb posterioritat va exercir de forn crematori d’època talaiótica. En la cova es van trobar restes humanes, ceràmics i armes. Situada sota una penya dona a una senda que condueix al proper conjunt de cinc coves més, la cova de la Quimera, cova de la Calda, cova de l’Energumen, cova Lletja, i la cova Celada.

Acostats al penya-segat, caminem cap a un pla, proper a aquesta cavitat. En la vora del penyassegat localitzem El Forat, un espectacular desplom que mostra l’abisme sobre el mar. Ens aproximem, amb molta cura, a la vora del buit per admirar retrospectivament la cara septentrional de El pal i El Colomer, que al contrallum de la tardor del día  converteix en imatge gairebé irreal.”

Fonts: Corpus Cavernario Mayoricense, de J.A. Encinas
Marinas de Tramuntana, de Joan Sastre i Vicenç Sastre.

 

 

veure fotos

Puig de Ca

 

Circular; Sí
Distància total recorreguda: 16,55 km
Temps total de l’actividat: 6,39 h
Desnivell Positiu: 844 m
Desnivell Negatiu: 844 m
Altitut máxima; 868 m

 

 

 

 

 

Torre de sa Mola de TuentPuig de Ca.

 

Ens situem a l’Esglèssia de Sant Miquel ( Campanet), del segle XIII, una de las més antigues de Mallorca, fundada després de la conquesta del Rei Jaume I, vora l’accés a les famoses Fonts Ufanes, que per cert, avui brollavem a les totes.

En cotxe prenem el camí asfaltat de na Pontons cap a la possessió del Fangar, amb el torrent de Sant Miquel a la nostra esquerra, avui carregat d’aigua debut a les fortíssimes pluges del dia abans i que inundaran tots aquests terrenys, quedant encara marques visibles del nivell assolit. En arribar a les cases del Fangar ( dreta) girem esquerra per un camí de terra. Continuem fins a arribar al torrent, ara de Massana, enfront un pont de pedra per salvar el tàlveg i que duu a les cases de Biniatró i ses de Son Monjo, noltros continuem dreta, deixant el torrent a la nostra esquerra, el camí està molt espanyat per les torrentades d’aquests dies, continuem a poc a poc fins a arribar a un pont, el travessem i girem dreta deixant a l’esquerra el desviament a les cases de son Embaraç i el torrent, fins a arribar a unes barreres metàl•liques que tanca’n el pas, on a una explanada podem deixar el cotxe.

Travessem dites barreres i agafem la pista que duu a Miner Petit, Miner Gran, La Mola i Fartàritx des Racó. Es tracta d’una pista molt llarga, a vegades asfaltada, a vegades formigonada. Passem per davant les cases de Minet Petit, guardats amb uns cans terrorífics i agressius, passem aviat….

El proper objectiu és el coll de Miner, on hi estan fent feines de manteniment del camí. El camí que baixa a Fartàritx des Racó està tancat amb una impressionant barrera metàl•lica, això sí, té magnífic botador a l’esquerra, a l’altre costat té una càmera de vigilància… amén dels rètols… Recordem que estem a un camí que és de domini privat  i l`us  de caràcter públic.

Noltros ara, abandonem el coll de Miner direcció SW ( esquerra) per anar agafant la cresta dels penya-segats fins assolir el cim del Puig de Ca ( 876 m), s’ha fet les 12,30 h. Aprofitem per menjar, descansar i sobretot gaudir de l’espectacle muntanyer.

En acabar, iniciem el descens sense perdre orientació, és a dir SW, per anar a enmig de les dues cotes més altes, i cercar un dels dos passos ( pas d’en Agustí o de ses Perdius)* concretament el més allunyat de la immensa paret de l’esquerra ( pas a), l’altre pas està just davall d’aquesta gran paret ( pas b)*. El pas que agafem va d’esquerra a dreta i salva un petit escaló, que en un norrés ens deixa a la pala de càrritx. A s’enfront veim un tancat de reixa, cap ell ens em de dirigir per passar a l’altre coster, que ens situarà a una pista que va i ve del coll de Fartàritx (dreta) i la vall d’Alcanella (esquerra), entre altres.

Noltros agafem esquerra, la pista aviat es converteix en una pista formigonada i en total degradació. Continuem descendint fins a arribar al Clot d’Arena, on trobarem un encreuament de camins, el de la dreta duu a la vall d’Alcanella, noltros continuem pel de l’esquerra, a la nostra esquera podem veure les cases de Miner Gran. Passarem per una barrera i tot seguit per un pont, que avui fa la seva funció per la quantitat d’aigua que baixa per la torrentera. Passarem per vora unes extraordinàries formacions cárstiques, anomenades monges, de formes espectaculars.
Continuarem fins a arribar a la zona anomenada Es Gravet on enllaçam amb la mateixa pista que hem fet de pujada, tancant així el cercle a la mola del Puig de Ca.

Ara es tracta de continuar descendint per aquesta llarga pista desfent les passes fetes a l’inici, fins arribar al cotxe.

Finca pública de Míner Gran

“Limita, al nord, amb els predis de Muntanya, Fartàritx i amb remanent de Míner Gran. A l`est, al municipi de Pollença, limita per una part amb una porció segregada (i adjudicada a Joan Perelló), denominada Míner Gran d`Enmig i per una altra amb la finca Míner Petit; al sud, amb Alcanella i Alcanelleta i pel torrent de Sa Mina amb Biniatró, i a l`oest amb la finca pública de Binifaldó.

L`Institut Nacional de Conservació de la Natura (ICONA) adquireix, l`1 de juny de 1984, la finca d`unes 535 ha segregada de l‟antiga possessió de muntanya anomenada Míner Gran. Aquest predi fou segregat pels seus propietaris, els germans Pons Perelló l‟any 1978, dividint-se en Míner Gran (l`actual MUP núm.15, per Bartolomé Pons Perelló) i Míner Gran d‟Enmig (per Joan Pons Perelló). La part pertanyent a Bartolomé Pons fou cedida, baix unes circumstàncies de pagament i cessió que no es corresponen al típic contracte de compra-venta, a José Vicens Mateu, darrer propietari de la finca abans de l‟adquisició per part de l`administració (per l`import de poc més de 23 milions de pessetes). Es va declarar mont d‟utilitat pública el 8 de desembre de 1983 (BOB 18.314) i es va inscriure amb el número 15 en el Catàleg de Monts d`Utilitat Pública de les Balears.

L`any 1984, la finca de Míner Gran, amb la qualificació jurídica de domini públic, es va transferir des de l‟Estat/ICONA a la comunitat autònoma de les Illes Balears, mitjançant el Reial Decret 1678/1984, d‟1 d`agost, de traspàs de funcions i serveis de l`Estat a la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria de conservació de la natura. La finca actualment està adscrita a la Conselleria de Medi Ambient, a la que correspon la seva gestió i administració. Es troba inscrita al Registre de la Propietat d`Inca 2, Secció Escorca, Tomo 2609, Llibre 10, Full 142, Finca núm. 388, Inscripció 4ª. Quant a les servituds, la finca pública es beneficia del dret de pas per a vehicles autoritzats per la pista forestal de Míner Petit, al llarg d`un camí que comença a la carretera rural que parteix de l`Oratori de Sant Miquel (Campanet) cap a la possessió del Fangar, tot travessant portells amb pany de les finques privades com la de Son Monjo i Míner Petit (hi ha dret de pas, però no apareix inscrita a les fitxes jurídiques de la finca pública però si a l`escriptura de divisió de la finca Míner Gran) i Míner Gran d`Enmig . El 24 d‟abril de 2001, Míner Gran va ser declarada Refugi de Caça, resolució publicada al BOIB Núm.49 de 24/04/2001. La finca pública, forma part de la proposta de lloc d‟interès comunitari (LIC) com a l‟àrea anomenada “Cimals de la Serra” a la Xarxa Europea Natura 2000 d‟acord amb la Directiva d‟hàbitats 92/43/CEE. També es tracta d‟un àrea d‟especial protecció de les aus (ZEPA) d‟acord amb la Directiva 79/409/CEE.”

(*) El pas aquí descrit com a pas “b” correspon al pas de n’Agustí o de ses Perdius.

veure fotoswikiloc75

Cova de s’Ònix

Data: 15.09.2018

Circular;
Temps total:
Desnivell:
Recorregut esportiu:
Material utilizat;
Dificultad;

 

 

cueva

Cova de s’Onix.

 

Descriuré tres cavitats situades a a la Marina de Llevant, a les rodalies de Portocristo (Manacor), i que es troben molt properes entre sí, localitzades totes elles en una àrea planera lleugerament enclotada que es troba devora les antigues cases de Ca n’Olesa, on avui en dia s’aixeca un establiment hoteler. Avui només hem visitat la cova de l’Ónix, deixant les altres per una altre ocasió. Entre les quals destaca la Cova de s’Ònix amb un desenvolupament superior als 600 m i una rica decoració d’espeleotemes. Aquesta cavitat fou explotada, durant la primera meitat del segle XX, per extreure’n les seves colades estalagmítiques com a pedra ornamental; en aquest sentit, amb materials d’aquesta localitat es bastí, el 1931, la tomba del cardenal Rafael Merry del Val y Zulueta-Wilcox (Londres, 10 d’octubre de 1865 – Ciutat del Vaticà, 26 de febrer de 1930) va ser un eclesiàstic i cardenal espanyol, titular de la Secretaria d’Estat de la Santa Seu de 1903 a 1914.personatge destacat que fou home de confiança del papa Pius X. L’espectacular tomba del cardenal Merry del Val, està feta amb dipòsits de calcita procedents del subsòl de Manacor –…”onyche maioricensi”… segons s’indica a una de les làpides situades sobre el sepulcre–, es pot visitar a la cripta de la basílica de Sant Pere, al Vaticà.

L’onix ornamental també el podem trobar molt més aprop i no tant enfora concretament l’hermita de Betlem a Artà. A la seva paret del lateral esquerra hi ha el sepulcre de Jaume Morei Andreu de Sant Martí construit amb aquesta gemma. I també están forrades las parets.

Trilogia;
Cova de s’Ònix –la Cova des Fumassos i el Pou des Fumassos

COVA DE S’ÒNIX

Sembla ser que la Cova de s’Ònix (la més important del conjunt) fou descoberta al voltant de l’any 1914 per Pere Caldentey, aleshores també descobridor i explorador de les turístiques Coves dels Hams.

Les tasques d’excavació i eixamplament de les galeries d’accés a la Cova de s’Ònix, caldria situar-les amb bastant seguretat entre el 1914 (l’any del seu descobriment) i el 1926, ja que en aquesta darrera data la cova apareix descrita amb la seva morfologia i aparença actual (FAURA Y SANS, 1926)

Aquesta important cova presenta dues boques obertes artificialment, o al manco molt retocades per l’activitat humana, situades al costat d’un vial de servei que discorre pel darrera de l’hotel Castell dels Hams

L’accés principal consisteix en una galeria artificial rectilínia, de direcció E-W i uns 50 m de llargada, que descendeix amb fort pendent fins a la cota -25 (punt f de la secció a-g); es troba dotada d’esglaons tot al llarg del seu costat dret, en el sentit del descens. En arribar a l’esmentat punt, la galeria sofreix una notable expansió volumètrica al temps que gira cap al S, fins connectar amb una altra galeria (també eixamplada artificialment) que s’obre a la seva paret oriental. Si agafem aquest passatge lateral, i després d’un recorregut planer, unes escaletes de pedra i un seguit de tiranys esglaonats ascendeixen per una cavitat amb notables expansions cap als costats, fins arribar a l’entrada secundària de la cova que es localitza a poc més d’una desena de metres de l’accés principal.

Tot el conjunt de galeries que han estat descrites fins ara són transitables amb comoditat per mor de les tasques realitzades per a l’aprofitament econòmic, consistent en l’extracció de pedra ornamental. De fet, gran part de les excavacions i trinxeres, que s’efectuaren en el seu moment, tallen les colades estalagmítiques objecte d’explotació en les sales més internes de la cova. Per tal de donar una idea de la magnitud de les tasques d’excavació efectuades, a les seccions de la topografia s’ha emprat un texturat per indicar la posición del paviment original de les cavitats naturals. Tornant de bell nou a l’entreforc de les dues galeries artificials, a la cota -28 m (punt d’), ens trobem als pocs metres una reixa de ferro que tanca el pas a un darrer tram de galeria, la qual desemboca en una sala àmplia (punt c) amb el paviment ocupat per potents colades estalagmítiques. En aquesta sala es localitza una mena de pedrera subterrània d’on es varen extreure voluminosos blocs de fals ònix, entre els quals es compten els utilitzats per bastir el sepulcre existent a la basílica de Sant Pere del Vaticà, abans citada. A partir de la pedrera subterrània, segueix un camí esglaonat que davalla ràpidament en direcció S fins arribar a la sala principal de la cova, on trobarem un llac d’aigües salabroses poc pregones. En el transcurs de la davallada al llac –a la cota -38 m–

El llac on hem anat a parar es troba compartimentat en dos àmbits principals per algunes zones de sostre baix. La seva part més interna es caracteritza per la presència d’una gran estalagmita rabassuda (veure secció a-b, xapada pels processos de solifluxió i reajustament mecànic .

La sala principal s’expandeix cap al SE i mostra una decoració exuberant d’espeleotemes de degoteig ; està proveïda d’algunes excavacions i adaptacions per tal de facilitar la visita. Arribant a l’extrem oriental de la sala, es localitza un darrer llac en un indret de sòtil bastant baix. El desenvolupament total de la cova assoleix la xifra aproximada de 600 m.

COVA DES FUMASSOS

Es localitza a tan sols 125 m de la Cova de s’Ònix, en direcció S. Presenta una obertura àmplia allargada en sentit NW-SE, amb unes dimensiones mitjanes en planta de 40 per 5 m. Cap a l’extrem SE de la boca es pot penetrar a dues cavitats descendents sense gaire rellevància, la més fonda de les quals assoleix la cota -15 m en un ambient força estret i d’incòmoda exploració (secció d-e-f). En direcció oposada –cap al NW– la boca de la cova configura una mena de trinxera a cel obert, queguanya ràpidament fondària fins arribar a un colze de gairebé 180º situat a -16 m de profunditat, on s’accedeix a un curt passatge de sòtil baix i terra relativament horitzontal (secció B-B’). A partir d’aquí s’inicia una rampa fortament descendent –fins uns 50º de pendent en alguns llocs– i amb una escassa separació entre el sòtil i el pis.

 

POU DES FUMASSOS

Sens dubte es troba molt a prop de la cova homònima, encara que no ha estat localitzat de bell nou des que se’n va fer la topografia l’any 1972.
Segons les dades recollides en el seu moment, un pouet vertical de 4,5 m de fondària dóna accés a una galeria que descendeix suaument en direcció SE. En arribar a una profunditat de -9 m (secció a-b-c), uns passos estrets permeten proseguir gairebé en la mateixa direcció, mitjançant un passatge que presenta un pendent lateral bastant acusat cap al S. La cavitat es fa impracticable a una cota aproximada de -19 m, després de tan sols 40 m de desenvolupament.

Fonts i texts: ENDINS, núm. 31. 2007. Mallorca.
ELS FENÒMENS ENDOCÀRSTICS DE LA ZONA DE CA N’OLESA: LA COVA DE S’ÒNIX I ALTRES CAVITATS VEÏNES (Manacor, Mallorca) per Joaquín GINÉS 1, 2, Joan J. FORNÓS 2, Miquel TRIAS 3, Àngel GINÉS 1, 4 i Gabriel SANTANDREU3.

veure fotos

Torrent des Ratjoli

Data: 08.09.2018

Circular; Sí
Temps total: 5 h (inclós bany, etc…)
Desnivell: 110 m
Recorregut esportiu: 200 m
Salt més alt: 26 m
Material utilizat; 1 x 30 m, 3 x 20 m
Cintes: 2 x 80 cm
Dificultad; Fàcil

 

 

Torrent des Ratjoli.

 

En dirigim a Andratx, i des d’aquí agafem la carretera Ma-10, i a l’altura del km-105 ens desviem cap al camí des Ratjolí. Després d’aparcar el cotxe caminem fins a les noves barreres de la finca Es Ratjoli i les traspassem per un magnífic botador. Continuem pel camí empedrat, passem primer pels corrals i després per les cases, ara el camí deixa d’estar empedrat i es transforma en formigonat. Continuem en descens fins a arribar al coll que dóna accés a la cala des Carregador (dreta), enfront tenim el Puig Roig de 109 m. Deixam a la dreta el Puig Roig i iniciem la davallada al tàlveg des torrent des Ratjoli. Avui en dia molt brut per la quantitat d’arbres caiguts, debut al fatífic incendi del 26 de juliol de 2013 on es varen cremar més de 2.400 ha. Els que em conegut el torrent abans de l’incendi, quan era una autèntica bellesa ho feia un dels més guapos que em fet. Al tenir aigua que rella tot l’any li permet tenir una vegetació exuberant (garballons, joncs, figueres…). A més té l’afegit de que s’ha de remontar lo que el fà més interesant. Ens adonem de l’importància de conservar en serio el nostre territori.

Ja en el tàlveg i després d’ùna petita desgrimpada arribem al primer salt, el més gran de tots, de 25 m, on posem corda fitxe per després poder-ho remuntar.

Els següents salts no són de gran importància en el que es refereix a la seva altitud, ja que cap d’ells sobrepassen els 11 m.

Trobem alguns gorgs amb aigua, gràcies al raig que sempre té. En alguns trobem el cranc de riu americà (Procambarus Clarkii) és un cranc originari dels pantans i rius del nord-est de Mèxic i del centre-sud dels Estats Units. Ha estat introduït en molts llocs del món, com per exemple la península Ibèrica, on va arribar l’any 1974. A Menorca va ser introduït a principis dels anys 80 i en aquest torrent ja du més de 10 anys. Es un crustaci comestible i molt apreciat. Tan important és el cranc vermell en Illa Major ( Sevilla) que la setmana gran, al juny, es titula Fira i Festes de l’Arròs i el Cranc.

Així com descendim anem deixant corda fitxa en dos salts per a després poder-los remuntar, en els altres desgrimpen o salvem per la dreta.

En un no res arribem a la mar, on aprofitem per fer un bon capfico.

No podem entrar a la cova Marina des Ratjoli per les oscil•lacions que fa l’aigua. La cova la forma una galeria d’uns 40 m de recorregut i en algun tram no arriba al mig metre d’ample, ja en el seu final fas peu i l’aigua només t’arriba als genolls.

veure fotos

Finca pública de Son Real, en Bici

 

Circular; Sí
Temps: 6 h ( inclos bany i visita museu…)
Desnivell positiu:  54 m.
Recorregut: 27,96 km

 

 

 

 

De can Picafort a Son Serra de Marina i sa finca de Son Real.

 

 

FINCA PÚBLICA DE SON REAL

Son Real va ser fins fa 25 anys la possessió més gran del terme municipal de Santa Margalida. Originalment la seva extensió superava les 1.000 hectàrees, després se’n segregà la propietat contigua des Ravellar (cap a l’est).

El 1991 el Parlament de les Illes Balears declarà la zona Àrea Natural d’Especial Interès pels seus valors naturals, etnològics i arqueològics. El 2002 el Govern de les Illes Balears va adquirir una part de la possessió, la que està situada entre la carretera i la mar. L’altra part continua essent dels antics propietaris. En total són 379.5 hectàrees d’ús públic que es corresponen amb les edificacions de la possessió, les zones de cultiu, els boscos i les zones limítrofes amb el torrent i la costa.

Son Real, situada gairebé enmig de l’arc de la badia d’Alcúdia, és una finca poblada sense discontinuïtat des del 1.900 a.n.e fins als nostres dies.

En parlar de Son Real estem parlant d’una de les referències més importants pel que fa a patrimoni arqueològic a Balears, amb gran nombre de jaciments arqueològics de diferents períodes de la prehistòria. Les primeres evidències d’ocupació humana que cal destacar son del període dolmènic (1900-1600 a.n.e) amb les restes d’un dolmen i de tres hipogeus o coves artificials d’enterrament. Del període prototalaiòtic (1100-900 a.n.e) trobam el jaciment arqueològic des Figueral. Finalment, destaquen de l’època talaiòtica i postalaiòtica (900-125 a.n.e) els jaciments relacionats al ritus funerari, el més destacat és la Necròpolis de Son Real, també coneguda com la Punta dels Fenicis.

Destaquem la Necròpolis de Son Real una necròpolis única a Mallorca i en tot el mediterrani occidental.

RUTA.

Iniciem la ruta d’avui a l’avinguda principal de Can Picafort, la Ma-12 la ctra que va fins Artà, a la rotonda on hi ha l’escultura des Violí, obre de l’artiste Guillem Crespi Alemany ( Santa margalida 1963), que també té les escultures de la Bicicleta, el Gall i el Cap Roig.

Iniciem la davallada pel carrer que baixa al passeig de vorera de la mar.

El primer que ens crida l’atenció son les escultures que hi ha sobre les roques, obre de l’artista Joan Bennàssar (Pollença, 1950), fins i tot dins del mar. L’artista de Pollença ha instal·lat quatre grups escultòrics en quatre enclavaments estratègics situats en primera línia, sobre les roques, en la sorra. Són figures majoritàriament femenines, unes deesses i fades que «dialoguen amb la naturalesa i el mar», al mateix temps que evoquen les civilitzacions mediterrànies antigues.

Circularem pel carril bici fins al seu final on l’arena de la platja de son Bauló ens fa baixar de la bici, travessem el torrent de son Bauló, i recorrem a peu el tram de platja fins a enllaçar amb el tirany o GR-222. A partir d’aquest moment comencem a disfrutar de la naturalesa en estat pur.

Des de que em començat ens crida l’atenció unes construccions primes i allargades. Es tracta d’unes estructures en forma d’obelisc, originalment pintades de blanc amb detalls vermells, que es van utilitzar per fer senyals de llum als submarins en temps de la Guerra Civil (1936-1939).

El bàndol franquista va impulsar durant aquest període la construcció d’un gran nombre de fortificacions costaneres per fer front a un eventual atac republicà per via marítima, una línia que va mantenir durant els anys posteriors, els de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), en previsió d’un eventual desembarc aliat.

La torre de enfilación està catalogada amb el nivell de protecció integral A1, que obliga a una preservació íntegra del ben segons la normativa del Catàleg de protecció del patrimoni del municipi de Santa Margalida. La tècnica no és nova. Els pescadors han utilitzat de manera tradicional punts situats en terra ferma –si escau són geogràfics, com per exemple les muntanyes– per orientar-se. La novetat aquí resideix en la construcció d’aquestes referències: els militars van aixecar un total de 28 obeliscos entre S’Albufera i la Colònia de Sant Pere, agrupats en 14 parelles –la superposició sempre es duia a terme entre una torre situada en primera línia de mar i una segona construïda just darrere, a 200 metres de distància. Originalment, les torres estaven numerades i pintades de blanc i vermell, colors que avui encara poden intuir-se en alguns casos. D’una parella a una altra, hi havia 1.240 metres.

Continuem i tot seguit arribem a l’Arenal de ses Assussenes, verjo i salvatge,
En arribar a la Punta dels Fenicis abandonem la costa per una pista forestal fins la finca pública de Son Real, on feim una paradeta, baranam i prenem un cafetet, de màquina, però un cafetet. També aprofitem per visitar el seu museu.

Continuem la nostra ruta per una altra pista fins a tornar a enllaçar amb el tirany/ GR-222 fins a l’Arenal d’en Casat, un Tresor més de Mallorca, salvat del dany de la construcció en la costa, una zona verge infinita de 5 km que s’estén des de Son Bauló fins a Son Serra de Marina.
Passarem per la Punta Llarga de Son Real, la Barraca dels Civils.

Hi ha molts de trams que ens mimpedeixen ferlos amb les bicis i ens veim obligats a davallar i muntar en repetides ocasions.

Passarem per un niu de ametrelladores, una construcció militar del temps de la II República ( 1931-1939).

Continuarem fins a arribar al Fons de son Real, una zona humida situada a la desembocadura del torrent de Son Real.

Ja veim les primeres cases de Son Serra de Marina i arribem al Mollet de Son Serra. Continuem pel carrer més proper a la mar fins al seu final, on aprofitem per fer unes cervesetes ben fresques.
Són Serra de Marina està a 11 quilòmetres de Can Picafort. Nomena una platja, un port esportiu i una urbanització. En el nucli residencial destaca una torre rodona de vigilància i defensa amb una vista panoràmica que abasta del Cap de Farrutx (Artà) fins a Alcudia.

Cal recordar una anècdota sobre aquesta urbanització referida a una clàusula del contracte de compra de les parcel·les, allà pels anys setanta del segle XX, que prohibia nedar junts a homes i dones. El possible incompliment suposava pagar les despeses de 50 misses a l’oratori de la finca. Actualment es practica nudisme en aquesta platja.

Aquest arenal presenta un gra gruixut i un color marró. La sorra de la riba està recoberta per restes d’alga posidònia. Pel seu marge dret desemboca Torrent de na Borges, frontera natural entre els municipis de Santa Margalida i Artà, i, al seu torn, separa aquesta platja de la seva veïna sa Canova.

Mentre uns prenem un merescut bany en  aquestes aigües meravelloses altres prefereixen gaudir d’un bon plat de paella.

Recuperat forces i altres prenem la tornada pel mateix camí.

veure fotosyoutube75wikiloc75

Torrent de son Gallard

Circular; Sí

Distància; 7,78 km
Salt mes alt: 27 m.
Temps: 2,45 h( Sense retorn)
Desnivell: 325 m.
Recorregut torrent : 700 m.
Material utilitzat; 2 x 30 m, 2 x 20 m

 

 

 

Torrent de son Gallard.

 

L’accés al torrent deu ser el més aprop de tots tans sols es tarda zero segons. M’explic; el comencement coincideix amb el primer salt que es fà des de la mateixa carretera Ma-10, concretament en el punt kilomètric 67.100, davant les cases de son Gallard, i la corda es posa en el mateix “guardarrail”.

El primers salts es poden dresgrimpar, els segueixen altres que no superen els 13 m.

Atravesarem el camí  que uneix Miramar amb son Masroig just davall el mirador ( esquerra), el segueix un tram per caminar  arribant a un salt destacable de 19 amb un gorg abaix que normalment solt tenir aigua i en tal cas s’ha de montar un ràpel guiat a uina alzxina que hi ha enfront. Però avui l’aigua era insignificant  i no va fer falta. Cal destacar en aquest punt la cova vertical de l’esquerra.

Després vé un salt de 27 m. amb les vistes més espectaculars que mai es poden veure. Una panorámica sobre la costa nord totalment salvatge amb la Foradada a la part final. Aqui comence la part més vertical de poc més de 100 m. fraccionats en 4 ràpels. El darrer de 26 m. volat.

Després ja només queda davallar fins a la vorera de la mar, un lloc on antigament pasava el cami de la Mar, fet construir per l’Arxiduc. I caminant vorera la mar arribem al cami que davalla a la Foradada.

Després vé la part més acalorada, la pujada fins son Marroig. I d’aqui al cotxe quer rapidament ens durà a Valldemossa a prenda unes cerveses gelades.

 

youtube75wikiloc75

Torrent Pas des Marge

 

Circular; Sí
Distància total recorreguda:
Temps total de l’actividat: 4,30 h
Recorregut:
Desnivell Positiu:
Desnivell Negatiu:
Altitut máxima;
Salt més alt; 75 m ( 9m+66m)
Material utilitzat; 1 x 100; 1 x 40 m; 1 x 30 m

 

 

 

Torrent Pas des Marge.

 

Iniciem la interessant ruta d’avui a Cala Tuent, concretament abans d’arribar al restaurant, on hi ha lloc per tres cotxes. Agafem el camí senyalitzat com GR 221 direcció SW. En pocs minuts arribem al coll de na Polla, on se’ns obri probablement la millor imatge costanera de Mallorca. Deixarem a la mostra dreta la torre des Forat i continuarem pel camí amb lleugera davallada. Hem d’estar atents perquè´en haver passat pel costat de dos grans pins arribarem a una gran roca vora el camí, es el punt on abandonem el camí i ens enfilarem en forta o molt forta pendent, passarem sota les elevacions d’el Queixal i el seu germà petit el Clau i després una altra formació rocosa i curiosa que per no abandonar el “tema odontològic” li diem el Corc. Bé, dit aquesta petita collonada,  prosseguim la dura ascensió ara ja ferrats al murallo de l’esquerra fins a arribar als vestigis de l’antic camí empedrat sostingut per marges que dóna nom al Pas des Marge a la part de dalt.

Aprofitem l’ombra per berenar ( el qui la duit) i posar-nos l’arnés, etc. perquè just a la nostra dreta i a tants sols 3 m tenim el tàlveg del torrent Pas des Marge. Hi accedirem per la part que ens resulti més còmoda, noltros ho fem uns metres mes a dalt.

Una vegada dins el tàlveg, bastant brut d’aritges, iniciem una sèrie de petites desgrimpades. Després d’una zona descoberta arribem al primer salt de 18 m. Quasi tot seguit ve el segon ràpel, aquest de 50 m, no cal dir que les vistes són encisadores. Després ve el tercer salt de 16 m, amb les plaques molt baixes el que dificulta una mica l’inici del descens. Caminem uns 40 m per arribar al darrer salt de 75 m, fraccionat en dos el R-4 de 9 m i el R-5 de 66., Cal dir que la sortida del salt de 9 m és tremendament incòmoda i exposada perquè les plaques estan situades molt baixes i a la part exterior. En aquest cas convé posar una cinta a una petita escletxa a sa roca que ens ajudarà amb la mà esquerra a fer sa maniobra.

Una vegada tots em arribat a baix, comentem coms ens ha anat, pleguem cordes i mengem alguna coseta.
Ara ja només ens queda baixar entre carritxeres uns 15 m per arribar a la zona coneguda com a Clot de ses Figueres  en el camí GR-221 i d’aquí cap a cala Tuent a fer un capfico.

En Rafel que ens ha acompanyat per primera vegada  a fer aquest torrent ens a convidat a ca seva ( Tuent Experience) a menjar un variat de gelats fets per ell. Quina disfrutada. Mem si repetim un altre dia.

 

veure fotosyoutube75wikiloc75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina