Torrent de l’Assarell

Data: 25-11-2017
Dificultat;  mitjana
Salt més alt: 40 m.
Cordes: 2 x 40 i 1 x 20
Recorregut: 2.500 m. aprox.
Desnivell: 350 m. aprox.

 

 

 

 

 Torrent del’Assarell.

 

 

U Torrent de l’Assarell  es tracta d’un torrent de bona envergadura, tant per la seva longitud amb més de 2,500 m. com pels seus nombrosos salts més de 30, amb un de 40 m. en la part alta, és més torrent que molts considerats clàssics i que es fan habitualment.

Avui no duia aiguat, així i tot hem trigat un total de 5,30 h. per fer-ho integral, començant a les cases de l’Assarell i acabant en el pontet de Can Cusset.

Descriure la quantitats de salts que té, més de 30 i la seva longitud resultaria ”interminable”, per això solament ho faré en algun dels seus aspectes.

Sortirem del poble de Pollença just on està l’oratorio de Roser Vell, Si venim de Palma entrarem per la primera desviació a l’esquerra, al final trobarem l’oratorio. Des de l’oratorio agafem el camí asfaltat de Can Bosc. Als 2 Km arribarem a un pont que salva el torrent de l’Assarell i a un encreuament, davant tenim Can Cosset, noltros agafarem cap a la dreta i als pocs metres prop d’un centre de recollida de fems podem deixar el cotxe si només hem vingut amb un, si ho hem fet amb dos, primer anirem a deixar un dels cotxes gairebé al final del camí de Can Bosc aproximadament a 1,5 Km just abans d’arribar al cami de les cases dels Rafals, Nosaltres com només em vingut amb un cotxe i per no fer la resta del camí carregats com a someres, anem amb el cotxe fins al final del camí per deixar les motxilles i tornar al pontet de Can Cusset a deixar el cotxe perquè serà en aquest mateix punt on sortirem del torrent.

Una vegada acaba amb la logística dels cotxes comencem, a caminar pel mateix camí, a pocs metres deixam l’asfaltt el cami es transforma a vegades formigonat a vegades de terra, fins a arribar just a les cases de l’Assarell.

Ens posem els neoprens i a “l’aigua s’ha dit”. De seguida podem apreciar la verticalitat del tram mes alt amb una seria de petits salts fins a arribar al de 40 m. Aqui les vistes sobre la Cuculla de Fartàritx son espectaculars. Aquest salt es pot fraccionar a 20 m. a la dreta però si es fà fraccionat es perd la satisfacció de fer-ho pel seu tàlveg i no gaudir de l’aigüa, en elseu cas. Amb un parell de desgrimpades ja som a baix al plà, on el torrent s’encaixona enmig de parets per creuar els camps de cultiu.

Prosseguim pel tàlveg fins a arribar just a les cases dels Rafals on hem de sortir del torrent per superar un pontet tancat amb reixes.

A partir dels Rafals vindran una successió interminable de salts, alguns fins a 20 m, passarem per una zona molt encaixada amb algun tram molt estret de gairebé només 80 cm, li segueixen alguns trams molt bruts de vegetació el que dificulta i ralenteix la marxa, després sortirem a uns camps on haurem de caminar uns 400 m., sembla que s’acaba idó no segueix amb uns quants salts més, alguns encaixats anomenat ses Caldereres de Sitges, per finalment arribar a la zona on el torrent transcorre per enmig de parets on encara caminarem uns 450 m més fins a arribar al pontet de Can Cusset on tenim el cotxe. Si no es vol fer així existeix una un altre opció que és sortir abans del torrent just per un pontet de pedra que ens hem trobat molt abanç i on podem agafar una pista a l’esquerra que ens portarà a la cruilla de Can Cusset.

 

 

veure fotoswikiloc75

Barranco Peonera Inferior ( Sierra de Guara )

 

SaltoCircular: no
Dificultad: Baja con caudal mínimo de verano
Desnivel: 60 m.
Horario Total: de 4 a 5 h. (Según grupo).
Longitud aprox.: 6,5 Km. ( 3 Km hasta las Fuentes de Tamara y final tramo deportivo)
Barranco situado en la cuenca del Alcanadre.
Punto de partida: carretera Bierge a Rodellar, Km. 6 aprox (Parque sierra de Guara).
Punto de llegada: presa de Bierge.

Fecha; 07/08/2017

 

 

 Barranco Peonera Inferior, (Río Alcanadre) Sierra de Guara.

 

Al ser esta la primera descripción de los barrancos que hemos descendido haré una breve descripción del sitio donde nos encontramos;

La sierra de Guara está situada entre el Valle del Ebro y los Pirineos. Es la zona prepirinaica de la provincia de Huesca, la más norteña de las tres provincias aragonesas. Esta tierra de transición, denominada el Somontano, se trata de una zona de clima mediterráneo dominada por la vid, el olivo, el almendro y las carrascas, y espectaculares barrancos excavados en la roca calcárea por los ríos Flumen, Guatizalema, Calcón, Alcanadre, Isuela, Mascún y Vero.

El Parque Natural de la Sierra y cañones de Guara se extiende al norte de la capital comarcal, Barbastro. Fue declarado Parque Natural en 1990 y cuenta con 47.450 hectáreas, sin contar la zona periférica.

La cota de altitud oscila entre los 430 metros y los 2.077 del Pico Guara, el más alto del parque.

La vegetación de la zona sur es más seca y abundante de encinares. En la zona norte con más especies frondosas como las hayas. En cuanto a la fauna, destaca el buitre leonado, el quebrantahuesos y el águila real.

Dicho esto empecemos con el primer barranco.

Neopreno completo barranco con caudal permanente
Cuerdas: No necesarias ya que no tiene rápeles, pero aconsejable llevar una cuerda de rescate de 15 / 20 metros.
Material de instalación: Tan solo observamos un anclaje en un resalte.

Una auténtico parque acuático en plena naturaleza.

Descenso acuático y lleno de belleza. Destaca la cueva de “D’os Tisidores”, vistosa cueva en la orilla izquierda, bajo la cual discurre el río Alcanadre que se adentra formando un atractivo rincón. Los estrechos de Tamara; tramo final del cañón, el único que se estrecha. Finaliza donde brotan las fuentes del mismo nombre, un caudaloso manantial que mana en unas rocas calizas de la orilla derecha, a la salida de los estrechos. En los cuales pasamos por debajo de gigantescas telarañas habitadas lo que nos creó algo de tensión. Las badinas son de los más espectaculares; que junto con la fuente de la Támara, la de Puntillo, y la presa de Bierge son suficientes alicientes para hacer de lo más agradable la excursión barranquera.

Salimos del pueblo de Radiquero donde nos ospedamos y tenemos nuestra base, y nos dirigimos hacia el pueblo de Adahuesca y desde aquí hacia el de  Bierge tomaremos la carretera hacia Morrano. Dejando un vehículo de recogida en el aparcamiento de la central/presa de Bierge. Regresamos por la misma carretera hacia Bierge y tomamos dirección hacia Rodellar por la carretera HU 341.  seguiremos por esta carretera, entramos en el Parque Natural de Guara,  hasta que aproximadamente sobre el Km. 6 una curva muy cerrada a la izquierda nos muestra a mano derecha un olivar, y junto a el un amplio aparcamiento a nuestra izquierda nace la una pista forestal que rápidamente se transforma en sendero.

Esta senda que desciende muy rápida y verticalmente nos conduce al río Alcanadre, donde iniciamos el descenso del cañón conocido esa parte  como Peonera Inferior.

Al final de esta senda ya divisamos el río y a nuestros pies observamos una instalación con grapas ( una pequeña ferrata) que nos ayudará a desgrimpar unos pocos metros. El sendero se vuelve cada vez más vertical y  vamos apreciando el ensordecedor sonido del agua que baja por el río.

Llegamos al fin al Rio Alcanadre donde en su orilla derecha  nos encontramos con muchísimos barranquistas ( podemos contar más de 70 ) esperando turno para meterse en el agua, más lo que van llegando después de nosotros.

Rápidamente se nos acerca un guia de uno de los grupos ( la totalidad son empresas) que nos ha visto llegar y enseguida se ha dado cuenta que no formamos parte de ninguna empresa, pero al ser 9 barranquistas nos consideran un grupo y nos explica el funcionamiento ordenado del descenso del barranco. Es decir, que hay que guardar turno, entre grupo y grupo hay que guardar unos 10/15′, para evitar montoneras en determinados puntos. Mientras nos lo explica nosotros ya nos habíamos puesto los neoprenos por lo que tuvimos que esperar con ellos puestos. Era casi imposible quitárselos y volvérselo a poner con la sudada que llevábamos….. mientras esperábamos  aprovechamos para merendar y comer  las famosas chuches de Xavi. El protocolo consistia en llegar, esperar turno de 15′ ponerse los neoprenos,  reunión o briefing y iniciar el descenso. Como nosotros ya llevábamos el neopreno puesto, aguardando en el agua y nuestro briefing fué ” rápido” por no decir inexistente, estábamos ansiosos y nada más cumplir el tiempo acordado iniciamos por fin el descenso.

Lo primero que nos llama la atención es la fuerza del agua, a pesar de tener un caudal bajo. Consta de dos partes: los Estrechos de Fornazos y los Estrechos del Puntillo, entre ambos, el cañón se abre junto a las Fuentes de Tamara.

A los pocos minutos dimos alcance al grupo inmediato anterior, que nos dejaron pasar.

Los tramos iniciales son sencillos, empezando con unos resaltes interesantes justo antes de llegar a los Estrechos de Tamara. Aquí nos encontramos con el famoso paso de Anais, donde una placa nos enseña uno de los sifones más peligrosos del  Barranco.

Una larga badina nos abre el paisaje y muestra la fuente de la Támara. A la derecha, junto a unos juncos encontraremos una senda y una pista de petroleros intransitable, por el que se accede a Morrano. 

Nosotros no damos por finalizada la actividad en las Fuentes de Tamara, proseguimos por el río Alcanadre durante unos 3,2 Km más hasta llegar a la presa de Bierge donde habiamos dejado el otro coche.

Unos metros más abajo hacen su aparición unos estrechos, un caos y unas preciosas fuentes que no dejan lugar a dudas del punto en que nos encontramos: el “Puntillo”. Recreándonos en este peculiar tramo, sólo nos queda salvar una bonita badina y seguir río abajo realizando “aguatreking” durante aproximadamente 1 hora hasta la presa de Bierge, no pudiendo saltar saltar los 8 m del salto de agua de la central, por estar prohibido.

 

 

 

 

veure fotoswikiloc75youtube75

Torrent de na Mora; Sortida pel Joncar

 

Circular: Sí
Tiempo total empleado: 8 h.
Recorregut total del torrent: 1.500 m

Desnivel Positivo: 150 m
Salt mes alt: 12 m.

Nadando: 300 m.

 

 

 

 Torrent de na Mora; Sortida pel Joncar

 

Comencem deixant un cotxe a la plaça dels Reis de Mallorca del Port de Sóller, i amb els altres ens dirigim al Mirador de ses Barques, km 44,800 de la Ma-10, per iniciar la ruta per l’antic camí de Fornalutx a Bàlitx fins a les cases de Bàlitx d’Avall, on entrem al torrent de na Mora. Els primers 15 ‘ són de caminar pel tàlveg, fins a arribar als dos primers gorgs que és podem salvar per la dreta, després venen una successió de salts i tobogans sent el més alt de 8,5 m, fins a arribar a Cala Ferrera, que marca la fi de la primera part i el començament de la segona molt més atractiva. En aquest punt tenim dues sortides a l’esquerra, una que va al pas de s’Heura i l’altre al coll de cala Ferrera i cap a s’Illeta.

Iniciem el descens de la segona part de gran bellesa, que inclou el tram de sa Fosqueta totalment encaixada i amb l’aigua gelada. En aquest tram es on trobem el salt de 12 m.

Avui tots els salts estaïn perfectament equipats, però no sempre es així, per tant, hi ha que duu sempre cordes suficients per si ho volem remuntar. Noltros en dúiem per si no podíem sortir per la mar, però no va fer falta perquè en arribar al seu final trobem la mar com una bassa d’oli. En preparem i ens llencem a l’aigua per nadar uns 300 m aproximadament direcció SW. Aquesta opció només s’ha de fer si la mar i les nostres forces ho permeten. És una experiència inoblidable no sols pel cansament de nadar tants de metres a mar obert sinó per l’espectacle dels penya-segats i tot el seu entorn vists des de la mar. Ens ho prenem en calma perquè podem tardar fins 45’/60’ en cobrir aquest “petit” trajecte. Passarem per davant la cova des Pujador, a l’altra costa tenim el morro de na Mora i el seu pas, després el penya-segat s’hi ha acaba i comence un litoral menys abrut i accessible, però em de seguir nadant fins a arribar un poc abans del Cavall Bernat des Joncar, per on sortirem a terra.

Una vegada descansats i haver dinat, prenem la dura pujada pel tirany fins a enllaçar amb el camí que ve (dreta) de s’Illeta i va ( esquerra) al pas de na Cordellina-coll de Cala Ferrera-pas de s’Heura. Noltros prenem direcció SW ( dreta) per aquest encisador recorregut, passant per damunt s’Illeta, per davall es Cavall Bernat de s’Illeta, fins arribar després de uns 3 km al carrer Bèlgica i a la plaça dels Reis de Mallorca on em deixat uns dels cotxes.

 

 

veure fotos

SA FOSCA PER PAS DES DURO

 

Tipo: Circular

Distancia total recorrida
Tiempo total del recorrido:  .
Altitud máxima: .
Altitud mínima: .
Desnivel acumulado Positivo:
Desnivel acumulado Negativo:

Cordes: 1 x 40 m i 2 x 20 m.

 

 SA FOSCA PER PAS DES DURO.

 

Després que l’112 anunciàs desguàs de l’embssament del Gorg Blau decidim fer sa Fosca pensant que tots els gorgs estarien plens i que correria s’aigua. Idò no va esser així, tan sols corria un filet d’aigua suficient per mantenir  la majoria dels gorgs en mínimes condicions, no així el primer que ens topan, el gorg Aixuc fent honor al seu nom, després el dificultós i malait gorg de s’Olla de 2,5 m de fondària també aixuc, noltros per superar-lo obtem per l’esquerra fent el pas de la Ballarina ( IV)  vista la manca d’aigua la cosa no pintave gens bé.  Després els següents tobogans, el des Forats, el d’en Balti, del Parany, etc.. ja tenian un mínim de capdal aceptable gracis a les filtracions.

Iniciem el descens pel pas des Duro, també conegut en el temps com a pas des Porxo Esbucat, díficil pas que permet baixar des de s’Esquerda nom que rep la serra d’abrupta relleu que arriba al 548 m d’altura i separa la Terra de s’Esmolar i la Rota d’en Negre. La forma accidentada explica l’origen metafòric del seu nom. Antigament els caçadors l’empraven en les eixides per a capturar coloms. A partir d’una de les primeres baixades del torrent ( 1965), es comença a coneixer amb el nom de Pas des Duro degut al fet anecdótic de la troballa d’una d’questes monedes de cinc pessetes durant un ascens del citat pas. La primera part del pas es relativament “fàcil” pels que en saben. A la segona part molt més vertical i una mica més complicada, on destaca el petit pas per dins un forat conegut com a  la coveta de la Por, després arribarem al replà dels llorers ombrívol i perfumat.  Continuem ara per un tirany entre llorers fins el proper bot de 6 m, es el pas dels Arbrets, després ve un placa inclinada, després un salt de 10 m fer  salt de la Corda Vella, es diu així perquè fa anys els caçadors hi havien posar una corda fitxa. Posem la de 20 m per fer el salt sense haver de fer un cavi de corda suspesos a unes clavilles de ferro. Anirem rapelant amb tendència cap a la dreta per arribar a un replà on sa inicia una canal, primer ferem un ràpel escalonat  de 20 m, i en el seu final ens deixarà a la capçalera del darrer ràpel, abans d’arribar al tàlveg,  d’uns 10 m equipat amb grapes per facilitar la ramuntada.

Avui en día tot el pas está perfectament equipat amb anclatges i cordes fitxes.

Després d’una hora i mitja de descens arribam tots els companys al tàlveg del torrent des Gorg Blau, just a la sortida del gorg Aixut. Recordem que tots el passos  dins la Fosca són de  III grau  i algún de IV. Proseguim el descens arribant totduna al gorg de s’Olla completament aixut, el que ens fà pujar la tensió i on ens varem haver d’emplear a fons per pasar-lo i gracis als companys. Setim alivi al veure que el següen gorg del tobogán dels Forats te l’aigua suficient, on ja ens relaxem. Aviat arribem al comencement de Sa Fosca amb el seu bot de l’Acollonament de 17 m, li segueix  l’estret pas de sa Serp. Proseguim “el viatge” pasant per l’Escopidor seguit pel Foradi. L’aigua sa menten en òptimes condicions. Després de nadar uns metres ens arribem a la Plaça de ses Travessies i les primeres clarors provinents del sostre. Proseguim, pasem es caragol i tornem a veure claros, esteim en el  Pas des Cavallet, després d’un parell de gorgs arribem a la Plaça des Tremolor on novament ens arriba claror de l’exterior, senyal de que sa Fosca s’ha acaba amb els seus 500 m de recorregut. Ara ja en claror directa pasem per davall del pas dels Caçadors que constitueix la darrera dificultat important pel descens de sa Fosca, una escalons picats a la roca ens faciliten l’accés, encara que l’existència de verdet ho fa perillós. Després vendrá es Penyal Entravessat, dues gran roques encaixades enmig de les imponents parets li donen el nom. Després vendrà es Tur, es tracta de un  petit bot  on s’aigua ha anat dipositant gran quantitat de materials carbonatats que són coneguts amb aquest nom. Tot seguit arriba Es Passet, ja descrit per l’Arxiduc “Es remunta un tram del llit pedregós (del Torrent des Gorg Blau) excavat a les roques verticals, fins arribar al passet. Aquí entre les penyes, s’hi trobem moltes pruneres bordes”. Probablement identifica un sencill pas situat abans d’entrar dins sa Fosca ( des de l’Entreforc).

Així com un no res arribem a l’Entreforc tot espectacle per la’altura del seus espadats de fins a 222 m. El topónim de Entreforc ja es troba documentat a l’any 1612, i també a 1630, amb la forma plural “ Entreforchs”, es podría explicar pel fet que a les proximitats hi conflueixen dos torrents més: El Torrents des Boverons i el Torrent des Horts. No obstant aixó, les dimensions dels seus llits no són comparables ambs el dels altres torrents ( des Gorg Blau i de LLuc), als quals tradicionalment se’ls atribueix l’origen d’aquest topònim.

Lloc on aprofitem per canviar-nos i menjar alguna cosa, vigilats per l’amagatall d’un famós soldat, la cova del Soldat Pelut, des de on em pogut disfrutar en altres ocasions  de la seva privilegiada situació.

La tornada la feim pel camí des Burgar, llarga  i dura pujada, únicament aliviada pel pensament  amb les chandis fresquetes  que prendrem al bar des Coll de sa Bataia. Durant el trajecte podrem anar contemplant les impresionants vistes sobre la serra de les Farines 547 m i el massís del Puig Roig de 1.003 m.

Durant la pujada pasem just pel costat de l’avenc de la Miranda de -88 m de profunditat, la planta és de 25 m de longitud i una amplària de més de 4 m a l’alvèol central.

veure fotosveure video

Salt de la Jonquera i Pas de sa Cabra

 

Tipo: Circular

Recorrido Total de la actividad: 3.5 km.
Tiempo Total recorrido: 5 h 15m. (cordada de 7 personas)
Altitud máxima: 283 m.
Altitud mínima: 73 m.
Desnivel Positivo: 166 m.
Desnivel Negativo: 166 m.

 

 

Salt de la Jonquera i Pas de sa Cabra

 

Tornem per terres d’Artanenques, un indret carregat d’història de la conquesta, bé ja que hi som en contarem una mica; En 1230, el rei Jaume I el Conqueridor comandava les tropes catalanes que varen rendir als musulmans de les muntanyes d’Artà. La gesta està relatada en el Llibre dels Feits, que conta com un exèrcit de 35 cavallers armats muntaren per lo coll de sobre la muntanya per so que a aquella, exida neguna no les aparagués— i alguns centenars de soldats catalans i almogàvers a peu, els quals envestiren muntanya amunt —ésta era tan pendent e tan alta que acabava en punta, y la roca eixía a fora;  en mig d’aquella, havien estat fetes les coves, que cap pedra que vengues de dalt podia fer mal a les coves— varen rendir el 31 de març després d’un llarg setge, 1.500 sarraïns que resistien en les coves dels penya-segats de la muntanya, esperant reforços de Pollença que mai arribaven. Això succeïa en el barranc de la Jonquera, a les deu i mitja del matí del 31 de març de 1230, el diumenge de Rams.
Després una columna de 2.000 persones, 10.000 vaques i 30.000 ovelles, d’una llegua de longitud, sa dirigien penosament cap a Ciutat.

Recordem i tornem a lo nostro, estem en el punt de partida a l’Ermita de Betlem, 316 m . Comencem a caminar SW. pel camí que du al Bec de Ferrutx 528 m., passem primer per davant el cementiri i continuem per aquest bell camí fins a arribar a les antigues i abandonades cases de Can Virell, passem pel mig d’elles i anem cap a unes marjades. A partir d’aquí baixarem al torrent de la Jonquera arribant just a la capçalera del primer salt de tants sols 10 m., ens posem els arnés i muntem la corda per davallar. Superat aquest petit salt ens queda una caminada per dins la coma fins a arribar a la capçalera ben engorjada del gran salt de 60 m

Per muntar les cordes ho farem a la placa més allunyada del passamans d’1,5 m, que té una petita dificultat en estar el passamans més baix que la sortida, Però tenim l’ajuda d’una petita roca plana o pedal que gaire i cap mitja bota. Muntem les cordes de 60 m i iniciem el descens dels primers 40 m totalment volats que ens permet gaudir d’aquest indret tan fastuós. Després ve una successió escalonada de 20 m fins a arribar al gorg final.

Una vegada reunits tots iniciem el retorn pel vessant SO. (esquerra) amb pendents impossibles i només amb un sol punt dèbil, el Pas de sa Cabra. Per tastar aquest itinerari ho farem superant una pujada fins situar-nos ben a la falda dels penya-segat que vorejarem, tot duna podem veure una gran balma a la nostra esquerra a dalt, idò el pas penja just damunt sa balma, seguim fins a trobar, a pots metres, una depressió que ens facilitarà l’ascens. Comencem a grimpar direcció a un petit esperó que tenim al davant/esquerra. Aquí el terreny és planer i aprofitem per posar-nos els arnès i preparar la corda per fer un improvisat passamans.

El pas encara no el veiem però el tenim davant nostre uns metres mes a dalt, i cal atacar-lo directament, es tracte d’una cornisa ascendent estreta i quan dic estreta és que és estreta, aèria molt aèria, amb només dues preses per ses mans i una aritja que te frega sa cara, el que el ho fà delicat, no pots badà.

Superat el pas de sa Cabra toca menjar i descansar, mentre t’imagines per aquest pas els musulmans perseguits pels soldats catalans….

Des d’aquí continuem NE i accedim a la part alta directament per la carena, sense traça, anirem superant petites comes, i tot el temps amb el torrent a la nostra esquerra i abaix.

En arribar a la part més planera vorem un petit pinar idò l’em de deixar a la nostra dreta i seguir fins a trobar el camí de s’Ermita. I la Coma dels Captius, i d’aquí als cotxes. Donant per acabada l’excursió d’avui.

 

 

flickr75wikiloc75

Torrent de Binifaldó

Torrent-de-Binifaldó-(61)--Data: 6-12-2014

Recorregut total: 7 Km

Recorregut esportiu: 1.250 m.

Desnivell: 220 m.

Salt mes alt: 19 m.

Cordes: 2 x 20 m. +  1 x 10 m.

icono rapel

 

 

 

TORRENT DE BINIFALDÓ

Avui hem fet dos grups, mentres uns anavem a fer el torrent altres anaven a fer senderisme pels voltant de LLuc,.

Comencem el recorregut a l’àrea recreativa de Menut II on deixerem els cotxes, però abans em agut de deixar un altre cotxe a la Urb. des Guix per sa tornada.

El torrent ja al tenim a pots metres per lo que l’accés es fàcil, i comencem a caminar per l’antiga carretera de Lluc, avui en dia… bé no cal comentari, pasem per un botador i als quarenta metres  ens fiquen dins el torrent, quie duu aigua suficient per disfratar-lo. El primer tram es fà per dins un bellisim alzinar durant uns 600 m. per després començar amb un primer salt de 5 m. seguit d’altres de fins a 11 m. La segona part es molt més atractiva, mes engorxada i amb el salts mes alts i amb l’entrefortc del torrent d’Alqueda.

Després seguirem fins arribar a la carretera de Cosconar just a la corva on hi ha un pontet. Seguirem per la mateixa carretera, passarem pel Clot d’Albarca i finalment a LLuc

Acabem el dia d’avui tots plegats amb un bon plat de frit  al restaurant del Coll de sa Bataia. La sorpresa  va ser que mentres dinavem es va posar a nevar i  ho va deixar tot ben enfarinolat i una temperatura de 1º.

flickr75

Torrent de Solleric

Torrent de Solleric (73) bisData: 22-11-2014

Dificultat: Mitjana

Recorregut total: 3.454 m.

Recorregut esportiu: 400 m. + 500 m.

Desnivell: 200 – 500  m.

Cordes: 2 x 20 m.

 

 

 

 

 

TORRENT DE SOLLERIC

 

Avui hi ha agut disparitat d’opinions, mentres uns decideixen duu el neopré complet ( els mes inteligents) , altres decideixen duu només el neopré d’estiu curt/short ( els mes caparruts) i altres més arriesgats desideixen no duu cap tipus de neopré  “a pelo”, bé como vos podeu suposar la geló de l’aigüa va fer pujar la tensió.

Aquest torrent integrat en el grup de torrents  de coleccionista es prou interesant como per fer-ho, i no desmereix gens d’altres, té bots de fins a 20 m., es llarg uns 2.000 de recorregut semi-ésportiu i la zona es de gran bellesa.

El cotxe el podem deixar a la vorera de la Ctra. Ma-2100 a l’altura del Km-18.  Caminem en direcció a Orient, a la primera corva a la dreta comence el GR-221-G seguirem pel camí fins arribar a les cases de Solleric.

Lo més complicat es trobar el cami semi-empedrat que puja al Coll , la capçalera e inici del torrent. Que no descriuré aquí. Aquest camí no surt a l’Alpina, probablement servia de conexió entre les grans finques de Solleric i Comasema.

La capçalera del torrent es troba a una cota de 500m. en el coll que separa la Mola de son Monserrat  i la serra d’Amós, Ja en el tàlveg trobem el primer salt, amb placa a la dreta, de 12 m. més altres 3 m. desgrimpables per l’esquerra, després de caminar uns 200 m. ens troben el segón salt de 10 m. equipat amb dues plaques. Després vé el salt més alt que fà 20 m., li deim el  salt de sa Cova perquè té a 4 m. de l’inici una cova de grans dimensions  formada per el taponament d’una gran roca, Seguidament vé un altre salt important de 15 m. també equipat amb dues plaques. La resta de salts que quedan abanas d’arribar al plà de Solleric son tots desgrimpables.

Una vegada superat el primer tram difertenciat del torret, el més esportiu, el torrent transita pel plà de Solleric sent el seu punt més caraterístic el pontet pel que pasarem per devall.

Després comence la tercera part del torrent on s’engorxa i que es situa enmig de la ctra. Ma-2100 i el cami GR-221, en aquest tram té dos salts de 4/5 m. equipats amb placa i pont de roca, aviat arribem a la presa on sa pot dir que acaba lo més interesant, ja que des d’aquí  fins arribar a ses passadores (final) queden uns centenars de metres de caminar per dintre del tàlveg.

flickr75wikiloc75

Torrent de l’Ofre

Torrent-de-l'Ofre-(7)-(CopiData: 8-11-2014

Dificultat: Mitjana

Recorregutr esportiu: 500 m.

Desnivelkl: 240 m.

Cordes: 2 x 40 m. y 2 x 20 m.

 

 

 

 

 

DESCENS DEL TORRENT DE L’OFRE

Tot un clàsic dins el món del torrentisme a Mallorca. El seu recorregut esportiu es curt tant sols d’uns 500 m. pero intensos. LLàstima que no dugués molta més aigua, enguany està ploguent poc i els torrents s’ho resenten. Eixí i tot amb bona companyia i un torrent ja no es pot demanà més per disfrutar. Cal destacar el salt des Cans, el des Tubo de 22,5 m., el de sa Figuera o Degotis de 34 m. acabant amb de Can Catí de 30 m.

L’aproximació pel barranc és de gran bellesa, com es diu en el llibre dels Torrents Clàssics de la Serra de Tramuntana ” Que parla del binomi de les roques dures del lias inferior que presenten una morfologia de parets verticals i les roques blanes del trias que fan costers suaus on s’han edificat els milers de marges sembrats d’oliveres.”

flickr75wikiloc75

ULLS DE SA FOSCA

Ulls-de-sa-Fosca-(53)Data: 25-10-2014

Activitat: Barranquisme

Salt mes alt: 40 m.

Zona: Sa Fosca

 icono rapel

Cada vegada que comencem una excursió a la barrera que baixa al Pas des Duro el día promet. Idò avui encara es mes prometedor que mai  perquè anem per primera vegada a baixar a sa Fosca pels Ulls de sa Fosca, una entrada natural similar a sa de sa Bombilla.

Les cares dels artistes d’avui expressen una mescla de felicitat i nirvis.

Bé idò, una vegada a sa barrera iniciem el descens pel camí del qual sortirem aviat per la dreta per un tirany amb direcció al coll que hi ha a la serralada de la nostra esquerra. Per arribar al coll farem alguna grimpada, superat iniciem el descens sense cap tipus de caminoi o senda, per enmig de carritxeres i afilades roques, anirem perdent altura amb direcció Sud (esquerra), fins a arribar a una esplanada a la balconada de damunt sa Fosca, on hi ha una fita que ens indica el descens quasi vertical a seguir. Aquí les vistes són indescriptibles, amb la impresionant pared vertical de l’enfront, que maldament pareixi mentida és por remuntar.

Ens posem l’arnès i casc perquè aviat haurem de rapelar el primer bot de 15 m. tot seguit ve el 2n de 20 m. recentment re equipat amb plaques.

La vegetació és esponerosa, alzines, llorers, mates, etc., pareix que estem a una altra època.

Seguim descendint per un tirany ple de fulles i pedres soltes, farem alguna grimpada per arribar a una escletxa i des d’aquí ens dirigim a la vertical on trobem la 3è reunió muntana a un pont de roca, es el bot mes llarg de 35 m. i acaba volat.

Arribat a baix, les sensacions de les olors, els colors i l’entorn emborratxa a qualsevol. Estem immersos en el barranc més fascinant d’Europa, a una part intermitxa, encara ens quedens uns ràpels més. El següent ràpel curt de 15 m. i tot seguit muntem el 2n amb dues cordes de 40 m. que en deixa físicament damunt el sostre de sa Fosca i encara a 80 m. per damunt el tàlveg del torrent.

Acabat aquest darrer ràpel arribem a una espècia d’olla on hi ha l’entrada de sa Bombilla que ha estat recentment re equipada i millorat amb uns passamans i una placa a sa vertical, cosa que s’agraeix, ja que les cordes se solien queda enganxades i impossibles de recuperar, com ens va passar la darrera vegada.

Abans de posar nos els neoprens el personal no pot aguantar i sa posa a cercar el forat per on em de davallar a sa Fosca, aviat el tenim localitzat.

Després de menjar alguna cosa, emprenem el que aviem vengut a fer, descendir a sa Fosca pels Ulls de sa Fosca.

El primer bot és curt només de 7 m., està equipat amb dues plaques anellades a la dreta.

El segons bot fa 30 m. està equipat amb una passamans d’acer i dues plaques a la vertical. En aquest lloc cal anar molt alerta per la quantitat de pedres soltes que hi ha, amb el conseqüent perill pels qui estàn abaix.

El darrer bot de 40 m. també equipat a la capçalera amb un passamans d’acer i dues plaques anellades a la part dreta. Tot el seu recorregut és de gran bellesa.

A la davallada  si ens fixem podem veure la cleritat de l’exterior que arriba per on em davallat i la que es reflecteix de sa Bombilla, dons aquestes dues lluminositats són els ULLS DE SA FOSCA.

Arribem al tàlveg abans d’arribar  la zona anomenada sa Plaça des Tremolor, ara tot són cares contentes i satisfetes, no hi ha per menys.

Ara només ens queda recórrer els darrers 75 m. de sa Fosca i altres 80 fins a arribar al pas dels Caçadors, la qual cosa és fa caminant perque no hi ha gaire aigua.

Com sempre l’arribada a Escorca pel camí des Burgar és fa terriblement dura.

I aquí acaba una amb les millors sensacions que em fet.

Acabem inmersos a la frescor de les chandis i a la dolçor de les xocolates que ens ha preparat na Cati de sa Tafona.

flickr75youtube75

Torrent del Comellar d’en Corso

torrent-del-comellar-d'en-cData: 11-10-2014

Desnivell: 200 m.

Ràpel màxim: 42 m.

Cordes utilitzades: 2 de 40 m. i 1 de 20 m.

 

icono rapel

 

 

Torrent de gran bellesa del tram sud de la serra de Tramuntana, a un lloc poc donat a les les pluges en canvi està guardat per altres torrents de la zona; El Torrent de ses Bardes amb sortida al mar, el Torrent de ses Serres també amb Sortida al mar, el Torrent de ses Basses amb sortida a terra però al limit del Fondal de ses Basses, el propri Torrent del Comellar d’en Corso aquest com afluent del Ratjolí i el més populars de Tots el Torrent del Ratjolí. Tots Ells formen un grup d’excepcionals torrents de la zona.

Crida l’atenció Que aquest torrent sa equipàs recentment al 2011, per en Miquel Martorell i en Xisco Blas, o més encara Que el Torrent de ses Basses Sa equipàss el 2014 per membres de Doblevuit. Lo que demostra que es manté l’esperit explorador pera noves troballes.

Curiós el topònim de Comellar d’en Corso o Corsó, que no he trobat l’origen de la paraula Corso, que podria ser el gentilici dels habitants de l’illa de Còrsega o el llinatge de de un tal Corsó, com el Puig d’en Corsó. A saber.

Iniciem el dia deixant un cotxe als voltants del Camí del Ratjolí al objecte de tenir-lo el més prop per l’arribada i de amb l’altre ens desplacem fins al Coll de sa Gramola.

Agafem el Camí de ses Basses i a uns 500 m. arribem a la entra del camí que baixa a la casa de Can Panxeta, En aquesta ocasió, ens dirigim de fins a ella i en direcció O. anem fins al Comellar d’en Corso. No triguem a localitzar el comellar i descendir al tàlveg,

El valor que té el torrent
no es canvia per argent,
si les passes són doblers
les vivències són els xecs,
la fortuna és mirar
els tresors des Comellar
de’n Corso, joia captiva!
això no té preu + iva

de Miquel Ferrà

Una vegada possants en matèria, no vam trigar a trobar el primer salt i al fons un bellíssim gorg flanquejat per parets còncaves, que es pot salvar per l’esquerra, però vam decidir posar corda a un petit pi cremat.

Li segueixen diversos petits gorg tots ells amb aigua, el següent salt rel-levant és de un 20 m. dit el gorg del Fonoll, li eegueix un altre de 8 m. i després el torrent sa posa molt interessant i agafa una forma curiosa forma i bastant estret que acaba amb dos salts seguits de 30 m. segueix un salt de 42 m., encara que es pot fraccionar en dos de 20 m., nosaltres decidim fer-ho tot seguit perquè les plaques del fraccionament no les trobem adequadament instal-lades per després recuperar les cordes i a més perquè patirien molt frec.

En Aquest punt ja gairebé som dins del Ratjolí, ara ja només quede un salt de 20 m.

En l’últim gorg amb aigua crida l’atenció un amagatall fotogràfic instal · lat a la part esquerra que suposo serà per observar la fauna que l’habita.

Ja ens trobem en el tàlveg del Ratjolí, aprofitem cantonada per menjar-nos el bocata i descansar una mica i iniciar el remont, que encara els salts estan equipats amb cordes “Fixes” es troben recollides a les capçaleres per el que no ens son útils.

flickr75wikiloc75youtube75

Salt de s’Aigua (Torrent des Racó) i Torre de sa Mola de Tuent

Salt de s'Aigua

Salt de s’Aigua

Data: 27-09-2014

Recorregut esportiu: 80 m.

Desnivell: 65 m.

Ràpel Màxim: 40 m.

Dificultat: Fàcil

Temps: 1’30 h.icono rapel

 

Podríem classificar els salts que trobam arreu de Mallorca en tres grups. El primer fa referència als abundants salts d’aigua que se formen als torrents en èpoques de pluja i que van dels simples bots a les cascades que s’acosten al centenar de metres. En aquest cas la importància del desnivell fa que el salt aparegui com a determinant del nom.

La gent de la contrada coneix aquests llocs simplement com es Salt, però per saber d’on parlam s’ha d’afegir la possessió on es localitza. Els hidrònims més famosos d’aquest grup són es salt des Freu, un dels llocs més visitats de la Serra, es salt de Son Fortesa (Puigpunyent), lloc on neix sa Riera i on l’abundància d’aigua fou aprofitada per a la construcció d’uns jardins senyorials o es salt de Llinars el qual permeté bastir un complex format per sis molins d’aigua fariners. Un salt d’aigua també està en l’origen del nom d’un antic rafal d’Estellencs, posteriorment segregat en distintes finques (es Salt des Putxet, es Salt des Fonollar).

En el segon grup de topònims el salt apareix acompanyat d’un determinant que pot ser un animal o una persona. En el primer cas tenim per exemple: salt des Boc, salt des Cavall, salt des Ca o des Cans, des Moix. En el segon cas tenim es salt de n’Angelè d’en Buana, d’en Ganyó, d’en Gener, d’en Moixina, d’en Palla o d’en Panxeta. Alguns d’ells tornen designar salts d’aigua però desconeixem la petita història que s’amaga darrera d’aquests noms. S’exceptua d’aquest desconeixement es salt des Cavall .

El darrer del nostres grups el formen els salts llegendaris. Aquí s’inclouen el que pegà un soldat que fugia de la justícia d’un costat a l’altre del torrent de Pareis (salt des Soldat Pelut), el de l’esposa innocent que fou estimbada pel seu marit foll de gelosia al Grau de Lluc i salvada per la intervenció de la Verge (salt de la Bella Dona) o el del jove alaroner que fou empès a l’abisme del castell d’Alaró pels companys que havien perdut unes messions (salt d’en Fonoll). En aquest cas la Verge badava i per això el poble li dedicà el següent retret, recollit a les Rondalles(tom XXIV).

Font: Toponimia de Mallorca.

La ruta d’avui és especial en el sentit que sabem on anem però sense cap tipus d’informació ja que no hem trobat cap referència al SALT DE S’AIGUA, i per tant no sabem si està equipat, els salts que té, l’altura, etc.. res de res.

Portem 2 cordes de 60 m. 1 de 40m i una de 20 m més el material d’equipament necessari.

Comencem a la carretera de Sa Calobra Ma. 2141, Km-7,430 en una corba on a la dreta hi ha una petita esplanada deixem el primer cotxe. Ja que el segon ho deixarem a pocs metres de la carretera que surt a Cala Tuent.

Una vegada en el talveg del torrent no presenta cap dificultad, ni tan sols podem dir que es un torrent esportiu, està amb molta vegetació que dificulta la seva progressió, es tracta d’un talveg estret sense gaire desnivell, excepte els últims 150 m que ens trobem amb alguns salts tots desgrimpables, excepte el penúltim de 7 m. i l’últim de 40 m. que forma la màxima altura.

En el salt de 7 m. ens trobem que età “equipat” amb un spit de fà molt de temps que ens dóna una pèssima sensació, a saber els anys que portaria allí. Atès que la seva colacació és manual i una fiabilitat de 10 anys no convida a penjar-se d’ell. Està clar que fà molts pero molts d’anys que per aquí no hi ha devallat ningú.

Després ve l’últim salt el SALT DE S’AIGUA de 40 m. i “equipat” d’igual manera que l’anterior.

Els dos salts han estat totalment reinstal·lats amb material modern.

Aquest últim salt des de lluny sembla molt més alt, i és perquè no es veu el final del salt ja que en descendir-ho acabes en una preciós i àmplia canal que eleva moltisim el sòl.

 


 

torre-de-sa-mola-de-tuent  TORRE DE SA MOLA DE TUENT.-Torre de sa Mola de Tuent

Atès que el seu recorregut és molt curt, decidim completar-ho pujant a la Torre de sa Mola de Tuent a 472 m. d’altitud, situat en la Mola de Ca Palou, la qual cosa ens serveix per explorar la zona de sa Falconera i el Morro de sa Corda, per a una propera ruta.

A la pujada  en crida l’atenció el Pas dels Torrers equipat amb un passamans cable d’acer molt gruixut, un barana i tres escalons a lo ferrata.

Un poc d’història; «El 1596, Joan Binimelis projectà la torre de sa Mola de Tuent, dita també de can Térmens o de can Palou, perquè s’edificà en terrenys de can Palou. Entre 1936 i 1950, aprofitant la bona situació geogràfica amb relació a les costes catalanes, s’hi feren reformes i s’habilità com a observatori de vigilància aèria». (GEMall.).

El mateix Binimelis diu a la seva Nueva Historia de Mallorca (1593): «Luego junta a dicha cala está su promontorio que llaman la Mola de Tuent y sobre ella el monte de la Falconera, que es tan alto que tiene los fuegos de las torres de guarda; por esto el año 1596 se hizo en la cúspide de dicho monte una grande torre de guarda, y fuí yo enviado allá para trazar la de orden del Ilmo. señor don Fernando Zanoguera Virrey de Mallorca, y con esta torre se han cobrado los fuegos que aquí se perdían desde el castillo de Pollensa hasta la torre de la Seca […] Tiene dicha torre una pieza de artillería de bronce de 13 palmos de largo, con la que defiende todas sus cercanías».

L’any 1844, els torrers deixaren pas a un destacament de carrabiners desplaçats de la caleta d’Ariant, els quals no disposaven de caseta a dit lloc i que controlarien el contraban des d’aquí dalt. Deu anys més tard, destinaren dues persones com a cordó sanitari per a prevenir el contagi de l’epidèmia del còlera europeu.

L’any 1996 la torre fou cedida per l’Estat (Ministeri d’Economia i Hisenda) a l’Ajuntament d’Escorca amb la finalitat de ser destinada a refugi ocasional d’excursionistes i colònies d’estiu per a l’estudi de la natura.

flickr75wikiloc75youtube75

Torrent des Ratjolí

Torrent des Ratjoli (62)Data: 23-08-2014

Recorregut esportiu: 200 m.

Desnivell: 110 m.

Cordes: 1 x 30, 3 x 20

Ràpel Màxim: 26 m.

Dificultat: Fàcil

Temps: 1’00 h.

 

 

 

 

 

Torrent des Ratjoli

 

Magnific torrent per fer-ho amb poc temps, practicar el remont i gaudir d’un paratge de gran bellesa, malgrat lo perjudicat que ho ha deixat el gran incendi pasat.  Abans de l’incendi era com un jardí amb vegetació exuberamt, pi, mata, fonoll marí,garballó, jonc i altres, ara no es el mateix.

El primer salt de 26 m. es el més gran noltros. Varem deixar una corda de 30 m. fitxa per després remontar-ho. De totes maneres es pot salvar per l’esquerra.  Tots els salts están equipats amb dos químics cadascun. Després del gran salt venen petis salts, un primer tobogan de 5 m, un salt de 9 m, salt de 12 m, tobogán de 24 m, salt de 9 m, salt de 7 m, salt de 5 m. a tots ells no va fer falta deixar cordes fitxes per remonra-ho perquè estavan equipats amb cordes.

flickr75

Torrent de son Torrella

torrent-son-Torrella-para-wData: 15-08-2014

Recorregut esportiu: 200 m.

Circular: Sí

Cordes: 2 x 20, 1 x 10

Ràpel Màxim: 18 m.

Dificultat: Fàcil

Temps: 1’15 h.icono empleo cuerda

 

 

Magnific torrent d’iniciació i molt equipat i quan dic molt es molt. Avui no teniem massa temps perquè teniem dinar amb el companys i perquè ja feia massa dies aturats i el personal necesitava activitat.

Deixam els cotxes a l’entrada de l’embassament de Cúber i ens dirigim per la carretera amb direcció a la base militar, i a uns 20 m. aban d’arribar sortim de la carretera per ficarn-nos dins el torrent. A partir d’aquí venen un parell de petits salts i ben aviat arriobem al salt gran de 18 m. Després ve una succió de petits salts fins arribar a la partr final formigoneda.

Lo millor del día, a part de la companyia, va ser que gracis a na Catí que, per cert té una vista privilegida, va veure a dalt de la muntanya una cabra enganxada per un potó i cap per avall damunt una alzina. No podiem seguir i deixarla morir  així que en Juan va pendre per amut i la va lliberar.

flickr75wikiloc75youtube75

Torrent del Gorg de la Figuera

icono rapelTorrent del Gorg de la FigueraData: 10-maig-2014
Data: 14-juny-2014
Material utilizat: 2 x 60 i 2 x 20 m.
Desnivell: 500 m.
Recorregut: 1.300 m.
Està ben equipat.

TORRENT DEL GORG DE SA FIGUERA també conegut com a Torrent de sa Corbata.

Avui em compartit un manific día am n’Antònia i n’Esther del Club els Xots i ens ho em pasat de lo millor.

Es tracte d’un torrent amb pocs salts només cinc i totalment obert, però no por aixó desmereix l’entorn i les vistes son fantàstiques, cal destacar el seu darrer salt de 50 m. el mes espectacular ja que voles damunt el torrent de Pareis. Y al final un bon capfico a la mar.

Un torrent de coleccionista ja que la seva màxima es el darrer salt que dona dins el torrent de Pareis. Comencem al Nuu de sa Corbata i ens dirigim direcció NE primer en lleu descens per a poc a poc anar-mos fican mes dins a lo mes parescut a una torrentera. Aviat arribarem un a petit gorg amb un pontet, aixó ens indica que anem amb bona direcció. El terreny molt brut de vegetació ens fa anar amb certa lentitud.

Ens anirem sortint de la torrentera per la dreta per arribar al primer desnivell que superarem amb un llarga desgrimpada, proseguim per un tereny cada vegada mes brut i dificultós. Aviat vorem un poc mes avall una repisa amb un poc de terra a ella ens dirigirem per fer el primer salt de 45 m. La darrera vegada que hi varem anar va ser a l’any 2011 hi varem instalar un cordino amb un maillón, encara hi era i em bon estat. Aprofitem per berenar i beure. Aquest salt de 45 m. ens situa al talveg del torrent, seguidament ve el segón salt de 15 m.

Seguim caminant amb fort desnivell, per arribar al tercer salt de 16 m. Entre desgrimpada i desgrimpada ens anem atracant al punt final, al gran salt. Les vistes que tenim al davant son realment magestuoses. Aviat arribem a la gran vertical damunt el torrent de pereis. Un salt de 70 m. amb dos fraccionaments, un primer de 20 m. que ens deixa a un passamants que ens ajudará arribar a la reunió que hi ha a l’esquerra dos metres mes avall molt exposat, aqui comence el descens de 50 m. una primera part totalment en volat per arribar a una repisa ampla i seguir rapalant fins abaix, tot un espectacle pels excursionistas que fan el torrent de Pareis

Reorganicem material i proseguim fins a la platja .

flickr75wikiloc75 youtube75

Torrent de ses Basses

torrent de ses bassesicono rapelData: 5-abril-2014
Circular: – 
Recorregut total: Km. 
Grau de dificultat : Alta
Duració total : 

 

 

Dades Tècniques:

Recorregut: 500m. (Zona esportiva 250 metres).
Temps: 6 hores. ( aproximació 1’30 hores. descens. 2 hores. tornada fins al cotxe, 2 hores.)
Desnivell: 250m.
Dificultat: 4/6, pel factor Psicològic del ràpel de 60 metres. (després de cada ràpel existeixen escapatòries, cap a la dreta, en direcció cap el Comellar de ses serres.- en alpina marcat com a torrent., per on tornarem)
Nombre de Ràpels, 5:
1er- de 2 metres, desgrimpable.
2n.- de 3 metres, desgrimpable.
3er- de 30 metres. (reunió, 4 persones, dues plaques.)
4rt – de 20 metres. (reunió 4 persones, una placa.)
5è – de 60 metres. (reunió 2 persones, repisa, aproximació 2 metres passamans, 2 plaques)

Descripció:
Des del coll de sa Gramola, pel GR221, ens dirigim cap a la Trapa. quan arribem a la intersecció amb S’arraco, continuem direcció a la Trapa ( de front i suau pujada) en breu arribem a la Casa de Can jaume de son Armand. Aquí; ens desviem a la dreta, per situar-nos en un petit Coll ( pas des LLorer) , amb un arbre a l’esquerra i unes vistes espectaculars del mar i els penya-segats.

Superat el petit coll ( pas des LLorer) , el camí descendeix suaument, direcció nord-est. Nosaltres després de la 1 corba, deixem el camí cap a l’esquerra, adreça Nord-oest, per introduir-nos per un comellar ampli, cap al mar per un camí, de vegades evident, que a poc a poc torna en direcció nord-est, per seguir en paral·lel al camí que deixem a dalt (uns 150 metres per damunt).

Arribem a un pi solitari.- és l’entrada al torrent, que inicialment és més una torrentera.- ja en el talveg arribem a un 2n pi i en breu a un 3er, tots dos alineats amb el 1er. Aquí, trobem el 1er r àpel, de 2 metres desgrimpable. A continuació el 2n r àpel de 3 metres, tamé desgrimpable pel centre, que ens deixa a la 1ª reunió (4 persones) equipada amb 2 plaques, centre i dreta i iniciem el 3er ràpel de 30 metres. ( el torrent s’estreny i gira cap a Nord-oest).

Seguidament, després, ve la 2ª reunió ( 4 persones, equipada 1 placa) on iniciem el 4rt ràpel de 20 metres. ( és desgrimpable, no ho aconsellem.) El torrent s’obre, novament, i es transforma en un ampli comellar, que descendim, després de 50 metres de fort pendent, arribem al 5è r àpel de 60 metres.- les vistes al mar i penyals-segats, són espectaculars.- Arribem a la reunió ,mitjançant una repisa de 2 metres equipat amb un passamans, on trobem les dues plaques. El r àpel és de gran bellesa i forta pressió psicològica, a -20m. iniciem un volat d’uns 15 metres que ens deixa a una àmplia balconada (Balma) per continuar el descens.

De nou, en el tàlveg del torrent, descendim fins al mar per una cascada de roques, de vegades desgrimpable, on ens situarem en el Fondal de Ses Basses on menjarem i iniciarem el camí de tornada pel comellar de ses Serres, a la nostra dreta.

 

flickr75wikiloc75 youtube75

Torrent d’Almadrà

torrent d almadraicono rapelEl torrent d’Almadrà és el mes llarg de Mallorca, amb 456 quilómetres de conca hidrogràfica. Neix a l’embassament de Cúber i mor al Canal de Siurana del Parc Natural de l’Albufera. Rep un quans de noms en el seu recorregut, torrent de Cúber, torrent de Rafal Garcés (LLoseta), torrent de Vinagrella (Muro) , torrent de Muro (Sa Pobla).

flickr75wikiloc75 youtube75

Torrent de ses Òlibes

torrent de ses olibesicono rapelData: 10-maig-2014
Circular: –
Recorregut total:

Els torrents que s’obriren antany eren llocs enclotats, misterioros i aillats de l’exterior, caraterístiques que motivaren els exploradors a ficar-s’hi de manera semblant a allò que empeny els espeleòlegs a penetrar dins les cavitats malgrats les innombrables dificultats que aixó implica. D’un temps ençà el torrentisme ha pres molta força a Mallorca, s’han obert nous torrents arreu, però clar, els torrents celats, misteriosos i pregons ja són coneguts, de manera que els torrenters radicals fa temps que exploren qualsevol curs d’aigua que tengui un mínim de dificultat. Per aixó es fan populars alguns torrents que, con el que aquí descrivim, no amaguen cap misteri en llur caixer, torrents que es veuen d’enfora, i que almnyus se n’intueix la dificultat de ben lluny, tal como es fas en una via d’escalada. Per tant aquí l’interés, no és la llera ombrívola, tancada, íntima d’altres torrents; és la verticalitat, llum enlluermadora, la vista oberta als horitzons il-limitats de la mar i a les roques titàniques presidides per la Foradada.

I estava bé aquella ànima damunt aquella altura

d’on veuen la mar fonda unida amb lo cel blau

on sona més augusta la veu de la natura,

on la quietud murmura

santes remors que diuen: pregau i meditau

“Miramar”

M. Costa i Llobera

En referència al’equipament hem de tenir ben present que la informacióque donam pot no coincidir amb la realitat per moltesde raons: els ancoratges que citam poden haverdescomparegut o estar inservibles; o ben al contrari, un fanàtic de l’equipament pot haver clavat els darrers models d’ancoratges high-tech a tots i cadascun dels salts. Per altra part, el que a les topografies anomenam placa inclou tota casta de peces metàl·liques –spits, parabolts, químics, etc.– que no siguin les clàssiques clavilles d’escalada. Quan al material necessari, hem de tenir en compte que, tot i que es tracta de torrents amb verticals molts grans –alguna de més de 100 metres– només són imprescindibles 2 cordes de 60, sempre tenint present que no convé enfrontar-se a salts d’aquesta envergadura sense cordes de recanvi.

L’aspra bellesa de la zona no necessita d’apologistes. La combinació dels penyals vertiginosos, boscos espessos i costers atapeïts d’olivar enamora al visitant. Així ha estat des del temps més antics o com a mínim des de la Conquesta; concretament Miramar és un indret d’alt ressò històric, aquí el segle XIII, Ramon Llull va fundar una escola de llengües orientals, i de les premses de Nicolau Calafat va sortir el primer llibre imprès a Mallorca. En temps més moderns foren aquests mateixos paratges els que varen seduir a una persona de tanta cultura i tant de món com George Sand, fins al punt de fer-li veure les possibilitats turístiques de l’Illa. Un altre personatge il·lustre que es va enamorar d’aquests indrets fou l’arxiduc d’Àustria Lluís Salvador, fins al punt de comprar totes les possessions costaneres entre Esporles i Deià. A més les va popularitzar entre l’alta societat de l’època; entre d’altres Miramar rebé la visita de l’emperadriu Sissi d’Àustria i del rei Eduard d’Anglaterra. Miramar i les terres del voltant són llocs senyers de la literatura mallorquina i catalana en general; sota el patronatge de l’Habsburg hi escriviren personatges com Costa i Llobera, Joan Alcover, Jacint Verdaguer, etc. L’acció de l’Arxiduc sobre el paisatge, quasi sempre encertada, es pot veure avui encara en forma de camins i de miradors que humanitzen delitosament un paisatge tan aspre. El 1923 un projecte que hauria representat la continuació de l’obra arxiducal fins a les darreres conseqüències no va arribar a veure la llum; es tractava de la declaració de Parc Nacional de les terres de Miramar, promoguda pel Foment de Turisme i avortada pel poc interès del govern de Madrid. Fet més de plànyer quan veim el procés d’urbanització que sofreixen aquestes indrets.

En un lloc tan carregat d’història, de bellesa paisatgística, tant natural com antròpica, és allà on la pràctica del torrentisme esportiu es pot dignificar amb unes gotes de cultura, a través del coneixement de la geografia humana dels que hi passaren i de llurs obres.

Revista Endins 2004v26p031

TORRENT DE LES ÒLIBES O DE SON MASROIG

El torrent neix baix el Pas Vell de son Ripoll, sense interés torrentr fins aribar a les Cases Noves, possessió situada a ran de la carretera Ma-10 a prop del Km 66, just davant la seva entrada hi ha un petit portell que dona acces a un olivar hon hi trobem a l’esquerra el tàlveg del torrent. Es tracte de seguil-lo i a uns pocs minuts arribemn al primer gran bot de 60 m., es tracte de d’un bot molt vertical sense cap dificultat tècnica, excepte la presió psicológica de l’altitud, però clar a aixó em vingut, o no ?.

Després de superar aquet primer gran bot em de seguir paralel al tàlveg del torrent durant uns 10/15′, fins entrar novament al seu tàlveg. Els primers bots son tots desgrimpables fins arribar a un primer bot de 10 m. que desemboca en un petit gorgquet de 3 m. Una vegada superat ens situa a la verticalitat del gran bot, aquí la bellesa paisagística és insuperable. Ens disposem a fet el primer tram de 32 m., i no de 25 com dien algunes publicacions, que ens situará en un replà, molt, molt aerí i de precaria estada, així i tot en fiquem els cinc que som, tot seguit comence la segona part del gran bot de 50 m. amb la seva part final volada seguit de 10 m. que podem desgrimpar.

Després de recollir les cordes i descansar una micona, proseguin amb diferents bots tots desgrimpables excepte un de 18 m. s’escaleta, un tobogan d’un vistós color daurat.

Finalizat aquest bot podem apreciar a la nostra dreta un antic camí amb alguns graons tallats a la roca, on anirà ? Ho aurem de tornar per investigar.

Al final i vorera de la mar arribem al antic Camí de la Mar, fet construir per l’Arxiduc allà pels anys 1876, avui endia practicament inexistent.

Ara ja només ens queda cercar una ombra per menjar-nos el bocata, i tornar pel Camí de sa Foradada fins a ses Cases de Son Masroig. Desde el punt on dinavem dominabam gran part del gran bot i ens varem entretenir mirant un grup de torrenters que també davallavan i que arribat al replá del gran bot varen tenir dificultar en recuperar ses cordes i no lis va quedà més remei que remuntar els 32m.. Tot va acabar bé.

flickr75wikiloc75 youtube75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina