Doblevuit | Archivo de la categoría: Rutes 2015

435. Serra des Pas d’en Bisquerra, pel pas des pi de ses Bragues.

Publicada en 17 de mayo de 2015 de Xisco

Data: 18-5-2015

Tipo: Circular

Temps incluid aturades: 8 h.

Recorregut: 8’80 Km.

Pas de ses Figueroles . Serra des Pas d’en Bisquerra – Sa Capella Blava – Pas d’en Bisquerra

Tot i que la finca de ses Figueroles fos incorporada al patrimoni públic el 1997, es troba immersa en un procés de decadència des de fa decennis.

La meitat dels doblers amb què foren comprades ses Figueroles foren aportats per la Unió Europea, a través del projecte Life, que havia de garantir la supervivència del ferreret a la serra de Tramuntana. De fet, fins avui, les úniques millores que s’han fet a la finca han estat vinculades a la conservació de l’amfibi autòcton. S’hi construïren una sèrie de safareigs per garantir-ne la seva supervivència. A banda d’això, també es féu de bell nou el capell de les cases. Si no hagués estat per aquelles obres, ara ben segur que estarien esbucades.

La situació de ses Figueroles és força particular. A la finca, enclavada enmig d’un comellar, només s’hi pot accedir per camins de bístia. Això fa que qualsevol obra que s’hi dugui a terme tingui un cost molt elevat. A la vegada, però, aquesta dificultat d’accés la resguarda de la massificació de visitants que es donen en altres finques públiques on hi arriben els cotxes. Es pot arribar a ses Figueroles per la part de Binibona, a través del Castell; des del coll de la Bataia, passant per dins el Guix; o bé per la part de Binifaldó, ja dins Escorca, passant per dins Aucanella.

El recorregut ho iniciem en el Coll de Sa Batalla. Travessem la barrera situada a la dreta del restaurant i seguim el camí en direcció E. Ascendim amb pendent mig i al cap de’/4 5’ arribem a un replà on vam iniciar un planeig i al cap de’ 1 arribem a un encreuament (fita). Hem de seguir a l’esquerra, iniciant-se una pujada lleugera/mitjana a través de la pineda. Als 3’ el camí planeja i 2’ després la pujada és lleugera/mitjana, ja a través d’un encinar. En 1’ arribem a un coll de tords, planejant i després amb pujada lleugera. Trobem alguna fita, i als 2’ s’inicia una senda, que passa al costat d’una paret rocosa (dreta), ascendint amb pendent mig i posteriorment forta/mitjana, arribant en 2’ a un portell. Hem arribat al Pas d’en Bartomeu.

A partir d’aquest punt la senda queda desdibuixada; hem d’avançar seguint les fites i alguna fletxa vermella, sobre un terreny rocós. Planejam i als 2’ iniciem una baixada mitja/lleugera, veurem nombroses fites, punts vermells i verds i fletxes. Als 5‘ arribem a una paret seca amb una fita (esquerra) i una fletxa vermella (dreta), i a el ½’ veurem en el sòl, a la dreta, una roca amb una fletxa vermella i el tex «CAST» que puja al Puig des Castellot, però noltros avui no hi anem. Seguim la senda amb baixada lleugera/mitjana. Als 4’/5’ arribem a un portell (fletxa verda a l’esquerra i punts verd/vermell a la dreta), ho travessem i seguim descendint posa pendent mitjana/forta. Als 5’ arribarem a les ruïnes de Sa Trencada (esquerra) i 2’/3’ després veurem un petit aljub quadrat. Seguim descendint pel vessant esquerre del comellar per un camí en zig-zag i pendent mig, trobant nombroses fites i punts verds. Als 8’/9’ travessem un torrentet i vam continuar pel vessant dret amb pendent mig, arribant en uns5’/6’ a la Font de sa Mata (dreta). A partir d’aquest punt el pendent se suavitza i planejant vam arribar en 4’ a les cases de Ses Figueroles.

Es important que així com anem devallant cap a ses cases de ses Figueroles, alcem la vista a la serra des pas d’en Bisquerra per veure per on pujarem. A la part Sud (dreta de la serra) podrem veure unes grans baumes de color marró que en han de servir de guia perque a elles ens em de dirigir, i després tot el recorregut per devall dels penya-segats fins arribar al pas de ses Figueroles.

Des de Ses Figueroles avançarem amb direcció Est, amb baixada lleugera, travessarem uns camps de cultiu abandonats i arribarem als 2’ al Torrent dels Picarols. Enfront de nosaltres veurem un portell (fita (dreta) i fletxa blava (esquerra), vam creuar el torrent i vam passar per ell, seguim el cami (dreta) que du a Binibona i al 15 m. ascendim pel vessant amb direcció Est, amb pendent fort/molt fort; cap a una rosseguera a la qual arribem en 5’/6’, la travessem i de nou les fite ens dirigeixen, amb pendent fort/molt fort, cap a un petit replà al costat de la paret rocosa, , al que arribem uns 4’/5’. En la paret rocosa que constituïx el vessant nord del la Serra del Pas d’en Bisquerra, veurem a la nostra dreta dues petites coves. Ascendirem amb pendent fort/molt fort cap a la paret rocosa, arribant en 2’. Progressem per la seva base, seguint cap a l’esquerra, amb pendent fort/mitjana. Als 2’ travessem una petita rosseguera i vam seguir amb direcció NE al sempre al costat dels penya-segats, dirigint-nos cap a l’esquerda que queda a la dreta d’un espoló. En uns 6’ arribem als voltants de l’esquerda situada al costat del espoló; hem d’ascendir grimpant abans d’arribar a l’esquerda i en 2’, arribarem al pas de ses Figueroles i a la cresta de la Serra del Pas d’en Bisquerra.

Una vegada en la cresta, hem de seguir amb direcció NE, buscant la cresta de la serra (travessem una superfície càrstica que ens obliga a caminar sortejant les esquerdes). El pendent, generalment ascendent, realitzant fins i tot alguna petita grimpada. Aproximadament als 53’/55’ d’haver arribat a la cresta arribarem al cim de Sa Capella Blava de 682 m.. Haurem passat per cims secundaris i en el cim veurem una gran fita que reconstruim.

Des del cim de Sa Capella Blava ens dirigim cap al Pas d’en Bisquerra. Hem de seguir avançant, sense allunyar-nos molt de la vora de la cresta, en la mateixa direcció (NE) que teníem, fins a arribar a una paret seca que ens indicarà l’inici superior del pas. Als 2’ d’abandonar el cim arribem a un encinar; dintre del encinar els pendents són lleugeres i mitjanes, tant d’ascens com de descens, arribant en uns 15’/17’ al Pas d’en Bisquerra. Si ens em allunyat molt de la cresta, a l’arribar a la paret seca hem d’anar cap a l’esquerra fins a arribar al pas. El descens per la xemeneia o canal no és difícil, però convé prendre precaucions cas que estigui la roca banyada. Està equipat amb un cable d’acer gruixut.Aquest pas pren el nom d’en Tomeu Bisquerra, «un pastoret que va conduir una teringa de contrabandistes a través d’una escletxa per evitar el control de la Guàrdia Civil que els esperava en allò que havia de ser la seva primera ruta. […] Les rutes del contraban a la Serra de Tramuntana implicaven habitualment el remuntar torrents, transitar per penya-segats o grimpar entre roques, sempre per paratges de molt difícil trànsit». (Salamanca, 2009).

Una vegada superat el pas, descendim pel encinar, seguint les fites (NW),amb pendent fort/molt fort. Al cap d’uns 8’ arribem a un camí, vam prendre a l’esquerra (W), amb pendent mitjana/lleugera (fites), fins a arribar enfront de les cases de Alcanelleta (dreta). Hauran transcorregut uns 5’. Ens acostem fins a les cases i a la nostra esquerra (S), veurem una barrera metàl·lica amb filat en la seva part superior, però permetent el pas cas d’estar tancada. Una vegada superada la barrera i un botador de fusta, vam seguir un camí amb direcció W, veurem tres grans alzines, i el Torrent des Picarols a la dreta, l’alzina de ses Truges d’Alcanelleta, arbre monumental. Està inclós al catàleg d’arbres protegits de la Comunitat Autònoma. Està catalogada com l’alzina amb la soca més buida. Al seu interior hi caben dues o tres persones. Diuen que s’anomena de ses Truges pel fet que alguns d’aquests animals parien al seu interior. Amb un perímetre de la soca de 5,65 m, és el patriarca de les alzines mallorquines. El camí ens conduïx en 1’, amb pendent mig, als camps de cultiu (dreta) de Alcanella; avancem amb direcció SW que ens separa d’aquests camps, amb pendent lleugera, trobant. Als 10/11‘ de transitar pel pinar, vam saltar dues parets seques amb reixeta i vam avançar per una senda, envaïda per càrritx en nombrosos trams, ajudant-nos en l’orientació algunes fites. El descens planetja al principi i posteriorment pendent lleugera i, als 11’/12’ veurem una paret seca baixa a la nostra dreta. La baixada continua sent lleugera, lleugera/mitjana, trobant algunes fites que ens confirmen que avancem en direcció correcta, i en uns 5’/6’ arribarem al portell situat al costat del Torrent dels Picarols on aquest matí hem iniciat l’ascens cap a la base de la paret rocosa del vessant nord-oest de la Serra des Pas d’en Bisquerra.

A partir d’aquest punt hem de recórrer en sentit invers l’itinerari del matí fins al Coll de sa Batalla on ens esperen unes chandis gelades al bar Coll de sa Bataia. –

youtube

434. De sa Calobra a Cala Tuebnt pel Pas d’en Maiol i Pas des Cocó

Publicada en 10 de mayo de 2015 de Xisco

Data: 9-5-2015

Pas d’en Maiol i pas des Cocó ( de Sa calobra a Cala Tuent )

Per la informació que disponiem tot parexia que es tractava d’una ruta de senderisme, i no ha estat així, només començar has d’encollir-te per passar per un estret, aeri i espanyat caminoi format sobre una tuberia encastada per de seguida utilitzar les mans para superar el Pas d’en Maiol, caminar per un terreny abrupte, pel qual no recomano anar amb pantalons curts, per molta calor que faci, i finalment descendir grimpand pel vertiginós Pas des Cocó.

Abans de començar deixem un cotxe en l’Ermita de Sant LLoreç ( Cala Tuent) i un altre en la carretera que baixa a Cala Tuent en una petita esplanada on caben 4/5 cotxes que hi ha al costat d’una pronunciada corba, passat el Cami de sa Coma per on sortirem.

Bé idó iniciem el recorregut d’avui des de l’Ermita de Sant LLorenç situada en el Coll del mateix nom. Un lloc estratègic destacat en l’esdevenir històric del litoral d’Escorca. L’Ermita de linees senzilles però de gran encant, del segle XIII presideix el Coll, ja citada documentalment a l’any1274. Curisonsamente la capella oferia els oficis religiosos als habitants de Tuent, que ocupabam el costat de l’Evangeli, i els de sa Calobra, acomodats en el costat de l’Epístola, és a dir tots organitzats i cadascú en el seu lloc, cal dir que cada dia 10 d’agost se celebra missa a la capella.

Just darrere de l’Ermita neix el camí dels Torrers que ascendeix a la Mola de Tuent de 472 m. on es situa la Torre de sa Mola de Tuent , però aquesta és una altra excursió ja feta. Avui no veurem la Torre de sa Mola de Tuent fins a l’horabixa i serà des d’abaix a la zona del Pla de sa Falconera.

Des del costat nord-est de l’ermita, passem un portell amb barrera i iniciem el recorrregut per l’antic camí tambien conegut com el Cami de Ports en referència a les ancorades veïnes, i defensa el dret públic de la ruta de Sóller a Sa Calobra. Arribat a l’antic nucli de sa Calobra ho atravesem pel seu carrer principal per sortir la Ctra. que duu a sa Calobra i seguim direcció al Port i en arribar a la bifurcació prendrem la carretera de l’esquerra fins al seu final on hi ha un mirador amb un senyal de trànsit que prohibeix la circulació de pertsonas. Idó aqui comencem just derrera del senyal. El caminoi molt estret, per dir alguna cosa,cobreix una tuberia, amb trams practicament desfets el que cal anar amb extrema precaució per no relliscar.

Superat aquest primer tram hem d’estar atents perquè a la poca estona hem d’iniciar (esquerra) un ascens per pendent molt fort amb direcció SW. Als pocs minuts estem situats en els penyals de damunt del Port, amb unes vistes extraordinàries.

Hem d’anar vorejant fins a trobar una xemeneia, al que no trigarem més de 10/15 minuts, que és l’inici del Pas d’en Maiol, és un pas llarg bastant vertical pel que hem de superar-ho amb una bona grimpada. Una vegada superat les vistes ja extraordinàries es veuen superades, al capdavant amb el Turmàs, a baix el Port i a l’esquerra és Morro de sa Vaca.

Prosseguim pel vessant i al mateix temps ascendint grimpand en algunes zones, fins a veure un gran pi al que ens dirigim.Prosseguim direcció W. en lleu descens per tornar a pujar direcció W. fins a un petit coll en el cim de davant, després ve una baixada al poc ens topem amb una paret ( una paret cabrera ), la creuarem per la part esfondrada per situar-nos a l’altre costat sota uns pins. Lloc escollit per menjar i descansar.

No hem de descendir molt mes per aquest comellar que ens duria as ses Ferles o Fel.els, avui no toca. Reiniciada la ruta prosseguim SW, sempre faldejant el contrafort de la nostra esquerra. Passarem al costat d’unes baumes amb degotisos i formes rares, i una cova blanca. A la poca estona deixarem enrere la cala de ses Ferles que veurem molt a baix guardada per impressionants penya-segats.

Ara en lleu ascens però llarg seguim direcció SW fins a arribar a la «planicia» de sa Falconera, on a la nostra esquerra i a lo lluny podrem veure la Torre de sa Mola de Tuent. Nosaltres hem de prosseguir en sentit contrari a la torre, deixant-la a a nostra esquena i ascendir. Una vegada a dalt hem de girar S. que en lleu ascens i per un terreny molt brut ens portarà per la falda de sa Falconera fins a dalt una planicia amb vistes a la costa Sud de la Serra, aproximació al pas des Cocó. La baixada per aquest vessant és tan vertical que fins que vas avançant no veus per on anar. Amb l’ajuda de les mans anem descendint, sense pasarnos per alt el fabulós panorama. Hem d’estar atents perquè l’inici del pas des Cocó es troba just sota un arbust d’ullastre (acebuche) a la nostra esquerra i abaix. El descens és aeri però amb bons afarraments, just en començar podem veure en la roca un cocó a la nostra esquerra. El pas és llarg, per la qual cosa ara solament hem descendit un petit primer tram, li segueix una tram no tan vertical que podem anar caminant, seguidament prendrem cap a l’esquerra per passar per unes petites baumes, ara vé el segon i tercer tram del pas que superarem amb una grimpada per descendir els darrers 6 m.

Aprofitem per beure alguna cosa i fer-nos la foto de grup i ara ja no ens queda més que seguir descendint per dins del *encinar fins a arribar al camí de sa Coma. Un camí que arriba arran de mar. Nosaltres ho agafem a l’esquerra en ascens, al principi està formigonat, però després ja en el pla pansa a ser de terra, passarem per davant de cases agrícoles i al final arribem a la ctra. de Cala Tuent ue prendrem en descens fins a la corba pronunciada on al matí hem deixat un cotxe.

Ha estat un dia calorós i amb esforç pel que les chandis fresques molt fresques ens esperen en el bar de Sa Tafona de Caimari. Salut.

432. Torrent del Racó d’en Vives

Publicada en 4 de mayo de 2015 de Xisco

Data: 15-4-2015

Recorregut esportiu; 700 m.

Desnivell: 320 m.

Ràpel màxim: 25 m.

Cordes utilitzades: 2 x 40 m. i 2 x 20 m.

Torrent del Racó d’en Vives

El torrent d’avui no revesteix gran dificultat, és bastant curt tan sols 700 m. i un desnivell de 320 m. però la seva aproximació és més dificultosa ( guardant les distàncias) que el propi torrent.

També cal dir que la descripció que es fa un cert llibre de torrents és totalment inexacta, ja que no coincideix la descripció que es fa amb el mapa del recorregut, la qual cosa pod comportar la pèrdua de molt temps.
Agafem la Av Juli Ramis Pintor que ens portarà al Institut Guillem Colom Casasnovas on podrem deixar el cotxe comodament, ja que sortim i tornem en el mateix punt. Abandonem el pàrquing de l’institut travessem el torrent i agafem el carrer Rullán ( més semblat a un camí que un carrer), és el carrer que du a les cases de Racó d’en Vives, anem paral·lels al torrent, deixem les instal·lacions de l’Institut. Al final del carrer ens trobem enfront amb el reixat de la Casa del Racó d’en Vives i a la dreta amb un altre reixat que dóna entrada a les cases de la zona que serà per la qual tornarem. Nosaltres optem per entrar en el torrent, i d’aquesta manera no traspassar cap barrera.
Una vegada a la llera ho remuntem, passem per un tuberia, fins a arribar a una zona oberta i pinar amb una paret seca a la nostra esquerra. Lloc on ho abandonem per la dreta i en sentit ascendent anirem a localitzar una caseta, a la qual s’accedeix per un camí amb barrera oberta el qual utilitzarem al retorn.

A partir d’aqui hem de fixar-nos i seguir un camí que va ascendint a traves dels marges amb lleugera tendència cap a la dreta. Travessem un portell i girem a la dreta sense sortir del camí de vegades empedrat. En alguns trams està trencat per despreniments, passarem al costat de dues grans roques clavades en dos marges. Les vistes sobre Sóller comencen a ser extraordionarias.

Prosseguim pel camí passant al costat d’una formigonera segurament utilitzada per arreglar el camí que de vegades està formigonat. Aquest punt és important perquè serà aqui mateix on arribarem després de fer l’últim salt i desgrimpada, es troba junt una caseta amb xemeneia incrusta en la roca, ens situarem en la part superior de la mateixa per seguir pel camí al poc temps ens trobem amb una altra caseta semi-abandonada, junt a una olivera que dins té una cafetera, que ens serveix d’estupenda i original fita. Des d’aquest punt ja albirem a dalt el Pas d’en Capet, al que ens dirigim. En aquest tram el camí està en molt bon estat pel que hem d’estar molt atent ja que en una petita recta hem d’abandonar-ho a la dreta ( veure foto 43), ja que si prosseguim pel camí empedrat ens duria a unes cases a les quals no hem d’arribar.

Ens trobem en el tram del camí clàssic que ens porta al Pas d’en Capet.A partir d’aqui podem obervar unes petites fletxes vermelles en les roques que ens indiquen la direcció adecuada cap al pas.

El pas no revesteix cap dificulteu i que superem amb una curta grimpada. Travessem una paret, prosseguim en lleuger ascens per l’esquerra i de seguida arribem a les cases de Can Mametes. I d’aqui al camí o pista per el qual hem de descendir ( esquerra), ja que a la dreta ens duria a les cases de S’Arrom. Seguim per la pista, passem per davant d’un bonic forn, fins a arribar a una pronunciada corba al costat d’unes cases. Lloc exacte on comença el torrent ( foto 69). Si seguissim pel cami arribariem al Pas de la Servera.

Entrem en el llit del petit torrent que al prinicipi està paredad, seguidament s’obre donant pas a una zona gairebé plana.

El primer salt que ens trobem de 15 m. ho fem muntant la corda al tronc d’un arbre. La sortida no és còmoda però ho superem sense dificultat. Ens deixa en una àmplia roca rodona amb excelentes vistes. A dos metres a baix a l’esquerra tenim la següent reunió per a un salt de 20 m. que ens deixa en l’antic i estret camí de ses Rotes d’en LLoca. Aqui podem veure dues plaques en les quals muntem les cordes per decender el salt de 25 m.

Li segueix un altre salt de 23 m. amb una placa i un clau a l’esquerra que superem sense dificultat. Aquests dos últims salts és el més imnportant del torrent.

Ara li segueix un tobogan, que encara que es pugui desgrimpar, convé posar una corda i evitar una possible relliscada.

Seguim pel llit fins a arribar a una zona més àmplia a la qual sortirem per l’esquerra que ens porta a uns marges al costat de la caseta que te una formigonera, per la qual hem passat al matí, ara es tracta de seguir pel mateix camí que hem utilitzat a la pujada fins a arribar a la primera caseta que ens hem trobat al matí, passant per la barrera oberta i que ens condueix a un camí asfaltat pel qual descendirem (dreta) fins al reixat, que trobem oberta, que arriba al carrer Rullán (asfaltat) i d’aqui a l’aparcament de l’Institut.

Ara ens toca el premi; unes chandis ben fresquetes.

431. Ultra Trail Serra de Tramuntana 2015

Publicada en 4 de mayo de 2015 de Xisco

Data: 17-4-2015

Ultra Trail Serra de Tramuntana 2015

En esta ocasión tomaron la salida 2098 corredores de los que 722 disputaron la Ultra Mallorca entre Andratx y Pollença, 1056 la Trail Mallorca de 67 kms. entre Valdemossa y Pollença y 320 la Marathon Mallorca de 44 kms. entre Sóller y Pollença.

Este año Ultra Mallorca se incorporó al circuito de carreras de montaña, Spain Ultra Cup lo que hizo que se citaran grandes nombres del panorama nacional que disputan el circuito como los tres primeros clasifcados de la carrera Pau Capell, Victor Bernad y Remi Queral.

En la prueba Trail Mallorca la victoria volvió a viajar a Polonia, donde la pareja formada por Pawel Dybek y Magdalena Laczak repitieron el doblete que consiguieron el pasado año aunque en aquella ocasión fuera en la prueba ‘reina’ (ultra).

La novedad este año fue la inclusión de una tercera prueba, la Marathon Mallorca con salida desde Sóller, donde la victoria fue para el solleric Tòfol Castanyer, vencedor anteriormente en la prueba Ultra y Trail que invirtió un tiempo de 3h 22′. Además dicha prueba contó con una alta participación femenina llegando a casi un 35% de corredoras sobre el total.

En la edición 2015, Ultra, Trail y Marathon Mallorca serán en sentido de SO a NE
Ultra Mallorca: desde Andratx hasta Pollença. 112Km. Tiempo máximo 24h / 4.448D+. Salida Andratx viernes día 17 de abril a las 24:00h
Trail Mallorca: desde Valldemossa hasta Pollença. 67Km. Tiempo máximo 16h /2.521D+ Salida Valldemossa sábado día 18 de abril a las 8:00h
Marathon Mallorca: desde Sóller hasta Pollença. 44Km. Tiempo máximo 10h /1.424D+ Salida Sóller sábado día 18 de abril a las 10:00h

Participants:

Antonio Caro; Dorsal 337. Abandono

David Trias; DorsaL 297. Abandono

Miquel Morro; Dorsal 479, Descalificado

Neus Antich: Dorsal 433, Finisher. Puesto Categoria 18, Número clasificado 38.- Tiempo final: 22’55’35

Marti Sion: Dorsal 480, Finisher, Puesto Categoria 248, Número clasificado 147.- Tiempo Final: 23’43’25

Palmira Morey; Dorsal 481. Finisher. Puesto Categoria 23, Número clasificado 145.- Tiempo Final: 23’43’25

flickr75

430b. Pas de ses Argolles

Publicada en 14 de abril de 2015 de Xisco

Data: 11-3-2015

Pas de ses Argolles

Aquest pas ho varem fer com a sortida del torrent de Pareis que veniem de fer el torrent del Colt de l’Infern, per tanto la descripció també la podeu trobar a l’apartat de torrents. Per aixó només faré referència al pas.

Arribat al jaç del torrent de Pareis, iniciem el remot ( dreta) fins a arribar ( 15»/20») en el punt clau on , en cas de seguir, hauriem d’abandonar el torrent per l’esquerra per salvar uns grans blocs, el temps empleat ha estat de 50′. Bé doncs just en aquest punt i en el costat oposat del torrent ( dreta) hem de trobar una fletxeta vermella que ens indica el lloc exacte per on hem d’iniciar la gran grimpada que ens durá 20′. Dic gran perquè gairebé tot el recorregut fins a arribar al Nus de sa Corbata és molt vertical el que precisa grimpar metre a metre.

El primer tram és bastant vertical que superarem amb una bona grimpada. Hem de seguir ascendint i grimpant fins a arribar a les parets del muralló i altiplà, l´únic tram on no utilitzarem les mans, amb abundant càrritx, aqui canviem de direcció i prenem cap a la dreta (O) que sense perdre massa altura hem d’arribar fins al final. El pas de ses Argolles encara no es veu però s’intueix, just darrere d’uns blocs ens trobem amb una altra fletxeta vermella que ens indica l’inici del pas. Es tracta d’un pas molt vertical i aeri i on hem de posar especial atenció en l’últim tram sent el més exposat ja que la roca de l’esquerra ens escup al buit, però amb l’ajuda d’una corda que hi ha muntada ho superem un a un sense dificultat. La corda està lligada a dues argolles amb piquetes bastants rovellades i una d’elles rematada amb ciment (?).

Sortim del pas i grimpa que grimpa per terreny molt dur fins a superar un desnivell directe de 650 m. i d’aqui a l’aparcament del Nus de sa Corbata. Des de la sortida del pas fins el Nus de sa Corbata aurem trigat 1’45 h. Aquesta si és una ruta de pinyol vermell.

Ara ens esperen unes fresques chandis en el bar-restaurant de Sa Tafona de Caimari.

wikiloc75

430a. Torrent Clot de l’Infern, sortida per Pas de ses Argolles

Publicada en 12 de abril de 2015 de Xisco

Data: 11-3-2015

Recorregut del torrent: 750 m.

Desnivell: 400 m.

Ràpel màxim: 30 m.

Cordes utilitzades: 2 x 40 m. i 2 x 20 m.

Torrent del Clot de l’Infern i sortida pel Pas de ses Argolles

Iniciamos el recorrido en el Nus de sa Corbata, situado en la carretera que desciende a sa Calobra (Ma-2141). Podemos dejar el coche en el aparcamiento situado al lado de la carretera en la explanada situada frente al bar.

Desde el aparcamiento iniciamos el descenso, con dirección E, hacia la vaguada que tenemos a nuestra izquierda (N).La pendiente es media/fuerte. A los 2’ el camino llanea o presenta pendiente muy ligera. A los 2’ la pendiente es media/fuerte dirigiéndonos, por la vaguada, hacia el lado izquierdo (N) o caminar por el centro de la vaguada, buscando el mejor camino. A los 5’/6’ encontramos una “fita”; seguimos por la vaguada con pendiente media o llaneando, orientándonos por las “fites” que vamos encontrando. Ahora nos encontramos junto a las rocas que forman el lado izquierdo (NW) de la vaguada, avanzamos llaneando o con pendiente ligera/media y media. A los 8’/9’ debemos girar a la izquierda (N), dirigiéndonos hacia las “fites” que vemos en lo alto de la cresta. La subida es media/fuerte, llegando a la cresta en 3’.

Desde la cresta descendemos, con pendiente fuerte/media, dirigiéndonos hacia la “fita” que nos encamina hacia una nueva vaguada que nos conducirá hacia el inicio del recorrido técnico del Torrent del Clot de l’Infern. En este tramo del recorrido hacia el torrente, la dirección dominante es N, con ligeras variaciones NE y NW, siempre dirigiéndonos hacia el inicio del recorrido deportivo del torrente. Desde la cresta descendemos con pendiente fuerte/media, siguiendo las “fites”, con dirección NW. Al 1’½ seguimos a la derecha (NE) con bajada fuerte/media, caminando por el lado derecho de la vaguada. Al poco tiempo, vamos llaneando con pequeñas subidas y bajadas junto a la pared de rocas que tenemos a nuestra derecha. A los 7’/8’ llegamos al centro de la vaguada, momento en el que giramos a la derecha, llaneamos y seguimos las “fites”. El mejor camino, para el descenso hasta la vaguada, lo encontramos por el lado derecho (E) de la vaguada, junto a la pared de rocas de nuestra derecha. Una vez en la vaguada, seguimos a nuestra derecha (NE), llaneando y posteriormente bajada ligera/media. A los 2’/3’ llegamos a un escalón en las rocas (“fita”), situado al NW de la cota 547. Seguimos, teniendo que efectuar un destrepe por el centro de la vaguada, primero una diagonal izquierda, seguida de una diagonal derecha.

A partir de este momento transitaremos por un terreno muy “sucio”, debiendo buscar el mejor paso entre la abundante vegetación, mas bien un bosque de brezo ( Xiprell o Bruc d’hivern) alcanzado los arbustos su máxima altura. Destaca también el gran tamaño que alcanzan los càrritx El recorrido presenta bajadas con pendiente media, teniendo que efectuar a los 8’/9’ un destrepe por el lado izquierdo de la vaguada. A continuación la bajada es fuerte/media, un pequeño destrepe y de nuevo estamos en un tramo muy “sucio” con pendiente media/fuerte. El mejor camino lo encontramos por el lado derecho, llaneando o con bajada ligera. Continuamos avanzando por el lecho del torrente con características similares (destrepes, bajada ligera y media/fuerte, mucha vegetación, etc), encontrando el mejor camino por el lado derecho del torrente. Tras unos 17’/19’ llegaremos al primer salto de 28 m. del Torrent del Clot de l’Infern, oculto entre la exuberante vegetación , situado al E de la cota 518 (la proximidad de las curvas de nivel nos indican, claramente, que hemos llegado al recorrido deportivo del torrente). Le sigue otro salto de 22 m. el más interesante de todos ya que para llegar a la reunión hay que hacerlo con la ayuda de un pasamanos y desde la cual descenderemos pasando por un agujero formado por el derrumbe de grandes bloques. Le siguen otros tres saltos, de 18 m. 15 m. y 30 m. éste último nos deja al lado de la Cova dels Perduts.

Tras un recorrido deportivo del orden de unas 2’30 h, llegamos a las inmediaciones del Torrent de Pareis. Desde la base del último salto, descendemos con pendiente media/fuerte hacia el cauce del torrente, llegando a los 5’/6’. Una vez en el Torrent de Pareis.

Habremos recorrido unos 3,8 Km por un terreno intransitable. Esto podria ser el final de la excursión torrentera terminado en la Calobra, pero no, el «regreso» lo realizamos por el pas de ses Argolles con lo que la excursión se alarga considerablemente.

LLegado al lecho del torrent de Pareis, iniciamos el remonte ( derecha) hasta llegar ( 15»/20») en le punto donde , en caso de seguir, debiéramos abandonar el torrente por la izquierda para salvar unos grandes bloques. Bien pues justo en es punto y en el lado opuesto del torrente ( derecha) debemos encontrar una flechita roja que nos indica el lugar exacto por donde debemos iniciar la gran trepada. Digo gran porque casi todo el recorrido hasta llegar al Nu de sa Corbata es muy vertical lo que precisa trepar metro a metro.

El primer tramo es bastante vertical que superaremos con una buena trepada. Debemos seguir ascendiendo y trepando hasta llegar a las paredes del murallón y altiplano con abundante càrritx, aqui cambiamos de dirección (derecha) que sin perder demasiada altura debemos llegar hasta el final, el pas de ses Argolles todavia no se ve pero se intuye, justo detrás del último saliente nos encontramos con otra flechita roja que nos indica el inicio del paso. Se trata de un paso muy vertical y aéreo y donde debemos poner especial atención en el último tramo siendo el más expuesto ya que la roca de la izquierda nos escupe al vacio, pero con la ayuda de una cuerda que hay montada lo superamos uno a uno sin dificultad. La cuerda está atada a dos argolles con piquetas bastantes oxidadas y una de ellas rematada con cemento (?).

Salimos del paso y seguimos trepando y trepando por terreno muy duro hasta superar un desnivel directo de 650 m. y de aqui al aparcamiento del Nus de sa Corbata. Esta si es una ruta de pinyol vermell.

Ahora nos esperan unas frescas chandis en el bar-restaurant de Sa Tafona de Caimari.

429. Puntals de Planícia pel pas de Son Sanutges i de s’Escletxa

Publicada en 8 de abril de 2015 de Xisco

Data: 4-3-2015

Recorregut: 15 Km.

Altitud máxima: 882 m.,

Desnivell positiu: 910 m.

Puntals de Planícia pel pas de son Sanutges i de s’Escletxa

Preámbulo; El entorno de la Mola de Planicie, Cingles de Son Sanutges, Puntals de Son Balaguer y Puntals de Planicia (nuestro objetivo de hoy) se encuentra en un marco natural incomparable, delimitado por los pueblos de Esporlas, Estallencs, Banyalbufar y Puigpunyent, desde todos ellos se puede iniciar las excursiones.
En nuestra pagina web, tenemos detalladas excursiones,desde Esporlas y desde Puigpunyet (fon des pi). Véase 2011/4/9 y 2013/05/25. Hoy, Doblevuit ha hecho otra variante de senderismmo, desde Banyalbufar, que a su vez tiene otra variante, descrita por el buen senderista y amigo Manuel Barranco, en su bloc de “Serradetramuntana”.

Datos Técnicos. Altitud inicio: 362 m. Altitud máxima: 882 m. Desnivel total positivo: 910 m. Tiempo total Ruta: entre 6 h y 8 h. (según grupo y ritmo). Distancia total recorrida: 15 Km.

Descripción: Doblevuit, inicio la excursión desde la antigua cantera de Son Sanutges, que se puede acceder desde Esporlas por el camí des Correu (a pie), desde Banyalbufar en coche o a pie, camino asfaltado pero muy estrecho, o bien desde el Km 80, de la M10, pasado unos metros, por un desvió a la izquierda que da acceso a una pista de tierra (en muy buen estado) y que nos dejara en la referida Cantera, donde hay sitio para aparcar 4 o 5 coches. (esta fue la opción que nosotros elegimos)
Desde la intersección que conforma el “cami del Correu” y la explanada de la Antigua cantera, iniciamos nuestra ruta, dirección ascendente y sur, pasados una 1ª barrera a la derecha, que también se puede acceder, y continuamos subiendo y en 4′ encontramos una 2º barrera a la derecha, que la pasamos, y enseguida otra a la izquierda. Ya tenemos un camino bien definido que en paralelo, al cami del Correu, nos introduce en el encinar que en pocos minutos describe una curva a la derecha, que seguimos, y llegaremos a una bifurcación, después de pasar una pared seca, y tomamos la desviación de la izquierda. Continuamos camino, ascendente, pasamos por un horno de cal y algo más alejado de nuestro camino, a la izquierda, unas pequeñas cuevas formadas en unas grandes rocas.
En pocos minutos, el camino, inicia un suave descenso, y lo abandonamos por el sendero que se inicia a nuestra izquierda, en claro ascenso. En poco minutos llegamos a un amplio portillo sin barrera, que no pasamos, sino que seguimos ascendiendo por la izquierda,junto a la pared seca, hasta llegar a una Sitja. Desde aquí seguimos por la izquierda y después a la derecha, llegaremos a una rosseguera, aquí ascendemos por la izquierda de la misma superando un desnivel alto, (contra más pegados a la pared, nos sera más fácil progresar) y en poco minutos vemos (enfrente nuestra) una amplia “escletxa” (grieta), Ya empezamos el Pas de son Sanutges, fácil de pasar, donde nos llevara a un pequeño colladito (que se cierra por una pared en seco que no cruzamos), aquí continuamos a la derecha, por un sendero definido y algún hito, donde llegaremos a otra pared en seco, que cruzamos por un pequeño derrumbe, al otro lado encontramos (veremos) una fita sobre unas rocas, nos indica que hay una sima (avenç).

Desde la sima, en dirección sur, subimos/llegamos a un amplio rellano, en una zona de encinas, que atravesamos, y cuando iniciamos una suave bajada encontramos una nueva sima y continuamos el descenso.-dirección sureste.- llegando a una completa zona de carboneras, barracas con lacena, sitja y un pozo .Continuamos, en la misma dirección y nos encontraremos con un camino trasversal que seguiremos a la derecha, en dirección ascendente, hasta llegar a una zona rocosa (un claro en el encinar) a nuestra izquierda, que constituye un mirador natural, con vistas espectaculares. (Aquí, nos paramos hacemos una parada para recuperar fuerzas, fotos y disfrutar de las vistas.)
Regresamos al sendero, unos 30 metros, y ascenso y dirección suroeste, llegamos a una loma de roca (un claro en el encinar), aquí, – a la derecha, ascendente y dirección norte.- venos unos hitos (fitas) que nos llevarían a la Mola de Planicia. No los seguimos.-, continuamos recto y pasamos una pared seca, en suave bajada hasta encontrar un camino trasversal que seguimos en dirección a la derecha, pasaremos junto una sitja.- en el centro de la vaguada.- sin perder nivel y en poco tiempo (unos 4′) giramos a la derecha para cambiar de vertiente, y en dirección suroeste, llegamos a la boca de una nueva sima (junto al sendero) continuamos en suave bajada y llegaremos a un aljibe cubierto (de grandes dimensiones) . Ahora en dirección oeste, en suave ascenso, veremos otra pared seca, y llegaremos a un camino de carros, trasversal, en la dirección que llevamos, y lo cogemos a nuestra izquierda. Este camino, entre el encinar, nos lleva a un collado, donde al otro lado, encontramos el camino amplio, donde a la derecha nos lleva a la mola de planicie, y nosotros lo cogeremos hacia la izquierda donde llegaremos a otro collado con un cruce de caminos (bifurcación). Aquí, tomamos el segundo desvió a nuestra izquierda, en dirección sur, que enseguida gira a suroeste, que en pocos metros se convierte en camino de carros, que en suave subida nos ira acercando a la Serra dels Puntals. Continuamos, pasamos junto a otra sima, el camino se va acercando al cortado, por su lado derecho,y ligero ascenso, vemos una roca saliente (con forma de nariz y vista hacia Estallençs) estamos llegando al sendero que iniciara el Pas de sa Rata (a nuestra derecha-descendente), nosotros continuamos la misma dirección del camino que llevamos en dirección a la izquierda, subiendo un poco, para girar después a la derecha y subir al Puntals de Planicia más al sur. (objetivo de hoy y con unas vistas hacia Puigpunyent , el Galatzó, Andratx, etc, espectaculares ).

Aquí, comemos, hacemos fotos y comentamos todo lo recorrido, justo debajo de donde estamos tenemos una canal (a nuestra izquierda si nos colocamos en dirección noroeste), es el Pas de s’Escletxa, por donde descenderemos ( se requiere cierta pericia para lo menos iniciados al senderismo, pero con una cuerda de apoyo y la ayuda de los más veteranos, se desciende bien.- fácil+) en fuerte pendiente y dirección noroeste, una vez terminada l’escletxa y con leve dirección a nuestra derecha, en dirección descendente, llegaremos a un camino (sendero) trasversal que seguimos hacia la derecha (noreste) y bien definido, cuando llevamos varios minutos caminado, encontramos a nuestra derecha otro camino, es el que viene del pas de sa Rata, continuamos de frente por el camino que venimos, que sin abandonarlo, nos llevara en pocos minutos al portillo (pared seca con letrero) que nos indica que estamos en la finca publica de Planicia, continuamos y en unos 20′ llegaremos a otro camino.- amplio.- con un letrero que nos indica la dirección para ir al “aljub dels Cristians” y hacia la derecha otro camino, con una prohibición del paso, Cogeremos este camino ( a pesar de la prohibitivo de paso, no entendemos que prohíbe, o mejor dicho no queremos pensar que podría prohibir), a los 5-10′ nos cruzamos con otro camino, por nuestra derecha, es el que baja desde el Pas de la Mola (doblevuit en otra ocasión volverá por este pas). Nosotros continuamos recto, llevando una pared seca a nuestra izquierda, donde llegaremos a una barrera sin candado que pasaremos (y volveremos a cerrar) y nos da acceso a las cases de Planicia, bajando hacia la izquierda hasta alcanzar la pista principal de acceso a las “cases” Ya en la Finca y en dirección, Noreste, dejamos las cases de Ses Collidores, a nuestra derecha,Un minuto y medio más adelante dejamos la pista principal para seguir por otra secundaria, que arranca hacia la derecha, en sentido ascendente. A los 5’ dejamos el camino bajando un nivel, hacia la izquierda y 4’ más tarde saltamos otra pared para volver al mismo camino que habíamos dejado antes. Al otro lado de la pared seguimos el camino hacia la izquierda. En 8’ el camino describe un zig-zag, a derecha primero e izquierda después, en sentido ascendente y 8’ más tarde en una intersección, seguimos recto, para en un minuto llegar a un amplio cruce, donde giramos a la izquierda, que en ligero descenso, nos llevara a una pista trasversal, que cogeremos a la derecha.-noreste.- y en poco minutos pasamos por las cases de s’Arboçar, y siguiendo la misma pista y dirección en 15′ llegamos a la explanada de la cantera, cami del correu, donde esta mañana habíamos dejado los coches. (1)

(1) Desde els puntals de planicia, por el pas de s’Escletxa, hasta la explanada de la cantera.- cami des Correu.-. El itinerario esta perfectamente detallado en el mapa de Alpina, versión “SUR”.

youtube

428. Canal Volat des Voltor

Publicada en 29 de marzo de 2015 de Xisco

Data: 28-3-2015

Recorregut esportiu: 250 m.

Desnivell: 350 m.

Ràpel màxim: 50 m.

Pèndul de 5 m.

Cordes utilitzades: 2 x 60 m., 2 x 40 m., i 2 x 20 m.

AVÍS IMPORTANT: !! ACTUALMENT ESTÁ DESEQUIPAT. NO TÉ ANCORATGES !!

Canal Volat des Voltor

Impresionant i grandiosa canal en un paratge de lo mes alpi de l’illa. Com está totalment orientada al N a l’hivern fà bastant de fred noltros encara varen trobar restes de neu.

Una vegada localitzat l’inici es comença amb una desgrimpada per la dreta que ens deixa a les primeres placas i inici de la canal, es tracta d’un salt de 50 m., peró just davall d’aquestes plaques a tans sols uns 6 m. podem trobar unes altres que ens eviterien el roçament de les cordes com pasa a les primeres.

Cal alertar que en total la canal hi ha molta roca solta per lo que hi ha que anar amb molte cure. També hi ha que recordar que tant a la capçalera como a la canal hi ha plantes de gran interés biològic per la qual cosa hi ha que contribuir a protegir-les.

~~El segúent salt de també de 50 m. amb reunió a una gran roca.~~

~~Segueix un altre salt d’uns 50 m. que ens deixa a una balconada, delicada per la quantitat de pedra solta que hi ha.~~

Continua un salt de 45 m. que ens situa en el punt mes crític i delicat de tota la canal, per arribar a la reunió hi havia un cable de cer que ha estat tallat per l’impacta brutal d’una roca. S’ha sustituit per un cordino. Dos metres me avall tenim la reunió, aqui se inicia el salt de 30 m. quasi tot volat que ens situa per demunt d’uns grandiosos teixos, i aqui ve la maniobra delicada, un pèndul d’uns 5m. per arribar a un passamans que hi ha a la roca de la dreta.

~~Una vegada superat aquesta delicada maniobra tenim la reunió al final del passamans amb un salt de 50 m. totalment vertical.~~ Que ens deixa a un petit circ i una rosseguera per on devallarem sense utilitzar cordes, fins a sa coma des Ribell, i d’aquí fins al cami de Bini.

MOLT IMPORTANT : A fi d’evitar possibles accidents i per no infringir la normativa vigent, us informam que aquest barranc es desequipa aquest mes de setembre 2021, no hi haurà els ancoratges necessaris per dur el descens de forma segura. Per estar dins una zona d’alta protecció per espècies de flora dins el paratge natural de la Serra de Tramuntana, en les quals no estan permeses les activitats d’escalada i/o barranquisme (art. 63.1 del PORN de la Serra de Tramuntana).

Servei d’Espais Naturals
Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat
Conselleria de Medi Ambient i Territori
Tel. 971 176666

youtube

426. K-21MALLORCA 2015

Publicada en 15 de marzo de 2015 de Xisco

Data: 5-3-2015

Distáncia: 21,08 Km

Recorregut: Cases de Galatzó – Platja Palmira de Peguera.

Màxima elevació; 450 m.

Desnivell positiu: 601 m.

K 21 MALLORCA 2015

La K21 Mallorca está organizada por PEB con la colaboración del Institut Calvianer de l’Esport, la asociación Hotelera de Paguera y Cala Fornells, FUNDACIÓN CALVIÀ 2004 y el Ayuntamiento de Calvia
La carrera forma parte del circuito K21 Adventure Marathon Series. Se trata de una carrera de montaña preparartoria para las k42 series que sale de la Finca Pública d’es Galatzó 100m y que discurre por la finca pública d’es Galatzó terminando a nivel de mar en la playa de Peguera . En el primer tramo se realiza una subidade 400 metros aproximadamente por la Finca pública d’es Galatzó y alcanzando la cota de ses planes (462m).
En la K21 Mallorca se sube el majestuosos itinerario de ses planes con una altura de 461metros. Se trata de una pista que sube hasta una zona con unas vistas increibles de la Finca d’es Galatzó y que permite iniciarse facilmente en el mundo de las carreras de montaña.
La prueba se hace en casi su totalidad por la finca pública d’es Galatzò y se conocen los itinerarios típicos de esta Finca:
Itinerario de ses Planes
Se trata de una prueba con un desnivel acumulado de +601 my -788m. Se trata de una carrera fácil y muy rápida. Es la carrera ideal para iniciarse en el mundo de las carreras de montaña.

PARTICIPANTS:

ANTICH CARBONELL, NEUS Doblevuit – Palmarunners SENIOR FEMENINO
MOREY MARTORELL, PALMIRA Doblevuit SENIOR FEMENINO
MARTI, SION Doblevuit SENIOR MASCULINO

Tots ells han estat Finisher.

!! ENHORABONA CAMPIONS !!

425. Pas d’en Biel o pas del Rost del Salt i Cingle de ses Pomeres

Publicada en 15 de marzo de 2015 de Xisco

Data: 14-3-2015

Distancia total recorrida: 9.73 km. ( la inicial si todo hubiera ido bien es de 8 km.)
Tiempo total, incluido paradas técnicas: 10.30 h. ( la prevista inicialmente, si todo fuese ido bien, es de 7 hora, incluso algo menos según cordada.)
Altitud máxima: 820 m.
Altitud mínima: 91 m.
Desnivel Acumulado +: 820 m.
Desnivel Acumulado -:820 m.

PAS D’EN BIEL I CINGLE DE SES POMERES

Ho setim. Perm problemes técnics No podem oferir la descripció,

424. Bec de Ferrutx pels passos d’en Gil i de Candeler

Publicada en 8 de marzo de 2015 de Xisco

Data: 7-3-2015

Dificultat; mitjana

Circular: Sí

Recorregut: 9,11 Km

Temps Total: 6’45 h.

Desnivell: 644 m.

BEC DE FERRUTX 528 m. pels passos d’en Gil i de Candeler

Una ruta exigent al límit entre el senderisme i el muntanyisme.

Breve descripción del entorno de la ruta: Una vez en la colonia de Sant Pere, nuestra ruta asciende por el torrente (torrentera) del Parral que nos llevara hasta la cima del Puig d’en Pelat y su descenso será por el torrente (torrentera) del Castellet. De hecho los pasos de Gil y des Candeler, son, superar en el caso del 1º un salto de agua de unos 10 metros grimpamdolo, de dificultad fácil, pero con algo de cuidado. Y en el caso del 2º desgrimpar, dificultad muy fácil, el nacimiento del torrente en el coll de Faraig y continuar justo debajo de los penyasegats del puig de Ferrutx. Entre el ascenso y descenso habremos realizado un bonito cresterio, con impresionantes vistas, de la bahía de Pollença, Alcudia, ermita de Betlem, y parque de LLevant, por la cresta de Puig dén Pelat y del puig de Ferutx y Bec de Ferrutx (528m9 y que es el verdadero objetivo de la excursión.

Descripción del itinerario. SERRALADA POR LOS PUIG D’EN PELAT 487 m. Y FERRUTX HASTA EL BEC DE FERRUTX 528 m., POR LOS PASOS D’EN GIL Y CANDELER.

Iniciamos la ruta en la carretera de la Colònia de Sant Pere, la Ma-3331, en un cruce junto al hito del km. 4,3. Junto letrero de direcciones,justo ahi, hay un camino asfaltado, por donde empezamos a caminar dirección Sureste. Enseguida encontramos a la izquierda la casa “Sa Clova des Ametlers” y poco después el camino gira a la izquierda. Lo siguiente es una bifurcación con una señal de dirección prohibida, donde giramos a la derecha . El camino vuelve a girar a la izquierda, y llegamos a un cruce de la señal de dirección prohibida, encontramos a la izquierda una casa medio en ruinas y una pequeña explanada a la derecha. AQUI, en esta pequeña explanada inicia un camino de carro, por donde continuamos. Enseguida gira a la izquierda y poco después llega a una casa a medio construir, donde parece acabar .

Pasamos delante de la casa en la misma dirección, para seguir un senderillo que se inicia junto a unos sacos de cemento mojados y endurecidos. Seguimos por este senderillo que discurre paralelo al Torrent de Sa Coma des Sarró, (torrent des Parral) a nuestra derecha, y muy perdido y sucio de vegetación. Vamos subiendo sin gran desnivel, hasta que los hitos nos derivan hacia la derecha, donde llegamos atravesar el torrente junto a unas grandes rocas. Desde aquí ya podemos ver en la parte alta del torrente, el estrecho donde se encuentra el Pas d’en Gil, con s’Esquena d’en Gil a la izquierda y el Puig d’en Xoroi a la derecha.

Una vez al otro lado del torrente , vamos subiendo hacia la izquierda, paralelos a éste, buscando el mejor paso y ayudados por hitos y alguna pequeña flecha roja, hasta pasar junto a una pequeña balma, a nuestra derecha . Desde aquí podemos intuir la situación del paso, frente a nosotros. La referencia de aproximación, es bien junto a la pared rocosa, así que continuamos pegados a la pared y llegamos al talveg del torrente y a la base salto del torrente de unos doce metros. Aquí hay un paso estrecho con bastantes agarres a la derecha que nos ayudarán a superarlo y a alcanzar el cauce del torrente.
Una vez superado el salto, sin mayores dificultades que un poco de prudencia, seguimos por el talveg del torrente, nos salimos unos metros a la derecha, para volver a cruzar el torrente, y ya en dirección Suroeste ascender la pendiente ( de suaves carritx, que nos llevara a la cresta por la cual llegaremos la Puig d’en Pelat. ( el ascenso es fácil y en poco minutos estaremos arriba, donde ya tenemos unas manigficas vistas del puig d’en Xoroi, bahia de Alcudia, Pollença, colina de Sant Pere, ermita de Betlem etc.)

Continuamos, aqui nosotros, recuperamos algo de fuerzas «berenar», y por su cresta, dirección sur, hasta el Puig d’en Pelat. Desde aquí bajamos dirección Suroeste, en busca del claro camino, que nos llevará hasta el Coll d’en Faraig . Atravesamos el collado en la misma dirección y seguimos los hitos hasta llegar, en primer lugar al vértice geodésico que marca la cima del Puig de Ferrutx , y después al Bec de Ferrutx (14’), principal objetivo de la ruta de hoy.

Después de disfrutar largamente de las excepcionales vistas que nos regalar esta singular atalaya, regresamos por el mismo camino hacia el Coll d’en Faraig. Aquí, en su punto más bajo, del coll, buscamos un gran hito a la izquierda, que nos marca la bajada hacia el Pas Candeler. Vamos descendiendo, prácticamente por el centro de la vaguada, hasta que se estrecha junto a unas rocas a la izquierda. Aquí empieza el pas des Candeler y prácticamente el inicio del torrente del Parral, (que en todo el descenso lo dejaremos a nuestra derecha y tendremos siempre como referencia la presa, ya junto a las 1º casas habitables).

Las rocas, en dirección de nuestra izquierda, las rodeamos por su parte baja, hacia la izquierda, para llegar al Pas d’en Candeler, una grieta en descenso sobre un roquedal, pegada a las paredes rocosas de la izquierda. Encontraremos una flecha roja que nos confirmará que estamos en el paso, justo de bajo de los penyasegats del puig de Ferrutx. ( y que minutos antes hemos cresteado),

Después del paso, seguimos el senderillo que discurre –al principio- pegado a las grandes paredes de la izquierda, y que, sin apenas perder altura, va separándose poco a poco de éstas por unas laderas de carrizos. Encontramos algún hito que va hacia la derecha, para descender hacia el torrente, pero no lo seguimos, ya que allí la espesa vegetación haría más difícil el avance.

Continuamos en la misma dirección, Oeste, perdiendo muy poca altura hasta llegar a un pinar. Aquí giramos a la derecha, Norte, y buscamos un sendero que nos llevara por dentro del pinar, buscando el mejor paso. Es una zona donde tendremos difícil el progresar, hasta llegar a un grupo de encinas, donde cerca encontramos una pared de piedra en seco con un portillo sin barrera. Es el portillo de acceso al pinar de Ses Minyones, que atravesamos por un claro sendero, hasta llegar a un corral para animales , a la derecha. Continuamos en diagonal izquierda para adentrarnos en un torrentillo, a la izquierda de una rejilla metálica, y que baja paralelo y a la izquierda de una pared de piedra en seco. ( NO, cruzar la valla o portell de madera os llevara dentro de la propiedad, sin posibilidades de salir, a nosotros muy amablemente nos dejaron pasar, pero no tienen porqué).

Este torrentillo nos deja en un camino cerca de una barrera de madera, a la derecha. Por esta barrera salimos a una pista hormigonada, junto a una higuera. Seguimos la pista hacia la izquierda, en bajada hasta otra pista transversal, donde a la izquierda hay unos corrales y a la derecha algo más alejadas, unas casas. Seguimos recto, por un senderillo hasta una pared de piedra en seco con dos hilos de alambre. Saltamos la pared junto a una vieja máquina agrícola, adentrándonos en un campo de cultivo con almendros. Vamos a la derecha hasta llegar a la rejilla que cierra el campo de cultivo, donde al otro lado tenemos la pista que nos dejará en la carretera Ma-3331. Para acceder a la pista, seguimos la rejilla hacia la izquierda hasta encontrar un pequeño portillo. Cerca hay una piedra, donde es más fácil superar la rejilla. En la pista vamos a la izquierda para llegar a la carretera (6’) cerca del Km. 3,150.

Ahora sólo queda ir hacia la derecha, teniendo mucha precaución con el intenso tráfico y el estrecho arcén, para llegar hasta el cruce donde iniciamos esta bonita excursión.

423. Torrent de l’Assarell (integral)

Publicada en 1 de marzo de 2015 de Xisco

Data: 28-2-2015

Dificultat; mitjana

Salt més alt: 40 m.

Cordes: 2 x 40 i 1 x 20

Recorregut: 2.500 m. aprox.

Desnivell: 350 m. aprox.

TORRENT DE L’ASSARELL

U Torrent de l’Assarell ens ha sorprès perquè pensàvem que seria un torrent de col·leccionista i res de res, es tracta d’un torrent de gran envergadura, tant per la seva longitud amb més de 2,500 m. com pels seus nombrosos salts més de 30, amb un de 40 m. en la part alta, és més torrent que molts considerats clàssics i que es fan habitualment.

Hem tingut sort perquè el cabal era excel·lent, així i tot hem trigat un total de 5,45 h. per fer-ho integral, començant a les cases de l’Assarell i acabant en el pontet de Can Cusset.

Descriure la quantitats de salts que té, més de 30 i la seva longitud resultaria ”interminable”, per això solament ho faré en algun dels seus aspectes.

Sortirem del poble de Pollença just on està l’oratorio de Roser Vell, Si venim de Palma entrarem per la primera desviació a l’esquerra, al final trobarem l’oratorio. Des de l’oratorio agafem el camí asfaltat de Can Bosc. Als 2 Km arribarem a un pont que salva el torrent de l’Assarell i a un encreuament, davant tenim Ca Cosset, noltros agafarem cap a la dreta i als pocs metres prop d’un centre de recollida de fems podem deixar el cotxe si només hem vingut amb un, si ho hem fet amb dos, primer anirem a deixar un dels cotxes gairebé al final del camí de Can Bosc aproximadament a 1,5 Km just abans d’arribar al cami de les cases dels Rafals, Nosaltres com només em vingut amb un cotxe i per no fer la resta del camí carregats com a someres, anem amb el cotxe fins al final del camí per deixar les motxilles i tornar al pontet de Can Cusset a deixar el cotxe perquè serà en aquest mateix punt on sortirem del torrent.

Una vegada acaba amb la logística dels cotxes comencem, a caminar pel mateix camí, a pocs metres deixam l’asfaltt el cami es transforma a vegades formigonat a vegades de terra, fins a arribar just a les cases de l’Assarell.

Abans de res anem a saludar a n’en Miquel Àngel propietari per demanar-li permís, ja que la sortida està a tan sols 2 m del portal de ca seva. Molt amablamente ens ho dona, aprofitem per fer una xarradeta sobre el torrent i altres temes mentres feim un cafetet, quedant molt agraïts per la seva gran hospitalitat

Ens posem els neoprens i a l’aigua s’ha dit. De seguida podem apreciar la verticalitat del tram mes alt amb una seria de petits salts fins a arribar al de 40 m. Aqui les vistes sobre la Cuculla de Fartàritx son espectaculars. Aquest salt es pot fraccionar a 20 m. a la dreta però si es fà fraccionat es perd la satisfacció de fer-ho pel seu tàlveg i no gaudir de l’aigüa. Amb un parell de desgrimpades ja som a baix al plà, on el torrent s’encaixona enmig de parets per creuar els camps de cultiu.

Prosseguim pel tàlveg fins a arribar just a les cases dels Rafals on hem de sortir del torrent per superar un pontet tancat amb reixes. L’amo de la finca alertat pels lladrucs del seu ca ens surt a camí, li demanem permís per seguir, fem una xarradeta i ens convida no a fer un cafetet sino a venir un dia per netejar el torret de abatzers amés amb la condició que noltros em de portar el barenar i els xorracs, aquesta convidada no ens agrada massa, preferim la que ens ha fet abans en Miquel Àngel. Ens asenyala per on me de retonar al torrent i prosseguim la nostra tasca.

A partir dels Rafals vindran una successió interminable de salts, alguns fins a 20 m, passarem per una zona molt encaixada amb algun tram molt estret de gairebé només 80 cm, li segueixen alguns trams molt bruts de vegetació el que dificulta i ralenteix la marxa, després sortirem a uns camps on haurem de caminar uns 400 m., sembla que s’acaba idó no segueix amb uns quants salts més, alguns encaixats anomenat ses Caldereres de Sitges, per finalment arribar a la zona on el torrent transcorre per enmig de parets on encara caminarem uns 450 m més fins a arribar al pontet de Can Cusset on tenim el cotxe. Si no es vol fer així existeix una un altre opció que és sortir abans del torrent just per un pontet de pedra que ens hem trobat molt abanç i on podem agafar una pista a l’esquerra que ens portarà a la cruilla de Can Cusset.

422. Avenc des Clot des Sero i avenc de sa Moneda

Publicada en 22 de febrero de 2015 de Xisco

Data: 21-2-2015

Dificultat; dificil

AVENC DE SA MONEDA:

La cavitat està situada en la Serra de na Burgesa a la zona de s’Hostalet, presenta una boca de 14 m x 9 m realment impressionant amb una gran figuera, que li dona un certa bellesa ( en s’estiu, pèrque en s’hivern la figuera no te fulles i te deixa veura l’inmensidat del buit ), en la vertical de la via de descens. Encara que es poden instal.lar dues vies, la més vertical d’uns 45 m i practicamente volat en gairebé la seva totalitat, i l’altra lateral es realitza migjançant una vertical de 30 m amb diverses repises intercalades. Tots dos descens desemboquen a la gran sala de 42 m. x 42 m.

El comencemen del descens no impresiona gaire perquè sa figuera te tapa sa visual, però una vegada que has pasat per dintre la fuaque la cosa canvia, en aquest moment pots disfrutar de la inmensidad de la sala i les seves columnes.

Aquesta immensa sala presenta gegantesques bugades estalagmíticas en la qual destaca una enorme columna de 21 m. d’altura, separada per uns pocs metres d’una altra columna enorme.

D’aquesta gran sala s’inicien una sèrie de passos que val la pena recórrer. Especialment el situat en el costat W, a la qual s’accedeix ascendint per enmig de macizos estalagmítics, i unes finestres que ens permeten admirar des de l’altura la gran sala. Destaca a l’altre costat uin pou de 20 m. que dona a la part mes foda de la cavitat.

En aquesta ocasió no em pogut devallar per falta de material, les plaques hans desaparagut. Però varem decidir anar a un altre no mol enfora l’avenc del Clot des Sero

AVENC CLOT DES SERO

La boca superior es d’uns 8 metres de diàmetre i una profunditat màxima de 16 metres. La llum, encara que més o manco atenuada, arriba pràcticament a tots els racons.

El clot des Sero sens dubte conté una vegetació de les més interessants de la zona. Aquesta cova esta formada per una única sala, de planta gairebé circular, la cúpula de la qual s’obre a l’exterior mitjançant un esfondrament.

Llevat d’alguns espeleotemes a les parets i al terra de la cova, les morfologies són típiques d’esfondrament, però no s’observen acumulacions de blocs en el centre de la sala. És probable que el terra, sorprenentment pla, i la volta ben regularitzada indiquin el llarg temps transcorregut des de l’etapa d’esfondraments que donaren a la cova la seva actual configuració (GINÉS i GINÉS, 1992).

Segons GINÉS i GINÉS (1992) es Clot des Sero actua com una trampa d’aire fred i l’establiment de comunitats vegetals singulars no és més que la conseqüència d’aquest microclima fred i humit, que serveix de refugi a espècies la presència de les quals a l’exterior (àrid i especialment sec i calorós durant l’estiu) seria impossible.

El centre de la cavitat i donat el seu microclima ha afavorit el creixement de l’esbarzer que ocupa la major part del sòl, gairebé impossibilitant el seu curt recorregut.

El nom de Clot des Sero suposam que ve distersionat del nom Clot de Servol, no fent referència a l’animal sino a la planta que habita en el seu interior anonamada LLengua de Servol).

La llengua de cérvol, Phyllitis scolopendrium, sinònim de Asplenium scolopendrium, deu el seu nom popular a la forma de les seves frondes que s’assemblen a la llengua llarga i estreta dels cérvols. El seu nom científic es compon d’una paraula d’origen grec «Phyllitis», de Phyllon, que significa fulla, per les seves frondes simples no pinnadas i una paraula d’origen llatí «scolopendrium», que fa referència a la forma de escolopendra de les seves frondes, que solen presentar ondulacions semblants als segments del cos d’aquest cuc. Pertany a la gran família de les Aspleniaceae.

USOS:
En infusió, deté la diarrea i redueix les inflamacions intestinals. En gargarismos és útil contra les inflamacions de boca i gola.

El nom científic de el gènere Asplenium fa referència a l’ús terapèutic que es donava a aquestes plantes durant la Edat Mitjana per curar malalties lligades amb la melsa (malenconia, suposadament, causada per excés de bilis negra). Així, Asplenium seria una adaptació a el llatí de el grec » splen» (melsa).

PTERIDÒFITS I BRIÒFITS DE LES CAVITATS DE LA
SERRA DE NA BURGUESA Endins nº 34:69-86 2010.
CAVIDADES DE LA SERRA DE NA BURGUESA
ZONA 1 : S’HOSTALET, Endins n.’ 17-18. 1992.
RECERCA PRÒPIA.

421. Puig de na Ferrana i de sa Fita del Ram, pels passos d’en Gotleu i des Cego

Publicada en 15 de febrero de 2015 de Xisco

Data: 14-2-2015

Dificultat; Mitjana

Distància recorreguda:

Durada:: 4,30 h.

Puig de na Ferrana 837 m. i de sa Fita del Ram, pels passos d’en Gotleu ó Ullastre i el pas des Cego.

Primer la laberíntica urbanització d’És Verger, amb innombrables carrers amb alguns que semblen no anar a cap lloc, com el que hem d’arribar.

Després amb la quantitat de noms que es coneix el pas de s’Ullastre ( pas de s’Ullastre, pas d’en Gotleu, pas des Ferros, pas Delta, pas des Caçador…)I finalment que el Puig de sa Fita des Ram no és el que sembla ser sinó que és un altre el Puig de na Ferrana…uff,

Per damunt dels 800 metres, a cavall entre Esporles i Puigpunyent, s’aixeca una gran mola coberta d’un espès alzinar. Na Ferrana li deien abans, seguint l’antiga costum de feminitzar els noms de les muntanyes, de les puntes o de les fonts a partir del llinatge de la família propietària. Aquí foren els senyors de Son Ferrà els qui donaren nom a la mola, així com els Burguès de Bendinat deixaren la seva imprompta en la serra de na Burguesa.

Ara na Ferrana ha deicagut, reculant davant la puixança i popularitat d’un altre dels noms de la muntanya: sa Fita del Ram.

Na Ferrana és el cim de la mola de Son Ferrà. Més coneguda com la Fita del Ram (837m)

La fita que dóna nom a la muntanya existeix, però no es troba al coll entre els cims com apareix al cadastre si no al penyal que constitueix el cim de tramuntana, des d’on es domina un ample horitzó. Al costat de la confluència de les parets seques (ses Tres Parets) es pot observar picada a la pedra un fita de forma rectangular, de dos pams de llargària per un pam i mig d’amplària. Al centre de la fita hi ha un forat de cinc centímetres de diàmetre i un pam de fondària. Podria aquest forat haver estat emprat per aguantar un pal, una bandera o un ram ?

Sense donar el tema per tancat ja que encara no sabem quin és el significat del nostre ram podem extreure d’aquest cas les següents conclusions:

-Quan l’etimologia d’un topònim és dubtosa visitar el lloc referenciat pel nom esdevé una condició irrenunciable.

-El cadastre és una xapussa de la qual no ens podem fiar.

-El cim que popularment anomenam sa Fita del Ram, el més alt i on s’hi localitza un vèrtex geodèsic, no és sa Fita del Ram.

-L’autèntica Fita del Ram, el lloc on segons les llegendes esporlerines es reunien els senyors de les finques estant cadascún dintre de la seva com en el cas del Galatzó, és el cim secundari, de menor altura i situat al nord de l’anterior.

Text de Toponimia de Mallorca

Després d’aqueta introducció comencem;

Arribem a Esporles des de Palma i al carrer principal hem de girar pel carrer Costa de son Trias, amb direcció a la Urb- d’És Verger i a l’Hotel de la Posada del Marquès (senyalitzat) pel que circularem mes o menys uns 4 Km. Sempre amb direcció a la Posada del Marquès. Passarem per l’àrea recreativa de son Trias. Passem per denvant de les finca de Són Ferrà, ( d’aquí el nom de na Ferrana) i són Poquet. Proseguim i passem l’encreuament ( dreta) que porta a la sa Casa Nova i al Redos, amb un pi enmig de la carretera, que ens indica que entrem a l’urb.- d’És Verger, passem vàries cases/xalets i arribem a una “rotonda” enjardinada que ens assenyala a l’esquerra la Posada del Marquès però nosaltres hem de seguir per la carretera (dreta), fins a arribar al primer encreuament amb el carrer Ulzinar on “ojo” hem d’agafar a la dreta en ascens fins a arribar a un nou encreuament amb el carrer dels Pins on hem de girar novament a la dreta, arribarem a un nou encreuament que tornem a agafar a la dreta on als pocs metres trobem una esplanada on podem deixar els cotxes i seguir caminant pel camí que té una senyál de tràfic que ens indica carrer sense sortida o bé seguir amb els cotxes pel carrer sense sortida, passarem per davant de l’última casa ( dreta) fins al final del camí/carrer on hem de deixar els cotxes, hi ha lloc només per a tres o quatre cotxes.

Aqui neix l’excursió d’avui just sota el penyal de ses Terretes de 764 m., encara que el que portem fet fins ara es prodria dir que ja és una excursió. Agafem el caminoi que ens porta per dins d’un alcinar, fins a arribar a una sitja. En aquest punt arribarem del retorn de l’excursió,

Però ara nosaltres No hem de seguir de front perquè aniriem al pas des Cego ( que farem de retorn), Deixam a la nostra esquerra el pas pel des Cego, un camí que duia des Verger a la casa de neu de sa Fita del Ram, també conegut acom a cami des Verger. Nosaltres girem a la dreta caminant per sota dels penyals sense perdre massa altura fins a trobar de front l’inici del pas de s’Ullastre o pas d’en Gotleu o pas des Ferros o pas Delta fins i tot qualcú el denomina pas del Caçador, ho distingirem per un cable elèctric que té a manera de passamans. Aquí avui els senderistes es posen en tensió encara que el pas és llarg no té cap punt tècnic, però és un pas llarg que alterna cable amb escala metàl·lica a lo “ferrata” pel que les precaucions pels no experts no han d’anar amb molter cura.

Superem l’inici del pas amb aquest cable elèctric, li segueix un tram curt però vertical que superem amb una escala metàl·lica, li segueix una segona escala i passem pel punt més “delicat” de la “ferrata” amb l’ajuda d’un cable d’acer a manera de passamans i un pedal clavat en la roca, Donant així per finalitzat el pas de s’Ullastre o pas d’en Gotleu o pas des Ferros o pas Delta. Aquest pas s’ha suggerit com element per a formar part del Catàleg Municipal del Patrimoni Històric d’Esporles.

Mentre fem el pas un parell de cartells plastificats ens relatan de l’origen d’aquest pas; en Vicenç Gotleu ens fa saber que: << que aquest pas era conegut a Esporles entre els caçadors com a pas d’en Gotleu. Aixó es deu a que n’Arnau Matas de mal nom «Arnau Gotleu» va ser el que va fer i col.locar els trams d’escala, peu de suport ( pedal) i el cablejat d’acer a finals dels anys 70. El motiu no fou altra que facilitar l’accés als coll de caça de tords....>>. Lo que ens pareix bé.

Proseguim en lleuger ascens per un terreny més planer fins arribar a una pared de partió que atrevesarem per anar a un explendit mirador sobre la vall d’Esporles amb un curios tall o avenc.

Tornem sobre les nostres pases fins situarnos quasi al costat de la pared de partió deixant-la a la nostra esquerra i seguin l’ascens per al final cruzar-la ( la deixam a la nostra dreta) i seguin ascendint, vorem fites i creus vermelles. A les nostra dreta veurem uns penyals als que
decidem pujar per un petita canal, ja en el cim fitat, poden disfrutar d’unes maravelloses vistes. prseguin per la carena uns pots metres per devallar (esquerra) en el primer punt mes accesible.

Ara ja per dins de l’alzinar anem sense perdre de vista la nostra paret de la dreta fins que sa junta mab altres dues paret més, en aquest punt en trobem en el lloc anomanat SA FITA DEL RAM ( les tres parets).

Atravesem la segona paret per endinsarnos per un alzinar i anar a cercar el cim mes alt Na Ferrana de 837 m. ( erroneament conegut com a Fita del Ram, en feim unes fotos i tornem a davallar per una petita xemeneia apfrofitem per anar a la cova dels Ermessets, amb la seva llegenda prou coneguda que parla d’aquell tressor amagat pels moros i que encara no s’ha trobat.

Una vegada asolids els objetius, iniciem la tornada per la pared amb direcció SE, seguin, avegades, ses fites i no confondre amb el camí que duu a Maristela, passarem per la casa de neu , després em d’arribar a un comellar o torrentera que seguirem pel seu curs fins el final que acaba amb un salt, en aquest punt sortirem de la torrentera per la dreta i aixi como podem anirem perdent altura per arribar a una cornisa plana, on s’inicia el pas des Cego, es tracta d’una cornisa en diagonal que salva el desnivell del salt que em vist abans.Una vegada superat aquest pas des Cego seguirem devallant, atavesarem unes sitjes i una casa de carboner i en pocs minuts arribar em al punt on ens em desviat al comencement, i tonar pel mateix caminoi fins arribar a on tenim els cotxes.

Donant per acabada s’excursió d’avui.

420. Volta a Tossals per sa canaleta de Solleric

Publicada en 8 de febrero de 2015 de Xisco

Data: 07-2-2015

Dificultat; Mitjana

Distància recorreguda:

Durada:: 6,30 h.

Volta a Tossals per sa canaleta de Solleric

Iniciem la ruta d’avui des de Lloseta pel camí que porta a les cases de Son *Ordinas, passant per la embotelladora de sa Font Sorda. El cotxe ho deixem molt abans d’arribar a Son Ordinas, concretament en la corba de Son Cocó.

Comencem a caminar i de seguida ja es va fent olor a ambient hivernal d’alta muntanya, amb els seus cims completament nevads.En 15′ arribem al Clot d’Almadrà al costat de les cases de Son Ordines. Travessem la barrera seguint les indicacions al refugi de Tossals, travessem un pont, i passem a l’altra riba del torrent.

Seguim avançant pel camí formigonad amb forta pujada fins a arribar a la barrera de la la finca. Als pocs minuts 3/4′ hem de deixar a la dreta la pista que puja al refugi, i anar a l’esquerra creuant un pont ( el torrent d’Almadrà) de fusta i passada una barrera prenem de seguida a la dreta en ascens, deixant a l’esquerra/enfront, el GR que ens portaria a Alaró per Solleric. Als 05’/06’ de pujar per aquest camí, en un encreuament hem de seguir de front Oest, i NO a l’esquerra. Hem d’arribar a unes restes abandonades de canonada, on està al primer dels túnels construïts per passar la canal d’EMAYA.

Arribats a aquest punt, tenim dues opcions. Si tenim vertigen, millor continuar pels túnels fins a retrobar-ens amb la canaleta. Si no tenim per -però vius!-, farem passes per la canaleta en un dels seus trams més espectaculars. El primer tram va penjat a una altura considerable sobre el torrent d’Almadrà, des d’on és veu la canaleta que abastia d’aigua a les cases d’Almadrà i Són Ordines, però noltros no travessem per dins del túnel, sinó que voltegem per la dreta seguint l’espectacular Canaleta de Solleric. La canaleta de Solleric és una síquia meravellosa que connecta la font del Pi, en el torrent d’Almadrà, amb les cases d’aquesta possessió del municipi d’Alaró. L’obra actual data del segle XVIII i està feta damunt l’antiga síquia islàmica que conduïa l’aigua de la font del Pi, una dels més cabaloses de Solleric, *cap a l’antiga alqueria islàmica de Xular. Des de la qual podrem delectar-nos amb les meravelloses vistes sobre el Torrent d’Almadrà. En 07’ arribem a la boca del segon túnel, que tampoc travessem, si no que seguim a la dreta la canaleta. Als 04’ aconseguim l’inici del tercer túnel, que igualment evitem continuant per la canaleta. En 03’, a la nostra esquerra, tindrem la sortida d’aquest túnel. Si seguíssim la canaleta, en pocs minuts arribaríem a la Font des Pi, en el jaç del torrent. Però nosaltres avui, vam seguir pujant dur paral·lels a la canal d’EMAYA. En 06’ travessem un fals coll. I, en altres 12’, al costat d’una abandonada formigonera, aconseguim la boca del quart túnel. I aquesta vegada sí, ho hem de travessar per dins. Sortim del mateix, aqui l’espectacle hivernal és extraordinari, gens que envejar als paratges nòrdics. Donat la quantitat de neu i com l’aigua que hi ha sobre les roques està congelada decidim posar-nos els crampons, per fi els estrenem. Seguim pujant, sempre paral·lels a la canal d’aigua, però amb la seguretat i fermesa que ens donen els crampons.

Si ens fixem a la nostra dreta, a l’altre costat del torrent, veurem el Pas Llis. Als 04’ aconseguirem el cinquè túnel, que també hem de travessar. Ho superem i seguim ascendint fort. En altres 15’ aconseguim un ampli serral, en el qual hi ha trams de canonada totalment coberts per la neu amb un grux de més de 50 cm. Seguim paral·lels a la canal descendint al llit del Torrent d’Almadrà (10’) i ascendint pel seu altre vessant la qual ascendim no per el sender sinó per via directa aprofitant que portem els crampons fins a arribar un sisè túnel i aconseguim un coll (Pas des Forat). Si lo passat era un espectacle immens, lo que es divisa des del coll és brutal donat la gran quantitat de neu. Ens dirigim a l’embassament que está en part congelat, on aprofitem per decidir on anar i menjar alguna cosa.Després de comentar intentem pujar a sa Rateta pel pas des Pi. Per a això ens dirigim al refugi de Cúber i només passar la presa ens sortim del camí direcció al pas, no hem caminat mes de 60/70 m. la neu ens arriba per la cintura, tenint en compte que no s’ha obert camí, la progressió és realment dificil i molt molt lenta. Per això decidim molt al nostre pesar, donar mitja volta i no ascendir a sa Rateta i anar cap a la Font des Noguer.

La carretera està tallada però transitable en una sola direcció ( no han volgut llevar la neu perquè la gent no pugui circular). Agafem la ruta GR-221 que transita al costat de la canonada d’Emaya, fins a arribar al Coll dels Coloms, aquest trajecte es fa realment pesat per la dificultat d’haver de caminar amb neu que en ocasions ens arriba fins al genoll. Travessem el pontet de ciment per endinsar-nos en el alzinar, aqui el paisatge és idíl·lic que parfece tret d’una pel·lícula, tot completament nevat, les alzines i pins coberts de neu amb algunes branques arriben fins al sòl pel pes i el camí gairebé inexistent convertit en un rierol.

És fàcil confondre’s i perdre l’orientació, per la qual cosa hem d’estar constantment atents. Prosseguim direcció al refugi de Tossals enmig d’un espectacle de la naturalesa, gens habitual.

Una vegada en l’emblemàtic refugi de Tossals Verds segueix tancat, després de 12 mesos de reformes i una inversió de 121.400 euros.S’estima que l’alberg situat al costat de l’antic camí d’Alaró a Almallutx reobri les seves portes a principis de 2015 ( es veu que no hi ha intenció d’obrir-lo.

Les obres de reforma han suposat l’ampliació del menjador i la modernització de la cuina, així com la creació de noves habitacions, la qual cosa ha suposat un increment en el nombre de places disponibles, passant de 30 llits a 42. Els treballs també han implicat la reubicació i optimització d’espais en la planta baixa i l’obertura de tres noves habitacions en la planta trepitjo. Destacable també ha estat la construcció d’una habitació adaptada per a persones amb mobilitat reduïda. ens asseiem en la porxada per menjar i descansar uns minuts. En acabar descendim per la carretera asfaltada fins a arribar al lloc on hem aparcat el cotxe al matí.

Una gran ruta hivernal/polar.

418. Cova de cal Pesso

Publicada en 1 de febrero de 2015 de Xisco

Data: 24-1-2015

Cova de cal Pesso

La Cova de Cal Pesso forma part del llistat de cavitats Llic.

De galeria horitzontal de 649 m. de longitud, ostenta el lloc 28 de coves en quant al seu recorregut, amb una amplària mitjana de 16 m. i altura fluctuant entorn dels 6 m. encara que amb una llarga gatera de no més de 0,60 m.

Situada a la vesant sud de la serra dés Cavall Bernat, un gran cova amb moltissims espeleotemes ( banderoles, alguns anemolitos, botroides que ens recorden al raïms, bugades, gateres, estalagamites, estalagtites, gours, columnes i alguna excèntrica.

Només començar topem amb una rampa de 8 m. sense dificultat en bajar però convé deixar una corda ja que sol estar mullada i amb el fang que haurem acumulat en les botes es pot convertir en un suplici a la tornada.

A partir d’aqui ja podem anar disfruntand del seu recorregut amb totes les seves formacions que anem trobant. Després de travessar la primera sala comença la una gatera fàcil per amb aigua en el sòl, la qual cosa hem de fer veritables equilibris per no mullar-nos. Anirem travessant diferents sales fins a la tercera i una altre gatera molt mes llarga i molt estreta, que en sortir ens deixa al costat del gran pou de -65 m.
Prosseguim el recorregut, ja que no descendim al pou, superant diferents tobogans amb l’ajuda d’una corda.

Arribem a una gran sala amb columnes de gran bellesa sobretot una molt prima que hi ha al fons a l’esquerra, seguim amb cura perquè ens anem trobant altres pous, no tan profunds però sí delicats. Superant aquí la primera part de la cova.

Per realitzar la segona part i mes curta hem de superar un delicat pas, amb un gran pou als peus. Per a això col·loquem un primer passamans que superem sense dificultat, ara li segueix el punt delicat. instalem un nou passemans, es tracta d’una colada molt relliscosa, vertical i aèria, naturalment amb el seu pou als peus, si no no té gràcia. Realment la dificultat i el risc ho sofreix el primer que ho instal·la ja que els que li segueixen ho fan assegurats amb la seva baga d’ancoratge al passamans instal·lat prèviament. Superat el delicat pas arribem a la part millor conservada de tota la cova, una sala repleta de espeleotemes, destaquem una filera de columnes i un conjunt de banderoles, a l’altre costat veiem grans gours i una rampa molt relliscosa que hem de superar.

Aqui donem per conclòs el recorregut, aprofitant per descansar uns moments i gaudir de la bellesa i la tranquil·litat que ens embolica. Preparats per disfrutar una segona vegada a la tornada.

Ha estat la cova que més m’ha agradat de totes les visitades fins al moment.

417.GR 221 Camí de Solleric; Orient – Refugi Tossals Verds 525 m.

Publicada en 29 de enero de 2015 de Xisco

Data: 20-1-2015

Distància: 17 Km.

Circular: Sí

Desnivell positiu: 513 m.

GR 221 Variant; Orient – Refugi Tossals Verds 525 m.

Noltros començam l’excursió a la carretera d’Alaró a Orient Km 18, i on podem aparcar els cotxes, que és on prendrem l’antic camí públic que comunicava Alaró amb Lluc, documentat des de 1638 ; per cert que aquesta via de comunicació havia estat tancada per els propietaris de Solleric però gràcies a que l’Ajuntament d’Alaró ha fet la seva feina, que no és altra que defensar un bé públic, aquest ha estat recuperat i restaurat, passant a formar part del GR- 221. Ja podrien altres ajuntaments prendre exemple i defensar el patrimoni públic i no els interessos d’uns particulars barruts. Seguim l’itinerari i arribam a un tram empedrat on se pot apreciar la bona feina dels margers del Consell que n’han restaurat part.

Està perfectament retolat amb les indicacions: Solleric i Tossals Verds. Al poc, passarem una barrera que i mig quilòmetre després, una altra més que tancarem. Just després creuarem el Torrent de Solleric, lloc d’anteriors aventures, on podrem admirar un dels molts elements etnològics que perduren en la Serra de Tramuntana. Es tracta de l’empedrat del llit del torrent, amb les pedres col·locades a la nostra esquerra, anomanades passadores, que facilitaran el pas si el torrent va crescut.

El camí prossegueix, en lleugera costa amunt, deixant a la dreta una desviació que no haurem de prendre. Arribarem així a la finca de Solleric després de creuar una barrera que per descomptat deixarem tancada. Amb la casa a la nostra dreta creuarem una barrera més i prosseguirem per camí asfaltat sense fer cas d’una desviació, també asfaltada, que apareix a la nostra esquerra. Està perfectament senyalitzat tot el tram.

Entre oliveres arribarem al coll de Corona i a la Placeta d’en Sion, una petita construcció, amb una preciosa cisterna, que serveix de refugi de caçadors i que deixarem a l’esquerra. El camí prossegueix, ara en descens encara que no hem de anar per l’asfalt sinó per una sendera senyalitzada que observarem a la nostra dreta i que ens permetrà atallar entre les oliveres parteix del camí. En general la ruta prossegueix, molt evident, vall a baix deixant a l’esquerra una desviació (veurem en ella una casa en ruïnes denominada sa Casa Nova) que no haurem de prendre. El descens, molt agradable, conclou en una barrera de fusta al costat del Torrent d’Almadrà. Creuem la barrera i el torrent (aquesta vegada per un pont) per arribar al camí asfaltat que des del Clot d’Almadrà puja fins al refugi. Ho prendrem a l’esquerra atallant segons les senderes habilitades mitjançant balises de fusta fins arribar al refugi de Tossals, tancat al públic, encara que les obres sembla estàn acabades.

Per dinar feim ús de la porxada amb companyia d’uns agradables ases, però com el temps no pinte bé, en donam presa per retornar el camí, però es inutil, l’aigüa ens agafa de plé. En arribar al cotxe no hi ha temps per xandis, aviat a casa a canviar-nos de roba.

416. D’Orient a Alaró pel Pas de s’Escaleta

Publicada en 25 de enero de 2015 de Xisco

Data: 19-1-2015

Dificultat; fàcil

Distància recorreguda: 4,4 Km.
Durada:: 3’30 h.

D’Orient a Alaró pel pas de s’Escaleta

Estem instal·lats en una casa d’Orient aprofitant el pont de Sant Sebastiá, així que la ruta d’avui forma part de les activitats que estem realitzant aquests dies.

La ruta inicial via de ser Orient-pas de s’Escaleta-Alaró, però el mal temps i les pluges ens han obligat a fer importants canvis per lo que finalment em agut de pujar al Castell d’Alaró. Però vos decriure una altre ruta del mateix lloc, partint des d’Alaró pel camí de Ses Artigues a Orient

L’excursió s’inicia a Alaró, al barri dels Damunt i pel carrer de Son Duran, segueix el curs del torrent de S’Estret, contínua pel pas de S’*Escaleta cap al serral de la Talaia de Cals Reis i Puig de Ca Llenderina, acabant en Orient.

En aquest recorregut,el viatger podrà visitar part de l’antic sistema hidràulic d’època andalusina que proveïa al poble d’Alaró.

Iniciant la marxa al barri dels Damunt, el punt de partida pot ser la popular plaça de Cabrit i Bassa, presidida per un element que proporciona pistes del sistema de conducció de les aigües que travessa tot el poble: una cisterna amb bomba manual de ferro que ja no està en ús. Camí a dalt, finalitzada ja el carrer de Son Duran, amb el torrent a mà dreta, i deixant enrere les cases de Ca Corona, passem enfront de les cases de Sa Font des Jardí, acostar al llit. Est és el primer del sistema de deu molins fariners moguts per aigua ques’incorporen al sistema de la Font de la Vila, i que rebien el nom del seu propietari: Sa Font, Ca na Fara, Són Borràs, Són Bieló, Són Vidal, Són Tugores, Són Berní, Són Ibert, És Molinás i Bànyols. Al segleXVII també es coneixia a aquesta font, com la font dels Molins.

La construcció que protegeix el molí de Sa Font és de planta rectangular i feia les vegades de torre de defensa a més de molí de gra. Continuant camí, poc més amunt apareix un gran dipòsit descobert que sorprèn per la seva grandària, es tracta d’una construcció moderna amb una capacitat de 5.500 m3 (2008). Edificat per la Comunitat de regants de la Font de Ses Artigues, es nodreix de la mateixa deu. Prop del dipòsit esmentat, es troba la finca de Ses Artigues, de la qual pren el nom. Les aigües de la font es conduïen a través d’una sèquia descoberta -actualment canalitzada fins Alaró, aquestes recorrien tot el centre urbà fins a finalitzar el seu traçat en la hisenda de Son Fortesa.

Prosseguint el camí, i deixant a mà esquerra les cases de Ses Artigues, s’observa que ha perdut gairebé íntegrament l’empedrat i s’ha reconvertit en una pista de formigó. La via va ascendint per una zona bancalada, sense allunyar-se a cap moment el llit.

Els bancals d’aquesta zona es deu a la parcel·lació de terres comunals entre el 1673 i 1674 per un incendi que va devastar la *Comuna de s’*Estret. Els bancals són rudimentaris. La ruta segueix, sense pèrdua, vall a dalt, aconseguint s’Estret, una angostura natural de la vall, que dóna nom al torrent que acompanya al viatger durant part de l’excursió.

Travessat s’Estret, haurà de fer front a unes corbes tancades i una micaq empinades. No s’ha d’abandonar el camí, fins a passar la finca de Ca na Magdalena. Deixant la barrera a mà esquerra, des de la qual arrenca el camí privat cap a les cases, seguint el camí original i a poc més de 100 m, s’obre una senda a l’esquerra. Les fites, alguna que una altra marca vermella i fins i tot el nom d’Orient marcat sobre el formigó, proporcionen pistes del camí a seguir. S’abandona doncs el camí transitat fins al moment i el caminant s’endinsa per la sendera de s’Escaleta, l’antiga via de comunicació a peu entre Orient i Alaró.

Seguint el rastre de les marques , s’aconsegueix el Pas de s’Escaleta, un pas construït en un punt de certa dificultat per al trànsit dels veïns, per la qual cosa es va aixecar una paret de pedra, a la qual es van afegir esglaons de pujada a forma d’escala.

Superada aquesta gola, al poc s’entra de ple a una planicie envaïda per un humit alzinar, que ha estat explotad rigurosamente durant segles pels carboners de la zona. D’això són evidència, la gran quantitat de barraques –construccions senzilles on s’acollien els carboners- i les restes de les carboneres o rotllos de sitja escampats per la zona.

Com més s’avança, més pla és el camí, fins que s’aconsegueix a Sa Plana, un serral molt obert cap a la Vall d’Orient. Aquesta esplanada és un punt de trobada de nombrosos camins que porten fins al poble d’Orient o de tornada a Alaró. Al final del serral, s’obre davant el senderista la vista de la vall d’Orient, un llogaret de poc més de 40 veïns d’un innegable encant que atreu a gran quantitat de visitants tot l’any. Se segueix el passatge i s’enllaça amb una calçada del suficient ample per a l’entrada i sortida de carros, segurament per facilitar l’extracció del carbó. Es continua la baixada que s’endinsa en Orient, ja en el municipi de Bunyola. El camí, a trossos empedrat, pansa per una *surgencia denominada la Fonteta i connecta amb la carretera de *Orient, en el punt kilométric 11,2. Per tornar a Alaró, es pot retrocedir pel camí descrit, tornant per la mateixa via.

415. Torrent dels Barrancons

Publicada en 25 de enero de 2015 de Xisco

Data: 18-1-2015

Recorregut esportiu: 350 m.

Desnivell: 270 m.

Ràpel màxim: 34 m.

Cordes utilitzades: 2 x 40 m.- i 2 x 20 m.

Torrent dels Barrancons

Estem instal·lats en una casa d’Orient aprofitant el pont de Sant Sebastiá, així que el torrent d’avui forma part de les activitats que estem realitzant aquests dies.

Abans de començar haig d’informar que per fer aquest torrent comptem amb el permís de la propietat, ja que prèviament hem cridat al telèfon de D. Fernando que ens ha autoritzat a passar i descendir el torrent, encara que ens ha demanat que informem que el torrent no està permès fer-ho.

Autoritzats a passar la barrera i una vegada en la finca ens dirigim per la carretera en direcció a les cases de Comasema passant de llarg per ella cap a l’aparcament i des de allà agafem un antic camí que ens conduiria al coll des Bosc. Als 2′ d’haver deixat l’aparcament travessem el torrent dels Barrancs que finalment s’adjunto amb el de Solleric, just on hi ha uns rètols que ens indiquen la direcció que hem de prendre si anem al Puig del’Ofre, el barrancons o cap a l’altre costat al Puig de sa Rateta i a l’embassament de Cúber. Nosaltres hem de seguir el cami de cabra que indican els Barrancons durant uns 45′, que ens pujaria al Puig de l’Ofre. Una vegada a dalt hem de situar-nos prop de la font des Broll i la paret de pedra que limita els termes municipals de Bunyola i Sóller ja que allí comença el recorregut del torrent.

El descens comença amb tres salts seguits,un de 5 un tobogan d’11 i un altre salt de 8 m. amb gorguet molt estret amb cabuda solament per 2 persones que ens col·loca en la capçalera del tobogan – la llengua- més llarg del recorregut de 34 m.amb àmplies vistes a la vall d’Orient. Després li segueixen diverses desgrimpades curtes, un salts de 15, 10, 5 i un altre de 30 m., li segueixen uns altres d’entre 4 i 10 m. excepte un de 25 m. arribant així a la part final que després de caminar pel tàlveg uns 10′ passem per sota d’un pont de pedra damunt del qual passa una canaleta per dur aigua cap a Comasema.

413. Tira Tira al Morro d’en Pelut, pel pas des Forat.

Publicada en 25 de enero de 2015 de Xisco

Data: 10-1-2015

Amb Tira Tira al Morro d’en Pelut per……..

Avui pujarem al morro d’en Pelut amb en Rafel de Can Renou per un lloc molt muntanyer al límit del muntanyisme i l’escalada, probablement uns dels programes més espectaculars que mai s’han fet i fins aquí puc xarrar fins que el programa s’hagui emés.

412. Puig de sa Trona i Serra dels Teixos

Publicada en 25 de enero de 2015 de Xisco

Data: 3-1-2015

Puig de sa Trona de 1.061 m. i Serra dels Teixos de 1.259 m.

En la ruta d’avui i en disposar d’un sol vehicle optem per deixar-ho en l’aparcament del refugi del Gorg Blau, i des d’allí caminem per la carretera fins a la font del Noguer. Aqui comença veritablement la ruta per la sendera GRE-221 la que transcorre pel costat de la canonada d’aigua. Seguim per la sendera durant uns 35′ fins a arribar al pont de formigó i que si seguissims ens duría a la font del Prat i a Tossals Verds, però nosaltres no ho feim i prosseguim al costat de la canonada amb direcció a s’Arreplegada.

Als 6′ aproximadament abandonem la canonada per endinsar-nos en un encinar amb forta pujada, travessarem una paret seca continuant ascendint per una rosseguera fins a la seva màxima altura arribant a una altra paret seca a la nostra esquerra, la travessem, ens trobem a una cota de 880 m., sortim de l’alzinar apreciant les meravelloses vistes que ens ofereix el pati, als nostres peus el ambassament del Gorg Blau,, enfronti el sempre imponent puig de ses Vinyes de 1.108 m., darrere el gran puig Major de 1.436 m, continuem direcció N. sense amb prou feines perdre altura i a pocs metres per sota de la cresta de la serralada de sa Trona.

Es tracta d’un lloc privilegiat per admirar la grandiositat de la vall d’Almallutx, prosseguim el recorregut a gairebé 900 m. d’altitud fins a arribar a la base del puig de sa Trona d’1.061 m., ara es tracta de superar el fort desnivell que ens conduirà al cim per la seva cara ES.
El cim una expléndida balconada sobre el gran comellar des Prat i per veure la gairebé totalidat de la serra dels Teixos, el puig de ses Basstes d’1.212 m. i el puig de Massanella d’1.365 m.

Bon lloc per berenar, fer unes fotos i descansar uns minuts. Reiniciem la ruta descendint pel mateix lloc que hem pujat fins a aconseguir el serral que ens situa a l’inici de l’ascens a la serra dels Teixos.el ascens ho fem en zigazaga per una canal de graveta fins a aconseguir la part superior. Seguim ja amb terreny mes pla seguit d’altres ascensos i per l’àmplia serralada.

Sembla un miracle, però no, el dia que ens acompanya és tan diàfan i tan pur que es poden veure amb tota claredat les muntanyes de Barcelona probablement siguin les de Montserrat d’1.236 m.

Transitem per terreny cobert de càrritx i roques, ascendint per la cresta fins a aconseguir el tram mes estret de la serra de 1,5 m. d’ample que ens permetrà aconseguir el cim d’1.259 m.

Als nostros peus tenim el coll des Prat al que hem de descendir i on buscarem un bon lloc per menjar-nos el bocata, no és tasca fàcil perquè el terreny encara està cobert de neu.

Avui el menú és especial, en Juan ha duit una llonganissa de cinc estrelles i un pa moreno boníssim, l’acabar ens recompensem amb una xocolata calenta i un cafetet recent fet.

El dinar ens ha portat bastant temps, per la qual cosa em de posar-nos en marxa rapidament perquè ens queda un llarg trajecte de tornada.

Ens dirigim al coll del Telegraf, de vegades amb certa dificultad per la neu i fins i tot petites plaques de gel. Una vegada en el serral seguim el descens per la coma del Pixarell sota el muralló a la nostra esquerra de la serra dels Teixos i el Frontó de sa Mola d’1.006 m. a l’ nostra dreta. Hem d’arribar a la seva part final en una petita pineda on s’inicia un fort descens per un alzinar que ens portaria fins a la embotelladora de la Font Major, però no hem d’arribar a ella. La forta baixada la realitzem sempre pegats al muralló de l’esquerra, fins a arribar a la base del puig des Castellot d’en Coll de 833 m. assenyalat amb fitas que ens guiaran en forta pujada fins al coll des Castellot i als pocs metres ens trobem de nou amb la canonada d’Emaya. Arribat a aquest punt tenim dues opcions; una seguir per la cananonada direcció S (esquerra) fins a arribar al punt d’inici ( pont formigonat), i l’altre opció seguir NO (dreta) seguint la canaleta que després es transforma en tuberia. Nosaltres escollim aquesta segona opció. La nit se’ns ha caigut al damunt així que comencem a descendir al costat de la tuberia.

Arribat al seu final, l’abandonem i seguim descendint per zona de àrritx fins a arribar prop de la vorera de l’embassament per terreny molt incòmode fins a arribar a la presa.

Ara ja només hem de recórrer el tram per carretera fins a arribar a l’aparcament on tenim el cotxe.Donant així per finalitzada aquesta ruta tan interessant.

« Página anterior

Grup de Muntanyisme

Category Archives: Rutes 2015

435. Serra des Pas d’en Bisquerra, pel pas des pi de ses Bragues.

434. De sa Calobra a Cala Tuebnt pel Pas d’en Maiol i Pas des Cocó

432. Torrent del Racó d’en Vives

431. Ultra Trail Serra de Tramuntana 2015

430b. Pas de ses Argolles

430a. Torrent Clot de l’Infern, sortida per Pas de ses Argolles

Torrent del Clot de l’Infern i sortida pel Pas de ses Argolles

429. Puntals de Planícia pel pas de Son Sanutges i de s’Escletxa

428. Canal Volat des Voltor

AVÍS IMPORTANT: !! ACTUALMENT ESTÁ DESEQUIPAT. NO TÉ ANCORATGES !!

426. K-21MALLORCA 2015

425. Pas d’en Biel o pas del Rost del Salt i Cingle de ses Pomeres

PAS D’EN BIEL I CINGLE DE SES POMERES

Ho setim. Perm problemes técnics No podem oferir la descripció,

424. Bec de Ferrutx pels passos d’en Gil i de Candeler

423. Torrent de l’Assarell (integral)

422. Avenc des Clot des Sero i avenc de sa Moneda

PTERIDÒFITS I BRIÒFITS DE LES CAVITATS DE LA
SERRA DE NA BURGUESA Endins nº 34:69-86 2010.
CAVIDADES DE LA SERRA DE NA BURGUESA
ZONA 1 : S’HOSTALET, Endins n.’ 17-18. 1992.
RECERCA PRÒPIA.

421. Puig de na Ferrana i de sa Fita del Ram, pels passos d’en Gotleu i des Cego

420. Volta a Tossals per sa canaleta de Solleric

418. Cova de cal Pesso

417.GR 221 Camí de Solleric; Orient – Refugi Tossals Verds 525 m.

416. D’Orient a Alaró pel Pas de s’Escaleta

415. Torrent dels Barrancons

413. Tira Tira al Morro d’en Pelut, pel pas des Forat.

412. Puig de sa Trona i Serra dels Teixos

Grup de Muntanyisme

Torrent del Clot de l’Infern i sortida pel Pas de ses Argolles

AVÍS IMPORTANT: !! ACTUALMENT ESTÁ DESEQUIPAT. NO TÉ ANCORATGES !!

PAS D’EN BIEL I CINGLE DE SES POMERES

Ho setim. Perm problemes técnics No podem oferir la descripció,

PTERIDÒFITS I BRIÒFITS DE LES CAVITATS DE LA SERRA DE NA BURGUESA Endins nº 34:69-86 2010. CAVIDADES DE LA SERRA DE NA BURGUESA ZONA 1 : S’HOSTALET, Endins n.’ 17-18. 1992. RECERCA PRÒPIA.

PTERIDÒFITS I BRIÒFITS DE LES CAVITATS DE LA
SERRA DE NA BURGUESA Endins nº 34:69-86 2010.
CAVIDADES DE LA SERRA DE NA BURGUESA
ZONA 1 : S’HOSTALET, Endins n.’ 17-18. 1992.
RECERCA PRÒPIA.