457. Torrent de son Torrella

Publicada en 8 de diciembre de 2015 de Xisco

Data: 7-12-2015

Aproximació: 12′

Salt mes alt: 19 m.

Cordes utilitzades: 2 x 20 m.

Longitud: 200 m.

Desnivell: 135 m.

Temps : 2 h.

457. TORRENT DE SON TORRELLA

Avui és un dia especial perquè la nostra companya Cati s’inicia al món del torrentisme.

Per això em triat aquest bonic torrent per les seves característiques, és curt només uns 200 m, té pocs salts 6, el més alt de 19 m. i un desnivell baix 135 m. i tots ells no tenen cap dificultat tècnica, això no vol dir que sa pot baixar la guàrdia, recordem que rapelar és una activitat de risc es faci on es faci i per tant s’hi ha de prendre les mesures adients.

El primer salt de 3 metres que surt de la plataforma formigonada de la caseta. Aquí na Cati s’estrena i ho fa amb nota alta, només un parell de consells i indicacions i ja pareix que és el seu.

El segon salt el més alt de 19 m. marca la diferència i posa més pressió, ja arribar a la reunió pel passamans fa pujar l’adrenalina, na Cati s’ho agafa en calma i molt concentrada seguint en tot moment les indicacions que li donem, no s’adona i ja està penjada al buit, que passa a passa davalla sense cap dificultat.

Els quatre salts que queda’n de torrent ja no li representa “res”.

!! Ha triomfat “” enhorabona.

I una ocasió com aquesta mereix un final feliç, acabem dinant al restaurant de sa Tafona de Caimari amb un “xuletón” de 650 g. per cap “mel”.

455. Torrent de sa Font de s’Espinal

Publicada en 21 de noviembre de 2015 de Xisco

Data: 21-11-2015

Salt màxim: 12 m.

Distància torrent: 700 m

Desnivell total: 290 m

Cordes utilitzades: 3 x 20

Temps : 2 h.

455. TORRENT DE SA FONT DE S’ESPINAL

Aquets dies s’espera mal temps, devallada forta de la temperatura, pluges i vent, així que decidim fer aquest torrent amb ganes de trobar aigua, però al final no s’ha cumplit res de res, ni en trobat aigua, ni ha plogut, ni ha fet fred. Però en passat un día perfecte.

El cotxe el deixam a l’aparcament d’enfront del restaurant d’Escorca i tornem enrrera ( direcció LLuc) i a l’explanada que fà d’aparcament del restaurant comencem a davallar per dins l’alzinar paralel a la carretera fins trobar un camí de carro, l’agafem dreta uns metres fins trobar un petit portell a l’esquerra que atrevesem per seguir aferrats a una gran pared fins arribar a la capçalera del torrent. Ens canviem i comencem.

La tornada la feim després del darrer salt de 9,5 m. que sortim del tàlveg per la dreta amb diagonal i direcció a una gran roca la cadira del Bisbe, atravessem una pared de partió i seguim pujant sense allunyarnos de la dreta, superan les marjades per acabar dins un alzinar on trobarem un cami de carro que ens durá a un replà i excelent mirador del torrent, idó en aquesta mateixa corba sortim del camí de carro cap a la dreta per un caminoi que ens durà a la Font de s’Espinal.

Descripció tècnica:

Davallant des de la font, a 50 m hi ha un salt de 5 m que es pot desgrimpar fàcilment, aquí el torrent va en direcció nord i passa per un alzinar en companyia de la canaleta que hem esmentat amunt, continuant 18 m més trobam un S 7, equipable a un bon arbre a la dreta. Sempre acompanyats per la canaleta arribam tot d’una a un S 4 que també equipam a un arbre a la dreta. Aquí la canal va per damunt d’una paret que es recolza al salt per mitjà d’un pontet. Devers 25 m més enllà trobam una paret de partió amb un portell per on va la llera; segueix un tobogan de 2,5 m superable sense material i un S 7 que podem evitar per l’esquerra.

De tot d’una trobam un S 8 que s’equipa a una roca a la dreta, tot i que l’ancoratge no es gaire fiable; als seus peus hi ha una pica on va a desembocar la canaleta.

El torrent continua amb un tobogan de 3 m que es pot evitar per la dreta. A continuació ve una zona molt oberta, 70 m de jaç poc rost entre marges i esquetjars. Després d’això trobam un S 5 evitable per l’esquerra. Aquesta part té algun estret; a continuació trobam un S 4 que s’equipa a l’esquerra a un arbre. Deixam enrera 25 m sense cap accident digne d’esment fins trobar un gorg amb una mica d’aigua i un toboganet. Llavors ve un altre tros quasi pla i un S 3,5 desgrimpable. A continuació hi ha 235 m de llera ampla, oberta i sense accidents destacables tret d’algun estret.
Aquesta zona s’acaba a una paret travessada pel torrent per un portell; el que ve davant és un jaç engorjat -uns 3 m d’amplada- on trobam els salts més interessants -per no dir els únics- de tot el torrent.

Comencen amb un S 7,5 dominat per una alzina molt tombada, on podem instal·lar el ràpel; després hi ha un escaló de 2,5 m desgrimpable; aquest escaló, l’anterior el següent són bons exemples de salts formats per roques caigudes que han modificat el perfil del tàlveg: abans era una corba suau davallant i ara fa escalons.

Continua un S 3 desgrimpable i després de 12 m plans un S 4,5 que s’instal·la a un arbre a la dreta; ve després un S 2 desgrimpable i un S 12, -el més alt de tot el torrent- que s’equipa a una baga posada a un pont de roca a la dreta; al peu hi trobam un gorg amb aigua permanent.

Immediatament ve un S 11 ben vertical equipat amb dues plaques FIXE a l’esquerra; just a devora ens trobam davant una altra dificultat: un S 11 que es pot desgrimpar per la dreta. Aquí el torrent ha voltat a la dreta i s’orienta a 60º; a més d’esser estret, aquest sector és l’únic on no podem sortir de la llera amb facilitat. Continuam per una part plana de 17 m de llarg i trobam un S 6, que podem equipar en un arbre a la dreta; convé fer un flanqueig per evitar una massa de branques caigudes i estalviar-nos la remullada en el gorg que a sota s’hi localitza. Immediatament trobam un S 11 folrat de tosca que també s’equipa a un arbre a la dreta; poc després trobam un S 6 creat per unes grans roques, per rapelar-lo instal·lam a un arbre a l’esquerra.

Ve a continuació una roca amb un salt de 4 m, desgrimpable per l’esquerra, i, com a final d’aquest sector del torrent, l’esmentat S 9,5; a la capçalera hi ha unes roques que deixen un forat per on és millor baixar per tal d’evitar unes molestes plantes punxants. Instal·lam la corda a una baga passada per una roca en terra i a l’esquerra. Després d’aquest punt no hi ha gaire cosa interessant des del punt de vista esportiu. És destacable, emperò, des del punt de vista paisatgístic i cultural, el conjunt de marges, camins i ponts que configuren tota la part baixa del torrent a les cases de Son Colom i Son Colomí. Entre aquestes construccions trobam un primer pont que suporta un camí dins l’olivar; curiosament després d’aquest punt el torrent es torna a engorjar en un paratge on trobam un S 4 i un S 2. Més avall el torrent travessa la paret de la canaleta que va de la font Sorda a l’aljub de Son Colomí, i ho fa per un forat amb categoria d’ull de pont.

Acabem tots al Restaurant del Coll de sa Bataia a menjar un bon frit.

font: EL TORRENT DE LA FONT DE S’ESPINAL (Escorca, Mallorca)
per Miquel TRIAS 1 i Gabriel SANTANDREU
ENDINS, núm. 25. 2003. Mallorca

454. Torrent des Salt ( Deià)

Publicada en 15 de noviembre de 2015 de Xisco

Data: 14-11-2015

Salt (tram) máxim: 60 m

Distància torrent: 500 m

Desnivell total: 400 m

Cordes utilitzades: 2 x 60, 2 x 40. 1 x 30

454. TORRENT DES SALT

L’aproximació, és dura, la farem sortint des de Deià (rentadors) i des del camí empedrat que ascendeix al costat del torrent des Racó, a pocs minuts arribem al Hostal Miramar, que deixam a la dreta. Totduna, també a la dreta, se inicia un camin empedrat, passem una barrera de ferro, deixem a la dreta un pont, i seguim pujant, en companyia del Torrent des Racó a la nostra dreta. Deixem a l’esquerra una altra barrera de ferro, i seguim pujant en la mateixa direcció.

El camí es fà feixut pel pes del material que duim penjat de les esquenes. Ve una zona de marges que anirem superant. Pugem dur cap al Sud-est, sense rastres de caminoi, amb l’impressionant Penyal del Racó damunt de nosaltres a l’esquerra, per la rosseguera i, després, per una infinitat de càrritx, cap a una altra gran roca aïllada a dalt enfront, al centre del tàlveg. Als 15’ deixem a l’esquerra, restes d’un mur i un arbre caigut, el desviament al Pas des Falcó. Seguidament pel pas des Racó recentment equipat amb uns passamans. Noltros seguim en ascens ferrats al muralló fins arribar a una zona més alta i descuberta amb una fita amb un forat.

El torrent ja ho tenim al costat, ara sols queda dirigir-nos cap a ell i ja sobre el llit anar a la recerca del primer salt.

El primer salt és de 15 m. no presenta cap dificultat. Li segueixen unes poques desgrimpades fins a arribar a la verticalitat de l’impressionant penya-segat d’uns 120 m. que domina tot el poble de Deià.

El segon salt de 12 m. ens deixa en un petit replà encaixat, amb lloc sol per a una persona o dues però encara assegurada amb la corda de l’anterior salt. Aquí tenim la reunió ( amb dues plaques i no tres com diu una guia) per realitzar el tercer salt que nosaltres ho hem fet de 60 m. perquè si ho fas de 50 m. ( que tampoc ho són) com diu una guia, has de fer un petit pèndol cap a l’esquerra per arribar a una rapissa on hi ses dues plaques ( no tres com diu la guia), però aquest no és el problema, el problema és que les dues plaques estan als peus de la rapissa i quan vas abaixant no les veus i quan arribes a l’altura de les dues plaques ja t’has passat la rapissa.

Per això ho hem fet de 60 m tot volat, saltant-nos el canvi amb el pèndol, d’una manera molt més senzilla. Arribem a una ámplia zona rocosa on hi quebem ben amples els nou que erem.

El darrer salt tampoc es de ~~18 m~~ sino de 27 m i les plaques están davora un arbret situat a la dreta. Particularment trobo que el lloc no és el mes idoni perquè es eltram mes brut de vegetació tant a l’inici como durant el descens. Uns metres a l’esquerra seguint el talveg del torrent la roca está mes neta, mes plana i sense vegetació.

Ara cal tornar i ho farem per la dreta primer per dins unes carritxeres i després per dins un alzinar. Aviat troberem un caminoi que seguirem i en durá a un ampli cami que també seguirem en descens. Aquest cami s’ha acaba a unes cases amb un tancat de reixeta, seguirem dreta pel costar del tancat fins arribar a una paret de partió, la saltem i comencem baixant fins trobar una altre cami que ens du al torrent des Racó, l’atravessem i ja esteim el el cami que em utilizat al mati per l’aproximació.

Acamen tots a Valldemossa fent una xocolatada amb coques menys un que seguieix amb la chandi. Salut.

448. Torrent de s’Al.lot Mort, integral

Publicada en 27 de septiembre de 2015 de Xisco

Data: 26-9-2015

Salt mes alt: 60 m.

Desnivell: 800 m.

Cordes utilitzades: 2 x 60 ; 2 x 40 ; 1 x 20

Temps total des de inici fins a Cala Tuent : 6 h

Torrent de s’Al.lot Mort, integral ( també conegut i documentat com a Torrent de sa Coma)

Un poquet d’història, que mai ve mal.lament:

D’entre el grapat d’esdevenimentrs tràgics que s’amaguen darrera els topònims de Mallorca pot ser un dels més colpidors sigui el de s’Al.lot Mort. La història la coneixem gràcies al pare Rafel Juan Mestre (1908-1989), missioner de Lluc, historiador, arxiver, músic i gran coneixedor del municipi d’Escorca. Fou reproduïda al nº 6 de la revista Penyal del Grup Excursionista de Mallorca (setembre 1978) i també al nº 11 (agost 1989).

Segons contà al pare Rafel l’amo en Salvador de Can Lleig, possessió del llogaret de Tuent, l’al.lot era el fill de la madona de Can Real, possessió veïna. En mala hora la madona envià el seu fill a munyir les cabres que pasturaven pel torrent de Bini, enfilades per cingles i penyals. Una passa mal donada i l’al.lot s’estimbà sense remei. En paraules d’en Salvador:

La dona quedà traumatitzada per tota la vida; ja no pogué mirar més torrent amunt. Si sortia a la carrera de Can Real d’on era madona, era amb el capell posat i l’ala baixada, per no veure redolar altra vegada el fill.

El nom del torrent i del pas que comuniquen les terres de Tuent i de Bini condensa la immensa tragèdia que suposa per una mare la pèrdua del seu fill.

Text de Toponimiademallorca.net

Hi ha una altre versió q1ue diu:

Em va explicar un amic els avis del qual vivien allí en aquesta època que no va ser un al.lot que va anar a munyir una cabra. Em va dir que va ser un jove llicenciat del front que va anar a caçar una cabra per celebrar-ho i va sofrir l’accident que dóna nom al torrent i al pas.
En qualsevol cas, una història trista

El Torrent

Avui per fer el torrent comptam amb el permís de l’amo de Bini Gran, la qual cosa li agraïm i que ben aviat esperam poder-nos menjar plegats uns dels seus arrossos bruts…

El torrent neix a la font de l’Ermita, situada a 800 m. a prop del camí dels Cingles., entre el Penyal del Migdia i el Puig de l’Alzinar.

Noltros comencem a l’esplanada del Coll dels Reis, dirigint-nos cap a ses Cases de Bini Gran però sense arribar-hi, sinó que seguim per la pista, deixant les cases a la dreta, com si volguéssim anar a ses Cases de Bini Petit, fins a arribar just abans d’una barrera on passa el torrent. Aqui ens fiquem dins el tàlveg per situar-nos baix el puig de sa Tanca, just darrere ses cases de Bini.

Aquí comença amb un salt de 15 m. desgrimpable, el segueix un salt important de 50 m., amb els primer 10 m. encaixonats entre parets per després s’obrin espectacularment a la gran timba. Ja estem a sa Coma de Bini ( d’aquí el nom de Torrent de sa Coma) n. Ara seguirem pel tàlveg amb una succecío de desgrimpades durant uns 400 m, amb algun pas delicat i realment esgotador, seguit de diferents salts de fins a 20 m., li segueixen una sèrie de salts el més destacable un de 40 m. seguit de més desgrimpades, fins arribar al pas de s’Al.lot Mort, on comença la segona part del torrent i més vertical.

Tot seguit ens trobem amb una gran roca encaixada damunt el tàlveg que n’obliga a passar per davall com si d’un gran forat es tractàs.

Li segueixen una séria de salts i més desgrimpades, fin arribar a un preciós gran salt de 60 m., l’últim del torrent i el darrer abans d’arribar a l’entreforc que formen els torrents del Gorg dels Diners i el de s’Al.lot Mort.

Ara ja només en queda anar pel tàlveg i a ratos per fora del Gorg dels Diners, fins a sortida just devora ses cases de Can Real.

Una jornada espectacular però exigent físicament.

444. Torrent des Guix de Miramar

Publicada en 26 de julio de 2015 de Xisco

Data: 25-7-2015

Salt mes alt: 35 m.

Desnivell: 280 m.

Cordes utilitzades: 2 x 40 ; 1 x 20

Temps: 3 h. dependent del grup

Torrent des Guix (Miramar)

Un poquet d’història:

L’acció de l’Arxiduc sobre el paisatge, quasi sempre encertada, es pot veure avui encara en forma de camins i de miradors que humanitzen delitosament un paisatge tan aspre. El 1923 un projecte que hauria representat la continuació de l’obra arxiducal fins a les darreres conseqüències no va arribar a veure la llum; es tractava de la declaració de Parc Nacional de les terres de Miramar, promoguda pel Foment de Turisme i avortada pel poc interès del govern de Madrid. Fet més de plànyer quan veim el procés d’urbanització que sofreixen aquests indrets.

Els torrents que s’obriren antany eren llocs enclotats,misteriosos i aïllats de l’exterior, característiques que motivaren els exploradors a ficar-s’hi de manera semblant a allò que empeny els espeleòlegs a penetrar dins les cavitats malgrat les innombrables dificultats que això implica. D’un temps ençà el torrentisme ha pres molta força a Mallorca, s’han obert nous torrents arreu, però clar, els torrents celats, misteriosos i pregons ja són coneguts, de manera que els torrenters radicals fa temps que exploren qualsevol curs d’aigua que tengui un mínim de dificultat. Per això es fan populars alguns torrents que, com els que aquí descrivim, no amaguen cap misteri en llur caixer, torrents que es veuen d’enfora, i que almenys se n’intueix la dificultat de ben lluny, tal com es fa en una via d’escalada. Per tant aquí l’interès, no és la llera ombrívola, tancada, íntima d’altres torrents; és la verticalitat, la llum enlluernadora, la vista oberta als horitzons il·limitats de la mar i a les roques titàniques presidides per la Foradada
ENDINS, núm. 26. 2004. Mallorca per Gabriel SANTANDREU 1 i Miquel TRIAS 1

“Uno de los motivos de atracción que muchos sintieron por las tierras de Miramar, fue la existencia de un legendario buitre que el Archiduque tenía en cautividad en el citado predio. Este buitre había sido regalado al Archiduque por unos jóvenes que sabían del amor que hacia los animales y las plantas sentía tan ilustre prócer, y éste lo había colocado dentro de una gran jaula que situó en los jardines de Miramar. El buitre estaba debidamente atendido por un sirviente puesto a su servicio. La existencia de este buitre en cautividad, inspiró al poeta Juan Alcocer una bella composición titulada “El buitre de Miramar”. Al morir el Archiduque este buitre fue trasladado al parque zoológico de Barcelona donde acabó sus días”.
Sabater, G., Mallorca en la vida del Archiduque, Ed. Associació amics de l’arxiduc, 1995

“Luis Salvador adquirió en 1872 la propiedad de Miramar, la cual había pasado al dominio privado en 1811 por acuerdo de las Cortes de Cádiz, por tratarse de una propiedad real desde los tiempos de Jaime II de Mallorca. En el propio predio de Miramar, el propio Ramón Llull había fundado en 1276 un colegio misional dedicado a la enseñanza de lenguas orientales regido por franciscanos, ocupado hacia 1400 por los jerónimos y posteriormente por los dominicos. En la imprenta del cenobio de Miramar se estampó en 1485 el primer libro impreso en Mallorca. El ilustrado archiduque, que conocía estos acontecimientos, restableció en 1876 el oratorio primitivo de la Trinidad y exalzó la memoria de Ramón Llull erigiendo un monumento conmemorativo, justamente en el sexto centenario de la original obra luliana, el primer centro dedicado a la formación de misioneros en toda la cristiandad”.

Palomero, J., Prólogo, Urios, G., Nachtwey, J., Traducción, Columbretes, 1895, Ed. Exmo. Ayto. Castellón, 1990

El Torrent

El millor per accedir al torrent és començar pel torrent de son Gallard. El primer bot el de la mateixa carretera, ho poden evitar si desgrimpem per la dreta fàcil.

Del torrent de son Gallard haurem de fet 6 bots el darrer de 13,5 m. on hi ha un gran arbre tombat i mort, i on passa el camí que uneix Miramar amb son Marroig. Arribar en aquest punt prenen el camí de l’esquerra amb lleugera pujada que també va al mirador de son Gallard, una esplèndida atalaia en aquesta magnífica costa. Aquí en aturem per berenar alguna cosa i fer unes fotos.

Tornem al camí i prosseguim uns 4′ per ell fins arribar a la llera del torrent, a tants sol 8 m de la primera reunió, no es fàcil de localitzar perquè està darrere una carritxera (esquerra), però s’entueix, ja que és imprescindible per fer el primer bot encaixonat de 8 m fins a arribar al primer gran bot de 35 m. però abans amb de fer un bot de 17 m si volem arribar a la reunió que està a la dreta. Aquí amb d’anar amb atenció perquè el bot és de 18 m. però només en deixa a una passamans a l’esquerra i la reunió està uns metres més avall però a la dreta, per tant si ho volem fer tot d’una tirada em de contar els 18 m.

En aquesta reunió gairebé hi caben dues persones i ben avingudes, val més prendre-li-ho en calma. El salt no té cap problema pero el pati es impresionant. Després de caminar uns 100 m trobarem les restes d’un antic camí. Seguim caminant i desgrimpen una bona part del torrent fins a arribar al bot de 30 m on a la mitat hi ha un gorg amb aigua, encara que es pot salvar per la dreta.

El següent bot ho feim amb una corda de 40 per aprofitar els dos desnivells d’uns 20 m, li segueix un penúltim bot amb una piqueta a terra que es pot desgrimpar.

El darrer bot de 17 m ens aproxima a la vorera de la mar, que baixarem caminant per dins un pinar amb tendència cap a l’esquerra per anar a cercar sa caleta de còdols des Guix.

Aquí es quedam per prendre un bany ben merescut menjar i fer sa siesta a una bona ombra.

La tornada la feim amb direcció cap a sa Foradada vorera mar per l’antic camí de la Mar, i d’aquí a la pista que ens puja a les cases de son Marroig.

442. Torrent de son Gallard

Publicada en 12 de julio de 2015 de Xisco

Data: 11-67-2015

Salt mes alt: 27 m.

Temps: 2,15 h

Desnivell: 325 m.

Recorregut torrent : 700 m.

Torrent de son Gallard

L’accés al torrent deu ser el més aprop de tots tans sols es tarda zero segons. M’explic; el comencement coincideix amb el primer salt que es fà des de la mateixa carretera Ma-10, concretament en el punt kilomètric 67.100, davant les cases de son Gallard, i la corda es posa en el mateix «guardarrail».

El primers salts es poden dresgrimpar, els segueixen altres que no superen els 13 m.

Atravesarem el camí que uneix Miramar amb son Masroig just davall el mirador ( esquerra), el segueix un tram per caminar arribant a un salt destacable de 19 amb un gorg abaix que normalment solt tenir aigua i en tal cas s’ha de montar un ràpel guiat a uina alzxina que hi ha enfront. Però avui l’aigua era insignificant i no va fer falta. Cal destacar en aquest punt la cova vertical de l’esquerra.

Després vé un salt de 27 m. amb les vistes més espectaculars que mai es poden veure. Una panorámica sobre la costa nord totalment salvatge amb la Foradada a la part final. Aqui comence la part més vertical de poc més de 100 m. fraccionats en 4 ràpels. El darrer de 26 m. volat.

Després ja només queda davallar fins a la vorera de la mar, un lloc on antigament pasava el cami de la Mar, fet construir per l’Arxiduc. I caminant vorera la mar arribem al cami que davalla a la Foradada.

Arribats aquí voliem pujar damunt la Foradada per rapelar el forat, però un cartell de la Conselleria en avisaba que el pas está tancat des de l’1 de Juliol fins el 30 de novembre perquè hi cria el falcó Marí (halcón Heleonora). Cria a penya-segats marins, a moltes illes de la Mediterrània. Un animal d’un tamany similar al del falcó comú. Té la zona del pit de color ocre amb línies negres. A sa Dragonera s’hi troba la colònia de cria més important de Balears i de la Mediterrànea occidental. Acabada de criar migra per passar l’hivern a l’Illa de Madagascar en un llarg periple de més de 8.000 quilòmetres.

Idò como no pots ser d’altre manera hi ha que respetar l’entorn en tot el seu sentit, així que ens varem aver de conformar amb un magnific bany al mollet i gracis a unes al.lotes molts simpàtiques que esataven passant el día a la caleta, ens va fer mes soportable l’estància gracis als seus melons fresquets que ens varen convidar, a nen Xavi els va agradar molt.

Després vé la part més acalorada, la pujada fins son Marroig. I d’aqui al cotxe quer rapidament ens durà a Valldemossa a prenda unes xandis gelades.

wikiloc75

437. Salt des Raconàs i Torrent Salt d’Enmig

Publicada en 31 de mayo de 2015 de Xisco

Data: 30-5-2015

Tipus: Circular

Temps incluides aturades: 7 h.

Recorregut: 6,4 Km

Salt mes alt: 55 m.

Cordes Utilitzades: 2 x 40 i 2 x 60 m.

Salt des Raconàs i Torrent Salt d’Enmig

Avui tenim dos objectius a cumplir, el salt des Raconàs i el Torrent Salt d’Enmig, així que ens posem mans a la feina i agafem el camí vell de Lluc i aparquem els cotxes devant un portell amb barrera metàl·lica, que ens dóna pas al camí que arriba fins al Pujol. El portell té la columna esquerra totalment coberta d’heura, i a la dreta veurem en una alzina hi ha un rètol metàl·lic de vedat privat de caça.

Iniciem l’ascens cap al Pujol amb pujada lleugera. Al cap de’ 1 travessem un pontet i seguim ascendint. 5’/6’ després arribem a un portell sense barrera (torrent a la nostra dreta) i als 2’ veurem un camí a la dreta amb un rètol Campanet – El Puig Tomir. Ascendim per ell amb pendent mitja i veurem un rètol de fusta de color vermell i blanc, que ens indica que hem de prendre una senda a l’esquerra. Iniciem una pujada forta i anirem passant per diversos senyals vermelles i blanques a garrovers, ullastres, fletxa vermella, punts vermells, etc. Estem ascendint pel camí que ens duu al Ninot de Fartàritx. Als 6’/7’ arribem a un portell sense barrera. S’inicia una pujada forta i als 2’ veiem El Ninot. Seguim pel caminoi amb pujada mitja i abundant càrritx en alguns trams. Trobem les restes d’un camí i seguim els punts vermells i una fletxa vermella, que amb pendent fort ens conduïx a una rosseguera als 2’. Ascendim en diagonal esquerra, seguint els punts vermells, amb pendent fort. Una vegada travessada la rosseguera tornem a trobar restes de camí, trobat algunes fites i amb pendent fort i fort/molt fort en alguns trams. Progressem amb pendent mig cap al Ninot, al que deixem a la nostra dreta, transitant per una cota topogràfica superior a ell. Des de la rosseguera hem trigat de l’ordre de 10’/12’. Durant la pujada les panoràmiques són espectaculars sobre els cims que tanquen pel nord de la Vall d’en Marc.

Seguim pel camí, empedrat en alguns trams, amb pendent fort/mitjana i algun tram amb pujada mitja trobem fitas que ens orienten en el recorregut. Als 4’ trobem un tancat metàl·lica, que podem travessar per una barrera. Seguim ascendint pel camí, amb pendent mitjana/forta i forta, arribant als 5’ a un terreny pla . Estem en la zona plana situada al NE de les cases de Fartàritx del Racó, Fartàritx és una antiga alqueria i possessió de Pollença situada a un replà elevat de la muntanya, a l’ombra del puig del Ca de Míner (880 m.), deixant a un costat la Cuculla de Fartàritx (700 m.) i a l’altra la mola del puig Tomir (1.100 m.). L’indret forma com una balconada sobre la Vall d’en Marc (l’antic Bàlitx o Vàritx) i les muntanyes de Mortitx, Ariant i Ternelles. El terreny de l’antiga alqueria en l’actualitat està dividit en tres possessions: Fartàritx Gran o d’en Roig (453m), Fartàritx d’en Vila (en ruïnes) i Fartàritx del Recó (460m).
Ara seguim E fins a localitzar un caminoi o la pista que està uns metres més amunt, en arribar girem a l’esquerra (N) fins a trobar una paret de partió i just on es creua amb altres dues, està la capçalera del Salt des Raconàs.

No hi ha molt que dir d’aquets salt, el més important l’alzada de 55 m., està equipat amb dos expansius. És tracta d’un salt per gaudir perquè el seus 55 m. permeten tenir unes vistes sobre la Vall i el Port de Pollença espectaculars.

Talvegada aquestes frases descriuen les nostres sensacions en un lloc com aquest:

«Vosotros miráis hacia arriba cuando buscáis elevación, yo miro hacia abajo, porque estoy elevado. Decidme, ¿quién de vosotros puede reír y a la vez estar elevado? El que asciende a las más altas montañas se ríe de todas las tragedias: de las del teatro y de las de la vida».
(Friedrich Wilhelm Nietzsche)

«En la alta montaña no hay lugar para lo fantástico, pues la realidad es en sí misma más maravillosa que todo lo que el hombre pudiera imaginar».
(René Daumal)

Una vegada a baix hem d’agafar direcció amb tendència esquerra (SW) al princiipi el mes prop del muralló, per anar decendendint per dins de grans carritxeres fins a veure a la nostra esquerra i a dalt una petita rosseguera amb dos pins, hem de dirigir-nos al mes a dalt. Una vegada en ell, descendim per l’altra veçant fins a trobar l’antic camí des Ninot. Tornem al Pla de Fartàritx a recollir les cordes que hem utilitzat ja que per evitar pes en la pujada ho hem deixat tot a dalt.

Una vegada recollit tot ens dirigim al segon objectiu, el Torrent d’Enmig, per a això prenem direció SW cap a les cases de Fartàritx des Racó, creuem el torrent des Salt des Molinet, que per cert porta un filet d’aigua, a la recerca del torrent d’Enmig que està a uns 150 m. d’aquest.

Aprofitem per menjar i descansar una bona estona sota l’ombra d’unes oliveres i mates.

Comencem amb unes petites desgrimpades fins a arribar al primer salt d’uns 35 m.

Preparem les corda per descendir aquest primer salt de 35 m. que ens deixa en una petita repisa i a 3 m. de la següent reunió, és a dir no es troba en la mateixa vertical, en la repisa i caben 2 persones com a molt 3.

Muntem el ràpel de 30 m. descendim sense cap dificultat, que ens deixa en una zona àmplia de roca i càrritx, caminem i desgrimpem uns 15 metres per arribar a la capçalera del darrer salt de 50 m., té la particularitat que als pocs metres de descendir ens deixa en un escaló ampli, li segueix la resta del salt amb els últims 10 m. volats.

Recollim tot el material i seguim descendint entre carritxeres fins a arribar a l’últim salt de 9 m., equipat amb dues plaques i cadena a la dreta, superat seguim descendint, hem d’abandonar la llera del torrent a la nostra esquerra (NW), per una zona de càrritx. És una zona amb vegetació molt espessa en alguns trams, sense pendents forts, hem d’avançar amb direcció NW buscant el millor pas i dirigir-nos cap a una paret de partió que veurem enfront de nosaltres. Des que hem abandonat la llera del torrent fins a la paret de partió hem trigat de l’ordre de’5 . Ara estem en una pineda amb marjades no molt elevades i terra totalment abandonat per al cultiu; hem de seguir en la mateixa direcció (NW) buscant el millor recorregut i amb pendent lleuger/mitjana. Als 4’/5’ arribem a un camí i seguim descendint en diagonal esquerra, amb pendent mig, trobant de nou marjades abandonades i els pendents són mitges. Als 6’/7’ arribarem a un tancament de reixeta, hem de seguir a la nostra dreta, al costat de la reixeta, fins que trobem una barrera que ens dóna pas a un camí. Depenent de la direcció de la nostra baixada a través de la pineda, arribarem més o menys prop de la barrera, però no hi ha pèrdua, doncs hem d’arribar fins a la barrera.

Una vegada travessada la barrera, vam seguir pel camí (NW), planejant. Veurem una conducció d’aigua (canonada negra) a la nostra esquerra. Al cap de’ 2 arribarem a la casa de Can Pascol (dreta) amb una piscina. Travessarem una barrera de fusta i continuarem pel camí. Als 2’ travessarem un portell i planejant arribarem al portell amb barrera de fusta que dóna accés a Can Pascol (Villa Pascol). En poc més de’ 1 amb baixada lleugera/mitjana, sobre asfalt, arribarem al Camí Vell de Pollença a Lluc (GR-221) a l’altura del Clotal (esquerra). Descendim a la nostra dreta (N), amb pendent mitjana/lleugera. Passem al costat d’un pal orientador Són Amer – Lluc (esquerra i amb baixada lleugera arribem als 3’/4’ a les cases del Sementer del Molinet (esquerra) , vam arribar al cap de’ 1 a la barrera que dóna accés a Cal Mension. Poc després arribem a l’aparcament on hem deixat el cotxe al matí han estat uns 700 m . per el cami Vell de Lluc.

I ara com sempre a beurens unes xandis ben fresques al bar des Coll de sa Bataia, que ja no podem més,

Salut.-

432. Torrent del Racó d’en Vives

Publicada en 4 de mayo de 2015 de Xisco

Data: 15-4-2015

Recorregut esportiu; 700 m.

Desnivell: 320 m.

Ràpel màxim: 25 m.

Cordes utilitzades: 2 x 40 m. i 2 x 20 m.

Torrent del Racó d’en Vives

El torrent d’avui no revesteix gran dificultat, és bastant curt tan sols 700 m. i un desnivell de 320 m. però la seva aproximació és més dificultosa ( guardant les distàncias) que el propi torrent.

També cal dir que la descripció que es fa un cert llibre de torrents és totalment inexacta, ja que no coincideix la descripció que es fa amb el mapa del recorregut, la qual cosa pod comportar la pèrdua de molt temps.
Agafem la Av Juli Ramis Pintor que ens portarà al Institut Guillem Colom Casasnovas on podrem deixar el cotxe comodament, ja que sortim i tornem en el mateix punt. Abandonem el pàrquing de l’institut travessem el torrent i agafem el carrer Rullán ( més semblat a un camí que un carrer), és el carrer que du a les cases de Racó d’en Vives, anem paral·lels al torrent, deixem les instal·lacions de l’Institut. Al final del carrer ens trobem enfront amb el reixat de la Casa del Racó d’en Vives i a la dreta amb un altre reixat que dóna entrada a les cases de la zona que serà per la qual tornarem. Nosaltres optem per entrar en el torrent, i d’aquesta manera no traspassar cap barrera.
Una vegada a la llera ho remuntem, passem per un tuberia, fins a arribar a una zona oberta i pinar amb una paret seca a la nostra esquerra. Lloc on ho abandonem per la dreta i en sentit ascendent anirem a localitzar una caseta, a la qual s’accedeix per un camí amb barrera oberta el qual utilitzarem al retorn.

A partir d’aqui hem de fixar-nos i seguir un camí que va ascendint a traves dels marges amb lleugera tendència cap a la dreta. Travessem un portell i girem a la dreta sense sortir del camí de vegades empedrat. En alguns trams està trencat per despreniments, passarem al costat de dues grans roques clavades en dos marges. Les vistes sobre Sóller comencen a ser extraordionarias.

Prosseguim pel camí passant al costat d’una formigonera segurament utilitzada per arreglar el camí que de vegades està formigonat. Aquest punt és important perquè serà aqui mateix on arribarem després de fer l’últim salt i desgrimpada, es troba junt una caseta amb xemeneia incrusta en la roca, ens situarem en la part superior de la mateixa per seguir pel camí al poc temps ens trobem amb una altra caseta semi-abandonada, junt a una olivera que dins té una cafetera, que ens serveix d’estupenda i original fita. Des d’aquest punt ja albirem a dalt el Pas d’en Capet, al que ens dirigim. En aquest tram el camí està en molt bon estat pel que hem d’estar molt atent ja que en una petita recta hem d’abandonar-ho a la dreta ( veure foto 43), ja que si prosseguim pel camí empedrat ens duria a unes cases a les quals no hem d’arribar.

Ens trobem en el tram del camí clàssic que ens porta al Pas d’en Capet.A partir d’aqui podem obervar unes petites fletxes vermelles en les roques que ens indiquen la direcció adecuada cap al pas.

El pas no revesteix cap dificulteu i que superem amb una curta grimpada. Travessem una paret, prosseguim en lleuger ascens per l’esquerra i de seguida arribem a les cases de Can Mametes. I d’aqui al camí o pista per el qual hem de descendir ( esquerra), ja que a la dreta ens duria a les cases de S’Arrom. Seguim per la pista, passem per davant d’un bonic forn, fins a arribar a una pronunciada corba al costat d’unes cases. Lloc exacte on comença el torrent ( foto 69). Si seguissim pel cami arribariem al Pas de la Servera.

Entrem en el llit del petit torrent que al prinicipi està paredad, seguidament s’obre donant pas a una zona gairebé plana.

El primer salt que ens trobem de 15 m. ho fem muntant la corda al tronc d’un arbre. La sortida no és còmoda però ho superem sense dificultat. Ens deixa en una àmplia roca rodona amb excelentes vistes. A dos metres a baix a l’esquerra tenim la següent reunió per a un salt de 20 m. que ens deixa en l’antic i estret camí de ses Rotes d’en LLoca. Aqui podem veure dues plaques en les quals muntem les cordes per decender el salt de 25 m.

Li segueix un altre salt de 23 m. amb una placa i un clau a l’esquerra que superem sense dificultat. Aquests dos últims salts és el més imnportant del torrent.

Ara li segueix un tobogan, que encara que es pugui desgrimpar, convé posar una corda i evitar una possible relliscada.

Seguim pel llit fins a arribar a una zona més àmplia a la qual sortirem per l’esquerra que ens porta a uns marges al costat de la caseta que te una formigonera, per la qual hem passat al matí, ara es tracta de seguir pel mateix camí que hem utilitzat a la pujada fins a arribar a la primera caseta que ens hem trobat al matí, passant per la barrera oberta i que ens condueix a un camí asfaltat pel qual descendirem (dreta) fins al reixat, que trobem oberta, que arriba al carrer Rullán (asfaltat) i d’aqui a l’aparcament de l’Institut.

Ara ens toca el premi; unes chandis ben fresquetes.

430a. Torrent Clot de l’Infern, sortida per Pas de ses Argolles

Publicada en 12 de abril de 2015 de Xisco

Data: 11-3-2015

Recorregut del torrent: 750 m.

Desnivell: 400 m.

Ràpel màxim: 30 m.

Cordes utilitzades: 2 x 40 m. i 2 x 20 m.

Torrent del Clot de l’Infern i sortida pel Pas de ses Argolles

Iniciamos el recorrido en el Nus de sa Corbata, situado en la carretera que desciende a sa Calobra (Ma-2141). Podemos dejar el coche en el aparcamiento situado al lado de la carretera en la explanada situada frente al bar.

Desde el aparcamiento iniciamos el descenso, con dirección E, hacia la vaguada que tenemos a nuestra izquierda (N).La pendiente es media/fuerte. A los 2’ el camino llanea o presenta pendiente muy ligera. A los 2’ la pendiente es media/fuerte dirigiéndonos, por la vaguada, hacia el lado izquierdo (N) o caminar por el centro de la vaguada, buscando el mejor camino. A los 5’/6’ encontramos una “fita”; seguimos por la vaguada con pendiente media o llaneando, orientándonos por las “fites” que vamos encontrando. Ahora nos encontramos junto a las rocas que forman el lado izquierdo (NW) de la vaguada, avanzamos llaneando o con pendiente ligera/media y media. A los 8’/9’ debemos girar a la izquierda (N), dirigiéndonos hacia las “fites” que vemos en lo alto de la cresta. La subida es media/fuerte, llegando a la cresta en 3’.

Desde la cresta descendemos, con pendiente fuerte/media, dirigiéndonos hacia la “fita” que nos encamina hacia una nueva vaguada que nos conducirá hacia el inicio del recorrido técnico del Torrent del Clot de l’Infern. En este tramo del recorrido hacia el torrente, la dirección dominante es N, con ligeras variaciones NE y NW, siempre dirigiéndonos hacia el inicio del recorrido deportivo del torrente. Desde la cresta descendemos con pendiente fuerte/media, siguiendo las “fites”, con dirección NW. Al 1’½ seguimos a la derecha (NE) con bajada fuerte/media, caminando por el lado derecho de la vaguada. Al poco tiempo, vamos llaneando con pequeñas subidas y bajadas junto a la pared de rocas que tenemos a nuestra derecha. A los 7’/8’ llegamos al centro de la vaguada, momento en el que giramos a la derecha, llaneamos y seguimos las “fites”. El mejor camino, para el descenso hasta la vaguada, lo encontramos por el lado derecho (E) de la vaguada, junto a la pared de rocas de nuestra derecha. Una vez en la vaguada, seguimos a nuestra derecha (NE), llaneando y posteriormente bajada ligera/media. A los 2’/3’ llegamos a un escalón en las rocas (“fita”), situado al NW de la cota 547. Seguimos, teniendo que efectuar un destrepe por el centro de la vaguada, primero una diagonal izquierda, seguida de una diagonal derecha.

A partir de este momento transitaremos por un terreno muy “sucio”, debiendo buscar el mejor paso entre la abundante vegetación, mas bien un bosque de brezo ( Xiprell o Bruc d’hivern) alcanzado los arbustos su máxima altura. Destaca también el gran tamaño que alcanzan los càrritx El recorrido presenta bajadas con pendiente media, teniendo que efectuar a los 8’/9’ un destrepe por el lado izquierdo de la vaguada. A continuación la bajada es fuerte/media, un pequeño destrepe y de nuevo estamos en un tramo muy “sucio” con pendiente media/fuerte. El mejor camino lo encontramos por el lado derecho, llaneando o con bajada ligera. Continuamos avanzando por el lecho del torrente con características similares (destrepes, bajada ligera y media/fuerte, mucha vegetación, etc), encontrando el mejor camino por el lado derecho del torrente. Tras unos 17’/19’ llegaremos al primer salto de 28 m. del Torrent del Clot de l’Infern, oculto entre la exuberante vegetación , situado al E de la cota 518 (la proximidad de las curvas de nivel nos indican, claramente, que hemos llegado al recorrido deportivo del torrente). Le sigue otro salto de 22 m. el más interesante de todos ya que para llegar a la reunión hay que hacerlo con la ayuda de un pasamanos y desde la cual descenderemos pasando por un agujero formado por el derrumbe de grandes bloques. Le siguen otros tres saltos, de 18 m. 15 m. y 30 m. éste último nos deja al lado de la Cova dels Perduts.

Tras un recorrido deportivo del orden de unas 2’30 h, llegamos a las inmediaciones del Torrent de Pareis. Desde la base del último salto, descendemos con pendiente media/fuerte hacia el cauce del torrente, llegando a los 5’/6’. Una vez en el Torrent de Pareis.

Habremos recorrido unos 3,8 Km por un terreno intransitable. Esto podria ser el final de la excursión torrentera terminado en la Calobra, pero no, el «regreso» lo realizamos por el pas de ses Argolles con lo que la excursión se alarga considerablemente.

LLegado al lecho del torrent de Pareis, iniciamos el remonte ( derecha) hasta llegar ( 15»/20») en le punto donde , en caso de seguir, debiéramos abandonar el torrente por la izquierda para salvar unos grandes bloques. Bien pues justo en es punto y en el lado opuesto del torrente ( derecha) debemos encontrar una flechita roja que nos indica el lugar exacto por donde debemos iniciar la gran trepada. Digo gran porque casi todo el recorrido hasta llegar al Nu de sa Corbata es muy vertical lo que precisa trepar metro a metro.

El primer tramo es bastante vertical que superaremos con una buena trepada. Debemos seguir ascendiendo y trepando hasta llegar a las paredes del murallón y altiplano con abundante càrritx, aqui cambiamos de dirección (derecha) que sin perder demasiada altura debemos llegar hasta el final, el pas de ses Argolles todavia no se ve pero se intuye, justo detrás del último saliente nos encontramos con otra flechita roja que nos indica el inicio del paso. Se trata de un paso muy vertical y aéreo y donde debemos poner especial atención en el último tramo siendo el más expuesto ya que la roca de la izquierda nos escupe al vacio, pero con la ayuda de una cuerda que hay montada lo superamos uno a uno sin dificultad. La cuerda está atada a dos argolles con piquetas bastantes oxidadas y una de ellas rematada con cemento (?).

Salimos del paso y seguimos trepando y trepando por terreno muy duro hasta superar un desnivel directo de 650 m. y de aqui al aparcamiento del Nus de sa Corbata. Esta si es una ruta de pinyol vermell.

Ahora nos esperan unas frescas chandis en el bar-restaurant de Sa Tafona de Caimari.

423. Torrent de l’Assarell (integral)

Publicada en 1 de marzo de 2015 de Xisco

Data: 28-2-2015

Dificultat; mitjana

Salt més alt: 40 m.

Cordes: 2 x 40 i 1 x 20

Recorregut: 2.500 m. aprox.

Desnivell: 350 m. aprox.

TORRENT DE L’ASSARELL

U Torrent de l’Assarell ens ha sorprès perquè pensàvem que seria un torrent de col·leccionista i res de res, es tracta d’un torrent de gran envergadura, tant per la seva longitud amb més de 2,500 m. com pels seus nombrosos salts més de 30, amb un de 40 m. en la part alta, és més torrent que molts considerats clàssics i que es fan habitualment.

Hem tingut sort perquè el cabal era excel·lent, així i tot hem trigat un total de 5,45 h. per fer-ho integral, començant a les cases de l’Assarell i acabant en el pontet de Can Cusset.

Descriure la quantitats de salts que té, més de 30 i la seva longitud resultaria ”interminable”, per això solament ho faré en algun dels seus aspectes.

Sortirem del poble de Pollença just on està l’oratorio de Roser Vell, Si venim de Palma entrarem per la primera desviació a l’esquerra, al final trobarem l’oratorio. Des de l’oratorio agafem el camí asfaltat de Can Bosc. Als 2 Km arribarem a un pont que salva el torrent de l’Assarell i a un encreuament, davant tenim Ca Cosset, noltros agafarem cap a la dreta i als pocs metres prop d’un centre de recollida de fems podem deixar el cotxe si només hem vingut amb un, si ho hem fet amb dos, primer anirem a deixar un dels cotxes gairebé al final del camí de Can Bosc aproximadament a 1,5 Km just abans d’arribar al cami de les cases dels Rafals, Nosaltres com només em vingut amb un cotxe i per no fer la resta del camí carregats com a someres, anem amb el cotxe fins al final del camí per deixar les motxilles i tornar al pontet de Can Cusset a deixar el cotxe perquè serà en aquest mateix punt on sortirem del torrent.

Una vegada acaba amb la logística dels cotxes comencem, a caminar pel mateix camí, a pocs metres deixam l’asfaltt el cami es transforma a vegades formigonat a vegades de terra, fins a arribar just a les cases de l’Assarell.

Abans de res anem a saludar a n’en Miquel Àngel propietari per demanar-li permís, ja que la sortida està a tan sols 2 m del portal de ca seva. Molt amablamente ens ho dona, aprofitem per fer una xarradeta sobre el torrent i altres temes mentres feim un cafetet, quedant molt agraïts per la seva gran hospitalitat

Ens posem els neoprens i a l’aigua s’ha dit. De seguida podem apreciar la verticalitat del tram mes alt amb una seria de petits salts fins a arribar al de 40 m. Aqui les vistes sobre la Cuculla de Fartàritx son espectaculars. Aquest salt es pot fraccionar a 20 m. a la dreta però si es fà fraccionat es perd la satisfacció de fer-ho pel seu tàlveg i no gaudir de l’aigüa. Amb un parell de desgrimpades ja som a baix al plà, on el torrent s’encaixona enmig de parets per creuar els camps de cultiu.

Prosseguim pel tàlveg fins a arribar just a les cases dels Rafals on hem de sortir del torrent per superar un pontet tancat amb reixes. L’amo de la finca alertat pels lladrucs del seu ca ens surt a camí, li demanem permís per seguir, fem una xarradeta i ens convida no a fer un cafetet sino a venir un dia per netejar el torret de abatzers amés amb la condició que noltros em de portar el barenar i els xorracs, aquesta convidada no ens agrada massa, preferim la que ens ha fet abans en Miquel Àngel. Ens asenyala per on me de retonar al torrent i prosseguim la nostra tasca.

A partir dels Rafals vindran una successió interminable de salts, alguns fins a 20 m, passarem per una zona molt encaixada amb algun tram molt estret de gairebé només 80 cm, li segueixen alguns trams molt bruts de vegetació el que dificulta i ralenteix la marxa, després sortirem a uns camps on haurem de caminar uns 400 m., sembla que s’acaba idó no segueix amb uns quants salts més, alguns encaixats anomenat ses Caldereres de Sitges, per finalment arribar a la zona on el torrent transcorre per enmig de parets on encara caminarem uns 450 m més fins a arribar al pontet de Can Cusset on tenim el cotxe. Si no es vol fer així existeix una un altre opció que és sortir abans del torrent just per un pontet de pedra que ens hem trobat molt abanç i on podem agafar una pista a l’esquerra que ens portarà a la cruilla de Can Cusset.

415. Torrent dels Barrancons

Publicada en 25 de enero de 2015 de Xisco

Data: 18-1-2015

Recorregut esportiu: 350 m.

Desnivell: 270 m.

Ràpel màxim: 34 m.

Cordes utilitzades: 2 x 40 m.- i 2 x 20 m.

Torrent dels Barrancons

Estem instal·lats en una casa d’Orient aprofitant el pont de Sant Sebastiá, així que el torrent d’avui forma part de les activitats que estem realitzant aquests dies.

Abans de començar haig d’informar que per fer aquest torrent comptem amb el permís de la propietat, ja que prèviament hem cridat al telèfon de D. Fernando que ens ha autoritzat a passar i descendir el torrent, encara que ens ha demanat que informem que el torrent no està permès fer-ho.

Autoritzats a passar la barrera i una vegada en la finca ens dirigim per la carretera en direcció a les cases de Comasema passant de llarg per ella cap a l’aparcament i des de allà agafem un antic camí que ens conduiria al coll des Bosc. Als 2′ d’haver deixat l’aparcament travessem el torrent dels Barrancs que finalment s’adjunto amb el de Solleric, just on hi ha uns rètols que ens indiquen la direcció que hem de prendre si anem al Puig del’Ofre, el barrancons o cap a l’altre costat al Puig de sa Rateta i a l’embassament de Cúber. Nosaltres hem de seguir el cami de cabra que indican els Barrancons durant uns 45′, que ens pujaria al Puig de l’Ofre. Una vegada a dalt hem de situar-nos prop de la font des Broll i la paret de pedra que limita els termes municipals de Bunyola i Sóller ja que allí comença el recorregut del torrent.

El descens comença amb tres salts seguits,un de 5 un tobogan d’11 i un altre salt de 8 m. amb gorguet molt estret amb cabuda solament per 2 persones que ens col·loca en la capçalera del tobogan – la llengua- més llarg del recorregut de 34 m.amb àmplies vistes a la vall d’Orient. Després li segueixen diverses desgrimpades curtes, un salts de 15, 10, 5 i un altre de 30 m., li segueixen uns altres d’entre 4 i 10 m. excepte un de 25 m. arribant així a la part final que després de caminar pel tàlveg uns 10′ passem per sota d’un pont de pedra damunt del qual passa una canaleta per dur aigua cap a Comasema.

Grup de Muntanyisme

Category Archives: Barrancs i torrents