Coves de la Marina de Llevant

 

Circular: Sí.
Distancia total de la Actividad: 6 km.
Tiempo total Actividades, incluido interior cuevas: 5 horas.
Altitud máxima: 46 m.
Altitud mínima: -64 m.
Desnivel positivo: 179 m
Desnivel negativo: 84 m.

 

 

 Cova de na Dent, Cova dels Xots, Cova des Pont, Cova des Moro de Cala Falcó.

 

Les coves que visitarem avui s’havien condicionat per promocionar la visita en el marc de l’Exposició Agrícola i les Fires i Festes de Manacor, de setembre de 1897. L’obra Las Cuevas del Pirata de Manacor (Mallorca). Guia y descripción de sus principales maravillas (1905) cita les vuit coves que formen el conjunt (cova des Pirata, cova des Pont, cova dels Xots, cova de sa Ferrada, cova des Moro, cova de cala Falcó, avenc d’en Fumat i avenc des Camp des Pou), descriu sobretot la primera i conté informació pràctica sobre accessos, hostals, guies i preus. No falta una mostra de la visió immobiliària dels mallorquins quan afirma que amb una mínima inversió podria transformar-se la cova de cala Falcó en una residència estival.

Sa Cova des Pirata i sa Cova des Pont eren conegudes des d’antic, això podria quedar corroborat per un grafit trobat a la Rotonda de los Monumentos en el que apareix la data 1614; però no fou fins al magne esdeveniment de la fira del 1897 que foren habilitades per a la visita turística.

El topònim de la cavitat al•ludeix a una llegenda que fa referència a un famós pirata ferit que trobà refugi en aquesta cova, tot esperant de poder-se reunir amb els seus companys. Segons informacions d’en Toni Pascual, les persones de molta edat de Manacor coneixen la cavitat amb el nom de cova de ses Vistes. Segons diu el Corpus cavernario mayoricense. De J.A. Encinas

Cova de na Dent

Avui tornem al llevant de l’illa, concretament a s’Estany d’en Mas, conegut turísticament com a cala Romàntica. Deixam els cotxes a l’aparcament de la cala i la travessam per l’arena, embassada quan plou molt, ja que constitueix el final del torrent dels Morts ó torrent de la Marina. Només començar a la dreta passarem per davant l’hotel Riu Romàntica on a prop surt un tirany que enllaça amb el que farem i per on tornarem.

Continuem caminant per l’arena anant a cercar el lateral Sud ( dreta), on comença el tirany, que vora mar, ens conduirà fins a cala Falcó. Arribat quasi a la mar veurem a la nostra dreta una roca amb escalons picats per on i amb l’àjud de les mans ens enfilarem al capdamunt i seguirem el tirany al més a prop que puguen de la vorera de la mar. Hi ha multitud de tiranys però tots arriba’n al mateix lloc.

Prosseguim mantenint l’altura sobre el penya-segat, passarem per les restes d’una caseta, lloc conegut com a es Frontó des Molar. Damunt el penya-segat, gaudim d’una vasta panoràmica, amb la torre del Port de Manacor a l’esquerra i Cales de Mallorca a la dreta; a baix, observam un escull.El tirany continua a certa altura damunt la mar i a uns vint-i-cinc minuts, arribem a la boca disforja d’una gran cova, en forma de balma, anomenada la cova de na Dent, que s’obre sota els nostres peus, de cara a la mar, a la que podem veure diferents vies per practicar l’escalada. Les característiques d’aquesta cova són; planta el•lipsoide, eix principal Est-Oest de 46 m, transversal de 23 i un desnivell de -8 m. Forma tres àmbits subterranis diferenciats. Un minúscul i comunicat amb altre veïnat i major. Ambdós situats fins el fons de l’espaciosa sala, amb accés per un angost corredor artificial. Una i altre pogueren servir de sepulcres col•lectius prehistòrics. A l’interior s’observa l’existència d’un sostret amb cal derivada d’intenses cremacions funeraries, d’època talaiòtica.
Prosseguim la nostra ruta per anar a cercar la cova –

Després de la cova de na Dent, continuam per la part alta de la costa, abocada a la mar, i podem veure davant la nostra posició la cova dels Coloms, a l’altra costat de cala Falcó. Just a la nostra esquerra, davall el penya-segat, es troba la cova des Moro, una cavitat de gran interès paleontològic i arqueològic, què no visitem ara mateix, la deixam per el darrer, ja que és un bon lloc per dinar i descansar.

Cova dels Xots

Així que continuem direcció a la cova dels Xots, una cova que quan plou fort cor un torrent al seu interior arrossegant molt de fang fins al seu petit llag final. Per això ens vàrem posar de fang fins a les orelles debut a les intenses pluges dels darrers dies.

La cova té una sala de 24 m de desnivell i més de 48 m de diàmetre

S’entra des del fons d’una depressió i del terreny que hi ha al costat d’una paret de partió amb els camps d’ametllers. Curiosament l’entrada està tancada per una paret seca i la baixada es fa per tres escalons de pedra. El recorregut, s’inicia a través d’una entrada de 10×1,30 m. Mentres anam avançant vorem a la nostra dreta una cornisa a baix altura i mig metre d’amplària que arriba fins que sa sala comença a descendir. La cornisa es pot visitar de manera circular poguen veure la cova des de la part més alta.

Continuem avançant fins a arribar a un desnivell que superarem amb una desgrimpada relliscosa. A partir d’ara entrem din un fangar fins arribar per un embut al petit llag de 1,5 m de fondària, en el que no es veu res per lo torba que està s’aigua.

Cova des Pont

Aquesta ja l’aviem visitada anteriorment, però com hi havia companys que no, hi varem fer una aturedeta fent tot el recorregut, ja que valia la pena veure el pont i els llacs.

S’obri a l’exterior per una boca d’esfondrament, amb 7 m de desnivell d’enderrocs, que se salven amb el pont que dóna nom a la cavitat (TRIAS i MIR, 1977).
Destaca la sala Gran i el llac Victòria.
Des de la boca d’entrada, en direcció N es desenvolupa la sala Gran, de 70 m de llarg i 40 m d’amplària, fins que s’arriba al llac des Carbonat situat al NW (de 575 m²) i al llac Ras al NE (de 725 m2). Aquí la distància de la part aèria, entre els extrems dels dos llacs supera els 80 m, amb una alçada del sostre entre els 7 i 9 m. Les colades pavimentaries i estalagmites recobreixen gran part del pis de la sala.

Llac Victòria Amb una superfície de 575 m², de gran vistositat, on hi destaquen el gran nombre de formacions estalactítiques. Pel que fa a la seva superfície és de 575 m². Es va tancar en temps relativament recents amb un mur de marès i una reixa de ferro per evitar el deteriorament dels espeleotemes per part de visitants desaprensius, però a hores d’ara la reixa és oberta. Genèticament és la perllongació de l’esfondrament que ha generat l’entrada a la cavitat, que arriba fins al llac, 33 m per davall del nivell del terreny. A l’E del llac s’obri la connexió subaquàtica d’uns 30 m fins al llac Nou i a l’W prossegueix de cap a la cova de sa Piqueta. A les parets de l’W del llac, sota les aigües, hi són presents nombroses morfologies de corrosió, en forma de penjants, pinacles, tupins, galeries iniciadores i envans. Els espeleotemes són abundants en forma d’estalactites amb helictites superposades, estalagmites que recobreixen els blocs del fons del llac, així com recobriments freàtics subactuals i paleonivells situats a +2,1m.

Tota aquesta zona de costa va tenir antigament presencia militar per controlar les naus enemigues, formant part del sistema defensiu de Mallorca. A el que fa referencia al pont que dóna nom a la cova des Pont es degué construir per facilitar l’aprovisionament de l’aigua a la tropa destacada a prop; tal vegada obra militar tardomedieval.

El que sorprèn de l’obra ( pont ) es que no quedi memòria ni de quan ni de per què es va fer. Ni tan sols queda cap llegenda que en faci referència. La cita més antiga és d’ESTELRICH (1897) que indica que a la seva època ja no quedava memòria de qui l’havia fet, i que s’havia construït per a poder entrar les ovelles a sestar. MARTEL (1903) diu que el pont era fet pels moros; això no és més que una prova de què el poble havia perdut tot record de qui l’havia bastit.

Nota. La major part d’aquesta informació s’ha tret de la revista ENDINS, núm. 29. 2006, ENDINS, no 24,2001 i del Corpus cavernario mayoricense de J.A. Encinas.
Tornem enrere i ens dirigim a visitar la

Cova des Moro de Cala Falcó

En el nivell més superficial es va recuperar un conjunt de materials arqueològics fàcilment identificables com a material d’època islàmica, safes, llànties, atuells per cuinar, ceràmiques, etc.., inclòs restes de Myotragus

Així, d’acord amb les restes materials recuperades i a les datacions radio carbòniques realitzades, es documenten tres fases principals d’ocupació de la cova. Per ordre cronològic, la primera d’elles se situa al tercer mil•lenni cal BC, una segona és del mil•lenni següent, mentre la tercera correspon a període musulmà. El darrer episodi d’ocupació intensa és el dels musulmans que s’hi refugiaren amb el seu aixovar durant la conquista cristiana de l’illa (1229-1232).

Com a primera providència podria suposar-se que es tractava d’una ocupació semblant a la d’altres coves mallorquines que sempre s’han identificat com a ocupacions temporals de refugi de les poblacions musulmanes que fugien de les tropes feudals de Jaume I que anaven ocupant l’illa de Mallorca des del setembre de 1229.

Ha estat un dels jaciments arqueològics i paleontològics que es troba actualment abandonat. Es tracta d’una cavitat situada a la vorera de la mar, amb les entrades obertes horitzontalment al llarg d’un penya-segat fortament erosionat. Està formada per una gran sala, dividida en diversos àmbits per formacions estalagmítiques (TRIAS, 2000).

El que més crida l’atenció es l’entrada de construcció ciclòpia amb forma de corredor situada en una de les entrades, ja que en té una altre a tans sols 5 m de dimensions molt més reduïdes.

 

 

veure fotoswikiloc75

Cova de Cornavaques

 

 

 

 

 

 

Cova de Cornavaques

 

Una cova en un lloc perdut de la Serra de Sant Vicens ( a prop de la Serra de Cornavaques), on destacan formacions estalagmítiques, i sobre tot les anormes àrrels solidificades que penjen del sótil. Cal destacar les marques dels diferents nivells d’aigua que anat deixant en el llarg dels anys.

En situem a la ctra. de la Cala de Sant Vicenç i aproximadament al Km-1 a una ampla corva podem deixar els cotxes a la vorera. Just davant tenim l’entrada del camí amb les cases de Can Vich, es un camí que travesa varies finques. Noltros el seguirem fins arribar a les barreres de Can Nicolau, ( quasi el final) on l’abadonarem per ficarnos dins el torrent.

Remontarem el torrent, de talveg fàcil, fins traspasar la segona barrera basculant que també fà de partió. Aquí tenim dues opcions; a) La que noltros agafarem que és seguir el torrent durant uns dos-cents metres i sortir grimpant per la dreta, que no aconsallem, i la b) molt més fàcil, que és girar lleugerament a la dreta amb direcció a un gran pi, per després seguir les fites que posarem ( de tornada) fins arribar al primer puxet on al cim hi ha un tancament de pedra, probablement talaiotic. Des d’aquí tenim una àmplia panoràmica del torrent i de per on em d’anar, seguirem primer amb un lleu ascens, i en algún moment per un antic cami empedrat i molt espenyat, que poc a poc es convertirá amb una pendent molt forta. No em d’arribar a dalt de tot, sino que cercarem la cota 280 m. i ens mantendrem tot lo que poguem en ella i paralel al torrent proseguirem per un terreny molt incomode fins arribar a la cota 302 m. just damunt on el torrent es divideix en dues torrenteres, aqui i davall una gran mata està l’entrada de la cova.

L’entrada es petita i sa supera amb una petita desgrimpada, només haver cominat uns pocs metres ens trobem una gran colada d’uns 6 m. d’altitud que ens impedeix el pas, té una corda posada però no arriba abaix i està embullada però gracis a una branca que trobarem le varem poder davallar. Si no aguesim pogut no agues quedat mes remei que escalar. Remontem el primer obstacle que ens conduiex a un petit pasadis per tornar davallar rapelant la colada per l’altre costat també d’uns 6 m.

Continuem per sales espectaculars amb grans formacions estalagmítiques, que constituexen una curiositat geologica ( gours, enormes colades, formacions estalgmitiques i altres morfologiques considerades mes del descens de barrancs ( tobogans, cascades) i no diguem d’uns quans pous que no explorarem. Fins arribar a la gran sala on sa vista ens du cap a les grans arrels de decenes de metres que penjen del sótil, lo més impresionant de la cova, que esperem el civisme les perdurin perl mols segles.

Continuem per la cavitat i pugem una colada-tobogan d’uns 8 m. que ens situarà a la part alta, motem les plaques per arribar a l’embut, un petit forat que just hi cap una persona que ens baixa a la sala inferior de la cavitat fent un volat per damunt una gran colada. Des d’aquí arribarem a la sala des fang, feim les fotos i tornem a pujar. No tenim més temps.

Material utilizat: 2 cordes de 20 m. i 1 de 60 m.

Coordenades datum: 501991 – 4418306

Altitud: 302 m.

 

veure fotoswikiloc75

Cova des Marbre o d’en Rote

 

Circular: no
Distancia total recorrida : 7 km.
Tiempo total, incluido interior cueva: 6 h.
Altitud máxima: 439 m.
Altitud mínima: 355 m. (interior cueva -85 m.)
Desnivel Positivo: 76 m.
Desnivel negativo: 99 m. + (-85 m interior cueva.)

 

 

 

 

 

 

 Cova des Marbre o d’en Rote ( Coma de s’Àliga – Mirador d’en Alzamora)

 

Sortim de Palma direcció a l’antic Centro de Instrucción de Reclutas (CIR-14) on agafem la Ma-1043 direcció al coll de sa Creu, continuem fins al coll des Vent i en el km-6,200 aparquem el cotxe a la vorera i continuem caminant dos cents metres per la carretera fins al km-6,400 on hi ha unes barreres i el començament de la pista que agafem. Al pots minuts passarem per davant un dipòsit d’aigua, la pista es àmplia, prosseguim i traspassem un cable que travessa la pista.

Arribarem a un encreuament, no feim cas a la pista de l’esquerra i continuem SW, tot seguit topen amb una altra pista a l’esquerra que descartem perquè duu al coll des Pastors, continuem recte on la pista s’estreny. Passarem per una torrentera on la vegetació és molt espessa la pista passa a tirany, passarem per devora un forn de calç en molt bon estat, continuem amb lleugera pujada fins a dalt del pla d’en Palerm que dóna nom a la cova d’en Palerm que sa situa a tants sols dos metres a una corba de 45º. Continuem i traspassem una segona torrentera amb abundant vegetació. Arribem a un altre encreuament, descartem el cami de l’esquerra que ens duria al coll des Pastors i continuem W, on ja podem veure la silueta del mirador d’en Alzamora situat al Puig d’Àliga de 439 m.

Uns metres abans d’arribar al mirador neix un tirany amb direcció S que en forta davallada per la coma de s’Àliga, ens duu fins a la boca Nord de la Cova, una de les quatre cavitats que formen el conjunt d’aquet sistema ( Sistema Sud, cova Nord, avenc de Mármol I i avenc de Mármol II). No entrem a la boca Nord, perquè l’entrada que ens interessa està 23 metres me avall. Em de localitzar una estaca de ferro clavada al començament de el que pareix una curta torrentera i per on davallarem que ens situa a una esplanada on trobem la boca Sud de l’entrada a la cova a 350 m.
En arribar el que primer ens crida l’atenció és l’aire molt fresc que surt de la cavitat, tot un regal.

Ens preparem i ens endinsem a una de les Coves més profundes, amb els seus -85 m, de tota la serra de na Burguesa o serra de Porto Pi com sa li conexia antigament.

La primera sala anomenada de la Falzilla perquè hi neix la planta Adiantum capillus-veneris ” la culantrillo de pozo”, que te propietats medicinals. Es un excel•lent emulgent, amb efecte antiinflamatori, També serveix com a desintoxicant en casos d’etilisme fins i tot per sa faringitis, bronquitis, catarros, etc…

Després ve una rampa a l’esquerra que superarem sense dificultat fins a una sala, Després ve la part més estreta que s’inicia amb un embut doble. La primera part la desgrimpam anant mol alerta a no posar el peu a una formació de la dreta que té un xap i pareix a ser que es mou, el que podria ser perillós. Superat aquest primer tram del pou de s’Embut, ve el més estret de tots, el pou inferior per on ve just passar-hi. Per davallar no tindrem dificultat però per pujar millor ajudat per una cora que hàgim deixat prèviament.

Després ve la zona anomenada Sa Rampa de fort desnivell, hi on és podem veure formacions de gran bellesa.

Per la part baixa iniciem el descens a la Sala de ses Columnes, primer superem un caos de roques, la sala de ses Columnes de 35 m de longitud per 25 m d’ampla. A la part més baixa s’hi troba el bosc de ses columnes, un lloc espectacular, amb columnes de més de 20 m i alguna de diàmetre monstruós.

Després ve l’accés a la part més baixa amb el pou dels Tres Forats i la Galeria dels Graffittis a -77, després si volem accedir a la part més profunda -85 m ho haurem de fer superant un pas molt estret.

Després d’admirar tanta bellesa iniciem la tornada fins a la sortida.

Després ens dirigim al mirador d’en Alzamora per menjar i descansar una mica a l’ombra d’un pi. Una altre variant per arribar al Mirador es que que varem fer a l‘any 2009 

Mirador: Es troba en el cim del Puig de s’Àliga (439 m.). La costrucció és de planta rectangular (8m. x 6m. aproximadament), amb coberta d’un vessant i portal que s’obre a la façana orientada al nord-oest, sobre la vall de Benátiga coronat pel puig del mateix nom de 375 m. Amb expléndidas vista sobre la localitat de Calvià, sa mola de s’Esclop (928 m.) i el puig de Galarzó (1027 m.),costa de Calvià, Calvià, es Capdellà, s’Esclop, Galatzó, Serra des Puntals, mola de Planicia, etc.  En el seu interior un banc de pedra que recorre la major part del perímetre. A l’interior, desfigurat, destaquen les restes d’una llar , en l’angle de llevant, i un banc de pedra interior. A principis dels anys 90 del segle passat s’havien de realitzar obres de restauració, però finalment no es van dur a terme. Actualment presenta un estat de ruïna total.En el que queda de la porta d’entrada es pot veure, en el sòl, les restes d’una placa en la qual es llegeix: “FOMENT DE TURISME, MIRADOR ALZAMORA. INAUGURAT EL DIA 19 ABRIL 1931”.

 

 

veure fotoswikiloc75

Cova dels Diners

 
Distancia total entre cuevas: 9.4KM.
Tiempo total actividad: 6 h.
Tiempo interior cueva dels Diners: 3 h.
Tiempo interior cueva de Genovesa: 1 h.
Altitud máxima: 115 m. (cima puig tovell)
Altitud mínima: -60 m. interior cueva dels Diners.
Desnivel Positivo: 182 m.
Desnivel Negativo: 154m.

 

 

 COVA DELS DINERS i COVA GENOVESA O DE S’AIGUA.

 

La Cova dels Diners es una cavitat situada a Son Carrió, concretament en el Puig de son Tovell possessió establerta entre 1885 i 1893.
Son Carrió és un nucli de població que pertany al terme municipal de Sant Llorenç des Cardassar. Abans de la Conquesta, Son Carrió era conegut com a Cuyabelig. El 17 d’abril de 1876 fou erigit en llogaret, amb el nom de Sant Miquel.

Ens dirigim cap a Manacor, prenem la via de cincunvalació fins a arribar al desviament de la Ma. 4021 direcció a Son Carrió. A l’entrada del poble veurem a la dreta el bar Can Jeroni, prenem el carrer ( dreta) direcció Porto Cristo / S’Illot, fins a enllaçar amb la Ma.-4024 que agafem, en arribar a 1,300 km de recorregut des de la sortida de Son Carrió ens creuarem amb el cami de son Tovell,ho agafem a la seva esquerra, a 500 m. arribarem a l’entrada d’una petita urbanització ( esquerra), just enfront de la finca Puig Pedregós. Un camí ascendet asfaltat en mal estat amb un cartell que indica camí privat  sense sortida ens duria fins al seu final amb una barrera metalica tancada que es pot creuar per la seva esquerra, seguim per l’asfalt uns 6 m. on a l’esquerra surt un tirany descendent durant uns 20 m fins a arribar a l’entrada de la cova.

La cavitat té dues entrades, una tancada amb varetes de ferro el que impossibilita el seu accés, i l’altra entrada es realitza per una obertura rectangular. S’accedeix desgrimpant a través d’un petit pou que ens donarà accés a una gatera fàcil i seguidament a una petita sala. A partir d’aquí cal anar ascendint fins a la part més alta per arribar a la major sala que forma un espai global i on s’arriba fins a la profunditat màxima a -70 m.

S’han trobat fragments de ceràmica incisa prehistòrica i altres vestigis i per descomptat majorment espoliats, a més de materials de diverses èpocas, que completen la seqüència de freqüentacions humanes en la cova.
Destaca la gran quantitat de estagtitas excéntrticas de gran bellesa que es troben totes elles en el mateix racó.

Segons una llegenda la cavitat deu el nom als diners ( monedes ) que fabricava en el seu interior el contrabandista Antoni. Balley (a) Boter, en la dècada dels anys seixanta del segle XIX. Encara que la teoria més versemblant es que ve per albergar gerres ( tinajas) destinades a emmagatzemar aigua, d’aquí la gran quantitat de restes ceràmiques trobades. Una altre llegenda conta que  L’amo en Jaume Morret (Son Macià, 1927) diu que dins la cova dels Diners s’hi va perdre una cabra. Dies després, l’amo va anar a la possessió de Llodrà (a uns 5 km), i dins la cuina de la casa va sentir el picarol de la seva cabra que caminava davall terra.

El dia es pot completar visitant una altra cavitat, la Cova Genovesa o de s’Aigua, situada enfront del nº 14 del carrer Leonardo da Vinci de la Urb. de Cala Magrana. Encara que sense  neoprè únicament podrem contemplar la immensa salade 19 m de longitud, 11 d’amplària i amb un desnivell de 7,5  descendent i el seu llac final. Destaca la seva ubicació en un nivell inferior i que es troba envoltada per diferent vegetació ( figueres i ullastres) el que crea un bell microclima.

 

veure fotoswikiloc75

Cova de les Meravelles

 

Cova-de-les-Meravelles-(54)Data: 12/11/2016

Distancia total recorrida: 3 km. + interior cueva.
Tiempo total de la actividad: 5.30 horas.
Altitud mínima: 493m.
Altitud máxima: 573 m.
Desnivel Positivo: 140 m.
Desnivel negativo: 140 m.

 

 

icono cueva

Cova de les Meravelles.

Avui ens anem a la Cova de ses Meravelles situada al llogaret d’Orient, a la vall de la finca de Coma-sema i al Nord de la Mola de son Montserrat.

Prèviament aviem quedat amb D, Fernando Fortuny propietari de la finca per demer-li permís per accedir a la cova i que molt amablement ens ha donat les claus de la barrera que tanca la cova.

Una vegada recollides les claus ens dirigim des de les mateixes cases i agafem la carretereta que duu a la finca de Solleric. Travesarem un portell amb un abeurador pel bestiar i continuem fins a arribar a l’entrada d’una tanca ( dreta) que ens permet travesar el torrent de Comasema, continuant en lleugera pujada per l’esquerra d’una paret de partió, la qual ens duria al seu final de dalt a 50 m. de la cova, però no ho podem fer de forma directa, hem de continuar fins a arribar a unes enormes roques amb una olivera enmig. Aquí girem N ( esquerra) i deixem la paret de partió a l’esquena. Continuarem ara pel camí, al principi poc evident, però a mesura que anem pujant en ziga-zaga és farà més visible. Aquest camí ens durà fins a la mateixa boca de la cova.

La cova és considerada una de les més emblemàtiques de l’illa, una autèntica necròpoli amb restes de taüts o sarcòfags de fusta, de l’edat del ferro. Malauradament, el jaciment ha sofert importants espolis i si li afegim que a finals del segle XIX o principis del segle passat fou condicionada per realitzar-hi visites turístiques mitjançant la construcció de passadissos i graons picats a les colades, etc. per totes les sales, podem dir que la cova està totalment destrossada.

La cavitat es desenvolupa uns 500 m amb més de 17 cambres o sales a diferents altures. L’accés, prohibit per la propietat, a l’interior es fa per una barrera de ferro en pany i unes escales de pedra que descendeix a la sala dels Blocs, però abans podem entrar a la sala del Mort que és fa per una gatera d’uns 60/70 cm que hi ha a mà dreta a la corba de davallada i a tants sols 10/15 m de l’entrada. És de reduïdes dimensions, fou descoberta recentment pel grup GAME. Al seu interior es poden observar les restes d’una inhumació totalment concrecionada a una de les parets laterals.

La sala dels Blocs la més gran de la cova fou utilitzada com a lloc d’enterrament. En superfície s’ha pogut observar nombroses restes humanes escampades per tota la cambra, la gran majoria d’elles amb signes d’haver estat en contacte amb el foc.

Datacions radio-carbòniques realitzades per la UIB han permès situar aquesta manifestació cultural, dels sarcòfags, entre el 700-400 aC.

Des d’aquí, la sala dels Blocs, podem anar visitant, de manera més o manco circular, les diferents sales com la saleta del Mal Pas, sala de sa Rampa, sala Est, racó d’en Miquel, sa Xemeneia la més difícil de accedir, ja que es tracte d’un impressionant pou ascendent d’uns 4 m de diàmetre, saleta des Fang, sala dels Gours, sala de ses Arrels, sala des Castell Encantat, sala de l’Infern, sala des Ribell amb un ribell que recull s’aigua del degotís i que es pot beure gràcis a  uns tassons metàlics que hi ha al devora, la sala de sa Troneta, la sala Amagada i sala de s’Argila.

S’ha tengut constància que la cavitat ha estat profusament freqüentada i espoliada fins avui dia, havent-se remogut i destruït tots aquells contexts funeraris que es conservaven intactes en els anys 70. De totes aquestes activitats clandestines tan sols s’ha pogut tenir accés a una petita col·lecció de material arqueològic exposat al Museu Parroquial de Deià, procedent de la cova de les Meravelles.

Anteriorment als fets exposats, l’única referència rellevant sobre la cova de les Meravelles correspon a la visita que hi va realitzar l’Arxiduc Lluís Salvador (1847-1915), de la qual ens va deixar constància a la seva obra Die Balearen in Wort und Bild geschildert:3

“Frente a ésta se eleva el Puig de Ses Meravelles con sus abruptos cantiles cubiertos de hiedra donde se abre la entrada de la impresionante cueva que le da nombre, opuesta al Puig de l’Ofre. La entrada de la cueva, que está entre matas espinosas y forma una vuelta apuntada cubierta de hiedra, es bastante ancha; desde aquí baja una escalera. Por una entrada inclinada y bajo techo se entra a un vestíbulo más grande, que tiene un suelo regular, va bajando suavemente. A mano derecha hay una pequeña cueva, Boca des Forn, una vez al otro lado; desde aquí hacia afueras el aire es más fresco. A la derecha se encuentran unas formaciones conocidas con el nombre de Els Orgues, a la izquierda la cámara principal de techo plano y abundantes estalagmitas quebradas. Arriba a la derecha se encuentran bellas estalactitas en forma de coliflor y un colgante que parece un diamante. Arriba a la derecha de aparecer asimismo una excavación a la que se asciende por una rampa que las filiformes formaciones calcáreas parecen cubrir de velos. En el fondo de esta oquedad se encuentra una gran estalagmita columnar y por detrás de ella una pequeña cámara con innumerables estalactitas. “

Part de l’informació treta de l’Article LA COVA DE LES MERAVELLES. UNA NOVA NECRÒPOLIS DE TAÜTS DE L’EDAT DEL FERRO
d’en Jaume Deyà Miró
Director del Museu de Sóller

 

flickr75wikiloc75youtube75

Avenc Forat 502

 
Avenc-des-Forat-52-(58)Data: 08/10/2016

Distancia total recorrida: 3.400 km. (más interior del avenc)
Tiempo total de la actividad: 8.26 h (7.31 h. interior avenc y 0.54 h aproximación y retorno)
Desnivel Positivo: 172 m
Desnivel Negativo: 172.
Altitud máxima: 238 m.
Altitud mínima : 150 m.

 

icono rapel

icono cueva

Avenc Forat 502.

 

L’itinerari comença. al km-14 de la carretera del far de Formentor Ma-2210 (antiga PM-221), inaugurada el 2 de desembre de 1951, just a la sortida del túnel, situats sobre el cingle de les Lletreres on podem gaudir d’una grandiosa vista de cala Figuera, la punta del Maressar, el Morro i Cap de Catalunya… A l’esquerra, el puig de les Aritges. Just passat el túnel hi ha lloc per dos o tres cotxes. Seguim caminant direcció al far fins al punt quilomètric 14,300 on hi ha l’antic camí de far, que en suau diagonal ens situa al coll de la Creu, enmig del Fumat de 335 m i del Puig de sa Roca Blanca de 330 m.

Ara davallem pel vesant S d’aquest impressionant i gran obra que és aquest camí del Far, direcció al coll de la Bretxa (249 m.) al que no hi arribarem, ja que unes corbes abans ens hem de sortir direcció SE, estarem a uns 200 m d’altitud.

Prenem direcció al Puig des Garballó de 274 m i a l’altura dels 226 m i damunt un rocam amagat darrere una mata hi ha el forat d’entrada a l’avenc Forat 502. El seu nom fa referència al fet que va ser descobert després d’inventariar les 501 coves de Pollença.

Estem en una zona escarpada del Puig des Garballó de 274 m, separats del Fumat pel coll de la Bretxa (249 m).

Els companys munten la capçalera del descens a dos químics que hi ha fora la boca d’entrada. Dos metres més avall a la dreta munten un desviador per evitar fer mal bé a la corda. Ara arribem al punt més estret de la cavitat de poc menys d’un metre d’amplària, però tot duna sa torna a obrir i arribem a una petita rapissa de terra, on muntem a un pont de roca un altre desviador i just en terra hi ha dos espits per muntar dues plaques que en permetran fer un fraccionament fins a arribar 14 m més avall damunt la colossal i espectacular columna tombada, muntem un altre desviador a mitad de camí  a l’esquerra i seguim repelant els 12 m fins a arribar a la sala d’en Pek. El primer que ens crida l’atenció és l’enorme i esbelta columna.

Una vegada em arribat tots, la visitem pam a pam. Primer ens dirigim a la sala Voltors, i a la recerca d’un petit niu de “pisolitos” i  del petit crani fossilitzat d’un posible Myotragus Balearicus, una cabra petita -d’uns 40 centímetres d’altura- que es va trobar per primera vegada a coves de Mallorca i Menorca en 1909. Es tracta de la Cabra-rata balear Myotragus balearicus (en grec, “cabra-rata de les Balears”) és una espècie de la subfamília Caprinae que habitava a les illes de Mallorca i Menorca fins a la seva extinció fa uns 5000 anys. Encara que sempre s’ha descrit com una estranya cabra, les últimes anàlisis genètiques realitzats a la Universitat Pompeu Fabra indiquen que el  Myotragus estava més estretament emparentat amb les ovelles. La caça abusiva, el fracàs de la domesticació i la introducció d’altres animals domèstics com a cabres i ovelles (competència i aclarariment de boscos per a la seva alimentació) o cans i porcs que les depredassen serien les causes que van portar probablement a aquesta cabra nana a la seva desaparició.

Científics de la Universitat de les Illes han arribat a la conclusió recentment que un canvi climàtic localitzat en l’àmbit mediterrani va provocar l’inici de la fi, sent l’home del neolític qui donà la punta en els seus últims anys a aquesta curiosa espècie que ve a unir-se al club dels perjudicats per la presència de l’ésser humà.

Després de  passar-ho bé  en aquest meravellós entorn, comencem la remuntada paral.lels a la gegantesca columna.

Un día ben aprofitat i difícil d’oblidar.

 

flickr75wikiloc75youtube75

Pràctiques de ràpel i cova des Galliner

 

DSCF8857Desnivell de sa cova: -15 m

Circular: Sí

Temps: 5 h.

 

icono rapel
icono cueva

 

 

 

Pràctiques de ràpel al Misteris del Rosari a LLuc.

Cova des Galliner.

Avui tocava fer el Salt des Pixerell, però dos factors que no podem controlar no ho han fet posible; el primer que la carretera ha estat tallada fins quasi ben entrat el migdia, per mos d’una proba ciclista, i l’latre factor que ens ha estat ploguen quasi tot el día.

Per tant i per aprofitar el día em anat a fer práctiques de ràpel al camí dels Misteris. Concretament en el penúltim dels Misteris.

Des de la plaça del Lledoner centenari (un dels arbres singulars de l’illa), darrera sa Fonda, veureu un camí empedrat que puja al lloc on la tradició situa la trobada de la Santa Figura.
El camí dels Misteris fou construït entre el 1909 i el 1913. Es tracta d’un camí escalonat i empedrat que comunica cinc monuments d’estil modernista que representen els misteris del Rosari.

El bisbe Campins (1908) volgué que en aquest pujol, on es situa l´antiga tradició de la Trobada, es representassin els misteris del rosari “a fi que els pelegrins que pujassin la costa i alenassin l´aire pur de l´altura, s´ajudassen de l´espectacle de la naturalesa per meditar i orar amb fervor”.

En el camí de pujada, trobareu el petit cementeri (un cocó de pau a l’ombra de l’alzinar) i els cinc monuments de pedra amb tres alts relleus de bronze que representen els misteris del rosari (Goig, dolor i glòria, com la vida mateixa!). Per cert el darrer s’està tombant i aviat l’auràn de apuntalar.

Són veritables obres d’art dels arquitectes Joan Rubió i Guillem Reynés i de l’escultor Josep Llimona, amb l’assessoria del famós Antoni Gaudí. Els cinc monuments, esculpits a cops d´escàrpora i en bronze treballat a martellades, presenten una forma geomètrica diferent plena de simbolisme. Davall cada un dels quinze bronzes, bellament gravats en pedra, hi trobareu els himnes de la litúrgia llatina de la Mare de Déu del Roser, que fóren lliurement traduïts per Mn. Llorenç Riber i musicats pel mestre Domingo Mas i Sarracant.

La darrera ascensió ens duu a l´encletxa de la tradició assenyalada per una creu de ferro forjat, que representa la Trobada (la Mare de Déu ens protegeix!), i que fou sufragada per la diòcesi d´Eivissa (1910). Des de la gran creu que corona el pujol de 527 m., contemplem els amples horitzons del Salt d´Aubarca i de les muntanyes airoses.

Una vegada fet tot el que havíem de fer, aprofitem el lloc per visitar la Cova del Galliner molt a prop de la gran Creu. El seu nom no ve pròpiament d’un galliner d’on sa guarden ses gallines, sinó de sa cresta.
Té una planta de 82 m d’eix principal, amb una amplitud màxima de 23 m, desnivell integral de -15 i una altura de la sala gran de 4 m.

Hi partim botant la paret seca que hi ha a la mateixa esplanada de sa creu N. Entrem dins l’alzinar pel qual anirem descendint per més o manco on hi ha un cable d’antena aeri, fins situar-nos a l’altura de la piscina del recinte just de munt del camí que va al botànic tants sols a uns 10/12 m.

Aquesta cova té dues entrades separades entre si d’uns 50 m, la primera per un avenc i el segón accés per una obertura entre roques amb tobogan a l’interior, es pot davallar sense però noltros varem posar una corda per ajudar-nos. Visitem la cova recordant la primera visita feta allà per l’ any 74…….sense comenteris.

Acabada la visita, tornem als cotxes i directes cap al bar des Coll de sa Bataia a fer unes chandis i qualcú una xocolata.

flickr75

Cova de sa Campana

 

 

cova-de-sa-campana

Desnivell: -180 m

Altitud: 305 m.

Temps total amb aturades: 6,30 h.

cueva

 

 

Cova de Sa Campana.

Recientemente, el Espeleólogo Rafael Minguillón Corteza y su equipo, han hallado una nueva Galería que finaliza en un lago (el más profundo de Mallorca, con unas dimensiones de 24.5 m de profundidad y 30 m de longitud), desde la actual Galería del “Pou del Fang” ha -317 m. Con esta nueva Galería, aumenta la profundidad de la Cueva hasta los -358 m. El nuevo acceso, encontrado, ha sido bautizado como el “Pas de Marinaguey”.

Esta cueva se halla entre las 10 de mayor recorrido, superando los 1.850 m, y todavia se está explorando por lo que se espera que se aumente.

El anterior hecho, nos motivo, para volver a la cueva y que varios compañeros nuestros visitaran la cavidad por 1º vez. Aunque por tiempo y material solo descendimos hasta -180 m. Ósea hasta la “Sala des Gorgs”

Desde la carretera Ma-2141, que nos lleva hasta la Calobra, pasadas Ses cases des Bosc y junto a la 2º curva a izquierda, dejamos los coches e iniciamos el ascenso a la entrada de la cueva, unos 40 minutos.

Nuestra visita, fue hasta la sala dels Gorgs a +- 180 m. Pasando por: la Sala del Campament; Sala de Gràcia, rampa dels Tres o coladas; Sala Bonica; rampa del Fang; y finalmente Sala des Gorgs.

Ya en la boca de la cueva, a 314 m, y con el torrentes de Pareis al fondo y el Morro de la Sa Vaca en el horizonte, nos introducimos en la sala del Campament, se accede mediante un tobogán de 25 m. (rapell con instalación natural a la izquierda de la entrada), si utilizamos una cuerda de 40 m, podemos descender hasta el punto más bajo de la Sala, y nos evitamos bajar a pie, la rampa de 15 m, finales.

Una vez abajo, por la derecha, se accede a la Sala de Gracia y ya podemos visionar la “inmensidad de la Cueva”, por nuestra izquierda (hay fitas) descendemos hasta el final de la Sala (estamos +- 70 m) y al final de una bonita “colada” encontramos una encletxa, formada por los desprendimientos y en una roca plana.- a la derecha hay dos spits, donde colocaremos la cuerda de 60 m, que con un desviador en un “pont de roca”, da accesos a la rampa dels Tres o Coladas.- en realidad es la prolongación de la Sala anterior.-

Al final del descenso de la Rampa.- a nuestra derecha según rapelamos.- llegamos a una pequeña explanada, donde buscamos un spit en la pared, más o menos a la altura de nuestra cabeza. Aquí podemos poner otra cuerda y descender al fondo de la sala, o bien, añadir otra cuerda de 20 m, a la de 60m. Otra opción, con mucho cuidado, es descender desde la pequeña explanada, por un “zurco” formada por el agua que dibuja unos pequeños escalones, que nos deja igualmente al fondo de la Sala.

Ya, en el fondo de la Sala, giramos la vista y tendremos una visión de las dimensiones de las Salas que hemos superado. Ahora por un arco, nos introducimos en la Sala Bonica, Que da acceso al “Gatera”(1), en descenso, al final de la Gatera, con cierta comodidad, colocamos una cuerda de 20 m (con 15 seria suficiente) en dos spits que veremos en la parte plana de la roca por encima de nuestras cabezas y otro spint colocado en el techo, función de desviador, rapelamos en vertical y ya estamos en la Sala o Rampa des Fang” (estamos a – 130 m).

Ahora vamos descendiendo, con cuidado, y llegaremos a la Sala dels Gorgs. En esta Sala, con dirección a la izquierda, en un recodo de la cueva encontramos el Gorgs más grande, no siempre con agua. Ya hemos llegado a -180 m y desde aquí, por los pozos existentes se continúa a la parte más técnica de la cueva. Pero nosotros.-Aquí, tenemos por finalizado nuestro objetivo.

(1) la gatera, tiene dos partes diferenciadas, una 1º que se desciende cómodamente, desde la Sala Bonica,unos 6-7 metros, al final, parece que no sigue,pero a la izquierda veremos un pequeño agujero, aquí hay que gatera y nos introducimos en el último tramo, 4-5 m,que gateando llegamos al final donde tenemos el pequeño rapel vertical, donde hay que montar la cuerda en los spits, descritos.

La cueva fue explorada por 1º vez en Agosto del año 1972. Hoy en día, el Espeleólogo, Rafael Minguillón, trabaja en la elaboración de una nueva topografía, pues la existente es la que en su día realizaron los espeleólogos M .Barreres y J. Ferreres.

Materia para la zona descrita.
2 cuerdas de 20 m.
1 cuerda de 40 m
1 cuerda de 60m.
6 spits de 8 mm.

flickr75youtube75wikiloc75

Avenc de sa Moneda

 

 

 

Aproximació; 2 km

Circular: sí

Ràpel màxim: 41 m

Cordes: 1 x 60 m, 1 x 40 m. 1 x 20 m.

6 plaques i 2 baques

 

icono rapel

 

AVENC DE SA MONEDA.

 

Per arribar a l’inici de la ruta d’avui ens hem de situar amb els cotxes a la Urbanització de la Costa d’en Blanes; entrem per l’avinguda Tomas Blanes Tolosa i seguirem fins a arribar a una rotonda, seguim recte pel carrer Sant Eduard, ens em de fitxar perquè em de prendre esquerra pel carrer Sant Carles, prosseguim en forta pujada fins al carrer Sant Joan també esquerra, veurem un senyal de trànsit de carrer sense sortida, prosseguim fins arribar al carrer Sant Gabriel també esquerra i que en forta pendent ens deixarà a les barrares de l’entrada de la finca s’Hostalet on hi ha una gran esplanada per deixar els cotxes.

Comencem a caminar per la pista forestal, arribarem a un encreuament de camins, noltros em de seguir O (recte) durant uns 200 m i en arribar a una corbe abandonem la pista ( fites) per la dreta per endinsar-nos en un tupid bosc per un sender poc evident fins sortir del bosquet i arribar a una zona mes buida de vegetació damunt una torrentera.

Passarem per devora el petit l’Avenc de n’Andreu. Es de petites dimensions, 2,5 m x 1 m i una vertical de 12 mi 37 m de longitud, probablement es comuniqui amb l’avenc de sa Moneda que es troba a tan sols 25 m de distància i uns 15 m mes avall.

Arribat a l’enorme boca de l’avenc de sa Moneda ja podem intuir la grandiositat d’aquesta cavitat.

El nom de la “Moneda” no m’ha quedat clar; uns diuen que és perquè es va trobar una moneda, altres més estudiosos que prové de Monedero ( Podemos no te res a veure), depressió on va l’aigua, altres van més enllà i cita’n a la Diosa Juno que tenia a Grècia el malnom de Moneda per la seva mare receptora de les aigües. La fàbrica de la moneda estava a Atenes a prop de un temple prostituïu, dedicat a l’adoració de Astaré, la Tanit semítica. En qualsevol cas totes me serveixen per anomanar-lo Avenc de sa Moneda.

La cavitat està situada en la Serra de na Burgesa a la zona de s’Hostalet, presenta una boca de 14 m x 9 m realment impressionant amb una gran figuera, que li dona un certa bellesa ( en s’estiu, pèrque en s’hivern la figuera no te fulles i te deixa veura l’inmensidat del buit ), en la vertical de la via de descens. Encara que es poden instal.lar  dues vies, la més vertical d’uns 45 m i practicamente volat en gairebé la seva totalitat, i l’altra lateral es realitza migjançant una vertical de 30 m amb diverses repises intercalades. Tots dos descens desemboquen a la gran sala de 42 m. x 42 m.

El comencemen del descens no impresiona gaire perquè sa figuera te tapa sa visual, però una vegada que has pasat per dintre la fuaque la cosa canvia, en aquest moment pots disfrutar de la inmensidad de la sala i les seves columnes.

Aquesta immensa sala presenta gegantesques bugades estalagmíticas en la qual destaca una enorme columna de 21 m. d’altura, separada per uns pocs metres d’una altra columna enorme.

D’aquesta gran sala s’inicien una sèrie de passos que val la pena recórrer. Especialment el situat en el costat W, a la qual s’accedeix ascendint per enmig de macizos estalagmítics, i unes finestres que ens permeten admirar des de l’altura la gran sala. Destaca a l’altre costat uin pou de 20 m. que dona a la part mes foda de la cavitat.

Per davallar muntem dues vies, una a la part mes alta de la boca amb un fraccionament amb un ràpel de 45 m, en el que podem gaudir suspesos dins la seva immensitat.

Per muntar la segona via em de davallar uns metres fins a la part mes baixa de la boca devora una figuera SE. Damunt una roca hi ha un spit on podem muntar una corda per davallar uns 10/11 m fins a una cornisa de 3 m ,on hi ha un pont de roca que ens serveix per muntar la baga de la reunió. Aquí tenim dues opcions; una primera és muntar la corda per fer un ràpel directe de 20 m però com te rosament es aconsellable muntar al nivell inferior un desviament a un altre pont de roca. La segona opció es davallar uns 2,5 m fins a un spit per muntar la corda del descens. Noltros optem per la primera opció. En qualsevol cas el ràpel es de 20 m, que ens deixan damunt un turó que després davallarem fins a la sala.

Una vegada a la sala podrem gaudir de les gegantesques columnes, explorar els nivells inferior en direcció SW una serie de passos y galeríes per arribar als -54 m  i  superior que ens situa a una balconada que ens permet visualitzar tota la gran sala.
La sortida la feim remuntant la gran vertical uns pel gran volat i altres per la pared de l’esquerra.

Un día intens.

 

 

flickr75youtube75wikiloc75

Avenc de sa Font de s’Espinal

Avenc--de-sa-Font-de-s'Espi

Únic ràpel de 20 i/o 30 m.

 

icono rapelicono cueva

 

 

 

 

AVENC DE SA FONT DE S’ESPINAL O AVENC D’ESCORCA

 

Deixem els cotxes a l’aparcament d’enfront del restaurant d’Escorca. Ens dirijim a peu direcció a Lluc i als 20 m arribem a l’aparcament privat del mateix restaurant que ho creuem i entrem a l’alzinar pel qual transitarem ” paral·lels” a la carretera que tenim a dalt a la nostra dreta. Arribarem a un camí ampli, agafem dreta i als 15 m a l’esquerra tenim un portell que creuem i seguim mateixa direcció ( paral·lels a la carretera), de seguida el caminoi ens porta junt a una gran paret que ens separa de l’Era d’Escorca. Ara es tracta de seguir al costat de la paret fins a abans d’arribar a uns 60 m a  la Font de l’Espinal. L’avenc de la font de s’Espinal és a poca distància de la font, a la vora del camí anant cap a Escorca, entre penyes i alzines, on a l’esquerra hem de veure l’àmplia boca de l’avenc.L’avenc de la font de s’Espinal és a poca distància de la font, a la vora del camí anant cap a Escorca, entre penyes i alzines

Fossa cársica de 33 m de llarg, amplitud de gairebé la dotzena i profunditat de 29,55 m.

Es pot muntar un ràpel en la part Nord de la boca de 20 m., però si ho instal·lem a la part Sud, el ràpel serà de 30 m i més espectacular.

Constitueix biótop on propespera especialment la planta anomanada Asplenium scolopendrium o LLèngua de Cèrvol i on, en el fons, arriba a veure’s alguns exemplars amb fulles que s’aproximen al metre de llargària, encara que nosaltres no vam veure cap exemplar tan gran. La llengua de cèrvol (Asplenium scolopendrium) és una falguera de fulles o frondes enteres, lanceolades i d’un color verd brillant, molt vistós. Aquestes frondes neixen enrotllades i es descargolen progressivament a mesura que es desenvolupen, de manera que es troben sovint amb la punta encara cargolada. A seu revers es formen els sorus, allargats i disposats en dues sèries oblíques en relació al raquis. Viu només als racons ombrívols i humits, com són les fonts i degotalls, parets de pous i avencs, roques carbonatades i murs molt obacs o el fons de torrenteres. La raresa n’accentua la bellesa i la sensació de frondositat vegetal dels pocs indrets on es troba.

Un poquet de rondaia:

Al costat de la font i és molt interessant per la llegenda que s’hi situa. En essència ens conta el següent: un capellà duia a combregar a un malalt, va passar per devora l’era on uns pagesos batien el blat; aquests en comptes de mostrar respecte al Santíssim seguiren amb llur feina i, a més, li feren befa; com a càstig del cel per tal acció, la terra s’obrí, transformant l’era en avenc, estimbant-los fins a l’infern on eternament continuaran fent feina. La llegenda és estesa arreu d’Europa, però la representació literària més coneguda entre nosaltres és la de l’escriptor pollencí Costa i Llobera. Del seu poema hem destriem els passatges més tètrics de tan tràgica llegenda.

– Avench es malehit
aqueix fondal humit,
y fa més por de nit
que no la forca…
Estrany es el seu nom,
que dura Deu sab com:
L’avench es per tothom
L’era d’Escorca…. –
– A l’era’s va acostar
pausat el combregar
y el riure y flastomar
no’s detenia…
Devant tal avalot
s’atura’l Sacerdot
¡ Horror ! com un gran clot
allá s’obria.
Aquest avench obrí
la boca, y engolí
dins la negror sens fi
l’era perduda…
La gent y’l bestiar
s’hi varen estimbar
seguint sense parar
l’aspra batuda…..-

flickr75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina