Salt de s’Aigua (Torrent des Racó) i Torre de sa Mola de Tuent

Salt de s'Aigua

Salt de s’Aigua

Data: 27-09-2014

Recorregut esportiu: 80 m.

Desnivell: 65 m.

Ràpel Màxim: 40 m.

Dificultat: Fàcil

Temps: 1’30 h.icono rapel

 

Podríem classificar els salts que trobam arreu de Mallorca en tres grups. El primer fa referència als abundants salts d’aigua que se formen als torrents en èpoques de pluja i que van dels simples bots a les cascades que s’acosten al centenar de metres. En aquest cas la importància del desnivell fa que el salt aparegui com a determinant del nom.

La gent de la contrada coneix aquests llocs simplement com es Salt, però per saber d’on parlam s’ha d’afegir la possessió on es localitza. Els hidrònims més famosos d’aquest grup són es salt des Freu, un dels llocs més visitats de la Serra, es salt de Son Fortesa (Puigpunyent), lloc on neix sa Riera i on l’abundància d’aigua fou aprofitada per a la construcció d’uns jardins senyorials o es salt de Llinars el qual permeté bastir un complex format per sis molins d’aigua fariners. Un salt d’aigua també està en l’origen del nom d’un antic rafal d’Estellencs, posteriorment segregat en distintes finques (es Salt des Putxet, es Salt des Fonollar).

En el segon grup de topònims el salt apareix acompanyat d’un determinant que pot ser un animal o una persona. En el primer cas tenim per exemple: salt des Boc, salt des Cavall, salt des Ca o des Cans, des Moix. En el segon cas tenim es salt de n’Angelè d’en Buana, d’en Ganyó, d’en Gener, d’en Moixina, d’en Palla o d’en Panxeta. Alguns d’ells tornen designar salts d’aigua però desconeixem la petita història que s’amaga darrera d’aquests noms. S’exceptua d’aquest desconeixement es salt des Cavall .

El darrer del nostres grups el formen els salts llegendaris. Aquí s’inclouen el que pegà un soldat que fugia de la justícia d’un costat a l’altre del torrent de Pareis (salt des Soldat Pelut), el de l’esposa innocent que fou estimbada pel seu marit foll de gelosia al Grau de Lluc i salvada per la intervenció de la Verge (salt de la Bella Dona) o el del jove alaroner que fou empès a l’abisme del castell d’Alaró pels companys que havien perdut unes messions (salt d’en Fonoll). En aquest cas la Verge badava i per això el poble li dedicà el següent retret, recollit a les Rondalles(tom XXIV).

Font: Toponimia de Mallorca.

La ruta d’avui és especial en el sentit que sabem on anem però sense cap tipus d’informació ja que no hem trobat cap referència al SALT DE S’AIGUA, i per tant no sabem si està equipat, els salts que té, l’altura, etc.. res de res.

Portem 2 cordes de 60 m. 1 de 40m i una de 20 m més el material d’equipament necessari.

Comencem a la carretera de Sa Calobra Ma. 2141, Km-7,430 en una corba on a la dreta hi ha una petita esplanada deixem el primer cotxe. Ja que el segon ho deixarem a pocs metres de la carretera que surt a Cala Tuent.

Una vegada en el talveg del torrent no presenta cap dificultad, ni tan sols podem dir que es un torrent esportiu, està amb molta vegetació que dificulta la seva progressió, es tracta d’un talveg estret sense gaire desnivell, excepte els últims 150 m que ens trobem amb alguns salts tots desgrimpables, excepte el penúltim de 7 m. i l’últim de 40 m. que forma la màxima altura.

En el salt de 7 m. ens trobem que età “equipat” amb un spit de fà molt de temps que ens dóna una pèssima sensació, a saber els anys que portaria allí. Atès que la seva colacació és manual i una fiabilitat de 10 anys no convida a penjar-se d’ell. Està clar que fà molts pero molts d’anys que per aquí no hi ha devallat ningú.

Després ve l’últim salt el SALT DE S’AIGUA de 40 m. i “equipat” d’igual manera que l’anterior.

Els dos salts han estat totalment reinstal·lats amb material modern.

Aquest últim salt des de lluny sembla molt més alt, i és perquè no es veu el final del salt ja que en descendir-ho acabes en una preciós i àmplia canal que eleva moltisim el sòl.

 


 

torre-de-sa-mola-de-tuent  TORRE DE SA MOLA DE TUENT.-Torre de sa Mola de Tuent

Atès que el seu recorregut és molt curt, decidim completar-ho pujant a la Torre de sa Mola de Tuent a 472 m. d’altitud, situat en la Mola de Ca Palou, la qual cosa ens serveix per explorar la zona de sa Falconera i el Morro de sa Corda, per a una propera ruta.

A la pujada  en crida l’atenció el Pas dels Torrers equipat amb un passamans cable d’acer molt gruixut, un barana i tres escalons a lo ferrata.

Un poc d’història; «El 1596, Joan Binimelis projectà la torre de sa Mola de Tuent, dita també de can Térmens o de can Palou, perquè s’edificà en terrenys de can Palou. Entre 1936 i 1950, aprofitant la bona situació geogràfica amb relació a les costes catalanes, s’hi feren reformes i s’habilità com a observatori de vigilància aèria». (GEMall.).

El mateix Binimelis diu a la seva Nueva Historia de Mallorca (1593): «Luego junta a dicha cala está su promontorio que llaman la Mola de Tuent y sobre ella el monte de la Falconera, que es tan alto que tiene los fuegos de las torres de guarda; por esto el año 1596 se hizo en la cúspide de dicho monte una grande torre de guarda, y fuí yo enviado allá para trazar la de orden del Ilmo. señor don Fernando Zanoguera Virrey de Mallorca, y con esta torre se han cobrado los fuegos que aquí se perdían desde el castillo de Pollensa hasta la torre de la Seca […] Tiene dicha torre una pieza de artillería de bronce de 13 palmos de largo, con la que defiende todas sus cercanías».

L’any 1844, els torrers deixaren pas a un destacament de carrabiners desplaçats de la caleta d’Ariant, els quals no disposaven de caseta a dit lloc i que controlarien el contraban des d’aquí dalt. Deu anys més tard, destinaren dues persones com a cordó sanitari per a prevenir el contagi de l’epidèmia del còlera europeu.

L’any 1996 la torre fou cedida per l’Estat (Ministeri d’Economia i Hisenda) a l’Ajuntament d’Escorca amb la finalitat de ser destinada a refugi ocasional d’excursionistes i colònies d’estiu per a l’estudi de la natura.

flickr75wikiloc75youtube75

Torrent des Ratjolí

Torrent des Ratjoli (62)Data: 23-08-2014

Recorregut esportiu: 200 m.

Desnivell: 110 m.

Cordes: 1 x 30, 3 x 20

Ràpel Màxim: 26 m.

Dificultat: Fàcil

Temps: 1’00 h.

 

 

 

 

 

Torrent des Ratjoli

 

Magnific torrent per fer-ho amb poc temps, practicar el remont i gaudir d’un paratge de gran bellesa, malgrat lo perjudicat que ho ha deixat el gran incendi pasat.  Abans de l’incendi era com un jardí amb vegetació exuberamt, pi, mata, fonoll marí,garballó, jonc i altres, ara no es el mateix.

El primer salt de 26 m. es el més gran noltros. Varem deixar una corda de 30 m. fitxa per després remontar-ho. De totes maneres es pot salvar per l’esquerra.  Tots els salts están equipats amb dos químics cadascun. Després del gran salt venen petis salts, un primer tobogan de 5 m, un salt de 9 m, salt de 12 m, tobogán de 24 m, salt de 9 m, salt de 7 m, salt de 5 m. a tots ells no va fer falta deixar cordes fitxes per remonra-ho perquè estavan equipats amb cordes.

flickr75

Picos de Europa; Descenso del Rio Sella

Descenso-rio-Sella-16-copiaData: 09/07/214

Datos técnicos: Actividad de Piragúismo. Descenso del Rio Sella

Grado de dificultad: fácil
Tiempo total invertido: 3,21 h.
Distancia Total Recorrida: 8,6 millas nauticaspiragüismo

 

Su descenso es Internacionalmente conocido, se celebra el primer sábado de agosto posterior al día 2 de dicho mes entre Arriondas y Ribadesella (Principado de Asturias – España), con un recorrido de 15 km a lo largo del río Sella. La prueba está organizada por la Federación Española de Piragüismo y por delegación por el Comité Organizador del Descenso Internacional del Sella y por la Federación de Piragüismo del Principado de Asturias, y está declarada Fiesta de Interés Turístico Internacional.

flickr75wikiloc75youtube75

PiCOS DE EUROPA; 7º día; Pico Torrecerredo de 2.648 m.

 

 

P7110748---copiaData: 11/07/214

Datos técnicos: Pico Torrecerredo con sus 2.648 m. es cumbre de los Picos de Europa y de la Cordillera Cantábrica.

Altitud máxima: 2.648 m.
Altitud mínima: 1.009 m.
Grado de dificultad: difícil
Ruta: de ida y vuelta.
Desnivel Acumulado, total: 3.350 m.
Tiempo total invertido: 15 h.
Distancia Total Recorrida: 23,6 Kmicono empleo manos

 

Ahí lo tenemos! Torrecerredo. 2.650 m. La Cima de Picos de Europa y de la cordillera Cántabra.

Pico Torrecerredo

Pico Torrecerredo

A la Derecha de la foto, La arista de cabrones. El pico puntiagudo, la Torre Labrouche. En el Centro, él, Torrecerredo. Hacia la Izquierda: Torre Bermeja, Collada Bermeja y finalmente Torre de Coello.
La foto esta tomada desde la horcada Arenera.

¡ ya habíamos tomado una decisión, dura, no hacer “Peña Santa de Castilla!. Las condiciones meteorológicas adversas y un nevero colgante a mitad de la Canal estrecha, así lo aconsejaban. Pero, por otro lado, hoy tocaba hacer Torrecerredo, con sus neveros. Y nos pusimos en marcha.

Buen tiempo con algunas nubes. Son las 07.00AM, nos levantamos, desayunamos y nos ponemos en marcha, son las 08.00AM y dejamos Casa Cipriano, para con la furgoneta, dirigirnos al collado de Pandébano donde llegamos a las 08.30AM. Iniciando la ascensión a Torre Cerredo.

08.45AM, con dirección a la Majada de Tenerosa, Noroeste, y por el sendero que nos lleva al refugio del Picu Urriellu, nos ponemos en marcha. Durante la ascensión al refugio, pasaremos por, la base del Monte Varera, que nos lleva al Collado Vallejo, pasando por el Jou Lluengo y en Zinc – Zanc, buen sendero pero con fuerte pendiente, llegamos al Refugio situado en la base de la Cara Noreste, del Picu. Son las 10.30AM, hemos subido en menos de 2 h. (buen ritmo. La verdad es que los ánimos estaban a tope.). Descansamos, reponemos fuerzas y ¡ llega nuestro amigo Erik! (con un cliente), casualidad, también va a Torrecerredo. Nos saludamos, intercambiamos puntos de vista, y nosotros partimos, son las 11.00AM. (Isabel ha decidido quedarse en el refugio y esperar nuestra vuelta. La verdad es que el “Picu” y su entorno bien merecen un tiempo de contemplación y disfrute).

11.00AM, nos ponemos en marcha, en dirección Noreste, dando la espalda al refugio, cogemos un sendero, que remontando una pedriza pasamos por la base del Neverón de Urriellu, donde iniciamos una ascensión para llegar a una “enclexa” llamada la Brecha de los Cazadores. (desde allí tenemos unas vistas del Urriellu espectaculares, hoy, las nubes lo impedían parcialmente). Ahora en dirección Noroeste, alcanzamos la horcada de la Corona del Rasu, donde nos cruzamos con cuatro montañeras Vascas que regresan del Pico Cabrones, las saludamos y les dejamos claro que “los mallorquines ya estamos aquí”. Ahora en dirección, Norte, y continuando por sendero bien definido, pasamos por de bajo del diente del Urriellu, nos adentramos en el Jou de las torres Areneras, para realizar una pequeña trepada y llegar a la Horcada Arenera (2.280m.).Son las 12.00PM En Este punto se nos une el compañero Erik con su cliente, descansamos observamos las majestuosas vistas, y Erik nos da una magistral explicación de lo que tenemos ante nuestros ojos, Pico Cabrones, su cresta, Torre Pardida, Torre Labrouche, como no, Torre Cerredo, Torre Mermeja, Torre de Coello, etc. y Erik, se marcha. Nosotros continuamos unos minutos, haciendo fotos, reponiendo fuerzas y disfrutando de las vistas.

A las 12.30PM. Con dirección y vistas de Torre Cerredo, descendemos el collado, sendero definido, que nos dará entrada al Jou de Cerredo, previamente habremos tenido que cruzar algún nevero. Ya, en el Jou de Cerredo, lo normal, es ir por la derecha debajo de la Torre labrouche, (será por donde volveremos) pero los neveros aconsejan ascender más hacia la izquierda y centrados, donde no hay neveros. Así, lo hacemos y en pocos minutos, iniciamos la trepada de 400m, aunque algún nevero al final debemos pasar. Ya en la base, iniciamos la trepada propiamente dicha,a mitad, nos cruzamos, con un grupo de montañeros y con Erik y su cliente que descendían, les dejamos pasar, saludos y buenos propósitos. Continuamos la ascensión, “la cosa se iba embrutan”, pero quedaban 200m, ¡vamos para arriba¡ y llegamos CIMA DE TORRE CERREDO, son las 14.00PM. Nuestros rostros eran un vergel de Felicidad. ¡ también lo habíamos conseguido¡ Empezamos hacer fotos, Neus gravando todo lo que veía y mas,etc., y los demás, disfrutando de las maravillosas vistas del macizo Central y oriental de los Picos de Europa, las nubes por debajo de nosotros, yo buscando con la vista, Peña Santa de Castilla y la encontré. Ana, Juanjo Palmira y Sion, también disfrutando. Después comimos,y son las 15.00PM, tenemos que volver. Todo va sobre lo planificado.

Iniciamos el descenso, 15.00PM, con precaución, el nivel de escala fue de II+ y algunos tramos de III+, pero el factor psicológico era alto, teníamos 400 m. de destrepe. Con cierta tensión y buen hacer, pero felices, llegamos a la base, serían las 15,45PM, Aquí decidimos ir por la izquierda, pasando por la base de la Torre Labrouche, y pasar por al lado de algunos neveros. Cuando estamos cerca del Jou de Cerredo, y pasando el penúltimo nevero, tuvimos un incidente, Pep resbala y se hace un esguince en el pie derecho, tras unos minutos de preocupación.-gracias equipo.- reanudamos la marcha, eso sí, con paso más lento.- Pep bajaba con un esguince de importancia.-pero el tío bajaba.- desandamos todo lo andado por la mañana y Llegamos al refugio Urriellu a las 19.00PM, nos reencontramos con Isabel, ya pasaba un poco de pena, saludamos algunos conocidos.- Montañero Chamoso.- nos recuperamos un poco y continuamos descendiendo hacia el Collado de Pandébano, donde teníamos el coche y después a sotres donde llegamos a las 21.00 PM. ( en descenso normal hubiéramos llegado a sotres a las 19.00 PM)

flickr75wikiloc75youtube75

PICOS DE EUROPA; Ruta del Cares, 6º día, Puente Poncebos – Caín

9/07/2014. icono senderismo

Ruta-del-Cares-(69)---copiaDatos técnicos: Ruta del cares

Altitud máxima: 572 m.
Altitud mínima: 117 m.
Grado de dificultad: fácil +
Ruta: de ida y vuelta.
Desnivel Acumulado, total: 535 m.
Tiempo total invertido: 8 h.
Distancia Total Recorrida: 33,01 Km

 

El recorrido de este desfiladero, llamado por muchos autores: La Garganta Divina, nos permite unir Asturias con León atravesando las profundidades de los Picos de Europa cuyas cimas nos miran desde más de 2.000 metros por encima y disfrutando con las preciosas vistas que nos ofrecen las cristalinas aguas del rio Cares y las canales que se precipitan vertiginosamente desde las alturas hasta sus aguas.

Esta excursión transcurre por un camino bien marcado y sin ninguna complicación salvo su longitud, 12 Km de ida y otros tantos de vuelta si no disponemos de combinación de vehículos (Poncebos en Asturias y Cain en Leon).

A pesar de su sencillez y de la anchura del camino (más de 1,5 metros) debemos vigilar pues bordea a menudo cortados que caen vertiginosamente sobre el río Cares.

En pleno verano y en las horas centrales del día, si esta despejado, debemos protegernos del calor y llevar suficiente agua. Estamos en un desfiladero, por tanto no habrá viento que nos refresque. Por otra parte en las horas centrales el sol esta en su punto más alto y en muchos tramos no contaremos con sombras, además las paredes de Picos son de caliza de color gris claro que reflejará el Sol, aumentando si cabe su intensidad. Veremos el río en el fondo del Desfiladero, pero no tendremos oportunidad de bajar hasta el agua a refrescarnos. La solución ropa fresca, gorra o sombrero y agua suficiente.

http://larutadelcares.com/ Aquí, dejo un Link, donde podemos ver la maravillosas vistas de esta ruta de senderismo. Como Doblevuit, siempre quiere más, a la vuelta, Sión y Pep, descendieron hasta el mismísimo rio Cares y los últimos 3Km. Los hicieron por el antiguo y verdadera ruta del Cares. Esta ruta hoy no esta recomendada, incluso prohibida, pues el desprendimiento de Rocas es muy frecuente, como pudimos verificar,incluso en algunos tramos cortaba el sendero.

flickr75wikiloc75youtube75

Torrent de son Torrella

torrent-son-Torrella-para-wData: 15-08-2014

Recorregut esportiu: 200 m.

Circular: Sí

Cordes: 2 x 20, 1 x 10

Ràpel Màxim: 18 m.

Dificultat: Fàcil

Temps: 1’15 h.icono empleo cuerda

 

 

Magnific torrent d’iniciació i molt equipat i quan dic molt es molt. Avui no teniem massa temps perquè teniem dinar amb el companys i perquè ja feia massa dies aturats i el personal necesitava activitat.

Deixam els cotxes a l’entrada de l’embassament de Cúber i ens dirigim per la carretera amb direcció a la base militar, i a uns 20 m. aban d’arribar sortim de la carretera per ficarn-nos dins el torrent. A partir d’aquí venen un parell de petits salts i ben aviat arriobem al salt gran de 18 m. Després ve una succió de petits salts fins arribar a la partr final formigoneda.

Lo millor del día, a part de la companyia, va ser que gracis a na Catí que, per cert té una vista privilegida, va veure a dalt de la muntanya una cabra enganxada per un potó i cap per avall damunt una alzina. No podiem seguir i deixarla morir  així que en Juan va pendre per amut i la va lliberar.

flickr75wikiloc75youtube75

PICOS DE EUROPA.- 5º día, Descanso Técnico de la Expedición. Senderismo: Poncebos a Bulnes por la canal del Tejo.

Picos Europa9/07/2014. icono senderismo

Datos técnicos: Poncebos a Bulnes por la canal de Tejo.

Altitud máxima: 711 m.
Altitud mínima:231 m.
Grado de dificultad: fácil +
Ruta: de ida y vuelta.
Desnivel Acumulado, total: 1,324 m.
Tiempo total invertido:3 h.
Distancia Total Recorrida: 9 Km.

 

¡ Hemos llegado al ecuador de la Expedición, el quinto día!. Aquí toca descanso técnico.- lo tenemos merecido.- y despedir a David, que vuelve a Palma, y recibir a Isabel y Juanjo, que se incorporan a la expedición. El Resto del día, el grupo se dividió por unas horas; Ana Neus, Palmira y Sión, visitaban el pueblo de sotres y alguna cueva donde se fermenta el Queso. Yo acompañe a David al Aeropuerto y recogí a Isabel y Juan José. Devuelta, nos encontramos todos en Casa Cipriano,- sotres.- eran las 12.00. Decidimos, estaba planificado, ir a comer al pueblo de Bulnes, pero ellos subieron con el funicular y nosotros (Isabel, Juanjo y yo (pep) subimos por la cal del Tejo hasta Bulnes, una ruta de senderismo muy bonita, a las 14.30, ya todos juntos comimos en Bulnes en Casa Chiflon, propiedad de nuestro Amigo Alberto. Y a las 17.00. horas bajamos todos en el funicular y con furgoneta en marcha, nos dirigimos hacia Arenas de Cabrales, a terminar el día de descanso técnico.¡claro que sí!

Descripción del itinerario: Actividad de Senderismo.

La ruta comença una mica més abans de la del Cares a Poncebos, un indicador a l’esquerra pujant amb direcció cap el camí on comença la pujada a Bulnes,passant primer el pont de la Jaya,el camí comença a enfilar-se per el canal del Tejo,on a 200 m. més o menys trobarem l’altre pont, el de Jardu i després ens enfilarem canal amunt pel costat del riu Bulnes, anant pujant pel camí anirem veient les diferents característiques de les muntanyes i el riu, fins arribar al tercer pont, el de Colines, a on nosaltres ens vàrem desviar a la dreta travessant el pont seguint camí i arribant al Castillo, barriada del poble de Bulnes. Continuant camí fins a Bulnes (San Martin)i desprès de voltar pel poble ens vàrem arribar al mirador de Picu Urriello a uns 230 m. del poble direcció Sud-est, desprès tornant pel camí del costat del riu trobarem la sortida de l’ estació del cremallera de Bulnes a Poncebos, continuarem fins el pont Colines tornant pel mateix camí de la canal del Tejo fins arribar altra vegada a Poncebos on vàrem deixar el cotxe. La ruta és molt concorreguda i no hi ha cap problema per perdre’t.

flickr75wikiloc75youtube75

PICOS DE EUROPA.- 4º día; Peña Castil, por la majada de las Moñas y descenso por la canal de Fresnedal.

Cima Peña Castil 2.441 m

Data: 8/07/2014. icono senderismo
Datos técnicos:

Altitud máxima: 2.441m.
Altitud mínima:862m.
Grado de dificultad: Difícil, por larga, cresterios y fuertes desniveles.
Ruta: Circular
Desnivel Acumulado, total: 3.344m
Tiempo total invertido: 11h.
Distancia Total Recorrida: 17 Km.

Descripción del itinerario: Actividad de Montañismo.

Estamos potencialmente contentos y motivados.¡el día anterior habíamos escalado el Picu Urriellu. Pero el tiempo no terminaba de acompañar, llovía suave y había densa niebla. Pero nos pusimos en marcha,¡faltaría más!, nos vamos a Peña Castil, una cima bonita y de panorámicas impresionantes.

Sotres.- son las 8,00AM, nos levantamos, desayunamos y nos ponemos en marcha, dirección, a los Invernales del Texu donde dejamos la furgoneta, son las 09,00AM y ya en ruta nos dirigimos al Collado de Pandebano, no subimos por la pista forestal sino por el viejo camino que la atraviesa.

Son las 10.00AM,llegamos al Collado de Pandébano, ha dejado de llover, pero la niebla no desaparece. Desde Allí, nos dirigimos dirección a la Majada de la Tenerosa. Ya, y entre la niebla, se visiona la Canal de las Moñas. A pocos minutos de la salida del Collado y mucho antes de llegar a la majada de Tenerosa, giramos a la izquierda.-según nuestro sentido de marcha.- buscamos un sendero, a veces nada evidente, y empezamos el ascenso, la niebla nos envuelve al grupo, en dirección a la canal, que finaliza en un colladito, allí se encuentra la majada de las Moñas (tres cabañas de montaña en muy mal estado), son las 11.00AM.- hemos llegado. En Este punto, hay dos opciones, 1º la normal que es seguir por el centro del valle, en dirección Noroeste, para llegar a la cima de Cabezas de Tortorios (2,139m) y desde allí, alcanzar el Collado Camburero (2083m) e iniciar la ascensión a la Cima de Peña Castil. (2.441m). O bien, 2º opción,desde la majada de las Moñas, girar dirección Oeste, e iniciar un ascenso directo a cabeza de Moñas, para desde allí, realizar un cresterio que nos llevaría a la cima del Coterón (2.032m) y a la cima de Cabeza de Tortorios (2.139m).

Pues eso hicimos, el Cresterio de tres cimas de más de 2.000m. ( si el día esta despejado lo descrito es evidente y hay algunos hitos y todo. Pero no fue nuestro caso, la niebla nos seguía acompañando, con algunos y breves claros).
Nada, decido lo que queríamos, y siendo las 11.00AM, iniciamos ascenso directo a cabeza de moñas, fuerte subida, donde llegamos a las 11.45AM. En la cima, la niebla persiste, recuperamos fuerzas, hacemos fotos y en marcha hacia la cima del Coterón y desde esta a la Cima de cabezas de Tortorios,donde llegamos a las 13.00.PM,Fotos, descanso, esperamos haber si se despeja la niebla. nada. Nos dirigimos, ahora con leve descenso dirección Norte, en busca de un evidente paso (corte en la cresta, unos metros antes habremos pasado al lado de un avenc en la misma creta), que nos dará paso al Collado de Camburero (2.048m). Sin problemas, llegamos al Collado, son las 13.45PM. Aquí, en dirección sur, la Canal del Fresnedal , por donde nosotros al descender continuaremos la excursión (1.000m de descenso y al inicio de la canal un neverón del copón, que superamos por el lateral izquierdo según dirección descendiendo), en dirección Norte, vamos a buscar el paso que nos llevaría al Urriellu y dirección Noroeste, a la Cima de Peña Castil.

Son las 14.00PM, iniciamos ascenso con fuerte pendiente y sendero al inicio poco evidente, en una hora de ascenso, por momento la niebla desaparecía y pudimos ver las bellas vistas del entorno, llegamos a la Cima. ¡ objetivo alcanzado! Hicimos una “Fita”, fotos , comimos y descansamos. La niebla no se va, son las 16.00.PM Tenemos que regresar Nos quedan +- 5 horas de descenso hasta Sotres.

El descenso, con prudencia, bien a las 17.00PM, llegamos al collado de Camburero, en dirección sur, iniciamos el largo y bonito descenso por la canal des fresnedal (1.000m), que nos llevara hasta Vega del toro o sotres y desde allí, caminando por buena pista, hasta los Invernales del Texu, donde nos espera nuestra furgoneta que en 10′, llegaremos a Sotres.

El descenso de la canal, en todo momento evidente, será de 2 horas hasta llegar a Vega de Toro y 1,30′ hora más, por la pista hasta los Invernales de Texu. Son las 20.30 PM, llegamos a Sotres. ¡Felices, también lo habíamos conseguido.! ( Sonia,ya estaba preocu

flickr75wikiloc75youtube75

PICOS DE EUROPA.- 3er y 4º día. Picu Urriellu (Naranjo de Bulnes), Via directa Hnos. Martínez- V

Doblevuit- Picos de Europa. Picu Urriellu. Primer Largo V

icono escalada

Data; 6/7-07-2014

Altitud máxima: 2.519 m.
Altitud mínima:1.115 m.
Grado de dificultad: V. Difícil, por la escalada de la cara sur de los Hnos. Martínez-V
Ruta: de ida y vuelta.
Desnivel Acumulado, total: 2.799 m.
Tiempo total invertido: 10 h. y Dormir una noche en el Refugio.
Distancia Total Recorrida: 17 Km

 

Descripción del itinerario: Actividad de montañismo y escalada.

 

Nota: Esta excursión, se puede hacer en un solo día (ir ascender y volver), pero tiene algunos inconvenientes, el más importante, que si no estas a primera hora (7.30 a 8.30) en la base de la vía, puedes encontrar bastantes cordadas delante tuya y aumentan los riesgos. Nosotros, optamos por lo más eficiente y seguro, además de tener tiempo para ver el entorno que rodea el “Picu.”

( día 6/7/2014) Son las 07.00AM.- Sotres.- nos levantamos, desayunamos y nos ponemos en marcha. A las 08,30 llegamos al collado de Pandébano y con dirección a Majada de Terenosa (Noroeste, además existe indicadores de direcciones) nos ponemos en marcha, por sendero bien definido ( y” como norte la punta del Picu, si el tiempo lo permitía) enseguida llegamos a la Majada de la Terenosa (queda a nuestra derecha). El día no acompaña la niebla es densa , más de 10 metros no nos vemos, pero continuamos ascendiendo por el sendero.-muy ben definido.- llegamos al collado Vallejo. Desde Allí, si el tiempo lo permite tenemos unas vistas maravillosas del “Picu” y de su entorno, continuamos ascendiendo,con fuerte subida y en Zinc – Zanc que nos llevara en 1.30 h hasta el refugio. Donde llegamos a las 11.30 AM (tres horas desde el Collado de Pandébano).
Nos acomodamos en el refugio y pasamos el día en él, diversas pequeñas actividades el tiempo no daba para más. A Las 18.00 horas llego Eric , nuestro compañero de cordada y guía de montaña, con él hablamos de montañismo, de Mallorca y como no planificamos la Escalada del día siguiente. Son las 20.00PM. Llega Fernando, el otro compañero de cordada y guía de montaña ( sección Femenina se “alborota” , es joven y apuesto y además buen tío, claro que sí.) Todos juntos nos fuimos a cenar un poco de “bautxa” y a dormir, mañana a las 07.00 AM en pie.

(07/07/2014). Son las 07.00, AM, nos levantamos, desayunamos, nos preparamos y nos ponemos en marcha, son las 08.00AM.
Desde el refugio de Vega de Urriello deberemos descender,- dirección sur.- un poco por un sendero poco definido cerca del sendero por el cual el día anterior habíamos hecho la aproximación, para ir a coger la canal de la Celada, por la cual en fuerte ascenso llegaremos rodeando el Naranjo y en una hora llegamos a su cara sur. La mejor opción para subir esta canal es por su lado izquierdo, y una vez situados en el circo superior del valle ya solo nos quedará alcanzar el pie de vía a la altura de una pendiente rocosa escalonada de color blanco, más o menos a la mitad de la cara sur.

Via-Martinez-SurYa en la base, son las 09.00AM, organizamos las dos cordadas (Eric, Palmira, Sión y David. Y la Buena. Fernando, Ana, Neus y Pep). La Escalada tiene 5 largo, entre dificultad V hasta II, según se asciende. La 1º de 15 m es la más dificultosa con el paso de la bailarina (V). La Cordada de Eric, empezó, y realizaron 4 largos hasta el anfiteatro,desde donde, ya con grimpada (II) se llega a la cima. Después fuimos la cordada de Fernando, llegamos al anfiteatro, con 3 largos, el 1º de 15 metros, un 2º de 60 metros y un 3º de 40 metros. La escalada, con niebla, fue espectacular. Nos reencontramos en el anfiteatro (reunión en el 4º largo), desde allí,con una trepada de grado II, unos 150 m. ! llegamos a la Cima.¡ Allí estaba la Santina, que nos protegía y nos esperaba, fue simplemente “abominablemente emocionante. Eran las 11.30AM una hora antes de lo previsto. La niebla, algunos claro hubo, nos impide ver la majestuosidad de los Picos de Europa, desde el “Picu”. !Daba igual, otra vez será.¡ Nos hicimos fotos, repusimos fuerzas y comentamos nuestras emociones. Son las 13.00OPM, tenemos que descender, total no aclara y el frio ya empieza a sentirse.
La dos cordadas juntas, descendemos (destrepar) hasta la reunión del anfiteatro (reunión del 4º largo si ascendemos), desde allí, se montan dos Rappell de 60 metros y ya estamos en la base. Objetivo alcanzado. Felices. (en el descenso, nos cruzamos con una cordada de 2 escaladores, de Gijón y Santander, es habitual).

Hay, que salir rápido de la base , el riesgo de caída de piedras es grande y sabemos que hay una cordada ascendiendo. Nos vamos en busca de la Canal de la Celada, en el camino nos encontramos con otro amigo, el guía Chamoso, venían de la “bonita”. Todos juntos nos fuimos para el refugio. Allí, nos despedimos,de Eric y Fernando y de los demás, con más peña que alegría. – la verdad.-.Eran las 16.00PM, iniciamos el descenso, por el mismo sendero que ascendimos el día anterior.- estamos contentos no lo podíamos disimular, ni tampoco lo queríamos. Llegamos al Collado de Pandébano a las 18.30PM (solo tardamos 2.30 horas en descender, como íbamos.-jiji.-), cogimos nuestra furgoneta y a las 19.00 en Sotres, nuestro campamento base.

El Picu Urriellu, Torre Cerredo y Peña Santa de Castilla, eran nuestro máximos objetivos. ! Dios, ya hemos alcanzado el 1º “ascender el Naranjo¡. Ahora por los otros dos, aunque al final peña Santa de Castilla se tuvo que renunciar por fenómenos meteorológicos muy adversos. Otra vez será, volveremos.

flickr75wikiloc75youtube75

PICOS DE EUROPA.- 2n día.- Invernales del Texu – Cabeza de Mesa. (Peña Maín).

2-webData: 5-juliol-2014 icono senderismo

Altitud máxima: 1.613 m.
Altitud mínima:871 m.
Grado de dificultad: Fácil. +
Ruta: de ida y vuelta. (semi-circular)
Desnivel Acumulado, total: 1.504 m.
Tiempo total invertido:  7 h.
Distancia Total Recorrida: 9.74 Km.

Nota Técnica¡: En todos los mapas de montaña, la Cima figura como Cabeza de Mesa, y así lo confirman montañeros de reconocido prestigio. Peña Main, en realidad, se le denomina al Macizo Montañoso en su conjunto y a una cima, inferior 1.311 m, situada al Sur de Cabeza de Mesa y que queda a nuestra derecha,según ascendemos.

Nosotros, iniciamos la ascensión desde los Invernales del Texu, llegamos desde Sotres con la furgoneta 500m por la carretera, Allí dejamos el coche y ascendemos por el sendero/camino antiguo, que se coge a 5 minutos caminando por la pista,justo en una curva a izquierdas y que se adentra en un pequeño bosquecito -trasversal a la pista forestal que nos llevaría hasta el collado de Pándébano. En 30 minutos, por el sendero antiguo, llegamos a un colladito y a la pista forestal. Desde allí, tenemos una magnificas vistas de lo andado, del objetivo y del collado de Pándebano. Continuamos por la Pista forestal, en 10 minutos, llegamos a la Majada la Roble (conjunto de cabañas de montaña, al inicio de las primeras cabañas (a nuestra derecha según sentido de la marcha) dejamos la pista forestal y nos desviamos, pequeño sendero, hacia las casas pasando entre ellas y veremos el sendero que asciende hacia una canal que nos llevara, ya, a la parte alta del macizo y pasaremos por la Majada de Gumial.-en cima de la majada esta la cueva del Queso.- quedara a nuestra izquierda en la hondonada. En este punto,podemos ir por el valle o por un pequeño cresterio que queda a nuestra derecha, según sentido de la marcha. Nosotros fuimos por el cresterio, las vistas son más espectaculares. Ya, si el tiempo lo permite, se ve la ante-cima y el sendero que nos llevara hasta ella. No tiene perdida. Siguiendo el sendero llegamos a un pequeño colladito, ya en la base de la ante-cima, nos enfilamos hacia la cima, grimpando con cuidado pero muy factible.

Ya en la Ante-cima, se observa l punto geodésico de cabeza de Mesa, que llegaremos a él en 15minutos, sin mayor dificultad. Las vistas del Picu Urriellu, Peña Castil, etc son impresionantes. El descenso, se puede hacer por varios itinerarios. Nosotros la hicimos por la majada de sotorreña o groseda, para llegar por la vía directa, al collado de Pándebano. Bonito descenso,pero poco conocido. Desde Cabeza de Mesa, con dirección al Urriellu y Collado Pándebano,descendemos a la hondonada, que con dirección Noroeste, pasaremos por una zona de lápidez y de nuevo a otro hondonada,hay algunos hitos y trazado de sendero, que con dirección Noreste llegaremos a la Majada de sotarreña. Ya allí, y con referencia peña castil o enfrente de la majada vemos un pequeño collado al que nos dirigimos y estaremos encima del collado de pandebano, bajaremos por la canal que es muy evidente, aunque parece de difícil descenso, pero no es así. Llegamos al final de pista forestal, donde habra coches, y nos dirigimos, en 45 minutos, por el mismo sendero que iniciamos la excursión a los Invernales del Texu.

flickr75wikiloc75youtube75

PICOS DE EUROPA.- 1er día.- Collado de Pandébano – Bulnes.

1-webData: 4-juliol-2014

icono senderismo

Altitud máxima: 1.231m.
Altitud mínima: 614.
Grado de dificultad: Fácil.
Ruta: de ida y vuelta. (semi-circular)
Desnivel Acumulado, Total: 1042m.
Tiempo Total invertido: 5 horas.
Distancia Total Recorrida: 9,22 Km.

 

 

Tenia una ilusión, y trabajé por ella. La compartí con el grupo  doblevuit, del que formo parte. La diseñamos, la planificamos...y llego el día. NOS VAMOS A LOS PICOS DE EUROPA. ASTURIAS.

Prólogo. La Ida.
Viernes. Todo fue según lo planificado. Son las 07,00AM, en vuelo directo de vueling nos dirigimos al aeropuerto de Asturias, llegamos a las 08,30AM.

Recogimos nuestra super furgoneta y por la N-632, As-260, N625 y As114, hicimos la ruta más pintoresca (panorámica), que no las más rápida ni corta. Pasando por; Piedras Vegarrozadas-Coceña- Arriondas, Mirador del Fito-Cangas de Onis- y Sotres. Desayunamos en el mirador del Fito, donde ya pudimos contemplar en el horizonte, nuestro objetivo, Los Picos de Europa.

Llegamos a Cangas de Onis (la que fue capital del principado en tiempos de la reconquista), donde hicimos una visita a la localidad y fuimos a comprar a su “supermercado”, hicimos una buena compra (jajaja). Y directos para Sotres. Llegamos a las 13.00, una hora y media más tarde de lo previsto, pero valió la pena. Allí, en casa Cipriano,  nos esperaban Juanjo y Sonia los propietarios de “casa Cipriano”. Nos hospedamos y sin demora a las 14.00PM iniciamos nuestra 1º actividad. Senderismo. Para aclimatarnos al entorno. Nos fuimos hasta el bonito y mítico pueblo de Bulnes.

 

Descripción del itinerario:
Collado de Pandébano – Bulnes.
 Actividad de Senderismo, ésta ruta tiene una variantes. Nosotros de ida la hicimos.- invernales/majada de Armandes, y de vuelta ascendimos por el sendero clásico. A las 14.00PM, salimos de Sotres dirección al collado de Pandébano, pasando por los invernales del Texu. Dejamos la furgoneta al final de la Pista forestal ( en buen estado) y viendo, ya el collado, nos dirigimos hacia él. (si el tiempo acompaña, se obtienen unas vistas espectaculares de Sotres y su entorno, así como del valle de Bulnes por el cual discurrirá nuestra excursión.) Siguiendo, en sentido descendente, el sendero.- bien marcado.- nos dirigimos hacia Bulnes. En breve momentos pasamos junto una Cabaña y continuamos por el sendero. En Breve ya veremos un saliente montañero, que nosotros visitaremos su cima (espectaculares vistas del “Picu” si las nubes lo permiten), y después continuaremos camino por su derecha. El sendero, nos llevara, pegados a nuestra derecha los acantilados de Peña Main, hacia los Invernales/Majada de Armandes (conjunto de cabaña de montaña). Desde la Majada, descendemos (esta señalizado) hacia el sendero natural que nos llevara a Bulnes, y por el cual luego retornamos al punto de partida. El sendero, ya introducido en un pequeño bosque nos lleva en 30' al pueblo de Bulnes. (allí, comimos un poco, visitamos el pueblo y saludamos y conocimos a nuestro amigo Alberto. Volvimos hacia el collado de Pandébano, ahora por un sendero perfectamente identificado y ascendente, donde llegamos a las 19.00PM y para Sotres donde Casa Cipriano, es nuestro campamento base.

 

 

flickr75wikiloc75youtube75

Cap de Catalunya

CALA FIGUERA 3 MORRO DE CATALUNYAData: 26-juliol-2014

icono senderismoRecorregut: Circular

Distància: 5,8 km.

Altitut: 298 m.

Des de l’aparcament retrocedim per la carretera que hem vingut, com si volguéssim tornar a Pollença. Al cap d’uns 4’ arrenca el Camí de Cala Murta (esquerra) i uns 100 m més endavant té el seu inici el *Camí de Cala Figuera (dreta). Als 13’ de la sortida de l’aparcament, en una corba a la dreta on al lluny veiem la fita del km 12, ens hem de fixar a la dreta de la carretera i veurem quatre roques on s’inicia una senda.

Avancem per aquesta senda entre la vegetació, amb baixada lleugera, i en uns 2’ arribarem a un camí. Veurem a la nostra esquerra una reixeta (permet el pas pel camí) i enfront de nosaltres un pal de fusta (possiblement un rètol indicava cap a la dreta el Camí de Cala Figuera però estava arrencat). Hem de dirigir-nos cap a la nostra esquerra pel camí que travessa la reixeta metàl·lica (permet el pas). Al cap de 1’ s’inicia un camí a la dreta que hem d’agafar, iniciant-se una pujada lleugera. Als 4’ arribem a un encreuament i hem de prendre el camí cap a la dreta, el camí planetja entre mates i càrritx. Als 2’ la vegetació envaeix el camí en alguns trams, i presenta pendents suaus de vegades en ascens, unes altres en descens. Al cap d’uns 16’/18’ (depèn de la velocitat de la nostra marxa) el camí desapareix i hem de pujar per la càrritxera que tenim enfront. El pendent és fort/mitjana,  i trobarem alguna fita. Hem d’aconseguir la cresta, trigarem de l’ordre de 10’ i seguidament descendirem pel tàlveg següent, amb pendent fort aconseguirem un grup de pins, situats en el llit del torrent, en uns 5’/6’. Hem d’ascendir pel vessant que tenim enfront coberta de càrritx, amb pendent fort, i dirigir-nos cap al pi que veiem a l’esquerra del serral, trigant de l’ordre de 5’ a arribar.

En aquest punt ens desviem cap a el “bec” que tenim a la nostra esquerra amb la finalitat de contemplar les vistes dels penya-segats. La pujada és forta, camp a través entre càrritx i roca, aconseguint el cim en 6’/7’. Les panoràmiques que observem han merescut l’esforç.

Des del cim ens dirigim cap al serral que ens separa dels cims del Morro de Catalunya. El descens amb pendent fort està senyalitzat amb fites i en uns 6’ arribem al serral. En aquest punt iniciem l’ascens a les tres cims que conformen el Morro de Catalunya. La pujada és fort/molt forta i està assenyalada per fites i, més endavant, per fletxes vermelles. Seguint les fites vorejarem el primer cim i aconseguirem la cresta, seguint les fites, i en uns 25‘ aconseguirem el cim central. Avançant amb adreça NE arribarem al tercer cim en 2’/3’.

El camí cap a cala Figuera ho podem fer recorrent el mateix camí fins al serral (on hem iniciat l’ascens dels cims del Morro de Catalunya), o anar descendint pel vessant SE de el Morro de Catalunya. Si ens decidim per aquesta última opció, anirem perdent gradualment altura amb direcció SW fins a aconseguir el serral en el qual anteriorment hem iniciat l’ascens. Des del tercer cim fins al serral trigarem de l’ordre de 20’/25’. Una vegada en el serral veurem una sèrie de fites que ens marquen una senda que amb direcció SW descendeix amb pendent mitjana/forta pel vessant del Morro de Catalunya. Hem de seguir les fites que ens condueixen a un torrent estret i en uns 30‘/35’, explicant des del serral, ens situem en la riba nord de cala Figuera. Podem seguir fins a la platja o bé quedar-nos en la riba (des del punt d’arribada a la riba fins a la platja, amb prou feines transcorren 7’/8’).

Abandonem la cala per la seva riba sud i ascendim per unes escales que en 2’ ens situen en el camí que ascendeix cap a la carretera. Enfront i a l’esquerra del camí s’inicia una senda amb pendent fort/molt fort i sòl bastant deteriorat, i en uns 9’/10’ arribem a un portell estret que ens dóna pas a l’aparcament on hem deixat el cotxe aquest matí.

flickr75wikiloc75youtube75

NOCTURNA: Puig de la Rateta de 1.113 m., Puig de la Franquesa de 1.067 m., i Puig de L’Ofre de 1.093 m.

18Data: 19-juliol-2014

empleo frontal

empleo frontal

Recorregut: Circular

Distància: 9,5 km.

 

Sortim de l’aparcament de l’embassament de Cùber per la pista asfaltada fins arribar i pasar  la presa. Arribem al centre de la mateixa en 13’ i la creuem íntegrament. I, en 03’ més, ja en una pista de terra (que ens portaria a les Cases de l’Ofre),  l’hem d’abandonar per l’esquerra, en diagonal a la dreta (Sud-oest)  cap a un grup d’alzines en l’altre vessant (14’). Es terreny una mica incomoda i en lleugera davallada, per  pujar en diagonal dreta (Sud-est) per restes de caminoi, cap a una alzina que veiem en un coll en un espoló (05’). , després de la qual hi ha una empinada rosseguera. Ascendim per la mateixa (fites) cap a un pi solitari que ens indica el Pas dels Picarols, que veiem a la part alta de l’aresta. Abans d’arribar al mateix, per salvar el vertical últim tram, les fites ens desvien a la dreta i després a l’esquerra. En aconseguir el pi (15’) ja esteim en el Pas dels Picarols. Per ell anem a la dreta (Sud-oest) pujant. De seguida (03’) les fites ens desvien una mica més a la dreta, com per unes restes de vell camí. En uns 10’ creuarem una petita bretxa en una lleugera aresta que ens tanca el pas. Seguim ascendint pel tàlveg, fins que les fites (05’) ens porten clarament a pujar per la dreta. Sempre ascendint seguint les fites cap a l’Oest, aconseguirem (20’) un cim secundari del massís de Sa Rateta, des de la qual ja es veu clarament el cim de la mateixa, el punt més alt en la carena, a l’Oest. Nord-oest. I a la qual arribarem en altres 15’.

La panoràmica des del cim és espectacular si hi vas de día, però quan noltros hi varem arribar ja eran 0,10 h.. Ara hem d’anar, més o menys per la carena, adreça Sud-oest, cap a una alzina solitària, en l’inici d’un tàlveg (06’). Descendim pel llit del tàlveg, fins a situar-nos a l’altura d’un ullastre alguna cosa a la nostra dreta. Anem cap a ell (07’) i, seguint les fites, descendim al Coll des Gats (09’) (995 m.)  també conegut com Coll des Planet, Després anirem per la carena de cim en cim.

Seguim les fites i traces de caminoi, fins a arribar a un espoló o aresta amb unes alzines (07’). Llavors girem clarament a la dreta (Nord-oest) i ascendim cap a l’aresta cimera, passant entre unes alzines. En la carena hi ha una gran fita amb un pal (07’) des del qual girem esquerra, i aconseguim el cim de Na Franquesa (03’) de 1.067 m. d’altitud..
Ara hem de descendir pel rocós vessant cap al Sud-oest, a la recerca d’una gran paret mitgera (05’) que salvem per la seva dreta, per sobre d’una gran roca. Seguim descendint en la mateixa adreça que portàvem. Deixem un ullastre bastant a l’esquerra (04’) i, seguint les fites, aconseguim el Coll dels Cards a 963 m. d’altitud. Aquí ens aturem per montar el campament i paqsa la nit. Uns ho tenin fàcil però algún s’ha emperrat en montar una hamaca i com no anava molt fí s’al.lot li va costar lo seu. Al final tots varem dormir al terra.

La nit va ser fresca lo que varem agreir donat que a Palma fotia una calor espantosa,  i molt ventosa. A la matinada varem ascendir alcim de l’Ofre de 1.093 m., llàstima de la boira molt intensa i espesa que no ens va deixar veure les panoràmiques.

La tornada la feim pel coll dels Cards i la pista forestal Nord-oest. De seguida ens situem en el Coll de L’Ofre (20’). Deixem la pista a la dreta, i descendim recte al Nord-est (pal indicador) per l’antic i empedrat a trams, camí de ferradura que transcorre per la pineda. En 10’ sortim al costat de les Cases de Binimorat, i anem a l’esquerra per la llarga i avorrida pista, que porta a l’embassament de Cuber. Als 07’ creuem un primer reixat. I als 14’ arribem a una altra que són dos, i hem de passar per la de l’esquerra, seguim fins el cotxe.

I ara ens espera un berenar ( pa amb Oli, formatge, pernil, camallot, llom, botifarró, xuia, vi…..de luxe a Can Gallet.

flickr75wikiloc75youtube75

Esporles-Banyalbufar-Port des Canonge-Esporles

ESPORLES-BANYALBUFAR-PORT DES CONONGE

BanyalbufarData: 5-juliol-2014
Recorregut: Circular

Distància: 18 km.

Esporles (sa Granja) -Banyalbufar: 2 h.
Banyalbufar-Port des Canonge; 1,25 h.
Port des Canonge- Esporles (sa Granja) : 1,40 h.

Sortim de l’aparcament de la Granja a Esporles per agafar als 50 m. el Cami del Correu, que forma part de la Ruta de Pedra en Sec, el GR-221, aquest cami era la principal via de comunicació entre Banyalbufar, Esporles i Ciutat, amb un recorregut de 7,590 m. Ens crida l’atenció un gran forn de calç i les runes d’una guixeria de comencement del segle XX que s’alimentava de la pedra del puig de Son Sanutges.
El camí no te pérdua ja que està tot senyalizat. Un poc abans d’arribar a Banyalbufar ens deleitem amb l’anorme safareig que hi ha a una marjada, que forma part de tota una xarxa hidràulica que els investigadors anomenen Ma‘jil. , d’origen àrab. Etimològicament significa la divisió reglamentada de l’aigua per a la seva distribució comunitària. Avui dia ens ha deixat com a record el sistema tècnic de reg i per la forma del repartiment de l’aigua, les tandes; l’aigua es reparteix de dues tandes d’una setmana de durada cadascuna.

Arribat a aquest magnific poble farem un poc d’història;

L’origen de la Vila es efectivament amb la conquesta musulmana de Mallorca i amb el desenvolupament d’aquesta nova cultura (902 – 1229) quan realment el poble neix, tal i com el concebim a l’actualitat. Sembla que prest s’hi nstal·là al que seria ben aviat Banyalbufar, una comunitat andalusina.
L’assentament pertanyia al districte de Bunyula, el qual agrupava els pobles de Banyalbufar, Esporles i Bunyola. Foren els andalusins els qui “construiren” l’actual paisatge banyalbufarí. Feren néixer el poble, des del batiar-ho amb el seu topònim (Bany al bahar -construït vora la mar-).

El major canvi, tan social com econòmic, va ser a partir de la Conquesta de Mallorca mitjançant l’atac de l’exèrcit català de Jaume I, l’any 1229. Després de la conquesta de Mayurqa als musulmans, l’illa és va repartir entre els nous conqueridors. Pel que fa a Banyalbufar el poble és vaig repartir aprofitant les dues grans zones o valls que feren de separació territorial entre els dos grans senyors feudals. Vall I (la vila pròpiament dita): sota domini del cavaller Ramon Sa Clusa. Vall II (els actuals possessions de Son Bunyola, SónValentí, Són Balagueret, Són Coll i el nucli donis Port donis Canonge), sots domini de Gilabert de Cruïlles i del bisbe de Mallorca..

Segles XV, XVI i XVII. Devers l’any 1450 existia una orta tensió entre Ciutat i la Part Forana, per desavinences econòmiques principalment. Aquesta situació va motivar la revolta forana, i és saquejaren diverses possessions banyalbufarines en mans de ciutadans (Planícia i sa Teulera). Els conflictes socials però, no acabessin aquí. Va sorgir la “Germania” mitjançant la qual els anomenats “agermenats” (vilans i menestrals) demanaven que s’eliminàs el deute públic, l’abolició d’impostos indirectes i en definitiva una reforma general de l’administració..

La “guerra” entre “agermenats” i “mascarats” (mercaders i senyors de Ciutat) provocà destrosses. Aquests darrers foren saquejats i assassinats, tal i com ho documentin els escrits de l’any 1522.
El cultiu més característic de Banyalbufar des del segle XIV fins a finals del segle XIX era la vinya, amb la famosa malvesia. L’any 1891 i arran de la desaparició de la vinya pels efectes de la filoxera, es van introduir cultius d’horta. Per aquest motiu, es va intensificar la divisió de la propietat i es van construir més safareigs, molts dels quals daten entre 1915 i 1930..

Després de llarg temps de cultiu de vinya, cereals i oliveres, a la fi del s. XIX Francesc Albertí i Joan Albertí van introduir en les finques de Sa Marina i Sa Vinya Gran la tomàtiga de ramallet. El nou cultiu va obtenir tal èxit que molt aviat es va estendre a totes les terres i seria fins i tot expedit cap a Palma i Barcelona.. Aquest comerç va activar de tal manera la economia que tot el municipi va sortir beneficiat. Millorant les comunicacions i la infraestructura , es instalaó el clavegueram, correus, etc..Banyalbufar va passar, cap a la dècada dels anys 20, a ser el primer poble de Mallorca en renda per càpita..

B é i després d’ahaver recordat un poc d’història proseguim el nostre camí per la carretera Ma.-10 amb direcció N. fi arribar al punt kilomètric, 85,2, aquí vorem uns cartells que indiquin la ruta de la Volta del General que realment és fà pel cami de Baix. Passarem per forns de calç, barraques restaurades i sitges, la qul cosa demostra una vegada mes l’activitat intensa d’uns anys passats. Als 30 m. arribarem al lloc mes bonic amn la Punta de s’àguila als nostres peus i que ja en avisa del que’ns espera, els cingles del Corral Falç i poc després a la pista asfalta de de son Bunyola i que agafarem cap a l’esquerra durant uns metres per tornar-la deixar per l’esquerra per una pista forestal, està ben senyalitzat, que vorera mar que ens durá a laPlatja de son Bunyola, un lloc idílic, i que no ens podem resistir fer un capfico i dinar. Una vegada descansats proseguim i en 5′ arribem al port des Canonge.

Ara comence el més dur del dia, la pujada que ens portarà a Esporles. Ho feim durant uns 700 m. per la carretera asfaltada fins arribar a una corba de 180º on comence el cami dels Pescadors, primer una pista forestal per passar aviat a un cami de cabra que no abandonarem en tot el temps. Aquest camí va augmentant de pendet a mesura que ens anem acostant a la carretera asfaltada.

Una vegada a la carretera girem a la dreta. Passem dues corbes pronunciades i, després d’un aixamplement, abandonem la carretera per un tirany a l’esquerra, hi ha un pal indicador, però em d’anar al.lerta perquè é molt fàcil passar-s’el. Als 5′ el caminoi gira a l’esquerra i a dalt a una paret mitjanera i atravessem la *propietat Mirant de Mar en diagonal cap a l’esquerra (50′) fins arribar a una esplanada, on a la dreta tenim una casa i una barrera metàlica, enfront unes unes i a l’esquerra el mirador de Mirant de Mar, noltros em de creuar la barrera metàlica que està sempre oberta, ja que per lo vist per problemes de pas l’assumpte està als tribunals.

Aquest camí en uns 10′ o 15′ ens durà a la carretera Ma.-10 on em de pendre cap a la dreta amb lleugera baixada fins l’encreuament de carreteres i amb direcció cap a Esporles.

Fontshttp://www.banyalbahar.com/historia.htm
Marines de Tranuntana d’en Joan Sastre
Alpina Sud.

flickr75wikiloc75youtube75

Morro d’en Pelut i canal des Voltoret

morro-d-en-peluticono empleo manosData: 21-juny-2014
Recorregut:

CAMI DELS CINGLES – FONT SUBAUMA – MORRO D’EN PELUT – CANAL DEL VOLTORET – PUIG MAJOR – SES CLOTES – ROSSEGUERA DEL PA DE FIGA – COLL DE L’ESCUDELLA – O DE SES VINYES – CAMI DE TURIXANT – ALZINAR DE TURIXANT – CAMI DELS CINGLES.

Teniem pendent una variant d’aquesta ruta i em aprofitat aquest día explendid que ha fet; Començant a l’aparcament del funicular, cami dels Cingles, font Subauma seguint la paret de partió i cap per amunt del Morro d’en Pelut per la cara N. Es tracta de situarnos just davall del mazis i seguir direcció E. sense perdre altura i situarnos a la cresta molt aèrea per damunt el comellar de l’Infern i pujar paralel a la Serra de l’Almanguera. Una vegada fet cim toca davallar i perdre una mica d’altura per aviat tornar pujar fins a la carretera militar. L’abandonam rapidament davallant amb direcció a la casa de neu i situarnos davora el contrafort del gran Puig.

L’ascens al Puig major ho feim per la canal del Voltoret i en dirigim al punt geodèsic. Després de dinar descemdim pel pas del Poal i ses Clotes, pasarem pel mig del Pa de Figa de Son Torrella i la Cadira de la Reina, un descens de vertigem. Una vegada abaix anirem direcció N. cap el Coll de l’Escudella 929 m., i el cami de Turixant, passarem per devora una Land Rover abandonat i ja no abandonarem el cami fins arribar a la font dels Joncs, aqui atravesem la pwetita torrentera i ens endinsem a l’alzinar de Turixant, anirem guanyant pendent fins trobar el caminoi, ho seguirem, trobarem una barrera metàlica, la traspasem, seguim pel caminoi, pasarem per vora un salt d’aigüa a prop de Cals Reis i una barrera amb un botador, que ens ha de dur al comencement d’avuit matí, al cami dels Cingles a prop del Porxo Esbucat des d’on ja divisem el cotxe. Ara a per ses Xandis….

 

flickr75wikiloc75youtube75

Volta a s’Illeta amb Kayak



foto 1 kayak

piragüismo

piragüismo

VOLTA AMB KAYAK A S’ILLETA DES DE EL PORT DE SOLLER.

Descarregam els Kayaks, preparem els tratos, ens familiaritzem amb el material, els que ens sabem ens expliquen quatre cosetes, tot en un magnific ambient, tenint prevista la sortida a les 17,30 h. des de la platja d’en Repic.
En dirigim a la bocana del port amb el Cap Gros a la nostra esquerra per virar Nord-Est per sa Punta de sa Creu, aviat pasem per davall el penyal de sa Torre Picada cap a ses Puntes sa Curta i sa Llarga, que no fà molt hi varem anar. El passeig es d’una gran bellesa llástima de alguna construcció com el gran hotel Jumeirah damunt el penyasagats de gran impacta paissagistic desastrós.
Apoc a poc ens anem acostant al nostre objectiu l’ Illeta, pasem per la petita badia de ses Cambres amb els petits illots des Codolar, ens anem allunyant de la costa alb direcció a la punta Nord de l’Illeta, ja duim prop d’una hora de remar. Desprès de voltat s’Illeta per es Freu farem una petita aturada per gaudir d’una beguda que reparteix una embarcació de l’ organització. Després d’esperar als companys mes enderrarits i reposar forces, ens endintrem a la cova, deconec el nom, que des de fora no pareix tant gran i d’uns 20 m. de llargaria però una vega a dins hi cabem més de deu kayaks.

La tornada es fà més agradable gracis a que la mar pareix una bassa d’oli i en una hora esteim dins el port.
Tornem les embarcacions ens canviem de roba i ens anem a fer un piscolabis al LLatzaret, pa amb olí molt bó i els que han tingut sort i han arribat dels primers amb pogut tastar la sobrassada, així i tot es un luxe aquest pa amb oli i unes cerveces ben fresques.

Ens retirem i ens despedim dels nostres companys que la setmana que ve s’han van d’expedició al Picos d’Europa.

 

 

flickr75wikiloc75

Torrent del Gorg de la Figuera

icono rapelTorrent del Gorg de la FigueraData: 10-maig-2014
Data: 14-juny-2014
Material utilizat: 2 x 60 i 2 x 20 m.
Desnivell: 500 m.
Recorregut: 1.300 m.
Està ben equipat.

TORRENT DEL GORG DE SA FIGUERA també conegut com a Torrent de sa Corbata.

Avui em compartit un manific día am n’Antònia i n’Esther del Club els Xots i ens ho em pasat de lo millor.

Es tracte d’un torrent amb pocs salts només cinc i totalment obert, però no por aixó desmereix l’entorn i les vistes son fantàstiques, cal destacar el seu darrer salt de 50 m. el mes espectacular ja que voles damunt el torrent de Pareis. Y al final un bon capfico a la mar.

Un torrent de coleccionista ja que la seva màxima es el darrer salt que dona dins el torrent de Pareis. Comencem al Nuu de sa Corbata i ens dirigim direcció NE primer en lleu descens per a poc a poc anar-mos fican mes dins a lo mes parescut a una torrentera. Aviat arribarem un a petit gorg amb un pontet, aixó ens indica que anem amb bona direcció. El terreny molt brut de vegetació ens fa anar amb certa lentitud.

Ens anirem sortint de la torrentera per la dreta per arribar al primer desnivell que superarem amb un llarga desgrimpada, proseguim per un tereny cada vegada mes brut i dificultós. Aviat vorem un poc mes avall una repisa amb un poc de terra a ella ens dirigirem per fer el primer salt de 45 m. La darrera vegada que hi varem anar va ser a l’any 2011 hi varem instalar un cordino amb un maillón, encara hi era i em bon estat. Aprofitem per berenar i beure. Aquest salt de 45 m. ens situa al talveg del torrent, seguidament ve el segón salt de 15 m.

Seguim caminant amb fort desnivell, per arribar al tercer salt de 16 m. Entre desgrimpada i desgrimpada ens anem atracant al punt final, al gran salt. Les vistes que tenim al davant son realment magestuoses. Aviat arribem a la gran vertical damunt el torrent de pereis. Un salt de 70 m. amb dos fraccionaments, un primer de 20 m. que ens deixa a un passamants que ens ajudará arribar a la reunió que hi ha a l’esquerra dos metres mes avall molt exposat, aqui comence el descens de 50 m. una primera part totalment en volat per arribar a una repisa ampla i seguir rapalant fins abaix, tot un espectacle pels excursionistas que fan el torrent de Pareis

Reorganicem material i proseguim fins a la platja .

flickr75wikiloc75 youtube75

Pas de s’Argentó, Pas de s’Estaca i Clots Carbons

pas de s estacaicono senderismoData: 7-juny-2014
Circular: – 
Recorregut total: 

 

La ruta d’avui consisteix en recórrer la zona dels Clots Carbons, el Pas de s’Argentó i el Pas de S’Estaca pels antics camins empedrats.

Comencem en el port de la Calobra per dirigir-nos cap a a l’antic nucli de la Calobra pel Cami Vell de sa Calobra a Tuent, anomenat Cami dels Ports per unir el Port de Sóller amb el de la Calobra. Després de 15′ arribem a l’ermita de Sant Llorenç del s. XIII, situada en el Coll del mateix nom.

Continuem per la carretera asfaltada que baixa a Cala Tuent, però als 6′ trobem a la dreta una entrada a una finca, avui en obres, i just enfront s’inicia l’ascens que em de prendre, per endinsar-nos en un alzinar, es tracta d’un camí empedrat encara que al principi és totalment inexistent, però si hem seguit correctament l’orientació aviat ho trobem. Una vegada en ell es tracta de seguir-ho en fort ascens fins al Coll d’en Termes, nom que rep de la família propietària que va tenir i que va comprar part de la finca a la família d¡en Vicenç Nyegos que la va haver de vendre de forma precipitada per poder pagar el rescat d’un fill que fou capturat pels pirates algerians. En aquest mateix un lloc franquejat per una paret de partió es troba la canal del mateix nom, un dels escassos passos que ofereix el penya-segat.

Prosseguim pel portell de pedra per dirigir-nos direcció S. per una terreny complicat i poc fitat per anar a buscar el Pas de s’Estaca i creuar el Torrent del Gorg dels Diners., el traçat és lent i molt dificultos per les grans carritxeras i el seu terreny lapiaz, un bon punt de referència pel qual hem de passar és el Coll de ses Memelles i seguir el descens fins al torrent.

Una vegada arribem al barranc que forma el torrent, hem de transitar per la seva vora superior fins al Pas de s’Estaca que ens ajudarà a descendir al talveg. Continuant uns minuts més per ell passant per sota d’un gran tronc de pi caigut i al cap de 5′ ens sortirem per la nostra dreta en fort ascens cap a un petit Cavall Bernat amb un gran forat, això ens indica que el pas de s’Argentó està a prop. Es tracta d’una cornisa empedrada que dóna accés a la planicia superior en el Pla d’en Gumbal.

Canviem el dificultos terreny per una ampla pista per la qual hem de seguir en lleuger ascens fins a la Font Subauma, on descansarem, menjarem i fins i tot ens farem una migdiada.

Algú dóna el crit per aixecar-se i continuar ja que solament tenim fet la meitat de la ruta, Ho feim pel Cami dels Cingles en direcció a l’Alzina Fumadora ( un altre dia explicaré l’origen del seu curiós nom ). Als pocs metres hem de sortir-nos del Camí dels Cingles per endinsar-nos per una altra zona complicada ,per un camí empedrat fins als Clots Carbons. Com o ocorre amb la majoria de camins empedrats el seu estat és molt deficient pel que va apareixent i desapareixent.

Arriarem a la bifurcació on per la nostra dreta comença el Camí de sa Barra que baixa fins a la carretera de Sa Calobra, no ho prenem i hem de prosseguir pel nostre. Aviat albirarem al lluny una petit pinar, a ells ens em de dirigir, arribant la primer dels tres Clots Carbons, que destaquen per la seva vegetació que contrasta amb la resta del terreny.

Arribem a la zona de ses Monjoies, que segons Corominas (DECat) diu que una monjoia és un munt de pedres posades com a marca ( el que noltros coneixem com fita) i que té el seu origen en els munts que aixecaqvena als crits de joia que exclamaven els pelegrins a terra santa tot d’una que tenien a la vista Jerusalem o qualsevol dels llocs sagrats.

Si mos fixem podem veure damunt una roca una creu metàlica, que no em de confondre amb les creus gravades a les roques que en volten ses finques… “Al llarg del temps les partions des Colls amb la finca mare foren objecte de freqüents controvèrsies, tal com posen de manifest els nombrosos documents estudiats i transcrits per l’infatigable arxiver de Lluc, el pare Rafel Juan. Les actes que recullen aquests litigis solen descriure amb minuciositat els indrets per on discórren les partions i sovint constitueixen autèntics tresors toponímics per les relacions de noms que contenen. Serveixi d’exemple la següent sentència arbitral de l’onze d’octubre de 1522, estudiada pel pare Rafel a l’arxiu de la casa Torrella.”

En primer lloc, pronunciam, sentenciam i declaram la possessió o muntanya dels germans Aixelons, dita Bini, afrontar d’una part amb una paret que davalla de dalt a baix, això és, que parteix del peu de la muntanya dita el puig de Sant Salvador, que passa, llinyola batuda, a prop de la font dita la font Subauma, i va, dreta llinyola, a afrontar, juxta nostres consciències, a un gran tudossal de muntanya que està damunt la coma de Bini, i després d’aquí se acala baix el peu de la dita muntanya en una creu feta de nou per nosaltres; i d’aquí després va, llinyola dreta costa avall, a una creu feta per nosaltres sobre una gran roca plana; i després va, llinyola dreta, a una creu feta per nosaltres sobre roca, enllà del torrent, feta a mode de cresta; de dita roca o creu, llinyola batuda, costa amunt, a un gran tudossal de roca, on hi ha una creu i una monjoia de còdols i d’aquí després amunt, a una altra creu, sobre una roca plana, que està davant un ullastre gros; i després va, dreta llinyola batuda, a afrontar a un gran tudossal de penya molt alt, al costat dels Clots Carbons, on hi va una altra creu; i de dita creu, llinyola batuda, a una creu sobre una gran roca plana, davant el pla del Puriol; i de dita creu o roca va, dreta llinyola batuda, costa amunt, a una creu sobre una roca gran, a prop d’un pi, i de dita creu o roca, costa avall, cresta, cresta, a un coll mirant de sal buquor on hi ha una creu sobre una roca; i de dita creu, després, llinyola batuda, al cap de la paret dita el Canal, a prop d’un pi.

Segons consta a la sentència foren tres les persones que s’encarregaren de recórrer la partió i de marcar les fites esmentades i cadascuna d’elles cobrà per la seva feina un parell de perdius. És difícil imaginar-se les condicions de vida dels pagesos de Mallorca en plena Germania però així i tot ens sembla una magra recompensa per una dura jornada trescant amunt i avall per un terreny tan esquerp, marcant les alineacions i gravant les roques escollides.

Ara que pensant-ho bé, tal vegada només ho varen dir, que havien marcat les partions. Qui ho aniria a comprovar ? Però i si fos cert que les haguessin marcades, hi hauria alguna possibilitat de retrobar les creus fetes per Miquel Gabaró, Antoni Arbona des Raig i Pere Serra enmig de l’immens roquissar que s’estèn entre el peu del puig Major i la canal d’en Termes damunt el coll de Sant Llorenç, cinc cents anys després ?.”

Texte extret de ToponimiadeMallorca.net

Dit aixó, sa creu metàlique que hi ha damunt la roca, le va posar juntament amb una plaque el grup excursionista Faltan 5′en omanatge als excursionistes i per celebrar-ho aquel mateix día varen cuinar uns callos amb ciurons.

Continuem la nostra ruta arribant al Cingle d’en Coll i tot just a la vertiginosa devallada cap al Coll de St. Llorenç, la mateixa que em fet avui mati al prinicipi, amb unes vistes realment extraordinaries de Cala Tuent. De s’ermita cap al llogaret de sa Calobra i d’aquí al port, donant punt i final a la agotadora ruta d’avui.

flickr75wikiloc75 youtube75

Trail Camí de Cavalls Sud (Menorca)

trail cami cavallsicono trailEn el Trail Menorca Costa Sud (TMCS) recorrerás el Sur de esta bonita isla del mediterráneo, visitarás playas de arena blanca bañadas por aguas turquesas y disfrutarás de los barrancos y bosques que irás recorriendo 85 kms. y 1.124 metros de desnivel positivo te separan de la línea de meta, paso a paso descubre Menorca y de lo que eres capaz tú mismo, esfuérzate, disfruta y escribe tú leyenda. Un total de 21 horas tendrás para completar esta aventura, te ofrecemos un total de 8 avituallamientos antes de entrar en meta, y allí encontraras muchos servicios para descansar de este gran reto. En los avituallamientos dispondrás de agua, isotónico, fruta, frutos secos, barras energéticas, etc. o productos con el mismo aporte calórico. El pistoletazo de salida de la prueba será el dia 16 de Mayo de 2.015, dónde muchos corredores se pondrán en marcha para conquistar su leyenda.

 

 

 

flickr75wikiloc75 youtube75 youtube75

Volta per Tossals

tossalsicono senderismoLa secció de senderisme a fet una volta per Tossals, Sortint de la Font del Noguer amb pujada cap el Coll de sa Coma dels Ases, el Pas LLis i el refugi dels Tossals Verds, i la tornaqda la feim pel GR 221 seguint la major part vora la canonada d’aigua fins arribar al punt de partida la Font del Noguer.

flickr75wikiloc75 youtube75

Pico Mulhacén y Pico Alcazaba

mulhacen

icono raquetas nieveicono empleo manosPICO MULHACÉN ( 3.479 m. ) Y PICO ALCAZABA ( 3.371 m.)

Data: 25-abril-2014

Viernes 25 abril: Desde Granada salimos dirección a Motril vía autopista, después hay que coger desvío de Lanjarón, donde hicimos un almuerzo y tiramos sin detenernos mucho tiempo hacía Capilería, el último pueblo al que llega la carretera asfaltada, donde hicimos las compras de víveres para el día de la actividad y tomamos un café para charlar del acceso al Refugio Poqueira (2500); como era un poco tarde decidimos coger por la barrera, que es donde termina el camino forestal y por lo tanto hasta donde llega el coche, es un camino donde en el inicio te quitas es desnivel fuerte y pasamos de 2100 metros a 2600, luego es un trekking más o menos recto hasta la llegada al refugio que es en bajada, en total 7 kilómetros y unas 3 horas, descartamos subir por la acequia baja ya que, aunque mucho más bonitas las vistas, es más larga y dura. Una vez llegados al refugio cenamos automáticamente sopa, pasta y carne, luego una charla para organizar un poco la salida de la mañana siguiente y a dormir.

Sábado 26 abril: Se madrugó a las 5 de mañana, desayunamos fuerte, preparamos material y partimos hacia el Mulhacén río arriba. Hay varias maneras de subirlo por la cara sur, bien por la loma quizás la más sencilla ya que el desnivel es paulatino, bien por el río haciendo zigzag llegando a La Caldera para tomar la arista final de llegada a la cima o la opción que elegimos fué tirar en línea recta directos a la cima y es lo que tiene las líneas rectas en montañismo, son cortas pero durísimas, se hizo imprescindible el colocarnos los crampones. Llegamos a la cima del Mulhacén (3479) poc a poc, los primeros sobre las 9:00 de la mañana y los últimos sobre las 10:00 ya que el grupo se fraccionó en 4, 1000 metros de desnivel es lo que tiene. Después de merendar emprendemos la bajada y como en la subida hay varias opciones, elegimos la más corta para llegar a las Siete Lagunas (3000) y por lo tanto la más inclinada y extrema, tuvimos que zigzaguear mucho pero nos ahorramos más de dos horas de marcha que las necesitaríamos para hacer cumbre también en El Alcazaba (3364), nuestro segundo objetivo.

Una vez abajo hicimos balance de cómo estábamos todos, por diferentes motivos tan sólo Domi, Juanlu, Xisco y Manu nos animamos a subir hasta la Alcazaba, resto decidieron volver por el Mulhacén II (3362) al refugio. Empezamos la subida y de primeras intentamos subir por el coladero, acceso también directo hacia la base de la cima del Alcazaba, que iríamos decidiendo si abortar o no dependiendo del estado de la nieve, con polvo sería imposible así que fuimos tira tira, la nieve respondía ya que estaba durita, en esta ascensión de 200 metros sí que se necesitó el piolet de verdad, es decir no para llevarlo solo de bastón o seguridad ante posibles caídas, sino para pincharlo con la punta y también cavar escalones en la nieve por su inclinación. Una vez arriba fue ascender los otros 162 m caminando por la arista hasta la cima del Alcazaba (3364), la niebla nos impidió un poco orientarnos para encontrarla pero llevábamos en GPS el punto y nos echó un pequeño cable para esos últimos metros.

Volvimos por la loma hacia Siete Lagunas de nuevo y volvimos por donde nuestros compañeros, es decir, por el Mulhacén II y sobre las 19:00 llegamos al refugio. Después de disfrutar de la dureza de la jornada, las ampollas en los pies, quemazos en caras y labios nos dedicamos a ver la puesta de sol sobre El Veleta disfrutando de las cervezas que mejor me han sentado en años, cenamos contando las anécdotas del día y fuimos cayendo poco a poco en los brazos de Morfeo.

Domingo 27 abril: volvimos a los coches por la acequia baja, así haríamos la ida y vuelta circularmente y sería más atractiva la excursión. Bajamos a Granada y pasamos el día de tapas y cañas haciendo un poco de turismo lúdico gastronómico por la ciudad. El avión salió a las 22:30 horas y llegamos a Palma sobre las 00:00.

De tornada cap el camí de sa Costera, la puajda se’ns fa més rosta. Ascedim pel mateix camí que ens ha servit per davallar.

flickr75wikiloc75 youtube75

Ultra Trail Serra de Tramuntana

ultra trailicono trailData: 19-abril-2014
Circular: –
Recorregut total: 110 Km.- 66,8 Km.
Grau de dificultat : Cursa de Muntanya
Duració total : –

 

Un altre any em participat a la cursa de muntanya per exelència, hi ho em fet a les dues modalitats, la Ultra de 110 Km i la Trail de 66,8 Km

Temps dels nostres participants:

  • ULTRA TRAIL

1.- DAVID; Dorsal 135; posició general 113; posició categoria 42 VM; temps; 18:30:31

  • TRAIL

1.- TONI; Dorsal 1860; posició general 437; posició categoria 31 VM; temps; 11:10:31

2.- SION; Dorsal 1762; posició general 638;posició categoria 398 SM; temps; 12:31:14

3.- PALMIRA; Dorsal 1183; posició general 639; posició categoria 55 SF; temps; 12:31;14

4.- NEUS; Dorsal 1115; posició genral 640; posició categoria 55 SF; temps; 12:31;14

flickr75wikiloc75 youtube75

Cadira de sa Reina

cadira de sa reinaicono rapelData: 12-abril-2014
Circular: – 
Recorregut total: Km. 
Grau de dificultat : Alta
Duració total : 

 

Emprenem la ruta amb direcció al Pa de Figa de son Torrella pel Coll de s’Escudella, pujant per un ampli corredor escarpat entre el contrafort del Pa de Figa i la Cadira de sa Reina.

La pujada és forta grimpant en alguna ocasió, fins a arribar a una gran pala, aquí girem N. deixant a la nostra esquena el Pa de Figa de son Torrella.

Ens dirigim a la nostra dreta cap a un petit serral i des d’aquí escalant uns pocs metres ascendim a la cresta molt aèria que ens situa sobre el ressalt de la Cadira de sa Reina ( braç esquerra vist des d’abaix). Aqui en el cim muntem un rapel per descendir per l’esgarrifós desplom i investigar les seves possibilitats. Una vegada comprovat i haver-nos delectat del seu entorn decidim prosseguir, prenent nota de tornar amb l’equip adequat.

Desgrimpam els pocs metres fins al petit serral i situar-nos just sota la Monja Primera i després de localitzar els ancoratges muntem un petit rápel per descendir els 10 m., i per la dreta sense perdre massa altura ens dirigim a la forcada que forma la Cadira de sa Reina.

Les sensacions són indescriptibles, les vistes espectaculars pel que és un bon lloc per menjar alguna cosa. Davant tenim el Puig des Vinyes de 1,108 m., a la nostra dreta S. el Pa de Figa de son Torrella de 1,256 m., damunt nostre el Puig Major 1,436 m., i a la nostra esquerra l’Agulla des Frare de 1,209 m..

Des de la forcada descendim pel pedregal espedat amb molta cura perquè el buit es troba sota els peus, buscant la part de la nostra dreta on trobarem una fita que ens indica l’inici del pas escabrós que hem de superar per arribar fins a la reunió. El lloc, ja et dic, és indescriptible i amb moltísima pressió psicològica pel gran desplom de més de 200 m. i perquè el petit sallent on està situada la reunió és això molt petit, gaire bé i caben dues persones..no apte pels acrofòbics

El descens ho iniciem amb un rapel de 60 m. seguit per una rosseguera molt vertical i incomoda durant uns 40/50 m. de desnivell, fins a arribar un punt on es torna més vertical i on trobem dues plaques que ens serviran per muntar un altre rapel de 60 m. encara que aquest rapel es pot evitar ho desgrimpem, optem per rapelar per una major seguretat i per donar-nos més pressa, esteim en el capvespre i tenim sed de shandis

Acabem en l’inici que utilitzen els escaladors de l’Agulla des Frare, just davall una petita cova envoltada d’una eura.

flickr75
youtube75

Torrent de ses Basses

torrent de ses bassesicono rapelData: 5-abril-2014
Circular: – 
Recorregut total: Km. 
Grau de dificultat : Alta
Duració total : 

 

 

Dades Tècniques:

Recorregut: 500m. (Zona esportiva 250 metres).
Temps: 6 hores. ( aproximació 1’30 hores. descens. 2 hores. tornada fins al cotxe, 2 hores.)
Desnivell: 250m.
Dificultat: 4/6, pel factor Psicològic del ràpel de 60 metres. (després de cada ràpel existeixen escapatòries, cap a la dreta, en direcció cap el Comellar de ses serres.- en alpina marcat com a torrent., per on tornarem)
Nombre de Ràpels, 5:
1er- de 2 metres, desgrimpable.
2n.- de 3 metres, desgrimpable.
3er- de 30 metres. (reunió, 4 persones, dues plaques.)
4rt – de 20 metres. (reunió 4 persones, una placa.)
5è – de 60 metres. (reunió 2 persones, repisa, aproximació 2 metres passamans, 2 plaques)

Descripció:
Des del coll de sa Gramola, pel GR221, ens dirigim cap a la Trapa. quan arribem a la intersecció amb S’arraco, continuem direcció a la Trapa ( de front i suau pujada) en breu arribem a la Casa de Can jaume de son Armand. Aquí; ens desviem a la dreta, per situar-nos en un petit Coll ( pas des LLorer) , amb un arbre a l’esquerra i unes vistes espectaculars del mar i els penya-segats.

Superat el petit coll ( pas des LLorer) , el camí descendeix suaument, direcció nord-est. Nosaltres després de la 1 corba, deixem el camí cap a l’esquerra, adreça Nord-oest, per introduir-nos per un comellar ampli, cap al mar per un camí, de vegades evident, que a poc a poc torna en direcció nord-est, per seguir en paral·lel al camí que deixem a dalt (uns 150 metres per damunt).

Arribem a un pi solitari.- és l’entrada al torrent, que inicialment és més una torrentera.- ja en el talveg arribem a un 2n pi i en breu a un 3er, tots dos alineats amb el 1er. Aquí, trobem el 1er r àpel, de 2 metres desgrimpable. A continuació el 2n r àpel de 3 metres, tamé desgrimpable pel centre, que ens deixa a la 1ª reunió (4 persones) equipada amb 2 plaques, centre i dreta i iniciem el 3er ràpel de 30 metres. ( el torrent s’estreny i gira cap a Nord-oest).

Seguidament, després, ve la 2ª reunió ( 4 persones, equipada 1 placa) on iniciem el 4rt ràpel de 20 metres. ( és desgrimpable, no ho aconsellem.) El torrent s’obre, novament, i es transforma en un ampli comellar, que descendim, després de 50 metres de fort pendent, arribem al 5è r àpel de 60 metres.- les vistes al mar i penyals-segats, són espectaculars.- Arribem a la reunió ,mitjançant una repisa de 2 metres equipat amb un passamans, on trobem les dues plaques. El r àpel és de gran bellesa i forta pressió psicològica, a -20m. iniciem un volat d’uns 15 metres que ens deixa a una àmplia balconada (Balma) per continuar el descens.

De nou, en el tàlveg del torrent, descendim fins al mar per una cascada de roques, de vegades desgrimpable, on ens situarem en el Fondal de Ses Basses on menjarem i iniciarem el camí de tornada pel comellar de ses Serres, a la nostra dreta.

 

flickr75wikiloc75 youtube75

Puig de n’Escuder pel pas dels caçadors

puig de n escudericono empleo manosData: 29 -març-2014
Circular: – 
Recorregut total: 13 Km. 
Grau de dificultat : Mitjana-Alta
Duració total : 8 h. 

 

PAS DELS CAÇADORS – PUIG DE N’ESCUDER – PUIG DE N’ALÍ – COLL DE LA LÍNEA – PAS D’EN ARBONA – GR-222

Avui comencem l’excursión on sempre l’acabem al bar de Cas Lloro a Caimari. Ens posem a caminar per la carretera amb direcció cap a Lluc i al Km-8’1 trobem a l’esquerra una desviació amb lleugera baixada, és fàcil de reconeixe pel seu “ou estrellat” pintat a l’entrada, es el camí que s’endinsa al comellar dels Horts, l’agafem i en arribar a la primera casa a ma la dreta sortim del camí per la barrera oberta de l’esquerra baixa’m al torrent i creuem el petit túnel. Deixam la casa a la nostra esquerra i comencem a pujar per les marjades directa cap la base de la muntanya, no timdrem cap problema en trobar el comencement del pas perquè abans de sortir del camí del Horts ja em haver localitzat el pas caraterístic pel seu empedrat incial.

El pas está construit amb uns escalons i un temps passat davia tenir un pasamans perquè encara avuiendía queden els soports de ferro. A la mitad del pas els escalons desapareixan, es el punt més crític, superam el tram amb l’ajuda dels fàcils agafadors naturals de la roca i d’alguna piqueta que encara queda, el tram final és una grimpada sense cap dificultat.

Una vegada superat el pas sortim cap a l’esquerra per pasar per enmig de dos grans pins, després canviem el sentit cap a la dreta, l’emoció continua perquè durant uns 50m. quasi verticals em de superar varias grimpades més, sempre amb l’ajuda de la magnífica roca. Després la direcció és clara, amb l’ajuda de fites, es tracta de seguir ascendint pel llom de la muntanya amb tendència a la dreta, algun trams son dificultosos pel seu roquissar.

En poc temps aconseguim arribar al cim de 574 m. aquí podem contemplar les magnífiques vistes i en refiem dins el seu petit pinar per recuperar forces manjant una mica.

La baixada es fà just per la part esquerra ( d’així com em arribat) del cim, ens facilita localitzar el lloc una fita alairada damunt un pi. Lo primer és una petita desgrimpada que ens situa a una gran canal que només té sortida davallant cap a l’esquerra, peró em d’anar al.lerta perquè només uns 10/15 m. em d’abandonar la canal i sortir-ne per la dreta ben aferrats a la paret, aviat veurem fites que em de seguir que ens conduirán cap a la dreta (N), passarem per devora una paret, que segons semble són restes arqueològiques d’un assentament islàmic, de l’època almohade S. XIII (1203-1229) conclusió que es và arribar després de que en Miquel Bernast i en Pedro Calderón trobassin gran quantitat de restes ceràmiques ( gribrells, gerres, safes, alfàbies), avui en dia depositades en el Museu d’Història Natural de Sòller.

Com sempre passa, aquest puig tambè té una llegenda que vos contaré i que estic segur que vos sonarà per haver escoltada amb una altre versió i lloc:

Era dijous i havia de partir cap al Mercat d’Inca. el pastoret. Hi acudia a cercar recapte

per proveir cl rebost. Havia enscllat la bèstia que tenían – un ase clapat – quan cl dia

començava a clarejar. tot disposant-se a partir sense por. El monjo tomava a prevenir-lo.
amb un punt de recel a les paraules:

– El camí es ple de perills, Amet. Ves alerta amb la fosca. Hi ha nius dc bandolers a
les muntanyes que assalten els camins i las possesions. No ensumis gaire les mercaderies,

que el temps passa depressa. Reempren el camí abans que tombi el sol.

El tirany s’allargava com una cinta per dins la muntanya, entre boscos d’alzines. Es

quasibé una precinta de seda. el tirany, clapada d’ombres que tremolen i lluentors de vidre.

Adesiara s’estreny i salta entre les penyes, tol vorejant cl cingle.

Quan arribà a Inca, el pastor, acudí al Mercat i omplí ben depressa beaces i alforges

en bon proveïment. No volia perdre el temps amb raons i girà en rodó de cap a Lluc, no fos

cosa que la fosca l’aplegàs a mig camí i els lladres cercassin d’enveslir-to en encendre’s la nit.

Just passat Caimari. quan començava a pujar Sa Costa Llarga, prop d’Es Puig dc

N’Escuder. li sortiren els moros disposats a robar-li el menjar que portava, decidits a matarlo,

si oposava resislència al seu afany de saciar la fam. En veure’ls d’un trros lluny.

N’Amet, enfilà una sendera de l’esquerra que conduïa al Puig. entre pedreny i torrenteres. De

vegades, caminava ajupit sota el boscam. d’altres, de genollons, cercava sempre dc contenir

l’alé per a que no el trobassin. Fins que descobrir una cova i s’hi amagà tot esperant que els

moros acabasin per desistir, cansats de cercarlo.

Cerca qui cerca, els moros, acabaren per pujar a dalt do tot d’Es Puig. S’acostaren a

un serrat que dóna sobre l’entrada de la cova i observaren que en sortia la cua de l’ase,

d’aquell portal. Pensaren, només de veurà ta cua de la bèstia, que allà dintre s’hi abscondia

N’Amet i que seria bona cosa. amb la idea de sorprende’l . amollar-se lentament pel serral

en unes alfàbies que havian transportat fins a la cucuia.

En fermaren una i hi ficaren un moro. l’alfàbia devallava pausadament. Així i tot,

pegava a les roques, de tant en tant; fins que acabà per trencar-se, tant els tests com el

moro, vingueren a caure just davant la porta de l’amagatall

Els de dalt cridaven:

– Que l’tas fel mal?

N’Amet invocà la Verge de Lluc. Li demanà que no li coneguessin la veu, els

moros, i va respondre:

– No me n’he fet. Ja en podeu amollar un allre.

Tornaren amollar una altra alfàbia. i una altra, i una altra… Aviat, tols els moros

vinguren a morir davall el coval.estimbats sota les alfàbies esmicolades.

N’Amet partí de bell nou cap a Lluc. Rera seu. deixava just a la falda d’Es Puig de

N’Escuder, a la porta de la cova del tests, un caramull d’afàbies trencades i un escabotell de

moros derrotats.

Extrat de:
BSAL, 53 (1996), 377-386
Manuel lCalvo
Catalina Roca
Nartomeu Salvà
Vos a agradat ? Idó continuem la nostra ruta;

A partir d’aquí el camí es torna més evident i es va endinsant en un alzinar, que anirem travessant amb tendència a l’esquerra, quasi abaix veurem a la nostra esquerra grabat a la roca la primera creu i les inicials M.P. ( Mont Públic), ja que durant el recorregut en veim una altre més, fins a arribar a l’ample coll tancat per una paret amb reixeta.

Una vegada a l’altre costat anem devallant amb tendència cap a la dreta fins trobar una camí o pista que seguirém fins arribar a una curva per la que sortim del camí amb lleugera pujada per dins una altre M.P. per després anar cercan el millor lloc per devallar al camí que ens durá al Puig de N’Alí. Sí, sí eu escoltat bé ara pujarem al Puig de N’Alí que no descriuré per la llargària del caminoi i perquè està tot molt ben fitat i perquè segur que tothom ho coneix.

La davallada la feim cap el Coll de la Línea. Girem ( dreta) amb direcció al Coll de la Batalla, però només a uns 100 m. ens em de sortir del camí ( dreta) i entrar al torrent de sa Cova Negra, transitarem una bona estona pel seu tàlveg fins arribar a un desviament ( dreta), està fitat, i pujarem cap el Pas de N’Arbona, ara ja en davallada ens em de dirigir a la pista que ellaçará el GR-222 fins a la carretera Ma-10 Km-10, devora l’àrea recreativa, i d’aquí continuem fins a Caimari que ens esperen unes mega-shandis a Cas Lloro. Son les 17’30 h.

Esperam els nostres companys que avui matí ben prest han partit cap a Cala Tuent que els esperava l’èquip d’en Rafel de Can Renou per filmar un nou episodi del Tira-Tira, que no vos eu de perdre perquè és espectacular.

flickr75wikiloc75 youtube75

K-42 Mallorca. Marató de Muntanya

k42 mallorcaicono trailData: 23 -març-2014
Circular: – No
Recorregut total: 42 Km. 
Grau de dificultat : Marató de Muntanya 
Duració total :6:48:46. 
Desnivell acumulat positiu: +2.034,90 m..
Desnivell acumulat negatiu: -1.998,30 m.

 

PUIG DE GALATZÓ – MOLA DE S’ESCLOP – SES PLANES – PEGUERA

El maratón de montaña K-42 comenzó en 2003 en Villa la Angostura en la Patagonia Argentina con 345 corredores, superando los 1200 desde 2009.

La serie mundial K-42 dió inicio en 2009 con K-42 Canarias, K-42 Bombinhas en Brasil, K-42 Salomon y la final Patagonia con el Salomon K-42 de Villa la Angostura. K-42 no es solo una carrera, es un conjunto de actividades.

La K-42 Mallorca, se celebra en el municipio de Calvià, por un paraje de gran belleza, concretamente en las proximidades de la villa de Es Capdellà, en la finca pública de es Galatzó, alcanzando dos cimas importantes, el Puig de Galatzó de 2.027 m. y la Mola de s’Esclop de 927 m.

Doblevuit Grup de Muntanyisme ha estado presente en esta maratón gracias al gran deportista David Trias, un apasionado y practicante de los deportes.

flickr75wikiloc75 youtube75

Sa Costera

sa costeraicono senderismoData: 22 -març-2014
Circular: – Sí
Recorregut total: 19 Km.
Grau de dificultat : mitjana
Duració total : 8 h

MIRADOR DE SES BARQUES – BÀLITX DE DALT – BÀLITX D’ENMIG – BÀLITX DE BAIX – COLL DE BINIAMAR – CASES DE SA COSTERA – SA FÁBRICA.

Comencem aquesta encisadora excursió al mirador de ses Barques arxiconegut al Km 44,80 de la carretera de Sóller a LLuc. Es tracte de fer la major part pel cami empedrat que antigament anava de Fornalutx a les tres possessions de Bàlitx, però que va ser tallat per la construcció de la actual carretera allà pels anys cimnquanta. El camí avaça per un paisatge d’oliveres i terres de conreu.

El primer punt important son ses cases de Bàlitx de Dalt en el paratge anomanat el Mal Pas, es tracta de de la possessio més gran dels tres Bàlitx i data de l’any 1.232, com a curiositat cal dir o recordar una cançó popular d’un fet veridic, “La mort de na Margalida” fet esdevingut en aquest lloc a principis del segle XX. Recordem un dels fracments:

Quan dins Sóller vaig entrar,

em varen dir de seguida:

-Per veure a Na Margalida,

an es fossar hauràs d’anar.

Noltros proseguim l’itinarari i podem veure a la nostra esquerra el Puig de Bàlitx de 579 m. i el seu esperó anomanat l’Esquena de la Fam, aviat arribem a la font de Bàlitx, una font de mina típica de les fonts de muntanya que no li falta de res, canaletes, rentador envoltada de polls i oms. A 5′ arribem a les cases de Bàlitx d’Enmig avui en obres, es pot intui la gran activitat que en el seu temps tenia la finca ja que en el seu interior hi ha una gran tafona amb les seves bigues inmenses i els seus dos gran graners per recollir l’oliva. Proseguim pel cami a ratos empedrat a ratos per la pista fins arriba a Bàlitx de Baix amb la seva característica torre de defensa, de planta circular i perfil lleugerament troncónic, reamatat per una teulada inclinada, avui transformat en hotel rural. Data de l’any 1.749.

Aquest lloc tantes vegades visitat per noltros, unes per fer el torrent de Na Mora i altres per visitar la torre de Na Seca, a 514 m. d’altitud, construída entre els anys 1583 i 1585 i activa fins l’any 1854 per la vigilància i control sanitari davant el perill de l’arriba del cólera, que es comunicaba amb las talaies veines: la torre Picada del Port de Sóller, i la torre del Forat a cala Tuent, però avui el nostre objectiu es un altre. Proseguim, ara amb pujada mitja-forta perl camí empedrat anomanat na Cavallera fins arriba al Coll de Biniamar, després de recupoer forces comença la devallada. En em de fitxar en arribar a un entreforc del camí principal, en aquest punt planiol hi ha, amagada una bassa abandonada. El camí que va cap a l’esquerra en du a les cases de Sa Costera i allà anem.

La possessió de la Costera és la més allunyada de la parròquia d’Escorca, documentada a l’any 1.332 situada en el racó de la Taleca i la Punta Roja, un bon lloc per berenar.

Tornem al camí de ferradura de la Costera, les vistes son la perfecció del paisajisme, a 10′ passarem per una curta peró notable davallada empedrada anomanat el Gravet de la Costera ( disminutiu de graó o escaló) i a 10′ més arribem a la cruilla que en permet davallar a les Cases de LLum “sa Fàbrica”.

Un lloc encisador, les cases ben conservades i la font del Verger que després de la canalització de l’aïgua ja no es pot veure però si es pot escoltar el renou del seu inmens cabdal probablmeent el més gran de Mallroca que ens fà pensar en un gran riu subterrani, amb elseus 30.000 m3 diaris.

Hi distaca el seu gran safareig a la part de dalt d’uns 2.000 m3 de capacitat, amb les seves escluses.

Va está en funcionament la central hidroelèctrica de la Costera entre els anys 1908 i 1962 construida per “la Eléctrica Sollerense” fundada per Damià Frontera Castanyer, estaia dotada amb una turbina inicial de 50 cv i 5.000 volts i a l’any 1919 es và aimentar la seva potència fins a 150 cv., fins que a l’any 1962 es và turar la prodeucció perquè la xerxa de distribució a Sóller fou conectada a GESA.

Com anècdota podem dir que al 1912 any que la llum elèctrica arribar a la vall de Sóller la font del Verger es và secar i l’inaguració và ser un autèntic fracàs.

De tornada cap el camí de sa Costera, la puajda se’ns fa més rosta. Ascedim pel mateix camí que ens ha servit per davallar.

flickr75youtube75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina