Forat de ses Moles – L’Ull de Déu – Pas des Puig – Puig Caragoler de Femenia – coveta des Rovell

Data: 24.11.2018

Circular: Si
Temps total empleat:
Recorregut total : 8,35 km
Desnivell positiu: 587 m
Altitud màxima: 921 m

 

 

 

Forat de ses Moles ó L’Ull de Déu ó cova de ses Ortigues  – cova de s’Ombra – pas des Puig – puig Caragoler de Femenia – Coveta des Rovell

 

Iniciem la ruta d’avui al kilòmetre 14,20 de la carretera Ma-10,concretament a l’entrada de les finques de Femenia Nou i Femenia Vell.

Feim ús del botador que hi ha a l’esquerra del portell i comencem a caminar per l’ampla pista. Després d’unes corbes passem per davant una gran bassa (dreta), després arribem a una amplia corba que gira dreta, doncs idò ens hem de fixar perquè de tornada sortirem per aquest punt, és fàcil de veure perquè té unes grans figueres.

Continuem caminant per la pista, travessem una barrereta, també amb botador de fusta, tot seguit passem per davant de la font de Femenia ( 541 m). Abans d’arribar a les cases de Femenia Vell, sortirem de la pista ( esquerra) per una àmplia drecera surtin després al mateix camí, però uns revolts més a munt. Més endavant passarem una barrera metàl•lica i continuem per aquest fantàstic camí que arriba al pla de s’Argilota que després enllaça de davallada amb l’antiquíssim camí empedrat de ses Voltetes de ses Marsesques, bé però això és una altra història. Tornem a lo nostro i seguim per la pista que passa per davant la font d’en Quelota (618 m),

Després d’una pujada mitjana assolim el coll Ciuró (677 m), enmig del puig de ses Moles (730 m) ( dreta) i el macís del puig Caragoler de Femenia (921 m) ( esquerra). Feim una aturadeta per contemplar la panoràmica que se’ns obri diferent i espectacular. Apareix un primer replà per on el camí continua ( que no agafem) direcció al pla de l’Argilota.

Noltros sortim del camí ( dreta) i ens enfilem pel coster esquerre de ses Moles seguint un tirany poc definit direcció N.

A lo lluny veim un petit colledet ( 709 m), fitat i amb una barra de ferro i a ell ens dirigim. Prosseguim encara per coster de ses Moles en lleugera davallada per un ampli comellar. Passarem per una dolina, on enmig hi ha un avenc – engollidor del que desconeixem el seu nom.

Prosseguim en la mateixa direcció just davall el penya-segat de ses Moles i arribem ( dreta) a la petita cova de s’Ombra, encara que la vista se’ns va cap a l’impressionant Forat del Puig de ses Moles ó Ull de Déu ó també cova de ses Ortigues, un espectacular túnel de 11,6 m de llarg per 5 m d’amplària i 3 m d’altitud.

En aquest lloc val la pena aturar-s’hi una bona estona per gaudir tant de les vistes properes com de les llunyanes d’aquesta meravellós territori nord.

En acabar de contemplar el paisatge, tornem enrere fins el coll Ciuró i continuem un centenar de metres direcció al pla de s’Argilota. En arribarar una corba on la roca del sol és totalment plana, deixam el camí per l’esquerra i enfilem amb pujada forta pel coster del Puig. Es tracta de localitzar un pas ( 752 m) per situar-nos a un petit altiplà o àmplia cornisa, per on continuarem esquerra, passarem per un petit caos de roques i continuem uns metres fins a arribar al pas des Puig ( 755 m) que superem amb una grimpada aprofitant uns “escalons” tallats a la roca i amb les preses per les mans. No s’ha de badar perquè una llegiscada en aquesta roca humida suposaria una caiguda segura. Superat el pas sense problemes continuem direcció SE. cap al cim, passant per l’avenc Femenia (830 m), de -120 m de fondària i una boca de 20 m de diàmetre.

En pocs minuts assolim el cim del Puig Caragoler de Femenia (922 m) des d’on podem gaudir d’aquest esplèndid dia a dalt d’una de les muntanyes més ben situades per admirar tota la costa Nord de l’illa.

En aver acabat iniciem el descens direcció a la Tossa de ses Banyes ( format per dos monticles idèntics) i abans d’arribar-hi girem E per anar a cercar una gran coma encapsada per una tanca de pared seca situada al pla des Cocó. Iniciem aquest fort descens, primer per terreny pedregós fins arribar a la Coveta des Rovell, una petita cova però carregada d’història, sobretot per la troballa de tres grans claus sarraïnes. Continuem el descens ara ja per terreny carritxer molt incòmode, deixant a la nostra esquerra el Puxet Rodò, amb curiosa forma vist des de dalt de cap d’elefant amb la seva trompa. Continuem davallant per arribar a un pinar, i per un portellet de pedra arribem a una marjades amb ametllers i figueres. Ara ja només queda arribar al camí de Femenia en el punt esmentat al començament de la descripció, acabant als cotxes.

veure fotoswikiloc75

Sierra de Gredos

 

 

DIFICULTAD: Poco Difícil Inferior (PD-).
Paso de grado II+-en la Chimenea.

 

 

 

 

 

Dia 1.- Jornada (nocturna) 7 Km y altitud máxima: 2.170 m.
Día 2.- Almanzor.: Distnacia 6 km. Altitud máxima: 2.592 m.
Día 3.- La Galana. Distancia 9 km. Altitud máxima 2.578 m

 

Plataforma de Gredos a Refugio Elola.
Distancia total recorrida : 7.1 km.
Tiempo total empleado: 2 h. 18′
Altitud máxima: 2.170 m.
Altitud mínima: 1.644 m
Desnivel Positivo: 419 m
Desnivel negativo: 237 m.

Refugio Elola a Pico Almanzor.
Distancia total recorrida : 6 km.
Tiempo total, incluido paradas: 5 h.
Altitud máxima: 2.594 m.
Altitud mínima: 1.935 m.
Desnivel Positivo: 613 m.
Desnivel negativo: 613 m.

Refugio Elola a Pico La Galana.
Distancia total recorrida : 7 km.
Tiempo total, incluido interior cueva: 6 h.
Altitud máxima: 439 m.
Altitud mínima: 355 m. (interior cueva -85 m.)
Desnivel Positivo: 76 m.
Desnivel negativo: 99 m. + (-85 m interior cueva.)

 

 Sierra de Gredos; Pico Almanzor  2.592 m y Pico  Galana 2.571 m

 

En la expedición a la Sierra de Gredos, subiremos a los dos picos más altos el Pico Almanzor , cuyo verdadero nombre es Plaza del Moro Almanzor, con sus 2.592 m es la montaña más alta del Sistema Central y de toda  la Sierra de Gredos  y el Pico de la Galana de 2.571 m.

En 1899 fué escalado por primera vez por Manuel González de Amezúa

Para ello nos dirigiremos al pequeño pueblo de Hoyos del Espino, municipio de la província de Àvila de la comunitad autónoma de Castilla i León, de 391 habitantes y a una altitud de 1.484 m tan solo unos pocos más que nuestro Puig Major.

Desde el pueblo cogemos la carretera comarca AV-931 y después de 12 Km nos dejará en el amplio aparcamiento de la entrada al Parque Regional de Sierra de Gredos de 86.397 Ha, conocido como la Plataforma 1.750 m

De ahí sale el Sendero de la Laguna Grande que cogeremos hasta su final en el gran Circo de Gredos. Se trata de un bonito sendero que transcurre por un paraje totalmente salvaje. Cruzaremos el río Las Pozas, después el sendero en zig-zag nos sube hasta lo más alto Los Barrerones 2.170 m, pasaremos por la fuente de los Cavadores. Depués el sendero va descendiendo hasta la Laguna Grande, pasando por la fuente de los Barrerones. El sendero sigue descendiendo hasta situarnos junto a la orilla de la Laguna, curiosamente vamos encontrando por el camino gran cantidad de Sapos de Gredos y de gran tamaño, pero el que más llama la atención es la Salamandra del Almanzor de un negro brillante y manchas amarillas, y de las que nos encontramos también una buena cantidad.

También nos llama la atención el color verde de las rocas graníticas. La única cubierta verde de la zona está compuesta por líquenes silicícolas.

Ya casi llegando y en la parte más baja podemos ver en la roca y a unos dos metros de altura un cable que hace la función de pasamanos cuando la laguna aumenta su nivel y cubre la senda. El sendero desemboca en la llamada Trocha Real, que, en pocos minutos, conduce al pie mismo de la gran laguna glaciar

En pocos minutos llegamos al gran Circo de Gredos, donde se encuentra el refugio que recientemente ha cambiado de nombre pasando de denominarse Refugio de José Antonio Elola a llamarse Refugio de Alta Montaña Laguna Grande de Gredos, debido a la Ley de Memoria Histórica. José Antonio Elola fue procurador en las Cortes Españolas durante diez legislaturas de la época franquista, argentino de nacimiento, fue nombrado en 1956 presidente del Comité Olímpico Español y Delegado Nacional de Educación Física y Deportes.

El refugio empezó a construirse en 1970. Situado a 1.950 metros de altitud y en la orilla de la Laguna Grande, el Refugio tiene capacidad para alojar a 65 personas en literas.

Como llegamos fuera de hora sobre las 2 h de la madrugada, no cenamos y como podemos localizamos nuestras literas.

Al día siguiente nos levantamos a las 7,30 h. desayunamos en el comedor de café con leche, tostadas y confitura.

Salimos a la terraza y admiramos las impresionantes montañas que circundan el Circo Glaciar de Gredos, y a lo lejos vemos nuestro objetivo de hoy el Pico del Almanzor que con sus 2.594 m forma el techo de Gredos.

Antes de describir la ascensión recordemos quién fue ese personaje que da nonbre nuestro Pico.

Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí más conocido como  Almanzor fue un militar y político andaluz, nacido el 938 en Torrox – Algeciras. fue el caudillo musulmán más temido de su tiempo y cuyo reguero de victorias sirvió para frenar el avance de los reinos cristianos.
«Por Dios que jamás vuelva a dar el mundo nadie como él, ni defendiera las fronteras otro que se le pueda comparar», escribieron supuestamente en su epitafio .
Había llegado al más alto grado de su poder y prestigio cuando optó por una empresa idónea para él y que hasta entonces nunca abordada por otro líder musulmán. Decidió marchar contra Santiago de Compostela para coronar su trayectoria con un órdago de lujo que le encumbrase al nivel de los grandes líderes de la historia como Alejandro Magno o César Augusto. Santiago era la ciudad de Galicia que albergaba el más importante santuario cristiano de España y de las regiones cercanas del continente. La iglesia de Santiago, en propio decir islámico, era como la Meca, En el ataque contra la ciudad de Santiago,  fue arrasada y los prisioneros cristianos obligados a cargar con las campanas del templo para ser usadas como lámparas en una nueva ampliación de la Mezquita de Córdoba.
Una leyenda cuenta; Se dice que cuando volvió de una batalla, Almanzor “ El Victorioso” descansó en el Circo de Gredos, delante del pico. Allí había un mito que hablaba de sonidos extraordinarios procedentes de los ríos que nacían en las montañas.
Como Almanzor no pudo escucharlos, los pastores, temerosos de la reacción del guerrero, decidieron pronunciar su nombre, que se magnificó por el eco de las montañas. Maravillado, el guerrero andalusí dijo que aquella montaña llevaría también el nombre de Almanzor.

Bien, volvamos a los nuestro; Recordemos que estamos en la terraza del refugio a punto de iniciar el ascenso a este Pico.

Salimos en dirección O. siguiendo los hitos que nos adentran hasta la Hoya Antón, tenemos siempre al frente la cumbre del Almanzor y luego lo bordeamos por nuestra izquierda siguiendo la pedregosa canal que nos lleva a la portilla Bermeja, hasta llegar a un rellano donde encontramos un nevero y desde donde a la derecha ( NO) sale otra canal no menos pedregosa y empinada, que nos pone en la portilla del Crampón. Un collado desde el cual podemos admirar las dos vertientes. Hace un fuerte y frio viento que no permite su estáncia mucho tiempo, así que continuamos por la derecha y a través de numerosos bloques acometemos, preferentemente por la parte izquierda, con una trepada II, le sigue una segunda trepada II+, pasamos por en medio de dos grandes bloques, nos situamos en una pequeña terraza donde admiramos la grandiosidad del Circo de Gredos, y realizamos una corta trepada hasta la pequeña cima donde se encuentra el punto geodésico,
Para bajar, rapelamos los pequeños resaltes desde la cima por el mismo acceso que subimos, usando los anclajes que hay, hasta llegar un poquito mas abajo, hasta la “senda”.
Ahora giramos N (derecha) sin pierder demasiada altura hasta llegar a la pequeña portilla de Los Cobardes, por la que descenderemos primero con la ayuda de las manos y luego algo más cómodos. Ahora se trata de faldear en descenso diagonal el Cuchillar de los Ballesteros hasta el Rellano Ameal, donde hay una pequeña laguna rodeada de “cesped”, un sitio ideal para descansar y reponer fuerzas, siempre bajo la mirada del gran peñasco Ameal de Pablo de 2.509 m y la Galana.

Después de descansar, incluso alguno se ha dormido y le cuesta despertarse y no te digo ponerse en pié, proseguimos nuestra ruta, ahora ya en descenso total, para ello nos situaremos bajo la falda del peñasco y nos dirigirnos siguiendo las fitas hacía una portilla que nos permitirá descender por la gran canal Isabel II.

Poco antes de llegar al refugio nos encontramos con otra pequeña laguna con aguas transparentes que nos invita al baño. Todo un lujo.

En pocos minutos llegamos al refugio. Nos cambiamos, tomamos unas cervecitas bien merecidas, y cenamos de ensalada de pasta y carne con salsa, de postre una natilla con galleta maria. Y a dormir.

Al día siguiente el grupo se divide, mientras unos desgraciadamente deben volver para Palma, otros siguen de ruta, esta vez para ascender al Pico Galana de 2.571 m.

Salimos del refugio en dirección O para alcanzar el corredor de los Geógrafos, y más adelante cruzamos del lado de Ameal de Pablo al lado del Venteadero a media altura para recorrer toda su ladera hasta que nos situemos en la vertical del Canal Venteadero , que separa la antecima a la cima de la Galana 2.571 m, una última trepada muy aérea nos situa en la cima. No tiene Punto Geodésico, pero en su lugar hay unas pequeñas piedras cimeras.

Después de contemplar el inmenso y espectacular paisaje decidimos iniciar el largo descenso hacia el refugio.

Al día siguiente y de regreso hacía Madrid, nos paramos en Ávila para darnos un merecido homenaje de chuletón.

Y aquí se termina nuestra expedición a la Sierra de Gredos.

 

 

veure fotoswikiloc75wikiloc75

Sa Crivelleta i Pas de sa Bassa

 
Tipo: Circular

Distancia total recorrida 10 Km.
Tiempo total del recorrido: 6 h. 30 m.
Altitud máxima: 455 m.
Altitud mínima: 104 m.
Desnivel acumulado Positivo: 478 m.
Desnivel acumulado Negativo: 478 m.

 

 

 SA CRIVELLETA I PAS DE SA BASSA.

 

Es comence a la finca pública de Mortitx un paratge extraordinari d’una superfície 719,27 hectàrees i situada a l’extrem costaner més oriental del municipi d’Escorca. Excel·lent ruta per fer-la a sa tardor.

Començarem a caminar pel camí de ses Basses, passarem per davant les bodegues de ses vinyes de Mortitx, després a unes barreres tancades amb un cartell que ens assenyala que entrem a la finca de Mortitx, la superam per un botador, a la dreta tenim una cabanya, continuem NO pel camí de ses Basses fins a arribar al refugi de Lavanor, que no s’ha de  traspassar. Amb el nom de Lavanor es coneix la contrada que envolta una plana elevada situada per sobre dels quatre-cents metres, encaixada entre el puig de ses Parades 509 m i el puig de les Moles 731 m i que desguassa les seves aigües cap al torrent de Mortitx. Aquestes terres, i principalment sa Tanca i es campet Rodó, han estat conreades des de la prehistòria com ho testimonien la ceràmica i les restes que trobam per exemple al coster del collet des Vent o al puig de ses Parades.

Darrera el refugi hi ha un portell pel que em de passar i anar ferrats a la paret fins a entrar a un “bosquet” de grans carritxeres, a la dreta podem veure una gran gabi utilitzada per guardar voltors, caminarem pel mig de carritxeres i sota les parets del Puig de les Parades 509 m. ( dreta).

Prosseguirem per dins una torrentera que aviat abandonarem N (esquerra) i seguirem pel coster del càrritx i per l’esquerra de sa coma que forma la torrentera, amb trams de tirany fitat, pel costat esquerre NO més accidentat i intransitable per tallats i cresteries de contínues pujades i davallades. Ens em de dirigir a un pas entre l’esquetjar rocós, senyalitzat per grans fites, que sa supera amb una petita grimpada. Ara se’ns obri una àmplia panoràmica extraordinària sobre els sementers des Rafal d’Ariant i el Musclo de ses Cordes, Puig Gros de Ternelles de 838 m fins a Punta Beca, i on ja s’intueix la gran davallada que ens espera. Però abans de començar a davallar i a la nostra esquerra podem veure el gran arc que forma sa Crivelleta amagada per una gran mata. Descendim uns metres i ens endinsem dins aquesta cova de la qual ens crida l’atenció el pont que hi ha al sostre i que separa l’ullal en dos.

Després sa comence a descendir a vegades per l’esquerra i per dins una torrentera fins a arribar a una zona planera, continuem per aquesta torrentera salvant els diferents desnivells per la dreta fins a arribar a la zona on hi ha una bassa, difícil de veure, coberta de pedres, la qual dóna nom al vertical pas de sa Bassa que farem més endavant.

Seguim davallant fins a trobar una roca/espoló a l’esquerra amb un gran forat, aquí comence el llarg Pas de sa Bassa,  a s’enfront i molt abaix el Bec d’Oca vist des d’una perfectiva molt poc vista i que no ens té acostumats, ja s’intueix lo que serà la davallada, comence un fort desnivell, que comencem per l’esquerra, passarem pel costat d’una gran paret vertical on hi ha dos grans forats ( esquerra) que sembla’n dos ulls d’una gran cara. Ja estem al Pas de sa Bassa format per diferents cornises molt aèries i a vegades estretes, que a poc a poc i en esment anirem superant, sempre amb el Bec d’Oca a la dreta.

Ja a el darrer passarem per una petita rosseguera direcció NE al gorg del Bec d’Oca, sense davallar massa, ja que no em d’arribar al torrent de Mortitx, sinó que anirem paral·lels al tàlveg i uns metres més amunt per anar davallant suaument fins al gorg i fer el paset de la dreta.

Seguim S uns 50 m metres remuntant el torrent per sortir ( esquerra) direcció al sementer dels ametlers, deixant a la nostra esquerra el Bec d’Oca, per un tirany molt definit fins a arribar a ses cases des Rafal d’Ariant o també Rafal de Mortitx i fins i tot Rafal de ses Maleses, una construcció ruinosa a dalt del Coll de s’Era, sobre el seu portal hi ha una placa estucada amb la inscripció de 1887 i alguns noms. mentre caminem podem veure a la nostra dreta la Penya del Llamp de 210 m i per on passa el camí des Rafal de Mortitx, pel pas de Ses Voltes de s’Ullastre que agafarem per sa tornada, un camí empedrat a l’inici i que transcorre per la Serra Mitjana, que després passa a ser un tirany molt marcat i definit i a s’ha arriba a un punt crític, mes o manco a cota 300 m, on una desviació l’esquerra ens duria al Llunyà Pla de les Vergues i a la Malé i finalment a la Torre d’Ariant, però em d’agafar el tirany de la dreta i seguir el mateix camí fins a les cases de Mortitx, durant el camí sa pot fer una petita aturada per veure la boca de l’impressionant avenc de s’Aigua amb els seus -130 m

flickr75wikiloc75

Cingle de Bufaranyes i Penya de la Cova dels Morts

 

Distancia total recorrida: 7 km.

Tiempo total invertido: 6 horas.
Altitud mínima: 81 m.
Altitud máxima: 388 m (track indica 407m)
Desnivel Positivo: 593 m.
Desnivel negativo: 593 m.
gripada de salida, por chimenea de 60 m. (grado l II).

 

 

 

Penya de la Cova dels Morts (388 m.)  i Cingle de Bufaranyes

 

La ruta d’avui comence al Km-12,100 de la Ma-2210, la carretera que va al far de Formentor. Anirem per uns dels indrets mes espectaculars, la cinglera de Bufaranyes.

Dons idò comencem a caminar direcció a Pollença ( SO ) per la pista que hi ha ha paralel a la carretera. En uns 2′ arribarem a un primer encreuament, a la dreta davallariem fins a cala Figuera noltros seguim esquerra per la pista i traspasem una barrera de fil ferro oberta, proseguim 1′ i arribem a un altre encreuament, aquí agafarem dreta, pasats uns 4′ arribem a un altre encreuament i girem esquerra, a la dreta aniriem al Cap de Catalunya. En aquest punt arribarem a la tornada. Caminarem fins trobar una pared seca i uns pins caiguts, els traspasem. Ja esteim en el Clot d’en Burgar, a la dreta tenim una torrentera, així que millor anar pujant pel roqcam de l’esquerra, pasarem per unes resters talaiòtiques.
L’objectiu inmediat al tenim enfront a dat es el coll, es fácil de veure perquè a la dreta te un esperó i a l’esquerra la impresionant Penya de la Cova dels Morts 388 m.

Arribats al colladet, decidim pujar a la Penya de la Cova dels Morts 388 m que ens durà una hora el pujar i davallar.

Tornat al colladet ens dirigim al coll de l’Home per iniciar una trepidant davallada ambun fort desnivell fins a les Fonts Salades, per un terreny de rocam i càrritx. Arribats quasi al final de la rosseguera girem esquerra per situarnos a l’inmensa cinglera de Bufaranyes. Lo primer que ens crida l’atenció son els forats que hi ha a a la punta de les Fonts Salades que son uns bufadors naturals, d’aquí suposam que li ve es nom de Bufaranyes. També a la mateixa pared podem veure uns altres forats que forman una o mes caras fantasmagòriques.

En tot moment procurarem caminar pel tirany que està bastant marcat i que transita per la part mes alta. A mitjan cami de la cinglera podem veure a l’esquerra i uns 30 m mes a munt un coval del que ignoram el seu nom ( Cova del Blanquet pot ser ¿?), però no ho tenim del tot confirmat, Té petites exurgèrncies d’aigua i terreny argilós. Com no esteim en temps no hem pogut gaudir de les floracions de les Petònies “ Paeonia Cambessedesii”, una planta endémica de Mallorca, Menorca i Cabrera, ja que aquest indret en té una gran concentració.

Proseguim i ens dirigim al forat de dalt de la punta de les Font Salades, on descansarem i menjarem alguna cosa. En acabar baixam uns metres pel costaner N per entra a un altre coval, sense masa interés.

Ara tal vegada ens queda la part més dura, un fort desnivell proper als 45° fins a arribar mal coll que separa els dos vessant de la cinglera. Just uns metres abans d’arribar al coll i aferrat a la paret podem veure la boca de l’avenc de Bufaranyes de -29 m..

Prosseguim per aquesta costanera amb abundant vegetació de pins a la part més baixa i càrritx i coixinets de Monja a la part alta, que dificulten la progressió.

Superarem una àmplia cornisa atapeïda de càrritx, tot seguit pareix que el “camí” s’ha acaba i no podem seguir, però no és així, hem de davallar uns metres aferrats al càrritx i dirigir-nos en fort pendent a un escaló més avall.
El proper és veure un esperó on just comence la “sortida” de la cinglera. De tot duna ens pareix quasi impossible, però si ens fitxem podem intuir per on ascendir. Es tracta de fer una llarga grimpada d’uns 60 m per una cornisa aèria en diagonal esquerra/dreta, fins a arribar a l’esplanada des d’on s’inicia l’ascens al Pal 434 m.

El descens ho fem per la part posta a la pujada, que és la ruta que puja al cim del Pal 434 m, una torrentera, passarem pel costat de la Cova dels Morts que abandonarem per la dreta quasi arribem a la part més planera. Prosseguirem per un tirany que en portarà a una àmplia pista o talla-focs, per a després girà esquerra per una còmoda pista fins al punt on ens hem desviat al matí. I d’aquí als cotxes..

flickr75wikiloc75

Canal de Muntanya del Puig Tomir

Canal-de-Muntanya---Puig-ToData: 13-12-2014

Recorregut total:

Desnivell:

 

 

icono empleo manos

 

 

 

 

 

 

CANAL DE MUNTANYA – PUIG TOMIR DE 1.104 m.

L’inici el feim entrant al portell que va a ses cases de Binifaldó i deixarem els cotxes a prop de les cases del viver forestal comcençant a caminar per la carretera asfaltada cap a ses cases de Binifaldó. Aquí agafarem l’antiga carretera de Lluc a Pollença en direcció de la possessió de Muntanya, passarem per la gran Alzina d’en Pere que té una alçària de 20 metres i la soca fa uns 118 m de diàmetre (a 1,3 m d’altura). La capçada té un diàmetre de 19 metres i una edat d’uns 500 anys. La base del tronc, així com va creixent, va envoltant algunes pedres, alguna de més de 20 cm de gruix. Sembla que aquesta alzina s’ha pogut conservar perquè donava bona ombra als caminants que feien aquest camí.

Al cap de pocs minuts arribem al portell que fa partió entre les finques de Binifaldó i la de Muntanya, ens aturem per menjar alguna coseta i tot seguit abandonem el camí per la dreta en pujada per dins l’alzinar amb la paret de partió a la nostra dreta. Quan comença la vegetació a ser més espesa passem a l’altra part de la paret i seguim pujant fins a arribar a un punt on augmenta el desnivell i on la paret presenta un esbucament per atravasarlà novament i agafat un caminoi que ens durà fins a la font de ses Falgueres. Font situada en la faldilla de ponent del Puig Tomir (1.102 m.) en el tirany de pujada pel ‘pas de sa Paret fent referència a la paret que se segueix en gairebé tot el recorregut i que és la partió entre les finques de Muntanya i de Binifaldó.És una font de mina curta, amb prou feines 3,5 metres de llargària amb una secció rectangular d’1,5 x 1,0 metres construïda de paret seca en els laterals i de lloses llises en el sostre amb alguns reforços de fusta.El sòl és de pedres i a la sortida al costat de la boca hi ha restes del que va haver de ser una piqueta per abeurar el bestiar. Al fons s’aprecia una lleugera ensulsiada de pedres però que no impedeix la sortida d’abundant i fina aigua que diuen té propietats curatives. Sembla que fa un temps es va estudiar la seva explotació i comercialització però es va descartar per no rajar el cabal necessari per a aquests casos. ( text de ses Fonts de Tramuntana). Però avui no era el cas, ja que sortia un bon raig d’aigua.

Si seguíssim per amunt amb la mateixa direcció arribaríem al pas de sa Paret, no avui no toca, així que canviem la direcció i comencem a davallar per travessar el comellar, per després pujar per l’altre costat fins a un calladet amb una fita. Des d’aquí ja podem veure l’impressionant obertura de la canal, però abans em de trobar el pas d’entrada en diagonal a la canal, la referència és un arbre que em de tenir davall nostra, es tracta d’un pas aeri però sense cap dificultat.

Ara ja estam immersos a la part baixa de la gran canal i que en forta pendent iniciem el seu ascens, de vagades amb l’ajuda de les mans.

Ens hem de fitxar bé perquè abans d’arribar al final em de sortir per l’esquerra N. la part més evident. Es tracta d’una pujada delicada per la gran quantitat de gravilla que hi ha i perquè també és una mica aeri.

Una vegada fora de la canal es tracta de fer una diagonal fins a la vertical del cim, guanyant altura, primer en direcció a una balma i un rotaboc penjat de la paret que tenim damunt per cercar una bretxa que ens transporta al començament del darrer tram de l’ascensió.

No gaire arribarem a unes grans plaques fissurades. Recordem que a principi d’any vàrem fer aquesta mateixa ruta i ens vàrem haver de quedar en aquest mateix punt perquè la roca estava totalment banyada i genegava tant que era impossible la seva progressió ( pareixia que estava ensabonada).

Però avui el temps era òptim i ho vàrem poder superar grimpant, el pati davall els nostres peus es realment espectacular. Aquesta grimpada la feim primer aferrat a la paret del macís de l’esquerra per a després lleugerament separar-nos una mica i salvar el darrer rocament, i arribar exactament al cim del Puig Tomir d’1,104 m. amb el seu punt geodèsic.

La davallada la feim pel camí tradicional. I acabem a sa telefona de Caimarí fent un cafetar i unes herbes dolces.

flickr75wikiloc75

Serra d’Albercutx

Fesa, Serra AlbercutxData: 29-11-2014

Dificultat: Mitjana

Recorregut total:

Altitut máxima: 355 m.

Circular: No

Total recorregut:

icono empleo manos

 

 

 

INTEGRAL SERRA D’ALBERCUTX

Iniciem l’excursió d’avui a les cases de Bòquer, però abans en anat a deixar dos cotxes al Coll de la Creueta per facilitar la tornada, ens dirigim pel camí que duu a la Cala, al pots minuts passarem pel mig de dues grans roques i a uns 50/60 m. sortirem del cami per la dreta per iniciar l’ascens cap a la fesa. Si alcem la vista podrem veure clarament la gran fesa per la qual em de passar. No confondre amb una escletxa que hio ha més a l’esquerra.

El tram de cami a la fesa es “complicat” pel laberint de caminois que hi ha.

Una vegada dintre la fesa ens queda una pujada forta però curta, ja que en pots minuts ens situarem a la part superior. Aquí tenim dues opcions, una inicia el cresteix pujant al Penyal Roig de 265 m., l’altre prendre per l’esquerra (N.) cap a un gran coll situat enmig de les dues penyes. Noltros feim les dues opcions, uns fan el cim del Pernyal Roig i altre es dirigeixen cap al Coll.

En arribar al coll passarem per un portell fet a una paret molt esbucada. Aquí les vistes tant a la Serra des Cavall bernat amb el seu característic forat com al port de Pollença i a sa Fortaleza, són d’una gran bellesa. Ens aturem per esperar als companys que vénen del Penyal Roig i aprofitem per menjar alguna coseta a una balconada espectacular.

Seguim la cresta de la serralada per arribar al punt més alt el Morral de 355 m. coronat amb un punt geodèsic.

En el cim poden triar en baixar a la Vall d’Albercutx o seguir la serralada fins al final i triem aquesta darrera opció. Si el camí fins ara no estava definit i dificultava la progressió, ara el terreny es torna més complicat. Una vegada arribat a un punt en què no podem seguir em de descendir per la dreta al rampeu, cosa gens fàcil i anem amb molta cura desgrimpant entre rapissa i rapissa fins tocar sol més estable.

Ara ens hem de dirigir, amb direcció NE, al Penyal des Migdia.

Una vegada arribat al seu contrafort ens trobem a dos escaladors enfilats a la paret més vertical. Just aquí tornem tenir dues opcions, una primera és anar per l’esquerra (N) del contrafort per cercar un pas per ascendir a la part de dalt per un calladet, des del qual podríem arribar al final de l’excursió, el Coll de la Creueta. La segona opció, la que em agafat, és tot lo contrari, des del contrafort anar per la dreta (S) vorejant el contrafort per un terreny complicat per les quantitat de càrritx que hi ha, per finalment davallar per les restes d’una paret que hi ha devora unes grans roques, extravasar el torrent i situar nos damunt una canonada, la que duu l’aigua de Pollença a l’Hotel Formentor, seguir la canonada fins arriba al Coll de la Creueta, punt final.

Acabem el dia d’avui amb un arròs brut al restaurant del Coll de sa Bataia.

flickr75wikiloc75

Torre de LLuc

torre-de-llucData: 4-10-2014

Recorregut: 18,32 Km

Dificultat: Difícil

Desnivell acumulat de pujada: 767 m.

Desnivell acumulat de baixada: 1.034 m.

Altura máxima: 626 m.

Circular: No

 

icono empleo manos

Escorca – Torrent de LLuc – Torrent dels Boverons – Quarter des carabiners – Torre de LLuc

Situació: Es troba a 239 metres d’altura, en un dels llocs més aïllats, esquerpats i muntanyencs de la illa de Mallorca. El lloc es diu Morro d’en Bordils, entre el Carregador de LLuc, tambè anomenat cala Porxo, i la cala el Codolar. La torre controlava l’accés a la Cala és Codolar i Cala Mitjana o Cala Porxo. Aquestes cales en segles passats eren utilitzades com llocs de desembarcament pels pirates.

Tipus de torre: Era una torre de tipus de senyals, encara que tenia artilleria per a controlar. Es comunicava amb la Torre de sa Mola de Tuent i amb el Santuari de Lluc.

Altres noms: Va rebre diferents nom als llarg dels segles. En els segles XVII, XVIII i fins a mitjans del segle XIX el seu nom era “Torre de Cala Mitjana. Torre d’en Bordils, també ha rebut el nom de “Torre de Cosconar”. L’última denominació és la de “Torre de Lluc”.

Descripció: Es troba en estat de ruïna total, la qual cosa ens dificulta enormement la possibilitat de descriure-la completament. Té plnata circular, de gairabé sis metres de diàmetre. amb un parament de sis peus d’amplada.Té una altura de 7’50 metres. Posseïx ataludament en la seva base. Avui no es pot veure, però la torre havia de posseir la acostumbrada càmera principal i l’entrada es realitzaria per un portal a mitjan altura que avui ja ens és visible.

Aljub: La presència d’una font és dificultosa per tant era necessària la presència d’un aljub proper a la torre. Es va utilitzar un bretxa d’un roca per a, juntament amb una paret improvisar un aljub que recollia l’aigua de pluja d’unes teules amatents sobre unes pedres.

Història: Fou començada a construir l’any 1600 i s’acabà el 1606. Des del segle XCVI el lloc en el qual posteriorment es situà la torre ja era utilitzat com talaia per a prevenir atacs de pirates, donada l’excel·lent situació que gaudia: El sou dels encarregats de la torre era pagat pels haitants d’Escorca. La torre una vegada alçada no va trigar en deteriorar-se i fins i tot en 1686 es parlava de construir-la de nou. El fet que la torre es trobés en el més alt d’un bec i fins i tot la situació que es trobés solitària li va donar avantatges per a convertir-se en una excel·lent talaia, però en canvi presentava una fragilitat molt important i era la que resultava molt vulnerable als llamps. Tal vegada això unit al fet del seu aïllament i de falta de manteniment justifiquen l’estat actual de la torre.

Els torrers eran dos, que no feia focs i que a una llegua terra endins hi havia un home que habitava el cim d’una penya, de la possessió del Cosocnar, propietat d’en Joan Bordils, des de la qual es descobreix la torre, el qual transmetia els avisos de la torre al batle de LLuc.

Armament: S’informa que per la seva elevada posició resulta inadequat el seu foc de artilleria , encara així cal ressenyar l’efecte disuasiu que tenien els tirs sobre les embarcacions. En 1701 la torre ja estava artillerada. Tenia un canó de bala de tres lliures i mitja.

Fuente: www.naturayeducacion.com – Mascaró Pasarius, J. – Camins i Paissatges

L’excursió s’inicia a Escorca (carretera LLuc a sa Calobra) en els voltants del restaurant, on podem aparcar. Comencem descendint cap al torrent de Lluc, pel tradicional camí de ferradura construït, en el seu moment, pel Foment de Turisme. El temps emprat en el descens és de l’ordre d’uns 55’ a 1 hora, depenent, lògicament, del ritme de la nostra marxa.

Una vegada en el llit del torrent de Lluc, ho remuntarem lleugerament (1/2 minut) fins a localitzar a la nostra esquerra el torrent des Boverons. Iniciarem el seu ascens, marcat per una fletx vermella i seguint les fites, primer a la dreta del llit i posteriorment a l’esquerra. La progressió en alguns moments farà necessari realitzar alguna grimpada donada el pendent del terreny. En uns 25 minuts, seguint les fites, finalitzarà el tram dur i seguirem ascendint cap a la Caserna de carabiners per l’esquerra del tàlveg per la qual discorre el torrent des Boverons, amb pendents mitjans, estant el camí degudament senyalitzat amb fites. Després d’uns 25’/30’ arribarem a una paret seca (esquerra) que hem de travessar-la per una ensulsiada i en 2’/3’ arribarem a la Caserna de Carabiners.

Estàs fins als collons
i continues caminant,
no li cerquis les raons
al perquè no t’asseus
ja no te sents els peus
sempre anant i tornant
pel Torrent dels Boverons

Miquel Ferrà

Des de la Caserna de carabiners hem de seguir amb direcció Nord, que pràcticament no abandonarem fins a arribar a la Torre de LLuc. Primerament descendirem pel tàlveg situat entre la Caserna i la Roca Vermella (extrem SW del Puig Roig).
En uns 5’ de baixada forta/molt forta entre càrritx arribarem al llit del torrentet i ascendirem pel vessant –en diagonal esquerra-, amb pendent mitjà i posteriorment (uns 2’) baixada mitjana, procurant no perdre molta altura i dirigint-nos cap a dos pins que tenim enfront de nosaltres. Als 2’ travessarem el llit d’un petit torrentet i 2’ després arribarem a un filat (únicament queda el filferro superior) subjectada per troncs.

Continuem en la mateixa direcció, amb pendent mitjana, i 5’ després descendirem (per la nostra dreta) cap al jaç d’un torrent, amb pendent fort –veurem una fita en el vessant situat enfront. Després de 4’ de descens arribarem al llit i progressarem amb pendent mitjana, posteriorment baixada lleugera i planejarem entre el càrritx (sempre seguint les fites) aconseguint als 4’ unes fites situades sobre els troncs d’uns arbres secs, al costat de les restes d’una paret seca. La travessem i seguim planejant seguint les fites i posteriorment amb pendent mitjana, arribarem a les restes d’un antic camí i als 20’/25’ travessarem un portell sense barrera, estret, situat a l’esquerra del que pogués ser les restes d’una petita marjada. Seguim amb direcció Nord, com fins ara, i les fites ens guiaran per pendents mitjanes/fortes, alguna que una altra pujada (curta), fins a arribar als 20’/25’ a un primer graó rocós, que hem de desgrimpar, amb pendent fort/molt fort. Seguint les fites ens condueixen a un segon graó rocós, al que arribem en uns 4’/5’ i novament als 5’ aconseguim un nou pas (aquest una mica més complicat).

Una vegada superat el pas, amb pendent mitjà ens dirigirem cap al serral que tenim enfront de nosaltres, després del qual s’inicia el Morro den Bordils, en el qual, en el seu cim més occidental, s’assenta la torre de LLuc (no la veiem en aquest moment, l’hem pogut veure en el primer tram del recorregut, a uns 4’/5’ una vegada passat el portell estret). En uns 2’ arribem al serral i iniciem l’ascens (fites) pel vessant dret i amb pendent fort, en algun tram molt fort, aconseguirem la base formada per les restes de l’ensulsiada de la torre de LLuc, en uns 20’/25’. Al llarg de l’ascens podem veure restes d’un antic camí que ascendia fins a la torre. Lamentablement l’estat de la torre és ruïnós, quedant únicament en peu la porció NE de la mateixa.

Des de la torre podem observar unes panoràmiques impressionants. Cap al nord la cala Codolar, el Morro d’en Llobera i els penya-segats que formen el vessant oest del Puig Roig. Cap al sud la cala és Tests, el Morro des Capellans, la cala des Capellans, el Morro de sa Vaca i als seus peus és Bancalet. Més allunyada la Mola de Tuent amb la seva torre i com a teló de fons les estribaciones del Puig Major, Morro d’en Pelut.

Una vegada a la torre de LLuc, iniciarem el retorn cap a la caserna dels Carabiners sense gaira aigua, pel que prenem direcció cap a la font des Poll que la trobem més seca que “una lagarto de museo”, per tant prenem la decisió de tornar per el camí de les cases de Cosconar, sabent que mitjant camí a Son LLobera troberiem aigua, i des d’aquí a LLuc, però clar els cotxers als tenim hon varem començar, així que no  ens var quedar més remei que cridar un taxi.

flickr75wikiloc75youtube75

PiCOS DE EUROPA; 7º día; Pico Torrecerredo de 2.648 m.

 

 

P7110748---copiaData: 11/07/214

Datos técnicos: Pico Torrecerredo con sus 2.648 m. es cumbre de los Picos de Europa y de la Cordillera Cantábrica.

Altitud máxima: 2.648 m.
Altitud mínima: 1.009 m.
Grado de dificultad: difícil
Ruta: de ida y vuelta.
Desnivel Acumulado, total: 3.350 m.
Tiempo total invertido: 15 h.
Distancia Total Recorrida: 23,6 Kmicono empleo manos

 

Ahí lo tenemos! Torrecerredo. 2.650 m. La Cima de Picos de Europa y de la cordillera Cántabra.

Pico Torrecerredo

Pico Torrecerredo

A la Derecha de la foto, La arista de cabrones. El pico puntiagudo, la Torre Labrouche. En el Centro, él, Torrecerredo. Hacia la Izquierda: Torre Bermeja, Collada Bermeja y finalmente Torre de Coello.
La foto esta tomada desde la horcada Arenera.

¡ ya habíamos tomado una decisión, dura, no hacer “Peña Santa de Castilla!. Las condiciones meteorológicas adversas y un nevero colgante a mitad de la Canal estrecha, así lo aconsejaban. Pero, por otro lado, hoy tocaba hacer Torrecerredo, con sus neveros. Y nos pusimos en marcha.

Buen tiempo con algunas nubes. Son las 07.00AM, nos levantamos, desayunamos y nos ponemos en marcha, son las 08.00AM y dejamos Casa Cipriano, para con la furgoneta, dirigirnos al collado de Pandébano donde llegamos a las 08.30AM. Iniciando la ascensión a Torre Cerredo.

08.45AM, con dirección a la Majada de Tenerosa, Noroeste, y por el sendero que nos lleva al refugio del Picu Urriellu, nos ponemos en marcha. Durante la ascensión al refugio, pasaremos por, la base del Monte Varera, que nos lleva al Collado Vallejo, pasando por el Jou Lluengo y en Zinc – Zanc, buen sendero pero con fuerte pendiente, llegamos al Refugio situado en la base de la Cara Noreste, del Picu. Son las 10.30AM, hemos subido en menos de 2 h. (buen ritmo. La verdad es que los ánimos estaban a tope.). Descansamos, reponemos fuerzas y ¡ llega nuestro amigo Erik! (con un cliente), casualidad, también va a Torrecerredo. Nos saludamos, intercambiamos puntos de vista, y nosotros partimos, son las 11.00AM. (Isabel ha decidido quedarse en el refugio y esperar nuestra vuelta. La verdad es que el “Picu” y su entorno bien merecen un tiempo de contemplación y disfrute).

11.00AM, nos ponemos en marcha, en dirección Noreste, dando la espalda al refugio, cogemos un sendero, que remontando una pedriza pasamos por la base del Neverón de Urriellu, donde iniciamos una ascensión para llegar a una “enclexa” llamada la Brecha de los Cazadores. (desde allí tenemos unas vistas del Urriellu espectaculares, hoy, las nubes lo impedían parcialmente). Ahora en dirección Noroeste, alcanzamos la horcada de la Corona del Rasu, donde nos cruzamos con cuatro montañeras Vascas que regresan del Pico Cabrones, las saludamos y les dejamos claro que “los mallorquines ya estamos aquí”. Ahora en dirección, Norte, y continuando por sendero bien definido, pasamos por de bajo del diente del Urriellu, nos adentramos en el Jou de las torres Areneras, para realizar una pequeña trepada y llegar a la Horcada Arenera (2.280m.).Son las 12.00PM En Este punto se nos une el compañero Erik con su cliente, descansamos observamos las majestuosas vistas, y Erik nos da una magistral explicación de lo que tenemos ante nuestros ojos, Pico Cabrones, su cresta, Torre Pardida, Torre Labrouche, como no, Torre Cerredo, Torre Mermeja, Torre de Coello, etc. y Erik, se marcha. Nosotros continuamos unos minutos, haciendo fotos, reponiendo fuerzas y disfrutando de las vistas.

A las 12.30PM. Con dirección y vistas de Torre Cerredo, descendemos el collado, sendero definido, que nos dará entrada al Jou de Cerredo, previamente habremos tenido que cruzar algún nevero. Ya, en el Jou de Cerredo, lo normal, es ir por la derecha debajo de la Torre labrouche, (será por donde volveremos) pero los neveros aconsejan ascender más hacia la izquierda y centrados, donde no hay neveros. Así, lo hacemos y en pocos minutos, iniciamos la trepada de 400m, aunque algún nevero al final debemos pasar. Ya en la base, iniciamos la trepada propiamente dicha,a mitad, nos cruzamos, con un grupo de montañeros y con Erik y su cliente que descendían, les dejamos pasar, saludos y buenos propósitos. Continuamos la ascensión, “la cosa se iba embrutan”, pero quedaban 200m, ¡vamos para arriba¡ y llegamos CIMA DE TORRE CERREDO, son las 14.00PM. Nuestros rostros eran un vergel de Felicidad. ¡ también lo habíamos conseguido¡ Empezamos hacer fotos, Neus gravando todo lo que veía y mas,etc., y los demás, disfrutando de las maravillosas vistas del macizo Central y oriental de los Picos de Europa, las nubes por debajo de nosotros, yo buscando con la vista, Peña Santa de Castilla y la encontré. Ana, Juanjo Palmira y Sion, también disfrutando. Después comimos,y son las 15.00PM, tenemos que volver. Todo va sobre lo planificado.

Iniciamos el descenso, 15.00PM, con precaución, el nivel de escala fue de II+ y algunos tramos de III+, pero el factor psicológico era alto, teníamos 400 m. de destrepe. Con cierta tensión y buen hacer, pero felices, llegamos a la base, serían las 15,45PM, Aquí decidimos ir por la izquierda, pasando por la base de la Torre Labrouche, y pasar por al lado de algunos neveros. Cuando estamos cerca del Jou de Cerredo, y pasando el penúltimo nevero, tuvimos un incidente, Pep resbala y se hace un esguince en el pie derecho, tras unos minutos de preocupación.-gracias equipo.- reanudamos la marcha, eso sí, con paso más lento.- Pep bajaba con un esguince de importancia.-pero el tío bajaba.- desandamos todo lo andado por la mañana y Llegamos al refugio Urriellu a las 19.00PM, nos reencontramos con Isabel, ya pasaba un poco de pena, saludamos algunos conocidos.- Montañero Chamoso.- nos recuperamos un poco y continuamos descendiendo hacia el Collado de Pandébano, donde teníamos el coche y después a sotres donde llegamos a las 21.00 PM. ( en descenso normal hubiéramos llegado a sotres a las 19.00 PM)

flickr75wikiloc75youtube75

PICOS DE EUROPA.- 4º día; Peña Castil, por la majada de las Moñas y descenso por la canal de Fresnedal.

Cima Peña Castil 2.441 m

Data: 8/07/2014. icono senderismo
Datos técnicos:

Altitud máxima: 2.441m.
Altitud mínima:862m.
Grado de dificultad: Difícil, por larga, cresterios y fuertes desniveles.
Ruta: Circular
Desnivel Acumulado, total: 3.344m
Tiempo total invertido: 11h.
Distancia Total Recorrida: 17 Km.

Descripción del itinerario: Actividad de Montañismo.

Estamos potencialmente contentos y motivados.¡el día anterior habíamos escalado el Picu Urriellu. Pero el tiempo no terminaba de acompañar, llovía suave y había densa niebla. Pero nos pusimos en marcha,¡faltaría más!, nos vamos a Peña Castil, una cima bonita y de panorámicas impresionantes.

Sotres.- son las 8,00AM, nos levantamos, desayunamos y nos ponemos en marcha, dirección, a los Invernales del Texu donde dejamos la furgoneta, son las 09,00AM y ya en ruta nos dirigimos al Collado de Pandebano, no subimos por la pista forestal sino por el viejo camino que la atraviesa.

Son las 10.00AM,llegamos al Collado de Pandébano, ha dejado de llover, pero la niebla no desaparece. Desde Allí, nos dirigimos dirección a la Majada de la Tenerosa. Ya, y entre la niebla, se visiona la Canal de las Moñas. A pocos minutos de la salida del Collado y mucho antes de llegar a la majada de Tenerosa, giramos a la izquierda.-según nuestro sentido de marcha.- buscamos un sendero, a veces nada evidente, y empezamos el ascenso, la niebla nos envuelve al grupo, en dirección a la canal, que finaliza en un colladito, allí se encuentra la majada de las Moñas (tres cabañas de montaña en muy mal estado), son las 11.00AM.- hemos llegado. En Este punto, hay dos opciones, 1º la normal que es seguir por el centro del valle, en dirección Noroeste, para llegar a la cima de Cabezas de Tortorios (2,139m) y desde allí, alcanzar el Collado Camburero (2083m) e iniciar la ascensión a la Cima de Peña Castil. (2.441m). O bien, 2º opción,desde la majada de las Moñas, girar dirección Oeste, e iniciar un ascenso directo a cabeza de Moñas, para desde allí, realizar un cresterio que nos llevaría a la cima del Coterón (2.032m) y a la cima de Cabeza de Tortorios (2.139m).

Pues eso hicimos, el Cresterio de tres cimas de más de 2.000m. ( si el día esta despejado lo descrito es evidente y hay algunos hitos y todo. Pero no fue nuestro caso, la niebla nos seguía acompañando, con algunos y breves claros).
Nada, decido lo que queríamos, y siendo las 11.00AM, iniciamos ascenso directo a cabeza de moñas, fuerte subida, donde llegamos a las 11.45AM. En la cima, la niebla persiste, recuperamos fuerzas, hacemos fotos y en marcha hacia la cima del Coterón y desde esta a la Cima de cabezas de Tortorios,donde llegamos a las 13.00.PM,Fotos, descanso, esperamos haber si se despeja la niebla. nada. Nos dirigimos, ahora con leve descenso dirección Norte, en busca de un evidente paso (corte en la cresta, unos metros antes habremos pasado al lado de un avenc en la misma creta), que nos dará paso al Collado de Camburero (2.048m). Sin problemas, llegamos al Collado, son las 13.45PM. Aquí, en dirección sur, la Canal del Fresnedal , por donde nosotros al descender continuaremos la excursión (1.000m de descenso y al inicio de la canal un neverón del copón, que superamos por el lateral izquierdo según dirección descendiendo), en dirección Norte, vamos a buscar el paso que nos llevaría al Urriellu y dirección Noroeste, a la Cima de Peña Castil.

Son las 14.00PM, iniciamos ascenso con fuerte pendiente y sendero al inicio poco evidente, en una hora de ascenso, por momento la niebla desaparecía y pudimos ver las bellas vistas del entorno, llegamos a la Cima. ¡ objetivo alcanzado! Hicimos una “Fita”, fotos , comimos y descansamos. La niebla no se va, son las 16.00.PM Tenemos que regresar Nos quedan +- 5 horas de descenso hasta Sotres.

El descenso, con prudencia, bien a las 17.00PM, llegamos al collado de Camburero, en dirección sur, iniciamos el largo y bonito descenso por la canal des fresnedal (1.000m), que nos llevara hasta Vega del toro o sotres y desde allí, caminando por buena pista, hasta los Invernales del Texu, donde nos espera nuestra furgoneta que en 10′, llegaremos a Sotres.

El descenso de la canal, en todo momento evidente, será de 2 horas hasta llegar a Vega de Toro y 1,30′ hora más, por la pista hasta los Invernales de Texu. Son las 20.30 PM, llegamos a Sotres. ¡Felices, también lo habíamos conseguido.! ( Sonia,ya estaba preocu

flickr75wikiloc75youtube75

PICOS DE EUROPA.- 3er y 4º día. Picu Urriellu (Naranjo de Bulnes), Via directa Hnos. Martínez- V

Doblevuit- Picos de Europa. Picu Urriellu. Primer Largo V

icono escalada

Data; 6/7-07-2014

Altitud máxima: 2.519 m.
Altitud mínima:1.115 m.
Grado de dificultad: V. Difícil, por la escalada de la cara sur de los Hnos. Martínez-V
Ruta: de ida y vuelta.
Desnivel Acumulado, total: 2.799 m.
Tiempo total invertido: 10 h. y Dormir una noche en el Refugio.
Distancia Total Recorrida: 17 Km

 

Descripción del itinerario: Actividad de montañismo y escalada.

 

Nota: Esta excursión, se puede hacer en un solo día (ir ascender y volver), pero tiene algunos inconvenientes, el más importante, que si no estas a primera hora (7.30 a 8.30) en la base de la vía, puedes encontrar bastantes cordadas delante tuya y aumentan los riesgos. Nosotros, optamos por lo más eficiente y seguro, además de tener tiempo para ver el entorno que rodea el “Picu.”

( día 6/7/2014) Son las 07.00AM.- Sotres.- nos levantamos, desayunamos y nos ponemos en marcha. A las 08,30 llegamos al collado de Pandébano y con dirección a Majada de Terenosa (Noroeste, además existe indicadores de direcciones) nos ponemos en marcha, por sendero bien definido ( y” como norte la punta del Picu, si el tiempo lo permitía) enseguida llegamos a la Majada de la Terenosa (queda a nuestra derecha). El día no acompaña la niebla es densa , más de 10 metros no nos vemos, pero continuamos ascendiendo por el sendero.-muy ben definido.- llegamos al collado Vallejo. Desde Allí, si el tiempo lo permite tenemos unas vistas maravillosas del “Picu” y de su entorno, continuamos ascendiendo,con fuerte subida y en Zinc – Zanc que nos llevara en 1.30 h hasta el refugio. Donde llegamos a las 11.30 AM (tres horas desde el Collado de Pandébano).
Nos acomodamos en el refugio y pasamos el día en él, diversas pequeñas actividades el tiempo no daba para más. A Las 18.00 horas llego Eric , nuestro compañero de cordada y guía de montaña, con él hablamos de montañismo, de Mallorca y como no planificamos la Escalada del día siguiente. Son las 20.00PM. Llega Fernando, el otro compañero de cordada y guía de montaña ( sección Femenina se “alborota” , es joven y apuesto y además buen tío, claro que sí.) Todos juntos nos fuimos a cenar un poco de “bautxa” y a dormir, mañana a las 07.00 AM en pie.

(07/07/2014). Son las 07.00, AM, nos levantamos, desayunamos, nos preparamos y nos ponemos en marcha, son las 08.00AM.
Desde el refugio de Vega de Urriello deberemos descender,- dirección sur.- un poco por un sendero poco definido cerca del sendero por el cual el día anterior habíamos hecho la aproximación, para ir a coger la canal de la Celada, por la cual en fuerte ascenso llegaremos rodeando el Naranjo y en una hora llegamos a su cara sur. La mejor opción para subir esta canal es por su lado izquierdo, y una vez situados en el circo superior del valle ya solo nos quedará alcanzar el pie de vía a la altura de una pendiente rocosa escalonada de color blanco, más o menos a la mitad de la cara sur.

Via-Martinez-SurYa en la base, son las 09.00AM, organizamos las dos cordadas (Eric, Palmira, Sión y David. Y la Buena. Fernando, Ana, Neus y Pep). La Escalada tiene 5 largo, entre dificultad V hasta II, según se asciende. La 1º de 15 m es la más dificultosa con el paso de la bailarina (V). La Cordada de Eric, empezó, y realizaron 4 largos hasta el anfiteatro,desde donde, ya con grimpada (II) se llega a la cima. Después fuimos la cordada de Fernando, llegamos al anfiteatro, con 3 largos, el 1º de 15 metros, un 2º de 60 metros y un 3º de 40 metros. La escalada, con niebla, fue espectacular. Nos reencontramos en el anfiteatro (reunión en el 4º largo), desde allí,con una trepada de grado II, unos 150 m. ! llegamos a la Cima.¡ Allí estaba la Santina, que nos protegía y nos esperaba, fue simplemente “abominablemente emocionante. Eran las 11.30AM una hora antes de lo previsto. La niebla, algunos claro hubo, nos impide ver la majestuosidad de los Picos de Europa, desde el “Picu”. !Daba igual, otra vez será.¡ Nos hicimos fotos, repusimos fuerzas y comentamos nuestras emociones. Son las 13.00OPM, tenemos que descender, total no aclara y el frio ya empieza a sentirse.
La dos cordadas juntas, descendemos (destrepar) hasta la reunión del anfiteatro (reunión del 4º largo si ascendemos), desde allí, se montan dos Rappell de 60 metros y ya estamos en la base. Objetivo alcanzado. Felices. (en el descenso, nos cruzamos con una cordada de 2 escaladores, de Gijón y Santander, es habitual).

Hay, que salir rápido de la base , el riesgo de caída de piedras es grande y sabemos que hay una cordada ascendiendo. Nos vamos en busca de la Canal de la Celada, en el camino nos encontramos con otro amigo, el guía Chamoso, venían de la “bonita”. Todos juntos nos fuimos para el refugio. Allí, nos despedimos,de Eric y Fernando y de los demás, con más peña que alegría. – la verdad.-.Eran las 16.00PM, iniciamos el descenso, por el mismo sendero que ascendimos el día anterior.- estamos contentos no lo podíamos disimular, ni tampoco lo queríamos. Llegamos al Collado de Pandébano a las 18.30PM (solo tardamos 2.30 horas en descender, como íbamos.-jiji.-), cogimos nuestra furgoneta y a las 19.00 en Sotres, nuestro campamento base.

El Picu Urriellu, Torre Cerredo y Peña Santa de Castilla, eran nuestro máximos objetivos. ! Dios, ya hemos alcanzado el 1º “ascender el Naranjo¡. Ahora por los otros dos, aunque al final peña Santa de Castilla se tuvo que renunciar por fenómenos meteorológicos muy adversos. Otra vez será, volveremos.

flickr75wikiloc75youtube75

PICOS DE EUROPA.- 2n día.- Invernales del Texu – Cabeza de Mesa. (Peña Maín).

2-webData: 5-juliol-2014 icono senderismo

Altitud máxima: 1.613 m.
Altitud mínima:871 m.
Grado de dificultad: Fácil. +
Ruta: de ida y vuelta. (semi-circular)
Desnivel Acumulado, total: 1.504 m.
Tiempo total invertido:  7 h.
Distancia Total Recorrida: 9.74 Km.

Nota Técnica¡: En todos los mapas de montaña, la Cima figura como Cabeza de Mesa, y así lo confirman montañeros de reconocido prestigio. Peña Main, en realidad, se le denomina al Macizo Montañoso en su conjunto y a una cima, inferior 1.311 m, situada al Sur de Cabeza de Mesa y que queda a nuestra derecha,según ascendemos.

Nosotros, iniciamos la ascensión desde los Invernales del Texu, llegamos desde Sotres con la furgoneta 500m por la carretera, Allí dejamos el coche y ascendemos por el sendero/camino antiguo, que se coge a 5 minutos caminando por la pista,justo en una curva a izquierdas y que se adentra en un pequeño bosquecito -trasversal a la pista forestal que nos llevaría hasta el collado de Pándébano. En 30 minutos, por el sendero antiguo, llegamos a un colladito y a la pista forestal. Desde allí, tenemos una magnificas vistas de lo andado, del objetivo y del collado de Pándebano. Continuamos por la Pista forestal, en 10 minutos, llegamos a la Majada la Roble (conjunto de cabañas de montaña, al inicio de las primeras cabañas (a nuestra derecha según sentido de la marcha) dejamos la pista forestal y nos desviamos, pequeño sendero, hacia las casas pasando entre ellas y veremos el sendero que asciende hacia una canal que nos llevara, ya, a la parte alta del macizo y pasaremos por la Majada de Gumial.-en cima de la majada esta la cueva del Queso.- quedara a nuestra izquierda en la hondonada. En este punto,podemos ir por el valle o por un pequeño cresterio que queda a nuestra derecha, según sentido de la marcha. Nosotros fuimos por el cresterio, las vistas son más espectaculares. Ya, si el tiempo lo permite, se ve la ante-cima y el sendero que nos llevara hasta ella. No tiene perdida. Siguiendo el sendero llegamos a un pequeño colladito, ya en la base de la ante-cima, nos enfilamos hacia la cima, grimpando con cuidado pero muy factible.

Ya en la Ante-cima, se observa l punto geodésico de cabeza de Mesa, que llegaremos a él en 15minutos, sin mayor dificultad. Las vistas del Picu Urriellu, Peña Castil, etc son impresionantes. El descenso, se puede hacer por varios itinerarios. Nosotros la hicimos por la majada de sotorreña o groseda, para llegar por la vía directa, al collado de Pándebano. Bonito descenso,pero poco conocido. Desde Cabeza de Mesa, con dirección al Urriellu y Collado Pándebano,descendemos a la hondonada, que con dirección Noroeste, pasaremos por una zona de lápidez y de nuevo a otro hondonada,hay algunos hitos y trazado de sendero, que con dirección Noreste llegaremos a la Majada de sotarreña. Ya allí, y con referencia peña castil o enfrente de la majada vemos un pequeño collado al que nos dirigimos y estaremos encima del collado de pandebano, bajaremos por la canal que es muy evidente, aunque parece de difícil descenso, pero no es así. Llegamos al final de pista forestal, donde habra coches, y nos dirigimos, en 45 minutos, por el mismo sendero que iniciamos la excursión a los Invernales del Texu.

flickr75wikiloc75youtube75

Morro d’en Pelut i canal des Voltoret

morro-d-en-peluticono empleo manosData: 21-juny-2014
Recorregut:

CAMI DELS CINGLES – FONT SUBAUMA – MORRO D’EN PELUT – CANAL DEL VOLTORET – PUIG MAJOR – SES CLOTES – ROSSEGUERA DEL PA DE FIGA – COLL DE L’ESCUDELLA – O DE SES VINYES – CAMI DE TURIXANT – ALZINAR DE TURIXANT – CAMI DELS CINGLES.

Teniem pendent una variant d’aquesta ruta i em aprofitat aquest día explendid que ha fet; Començant a l’aparcament del funicular, cami dels Cingles, font Subauma seguint la paret de partió i cap per amunt del Morro d’en Pelut per la cara N. Es tracta de situarnos just davall del mazis i seguir direcció E. sense perdre altura i situarnos a la cresta molt aèrea per damunt el comellar de l’Infern i pujar paralel a la Serra de l’Almanguera. Una vegada fet cim toca davallar i perdre una mica d’altura per aviat tornar pujar fins a la carretera militar. L’abandonam rapidament davallant amb direcció a la casa de neu i situarnos davora el contrafort del gran Puig.

L’ascens al Puig major ho feim per la canal del Voltoret i en dirigim al punt geodèsic. Després de dinar descemdim pel pas del Poal i ses Clotes, pasarem pel mig del Pa de Figa de Son Torrella i la Cadira de la Reina, un descens de vertigem. Una vegada abaix anirem direcció N. cap el Coll de l’Escudella 929 m., i el cami de Turixant, passarem per devora una Land Rover abandonat i ja no abandonarem el cami fins arribar a la font dels Joncs, aqui atravesem la pwetita torrentera i ens endinsem a l’alzinar de Turixant, anirem guanyant pendent fins trobar el caminoi, ho seguirem, trobarem una barrera metàlica, la traspasem, seguim pel caminoi, pasarem per vora un salt d’aigüa a prop de Cals Reis i una barrera amb un botador, que ens ha de dur al comencement d’avuit matí, al cami dels Cingles a prop del Porxo Esbucat des d’on ja divisem el cotxe. Ara a per ses Xandis….

 

flickr75wikiloc75youtube75

Pico Mulhacén y Pico Alcazaba

mulhacen

icono raquetas nieveicono empleo manosPICO MULHACÉN ( 3.479 m. ) Y PICO ALCAZABA ( 3.371 m.)

Data: 25-abril-2014

Viernes 25 abril: Desde Granada salimos dirección a Motril vía autopista, después hay que coger desvío de Lanjarón, donde hicimos un almuerzo y tiramos sin detenernos mucho tiempo hacía Capilería, el último pueblo al que llega la carretera asfaltada, donde hicimos las compras de víveres para el día de la actividad y tomamos un café para charlar del acceso al Refugio Poqueira (2500); como era un poco tarde decidimos coger por la barrera, que es donde termina el camino forestal y por lo tanto hasta donde llega el coche, es un camino donde en el inicio te quitas es desnivel fuerte y pasamos de 2100 metros a 2600, luego es un trekking más o menos recto hasta la llegada al refugio que es en bajada, en total 7 kilómetros y unas 3 horas, descartamos subir por la acequia baja ya que, aunque mucho más bonitas las vistas, es más larga y dura. Una vez llegados al refugio cenamos automáticamente sopa, pasta y carne, luego una charla para organizar un poco la salida de la mañana siguiente y a dormir.

Sábado 26 abril: Se madrugó a las 5 de mañana, desayunamos fuerte, preparamos material y partimos hacia el Mulhacén río arriba. Hay varias maneras de subirlo por la cara sur, bien por la loma quizás la más sencilla ya que el desnivel es paulatino, bien por el río haciendo zigzag llegando a La Caldera para tomar la arista final de llegada a la cima o la opción que elegimos fué tirar en línea recta directos a la cima y es lo que tiene las líneas rectas en montañismo, son cortas pero durísimas, se hizo imprescindible el colocarnos los crampones. Llegamos a la cima del Mulhacén (3479) poc a poc, los primeros sobre las 9:00 de la mañana y los últimos sobre las 10:00 ya que el grupo se fraccionó en 4, 1000 metros de desnivel es lo que tiene. Después de merendar emprendemos la bajada y como en la subida hay varias opciones, elegimos la más corta para llegar a las Siete Lagunas (3000) y por lo tanto la más inclinada y extrema, tuvimos que zigzaguear mucho pero nos ahorramos más de dos horas de marcha que las necesitaríamos para hacer cumbre también en El Alcazaba (3364), nuestro segundo objetivo.

Una vez abajo hicimos balance de cómo estábamos todos, por diferentes motivos tan sólo Domi, Juanlu, Xisco y Manu nos animamos a subir hasta la Alcazaba, resto decidieron volver por el Mulhacén II (3362) al refugio. Empezamos la subida y de primeras intentamos subir por el coladero, acceso también directo hacia la base de la cima del Alcazaba, que iríamos decidiendo si abortar o no dependiendo del estado de la nieve, con polvo sería imposible así que fuimos tira tira, la nieve respondía ya que estaba durita, en esta ascensión de 200 metros sí que se necesitó el piolet de verdad, es decir no para llevarlo solo de bastón o seguridad ante posibles caídas, sino para pincharlo con la punta y también cavar escalones en la nieve por su inclinación. Una vez arriba fue ascender los otros 162 m caminando por la arista hasta la cima del Alcazaba (3364), la niebla nos impidió un poco orientarnos para encontrarla pero llevábamos en GPS el punto y nos echó un pequeño cable para esos últimos metros.

Volvimos por la loma hacia Siete Lagunas de nuevo y volvimos por donde nuestros compañeros, es decir, por el Mulhacén II y sobre las 19:00 llegamos al refugio. Después de disfrutar de la dureza de la jornada, las ampollas en los pies, quemazos en caras y labios nos dedicamos a ver la puesta de sol sobre El Veleta disfrutando de las cervezas que mejor me han sentado en años, cenamos contando las anécdotas del día y fuimos cayendo poco a poco en los brazos de Morfeo.

Domingo 27 abril: volvimos a los coches por la acequia baja, así haríamos la ida y vuelta circularmente y sería más atractiva la excursión. Bajamos a Granada y pasamos el día de tapas y cañas haciendo un poco de turismo lúdico gastronómico por la ciudad. El avión salió a las 22:30 horas y llegamos a Palma sobre las 00:00.

De tornada cap el camí de sa Costera, la puajda se’ns fa més rosta. Ascedim pel mateix camí que ens ha servit per davallar.

flickr75wikiloc75 youtube75

Cadira de sa Reina

cadira de sa reinaicono rapelData: 12-abril-2014
Circular: – 
Recorregut total: Km. 
Grau de dificultat : Alta
Duració total : 

 

Emprenem la ruta amb direcció al Pa de Figa de son Torrella pel Coll de s’Escudella, pujant per un ampli corredor escarpat entre el contrafort del Pa de Figa i la Cadira de sa Reina.

La pujada és forta grimpant en alguna ocasió, fins a arribar a una gran pala, aquí girem N. deixant a la nostra esquena el Pa de Figa de son Torrella.

Ens dirigim a la nostra dreta cap a un petit serral i des d’aquí escalant uns pocs metres ascendim a la cresta molt aèria que ens situa sobre el ressalt de la Cadira de sa Reina ( braç esquerra vist des d’abaix). Aqui en el cim muntem un rapel per descendir per l’esgarrifós desplom i investigar les seves possibilitats. Una vegada comprovat i haver-nos delectat del seu entorn decidim prosseguir, prenent nota de tornar amb l’equip adequat.

Desgrimpam els pocs metres fins al petit serral i situar-nos just sota la Monja Primera i després de localitzar els ancoratges muntem un petit rápel per descendir els 10 m., i per la dreta sense perdre massa altura ens dirigim a la forcada que forma la Cadira de sa Reina.

Les sensacions són indescriptibles, les vistes espectaculars pel que és un bon lloc per menjar alguna cosa. Davant tenim el Puig des Vinyes de 1,108 m., a la nostra dreta S. el Pa de Figa de son Torrella de 1,256 m., damunt nostre el Puig Major 1,436 m., i a la nostra esquerra l’Agulla des Frare de 1,209 m..

Des de la forcada descendim pel pedregal espedat amb molta cura perquè el buit es troba sota els peus, buscant la part de la nostra dreta on trobarem una fita que ens indica l’inici del pas escabrós que hem de superar per arribar fins a la reunió. El lloc, ja et dic, és indescriptible i amb moltísima pressió psicològica pel gran desplom de més de 200 m. i perquè el petit sallent on està situada la reunió és això molt petit, gaire bé i caben dues persones..no apte pels acrofòbics

El descens ho iniciem amb un rapel de 60 m. seguit per una rosseguera molt vertical i incomoda durant uns 40/50 m. de desnivell, fins a arribar un punt on es torna més vertical i on trobem dues plaques que ens serviran per muntar un altre rapel de 60 m. encara que aquest rapel es pot evitar ho desgrimpem, optem per rapelar per una major seguretat i per donar-nos més pressa, esteim en el capvespre i tenim sed de shandis

Acabem en l’inici que utilitzen els escaladors de l’Agulla des Frare, just davall una petita cova envoltada d’una eura.

flickr75
youtube75

Puig de n’Escuder pel pas dels caçadors

puig de n escudericono empleo manosData: 29 -març-2014
Circular: – 
Recorregut total: 13 Km. 
Grau de dificultat : Mitjana-Alta
Duració total : 8 h. 

 

PAS DELS CAÇADORS – PUIG DE N’ESCUDER – PUIG DE N’ALÍ – COLL DE LA LÍNEA – PAS D’EN ARBONA – GR-222

Avui comencem l’excursión on sempre l’acabem al bar de Cas Lloro a Caimari. Ens posem a caminar per la carretera amb direcció cap a Lluc i al Km-8’1 trobem a l’esquerra una desviació amb lleugera baixada, és fàcil de reconeixe pel seu “ou estrellat” pintat a l’entrada, es el camí que s’endinsa al comellar dels Horts, l’agafem i en arribar a la primera casa a ma la dreta sortim del camí per la barrera oberta de l’esquerra baixa’m al torrent i creuem el petit túnel. Deixam la casa a la nostra esquerra i comencem a pujar per les marjades directa cap la base de la muntanya, no timdrem cap problema en trobar el comencement del pas perquè abans de sortir del camí del Horts ja em haver localitzat el pas caraterístic pel seu empedrat incial.

El pas está construit amb uns escalons i un temps passat davia tenir un pasamans perquè encara avuiendía queden els soports de ferro. A la mitad del pas els escalons desapareixan, es el punt més crític, superam el tram amb l’ajuda dels fàcils agafadors naturals de la roca i d’alguna piqueta que encara queda, el tram final és una grimpada sense cap dificultat.

Una vegada superat el pas sortim cap a l’esquerra per pasar per enmig de dos grans pins, després canviem el sentit cap a la dreta, l’emoció continua perquè durant uns 50m. quasi verticals em de superar varias grimpades més, sempre amb l’ajuda de la magnífica roca. Després la direcció és clara, amb l’ajuda de fites, es tracta de seguir ascendint pel llom de la muntanya amb tendència a la dreta, algun trams son dificultosos pel seu roquissar.

En poc temps aconseguim arribar al cim de 574 m. aquí podem contemplar les magnífiques vistes i en refiem dins el seu petit pinar per recuperar forces manjant una mica.

La baixada es fà just per la part esquerra ( d’així com em arribat) del cim, ens facilita localitzar el lloc una fita alairada damunt un pi. Lo primer és una petita desgrimpada que ens situa a una gran canal que només té sortida davallant cap a l’esquerra, peró em d’anar al.lerta perquè només uns 10/15 m. em d’abandonar la canal i sortir-ne per la dreta ben aferrats a la paret, aviat veurem fites que em de seguir que ens conduirán cap a la dreta (N), passarem per devora una paret, que segons semble són restes arqueològiques d’un assentament islàmic, de l’època almohade S. XIII (1203-1229) conclusió que es và arribar després de que en Miquel Bernast i en Pedro Calderón trobassin gran quantitat de restes ceràmiques ( gribrells, gerres, safes, alfàbies), avui en dia depositades en el Museu d’Història Natural de Sòller.

Com sempre passa, aquest puig tambè té una llegenda que vos contaré i que estic segur que vos sonarà per haver escoltada amb una altre versió i lloc:

Era dijous i havia de partir cap al Mercat d’Inca. el pastoret. Hi acudia a cercar recapte

per proveir cl rebost. Havia enscllat la bèstia que tenían – un ase clapat – quan cl dia

començava a clarejar. tot disposant-se a partir sense por. El monjo tomava a prevenir-lo.
amb un punt de recel a les paraules:

– El camí es ple de perills, Amet. Ves alerta amb la fosca. Hi ha nius dc bandolers a
les muntanyes que assalten els camins i las possesions. No ensumis gaire les mercaderies,

que el temps passa depressa. Reempren el camí abans que tombi el sol.

El tirany s’allargava com una cinta per dins la muntanya, entre boscos d’alzines. Es

quasibé una precinta de seda. el tirany, clapada d’ombres que tremolen i lluentors de vidre.

Adesiara s’estreny i salta entre les penyes, tol vorejant cl cingle.

Quan arribà a Inca, el pastor, acudí al Mercat i omplí ben depressa beaces i alforges

en bon proveïment. No volia perdre el temps amb raons i girà en rodó de cap a Lluc, no fos

cosa que la fosca l’aplegàs a mig camí i els lladres cercassin d’enveslir-to en encendre’s la nit.

Just passat Caimari. quan començava a pujar Sa Costa Llarga, prop d’Es Puig dc

N’Escuder. li sortiren els moros disposats a robar-li el menjar que portava, decidits a matarlo,

si oposava resislència al seu afany de saciar la fam. En veure’ls d’un trros lluny.

N’Amet, enfilà una sendera de l’esquerra que conduïa al Puig. entre pedreny i torrenteres. De

vegades, caminava ajupit sota el boscam. d’altres, de genollons, cercava sempre dc contenir

l’alé per a que no el trobassin. Fins que descobrir una cova i s’hi amagà tot esperant que els

moros acabasin per desistir, cansats de cercarlo.

Cerca qui cerca, els moros, acabaren per pujar a dalt do tot d’Es Puig. S’acostaren a

un serrat que dóna sobre l’entrada de la cova i observaren que en sortia la cua de l’ase,

d’aquell portal. Pensaren, només de veurà ta cua de la bèstia, que allà dintre s’hi abscondia

N’Amet i que seria bona cosa. amb la idea de sorprende’l . amollar-se lentament pel serral

en unes alfàbies que havian transportat fins a la cucuia.

En fermaren una i hi ficaren un moro. l’alfàbia devallava pausadament. Així i tot,

pegava a les roques, de tant en tant; fins que acabà per trencar-se, tant els tests com el

moro, vingueren a caure just davant la porta de l’amagatall

Els de dalt cridaven:

– Que l’tas fel mal?

N’Amet invocà la Verge de Lluc. Li demanà que no li coneguessin la veu, els

moros, i va respondre:

– No me n’he fet. Ja en podeu amollar un allre.

Tornaren amollar una altra alfàbia. i una altra, i una altra… Aviat, tols els moros

vinguren a morir davall el coval.estimbats sota les alfàbies esmicolades.

N’Amet partí de bell nou cap a Lluc. Rera seu. deixava just a la falda d’Es Puig de

N’Escuder, a la porta de la cova del tests, un caramull d’afàbies trencades i un escabotell de

moros derrotats.

Extrat de:
BSAL, 53 (1996), 377-386
Manuel lCalvo
Catalina Roca
Nartomeu Salvà
Vos a agradat ? Idó continuem la nostra ruta;

A partir d’aquí el camí es torna més evident i es va endinsant en un alzinar, que anirem travessant amb tendència a l’esquerra, quasi abaix veurem a la nostra esquerra grabat a la roca la primera creu i les inicials M.P. ( Mont Públic), ja que durant el recorregut en veim una altre més, fins a arribar a l’ample coll tancat per una paret amb reixeta.

Una vegada a l’altre costat anem devallant amb tendència cap a la dreta fins trobar una camí o pista que seguirém fins arribar a una curva per la que sortim del camí amb lleugera pujada per dins una altre M.P. per després anar cercan el millor lloc per devallar al camí que ens durá al Puig de N’Alí. Sí, sí eu escoltat bé ara pujarem al Puig de N’Alí que no descriuré per la llargària del caminoi i perquè està tot molt ben fitat i perquè segur que tothom ho coneix.

La davallada la feim cap el Coll de la Línea. Girem ( dreta) amb direcció al Coll de la Batalla, però només a uns 100 m. ens em de sortir del camí ( dreta) i entrar al torrent de sa Cova Negra, transitarem una bona estona pel seu tàlveg fins arribar a un desviament ( dreta), està fitat, i pujarem cap el Pas de N’Arbona, ara ja en davallada ens em de dirigir a la pista que ellaçará el GR-222 fins a la carretera Ma-10 Km-10, devora l’àrea recreativa, i d’aquí continuem fins a Caimari que ens esperen unes mega-shandis a Cas Lloro. Son les 17’30 h.

Esperam els nostres companys que avui matí ben prest han partit cap a Cala Tuent que els esperava l’èquip d’en Rafel de Can Renou per filmar un nou episodi del Tira-Tira, que no vos eu de perdre perquè és espectacular.

flickr75wikiloc75 youtube75

Pas de s’Escletxa, Puig de Galatzó, Penyal Gran

pas de s escletxaicono empleo manosData: 22 -febrer-2014
Circular: – 
Recorregut total: 7,8 Km. 
Grau de dificultat : mitjana 
Duració total : 5 h.

 

 

 

FONT DES PI – COLL DES CARNICERET – PAS DE S’ESCLETXA – PUIG DE GALATZÓ – PENYAL GRAN

Des de Palma vam arribar a Puigpunyent per la carretera Ma.-1041. Una vegada a Puigpunyent vam continuar cap a Galilea i hem de girar el primer desviament a la dreta (Camí de sa Teulera). En aquest punt veurem un cartell de la Reserva Puig de Galatzó – Aventura i de l’Hotel Restaurant És Ratxo. Hem de seguir les indicacions d’aquest panell, travessarem el Hort de sa Coma i en uns 7’ arribarem a un coll on confluïxen tres carreteres. Hem de prendre la de la dreta (al costat del xalet És Cucui). Deixarem a la dreta un camí que descendeix, 1’ després arribarem a una pedrera abandonada (dreta) on podem deixar els cotxes. Caminen per l’asfalt en el costat dret veurem l’inici del camí en molt mal estat desfet per les pluges. Hem de prendre aquest desviament i al cap de’ 12’/15′ arribarem als voltants de la Font des Pi.

En la Font des Pi, on s’inicia una pista amb pendent fort/mitjana que posteriorment s’incrementa. Als 3’ arribem a un encreuament (camí des de la dreta) amb un pal indicador (Puig de Galatzó). Hem de seguir aquesta indicació, la pujada és forta/mitjana. 1’ després veurem una fita i a la nostra esquerra l’inici d’una senda amb fites. Hem d’ascendir per aquesta senda amb pendent mitjana/forta, passant a forta posteriorment. Als 8’/9’ el pendent d’ascens se suavitza inicialment per a incrementar-se després. Trobarem alguna fita i als 14’/16’ arribarem al Coll des Carniceret (estaca i fita). L’estaca ens assenyala la senda per on s’ascendeix per la “via normal” al Galatzó.

No hem de seguir la indicació de l’estaca, sinó que hem de girar 90º a la nostra esquerra (W) i ascendir amb pendent mig i mitjana/forta per la senda , trobant algunes fites. Al cap d’uns 3’ arribem a una zona amb càrritx i pendent fort, arribant 3’ a un serral amb pins. Seguim ascendint amb pendent mig i travessem una zona de pins. Als 2’ el terreny planeja o presenta pujada lleugera i 2’ després arribem a una petita rosseguera. A partir d’aquest moment el pendent s’incrementa i vam arribar als 3’/4’ a una zona de rossegueres seguint les indicacions de les fites. Ascendim cap a la paret rocosa amb pendent mitjana/forta, a la qual arribem en 1’. Voregem la paret rocosa per la seva base procurant no perdre altura i als 2’ veurem una canal àmplia a la nostra esquerra amb pendent fort/molt fort, hem d’ascendir per ella procurant fer-lo per l’esquerra al costat de la paret rocosa i evitant la vegetació, havent de grimpar en algun punt. Després d’uns 6’ arribarem sota una roca encaixada. Hem de passar per sota de la mateixa i seguir ascendint pel costat esquerre amb pendent fort/molt fort. Aques es el punt més delicat. Als 2’ arribem a una esplanada i vam seguir pel canal que tenim a la dreta. El pendent és fort/molt fort i finalment veurem un canal a la nostra esquerra i posteriorment altre a la dreta que ens conduirà al cim de l’El Puig de Galatzó. Des del pas sota la roca encaixada hem trigat uns 9’/11’.

Des del cim podem contemplar unes excel·lents panoràmiques, si el temps ho permet, sobre el sector sud i central de la Serra de Tramontana (Puntals de Planícia, Mola de Planícia, Puig major, Massanella, Mola des Ram, etc cap al N i Serra des Pinotells, Mola de’s Esclop, Puig de ses Fontenelles, El Puig Batiat, etc cap al sud).

El descens ho efectuem per l’aresta sud del Galatzó. Des del cim i amb adreça S-SW. El pendent és fort, al principi, però posteriorment passa a fort/medi. Trobarem nombroses fites que ens marcaran el camí pel llom de l’aresta. Als 17’/19’ arribarem a un coll on s’inicia una pujada mitja (fites) que en 3’/4’ ens situa en el cim. Seguim per la cresta amb baixada forta/mitjana i posteriorment mitja i lleugera, seguint les fites arribem en 13’/15’ a un petit ressalt. Descendim amb pendent fort/molt fort i vam avançar amb lleugera diagonal dreta descendint amb pendent mitjana/forta a través del càrritx en direcció als 3 pins que veiem al lluny. Per després ascendir al Penyal Gran, el cim mes alt de la carena sud, on dinarem i descanrem per tornar seguint les nostra pases fins davall del resalt anterior i que aviem deixat abans, per retomar el descens atravessem una marjada que ens permet seguir descendint. Seguim amb pendent mitjana/lleugera, en lleugera diagonal dreta cap a la pineda, al que arribem en 2’ (trobem alguna fita). Travessem el pinar seguint les fites amb pendent mitjana/lleugera i als 2’ arribem a una rosseguera. La travessem i amb pendent mig ens dirigim cap al encinar al que arribem en 2’.Seguim les “fites” i en 1’ arribem a un camí de terra (fita). Seguim a la nostra esquerra amb pujada lleugera i posteriorment llaneando. Als 2’/3’ arribem a un portel” amb barrera metàl·lica (ho superem travessant-lo per l’ensulsiada situada a la dreta). S’inicia una pujada lleugera pel camí (envaït per la vegetació) i en 1’ arribem a la carretera asfaltada. Continuem a la dreta, llaneando o amb baixada lleugera/mitjana, i als 4’ arribem a un encreuament (camí des de l’esquerra) i vam prendre a la dreta. La baixada és mitja i als 3’ arribem a un encreuament (camí des de l’esquerra) que és el qual hem agafat aquest matí pujant cap a la Font des Pi.

Si hem deixat el cotxe en la Font des Pi, ascendim a la nostra esquerra, arribant a la Font en uns 5’, o vam continuar per la carretera fins a la pedrera, a la qual arribem en 9’/10′.

flickr75wikiloc75 youtube75

Canal de muntanya

canal de muntanyaicono empleo manosData: 18-gener-2014
Circular: – 
Recorregut total: Km. 
Grau de dificultat : Alta
Duració total : 

És un dia gris amb pluja i malgrat això decidim dirigir-nos a Binifaldó el punt de partida, aparquem i gaire bé podem sortir dels cotxes per la intensa pluja. No hi ha res que fer, hem de tornar fins al bar més proper per prendre un cafè, Can Gallet sembla un bon lloc, al poc temps apareix en Toni el guarda amb qui xerrem una bona estona fins que les 11 h. para de ploure però una espesa boira fa acte de presència i a les 11’30h ja no podem esperar més, o demanem un berenar de pà amb sobrassa, botiffaró i llom o ens anem. Decidim anar-nos i no caure en la temptació i iniciar la ruta.

Una vegada en Binifaldó comencem a caminar pel Cami Vell de Pollença, als pocs minuts passem per la imponent alzina d’en Pere i una mica més de arribem a la barrera de separació de les dues finques amb la seva llarguísima paret de partió. En aquest punt abandonem el camí, per la nostra dreta (E), amb la paret a la nostra esquerra i paral·lels a la mateixa iniciem el lleuger ascens, veiem alguna fita però no les hem de fer cas perquè ens durien al Pas de sa Paret i avui no anem allí. Als 15′ hem d’abandonar el caminoi, creuar la paret deixant-la a les nostres esquenes i als 5′ ens trobem amb la Font de ses Falgueres a 724 m- d’altitud, es tracta d’una font de mina de 3,5m de llargària, amb una pica a la sortida perquè beguin els animals.

Des de la font podem intuir mes que albirar a causa de la boira el coll, el nostre primer objectiu, al que cal arribarem travessant diverses rossegueres i amb lleuger ascens per superar l’ espolón inferior.

Superat el coll ho descendim per la dreta passant per sobre d’una alzina, fent l’efecte que no té sortida, però així com anem avançant veiem que és possible fer-ho per una estreta cornisa coberta de càrritx, que una vegada superada ens deixa en l’inici de la impressionant canal i albirar la seva magnitud. Comencem l’ascens lleuger però que va guanyant verticalitat. Les vistes retrospectives són molt espectaculars. Depenent del ritme d’ascens, als 15/20′ tenim la primera oportunitat de sortir de la canal, evidentment per l’esquerra ja que a la dreta tenim la paret lateral de la canal.

Des d’aquest mateix punt hauríem de veure el cim del Puig Tomir, però la mala visibilitat ens ho impedeix. Seguim ascendint direcció (E), fent ziga-zagues, fins a trobar en la part superior una bretxa que hem de creuar per dins i a la seva sortida ens espera el primer obstacle una placa amb suficient pendent com per no poder-la creuar caminant, no és que rellisqui és que ni la toques. Amb certa dificultat aconseguim passar-la ajudat amb un cordino per si una fortuïta relliscada ens volgués portar al fons.

Superat el primer obstacle prosseguim l’ascens cada vegada més vertical en direcció a la paret de davant amb una bauma. Aquí ens trobem el segon obstacle amb una roca que a més de mullada per les recents pluges del matí i la intensa boira l’havia deixat més relliscosa que el pi ensabonat de Sant Antoni de Pollença. Ho intentem per tots els costats, per l’esquerra que semblava més curt però sense suports i molt relliscós, per la dreta molt pitjor, es va intentar pel centre per una petita diagonal en la roca fins que en Joan va tenir una relliscada que ens fa desistir de l’intent ja que això hagués estat una autentica temeritat, recordem que el pati als nostres peus es dels que te lleven el singlot.

Una llàstima perquè quedem a tan sols uns 50m. del cim. El descens tampoc va tenir desperdici.

flickr75wikiloc75 youtube75

Pas del Marge Petit i Canal del Rotaboc

pas del marge petiticono rapelData: -maig-2014
Circular: –
Recorregut total:

 

 

 

 

 

 

La ruta d’avui es especial perquè davallarem per una canal de gran bellesa.

Comencem deixant els cotxes a vora del túnel de Monnàber, i caminant amb direcció a Sóller ens dirigim a la Coma de n’Arbona.

L’ascens es agradable, la font dels Coloms du aigua i el dia acompanya. A uns 70 m. de desnivell del Coll, ens em de desviar i creuar a l’altre vessant de la coma. No té pédua es pot veure perfectament l’impresionant diagonal ascendent que agafarem i que ens durà fins el cim del Penyal des Migdia.

Situats a la base, comencem a grimpar i en pots minuts arribem a un petit marge, que superem sense dificultats, que li dona nom com Pas del Petit Marge.

A mesura que ascendim anem gaudint d’unes panorámiques excepcionals, podem veure tota la serralada de son Torrella i per darrera sobresurtint l’embassament del Gorg Blau, els macizos de l’Alcadena i del Castell d’Alaró.

L’ascens no és complicat pero el pati que tenim al davall nostre no es apte per tothom.

El darrer tram ho feim sortint de la canal cap a l’esquerra i per una zona molt pedregosa amb una grimpada final.

Situats en la cota dels 1.376 metres ens dirigim al nord-oest per la cresta en direcció al cim del Penyal des Migdía de 1,398 m. continuem fins el segón cim coronat amb una creu de ferro.

Deixant el segon cim enrere, i seguim creteixant SO. i descendint per arribar a la punta de damunt el Coll des Cards Colers, continuem pel penyassagat fins trobar-nos amb la canal del Rotaboc, fàcil de veure per la gran herua que té i pels rotabocs que hi ha. Montem les cordes per fer un primer ràpel de 30 m., un segón també de 30 m., seguit d’un altre de 15 m. desgrimpable, per arribar al salt de 20 m. i al darrer ràpel de 30 m. desgrimpable.

En pocs minuts arribem al cami de Bini i amb direcció cap el Coll desl Cards Colers ens dirigim a la ctra. De Sóller i al túnel de Monnàber.

flickr75wikiloc75 youtube75

Punta de la galera

icono empleo manospunta de la galeraData: 3-maig-2014
Circular: –
Recorregut total: 21 Km.

Una ruta espectacular que iniciem en el Pla de ses Coves Blanques pel cami dels pressos a sa Cala de Sant Vicenç per arribar al pas dels Pescadors i davallar fins a Cala Castell. seguint la costa per la zona de El Blanquer i recorre tota la Galera, enmig de dues cales Cala Castell i Cala Estremer.
La Punta de la Galera es un petita península d’uns 730 m. ( del Penyal fins sa Punta) de llargària amb una elevació máxima de 73 m.

Està situada enmig de Cala Castell i Cala Estremer al Nord de l’Illa.

Aquesta vegada em iniciat el seu recorregut des de la zona del Blanquer a Cala Castell vorera mar fins arribar a la zona més estreta just devall el Penyal, on em de superar una “ rosseguera” formada per gravilla plana característica de la roca de la zona.

A partir d’aquí i ja des d’una possició més elevada comença un caos de grans blocs de roques, i a mesura que en anem fent lluny de Cala Castell contemplarem inestimables imatges de la marina: la Punta Topina, el grans penyasegats del Rellar de Cala Castell de 318 m. d’alttitud, la serra de Cornavaques, la Cala i al fons el Castell del Rei.

Necessitarem prop d’una hora per arribar a l’altre extrem, la Punta.

La tornada la farem pel mateix costat pel que em vingut, la costa Nord de la peninsula. En arribar abaix del Penyal no descendim fins a la mar, sino que ascendim grimpant pel seu costaner E. molt aeri fins arribar al cim, per després seguir la carena fins a sa falda del penyassagat i el Pas dels Pescadors.

Una vegada superat el Pas devallem direcció E. per la zona de l’Àguila fins el Pla de les Coves Blanques.

flickr75wikiloc75 youtube75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina