Finca pública de Son Real, en Bici

 

Circular; Sí
Temps: 6 h ( inclos bany i visita museu…)
Desnivell positiu:  54 m.
Recorregut: 27,96 km

 

 

 

 

De can Picafort a Son Serra de Marina i sa finca de Son Real.

 

 

FINCA PÚBLICA DE SON REAL

Son Real va ser fins fa 25 anys la possessió més gran del terme municipal de Santa Margalida. Originalment la seva extensió superava les 1.000 hectàrees, després se’n segregà la propietat contigua des Ravellar (cap a l’est).

El 1991 el Parlament de les Illes Balears declarà la zona Àrea Natural d’Especial Interès pels seus valors naturals, etnològics i arqueològics. El 2002 el Govern de les Illes Balears va adquirir una part de la possessió, la que està situada entre la carretera i la mar. L’altra part continua essent dels antics propietaris. En total són 379.5 hectàrees d’ús públic que es corresponen amb les edificacions de la possessió, les zones de cultiu, els boscos i les zones limítrofes amb el torrent i la costa.

Son Real, situada gairebé enmig de l’arc de la badia d’Alcúdia, és una finca poblada sense discontinuïtat des del 1.900 a.n.e fins als nostres dies.

En parlar de Son Real estem parlant d’una de les referències més importants pel que fa a patrimoni arqueològic a Balears, amb gran nombre de jaciments arqueològics de diferents períodes de la prehistòria. Les primeres evidències d’ocupació humana que cal destacar son del període dolmènic (1900-1600 a.n.e) amb les restes d’un dolmen i de tres hipogeus o coves artificials d’enterrament. Del període prototalaiòtic (1100-900 a.n.e) trobam el jaciment arqueològic des Figueral. Finalment, destaquen de l’època talaiòtica i postalaiòtica (900-125 a.n.e) els jaciments relacionats al ritus funerari, el més destacat és la Necròpolis de Son Real, també coneguda com la Punta dels Fenicis.

Destaquem la Necròpolis de Son Real una necròpolis única a Mallorca i en tot el mediterrani occidental.

RUTA.

Iniciem la ruta d’avui a l’avinguda principal de Can Picafort, la Ma-12 la ctra que va fins Artà, a la rotonda on hi ha l’escultura des Violí, obre de l’artiste Guillem Crespi Alemany ( Santa margalida 1963), que també té les escultures de la Bicicleta, el Gall i el Cap Roig.

Iniciem la davallada pel carrer que baixa al passeig de vorera de la mar.

El primer que ens crida l’atenció son les escultures que hi ha sobre les roques, obre de l’artista Joan Bennàssar (Pollença, 1950), fins i tot dins del mar. L’artista de Pollença ha instal·lat quatre grups escultòrics en quatre enclavaments estratègics situats en primera línia, sobre les roques, en la sorra. Són figures majoritàriament femenines, unes deesses i fades que «dialoguen amb la naturalesa i el mar», al mateix temps que evoquen les civilitzacions mediterrànies antigues.

Circularem pel carril bici fins al seu final on l’arena de la platja de son Bauló ens fa baixar de la bici, travessem el torrent de son Bauló, i recorrem a peu el tram de platja fins a enllaçar amb el tirany o GR-222. A partir d’aquest moment comencem a disfrutar de la naturalesa en estat pur.

Des de que em començat ens crida l’atenció unes construccions primes i allargades. Es tracta d’unes estructures en forma d’obelisc, originalment pintades de blanc amb detalls vermells, que es van utilitzar per fer senyals de llum als submarins en temps de la Guerra Civil (1936-1939).

El bàndol franquista va impulsar durant aquest període la construcció d’un gran nombre de fortificacions costaneres per fer front a un eventual atac republicà per via marítima, una línia que va mantenir durant els anys posteriors, els de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), en previsió d’un eventual desembarc aliat.

La torre de enfilación està catalogada amb el nivell de protecció integral A1, que obliga a una preservació íntegra del ben segons la normativa del Catàleg de protecció del patrimoni del municipi de Santa Margalida. La tècnica no és nova. Els pescadors han utilitzat de manera tradicional punts situats en terra ferma –si escau són geogràfics, com per exemple les muntanyes– per orientar-se. La novetat aquí resideix en la construcció d’aquestes referències: els militars van aixecar un total de 28 obeliscos entre S’Albufera i la Colònia de Sant Pere, agrupats en 14 parelles –la superposició sempre es duia a terme entre una torre situada en primera línia de mar i una segona construïda just darrere, a 200 metres de distància. Originalment, les torres estaven numerades i pintades de blanc i vermell, colors que avui encara poden intuir-se en alguns casos. D’una parella a una altra, hi havia 1.240 metres.

Continuem i tot seguit arribem a l’Arenal de ses Assussenes, verjo i salvatge,
En arribar a la Punta dels Fenicis abandonem la costa per una pista forestal fins la finca pública de Son Real, on feim una paradeta, baranam i prenem un cafetet, de màquina, però un cafetet. També aprofitem per visitar el seu museu.

Continuem la nostra ruta per una altra pista fins a tornar a enllaçar amb el tirany/ GR-222 fins a l’Arenal d’en Casat, un Tresor més de Mallorca, salvat del dany de la construcció en la costa, una zona verge infinita de 5 km que s’estén des de Son Bauló fins a Son Serra de Marina.
Passarem per la Punta Llarga de Son Real, la Barraca dels Civils.

Hi ha molts de trams que ens mimpedeixen ferlos amb les bicis i ens veim obligats a davallar i muntar en repetides ocasions.

Passarem per un niu de ametrelladores, una construcció militar del temps de la II República ( 1931-1939).

Continuarem fins a arribar al Fons de son Real, una zona humida situada a la desembocadura del torrent de Son Real.

Ja veim les primeres cases de Son Serra de Marina i arribem al Mollet de Son Serra. Continuem pel carrer més proper a la mar fins al seu final, on aprofitem per fer unes cervesetes ben fresques.
Són Serra de Marina està a 11 quilòmetres de Can Picafort. Nomena una platja, un port esportiu i una urbanització. En el nucli residencial destaca una torre rodona de vigilància i defensa amb una vista panoràmica que abasta del Cap de Farrutx (Artà) fins a Alcudia.

Cal recordar una anècdota sobre aquesta urbanització referida a una clàusula del contracte de compra de les parcel·les, allà pels anys setanta del segle XX, que prohibia nedar junts a homes i dones. El possible incompliment suposava pagar les despeses de 50 misses a l’oratori de la finca. Actualment es practica nudisme en aquesta platja.

Aquest arenal presenta un gra gruixut i un color marró. La sorra de la riba està recoberta per restes d’alga posidònia. Pel seu marge dret desemboca Torrent de na Borges, frontera natural entre els municipis de Santa Margalida i Artà, i, al seu torn, separa aquesta platja de la seva veïna sa Canova.

Mentre uns prenem un merescut bany en  aquestes aigües meravelloses altres prefereixen gaudir d’un bon plat de paella.

Recuperat forces i altres prenem la tornada pel mateix camí.

veure fotosyoutube75wikiloc75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina