Pas des Boc

 

Circular: Sí
Recorrido: 15,2 km
Desnivel :
Tiempo total: 7,30 h

 

 

 

 

 

Pas des Boc i pas de sa Coma.

 

Iniciem la ruta d’avui a l’aparcament de son Ordines, per després agafar el camí que puja al refugi dels Tossals Verds. Ens acompanya en el primers metres el torrent d’Almadrà ben eixut. Aviat traspassem les barreres i entrem a la finca dels Tossals Verds.

Seguim les indicacions de les balisses que ens faran d’adreçara. Després per l’asfalt fins a arribar a la tercera corba on abandonarem la carretera ( esquerra) per una pista que arriba fins a l’estació sísmica ( 472 m.). Ens situem darrere la casa i prosseguim paral•lels a la torrentera de la nostra esquerra durant uns mestres fins a arribar al pas de sa Coma ( 482 m) que utilitzarem per baixar i travessar la torrentera. Enfront veurem una paret de partió, pujarem pel seu costat per a després en el punt més dèbil passar a l’altre costat. Ara sense perdre ni guanyar massa altura anirem NW fins a arribar al penya-segat on veurem restes d’un tancament ( reixa i pal de ferro) que ens marca ( en aquest cas) la baixada pel pas des Boc ( 510 m), es tracta d’una estreta i aèria cornisa en diagonal descendent molt interessant que ens situa a una balma amb vistes extraordinàries, tenim aels nostres peus el torrent d’Almadrà i a l’enfront la canaleta de Solleric.

Prosseguim la ruta direcció N. en molt forta pujada fin arribar a la variant F del GR 221. Una vegada arribat al camí prosseguirem pe ell ( dreta) direcció al refugi dels Tossals Verds. Però em d’estar molt atents perquè quan arribem a una torrentera que travessa el camí l’em d’abandonar ( esquerra) i pujar per un terreny molt incòmode i brut en forta pendent.
Passem per un coco ple d’aigua neta i amb vegetació pel que pensem que podria ser una font, però ignorem el nom.

Prosseguim N en forta pujada per un terreny molt càrstic. Passarem per l’avenc dels Tossals i l’avenc dels Benavenguts. En arribar a un terreny molt més planer trobarem un tirany fitat que en davallada E ens arribarà fins al GR 221. Abans d’arribar passarem per unes barraques, un forn de calç i per al pas de s’Alzina Gran, que rep de la gran alzina que passem per davall.

Ara ja només ens queda seguir aquesta conegudíssima ruta fins al refugi i després davallar fin a l’aparcament de Son Ordines.

Per suposant acabem a LLoseta fent unes fresques i merescudes chandis.

veure fotoswikiloc75

Binibona – ses Figueroles – pas d’en Bartomeu – Coll de sa Bataia – GR 222 – Caimari – Binibona

Data: 2-12-2017
Circular: Sí
Altitud máxima: 652 m
Altitud mínima; 147 m.
Recorregut: 18,100 Km
Binibona-Ses Figueroles: 1,15 horas
Ses Figueroles-Coll de Sa Batalla: de 1,45 horas
Coll de sa Bataia – Caimari: 1,22 h
Caimari – Binibona: 20’

 

 Torre de sa Mola de TuentBinibona – Ses Figueroles – Pas d’en Bartomeu – Coll de sa Bataia –

 

Avui no hem pogut fer la ruta que ens havíem marcat, perquè a causa de la nevada han tancat la carretera que puja a LLuc, per tant em aplicat el plan “B” per fer una circular des de Binibona.ses Figueroles.Coll de sa Bataia, GR222, Caimari per acabar novament a Binibona.

Ens situem a la plaça Major de Binibona, hem de saber que no sempre ha estat tant “bona”; en el segle XIII apareix documentada amb el nom de Bilamala o Binimala, topònim d’origen àrab.

Iniciarem la marxa des del mateix nucli de Binibona pel camí de sa Coma. Allà on acaba el tram asfaltat, a 200 m trobarem a la dreta una fita que ens indica l’inici d’un tirany que ens durà a travessar el torrent del Guix o de Comafreda i, a pocs metres, el dels Picarols, abans que ambdós s’ajuntin per formar el torrent de Sant Miquel. Deixam enrere els torrents i accedim a través d’un portell a la pista forestal del Castell.

Girarem a l’esquerra i seguirem la pista de terra que, paral·lela al torrent, transcorre per dins el bosc espès d’alzines i pins. Hi trobarem nombroses sitges i fins a tres forns de calç en un tram ben curt. Si miram dins el torrent, observarem algunes de les represes construïdes per afavorir les filtracions d’aigua de les torrentades cap al subsòl.

A poc a poc, la pista s’allunya del torrent i s’endinsa xaragall amunt cap a sa Coma Llarga. Aviat, trobarem a l’esquerra una fita que ens indica l’inici del camí de ferradura empedrat que ascendeix lentament per la costa d’en Barral i des d’on es tenen unes impressionants vistes de l’encaixat del torrent dels Picarols. El camí ens durà fàcilment a ses Figueroles sense cap tipus de desviació o ni tan sols possibilitat de pèrdua.

L’oscil·lació altitudinal va des de 198 m de l’encaixonat del torrent des Guix, passant pel Puig des Castellot (692 m), fins als 752 m del Puig de Ses Covasses.

Les referències més antigues de la finca de Ses Figueroles es remunten al 1291 quan s’esmenta el rafal Figueroles en una venda. L’any 1370, entre les partions d’Alcanella ja hi havia les Figueroles. El 1456 s’estableixen dues peces de terra dites les Figueroles, i pocs anys després s’esmenta la muntanya anomenada les Figueroles. Les terres que avui coneixem amb aquest nom passaren a ser propietat de la família Amer de Can Catxo. Amb alguna interrupció, la família Amer conservà la finca fins que al 1997 fou venuda al Govern Balear. L’Institut Balear de la Natura (Ibanat) s’encarrega de gestionar la finca pública ses Figueroles, situada dins el Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, que havia estat oblidada i en desús. La propietat, de 272,58 hectàrees, està ubicada majoritàriament al municipi de Selva.

La Conselleria de Medi Ambient va adquirir la finca el 25 d’abril de 1997 per aplicar-hi el Pla de Recuperació del Ferreret, arran del LIFE Natura de la Comissió Europea. Es varen substituir les teulades de la finca i es varen introduir ferrerets en un afluent del torrent des Picarols que passa per ses Figueroles i en un parell d’aljubs, on de vegades viuen de manera natural.

Els elements més significatius són els següents:

• Jaciment arqueològic del Puig del Castellot.
• Cases de Ses Figueroles (s.XIV) Casa de possessió de muntanya, de dues plantes, en forma de lletra “L”, emplaçada estratègicament al fons de la vall de Ses Figueroles i envoltada de camps marjats. Amb una superfície construïda de 150m2 , el bloc principal, destinat a habitatge rústic, presenta una sèrie de construccions annexes que feien les funcions de portassa, porqueres, sestadors, forn i aljub, tot envoltat per una clastra empedrada
• Caseta de Sa Rota.Situada entre el Coll de Sa Rota i les marjades d’aquest mateix nom. Caseta de roter, en estat de runa. Sense teulada i amb nombrosos esbaldrecs interiors, en destaquen els seus murs exteriors i contraforts.
• Font de Sa Rota, Font de Sa Mata i Pou de sa Font de Sa Mata
• Porxo de l’Aladernar. Caseta de roter, en estat de runa, al vessant SE de la Penya de l’Aladernar.
• Torrent encaixat dels Picarols
• A la finca també hi podem trobar l’avenc dels Perduts a 650 m i la cova dels Coloms a 350 m d’altitud,
• Casa de neu de can Canxo o de Ses Figueroles (1723) a 600 m, molt a prop del coll de sa Rota. Es tracta de l’única casa de neu que es conserva a la comarca del Raiguer, juntament amb les restes del puig des Suro (Mancor). La primera documentació que ens parla d’aquesta casa de neu data del 1713. Pocs anys després el propietari esmentava que era lloc massa calorós per posar-hi neu i que les instal·lacions es trobaven deteriorades. Per tot això podríem concloure que la casa de neu de ses Figueroles fou aixecada al segle XVII i que la seva vida activa fou relativament curta. Les seves característiques son; forma un dipòsit de planta rectangular amb els caires arrodonits. Les seves mides són 14 x 5’5 metres i la fondària arriba als 5 metres i mig. Les parets interiors són de pedra sense cap tipus d’argamassa i s’observen dos esbaldrecs a la part de tramuntana. Per altra part, la vegetació ha envaït tota la contrada. Malauradament la casa de neu es troba en un estat que es pot qualificar de molt dolent.

Després de berenar a ses cases, iniciem sa marxa pel tirany que surt NW ( dreta), per on passarem per sa Font de sa Mata – es Pouet – ses Voltetes d’en Monget – sa Rota – sa Rota d’Alt – es Pi des Vent ses Covasses – es Pas d’en Bartomeu – per descendir fins al Coll de sa Bataia.

Després de dinar, iniciem novament la marxa per camí Vell de LLuc ( GR 222) fins a Caimari on girem ( esquerra) pel carrer de l’Horitzó fina agafar el camí asfalta de Binibona que en 2 Km ens durà a la plaça major de Binibona on tenim els cotxes. I aquí donem per finalitzada l’excursió d’avui.

 

 

veure fotosyoutube75

Serra de la Coma pel pas del LLençol

 

Circular: Sí.
Distancia total recorrida. 13 km.
Tiempo total de la actividad: 7 h.30m.
Altitud máxima: 451 m.
Altitud mínima: 66 m.
Desnivel positivo: 501 m.
Desnivel negativo: 502. m.

 

 

 Torre de sa Mola de TuentSerra de la Coma pel pas del LLençol.

 

Aquesta ruta té certa dificultat, no tècnica, sinó de pas, ja que transita per terres molt parcel·lades, sobretot a la tornada, així i tot ho em aconseguit fer per un camí públic i catalogat, el CAMÍ VELL DE LLUC PEL COLL D’EN PATRÓ, descrit amb el número 126/130 del Catàleg de camins del terme municipal de Pollença, emès pel FODESMA i inventariat pel mateix Ajuntament. Recuperat no fa gaire, encara que està totalment abandonat i ple de vegetació que fa difícil caminar i sense senyalitzar. El tram fet té l’inici al camí de Can Bosc, núm. 29 i el final al camí de Can Romí, núm. 9, prop de les cases de Can Romí.

Iniciem la ruta d’avui en el camí Vell de Pollença a Lluc, Ctra. Ma-10, km 5,300, fins a uns 150 m davall unes alzines de sa vorera podem deixar els cotxes davall unes alzines.

Ara ja a peu passem pel pont de l’Hort de son Grua on per davall passa el torrent de la vall d’en Marc.

Prosseguim la marxa uns 5/6′  aviat arribem al desviament del camí del Rafalet que agafem fins al seu final, on ens tura una barrera metàl·lica, a l’esquerra hi ha una altra barrera metàl·lica i just, també a l’esquerra un petit portell amb una barrereta metàl·lica que està oberta i per on passarem, tot duna arribem a la séquia que ve de la font de mina de can Picassa.

Prosseguim en lleuger ascens quasi paral·leles a la pared de la dreta, fins a arribar a un tancat de paret seca amb reixeta on darrere podem veure una pista formigonada, no la botem sinó que avancem pel seu costat direcció esquerra fins a trobar una obertura devora un grapat de teules guardades. Ara tot recte cap amunt fins a arribar a una paret de partió. Aquí girem S ( dreta) amb la paret a la nostra esquerra fins trobar un esbucament per on iniciem un lleuger descens fins a una esplanada de conreu. Prosseguim en ascens passant per un rotllo de sitja i tot seguit per davall una enorme roca amb les restes d’una barraca a la seva part inferior.

Ara ens em de fitxar perquè em de prendre esquerra cap a unes carritxeres en pujada mitjana-forta, on s’inicia un pas del qual desconeixem el seu nom, que transita per una cornisa ascendent que ens situa a l’altiplà, davall la penya just on comence el pas del Llençol, (380 m) un atractiu i llarg pas que ens deixa a dalt de les terres de Fàrtaritx ( 457 m), no cal dir que les vistes des del pas són encisadores.

Ara direcció NE anirem lo més proper possible del penya-segat i seguir disfrutant de les vistes, fins a davallar a una torrentera per on i corr un fil d’aigua, l’travessem i prosseguim, aviat arribem a un rocam que superem amb una grimpada de no res. Ara girem E per arribar al camí que connecta Fartàritx d’en Vila o i Fartàritx del Racó. Ara girem NE ( esquerra) i ens dirigim cap a ses cases de la possessió de Fartàritx Gran.
De les cases ens dirigim al N per la zona anomenada el cap de la Paret, amb una paret seca llarguíssima.

A poc a poc ens anem enfilant al llom de “La Serra” com també si li coneix pels Pollencins, que amb la seva allargassada espinada pareix no tenir fí.

Des d’ara es tracta d’anar per la carena de “La Serra” fins al final per davallar fins al coll d’en Patró. Que per arribar-hi el millor es seguir una paret de partió que va a N pel seu vessant esquerra fins a arribar a una tanca de fil ferro que no em de travessar sinó que anirem descendint pel seu costat ( malgrat que no ho paresqui ja estem en el camí vell de LLuc pel Coll d’en Patró), fins a arribar a un portell de la finca Son Guilló, amb un tancat per ses someres. Ens surt el guarda que molt amablement ens explica que fer per anar pel camí públic i poder passar les finques, sense problema. Aquí el camí gira esquerra al costat de la tanca amb reixa que limita la finca ( dreta), trobarem qualque reixeta que haurem de botar, al cap d’un centener de metres el camí gira 90º dreta per transitar enmig de parets de pedra a cada banda, però molt brut de vegetació quasi intransitable.

En acabar aquest tram ens topen un tancat de fil ferro i reixeta que saltem i entrem dins una altra parcel·la, seguirem recte amb la mateixa direcció del camí, veurem caramulls de pedres suposadament de l’antic camí, inclòs un antic cotxe d’època que fa de partió, fins a arribar al final de la finca, on girem esquerra fins a les cases, entrem per la barrera oberta i sortim per l’altra barrera també oberta que dóna al camí de Can Prats,l girem dreta per sortir al Camí de Can Romí, novament girem dreta per anar a cerca el GR-2521 i caminar fin són tenim els cotxes

 

 

veure fotoswikiloc75

Puigs d’en Farineta o Puig d’en Basset, Puig de ses Celles ó Fel.les ó Veles i Pas dels Garballons

 

Circular: Sí
Distància total: 12,56 km
Temps total: 6,20 h.
Altura màxima: 411 m
Desnivell acumulat: 707 m

 

 

 

 

 Torre de sa Mola de TuentPuig d’en Farineta (324 m), El Puig de ses Fel.les ó de ses Celles ò de ses Veles ( 411 m) pel pas dels Garballons.

 

Avui tenim ruta per terres del SW de Mallorca, concretament per s’Arracó o l’Arracó. Cal destacar els diferents noms que he trobat per definitir el mateix lloc, sobre tot els cims.

Comencem al km 5 de la Ma 1030 la Ctra que va de s’Arracó a Sant Elm, just on hi ha el cementeri i on podem deixar els cotxes. Partirem pel camí de son Verí que hi ha just a l’esquerra i que no deixarem fins a uns 50 m abans d’arribar a ses cases, on a la dreta surt un tirany, marcat amb fites i després ens punts vermells, i que envolta ses cases, els primers metres caminarem al costar d’una reixa, per després abandonar.la per la dreta i començar un ascens cap al Puig d’en Farineta (324 m) en algún mapa surt com  a Puig d’en Basset  al que  hi arribarem per la carena, on podrem gaudir d’unes panoràmiques extraordinàries, inclós de sa costa N d’Eivissa.

Al cim està coronat amb un esplèndid mirador des d’on podrem gaudir de la bellesa de la zona, destacant l’illa de la Dragonera, fins  i tot sa de Cabrera i la d’Eivissa.

El descens l’iniciem direcció N ( dreta) passant per davant un “refugi/porxo” en estat ruïnós on encara es pot llegir a una placa
“S’Arracó. El Ayuntamiento de Andraitx
y el Fomento de Turismo de Mallorca
a Gabriel Font y Martorell 1969”.

El descens ho farem per l’esquerra d’aquest refugi-porxo un tirany ens davallarà per una coma fins a un bell pinar al fons. En arribar continuarem per un camí molt evident que surt de la dreta i que continua davallant fin a una torrentera. Aquí girem 180° ( esquerra). Al principi el camí és fàcil, però així com anem avançant es va fent més espès, arribarem a una gorja on hi ha molts de joncs, el terreny està molt brut. Anirem pel costat esquerre de la torrentera en ascens per situar-nos davall les penyes d’en Farineta de  l’esquerra, passarem pel mig d’una escletxa, per després continuar l’ascens fins arribar al coll dels Coloms (250 m), on hi ha un tirany que davalla fins al camí de sa Font de ses Moreres, però que noltros que agafarem, continuarem dreta direcció N fins a una xona planera amb pins i restes d’un porxo “El Porxo des Pi Esbucat”.

Ara ens espera una pujada mitjana-forta per l’esquerra fins al cim del Puig de ses Fel.les (411 m). He de dir que aquest cim te varis noms com h pogut veure a diferents publicacions; El Puig de ses Fel.les, El Puig de ses Celles i el Puig de ses Veles, totes bastant perescudes fonèticament.

El descens ho feim direcció N seguint la carena fins a arribar a un gran pi, des d’on continuem fins a un segon pi, per a després en tendència cap a l’esquerra anirem a cercar en descens per la dreta del pas dels Garballons que ens situarà a l’esquerra en un monticle coronat per una pedra de color blanc, des d’aquí iniciem un curt descens fins el coll de ses Fel.les, a la coma d’en Jaume Benet. Continuem en ascens pel sender que transita per dins sa coma fins arriba al coll i cruïlla de senders des Puig de sa Paret des Moro. Aquí girem W ( esquerra) fins a sa carena, a la dreta veurem un tancament de pedra i prenem S (esquerra) cap als Puntals des Forn i abans d’arribar-hi iniciem el descens fins al camí de sa Trapa el GR 221. Prenem S ( esquerra) fins a arribar a les cases de sa Trapa on agafem una ombra per menjar i descansar.

La tornada la feim per la pista fins a arribar a dalt del coll de ses Ànimes. Després continuem tot el temps de davallada sense abandonar sa pista en cap moment, passarem per davant unes cases, per continuar fins a una cruïlla de camins; el Camí de sa Punta de sa Galera a la dreta i el Camí de sa Font des Morers a l’esquerra, ambdós municipals, noltros agafarem aquest darrer el de sa Font des Morers que uneix el Coll de sa Palomera, a s’Arracó, amb l’avinguda de s’Algar, mitjançant l’avinguda de la Trapa a l’interior de sant Elm.

Després de caminar alguns kilòmetres i ja al final passarem per davant un gran dipòsit d’aigua  a pots metrers d’una esplanada al costat de la ctra Ma1030 just al coll de la Palomera. A l’esquerra de l’esplanada surt un tirany que agafarem que ens durà paral·lels a la carretera fins al cementeri on tenim els cotxes. Donant per acabada sa ruta d’avui que al final ha estat més llarga i cansada de els que teníem previst. Acabant a Andratx fent unes merescudes chandis.

 

veure fotoswikiloc75

Pas des Racó i Camí dels Cingles de son Rullán

Circular: si.
Distància total: 13,5 km
Temps total: 6,45 h
Altura màxima: 769 m
Desnivell acumulat: 1.582 m

 

 

 Torre de sa Mola de TuentPas des Racó i camí dels Cingles de son Rullán

 

Avui una climatologia adversa ens ha fet canviar a l’últim moment d’itinerari, al principi estava previst el pas d’en Biel i rapelar el Cingle de ses Pomeres, per la qual cosa hem optat per un clàssic, el pas des Racó i el camí del Cingles de Son Rullán, encara així, pujar el material necessari per a això a requerit un bon esforç que afegit al desnivell acumulat i la distància recorreguda no ens ha sabut a poc.

Iniciem la ruta d’avui a Deià concretament per les escales empedradas que es troben al costat del rentadors públics i que ascendeixen pararelo al torrent des Racó. De seguida arribem a un camí asfaltat, prenem esquerra fins a la corba on es troba l’Hostal Miramar. De seguida a la dreta s’inicia un camí de terra, amb una sèquia a l’esquerra. Arribarem a una barrera metalica al costat d’un pont, està oberta i la passem. Seguim avançant en lleugera pujada. Passarem per un portell sense barrera, on travessem el torrent des Racó. Seguim avançant pel camí entre bancals. Passarem al costat d’una casa/barraca esbucada. A poc a poc el camí es va perdent i transformant en un tirany, arribant a passar per sota d’una penya ( dreta), vam seguir avançant en pujada alguna cosa mes fort per dins d’un encinar. En arribar a la part superior o coll veurem a la dreta i damunt del penyal una preciosa casa amb bancs i taules de pedra en el seu exterior. Un magnífic lloc per reposar forces mentres admirem la gran bellesa de l’entorn amb el poble de Deià en el fons.

Retrocedim uns metres per situar-nos en el tirany, vam seguir avançant en lleugera baixada i junt a un tancament de reixeta, que ens portarà a una gran rosseguera, que no creuarem, sinó que ascendirem pel seu lateral esquerre.

Passarem just per sota del gran Penyal des Racó deixant-ho a la Nostra esquerra, seguim avançant entre grans carritxeres fins a situar-nos gairebé sota el gran murallón, amb el Penyal des Racó i el seu canal des Racó a les nostres esquenes, lloc de pujada cap al pas des Falcó però avui no toca. Anem guanyant altura alhora que el terreny es torna més vertical i aeri.

Hem d’anar amb compte perquè passarem per un “ racó” que no hem de prendre, prosseguirem avançat ara una mica menys vertical fins a arribar a una altra “entrada” que sí hem de prendre perquè en la seva part final es troba la cornisa que dóna nom al Pas des Racó.

Avui en dia aquest pas està equipat amb una cable d’acer amb funda de plàstic a manera de passamans.
Des d’aquí les vistes sobre el Penyal des Racó i el seu canal són espectaculars.

Superat el pas, que no comporta cap dificultat tècnica, vam seguir avançant i pujant amb tendència a la dreta.

Ara la idea és arribar a l’altre vessant del torrent des Salt pel lloc conegut pel Cocó d’en Llorito. Seguim en forta pujada per situar-nos en la planicie entre 650/700 m avancem per terreny complicat per arribar a la carena que acaba amb el Pas Vell de Son Ripoll, que evidentment no prenem aquesta direcció, sinó tota la contrària dirección S al GR-221. Pel camí ens trobem amb una parella d’alemanys extraviats, no m’estranya perquè la boira no deixa veure a mes de 10 m, que es dirijen a Deià, al que els suggerim ens segueixin ja que anem al mateix lloc.
Ara del que es tracta és d’anar avançat fins a arribar a la bifurcació on s’inicia la davallada pel cami dels Cingles de Son Rullán.

A mesura que anem descendint per ell, el temps va millorant i la boira dissipant-se.

Ens entristeix veure que un fill de puta ha pintat punts i fletxes de color taronja de mig metre per roques, enzinas, i fins i tot en oliveres centenàries, tota una aberració. Aquest seria un bon motiu per dedicar-li unes paraules en un parell de pàgines, però no ho faré, per a això estan els Agents de Medi ambient i del Seprona per perseguir-ho, jo solament puc cagar-me en la seva puta estampa.

Tornem a lo nostro, aquest camí ja no ho deixarem en tot moment fins que ens porti a l’Hotel és Molí i d’aquí a l’aparcament.

Acabant amb un expléndida xocolata i unes coques de patata a Valldemossa. Salut.

 

veure fotoswikiloc75

Pasarelas del Vero, Alquézar ( Sierra de Guara)

 

Circular: Sí

Desnivel: 300 m
Duración; 1,45 h.

 

 

 

Fecha: 6/08/2017

 

 Torre de sa Mola de TuentPasarelas del Vero. Alquézar ( Sierra de Guara)

 

 

Llegamos al aeropuerto del Prat  (Barcelona), tomamos posesión de la furgoneta y nos dirigimos hacía  la provincia de Huesca (Aragón), concretamente hasta Barbastro, pasando por Alquézar y finalmente hasta llegar a Radiquero.

Radiquero pertenece al municipio de Alquézar, es un pueblo oscense de la comarca del Somontano, situado a las puertas del Parque Natural de la Sierra y los Cañones de Guara junto a la Villa Medieval de Alquézar.

Nuestro hospedaje lo tuvimos en Casa Pilar, una casa de tres plantas situada en el centro del pueblo.

En el pueblo hay poco que ver, tiene varias casas destinadas a su alquiler vacacional y en la parte de arriba del pueblo se encuentra el Albergue de Los Meleses, un excelente punto de partida para conocer el Parque Natural de los Cañones y la Sierra de Guara. Lo forman un grupo de guías como cooperativa Tantaka, en el paramos varias veces a tomar unas cervezas, con un ambiente agradable, familiar y casero. Es uno de tantos puntos de encuentro entre barranquistas, escaladores, amantes de la naturaleza… y sobre todo, saboreadores de la vida.

Alquézar bañado por las aguas del río Vero son parte de la amplia oferta deportiva de la zona, que a los deportes acuáticos suma actividades como la escalada, el barranquismo, las rutas en BTT y el senderismo. La localidad forma parte del Parque Cultural del río Vero, una zona de gran importancia por su belleza y por el arte rupestre que alberga en sus abrigos, declarado Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO.

Encaramada a 660 mts de altitud sobre una de las sierras paralelas al Pirineo, el pueblo se integra perfectamente en un impresionante paisaje de calizas modelado por el rio Vero, que ha creado a lo largo del tiempo un cañón increíble para la práctica del barranquismo, acantilados impresionantes … y de donde salen muchas de las rutas que hicimos.

Destaca su majestuosa Colegiata que fue declarada Monumento Nacional en 1.931 y la arquitectura y trazado medieval de su casco urbano es Conjunto Histórico Artistico desde 1.982.

Tiene amplia oferta de hoteles y restaurantes, donde pudimos cenar la mayoria de dias culminando la última cena con un buen chuletón del todo merecido.

Nada más llegar a Radiquero contactamos con Pilar que nos esperaba para enseñarnos la casa y darnos las llaves. Descargamos la gran cantidad de material, nos repartimos las habitaciones y nos dirigimos hasta el pueblo de Alquézar para emprender una ruta sencilla, Las Pasarelas del Vero.

La Ruta de las Pasarelas permite admirar la belleza del último tramo del cañón del río Vero. Es aquí donde tomamaso el primer contacto con el largo barranco y sus aguas . Las espectaculares pasarelas, que no ofrecen peligro alguno,.

Para su recorrido debemos dirigirnos a la calle que lleva a la Colegiata y descender por la rampa de piedra existente en el primer desvío izquierdo. En este punto puede verse una indicación hacia las Pasarelas del Vero.

Pronto, encontramos las primeras pasarelas de madera que bajan encajonadas entre la Peña Castibián, a la izquierda, y los Muros de la Colegiata, a la derecha. Un total de siete tramos de pasarelas facilitan el descenso hasta el Vero. Durante el recorrido es posible disfrutar de la belleza del Barranco de la Fuente, caracterizado por sus numerosos covachos y una vegetación adaptada a la humedad y frescura propia de estas gargantas.

No pudimos cerrar la ruta  ya que en el último tramo estaban destrozadas por un gran derrumbe, por lo que tuvimos que modificar el último tramo y nos adentramos hasta un espectacular mirador sobre al gran Cañón.

 

veure fotos

Pas des Gat, Mirador del Cingle d’en Visc i Torre de sa Pedrissa

Circular: Si
Desnivel: 638 m
Recorrido: 9,27 km
Punto de partida y llegada: Son Marroig
Tiempo total empleado; 6,17 h

 

 

Data: 2/09/2017

 

 Torre de sa Mola de TuentPas des Gat, Mirador del Cingle d’en Visc i Torre de sa Pedrissa

 

Abans de començar sa descripció un poquet d’història:

Sobre aquest paisatge es situa una de les moltes històries de pirates que justifiquessin el pla de defensa que un “il•lustrat” Joan Binimelis -un home d’un gran saber i molt avançat per a la seva època- va dissenyar a final del segle XVI.

En aquest paratge es va produir una famosa batalla quan, l’any 1582, cent cinquanta corsaris nord-africans van ser derrotats per només cinquanta cristians comandats pel capità Mateu Sanglada. Com a conseqüència d’aquesta i altres incursions, es va decidir la construcció d’un sistema de fortificacions,  per protegir les costes. L’actual camí d’accés a sa Foradada va ser promogut originalment per l’Arxiduc Lluis Salvador.

Una altra anècdota, més relacionada amb la possessió de sa Pedrissa que amb la torre en si, és la que la vincula a la novella•la costumista El secret de la Pedrosa (1921) d’Adolfo Vázquez Humasqué, que el 1926 transformà en pel•lícula Francesc Aguiló Torrandel. I que podeu veure en aquest enllaç https://www.youtube.com/watch?v=9_zpotwitc4

Sa Torre de sa Pedrissa és una robusta edificació defensiva de planta circular i de forma lleugerament troncóica, reforçat per un cordó més ample a la seva base. Fa uns nou metres donis de la base fins al sòl del terrat superior. A una altura de 4,5 m. i orientat al sud-est, s’obri un portal rectangular fet de peixos de marès que dóna a una sala amb coberta de volta, en el passadís d’accés es situa una escala de caragol que comunica amb el terrat. En la part esquerra de la sala hi ha un rebost i una xemeneia.

La torre va ser construïda entre 1612 i 1614. La seva dotació era de dos torrers, i l’armament, una peça d’artilleria de sis i dos mosquets. Un document de 769 assenyala que la torr tènia un canó de quatre i en la plataforma inferior, una peça artillera de dotze. Avui en dia el canó es troba en el sòl de la part exterior en mal estat.

El mur del terrat està cenyit per una motllura també de marès, en molt mal estat, la majoria dels peixos han caigut i solament perdurin uneixes poques que tenen els dies contats.
En el terrat de la torre ha crescut un arbust “mata” que perjudica seriosament els peixos que el formin. També hi ha una caseta construïda durant la guerra civil.

L’entorn està ple de cartells de la propietat que ens recorden que ens trobem en sòl privat i que no podem mouren’s del costat de la torre. Inclús ens prohibeixen menjar i beure, si si menjar i beure, això només passa a Mallorca.
Sembla haver-hi-una manca d’actuacions i de normativa clares per protegir i difondre aquests valors ( miradors, camins ancestrals, torres, fortificacions, etc..), considerats paisatge pintoresc i artístic per la Llei i llaura Patrimoni de la Humanitat, però desemparats per tots costats.

Comencen la nostra ruta  a les cases de son Marroig i agafem la pista que davalla fins a sa Foradada, passat el mirador des Rotlo Gros, veu una corba a l’esquerra molt tancada, sortim per la dreta, primer per un caramull de terra i en lleugera baixada ens anem endinsant al bosc per un tirany a vegades bastant desfet. Al cap de pocs minuts quan la sendera comença en lleugera licitada pel que semblen graons de pedra, entenem que és el pas des Gat que ens deixa en la part superior.
.
Seguim avançant per dins del bosc de vegades en baixada per després tornar a licitar per finalment situar-ens sobre “la planícia”

Passem la paret de pedra en sec que separa les possessions de Son Marroig i de Sa Marineta, per una petita ensulsiada i poc més amunt passem al costat d’una balma alguna cosa oberta
continuem direcció nord vorera de les penyes i de seguida veiem el mirador del Cingle d’en Visc. Hi fem una breu aturada per gaudir de les bones vesteixes de la costa i de la Foradada.

Sortim del mirador NO pel camí que tenim davant sinó paral·lels als penya-segats i a vegades per la cresta, fins a arribar a la part més alta , per després anar davallant fins a la torrentera que acaba en una zona habilitada per al bany i amarrar una barca, coneguda com és Banc, on no vam poder refrescar-ens amb un bany pel forta maró però sí vam poder observar el bufador en plena activitat.

Després de fotos reprenem la ruta intentant sobrepassar la paret que dóna accés a la Pedrissa però després de col·locar un fort filat d’arç ens resulta impossible, per la qual cosa agafem el camí habilitat que en lleuger ascens ens situa en una zona enjardinada/agrícola que després de traspassar una barrereta de fusta ens porta dt. una recent reconstrucció d’una bassa. Prosseguim en lleugera baixada NE fins a enllaçar amb el camí d’accés a la Pedrissa. Junt a la barrera metàl·lica i a la dreta hi ha un tirany que baixa al costat d’un tancament de reixeta que ens porta fins a una altra barrereta/botador amb una col·lecció de rètols típics de Mallorca, de Trablisa, de propietat privada, que no et paris, que no beguis, que no menges, que no et surtis del camí i que no sé que més…., prosseguim NO fins a arribar a la torre de la Pedrissa, que com yan és normal r ens rep una altra col·lecció vario pinta de rètols, uns com nascuts de la terra ( una agre), altres clavats  a les roques, uns altres per l’aire en els pins……. Admirem el paisatge, descansem uns minuts ( menys de 10′) més està “prohibit”, i prosseguim fins a Cala Deià, on localitzem una ombra entre l’immensa gentada. Iniciem el retorn per al camí dels Ribassos, i fins a la Carretera Ma.-10, Km 64,300.

Passem pel Pi de la Pedrissa propietat del Consell, de tronc llarg (18 metres d’alçària) i dret, amb un diàmetre de 109 cm. La capçada et forma de paraigua, a 16 metres i d’una edat estimada: 100-200 anys. Arbre molt conegut per la ubicació i per la vistositat, de forma molt regular. Al costat creixen tres pins de la mateixa espècie, segurament descendents seus.

Continuem caminant un 1,5 km fins a arribar als cotxes que tenim a ses cases de son Marroig

 

 

 

veure fotoswikiloc75youtube75

Far de ses Salines – Cala Màrmols

Circular: si
Distancia total recorrido: 11 km.
Tiempo total, incluido baño: 7 h. (3 h ida y vuelta).
Altitud máxima: 42 m.
Altitud mínima: S.n.m.
Desnivel Positivo: 58m.
Desnivel negativo: 64 m.

 Far de ses Salines a Caló des Màrmols

 

Avui i com és costum en el mes de juliol tenim ruta costanera.

Ens situem en el Cap de ses Salines, en l’extrem meridional de Mallorca.

Deixem el cotxe en la mateixa carretera i el mes a prop possible del Far. En 1982 va ser el primer far d’Espanya a ser alimentat mitjançant panells solars. Va ser inaugurat el 31 d’agost de 1863. Era un far de 6º ordre, amb una òptica catadióptrica de 300 mm de distància focal, estava alimentat amb oli d’oliva i emetia una llum blanca fixa. El far emet una llum blanca en grups de tres centelleigs d’un segon de durada cadascun, sent el tercer més retardat que els dos anteriors, en un cicle de 20 segons, limitada al sector entre 265º i 116º. El seu abast nominal nocturn és de 13 milles nàutiques. També té instal·lada una sirena que emet la lletra M en codi morse cada 15 segons.

Ens posem a caminar direcció SE el principi al costat del mar per una senda molt definida. Als pocs minuts de caminar ens trobem en les roques una pastera, garrafes d’aigua i gasolina i restes de roba, utilitzada per les persones que parteixen del nord de Àfrica cap a les nostres costes.

De manera gairebé imperceptible anem guanyant altura fins a situar-nos a la part alta dels penya-segats, i allunyar-nos del mar, per després tornar a ell. Crida l’atenció la vegetació baixa destacant les savines.

L’altura màxima de la zona és de 63 m conegut com na Gosta, on antigament hi havia una torre de defensa, construïda en 1597, durant l’època de les incursions turques.

A mig camí creuarem una torrentera i després de caminar uns 5km arribem al  caló des Màrmols, desembocadura del torrent de mateix nom.

El caló és de gran bellesa, encaixonat entre petits penya-segats de no més de 20 m, d’aigües netes i transparents, de tons blaus, verds i turqueses amb fons d’arena blanca.

Muntem sa nostra particular “carpa” per protegir-nos de l’intens sol i després de gaudir del bany, del menjar i descansar, emprenem el retorn pel mateix camí.

 

 

veure fotoswikiloc75

Cala Castell per pas dels Pescadors

Circular: si
Distancia total recorrida: 10 km.
Tiempo total empleado, incluida bañito: 9 h. (tiempo en movimiento 3 h.)
Altitud máxima: 317 m.
Altitud mínima: S.n.m.
Desnivel Positivo: 572 m.
Desnivel Negativo: 572 m.

 Cala Castell per pas dels Pescadors

 

Avui i com és costum en el mes de juliol tenim ruta vorera mar.

Volíem davallar a Cala Estremer però com la mar tornava a estar picada, el que dificultava el bany, i perquè no hi ha una punyetera ombra, decidim anar a la cala del costat, Cala Castell, que l’accés a l’aigua és més còmoda i té bones ombres.

El punt de partida de l’excursió a Cala Sant Vicenç, a la qual arribem per la carretera Ma.-2203 (hem pres el desviament a l’esquerra des de la carretera que uneix Pollença amb el Port de Pollença, Ma.-2200). A l’entrada de Cala de Sant Vicenç veurem un cartell de ceràmica (1989), situat a la dreta immediatament després de l’Hotel La Moraleja. En aquest cantó, a l’altre costat del cartell, hi ha una botiga de cotxes. Podem aparcar en el mateix carrer/carretera i a l’esquerra veurem l’inici d’un camí que s’interna en el pinar perpendicular a la carretera, al costat d’uns panells que prohibeixen acampar, indiquen la direcció cap a Cala Barques i l’Oficina d’Informació Municipal.

Iniciem l’excursió endinsant-nos en el pinar pel camí anteriorment citat (NW); als 2’½ girem 90º (NE) i en 3’/4′ arribem a un portell que té a la seva dreta un monument en record als presoners republicans que van construir el camí que arrencant en el mateix portell duu fins a la zona de les Fontanelles i la Punta de Coves Blanques, on es troben restes d’una bateria d’artilleria de costa i un polvorí excavat en la muntanya. El portell està tancat però té a la seva dreta una barrereta que permet el pas. Una vegada traspassada la barrereta iniciem el recorregut pel camí, que amb pendent molt lleuger, ens duu amb direcció N, cap a la zona del Penyal Roig. Al cap d’uns 8’/9′ arribem a un pontet, en una corba a la dreta, que salva el jaç del Torrent de les Rotes Velles i amb pujada molt lleugera als 2’/3′ arribem a un nou pontet; i immediatament abans d’un tercer pontet, veurem a l’esquerra del camí una fita que ens indica el punt que hem d’abandonar el camí i dirigir-nos, amb direcció NW (esquerra) i pujada mitja/forta, amb alguns trams fort, seguint les nombroses fites, ascendint pel vessant oriental del Penyal Roig.

L’ascens prossegueix, sempre tindrem alguna fita que ens indiqui el camí, en general amb pendent mitjana/forta, arribant en uns 9’/10′ a un tram en el qual iniciem una baixada mitja . Al 1 ½ tornem a trobar pujada lleugera/mitjana que passa a forta/mitjana mentre ascendim pel tàlveg.(una torrentera en el vessant NE del Penyal Roig). Ascendim pel costat dret, seguint les fites per una senda entre el càrritx, en el seu tram final amb pendent mig, arribant en uns 5’/6′ vam arribar a la vora del penya-segat, des d’on podem veure la zona del Castell del Rei (U Castell d’u Rei”), amb la Cala Estremer, entre la Punta de l’Àguila i la Punta Galera, i Cala Castell, entre la Punta Galera i Punta Topina, etc.

Des del punt d’arribada seguim vorejant el penya-segat (SW) i seguim les fites ascendint amb pendent fort/mitjana, durant uns 3′. Prosseguim cap al cim que tenim al capdamunt, enfront de nosaltres, seguint les fites i després d’una pujada mitjana que passa a forta/mitjana, vam arribar al cim en uns 6’/7′. Des del cim descendim amb direcció W, amb baixada mitjana, al principi, passant a lleugera. Trobem algunes fites al llarg del recorregut per un terreny molt carstificat, amb càrritx, arribant als 4′ al Pas des Pescadors. Reconeixerem l’inici del pas doncs hi ha una fita i unes marques verda i vermella en la roca. Descendim pel pas amb pendent, en general fort, havent d’efectuar petites desgrimpades, arribant a la base del pas en uns 5’/7′ depenent del nombre de persones i la condició física d’aquestes. Des de la base del pas ens dirigim W pel llom fins a arribar al braç de La Galera, ara iniciem el descens fins a la mar, per després anar costejant la cala fins a arribar a la caseta, on podrem descansar a l’ombra.

Prenem un bon bany refrescant i després de descansar i fins i tot fer una dormida, emprenem la tornada pel camí que duu a la vall de Ternelles, i quan duem caminant uns 20′ passarem per un portell arribarem a una corba on el contrafort està fet d’enormes roques. Aquí sortirem del camí ( esquerra), passarem per damunt una llosa que fa de pontet i iniciem una dura pujada per una rosseguera, en l’objectiu de situar-nos al capdamunt del rocam, per a després en diagonal ascendent anirem a una segona rosseguera per després arribar al punt d’inici del pas dels Pescadors. Iniciem l’ascens amb una grimpada i ràpidament ens situem a dalt del penyassagat, ara ja només queda seguir el tirany de davallada fins a arribar al camí dels presoners i d’aquí als cotxes.

 

veure fotoswikiloc75

Cala Sequer i es Caló des Serral

Circular: no
Distancia total recorrida: 7 km.
Tiempo total utilizado, incluido bañito: 6 h. ( tiempo efectivo 1 h. 30′).
Altitud máxima: 78 m.
Altitud mínima: s. n.m.
Desnivel Positivo: 121 m
Desnivel Negativo: 121 m.

 Torre de sa Mola de TuentCala Sequer  ó Salpella i Caló des Serral

 

Cala Sequer ó Cala Salpella és un d’aquests pots racons verjos de la costa de llevant mallorquina, en ple juliol tota sa cala era per noltros, ens fèiem creus.

Comencem al km 8,4 de la Ma 4014. Agafarem el camí que indica agroturisme de Son Josep de Baix i comencem a caminar. No es pot aparcar en el camí i a més no té sortida pels cotxes. Després de caminar 1,2 km arribem a les cases de Son Josep de Baix ( també l’he vist descrit amb el nom de Son Jusep Nou), on unes barreres noves de color verd ens tanca’n el pas, però té una porteta davall el ficus que ens deixa passar a peu.

Als 300 m el camí fà una corba que gira esquerra, idò just aquí neix a la dreta un tirany que duu al caló des Serral sense pasar per cala Sequer, però noltros prosseguim pel camí privat fins a arribar a una altra barrera que ens tanca el pas. Just aquí sortim del camí pel tirany de l’esquerra pel costat del tancat de ferro, amb lleugera davallada fins a la cala Sequer. En total haurem fet 4 km.

La cala és petita i encisadora, destaca la paret seca de partió i les roques en forma de terrasses què te als costats i el color turquesa de l’aigua.

Continuem vorera mar pel vesant Sud, a la nostra dreta i a la part mes alta tenim un xaletaso, continuem fins a arribar al caló des Serral de no més de 6 m de longitud i 12 m d’amplària mitjana. No veim cap ombra i decidim tornar a cala Sequer.

Arribats a cala Sequer cerquem l’ombra que dóna l’únic pi vorera mar.

La tornada pel mateix camí.

 

veure fotoswikiloc75

Puigs des Colomer i na Fatima

 

 

Circular: Sí
Distancia total recorrida: 11 km.
Total tiempo trascurrido: 8 h. (efectivo 5 h.)
Altitud minia: 96 m.
Altitud máxima: 653 m.
Desnivel Positivo: 736 m.
Desnivel Negativo: 736 m.

 

 

Torre de sa Mola de Tuent Raixa-Es Colomer-pas des Colomer-Puig de ses Fites-Puig des Frare-Puig de na Fátima-Raixeta

 

Iniciem la ruta d’avui des de l’aparcament de les cases de Raixa, començant pel camí que dur a Raixeta-Pastoritx-Valldemossa. A uns 60 m de començar arribem a un encreuament i girem S ( esquerra) cap a un portell amb una barrera de fusta. Prosseguim per aquest bonic camí que a poc a poc ens fa guanyar altura. Arribarem a una paret de partió i caminarem paral.-les fins a arribar al coll des Tirany, on se’ns obrin unes magnífiques vistes sobre el pla de Palma i just d’avall el golf de son Termes. Girem N ( dreta) en lleugera pujada. Aviat tornem a tenir una paret de partió a la nostra esquerra per després passar a la dreta fins a arribar al cim del Puig des Colomer de 446 m amb unes vistes realment esplèndides.

Prosseguim NW per la carena fins a trobar una petita depressió per la que davallarem, ajudats de les mans en qualque ocasió, per un pas en diagonal amb la roca llisa i corbada.

Continuem entre pins i carritxeres per anar a trobar el pas des Colomer, que transiten diagonal per una estreta cornisa una mica àrea, fins que acaba al contrafort del murallo on hi ha una balma. Continuem en davallada direcció NE per dins un pinar, i on podem veure marjades amagades dins les espesses carritxeres. No tardarem a arribar al coll Espés ( 338 m).

Ara i després d’haver superat alguna marjada iniciem una pujada fins a la cota 413 m. Des d’aquí veurem una paret de partió que s’enfila NW que ens servirà d’orientació per superar la forta pendent fins al cim del Puig de des Fites de 506 m, des d’on gaudirem d’unes magnífiques vistes del Puig de na Fátima, sa Gubia, sa Falconera i moltes més. Ara ens dirigir irem SW fins a l’altre elevación el Puig des Frare de 492 m per una estreta cornisa de pots metres.

Baixem del cim i retrocedim fins al colladet on passa la llarga paret de partió dels termes de Bunyola i Valldemossa. Iniciem el descens per l’esquerra de la paret i dirigir-nos cap avall fins a un penyal que està enmig, i que salvarem per l’esquerra per un pas que ens facilitará l’arribada al coll de son Puig a 403 m, a la dreta del coll veurem unes marjades que arribem fins a la antigues cases de Raixeta.

Ara estem situats a la falta de na Fátima amb la paret de partió a la nostra dreta, i iniciem una altre forta pujada NW, Sa calor i l’esforç fet fins ara es comenci a notar.

Continuem pujant i abans d’arribar al seu final traspassem la paret N i iniciem un lleuger descens per davall una gran penya, seguit d’un lleuger ascens per la zona mes evident direcció a uns grans pins, la pujada segueix sent forta i canviem a NW, per anar a cercar el vessant NW del Puig i enfilar el cim per una petita canal. En un no res estam al cim de 651 m.

Ara es tracta de descansar, menjar i disfrutar del día.

La davallada és pot fer de dues maneres, una pel vessant SW que ens duria a les cases de ses Esteles o fins s’Estret, a la mateixa carretera de Valldemossa, però noltros opten per l’altra opció, mes que res perquè tenim els cotxes a Raixa, i és davallar pel vessant N, per el que hem de retrocedir el darrer tram de pujada, fins a arribar a uns grans pins, després seguir davallant N, fins arribar a baix d’una paret de partió que hi ha a la part superior de la carena, on darrere s’inicia el pas dets Ases que noltros no agafarem, perquè continuarem per una cota inferior a aquesta paret fins a arribar a un segon comellar i iniciar el descens NE amb les cases de Raixeta a baix a l’esquerra. És una davallada per un fort coster, sense fites ni tirany i a estones brutes de vegetació.

Al final arribem abaix i creuem el torrent de Raixa i pujam fins a les cases de Raixeta que és trobem en un estat ruïnós i molt perillós, és molt lamentable que unes cases com aquestes es deixin fer malt bé.

A la fí arribem a un ample i planer camí que ens durà fins als cotxes.

 

 

veure fotoswikiloc75

Castell de Santueri en 360º

 

 

Distancia total recorrida: 15.3 km.
Tiempo total empleado: 7h.30′
Altitud mínima: 190m.
Altitud máxima: 491 m. (Santuari de San Salvador)
Desnivel Positivo: 892 m.
Desnivel Negativo: 892 m.

 

 

 

Torre de sa Mola de Tuent CASTELL DE SANTUERI EN 360º DES DE EL PUIG DE SANT SALVADOR

 

A l’excursió d’avui es tracte de pujar al Puig de Sant Salvador de 509 m, per després enllaçar amb el Castell de Santueri de 423 m per la Comuna Grossa de 432 m.

Ens posem en marxa a la creu que trobem a una corba de la carretera que puja a Sant Salvador, més o manco a 1,5 km del començament de la carretera PMV 4011.

Creuarem la carretera a diferents revolts. Totduna deixam l’asfalt ( Km 2) i iniciem l’ascens per una pista seguint els pals indicadors, però ens em de fitxar bé perquè quan arribem a uns escalons que donen a la carretera hem de seguir recte per un tirany que tenim just al davant, i per tant abandonem la pujada “típica” senyalitzada.

És un tirany que ben aviat ens fa guanyar altura transita per un bonic bosc. Arribarem a un muralló on prenem esquerra, prosseguim i arribem a un primer marge de poc més de 2 m d’altura que superarem amb una petita grimpada, després vendrà un segon marge que superarem de la mateixa manera. Sortim a la carretera a prop del mirador, on ens aturem per contemplar gran part del pla de Mallorca. Prosseguim uns metres, passem pel davant el monòlit de la 8ª estació del Via Crucis, prosseguim per la carretera fins a arribar a 15 m del desviament que puja a la Creu des Picot, de 14 m d’altura, construïda en 1957 en el Puig des Milà de 478 m, que també serveix d’esplèndid mirador sobre la costa, des de sa Punta de n’Amer fins ca Cala D’Or. Tornem a la carretera i seguim pujant per ella, tornarem a veure la reste d’estacions del Via Crucis. Després de travessar una petita àrea recreativa, accedirem a l’esplanada del cim del puig pel camí de l’esquerra on hi trobam el Santuari.

Al final de gran esplanada ( esquerra) veurem el monument a Crist Rei, inaugurat el 8 de setembre de 1934. “Una figura en bronze, de cos sencer, presenta Jesús coronat amb el braç dret fent la salutació romana imposada per Mussolini, que governava Itàlia des de 1922, i per Hitler, que governava Alemanya feia poc més d’un any. La Falange, nascuda no feia un any l’octubre de 1933, adoptà aquella salutació.

Molts de falangistes eren allà, uniformats. Després de missa, la poetessa de Llucmajor, amb l’ajut d’una trompa, recità la cançó i afegí una glossa: “Verge de Sant Salvador/ vós que sou a penya forta/ no permeteu que Mallorca/ la governi cap traïdor!”. No anava per l’aleshores comandant militar de les Balears. No, Francisco Franco estava baves amb un rei de bronze fent la salutació feixista. Just un mes després: els fets d’octubre. i, en menys de dos anys, militars i falangistes atiaren la insurrecció armada, beneïda per l’Església.”
Font: DBalerar.cat, http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=202814

A l’altre extrem del Puig hi ha l’ermita edificada l’1 de setembre de 1348, l’any de la mortaldat a Mallorca, on la peste negre s’envà dur el 20% dels mallorquins, uns 15.000. D’ells 900 eren fills de la vil.la de Felanitx probablement fou aquest el motiu de l’edificació de la capella.

Des de l’ermita ja es veu el nostre objectiu, el castell costaner de Santueri, i enmig el puig de la comuna Grossa 432 m, deixam l’ermita al darrera, i davallam per un tirany que parteix pel coster de migjorn del puig, per la part del monument de Crist-Rei que deixam a la nostra esquerra. Tot seguit el camí discorre pel costat d’una paret lateral. Aviat arribem a un portell amb una barrera metàl•lica, la traspassem i continuem la davallada, sempre amb el Cirst-Rei a la nostra esquena. En pocs minuts arribem al coll de Son Gall, 200 m d’altura, enmig d’una pista forestal i una barrera metàl•lica a l’esquerra. Prosseguim pel tirany ara més estret direcció a sa comuna. Podem gaudir de la vista als dos costats: al sud, el pla de Campos, i a l’est la costa entre Manacor i Felanitx. És un bonic tiranys entre pins joves, arboceres, càrritx, mates i estepes. Durant el camí anirem trobant diverses bifurcacions sobre tot a la nostra esquerra que davallen, no lis em de fer cas, noltros em de seguir, de moment, “recte” sense perdre massa altura, fins que el tirany arriba a una zona més oberta i s’inicia una forta davallada que ens situarà a una esplanada i creuament de camins que no farem cas i prosseguirem recte. Está ple de marques i punts de colorins que són un autèntic merdè i millor no fer.lis cas.

Seguidament creuarem una àmplia pista, el castell ja el tenim molt més a prop i a dalt de la vista. Ara el tirany s’empina de cada vegada més fins arribar just al contrafort de la murada del castell. Aquest punt és important perquè assenyala l’inici ( dreta) i final (esquerra) de la volta de 360° que farem a la mola del castell. Dit això agafem dreta per davall el penya-segat per un tirany més estret i que de cada vegada agafa més pendent fins que s’acaba a la mateixa carretera del castell. Ara continuem per l’asfalt fins als murs de la fortificació i entrada al castell cridant l’atenció la murada sud-oriental amb la torre circular de l’homenatge. Entrem pel portal i iniciem la seva visita.

El castell de Santueri, juntament amb el del Rei i el d’Alaró forma la trilogia de castells roquers medievals mallorquins. Des de l’interior del recinte, es pot observar la torre de l’homenatge en detall, amb la porta d’accés i les restes de la cúpula esfondrada. També ens podem apropar a la murada amb les espitlleres i coronada pels merlets.

La història del castell és llarga i els seus orígens es perden en la fosca dels temps. Però en tot cas anterior a la dominació sarraïna. Fou conquerit per les tropes del rei en Jaume I l’any 1231. A partir del segle XVII, el castell perdé importància estratègica i defensiva i va ser abandonat.

Visitat el castell, sortim i ens dirigim per la carretera asfaltada fins a la primera corba, on a l’esquerra s’inicia un tirany de davallada que envolta les murades. Aquest mateix tirany abans de completar els 360° de la mola del castell, passa pel sector d’escalada, avui en dia tancat: “la Federación Balear de Montañismo y Escalada acaba de comunicarnos el cierre inmediato para los escaladores mallorquines del Castell de Santueri. “Patrimonio (Consell de Mallorca) ha exigido a la Federación el desequipamiento de las rutas del Castell de Santueri y ha comunicado la prohibición de escalar más allí”, comienza la circular enviada por el Comité de Escalada de la Federación Balear de Montañismo y Escalada. “Debido a unas recientes obras de restauración del castillo (el edificio está sobre las rutas) se percataron de que allí se escalaba, ya que antes no había habido problemas de acceso. Con todo esto y ley en mano, la 12/1998 del Patrimonio Histórico de las Illes Balears, se remitieron a la Federación, exigiendo lo anteriormente comentado y avisando que la Guardia Civil se iría pasando por la zona y multaría a quien se subiera por las paredes; la cuantía puede llegar a ¡los 600 euros!”.

El comunicado explica también que ninguna ruta de la cueva toca piedra alguna del castillo ya que todas tienen su reunión bastante más abajo del arranque del edificio. El aviso es urgente, ya que las obras de la fachada principal del edificio ya han finalizado y los andamios se han retirado, por lo que resultará tentador ir a trepar.
Miguel Riera, profesor de la Escuela Balear de Alta Montaña (EBAM) y además autor de Mallorca Escalada deportiva y Psicobloc Mallorca, indica que se trata de una zona con una treintena de rutas (no hay vías fáciles, solo un 6c, una quincena de 7a a 7c y el resto son octavos, incluido un 8c)”
Font Desnivel.com 08/11/2011

Aquí mateix hi ha la cova dels Bous, les mides de la qual són 58 m d’Est a Oest i 29 m de Nord a Sud. i una mitja de 5 d’altura. No molt enfora  podem trobar la Cova Calenta, Cova del Drac,  i Cova del Confessionari dels Moros.

Prosseguim pel tirany entre pitreres i figueres de moro completant el cercle dels 360° en el mateix punt que abans he comentat.

La tornada des de el puig de Sant Salvador la feim pel camí marcat o del via Crucis, passant per la comuna Grossa i arribant al Puig de Sant Salvador i finalment davallada fins als cotxes.

 

 

veure fotoswikiloc75youtube75

Puig de ses Covasses, puig Ferrer i moleta de Binifaldó

 
Moleta-de-BinidaldóData: 26/11/2016

Distancia total recorrida: 8 km.
Tiempo total de la actividad : 4 horas.
Altitud máxima: 841 m.
Altitud mínima: 542 m.
Desnivel Positivo: 422 m.
Desnivel Negativo: 422 m.

 

 

Moleta de Binifaldó

Puig de de ses Covasses 752 m, puig Ferrer 770 m i moleta de Binifaldó 837 m

 

Avui sortim del Coll de sa Batalla i comencem pel camí que hi ha a la dreta del mateix restaurant.

El camí transcorre per una pista de fàcil transitar i a els 6/7′ arribarem a una bifurcació a la qual hem d’escollir el camí de l’esquerra molt definit i de fàcil pujada, als 5 /6′ i abans d’arribar al pas d’en Bartomeu sortirem del camí direcció N ( esquerra). Ara el camí es transforma en un tirany a vegades molt poc definit, per tant em de posar de sa nostra part orientació muntanyera. Als 8/9′ passarem per devora una petita caseta amb el sostre esbucat (esquerra), durant part del recorregut tendrem a la nostra esquerra el penya-segat. Tot seguit arribarem a una paret de partió que penja al penya-segat, prosseguim sempre lo mes a prop possible del penya-segat fins a arribar a una paret de partió, la que separa els termes municipals de Caimari i Escorca, la deixam ma la nostra esquerra i prosseguim fins al cim del puig de ses Covasses de 752 m, encara que haurem de traspassar la paret per arribar al cim molt aclarit i en bones vistes, i després la tornem a traspassar deixanla a la nostra esquerra per prendre direcció N al Puig Ferrer de 770 m, primer iniciarem un lleuger descens per després tornar a pujar SE.

El cim del Puig Ferrer 770 m està molt atapeït de vegetació per tant no podrem gaudir de les impressionants vistes sobretot del Puig Tomir, però si ja podem veure el nostre pròxim objectiu la Moleta de Binifaldó de 837 m.

Iniciem el descens del puig Ferrer per la part més a prop del penya-segat direcció N, es tracta d’una davallada còmode per dins l’alzinar. Aviat em de trobar una paret de partió ( dreta), la seguirem fins a arribar al GR 221 amb una paret mitgera i un botador de fusta, entre el puig Ferrer i la serra d’en Massot. que fa de separació entre les finques de Son Amer i de Menut. Prosseguim N ( dreta) , per tant hem de botar el botador direcció Binifaldó. Als 4/5′ hem d’estar atents perquè ens hem de sortir de la pista ( esquerra) per iniciar l’acens a la moleta de Binifaldó 837 m per un tirany, en lleugera pujada, a vegades poc definit i fet mal bé per la quantitat d’arbres caiguts, però si en fitxem bé no tindrem cap dificultat d’orientació. Després d’uns 40′ comencerem a  veure les antenes i els panells fotovoltaicsque hi ha al cim.

Les vistes son realment impressionants sobre tot l’enorme puig Tomir que pareix que ens ha d’engolir.

El descens ho feim pel mateix camí de pujada fins arribar una altre vegada al GR-221. Aquí prenem direcció a Son Amer per aquesta pista còmode. En arribar a l’encreuament de camins que ens indica dreta cap a l’Ermita de son Amer, noltros prosseguim esquerra en lleuger descens, trobarem dues bifurcacions més però sempre agafarem la de l’esquerra. En arribar a un gran portell amb una barrera de fusta que dona accés a un camp d’oliveres no la creuem, si ho fecim arribaríem en pocs minuts al refugi de Son Amer, girem esquerra paral·lels a la paret i a la carretera, caminarem per dins el bosc fins aver passat el restaurant de can Gallet, per passar a la carretera i d’aquí al restaurant del Coll de sa Bataia on ens espera un frit i porcella que segur serà mel.

flickr75wikiloc75

Puig de sa Bassa, sa Comuna de Fornalutx

 
Puig-de-sa-Bassa-des-de-ForData: 19/11/2016

Distancia total recorrida: 13.300 Km.
Tiempo total recorrido: 7 horas ( se puede realizar en 5 h.)
Altitud máxima: 819 m.
Altitud mínima: 147 m.
Desnivel Positivo: 761 m.
Desnivel Negativo: 461 m.
El recorrido ha representado un Área recorrida de 57.7 KM.

 

 

Torre de sa Mola de Tuent

Puig de sa Bassa 819 m, sa comuna de Fornalutx, pel camí de s’Alzina Fumadora.

Mallorca disposa d’una extensa xarxa de camins: alguns foren construïts en l’època de la dominació àrab (902- 1229), altres travessen els boscos i duen a les sitges de carboners. També n’hi ha que porten als llocs més inaccessibles de la costa (construïts pels contrabandistes) o cap a les torres de defensa. Per acabar-ho d’adobar, l’Arxiduc Lluís Salvador va fer construir camins panoràmics pels voltants de Valldemossa.

Avui pujarem a sa Comuna de Fornalutx al seu punt mes alt amb el nom del Puig de sa Bassa de 819 m hi ho farem per un camí menys conegut que altres, com el camí des Barranc o els que formen la Ruta de Pedra en Sec GR221, però no menys atractiu i ben conservat tota una joia el camí de l’Alzina Fumadora, que era una via d’accés, des de Fornalutx a les terres comunals de sa Bassa i ses grans propietats de Moncaire y Bini

L’alzina és, a Mallorca, l’arbre protector. El que més generosa cobertura ofereix amb el seu fullatge sempre verd. El que millors redols de fresca conserva durant l’estiu. Això ho sabien els treballadors d’un temps, que s’aturaven baix de les alzines a fer la fumada, costum conservada en el topònim s’alzina Fumadora, que trobem a Fornalutx i al camí des Cingles (Bini), d’alzines famoses en trobem moltes com s’Alzina de ses Truges a Alcanelleta, s’Alzina d’en Pere a Binifaldó, s’Alzina dels Set Cimals a son Macip, s’Alzina de son Forteza a Alaró, s’Alzina Guapa a Tossals i s’Alzina de Mossa la mare de ses alzines la més gran de totes.

Podem deixar els cotxes a l’aparcament públic que hi ha sortint del poble, si vens des de Sóller, a s’enfront d’uns restaurants, un aparcament de recent construcció fet amb molt de gust i totalment integrat en el paisatge. Baixem al carrer principal Arbona-Colom i caminem fins a la plaça d’Espanya i a l’esquerra de l’Església, d’estil barroc i dedicada a la nativitat de la Verge María, començoa un preciós carrer escalonat que s’endinsa a la part alta del poble la més bella de totes, pels carrers de l’Església, Vent, Tramuntana i l’inici del nostre camí de s’Alzina Fumadora, podem veure abaix i a la nostra dreta els cotxes a l’aparcament per on també si pot accedir.

Continuem pujant i arribem a la Ctra Ma-2120 vint metres a la nostra dreta i a l’altra part de la carretera neix un marge elevant que em d’agafar. Cal dir que tot el camí està perfectament indicat pel Consell i no representa cap dificultat d’orientació. Continuem ara per una pista asfaltada que deixarem als 20/30 m a l’esquerra, que continua el llarg camí fins a arribar a un portell de pedra i tot duna a la ctra. Ma-10 devora el Km-43.

Continuem dreta per la carretera uns pocs metres fins a arribar a l’altre costat on hi ha un pal indicador i u botador de fusta, el camí transita en lleugera pujada per dins una coma, aviat a l’esquerra ens crida l’atenció un gran crui que s’endinsa, de tot duna ens pareix un avenc i no ens podem resistir i davallem a inspeccionar, segueix per avall i es fa fosc, como no anem preparats tornem a pujar fins al camí, en aquest punt i a la dreta podrem veure uns escalons de pedra, no sabem si formen part del mateix antic camí i decidim pujar per ells que ens duu al camí o a la pista que ve d’un diposit d’aigua contraincendis, continuem dreta fins arribar a una caseta-refugi. Aquí tenim dues opcions; una davallar fins a l’àrea recreativa de sa Bassa i l’altre continua pel camí que hi ha darrere la caseta ple de cartells que ens informen que hi ha persones armades i que sa suposa que noltros que anem desarmats som els que em d’anar al·lerta (?) ( ens haurem de fer de l’associació del rifle i amics d’en Trumph per igualar forces).

Com anem bé te temps decidim baixar fins a l’àrea recreativa de sa Bassa a berenar comadament a unes de les taules. Feim una xarradeta amb el Guàrdia Civil que té parat el radar, (que també caça, acudit fàcil) i continuem tornant enrere fins la caseta-refugi i pujar per la pista del darrera a estones formigonada, el camí comence pujant per després es fa pla i entre dins un alzinar idò just aquí on hi ha una corba de 45º em de deixar el camí per la dreta i seguir pujant per un camí ple de pedres, està senyalitzat amb punts vermells ( bé ara ja estan destenyits i son més bé roses), seguirem pujant per carritxeres fins arribar a dos grans pins morts, girarem dreta per anar cercant la millor manera per arribar a la carena i al cim, es bo de veure perquè hi ha un observatori d’incendis.

Malauradament la boira espessa no ens deixa gaudir de les impressionant vistes sobre el Penyal des Migdia, la Serra de son Torrella i a l’altre vessant el Puig de Bàlitx i el port de Sóller.

Després de fer una mica de tertúlia iniciem el descens NO, a s’enfront tenim el Puig de Bàlitx però no el podem veure, es tracta d’anar en tendència lleugerament a l’esquerra fins arribar a una gran paret que fa de partió entre els termes de Sòller i Fornalutx, seguirem esquerra i paral·lels a la paret fins a trobar un esbucament per on podrem travessar-la. Ara s’inicia una forta baixada per un preciós alzinar, primer ho farem lo mes esquerra possible fins a arribar a un rocam que ens ajudarà a davallar per una espècia de xemeneia. Ara es tracta de seguir davallant duran uns 20/30′ en ziga-zaga fins a arribar al camí de Moncaire.

Arribats al camí prenem SO (esquerra) que no deixarem fins arribar al camí de Bàlitx. Durant la davallada anirem passant per multitud de colls de tords i en arribar a una cabanya de caçadors als trobem tots a taula parada  a punt de menjar-se dues porcelletes que pinten de lo millor. Feim una xarradeta, ens conviden a tastar el vi ( sa porcella no) i prosseguim el nostre camí, que com he dit fins al camí de Bàlitx i després el mirador de ses Barques, on ens aturem a fer una chandi.

Prosseguim el nostre camí, a la mateixa gran corbe just a sa vorera i devora la para del bus s’inicia un tirany ( pal indicador), que ens davallarà fins a Fornalutx, ens crida l’atenció que el tirany sense tenir cap “perill” està equipat amb un cable de cer d’un gruix desmesurat que ja voldria tenir en alguns dels passos aeris que de vegades fem…, tot el trajecte està perfectament senyalitzat i balizat, ens fitxarem i no tindrem cap problema d’orientació. A les fotos podreu veure cadascun dels trams a seguir.

I acabem al bar de sa Plaça fent uns cafetets uns i chandis els altres i un té els demés.

 

flickr75wikiloc75

Puig de sa Creu pel pas de s’Herba Tendre


Puig-de-sa-Creu-per-pas-de- 
Data: 5/11/2016

Distancia total de la excursión: 6 km.
Tiempo total empleado, incluido paradas técnicas:  4 horas.
Altitud mínima: 176 m.
Altitud máxima: 609 m.
Desnivel Positivo: 423 m.
Desnivel Negativo: 423 m.
Circular: Sí

 icono empleo manos

 

Puig de sa Creu 601 m, pel pas de s’Herba Tendra

Comencen la ruta d’avui a Caimari, deixant els cotxes a l’aparcament que hi ha just darrere la Parròquia de la Immaculada Concepció.

El nom de Caimari és un d’aquests topònims, xops d’antigor, que amb el decurs dels segles ha esdevingut opac. Ni els més prestigiosos especialistes en toponomàstica no poden encara avui confirmar plenament cap de les diverses hipòtesis sobre quin era el significat originari de Caimari, amb una grafia que també s’ha anat modificant amb el pas del temps (Caymarix li Aben-leube, Caymarix Labelembe o Caymaritx Labenleube, Queymaritx, Caymari).

Però, sens dubte, la hipòtesi a la qual es dóna preferència és la que atribueix a Caimàritx el significat de “conjunt de coves”. Per arribar-hi, es basa en el fet fonètic que el grup sm pot covertir-se en im, i exposa que Caimari podria venir de casmari, derivat de chasma, abisme, en grec.

Finalment, no podem deixar d’esmentar una antiga hipòtesi, documentada ja en el segle XIX, que fa derivar el nom de Caimari de l’antropònim llatí Cayus Marius, nom del famós general romà que possiblement participà a la conquesta de Mallorca. De fet, les troballes romanes a la zona dels Fornassos, molt prop de Caimari, confirmen la presència romana en aquest indret.

Hem de suposar que el poblament més antic a les proximitats de Caimari podria datar de la cultura pretalaiòtica (2500-1400 aC). Així ho semblen confirmar les restes prehistòriques descobertes situades a algunes coves i balmes de les muntanyes caimarienques. La conquesta de Mallorca pels romans, a l’any 123 aC va suposar també la continuïtat d’assentaments com el dels Fornassos. Ben probablement, les terres de Caimari no foren conquerides pels catalans fins a la campanya duta a terme entre 1230 i 1231. Durant els mesos de maig i juny de 1232 el rei va repartir les terres de Caimari entre els homes de Barcelona, cedint el rafal morisc de Caymarix li Aben-Leube a Guillem Boba, i el rafal de Binimala, de vuit jovades, a Berenguer de Montcada. Es molt probable que aquell rafal de Caimari sia l’actual possessió de Son Albertí.

Font:Caimari, apunts històrics i geogràfics, de l’autor Antoni Ordines Garau.

La ruta d’avui es curta ( una matinal)  i molt fàcil, la máxima dificultat nomes està en  el pas de s’Herba Tendre on es necessari utilitzar les mans i no representa cap dificultat tècnica.

Ens posem a caminar per la carretera Ma-2130 direcció a Lluc. En el punt quilomètric 7,150 i al cap de cinc minuts de marxa, ens desviam a l’esquerra, pel camí dels Horts. Es bo de conèixer perquè en el començament del camí hi ha una marca en forma de ou estrellat.

Continuem pel camí dels Horts en lleugera baixada i aviat passem per damunt un pontet i la primera barrera amb les cases a la dreta. Aquí cal aturar-nos per contemplar el Puig de n’Escuder de 574 m i el interessant pas dels Caçadors, imprescindible per arribar al cim per aquest vessant. Prosseguim pel camí i als pots metres a l’esquerra podem veure una balma on és fa escalada, amb multitud de vies. Als pots metres ens trobem amb la segona barrera, la trepàssem i caminem fins a arribar a una corba amb dos garrovers, un a cada costat del camí, i després d’uns 60 m enns em de sortir del camí per l’esquerra per una petita rosseguera, petita el començament perquè a mesura que anem pujant s’anirà fent més gran i amb més desnivell, orientats per petites fites.

La pujada és forta i dura perquè quasi no em tingut temps d’escalfar i les cames ho noten.

A mesura que anem pujant ho farem amb tendència cap a l’esquerra, amb el puig de n’Escuder a la nostra esquena. Podem contemplar el comellar dels Horts i les cases, als peus del putxet d’Enmig de 631 m.

Travessem i abandonem la rosseguera ( esquerra), per tot duna anar pujant i semi-grimpant, on ens trobem les restes d’una corda, que un temps passat donava servei, però que avui en día no ofereix cap seguretat, ja estem en el començament del pas, prosseguim grimpant fins a arribar al marge que ens situa en el pas de s’Herba Tendra 355 m. curiós nom per un pas sobre tot perquè no hi ha res tendre, tot està bastant sec. Tot seguit em de superar un escaló rocós que ens situa damunt una cornisa àmplia que dona final al pas.

Superat el pas i uns metres més amunt podem veure a l’esquerra un caramull de pedres que servia per penjar els feixos de llenya a un fil ferro, que en forma de tirolina, enfilava cap per avall fins al poble.

Continuem per un tirany pujant amb tendència SO (esquerra) i anar voltejant el macís, després el tirany continua planer per finalment davallar fins al camí del puig que ve ( esquerra ) dels Fornassos i continua ( dreta), amb un pal indicador, fins al cim del puig de sa Creu ó també conegut com a puig de s’Aladernar 601 m.. La propera aturada la feim al mirador de s’Esquena de s’Ermita, on podrem gaudir d’unes encisadores vistes del pla. Just devora hi ha una barraca.

Aquí s’ha acaba el camí i comence un tirany que seguirem fins a arribar al cim 601 m. Uns metres abans d’arribar-hi vorem (esquerra) una paret de partió que separa els municipis de Selva i Mancor de la Vall que arriba fins al mateix cim, coronat per una petita talaia, on l’any 1956 fou col·locada una creu de fusta, d’aquí suposadament rep el nom de puig de la Creu, no sé si amb travesses de fusta de les vies que encara en queden les restes d’algunes.

Després de berenar, iniciem el descens desfent les passes fetes fins a arribar al camí del puig per on em pujat i que ara feim de davallada, passarem per ses basses, dos clots habilitats per recollir l’aigua d’escorrentia.

Continuem davallant pel camí fins a arribar al coll Matar, un encreuament de camins amb pals indicadors de sa Coma d’en Mairata ( dreta i s’enfront), l’àrea recreativa els Fornassos ( esquerra). Noltros agafem aquesta darrera direcció i comencem a davallar el camí que en ziga-zaga ens durà fins a l’àrea recreativa dels Fornassos ara ja només ens queda travessar el poble i arribar a l’aparcament on em deixats els cotxes.

Amb aquesta matinal donam per acaba l’excursió d’avui i ens anem cap al restaurant de sa Tafona de Caimari on ens menjarem un espectacular arròs brut.

 

 

flickr75wikiloc75

Els tres mils; sa Rateta, sa Franquesa i l’Ofre

 

puig-de-l'ofreData: 22/10/2016

Distancia total recorrida: 12,340 km.
Tiempo total de la actividad:
Desnivel Positivo: 1.121m

Desnivel Negativo: 770 m.
Altitud máxima: 1.113 m
Altitud mínima : 812 m
Circular: Sí

Torre de sa Mola de Tuent

 

 

Els tres mils; sa Rateta 1.113 m, na Franquesa 1.067 m  i l’Ofre 1.093 m

El que coneixem ara com sa Rateta i na Franquesa, abans era na Franquesa. I el que ara coneixem com na Franquesa abans era puig de sa font de sa Parra o puig de Binimorat.

Per tant en algun moment posterior una part molt concreta de la muntanya ( sa Rateta) passà a denominar-ne tot el conjunt i el nom original es traslladà a la muntanya veïna ( na Franquesa), el puig de sa font de sa Parra o puig de Binimorat, en un curiós efecte dòmino. Mascaró Pasarius, amb el seu Mapa General de Mallorca, reforçà definitivament la trilogia que s’ha popularitzat com una de les excursions clàssiques de la Serra: els Tres Mil. Sa Rateta, na Franquesa i l’Ofre, una errònia trilogia de noms que difícilment podrà ser ja canviada.

Del puig de l’Ofre cal dir que amb estrictes criteris lingüístics s’hauria d’escriure Lofra però que segurament trobareu molt poques vegades sota aquesta forma. Tal com ja s’apuntava al DCVB el topònim prové de la paraula àrab al-hofra que significa “la fondalada”. Per fondalades no n’estan, en aquesta contrada, ja que en trobam dues per manca d’una.

Informació treta del magnífic treball fet a Toponimiademallorca.net

Sortim de Palma amb pluja que ens acompanyà fins l’inici de la ruta a l’embassament, només arribar atura de ploure. No es va complir la glossa que diu:

Si el Galatzó du capell
i l’Ofre es posa gorra,
qui té cames ja pot córrer
si no es vol banyar sa pell.

Dit tot això, ara sí que podem entrar en matèria de la ruta. Comencen la ruta d’avui a l’entrada de Cúber i caminem per la carretera asfaltada, guardats a la nostra esquerra pel Morro de Cúber de 965 m, fins a arribar a la presa de l’embassament d’Emaya. Aquí sortim de la pista per un tirany i prenem O que baixa paral·lel a la canonada d’Emaya cap al torrent d’Almedrà, travessant el pas de la Romana i el barranc dels Ases. Després d’una forta baixada no tardarem en arribar al tàlveg del torrent d’Almadrà, avui òptim per descendir-lo, ja que duia aigua suficient. El creuem per devora la canonada, i continuem pel tirany aferrats al mur de formigó que cobreix la canonada.

Després d’una forta pujada ens hem de fixar amb unes fites que hi ha a la dreta damunt el mur de formigó, perquè em de perdre la seva direcció, és fàcil de veure perquè a s’enfront tenim un murallo de roca. Aquí s’inicia un magnífic camí empedrat en molt bon estat, llàstima que li han pintat uns horrorosos punts blaus, tota una bestiassa fet per un enemic de la natura i d’esprai fàcil, valdria més que es quedàs a ca seva i fes els punts a…. ,tornem a lo nostro, estem pujant per aquest magnífic camí fins que es converteix en un sender i no ens hem de confiar i seguir els punts i les fites perquè ens durien al coll des Bosc i a la pista que arriba a ses cases de Comasema. Continuem fins a arribar a la Roca Mala, on prenem NO (dreta) per amunt, el primers metres són un poc confusos, i tornem enllaçar ( dreta) amb el camí del nevaters que dissenya una ràpida pujada, amb revolts amb marge de sosteniment i amb sol empedrat que ja no deixarem fins a arribar al cim del puig de sa Rateta.

Mentres pujem anirem trobant diferents clots de neu i conta la llegenda que un dia pujar pel camí un jove garrit amb la seva al.lota, i en arribar al primer el mes profund dels clots, un avenc natural de 16 m de profunditat i 4,5 d’amplada, amb les parets adaptades, hi va davallar per a després poder-li contar a la seva estimada la bellesa del seu interior, però el que són les coses, no va poder sortir del clot, un conten que va apareixa al cim i uns altres que encara hi és…..

A uns 20 m. d’aquest avenc-clot de neu hi ha un petit clot, de cinc metres de profunditat cobert d’heura i batzers.

Ara ja només ens queda el tram final  i en 10 minuts estem al cim de la serra de sa Rateta 1,113 m. Avui la panoràmica que es veu es la mateixa de tot el dia, boira i boria, un dia totalment tapat, però no per això deixa de tenir el seu encant.

Des del cim de la Rateta 1,113 m davallam sense camí en direcció SO ( tendència cap a l’esquerra), a la recerca del coll dels Gats o del Planet 995 m.

Davallarem per una coma fins a arribar a una alzina solitària, aquí canviem de rumb i prenem dreta per arribar a un ullastre solitari, i des d’aquí al coll dels Gats del Planet 995 m., amb una pared seca que recorre la carena del coll, que fà partió entre les finques de Cúber i la de Coma-sema. Es tracte del lloc més planer de la zona, tapiat d’herba verda, un lloc encisador.

D’aquí parteix un tiranyet que per l’esquerra de la muntanya ens durà sense perdre altura fins a l’inici d’un comellar, a la dreta, que s’enfila directe fins al cim de na Franquesa 1,067 m.

En la mateixa direcció de la carena descendim fins al coll dels Cards 963 m.

Des d’aquí iniciem l’ascens al cim del puig de l’Ofre ( abans puig de Lofre) 1,093 m recorregut que ens endinsa per el més bell bosc de la zona, per això i per la seva forma, és la muntanya perfecta.

Iniciem el descens i tornem fins al coll dels Cards 963 m. On neix un tirany que ens deixarà al coll de l’Ofre 875 m. al principi transita per un alzinar i després agafa la forma de pista i la vegetació canvia a pinar. No sortirem de la pista fins arribar al mateix coll amb la Creu de la Pau.

Ara tot és seguir el GR-221 en direcció Cúber.

 

flickr75

Allà d’Avall. El Corral d’en Guillem ( Eivissa)

 

CORRAL-DEN-GUILLEMData: 25/08/2016

 

Distància total recorreguda: 5,95 Km
Temps total: 4,15 h.
Circular: Sí
Desnivell toital: 356 m.
Altitud máxima: 175 m
Altitud mínima: 5 m

 

Torre de sa Mola de Tuent

 

 

Allà d’Avall. Els Hortets i Corral d’en Guillem ( Eivissa).

Situats sobre sa punta Roja, al sud-oest del cap Negret i que s’estenen fins als corrals d’en Guillem, al tram de costa que es coneix amb el genèric d’Allà Davall, a la parròquia de Santa Agnès de Corona. A començament del segle XXI els horts es troben molt abandonats. L’aigua que alimentava aquests horts procedia de la pluja sobre el pla de Corona, que s’infiltra i discorre subterràniament i apareix en aquests petits bancals o la font dels Hortets. També se’ls anomena es hortets de Corona o es horts de sa Punta Roja. Segons els propietaris, cada hort agafa un nom i així s’hi troba s’hortet d’en Jordi, s’hortet d’en Miqueló…

Arribar Santa Agnès de Corona és tot un plaer, amb la seva església senzilla, com totes ses d’Eivissa. L’església de Santa Agnès de Corona va ser erigida a la fi del segle XVIII per atendre les necessitats espirituals dels veïns del Pla de Corona, una de les zones més aïllades d’Eivissa. Malgrat això, es tractava d’una comunitat bastant nombrosa, a causa de la fertilitat de la terra del pla, que la feia idònia per a l’agricultura. El temple emblanquinat, d’una sola nau i amb sis capelles laterals, va començar a construir-se en 1785 i es va rematar en 1812, encara que des de molts anys abans ja se celebraven oficis religiosos.

Així a manera d’exemple, tenim en el bellíssim llenguatge poètic de Marià Villangómez, de vegades descriptiu, les més carregat de simbolisme, i sempre amb el coneixement profund de l’ànima de l’illa,

«llum que dibuixa el clos del cementiri, blanques parets de calç, vora l’església, i el cel desclòs damunt, vital incendi». («Cementiri rural», d’Els béns incompartibles)
«L’església resta al mig del camp, simple i pagesa>

Continuem amb el cotxe i agafem la carretera que envolta el pla de Corona, indicat a la mateixa placeta de l’església devora una creu.

Conduirem uns 700 m fins a arribar a una corba on hi ha un pinar, lloc anomenat ses Portes del Cel, amb un restaurant amb el mateix nom.

A la dreta de l’esplanada s’inicia una pista que en lleugera davallada ens duu fins a un mirador, bé idò just uns 15 m abans d’arriba al mirador, a mà esquerra, comence un carrerany que pareix que només duu sota de les penyes, però no ens hem de situar davall sinó que just comenceçar i a la dreta hi ha un altre carrerany que va coster avall i aquest em de agafar.

Després d’haver passat un tram de rocam dispers, apareix un carrerany cada cop més definit, al seguirem direcció SO (esquerra).

Aviat disfrutarem de l’espectacle dels cingles i dels dos illots de ses Margalides, amb una extensió de 0,72 Km. La major de Ses Margalides, Ses Balandres, té forma de mitja lluna i una altura de 45 metres; també és coneguda amb el nom de Sa Foradada, a causa de l’obertura que la travessa. La distància entre Ses Margalides i la costa pitiüsa és de 400 metres. Com vaixells a la deriva, petits i escarpats, solitaris i altius, refugi de nombrosa riquesa natural, els illots esquitxen tot el litoral des Amunts. Illeta de Cala Salada, ses Margalides, illa Murada, illa d’Encalders, sa Guardiola, s’Escollat, donant als illots més identitat al paisatge.

Continuem caminant i aviat arribarem i passarem per un tram escalonat a la pedra i després per un tram esposat i aeri, a més de 30 m d’altària, i on el carrerany tans sols fà poc més de 80 cm

Em aquesta zona de litoral destaca, d’entre les espècies, la “Llentiera Borda” Hippocrespis Baleàrica, endèmica d’aquest paratge i en perill d’extinció, amb poc més de 500 exemplars.
Quan es més vistosa és en els mesos de febrer a abril que floreixen mab les seves vistoses flors grogues. Ara en s’estiu la podem veure amb el fruit la “Llentia Borda”

Caminarem pel carrerany, de vegades en forta pendent, i extravasarem boscos que encara conserven el testimoni d’antigues activitats, tot un conjunt etnològic, A mitjan carrarany troben una singular construcció caractarística a les muntanmyes d’Eivissa i que no trobem a Mallorca, es tracta dels forns de Pega o quitrà ( a Mallorca li deim vernis).

Aquestes construccions foren básiques a l’economia i la supervivència dels pagesos d’antany. Es tracta dels forns de pega, característics per la seva secció rodona, la cúpula i el referit exterior. Tot i que no són abundans, resulten fàcilment localizables ja que es bastien sempre vora un camí. La pega o quitrà era un dels productes necessaris per a la vida preturística ( m’encanta aquesta paraula preturística) dels eivissencs. S’extraia de la reïna dels pins i, per la gran capacitats d’imperbeabilització, servía per a la construccció de bots i vaixells, i també per les soles de les esperdanyes i els recipients fets amb fibres vegetals. Dels troncs més gruixuts dels pins s’extraia la reïna, els quals ja javien estat preparats de joves per a dita finalitat. Es llevava l’escorça en una part concreta del tronc fins arribar a la fusta, la qual s’extraia en trossos anomanats teies. Aquestes teies es deixaven al peu de l’arbre perquè s’impregnassin de la reïna que queia del tronc. Després d’ uns mesos, les teies es ficaven al forn. L’escalfament de les teies superiors es progagava a les inferiors i determinava la destil.lació parcial de la reïna que es transformava en pega o quitrà. Amb reïna de ginebre es feia una pega específica per guarir ferides.

Ara el carrerany avança per dins el pinar. A sota s’emplaça un magnífic conjunt de feixes d’horta, amb els murs bastits de pedra semidobada i de gran alçària. Tots ells és comunicaven amb caminois i conduccions d’aigua. Es impressionant que en tan poc espai de terreny és pogués a dur a termes tasques agrícoles.

Per arribar-hi passarem pel mig d’un canyar d’on brolla una font.

Per la tornada haurem de tornar enrere uns 300 m fins a trobar a mà dreta un altre carrerany que en pujada forta ens ha de situar a la part alta, Encara haurem de passar per davant de dos forns de calç.

La direcció a seguir es cap a un petit penyal que sobre surt dels pins. Serà fàcil perque aviat el carrerany es transforma en un antic camí, a vegades empedrat, i que ja no abandonarem fins a arribar al Pla de Corona, concretament al camí des Pla de Corona, i en direcció esquerra arribarem en 10′  ( uns 300 m) a l’inici, les Portes del Cel.

Nota: a la pujada d’aquest camí empedrat just quasi arribem a dalt del penyal, passarem per davall d’unes figueres de pic ( a Mallorca figueres de Moro), que estan devora una petita bauma, idò alerta perquè dins viu un personatge ( un troglodita) que no està massa bé del cap i una mica agressiu, a noltros ens va donar un bon susto. Dit aixó l’excursió és una autèntica meravella.
Per suposat les chandis al bar Can Cosmi, just devora l’algèsia.

flickr75

Sa Comuna de Bunyola, Puig des Vent, pas d’en Content i pas de s’Arboç

 
Pas de s'Arboç (d'en Pep)Data: 3/09/2016

 

Distancia total recorrida: 12.38 Km.
Tiempo total, incluido paradas: 9 horas. ( se hace perfectamente entre 5 y 6 horas)
Desnivel Positivo: 622 m.
Desnivel Negativo: 622 m.
Altitud mínima : 194 m.
Altitud máxima : 640 m.

 

icono empleo manos

 

 

La Comuna de Bunyola: Bauma de sa Cuina, Puig des Vent 571 m, Pas d’en Content, Pas de s’Arboç (d’en Pep) i Camí des Grau.

Iniciem l’excussió d’avui, després de l’aturada vacacional del mes d’agost, per depurar els excessos i val més no entrar en detalls.

Ens situen a Bunyola i comencem a caminar pel carrer des Garrigó per tot duna agafar el camí de la Comuna.

La Comuna és una finca pública, propietat de l’Ajuntament de Bunyola i gestionada a efectes forestal pel Govenr. Te una extensió de 716 ha lo que representa un 8,5% del total del terme de Bunyola. La Comuna sempre fou per a Bunyla una font complementária de recursos i d’ingressos, al marge de l’estricte domini latifundista dels grans propietaris del terme municipal. El seu valor excursionista, paisatgístic i naturalístic  ja fou destacat per l’Arxisduc LLuís Salvador, a la segona meitat del segle XIX, a l’obra Die Balearen ( 1955:65-67).

Anem pujant quasi tot el temps per l’antic camí evitant part de l’asfalt i formigonat. No havíem fet quatre corbes i uns ciclistes ens avisen de què àvia deixat la finestra del cotxe oberta. Batuarredeu salat, només pensar en tornat… no és que desconfiem de la bona gent de Bunyola, però com em tingut alguna mala experiència…. Però en Juan s’ofereix a davallar i tancar el cotxe i em una correguda dit i fet. Podem prosseguir.

40 metres abans d’arribar el “punt quilomètric” amb el nombre 3 i just a una corba neix un camí que de davallada ens du fins a una plataforma formigonada, que serveix com a magnífic mirador, desconeixem l’ús inicial. El camí als pocs metres mor a una coma que fa de torrentera, una zona coneguda com a sa Cuina, no m’entranya perquè fa una calor que te fregeixes. A partir d’aquí, camp a través, pugem per dins el torrentó i als 5/10′ de pujada ens desviarem a l’esquerra per anar a la balma de sa Cuina, un oasi de frescor.

Tornem a la coma en direcció a una gran roca i una alzina que té al darrere pujam en tendència cap a l’esquerra, sortejant els arbust cremats que encara fan mes calor. A dalt a l’esquerra vorem un pins i a ells ens em de dirigir, ja que estan a la vorera del camí de sa Comuna i allà em d’arribar.

Caminarem pel camí un centenar de metres fins arribar al coll des Vent (567 m)al  començament de la recta que acaba a la cruïlla de camins i un d’ells puja al penyal d’Honor. Bé idò just on comence aquesta recta ens sortirem del camí cap a la dreta NE pel 2n carrerany que ens pujarà al cim del puig del Vent 571 m, aquí aprofitem per berenar. Durant la pujada haurem passar per vora un coll de tords.

Tornem enrere i a la mitad del carrerany agafem (dreta) un altre carrerany ( està fitat) per anar descendint i ens portarà allà on pareix que sa talla i no podem seguir, es l’inici del pas d’en Content, però just vora uns pins (esquerra) poden davallar sense problema i entrem dins un alzinar, prosseguim pel carrerany fins a arribar a una pared , seguin pel pas d’en Content, (522 m,) que botarem per prosseguir descendint fins a arribar baix al camí de la Coma Gran, que puja a les cases des Garriguer.

En arribar a aquest camí de la Coma Gran l’agafem i girem N ( esquerra). El camí està ple de sitges, forns de calç, barraques, algunes reconstruïdes, basses, i forns de pa. Bé idò després de passar una d’aquestes barraques de carboner, i a uns 35 m ( veure fita) ens sortim ( dreta) del camí cap amunt i en diagonal NE pujarem fina arribar a la falta del muralló, prosseguim NE aferrats al muralló fins arribar a la seva part més baixa, ones troba el pas de s’Arboç ( 604 m.). A la pared hi ha dues opcions, una, la de la dreta es una escletxa que s’ha de superar en oposició, i la segona es el pas de s’Arboç, un pared no massa vertical a la que li han picat uns petits escalons per facilitar la pujada. No representa massa dificultat.

Una vegada a dalt seguim les fites que ens duran al planiol des pou, on ens podrem refrescar de la seva aigua fresqueta.

D’aquí agafem la pista que en uns 15′ ens durà a les cases des Garriguer on dinarem.

La tornada la feim pel camí de sa Comuna fins a arribar al encreuament per agafar el camí des Grau, dit així pel desnivell que més avall salva amb graons empedrats.. Durant la seva davallada arribem al Mirador, es tracta del pla de la Màquina, dit així perquè era on hi havia instal·latr un rudimentari telefèric per transportar feixos de llenya pels treballadors de la muntanya. L’ermetg consistia en un llarg filferro tensat per una roda de carro que unia aquest punt amb les cases de Can Grau.

Aquest enginy no era l’ únic perquè al penyal d’Honor hi havia un altre funicular que s’anomenava sa Màquina Nova.

Aquests terrenys foren dominats per un temible bandoler, anomenat Buana, que donà nom al salt d’en Buana; que fou capturat no lluny d’aquí, en l’indret encara conegut com el Garrover del Lladre.

Part d’aqueste informació está recollida dels Itineraris culturals per l’Illa de Mallorca Camins i paisatges d’en Gaspar Valero.

Avancem en davallada pel camí des Grau i ja a la seva part més baixa avança entre parets de pedra seca i enmig de les primeres cases.

Ara ja només queda entrar dins el poble per carrerons de senzilla bellesa. A la seva part final ens deixa just davant un bar, on podem prendre unes refrescants chandis.

flickr75wikiloc75

Cala Portitxol (Eivissa)


cala-portitxol

Data: 30/08/2016

 

Distància total recorreguda: 9,300 Km

Temps total: 3,45 h.
Circular: No
Altura máxima: 215 m.

 

Torre de sa Mola de Tuent

 

Cala Portitxol i punta de s’Àguila

Sortim del poble de Sant Miquel de Balanzat direcció a la de Sant Mateu d ‘Albarca, aviat veurem un panell indicador de El Portixol i de Sant Mateu.

Uns centenars de metresen trobem amb un latre panell que asenyala, esquerra direcció Sant Mateu (sud) i recte el Portitxol, mentres circulem entre camps de ametllers i garrovers.

Ja ens trobem en el terme de Sant Joan de Labritja i un nou panell que indica, esquerra Sant Mateu, recte Es Margalló-Illa Blanca i el Portitxol, esteim a prop del bar Can Salayetas, la carretera va pujant en revolts fins a l’urbanització “Isla Blanca”. En arribar a l’entrada agafem el vial de l’esquerra, pasarem per davant un bar, en vendrá bé a la tornada per fer unes chandis, continuem en davallada per aquest vial principal de l’urbnització que acaba a una gran explanada ui on podem deixar el cotxe a l’ombra d’un pi.

El vial continua davallant peró millor fer-ho a peu pèrqué el ferm está molt mal estat i perquè en vingut a aixó, a caminar.

El vial primer formigonat i cobert de vegetació, pasar després a pista, pasem per davant una casa amb unes parets molt altes i un portal amb unes bigues de fusta que ens recorden a les del Jurassic Park. Continuem davallant fins a arribar a una esplanada, amb una paret de pedra a l’esquerra i també a l’esquerra, marcat amb una marca blava, el començament d’un carrerany que duu a la cala Portitxol. Però encara no hi vaig, sinó que continu davallant per la pista, passem per davant un gran tub metàl·lic i una plataforma de formigó restes de algun invent fracassat, fins a arribar a una barraca esbucada. La pista continua dreta que aviat sa transforma en carrerany i ens durà fins a la mar conegut com a sa Àguila. Amb uns impresionant penyassagats. Com vaig bé de temps arrib fins a la punta de sa Àguila.

La tornada la faix fins arribar a l’esplanada amb una pared de pedra ( que he descrit abans) i agafem el carrerany que en descens ens durá en 25′ fins a la cala Portitxol cala de roques i grava, de 80 metres de longitud i 5 d’amplària, de forma arrodonida i amb les característiques casetes de pescadors.

A mitjan carrarany troben una singular construcció caractarística a les muntanmyes d’Eivissa i que no trobem a Mallorca, es tracta dels forns de Pega o quitrà ( a Mallorca li deim vernis).

Aquestes construccions foren básiques a l’economia i la supervivència dels pagesos d’antany. Es tracta dels forns de pega, característics per la seva secció rodona, la cúpula i el referit exterior. Tot i que no són abundans, resulten fàcilment localizables ja que es bastien sempre vora un camí. La pega o quitrà era un dels productes necessaris per a la vida preturística ( m’encanta aquesta paraula preturística) dels eivissencs. S’extraia de la reïna dels pins i, per la gran capacitats d’imperbeabilització, servía per a la construccció de bots i vaixells, i també per les soles de les esperdanyes i els recipients fets amb fibres vegetals. Dels troncs més gruixuts dels pins s’extraia la reïna, els quals ja javien estat preparats de joves per a dita finalitat. Es llevava l’escorça en una part concreta del tronc fins arribar a la fusta, la qual s’extraia en trossos anomanats teies. Aquestes teies es deixaven al peu de l’arbre perquè s’impregnassin de la reïna que queia del tronc. Després d’ uns mesos, les teies es ficaven al forn. L’escalfament de les teies superiors es progagava a les inferiors i determinava la destil.lació parcial de la reïna que es transformava en pega o quitrà. Amb reïna de ginebre es feia una pega específica per guarir ferides.

Text de El cor des Amunts, Per la passa  i la mirada d’en Tomàs Vibot

La tornada la podríem fer circular, tornant per un carrerany que neix just darrere una caseta de pescador enmig de la cala, però com només e vingut amb un cotxe la tornada la faix desfent les passes fetes.

Text de Francisco Penalva

flickr75

Cala’n Feliu i Puig de na Blanca


 

 

Cala'n-Feliu-(150)Data: 23/07/2016

Distància total recorreguda: 12 Km
Temps total, incluides aturades: 7 h.
Circular: Sí
Altitud máxima: 335 m
Altitud mínima: Snm 15 m
Desnivell positiu Acumulat: 552 m
Desnivell negatiu Acumulat; 552 m

 

 

 

 

Cala’n Feliu i Puig de na Blanca.

S’excursió d’avui és típicament platjera. Comencen a l’aparcament de Cala Figuera i retrocedim per la ctra Ma-2210 per agafar el camí que duu a Cala Murta. Passem per davant el campament de Santa Maria de Formentor i seguim en lleuger descens pel camí fins arribar al 2m pontet que pasa per damunt el torrent, just en aquest punt hi ha un pal indicador que diu Cala Murta i al costat neix a la dreta un camí de carro. Agafarem aquets camí de carro, s’indinça a un alzinar, camiarem amb el torrent a la nostra dreta, després trobarem una barena de fusta. Arribarem a un encreuement i agafarem el camñi d’enmig ( esquerra), després passarem per davant una casa amb un safareig o bassa, tot seguit per davat un forn de calç recentment restaurat.

La pista torna mes ampla i sortim de l’alzinar, en lleugera pujada. Les vistes que anem deixant enrrera del Fumat son extraordinàries.

Atravasserm tres torrenteres formigonades, li segueix una barrera amb un botador de fusta a la dreta.

Aviat arribem al cami públic de Cala’n Feliu, amb un pal indicador i un altre mes petit amb una fletxa verda, agafarem esquerra en lleugera pujada. Ers tracta de caminar per un antic i ben conservat camí. Les vistes sobre el Plà de Formentor amb les cases Velles de Formentor son espectaculars. Podem veure de dreta a esquerra, el Cap de Catalunya 298 m, Puig de l’Almangra 328 m, Pernya de la Cova dels Horts 384 m. el Pal 434 m i les Orelles del’Ase 309 m.

Proseguim caminant i passarem pel Coll de Cala’n Feliu, en aquest punt iniciarem la davallada cap a la Cala’n Feliu, però abans anirem al Puig de na Blanca 335 m, així que seguim caminant fins arribar a una plataforma encimentada que suposam es va fer servir per colocar un dipòsit d’aigua pels incendis. Just en aquest punt sortirem del camí direcció SO que en pujada mitjana i seguin les fites ens durà al cim del Puig de na Blanca.

Si abans les vistes eren extraordinàries, des d’aquí dalt son espectaculars. Sobretot les que tenim davall els nostres peus, Cala Pi de la Posada amb l’illa de Formentor, el Racó d’en Rafel Bei, i no diguem de tota la badia de Pollença, Cap Pinar, talaia d’Alcúdia, etc., etc.

Tornem enrere per on em pujat fins al camí, per arribar al Coll de Cala’n Feliu que em passat abans, Comencem el descens per un terreny molt brut de vegetació fins a trobar un caminoi que en tendència cap a l’esquerra ens durà al costat de la torrentera per on seguirem fins al final. Es tracta d’un camí envaït per l’espessa vegetació. Uns cent metres abans d’arribar a la cala el camí ens durà al tàlveg del torrent , per on caminarem fins a arribar a la mar.

L’esforç a valgut la pena, una cala totalment salvatge i només per noltros.

El més dur ens espera a la tornada per pujar fins al coll de Cala’n Feliu. I després pel camí fins als cotxes.

flickr75wikiloc75youtube75

Cala Beltrán i Torre des Cap Blanc

 

Cala-Pi,-Cala-Beltran,-TorrData: 16/07/2016

Distància total recorreguda: 13,60 Km
Temps total, incluides aturades: 7 h.
Circular: Sí
Altitud máxima: 93 m.
Altitud mínima: 0 m.
Desnivell positiu Acumulat: 205 m
Desnivell Negatiu Acumulat; 205 m

Distancia total recorrida hasta la Cala: 2.84Km.
Tiempo total recorrido, hasta la cala: 1 hora. (si queremos hacer el senderismo /costerin serán +- 2 horas de ida y vuelta.)
Altitud máxima: 32m, Desnivel Positivo: 75 m
Altitud mínima: Snm.; Desnivel Negativo: 75 m.

 

 

Cala Beltrán i Torre des Cap Blanc.

S’excursió d’avui és típicament platjera. Comencem a Cala Pí (LLucmajor), territori de coves prehistòriques, encara que avui no ens ficarem a dintre de cap, per arribar a Cala Beltrán  ho feim en uns 16′, per aixó l’allarguem fins el Cap Blanc.

Arribats a Cala Pi, la cala més important del terme de Llucmajor. Té una platja d’arena al fons, on desemboca un torrent molt encaixat, que recorda la topografia dels barrancs de migjorn de Menorca.

L’aigua hi penetra uns 200 m i la boca de la cala té una amplària aproximada de 50 m. Si tenim present una qüestió elemental de la toponímia, com és ara el fet que els topònims han de servir per a identificar els llocs, veurem que és difícil que el d’aquesta cala faci referència a l’arbre anomenat pi. Només hi ha la remota possibilitat que hi hagués hagut un pi d’una especial corpulència, aleshores cala Pi seria ‘la cala on hi ha el pi gros’ però no tenim cap notícia documental d’aquest pi, que, així i tot, podria haver existit.

Per tant és més coherent pensar en l’estructura cala + antropònim (segueix aquest model el nom de l’entrada veïna, anomenada cala Beltran), si tenim present el nombre de pobladors llucmajorers que, a l’edat mitjana, duien el nom de Pi.

Lo primer que ens crida l’atenció és el fet d’estar entre penya-segats, en un temps de difícil desembarcament i accessible només amb una escala de corda. I la seva torre, per això la torre de Cala Pi seria la darrera a fer-se a la marina de Llucmajor. El mestre d’obres fou Joan Pons, i aquestes varen concloure el 1663. Està situada estratègicament just damunt el cap de la península de Cala Pi a uns 19,5 m. del nivell del mar. La torre és cilíndrica, de 9,70 m de diàmetre, en la meitat superior i tronco-cònica en la inferior. L’altària és de 10,20 m, però li manca el parapet. Té un diàmetre a la terrassa de 8 m. i de 9,95 m. al peu. La construcció és de pedres lligades amb argamassa. Tot el primer cos de l’edifici és compacte i la cambra es troba al pis, arribant al portal per una escala de corda.Cap a l’any 1970, la torre fou restaurada pels seus propietaris d’acord amb el projecte redactat el 1967 per l’arquitecte Antoni Alomar.

Comencem davallant les escales d’accés a la platja. Ens dirigim als escats, aquestes petites construccions marineres que hi ha a la part més propera de la mar, en contem sis. Just darrere de l’ultim (el 6è) escar hi ha uns escalons.  i cosiol amb un gerani, però clar, aquest detall només es significatiu al día d’avui,  i per ells em de pujar, que ens situaran a ponent dels penya-segats i a la part més alta de la cala

Ara de el que es tracta és d’anar caminant vorera del penya-segat per un sender molt definit, aviat en trobem am una paret de partió que traspassem per la seva esquerra, a partir d’aquí ens anirem allunyant de la costa per evitar la part mes prominent, per després tornar a vorera de la mar.

Seguirem caminant per la roca i penya-segat costener molt ample i planer. Passarem pel Cap des Bancal, una curiosa plataforma escalonada, després arribarem al racó d’en Saupeta ( devia ser un bon lloc per pescar saupes) una petita raconada on vaig davallar fins a l’aigua. Prosseguim per la costa on recollim sal de cocó pels pan amb oli.

Després en trobem amb la part mes “complicada” de la ruta d’avui, es tracta de passar per una cornisa que el punt més estret no supera els 20 cm, però com té bons agafateis ho superem sense cap problema, tot seguit ens deixa a una terrassa esplèndida, prosseguim fins que ja no podem perquè un gran penya-segat ens tanca el camí, així que no ens queda més remei quer tornar un poc enrere fins a trobar per on grimpar per situar-nos a la part més alta. Trobem aquest punt que ens ho permet i seguim caminant per aquesta meravellosa balconada.

Als pots minuts ens trobem amb una curiosa ressurgència d’aigua dolça, dic curiosa pel lloc on sa troba, ja que surt de dins les penyes. No sabem el nom d’aquesta font però està a la zona coneguda com a sa pesquera de ses Fontanelles. Ha format una petita bassa de 2 x 5 m, on hi ha crescut canyis, fonoll marí, un tamarell, el mes curiós es que un ull de ccnyís ha crescut tant per terra cercant la humitat que ja té més de 4/5 m, si segueix així arribarà a la mar… sort ( la necesitarà).

Ja estem a la part més alta, on hi ha un sender evident que ens duu a les restes d’una barraqueta circular, destinada a tarees de vigilància. Conserva part de la cobertura, que era de falsa volta. On aprofitem per fer una aturada i berenar. Un poc mes a dalt hi ha una altre construcció destinada a la vigilància, i una barraca.

El nostre següent objectiu ja es pot veure a lo lluny, el Cap Blanc i la seva torre de vigilància, i abans l’ensenada Cotimplà es Carril entre les puntes de Na Garriguera i la punta del Camp de Mar. Ens posem en marxa per un sender prou definit. El primer que ens crida l’atenció són les formes de dos ullastres castigats pels vents marins. Passem pel mig d’ells i prosseguim.

A la nostra dreta podem veure vestigis d’intents d’urbanització (càncer de les nostres illes) i un caramull de tubs negres abandonats.

Prosseguim caminant i arribarem a una paret de partió amb un portell per on passem i seguim el caminoi. Després en trobem amb una altra paret i un cartell que diu “Stop zona militar”, traspassem la pared per la part mes propera a la mar i prosseguim el nostre camí, a l’esquerra trobarem unes restes d’una construcció que semble que avia set de polvori.

Ja podem veure la torre des Cap Blanc i a ella ens dirigim. Situada arran dels penya-segats, fou edificada el 1579 per Antoni Genovard, picapedrer de Sineu, el mateix que edificà la torre del Cap Enderrocat. Ambdues no foren bastides fins al 1584. Com totes les d’aquest tipus, s’aixeca sense fonaments damunt un gruixat i massís tronc de conus. La part superior és cilíndrica.  Al portal s’hi arribava per una escala de corda, ara de ferro. Té una alçària de 9,80 m i un diàmetre 6,60 m a la base, que és troncocònic, i 5,50 m en la paret superior, cilíndrica. El portal és una obertura rectangular de 0,70 m per 1,10 m. La cambra està coberta de mitja volta taronja.

Pujam per l’escala de ferro que ens duu a una habitació rodona amb un altre escala que surt a la part de dalt exterior, d’on podem gaudir de les magnífiques vistes i de lo lluny que queden les cases de Cala Pi.

La tornada la feim pel mateix camí fins passat la barraca de vigilància on aviem berenat, seguint el caminoi sense davallar a l’altipà inferior, perquè seguint les fites i el caminoi entrarem dins la garriga on trobarem tot duna un  camí de gravilla que ens dur a un altre mes ample. Seguirem caminant fins a arribar a un pi (dreta) per on sortirem per enllaçar una altre pista o camí construït amb l’intent d’urbanitzar la zona. Aquest camí ens dur al proper objectiu, la Cala Beltrán una bellíssima cala d’un centenar de metres, i ens deixarà just a la part alta de la torrentera, ho sabem perquè el matí em passat per aquí mateix, just a la vorera hi ha una gran fita per on comence un tirany que ens durà a la cala, però no al començament (on acaba la torrentera) sinó a la part central de la cala, la part me bella, on a la part dreta de la cala hi ha unes roques més amples i de fàcil accés a l’aigua, just enmig de la doble corba. Aquí muntem el campament amb hamaca inclosa.

La tornada la feim fins a la pista que pasa poer la torrentera, la coneixarem perquè  a la dreta veurem lo que podem ser dos rotllos de sitja sense començar, es adir, que només tenen l’empedrat del sol. Proseguim per la pista fins enllaçar amb el caminoi que ens durà fins a la platja.

 I aquí acaba s’excursió d’avui. Ara ja toca preparar la del dissabte que ve.

Part de l’informació utilitzada l’em trobada a la magnífica web d’en Tomàs Mut ” Una Trecalada de Passos”.

flickr75youtube75wikiloc75

Caló d’en Monjo i Torre del Cap Andritxol


 

TORREData: 9/07/2016

Distància total recorreguda:
Temps total, incluides aturades:
Altitud máxima:
Altitud mínima:
Desnivell positiu Acumulat:
Desnivell Negatiu Acumulat;

 

 

 

 

 

Caló d’en Monjo i Torre del Cap Andritxol.

S’excursió d’avui és típicament platjera. Comencem a Cala Fornells (Calvià), on arribem en cotxe fins a l’Hotel Coronado, aquí agafem el carrer de la dreta i passem per davant l’hotel Petit, l’asfalt s’ha acaba i entrem a una zona d’aparcament dins un pinar on deixam els cotxes.

A s’enfront trobem un panell indicador i un pas tancat a vehicles. A l’esquerra del panell hi ha un camí que duu a la punta de na Cerdana ( ocupada per uns apartaments), ara no l’agafam sinó que tornarem pell. Prosseguim el nostre camí per una pista molt ampla i definida. Als 8′ arribem a una desviació que puja a la torre del Cap Andritxol, però com noltros anem al Caló d’en Monjo
prosseguim per la pista en lleuger descens. Als 3′ arribem a una esplanada amb un portell a una pared, l’extravasam i ja em arribat a dalt del caló. Des de l’aparcament fins aquí haurem tardat uns 10/12′ i haurem recorregut uns 800 m

Agafem el caminoi que surt cap a llevant ( esquerra), extravasem un petit caló amb un escar i als pots metres una torrentera, pujam en lleuger ascens per anar paralels a la costa i ens situem damunt un turó que domina tota la cala, es Cocó de Sal i el Cap Andritxol.

Prosseguim pel sender que voreja la costa fins a arribar a la Punta de na Cerdana, ocupada per un bloc d’apartaments. Aquí agafem la pista de l’esquerra que ens durà fins a l’aparcament i el començament de l’excursió.

Tornem traspassar la barrera i caminem per la mateixa pista fins a arribar al desviament que surt de la dreta, que he mencionat anteriorment, on s’inicia una pujada mitjana fins a un colladet situat al llom de la “península” que forma el Cap Andritxol . Hi ha una tanca de pals i fill ferro que separa Calvià d’Andratx i cartells indicadors, girem esquerra i continuem caminant per un camí que té trams tallats per al tancat de fil ferro però que per l’us s’ha format un altre camí paral·lel. És vergonyós que encara no hagen llevat aquest tancament. Prosseguim pel sender fins a arribar a la Torre del Cap Andritxol.

Al costat té dues construccions ben conservades. La torre s’alça a 180 metres sobre el nivell del mar en el terme municipal de Calvià. Va ser construïda entre 1580 i 1582. Es tracta d’una torre de defensa de tipus cilíndric amb una càmera principal i una terrassa superior. El portal és dintelat situat a 4 metres del nivell del sòl. La càmera principal és abovedada construïda amb maçoneria i travada amb morter. D’ella surt una escala que condueix a la terrassa. Es troba en acceptable estat de conservació. Està Sota la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 d’abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.

Ara prenem Sud per arribar a la part mes meridional de la pètita península, la situada entre el propi Cap Andritxol i es Cocó de la Sal. Un impressionant i espectacular penya-segat.

La tornada la feim pel mateix camí fins a arribar al Caló d’en Monjo, on baixem a la platja, cercam una ombra i acampem. Recordem que aquí es filmà part de la película Evil Under the Son Muerte bajo el sol”  una pel·lícula britànica de misteri de 1982 dirigida per Guy Hamilton. El paper del detectiu belga Hèrcules Poirot és encarnat per Peter Ustinov i en el repartiment figuren Maggie Smith, Jane Birkin, Diana Rigg o Roddy McDowall, basada en la novel·la de l’escriptora britànica Agatha Christie Maldat sota el sol, de 1941.

Feim unes nadades i alguns fins i tot s’atreveixen anar nadant fins a una cova marina que hi ha sortim en direcció a sa LLobassa. Després de gaudir del bany dinem, feim una becada i prenem la tornada fins als cotxes.

Per descomptat que feim ses chandis a un bar d’Andratx. Molt bones per cert.

I aquí acaba s’excursió d’avui. Ara ja toca preparar la del dissabte que ve.

flickr75wikiloc75youtube75

Penya Roja, Puig Romaní, Talaia d’Alcúdia

 

 

Talaia-d'Alcúdia-(80)Data: 4/06/2016
Distància total recorreguda: 14,48 Km
Temps total, incluides aturades:8,30 h.
Altitud máxima: 444 m.
Desnivell positiu Acumulat: 894 m.
Desnivell Negatiu Acumulat; 894 m.

 

 

 

 

Torre de sa Mola de Tuent

 

 

Penya Roja, Puig del Romaní i Talaia d’Alcúdia.

L’objectiu d’avui és enllaçar la Penya Roja 354 m (també coneguda com a penyal del Migdia) , amb el Puig de Romaní 387 m, pel coll des Clot o coll del Pedregaret 315 m, i la Talaia d’Alcúdia 446 m, després davallar pel coll de l’Engolidor fins al coll Baix, sa coma de s’Egua, coll de na Beneta, ses Fontanelles, ses Planes, zona des Codolar i finalment el Calvari i l’Ermita de la Victòria,l tancant així una ruta circular.

Així que comencem a caminar des de l’aparcament de l’Ermita per la pista que puja fins al Pla de la Talaia, extravasem una barrera, als pocs metres en un revolt ens crida l’atenció les Tres Creus de pedra ( avui en dia només n’hi ha una les altres dues són de fusta) recordaven el lloc on la tradició situava la trobada de la Mare de Déu, anem guanyant altitud a mesura que anem pujant per la pista que ens fà d’esplèndid mirador natural sobre la badia de Pollença i la península de Formentor.

Seguim caminant fins a arribar a un pal indicador ( esquerra) que ens indica que venim de l’Ermita i anem cap a la Talaia, idò just aquí s’inicia un camí de ferradura ascendent protegit per unes baranes protectores de fusta , es tracta del camí de la talaia de la Penya Roja.

Passarem per davall de la Falguera un impressionant penyal de 383 m, sent lo mes interessant a més de les espectaculars vistes, el pas en forma de petit túnel molt aeri amb la sortida per un portalet, una autèntica fortificació, ara les vistes canvien i podem admirar el Cap Pinar, el camí transcorre per una balconada molt aeri sobre el fondal de la Clotassa,  per aquells que pateixen de les altures es podem agafar a una cadena ben gruixada que els servirà de passamans.

Continuem pel cami de ferradura i anirem veient diferents construccions, un aljub amb coll rodó, un forn de bala roja i un altre mes lluny, una construcció de pedra amb coberta de volta de canó amb dos forats a la part superior, que servia de refugi als talaiers, i un poc mes avall podem veure una pared amb un portal de pedra en forma d’arc que dóna pas a la part més baixa, ho  em de recordar perquè després hi passarem.

Continuem pel camí de pujada fins a arribar a la part superior de la penya Roja 354 m, una magnífica talaia, té una esplanada d’uns 4 m de diàmetre amb el canó del Moro. L’any 1521 ja hi avia el talaier Bernat Martorell, però no va ser fins al 1604 que es va decidir artillar la fortificació i ja en el 1630 es va instal·lar el canó. Ja podem veure els nostres objectius, el Puig de Romaní 387 m, i i al fons sa Talaia.

Després de descansar i fer ses fotos, descendim pel mateix camí de pujada en direcció a la pared amb el portell en forma d’arc que en vist abans a la  pujada. L’travessem amb dues grimpades, agafem direcció S ( dreta), amb la cala de la Solana al nostre peu, ara se’ns presenta sense camí definit, amb pendent lateral i relliscós, anirem per davall de la penya Roja per arribar al coll de la Solana 315 m del que a l’altre vesant i arriba un cami que surt del cami de sa talaia, que ens situa a la part S del penyassagat un impressionant espoló. Continuem per la carena fins a arribar a la part més alta el puig de Romaní 387 m. Per descendir tenim dues opcions, una davallar direcció E ( esquerra) fins a la cala el Clot, i l’altre davallar direcció NE just aban d’arribar al coll  que ens separa del puig de la Falguera 383 m, agafem aquesta segona opció  en ziga zaga per una “rosseguera” amb pendent molt forta amb direcció al pinar que hi ha abaix a la Clotada sense acamí. Abans d’arribar a baix i mentres anem davallant em de mirar a la part alta de s’enfront, on ja no hi ha gaire pins perquè ens em de  dirigir a aquesta zona per agafar un antic camí, però encara ens queda davallar i ho feim per situar-nos a la dreta d’aquesta coma que forma mes abaix la cala  el Clot per després anar davallant fins arribar a una torrentera totalment coberta de vegetació. Es tracta d’una zona molt bruta de vegetació que dificulta molt la progressió. Traspassem la torrentera i pujam a una zona més alta i més neta de vegetació on trobem tot duna un camí  que ens duu a un altre camí més ampla que és el camí que davalla de la pista de la Talaia concretament des del coll des Clot 315 m ( coll des Pedregaret ) fins sa cala des Clot. Arribats al  coll des Clot ( coll des Pedregaret)  tornem a la pista que puja a sa Talaia i que està a pocs metre del coll, si volguéssim pujar a la Talaia Vella 349 m, ho faríem des del coll des Clot per un caminoi que du al cim, on hi ha les ruïnes d’una construcció dedicada a la vigilància de la costa anomenada caseta del Clot. Bé, estem a sa pista principal i ara ens dirigim al pla de la Talaia o pla de na Tesa, on hi ha un dipòsit d’aigua pel combatre els incendis, i s’ha acaba el camí ampla, al segueix una interessant i forta pujada que acaba en una bretxa, és el pas de L’Aritja, i d’aquí en pocs minuts ens situem al cim de la Talaia d’Alcúdia 446 m, antigament coneguda am el nom de Puig Gros de la Victòria. De l’antiga talaia de defensa, només  queden les restes de la base. La torre fou aixecada l’any 1567, per ordre de la Universitat local d’Alcúdia. També destaca la caseta amb de vigilància forestal ( el talaier d’avui en dia).

Ara em d’anar fins al coll Baix, per això iniciem el descens per la part NE, direcció al puig del Bosc 342 m que no hi arribem a pujar sinó que ho feim pel coll de l’Engolidor ( 284 m), es tracta d’un camí de ferradura que descendeix ràpidament fins al coll Baix. En el mateix coll trobem una àrea recreativa amb un refugi públic per romandre, una font i taules per menjar-hi. No davallem fins a la cala per manca de temps.

Prosseguim la nostra ruta SO per una pista forestal que arriba fins al Mal Pas que noltros no hi anem sinó que caminarem uns 10′ fins a arribar a la bifurcació de les Fontanelles ( Fontanelles Fondes i Fontanelles Sobiranes) , hi ha un pal indicador que assenyala Ermita de la Victòria 1’30 h., el camí de ses Fontanelles coincideix inicialment amb el jaç del torrent de la Cova de les Puces, anirem extravasant en vàries ocasions el torrent d’una banda a l’altre i altres anirem pen dins.

Més amunt passam a la vora de les Fontanelles Sobiranes, una bassa d’aigua ubicada ben al mig del torrent i arribam després al coll de na Benet, caracteritzat per la presència de grans ullastres. Des d’aquí, i sense fer cas al brancal que sorgeix a la nostra esquerra conegut com «es Escalons», continuam tot dret, ja en sentit descendent, seguint el torrent de ses Fontanelles.
Poc temps després arribam a ses Fontanelles Fondes, un altre bassol situat a la llera del torrent, passat el qual acaba el pendent i comencen ses Planes, on deixam dos ramals a l’esquerra, el primer dels quals permet accedir al campament de la Victòria. En tot moment seguim els pals indicadors cap a l’ermita. A continuació, vorejam els costers de sa Talaia, passam per sobre d’una pedrera abandonada i, posteriorment, topam el torrent de s’Aladernar. Ara ens queda el darrer tram amb pujada forta fin a l’aparcament.

I aquí acaba sa nostra excursió d’avui.

flickr75wikiloc75

Cova de sa Balma des Quartó

Cova-de-sa-Balma-des-QuartóDesnivell des de el punt de sortida: 30 m

Distància des de el punt  de sortida: 380 m

Altitud: 23 m

Profunditat: 12,5 m.

Estàtica: Dificultad: II

 

 

cueva

cueva

 

Cova de sa Balma des Quartó

S’Estany d’en Mas està a 7,5 quilòmetres de Portocristo. Aquesta platja es coneix actualment com a Cala Romàntica, ja que els hotelers dels seus voltants li van canviar el nom per augmentar el seu reclam turístic. Un acte més de la foràgime apropiativa de territori que han fet els hotelers en la història mallorquina, que a més d’apropiar-se del litoral mallorquí també ho han fet de la seva toponímia.

Des de no fa molts anys existeix una ciutat fantasma, la urbanització de 200 habitatges unifamiliars que es van projectar en 11 hectàrees prop de s’Estany d’en Mas és, quatre anys després de la fallida de l’empresa constructora, l’estampa més viva del fracàs del boom de la construcció i del model que segons el GOB va voler tornar a impulsar el Govern de Bauzá.

Les normes subsidiàries de Manacor van donar via lliure al que havia de ser Terrapolis, una macrourbanització amb dos centenars d’habitatges i amb una capacitat per 800 persones, cuatriplicándose la població de s’Estany d’en Mas que es va xifrar en 2005 en 150 persones.

A l’agost de 2008, la promotora Martinsa-Fadesa, que va iniciar les obres amb el suport de la CAM, fallida i la urbanització va quedar a mig fer. La fallida de la promotora va deixar múltiples damnificats. Compradors, obrers , proveïdors sense cobrar, i els mallorquins que ens hem de quedar amb aquests esquelets en plena naturalesa.

Ara, no obstant això, el cas encara es troba en els jutjats i quatre anys més tard no s’ha trobat cap solució per a aquest pessebre que segons el GOB és «un atemptat ecològic, un abocador d’11 hectàrees, un torrent ple d’enderroc, un autèntic desastre».

Però aquesta bella cala amb vegetació escassa posseeix un dels arenals blancs més extensos que s’introdueixen terra endins, per l’ample jaç del Torrent des Morts que la va originar, flanquejada per penyassagats de pedra calcària clara i de mitja altura. El marge esquerre d’aquesta platja està vorejat per un passeig que permet als residents de la urbanització, construïda sobre Punta Reina, accedir a la platja.

L’accés per carretera és senzill. Tan sols cal seguir la senyalització viària. En les proximitats de s’Estany d’en Mas es podrà estacionar en un aparcament gratuït, petit però gratuït.

Des de s’Estany d’en Mas es pot arribar caminat fins a Cala Varques. En el marge dret es trobarà la sendera per realitzar aquesta excursió de tres quilòmetres de distància entre muntanya baixa.

Una vegada aparcat els cotxes ens dirigim al marge dret de la cala a uns 20 m de la riba del mar per on ascendim amb una petita i fàcil grimpada per una roca en la qual s’han esculpit graons. Una vegada superat ens dirigim O ( dreta ) i seguint la sendera sentit al nucli urbà, sempre per la zona alta. Es tracta d’arribar a una paret acantilada d’uns 20 m just enfront i paral·lel al camí que porta a la depuradora. El penya-segat forma part d’una dels vessants del barranc que drena en direcció a s’Estany d’en Mas i paral·lel al Camí de sa Depuradora. Una vegada en el penya-segat cal buscar un petit tàlveg ( fita en l’inici) escalonat que ens permetrà descendir al nivell de la balma (dreta) on es troba l’accés a la cova.

El desenvolupament total de la cavitat és de 270 m. Presenta una voluminosa sala, amb una rica decoració d’espeleotemes, on destaquen abundants estalactites fistulars de notable longitud. Sembla que la cavitat fou emprada com a lloc d’enterrament en temps prehistòrics.

Accés des de la balma a l’interior de la cova es fa a través d’un petit pou, el qual es trobava originalment farcit de pedres, fins a ser desobstruit per en Ramón Martínez el 4 de Gener del 2012. Una vegada a dintre el sòl es torna completament horitzontal i el sostre és tan baix que no ens permet recuperar la verticalitat fins a passats uns quants metres, en accedir al que es coneix com a Sala de sa Calavera.

Només en accedir a l’interior de la sala ens trobarem en un lloc polvorient i recobert d’un gran nombre d’arrels, avançarem entre columnes deixant a la nostra dreta un massís estalagmític. Si passem al costat oposat del mateix, trobarem una petita galeria que ens conduirà a una petita saleta de continuïtat impossible, en un nivell inferior al costat de l’entrada. A partir d’aquí podem començar a gaudir de la meravella de la cavitat.

La Sala de sa Calavera pròpiament aquesta consisteix en una sala d’enfonsament de grans dimensions, on gran part dels blocs despresos del sostre es troben coberts per bugades de calcita.

La sala és de gran bellesa i no ens deixarà indiferents des del primer moment. La seva longitud ronda els setanta metres i descendeix a través d’un fort pendent d’I a O, encara que nosaltres podem fer-ho en direcció S fins a arribar a la zona més profunda. La sala presenta una gran altura, arribant, en algun punt a estara escassos metres de l’exterior.

Al centre de la sala, a la zona més elevada, destaca una bella bugada parietal en forma de cascada, que amaga en el seu interior una petita saleta.

Lo més bell tal vegada sigui un bosc de delicades estalactites fistulars que penjen del sostre en el racó més al sud de la cova.

També podem observar l’existència de ostreids, bivalves i pectínidos i d’abundants equinoderms, entre els quals destacan exemplars excepcionals del gènere Clypeaster i altres eriçons irregulars.

Cal destacar que la cova ja havia estat utilitzada per l’home possiblement des de temps prehistòrics i no només la balma, que mostra clars símptomes de condicionament (com els compartiments formats per parets de pedra seca), sinó que es va utilitzar també la sala interior com a lloc d’enterrament, en la qual tambien es poden observar els diferents compartiments de pedra.

El nom de Balma des Quartó és possible que es degui als compartiments de paret seca en què es troba dividida; no obstant això J. A. Alzines en referència a la balma diu el següent: “qui em va facilitar el nom era la persona que tenia la clau de la barrera de la finca, entrant per la part de Manacor, i qui al seu moment va afirmar (fa ja uns 10 anys, quan la vaig inventariar) que la cova era de més o menys un “quartó” de superfície interna (aproximadament 1700 m2). Si bé la part representada en la topografia és de solament la meitat. Segurament l’informant va exagerar la mesura, però la seva informació indicava sens dubte la seva major amplitud que el d’una simple balma” (ALZINES, com. Pers.). Es tracta d’una balma de mitges dimensions, 24 x 16 x 7 m aproximadament, en permanent reculada; dóna fe d’això la gran quantitat de blocs que s’amunteguen en el sòl, algun d’ells de molt recent caiguda.

Cal dir que actualment s’ha están fent estudis sobre la cova, per qual cosa s’han de respectar escrupolosament les anotacions que hi ha i per descontat l’entorn sumamamet delicat.

Una vegada acabada la visita a aquesta bella cova ens dirigim a una altra, la Cova del Pirata, l’entrada està situada a 350 metres de la costa de la zona de  la Cala Falcó està situat dins de la reserva natural de Cales de Manacor Verges. A 1100 metres de S’Estany d’en Mas, al nord de la badia de Cala Varques a 750 metres en el sud i la torre històrica de Son Fortesa 2090 metres a l’est. Unicamente ens fiquem uns pocs metres ja que tenim prevista la seva visita en breu.

La tornada ho fem per sender fins a S’Estany d’en Mas per una zona de garriga molt reconfortant per veure que encara viuen salvatges en els nostres boscos i garrigues sa tortuga Mora (Testudo Graeca).

La tortuga mora és un dels molts vertebrats que s’introduïren a les Balears en temps prehistòrics, després de l’arribada de l’home (fa alguns cents o milers d’anys), ja que no apareix al registre fòssil (Mayol, 1985; Andreu, 2002; Díaz-Paniagua i Andreu, 2007), i tenen un origen nord-africà (Barceló, 1876). Malgrat no ser una espècie autòctona, és una espècie considerada prioritària per la normativa europea (Conveni CITIS, Conveni de Berna, Directiva Hàbitats), es troba perfectament naturalitzada a l’oest de Mallorca, amb poblacions ben constituïdes i sense cap efecte negatiu conegut sobre la biodiversitat local. De fet, la de Mallorca és una dels tres poblacions estables presents a Espanya, encara que totes dobles eles foren introduïdes. Així, la tortuga mora ha estat recentment catalogada com a ‘Vulnerable’ al Catàleg Balear d’Espècies Amenaçades i d’Especial Protecció (Decret 75/2005, i posterior modificació per Resolució del Conseller de Medi Ambient del 5 de maig de 2008, BOCAIB nº 66 de 15/5/2008).

Font:ENDINS, 36: 59 – 64
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2014

Finalment acabem amb unes  fresques i merescudes chandis.

flickr75youtube75wikiloc75

Puig de can LLenderina i Talaia de cals Reis

 

Puig-de-Can-Llenderina-i-TaRecorregut: 13,27 km.

Desnivell: 767 m

Circular: Sí

Altitud máxima: 775 m

Temps total amb aturades: 6,44 h.

 

 

 

Torre de sa Mola de Tuent

 

 

Puig de can Llenderina de 775 m i Talaia de cals Reis de 765 m

 

Avui sortim d’Alaró, concretament des de Los d’Amunt a sa plaça de sa Bastida on podem deixar els cotxes. Comencem a caminar pel curt carrer de sa Bastida, el carrer Tià Roig dreta, plaça Cabrit i Bassa amb la cisterna enmig, carrer son Durán esquerra, pasem per una placeta i tot seguit comença el cami de ses Artigues paralel al torrent de s’Estret. Als 10′ arribem a la font de ses Artigues “L’us de la font es remunta a l’època musulmana i està documentada en el Capbreu de Gastó de Bearn de 1232. La distribució ďaigua a la vila esta documentada des de 1595, però les construccions destinades a emmagatzemar l’aigua -aljubs i cisternes- són obra del segle XIX.  La font neix en una mina de 100 metres de longitud, al nord del nucli de los d’Amunt, en el lloc conegut com ses Artigues. És conduida a traves d’una síquia descoberta a los d’Amunt i a la vila d’Alaró i acaba a la possessió de Son Fortesa. El seu cabal d’aigua va dels 50.000 als 60.000 litres per hora i l’Ajuntament en l’actualitat en té dret a una part”. ( text de Fonts de la serra de Tramuntana).

Passat la font de ses Artigues el camí pren el nom de camí de s’Estret, referència a què més amunt el camí passa pel mig de dues penyes i s’estreny.

Continuem pel camí passant per davant Can Paleta (dreta) i després d’uns 500 m a la dreta veurem una escaleta de graons de pedra que puja a un marge amb un botador metàl·lic per salvar la reixa, passarem per ell i ens dirigirem entre marges i per un tirany cap a la caseta de Ses Artigues , passarem per una font enclaustrada dins un marge amb un poal de color groc i una corda blava, prosseguim per damunt direcció esquerra, als pots metres passem per un coll de cisterna tancada. Seguim pel tirany i superam un primer botador metàl·lic, li segueix un segon i fins a un tercer botador. Al cap d’un 8/10′ arribem a una empinada costa en la qual al cap d’amunt hi ha el pas de s’Estaca.

El tirany està marcat amb fites i petites fletxetes vermelles.

Després em de superar amb una petita grimpada una roca llisa coronada per un marge, passarem per devora una bassa d’escorrentia i una petita pica.
La vegetació canvia per una d’oliveres fins a arribar a un camí amb un portell sense barrera. Si seguim avall arribam a ses cases des Verger, avui restaurant. Noltros agafem la pista esquerra i pujam fent dreceres fins a arribar al pla des Pouet o Pouet d’en Planissa a 707 m.

Després de berenar alguna coseta ens posem en marxa direcció NO pels penya-segats que donen a la vall d’Orient amb unes espectaculars panoràmiques, fins a arribar aviat al cim del puig de Can Llenderina de 775 m.

El descens ho feim inicialment direcció NO, deixant la paret seca (de partió) a la dreta, arribarem a una altra paret seca (de front) que s’uneix amb la qual ve per la nostra dreta, amb direcció SO, saltem la paret frontal, i ens introduïm a la canal-tàlveg de pendent descendent moderat. Ens anirem allunyant de la paret de la dreta, es correcta, fins arribar a una gran sitja verda. En aquest punt prenem lleugerament cap a la dreta, tornant a veure la paret, passarem per devora una barraca de carboners, i finalment arribem al camí del GR que connecta Alaró amb Orient. Agafem dreta direcció Orient, passarem per davant un pal indicador, ens hem de fitxar amb ell perquè de tornada de sa talaia sortirem just darrere, però ara seguim fins arribar al coll en el punt on el camí comence a davallar. Aquí girem esquerra per un tirany, travessam una paret esbucada i sortim a un camí que seguim fins que el mateix comence a davallar cap a Orient, no davallarem sinó que girem esquerra per un antic camí de carboners que va pujant en ziga zaga que mor en arribar a una sitja amb un gra pi enmig, al costat de una barraca de carboners. Des d’aquí comence un tirany per un alzinar en forta pujada. En arribar a dalt trobem una gran paret que no em de creuar sinó que girem dreta per sortir a un magnífic mirador natural damunt la vall d’Orient podem admirar gran part de la Serra. Als pots metres arribem al cim de la talaia de cals Reis de 765 m.

El cim és pla i està envoltat per una paret seca ben gruixuda. Es tracta d’una construcció talaiòtica, datada 800 anys aC

Alguns dels vilatges estaven emmurallats amb blocs de pedres a manera de paret sense cap unió de fang o d’altre material. En aquestes muralles es van construir torres amb aspecte de torres de vigilància (en català es diuen talaies, d’on deriva talaiots). D’aquestes torres n’existeixen de diverses formes: rectangulars, circulars, quadrades i ovalades; i són d’altures diverses; però totes tenen un aspecte similar; es creu que la seva funció era la vigilància, en tant que s’ubicaven a les muralles, però pels casos en què se situaven al centre del vilatge semblen tenir una funció més defensiva (com una ciutadella). Les pedres utilitzades tant per les muralles com per a les torres eren d’una considerable grandària i la seva instal·lació degué exigir grans esforços. Tot i que, probablement, la seva finalitat inicial era militar, és necessari tenir en compte la possible dimensió simbòlica (com a espai de representació del poder) d’aquests elements.

La tornada la feim arribant al pal indicador citat i des d’aquí pel GR passant pel pas de s’Escalata i el camí de s’Estret acabant a Alaró.

flickr75youtube75wikiloc75

Muntanyes de Moncaire 859 m

 

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Cim Muntanya de Moncaire

 

Distancia total: 8.83 Km.
Desnivel Positivo acumulado: 410 m.
Desnivel Negativo acumulado: 507 m.
Desnivel: 242 m.
Altitud mínima: 613 m. (en el talveg del torrente de S’al·lot Mort).
Altitud máxima: 1º Cima 852 m. 2º Cima 859 m.
Tiempo total excursión: 4 h. 30 m.

 

 

 

 

 

MUNTANYES DE MONCAIRE, 859 m

Les muntanyes de Moncaire les formen varis cims sent el mes alt de 859 m.

(1) Moncaira, tiene dos Cimas y unas vistas espectaculares al Oeste y Este de la Serra de Tramuntana. La Ruta descrita pasa por las propiedades privadas de Bini Gran y Bini Petit. (Hay que solicitar permiso de paso a la propiedad, debemos respectar la propiedad Privada, como si no hubiéramos pasado.)

La ruta se inicia en la Plataforma del Funicular (carretera de Sa Calobra) 692.m. Des aquí, dirección NO, por sendero ascendente, nos dirigimos al Coll des Porxo Esbucat.810m. (Se visionan bonitas vistas y en dirección NO, ya visionamos el objetivo de la excursión).

Continuamos, en la misma dirección, por sendero evidente, dejando a nuestra izquierda y por encima de nosotros la Serra de Na Rius), en una ligera curva.- a izquierda.- nos encontramos con la barrera que delimita la finca de Bini Gran.( a nuestra derecha, hacia abajo, veremos las ruinas de las cases Velles des Colls), dejando la barrera cerrada, la sobrepasamos y continuamos camino, a pocos metros ya visionamos la “Font Subauma y el inicio del torrente del Gorg dels  Diners, El Sendero inicia leve descenso, en dirección a la Font, pasamos junto un pequeño encinar (la encina Fumadora, a nuestra izquierda ya visionamos la Coma Fosca, el Puig Major y Es Morro de’n Pelut) continuamos caminado y llegamos al Font Subauma.- nos recreamos unos minutos.- continuamos y enseguida volvemos a en contra otra barrera que pasaremos, continuaremos camino y llegamos a una pequeña planicie, donde encontramos el cruce del camino de Cingles, nosotros nos dirigimos por la derecha, en descenso hacia la Posesión de Bini Gran.

Llegando, a pocos metros de la posesión, a nuestra izquierda, vemos una pared seca y un Portell, lo pasaremos y continuamos camino evidente (ya claramente en el interior de las fincas) que nos llevara al talveg del Torrent de S’Al·lot Mort, donde también encontramos una barrera, si estuviera cerrada, unos metros a nuestra derecha y entrando en el talveg del torrente se puede superar la pared seca, sin dificultades, y volvemos al camino.

Ahora, por el camino, en leve ascenso, dejamos un 1º cruce a nuestra izquierda y a pocos metros encontramos un segundo, ¡ojo!, aquí giramos a la izquierda dejando el camino (en frente veremos una pared seca y un portell es la entrada Bini Petit), por ese camino ascendente llegaremos, por dentro del encinar y entre curvas y alguna pendiente, al Collado (coll de tords).ANTES, unos metros, del Coll de Tords, a nuestra derecha, vemos una planicie (como una sitja) y una pared seca.- debemos coger por aquí. (Nosotros, continuamos pasamos el coll y en leve descenso llegamos a los limites de la finca de Moncaira, con una pared de partió y una Barrera, breve reposo y volvimos al punto anterior.)

Situados de nuevo, en la planicie y la pared seca, a hora a nuestra izquierda, visionamos un sendero que cada vez se hace más evidente y se convierte en un camino empedrado (a nuestra derecha tenemos la pared seca), el camino con dirección ascendente.- hay fitas.- nos llevara al Pla de Sa creu, (llegando al Pla, ya veremos a nuestra izquierda la pared de partió, entre las fincas de Bini y Moncaire y también entre los municipios de Soller y Escorca.)

Situados en el centro del Pla, tenemos dos opciones:
A) Ir en paralelo a la pared de nuestra izquierda que asciende (a unos 5 metros) llegaremos al segunda planicie, ya a los pies de la Cima, y desde allí por una brecha a nuestra derecha.-hay alguna fita.- a la Cima.
B) Desde el centro de Pla de Sa creu,justo enfrente de nosotros, vemos una cima, (a nuestra izquierda dejaremos la pared de la opción A), y vemos una Encina solitaria, nos dirigimos hacia ella-dejándola a nuestra izquierda.- en ascensión por las rocas y con buen criterio haremos Cima.(estamos en la 1º Cima) y a pocos metros veremos la 2º Cima (Que si hemos cogido la opción A, es donde nos llevaría). Disfrutamos de las maravillosas vistas. Ahora desde la cima descendemos a la parte baja y sin llegar abajo, con dirección derecha buscamos una brecha en las rocas, por donde ascenderemos a la 2º Cima. ¡Ya hemos hecho las dos cimas de la Montaña de Moncaira.!

En cualquiera de las dos opciones, ya en la cima, disfrutamos de las vistas.-si el tiempo lo permite.- tanto a Oeste y Este. Y cuando queremos volvemos al punto de inicio por el misma ruta que nos atraído hasta aquí.

 

 

 

 

flickr75
wikiloc75

Comellar des Parral – Ermita de Betlem –

Comellar-des-Parral-i-ErmitRecorregut  total: 12’7 Km

Circular: Sí

Desnivell:

Temps total: 7,30 h.

 

icono empleo manos

 

COMELLAR DES PARRAL – ERMITA DE BETLEM – FONT DE LA JONQUERA.

 

Gran part dels terrenys per on discorre aquest itinerari, fins passada l’ermita de Betlem, es troben en la conrada ocupada antigament per l’anomenada Devesa de Ferrutx. Aquesta finca abastava les alqueries musulmanes de Ferrutx i de Binialgorfa.
En 1880, dins el marc de la Llei de colònies agrícoles i poblacions rurals, per iniciativa dels germans Mateu i Andreu Homar fou fundada la Colònia de Sant Pere.

Aparquem els cotxes al carrer Minyones de la Colònia de sant Pere i comencen a caminar pel carrer Major de la Colònia direcció a la Ma-3331 or sortim al Km 4,3 just devora la creu de terme de la Colònia de Sant Pere que ens marca l’inici de l’itinerari d’avui. Seguim caminant NE pel carrer Major de la Colònia que s’endinsa per un pinar amb algunes cases als voltants. Al pocs minuts el camí gira dreta segueix i s’acaba just en arribar al torrent del Parral. El creuem per devora la presa i caminem per l’esquerra al principi, per dintre la major part. Abans arribar al salt del Parral em d’abandonar el tàlveg del torrent per l’esquerra en forta pujada per anar a cercar el Pas del Parral, sense cap dificultad que en deixa just damunt el salt. Tot seguit ve el gorg de la Font del Parral inconfundible perquè té aigua tot l’any i per la seve figuera que penja d’enmig i que superem amb una petita grimpadeta.

Després d’uns metres i quan el torrent mes s’engorxa em d’anar amb esment perquè quan el torrent gira esquerra es em de sortir per l’esquerra amb forta pujada, hi ha fites. Aquesta pujada ens farà guanyar altitud rapidament deixant el tàlveg als nostres peus. Seguim ascendint per la cresta d’aquesta petita serralada direcció N, la pujada es llarga i dura, però ho compensen les explèndides vistes sobre la Colònia de Sant Pere, son Serra de Marina, son Real, can Picafort i gran part de la Badia d’Alcúdia. Ens servirà de referència un petit arbret, un ullastre, al que ens em dedirigir i després recte fins a dalt del serral.
Arribarem a dalt del Serral a 351 m. on  ja podem visualitzar a primer pla les cases de Betlem i la punta del campanar de l’ermita de Betlem. Després de descansar i menjar alguna coseta, prosseguim la davallada direcció E cap a un pi gran per enganxar el GR-222.
Una vegada en el GR-222 ens dirigim cap a les cases a l’ermita de Betlem, però abans passarem per les cases en estat d’abandonament i de ruïna que eren destinades a destacament militar, on s’hi allotjà la 16a Bateria d’Artilleria, destinada a la vigilància de la costa, amb els dormitoris i la cantina i després les cases de Betlem.

Al cap de pocs minuts arribem a l’esplanada on hi ha la barrera que dóna entrada al recinte de l’ermita guardada ambdós costats per xiprers. Després de visitar-la ens dirigim a la font de l’ermita.

Tornem enrere fins a la carretera i agafem el camí de l’esquerra, passem per damunt els camps de cultiu, que no fa gaira anys es conreaven. Arribem a la capelleta dedicada a la Mare de Deu de Lorda, amb una imatge de la Mare de Deu i una altra de santa Bernadeta Soubirous.

En acabar desfeim les pases fetes fins per a situarnos ara pasat el pas del Parral i per on ens sortirem a la dreta per una amplia canal de càrritx que en forta pujada ens situará una altre vegada al serral del Parral O. Arribat a dalt les vistes son encara molt més espectaculars. Inclús es veu el cami d’abaix de tot que farem de tornada.

Ara es tracta de anar cerca’n la millor manera de davallar per entre càrritx i una ampla vaguada, amb una desgrimpadeta al principi. La davallada es lenta per al terreny de pedres i càrritx. En arribar a baix girem dreta per anar i davallant en ziga zaga a cercar un camí de cabra que seguirem dreta fins passat la darrera casa, es tracta d’arribar al torrent de la Jonquera, amb el seu impressionant salt de 60 m al buit. Sortirem just davant la font de la Jonquera, “La Font de sa Jonquera també és coneguda com la Font des Salt perquè torrent amunt s’hi pot observar un gran salt d’aigua diverses vegades cada any, quan ha plogut amb força.

Antigament era simplement un cocó on neixia l’aigua i estava situat enmig del torrent. En l’actualitat el cocó està tapat perquè és de consum a la Colònia de Sant Pere i tan sols es pot veure un planxa de clavegueram quadrada. Just a davant hi ha una aixeta i un pica per abeurar els animals però l’aigua que en surt prové d’un pou. Normalment l’aigua brolla amb força i sobrepassa la capacitat de les canonades així que també s’aprofita per a l’hort. Si se deixa dins el torrenc s’avenca uns 100 m més avall.

Aquesta font fou molt important en el naixement de la Colònia de Sant Pere. En el moment de la construcció de les primeres cases (finals del sXIX i principis del sXX), quan encara no tenien cisterna havien de pujar a cercar aigua d’aquesta font amb bótes de vi que carregaven als carros.” ( text de fontsdetramuntana.com)

Seguim pel tàlveg del torrent uns pocs metres per sortir per la seva dreta i caminar paral·lel, on arribarem a un camp d’oliveres seguit d’una casa, on sa madona estrangera molt amablement ens deixa passar ( els cans que tenia a lloura no opinaven el mateix, uf….) sortint dot duna al camí i d’aquí a la carretera Ma-3331 al Km 5,7.

Ara ens queda lo més dur, caminar per l’asfalt fin a la creu Km-4,3, arribar als cotxes i ben aviat a fer unes xandis fresquetes, molt fresquetes.

.

 

 

flickr75wikiloc75

Puig de Randa 360º

map ruta (Copiar)Data: 16-1-2016

Distància: 9,34 Km

Desnivell positiu: 510 m.

Temps Total : 5’31 h.

Circular: Sí

Torre de sa Mola de Tuent

 

PUIG DE RANDA 488 m,  en 360º

La ruta d’avui consisteix a recórrer tot el perímetre del massís muntanyenc del Puig de Randa 488 m sense trepitjar asfalt, descobrint en 360º les més belles panoràmiques del plá i resta de Mallorca.

Començam deixant els cotxes a l’aparcament públic de Randa, just davant el Restaurant-Celler i l’Església Parroquial, pugem pel carrer de sa Font on passarem per davant els magnífics rentadors i la creu de Randa, també anomenada creu del Coremer ( predicador de la Quaresma) i data de 1846. Als pocs metres sortim a la carretera que puja als Santuaris que creuem tot duna per seguir pel carrer des Puig.

Enseguida veurem enfront un cami empedrat per on proseguirem, passam una barrera, tot seguit arribem a unes cases i a la carretera dels Santuaris, la creuem i just enfront hi ha uns escalons, que pujan, per dins un alzinar, creuerem una altre barrera oberta, ara duim entre 10′ i 15′ desde l’inici.

El camí es comode, sempre ho seguirem recta i no farem cas a dos tiranys que ens trobarem a l’esquerra, fins que trobem el tercer que em de gafar, es fàcil de veure perquè el punt on el cami que duiem comence en lleugere davallada.

El tirany és estret i puja en fort pendent, no té pèrdua perquè està ben definit com a la majoria del trajecte. Arribarem a una pared rocosa que superarem amb una petita grimpadeta. Tot seguit ens situa al massís de Randa 488 m, les vistes miris cap a on miris són magnífiques.

Continuem pel tirany ben definit en lleugera davallada direcció Sud, al pocs minuts passarem per la pedrera del Coconar, on trobarem una “barraca” de pedra.

Continuem pel tirany on finalment ens durà la carretera dels Santuaris, vora el portell de Gràcia, de dos brancals o columnnes coronats per sengles bolles. Aquí és l’únic petit tram que trepitjarem l’asfalt per arribar al Santuari de Gràcia, del segle XVI,  que s’arredossa sota les pènyes de la Falconera, amb el santuari de Sant Honorat al capdemunt. Com a curiositat resulta que només entrar al recinta del santuari de Gràcia deixem el terme de Algaida i entram al terme de LLucmajor. Aquí berenarem i gaudirem de les magnífiques panoràmiques, sobretot de l’illa de Cabrera.

Al final del passeig hi ha un mirador i tot seguit un tancat de reixa amb un cartell que avisa del perill de la zona pels despreniments.Aquí mateix comence la nostra variant,davallem per perdre una mica d’altura i sortejam a tanca, al principi és molt incòmode i en fort descens però només uns metres perquè ot duna pujem per anar a situar-nos lo mes a prop possible de la pared rocosa de la nostra esquerra.

Ara només queda seguir el tirany aeri pel perímetre del macís a vegades molt estret i gaudir de les immenses panoràmiques, on podrem veure quasi tota sa costa sud, llevant i nord de Mallorca. Aquest tirany ens recorda, naturalment guardant les enormes distàncies, si ja sé que no es comparable, però que vols que te digui m’ha vengut el record, alguna de les Fajas que em fet recentment per la Vall d’Ordesa i alrededors.

Aquest tirany ho defineix molt bé pels seus despreniments aquest vers de na Maria Antònia Salvà que diu:

“La teulada cau malmesa,
les parets se vandesfent
amb la son de la vellesa
que capfica lentament.
Oh Mare de Déu de Cura,
Com vos plau la soledat,
que així us quedau a l’altura
dins un cols esbaldregat!.”

Al final del tirany trobem un cartell que diu que el pas està prohibit pel perill de despreniments.

Continuem pel perímetre ara per l’altre vessant i sense perdre altura, fins a trobar un caminoi molt evident que davallant (dreta) ens duria a la carretera Ma 5017.

Aqui feim un paréntesi de la nostra ruta per visitar el monestiri de Cura i la cova del Beat Ramón LLull, per tal  cosa ens dirigim cap a l’entrada del recinte on abans d’entrar, trobam a terra i a  la dreta de la carretera, vora les instal.lacions de telecomunicacions, el Cocó del Corb, amb la rosa dels vents ( avui molt espenyada)  que marca el punt on se celebrava la bendició dels fruits. Després visitem la cova del Beat Ramón LLll on allà per l’any 1275 hi passà temporades de retirament. Aqui es generà la llegenda de la Mata Escrita, segons la qual el sistema filosòfic del Doctor Il.luminat li fou revelat sobrenaturalment per vía d’una mata amb caràcters escrits. En el segle XVIII, en època de les lluites entre lul.listes i antilul.listes, la cova fou parcialment destruïda. Podría seguir escrivint indefinidament sobre aquest lloc i els seus personatges, pero anem a lo que anem.

Sortim del monestir de Cura disposats a proseguir aquesta ruta circular. Començam a caminar per la carretera direcció Randa i, un centenar de metres, ens desviem cap a l’esquerra, cap al Cocó del Corb, podem continuar en paral.lel a l’asfalt fins enllaçar amb el camí que comença a la carretera i davalla pel coster nord de la muntaya de Randa, just al hectómetre 400. Aqui he de fer una puntualització, recordau que venim en sentit contrari, per tant anem direcció a la carretera Ma 5018, però alerta, que 10 m abans d’arribar-hi em de prendre dreta per un tirany quasi cobert per la vegetació i que gaire es veu, si en fitxem en terra veurem una fletxeta verda. Aquest tirany en durà als túnels que serviren de refugi durant la guerra. Entrem per la primera de les seves boques, visitem totes les seves “dependències” i sortim per la darrera. Just a la sortida em de prosseguir per un caminoi a l’esquerra amb lleugera davallada primer que passa a forta després i molt relliscós. Ara el camí es torna més ampli, passarem per una barrera i prosseguirem fins a arribar a la carretera Ma 5108, caminarem uns pocs metres fins a la primera corba a l’esquerra on hi ha una entrada amb una barrera que traspassarem i tot seguit girarem dreta per un camí amb molta pedra que ens durà paralel a la carretera al final de l’excursió d’avui, al llogaret de Randa.

I com no pot ser d’una altra manera acabem al bar prenguent unes xandis uns i uns tallats altres.

flickr75wikiloc75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina