Pas de sa Romana

Data: 1.12.2018

Circular: Si
Temps total empleat: 5,40 h
Recorregut total : 6,55 km
Desnivell positiu: 613 m
Altitud màxima: 1.071 m

 

 

 

 

 

 

Pas de sa Romana – Pas de na Perota – Morro de Cúber – Coll de sa Coma dets Ases – Puig de sa Font i la seva cara N

 

El lloc que hem triat avui constitueix un bon exemple d’aquesta pràctica i tenim la sort de comptar amb el relat del pastor de l’anegada finca de Cúber. Els costers del morro de Cúber es desplomen abruptament damunt el torrent d’Almadrà convertint-se en una barrera natural. Però a la cresta sobre el pas de sa Foradada hi ha un punt feble, superat el qual els animals es dispersaven pels amples costers que condueixen a la coma des Ases, ja dins es Tossals Verds. Per aquest motiu un dia els pagesos decidiren que era qüestió de barrar aquest pas. Però deixem que sigui el mateix pastor que ens expliqui les dificultats que trobaren:

…era penya i ses barres de fusta no s’hi podien clavar. Varen haver de fer forats a punta de manuella per clavar-hi ferros i a una romana vella la hi posaren i d’aquí ve es nom de pas de sa Romana.

Amb aquesta descripció de “toponímia de Mallorca” comencem la nostra ruta d’avui.

Iniciem la caminada des de l’entrada a l’embassament de Cúber, direcció cap Almadrà. Anam vorejant l’embassament amb el Morro i els cingles de na Perota a la nostra esquerra. Poc abans d’arribar a la presa prenem SE (esquerra), direcció cap Almadrà.

Abans de traspassar el calladet rocós observem una ampla canal que en forta pujada nord-est amb una alzina i una gran heura als penya-segats del Morro, per on hem de seguir, fins arriba a un petit marget de pedra. Just aquí farem un canvi de sentit cap al Sud, vorejant el penya-segat i per damunt la gran timba al torrent d’Almadrà, podrem veure alguna fletxeta vermella que seguirem, a poc a poc anirem girant E, fins a arribar al pas de sa Romana i que he descrit a l’encapçalament, estam a 780 m.

Continuarem ajudats de les mans que a poc a poc ens farà perda altitud per arribar a una ampla rosseguera, que creuarem i tot seguit iniciarem un fort ascens. Les fites ens ajudaran a orientar-nos. Ara estam en un territori molt rocós i de difícil avanç.

Aviat anirem deixant a la nostra esquena el torrent d’Almadrà, la serra d’Amos i el puig de sa Torreta, i ens trobarem a la nostra dreta la coma dels Ases, grimpa que et grimpa anem a situar-nos al capdamunt de la serralada. Una vegada a dalt podem gaudir dels dos vessants, el de la coma dels Ases i la vall de Cúber a la nostra esquerra.

Continuarem crestejant, passarem pel pas de na Perota, ho reconeixem perqué té una paret de pedra de part a part. Aquest pas ens serviria per descendir i arribar al camí asfaltat de Cúber, però el nostre objectiu es fer tota la serralada de Sud a Nord, pel que continuem fins fer el cim del morro de Cúber de 951 m. Continuem fins al cap caramull del segon cim de 966 m.
Ara ver una llarga davallada fins al coll dels Ases a 903 m. En arribar al coll passem a l’altre costat ( esquerra) de la paret i continuem Nord, als pocs metres arribem a un gran crull, ens fiquen a dins i continuem fins a la sortida que acaba amb un tancat de pedra que superem, Tornem a estar a la part NW de coma dels Ases.

Ens dirigim a una paret de pedra on al seu final (dreta) podrem iniciar l’ascens pel vessant W al puig de sa Font de 1.071 m on feim cim.
El descens del puig de sa Font ho feim pel vessant E fins al coll N de la coma dels Ases. En arribar al coll continuem, sense guanyar ni perdre altitud, per damunt els penya-segats, traspassarem una paret de pedra, i continuem fins a arribar on el terreny descendeix suaument girant N ( esquerra), amb el morro d’Almallutx a s’enfront nostra, i acabant fent un gir de 180° per situar-nos just davall del penya-segat, el mateix pel que fa a uns minuts anàvem per dalt.

Ara es tracta de continuar caminant aferrats a la paret fins a Arribar a un pas tancat amb una paret de pedra ( pas de sa paret de pedra?), continuem direcció SE, passarem per un caos de roques i per devora una creu metàl•lica. Continuem fins a arribar a la mateixa paret de pedra del principi quan començàvem a pujar al puig de sa Font.
Ara es tracta d’arribar al coll de sa Coma dels Ases i iniciar el descens cap a la font des Noguer, on tenim els cotxes. Donant així per acabada aquesta espectacular ruta.

veure fotoswikiloc75

Pas d’en Querol – Pas de s’Anglès – Pas des Pí d’en Garbulla

 

Circular: Sí

Distancia total Actividad: 8.3 km.
Tiempo Total Actividad: 7 h. ( es factible en 5 h.)
Altitud mínima: 53 m.
Altitud máxima: 801 m.
Desnivel Positivo: 1048 m.
Desnivel Negativo: 1048 m.
Carencia  ascendiendo: 211 m/hora.
Carencia descendiendo: 221 m/hora.

 

 

 

 

 

Pas de ses Rotes d’en Querol  – Pas de s’Anglès ó des Cingle d’en Fred – Pas des Pí d’en Garbulla.

 

Quan m’ho deien, jo no ho creia,
però ara ja ho creuré,
que un carreter sempre té
la mort darrere s’oreia.

Cançoner Popular de Mallorca

Bé idó aquest vers descriu perfectamente els indrets d’avui.

Iniciem la ruta d’avui al llogaret de Biniaraix per anar a agafar el camí des Barranc, deixam els rentadors i les darreres cases com las de de Cas Don amb torre del segle XIX, propietat del Marques de Zayas. Que per cert, a la tornada, vàrem tenir una entretenguda xarradeta amb D. Carlos Zayas, que esperam continuar en altre ocasio, parlant d’interentíssims temes com de la seva finca de Son Torrella i de l’ecologisme a Mallorca.

Creuem el tàlveg del torrent per les pedres passadores, passem per davant la font del Patró Lau . Continuem avançant en lleugera pujada, aviat passarem per davant el el refugi Xim Joy ( s’Alova) (Fundació Maria Ferret i Moviment escolte de Mallorca). Continuem pel camí empedrat fins que ens desviarem per la quarta entrada a la dreta, al costat d’un garrover a l’esquerra, i on hi ha un cartell de fusta “Camí Vell de Cúber, 4h.”

En situem just davant el Morro d’en Joy (500m) a l’altre vessant del barranc. En arribar a la cota 317 m, ens hem de desviar ( dreta) per un altre camí . És fàcil de veure perquè té una barrera nova de fusta que deixarem tancada en pes. És la ruta que ens menarà al pas de ses rotes d’en Querol.

Iniciem pujada per l’esquerra de la imponent rosseguera de can Ribera, utilitzant uns escalons de pedra. El pendent és forta i constant, hem d’anat atents i no sortir-nos del “camí” fins a arribar a les rotes d’en Querol, situades a la part més alta d’aquesta zona del barranc. Anem superant aquestes altes marjades escalonades, fin arribar al primer porxo ( 395 m) de gran bellesa i senzillesa, aprofitem per fer una mossegada. Continuem pujant per l’esquerra de la rosseguera. Si ens fitxem, podrem veure bastant abaix el Coll d’en Sé, lloc a on arribarem a la tornada, i no gaire més amunt arribem a ses rotes d’en Querol (480 m), un lloc encisador i meravellosament cuidat. Felicitats per l’amo. Just devora el petit safareig i hort comença el pas de ses rotes d’en Querol, també conegut com a pas des Cable ?, es tracta d’un llarg pas escalonat i equipat, primer amb una corda i després amb dos trams de cable d’acer, que ajuden la seva progressió en un lloc molt aeri, El pendent és quasi vertical.

Passarem per una cornisa ascendent sobre un marge. Al final girem esquerra i ens situem a una gran balconada sobre el barranc.

Continuem (dreta)  direcció un uns pins, després anar pujant amb tenència cap a l’esquerra, ja que si seguissim aquesta orientació arribariem al pas d’en Querota, de manera de suavitzar la pujada fins els peus del Cornador Menor o Petit (809 m), també conegut com a puig d’en Vives, i avançam cap al pas del Cingle d’en Fred —actualment més conegut com a pas de s’Anglès—, per un inclinat coster cobert de carritxeres.

Aviant som a s’enfront de la paret vertical del Cornador Gran (957 m), on en el cim hi ha el mirador i refugi de Xim Quesada, (1961).

Ara arribem al punt mes delicat que és l’inici del pas d’Anglés/pàs des Cingle d’en Fred. El pas de s’Anglès pren el nom a causa del fatal accident ( dècada anys 1960) que tingué un ciutadà anglès, el qual es va despenyar i es va matar, per tant és un exotopònim. El seu cadàver fou trobat molt de temps després. Despés d’aquest fet es va de deixar d’utilitzar el seu nom antic de pas del Cingle d’en Fred.
El primer que em de fer es grimpar per situar-nos a la cornisa que forma el propiamente pas, es tracta d’una cornisa estreta i molt aèria, on trobarem una placa amb la resta d’un cordino. Aquí tenim dues opcions; Una de seguir grimpant cap amunt fins passar pel mig d’un arbust, que ens situa a la part de “dalt” del pas, travessem una roca llisa amb molt pendent cap a l’abisme amb un passet final de fé, que ens situa pasat l’estret i dificultós passet de la roca arrodonida, la que té al cap un placa y una cinta que facilita la davallada o l’ascens, segons es faci. Com he dit, l’altra opció, que és la que noltros agafem, és seguir per la cornisa ( sense fer la grimpada als arbusts) davallar-la amb molta cura per situar-nos dins la canal just davall la roca arrodonia que he esmentat abans. Am l’ajuda de la cinta superam aquest passet.

Continuem ascendint per la canal fins el calladet que hi ha entre el Cornador Petit o puig d’en Vives i el pujol de la cota 754 m ( esquerra), ara la darrera grimpada ( esquerra) per superar la paret rocosa. Una vegada superades totes aquestes dificultats, ens dirigim al coll de sa Paret.

Continuem pel costera mb abundant càrritx fins arriba a una cova alairada que té una gran eura al cap de munt, avui bastant rompuda per un recent despreniment. Al seu interior podem veure restes de bivacs, cadireta de fusta, bota, quadres, dues tendes de campanya, armatjos de boxing…. Continuem i passem per davant la font d’Heura

Iniciam l’aproximació al tercer pas per una zona amb forta pendent, es fácil de localitzar perquè té un gran pi, el pi d’en Garbulla, (733 m) que dóna nom al pas que té a sota. Iniciem el descens en diagonal esquerra.
La davallada impressiona. En un punt estret i exposat hi ha una ansa feta amb un cable d’hacer clavat a una piqueta. De piquetes en trobarem alguna mes.

Continuem davallant per aquest xaragall fins que s’estreny en arribar a l’alzinar. Prenem diagonal esquerra cap avall, seguint una canonada de plàstic negre que ens durà un aljub a zona marjada d’oliveres de can Garbulla, d’aquí al coll d’en Sé i tornem al camí des Barranc i tornada a Biniaraix on ens esperen una chandis fresques fresques….

 

Nota. Cal dir que hi ha confusió en determinar el lloc del pas d’en Querol i pas d’es Pi d’en Garbulla, perquè en el planol d’Alpina está mal situat el pas d’en Querol que ho posa en el lloc del Pi d’en Garbulla.

veure fotoswikiloc75

Puig de Galatzó pel pas de s’Encletxa de Xaloc

Circular: Sí
Distancia total Recorrida: 6.9 km.
Total Tiempo Actividad: 4’50 h
Altitud mínima:
Altura máxima; 1.027
Desnivel Positivo acumulado:
Desnivel Negativo acumulado:

 

 

 

 

 Puig des Galatzó pel pas de s’Encletxa de Xaloc i tornada pel pas de sa Salleta Petita.

 

Iniciem el nostre recorregut d’avui des de Puigpunyent, agafem la ctra. de Galilea (Ma 1032) i 100 m després de la plaça de l’Església, a mà dreta, agafem el camí des Plà del Delme on hi ha un cartell indicador de la Reserva de Galatzó, Continuarem per aquest carrer mal asfaltat fins a l’entrada de la Reserva de Galatzó (esquerra), noltros continuarem (dreta)pel mateix carrer ascendent obviant les diferentes bifucacions de la dreta fins arribar a un replà d’una antiga i petita pedrera, on podrem deixar els cotxes.

Continuem ara caminant, en la mateixa direcció pel carrer ascendent fins a trobar a uns 250 m a mà dreta un camí pedregós que l’agafem i ens portarà a l’aixuta Font des Pí,

És una font enclotada que mitjançant una mineta o canal soterrada diposita l’aigua a un abeurador. Està excavada en una roca natural i té el coll d’accés en pedra en sec per donar-li consistència.

La font es va assecar fa uns 20 anys, el pi que donava nom fa anys que fou talat i fins fa poc, tant la cisterna com l’abeurador estaven plens de pedres. Afortunadament s’han netejat aquests elements i s’han fet treballs de restauració, sobretot en l’empedrat del clot de captació.

Ara, iniciem una mitja pujada per dins l’alzinar fins al coll des Carniceret, fácil de localitzar per la torreta de contraincendis. Continuem ( esquerra) pel mateix caminoi que du al Puig des Galatzó. Però em d’estar atents perquè quan el caminoi inicia el descens per l’altre vessant noltros ho deixam i remuntam la carena que ens queda a l’esquerra, la qual ens durà ràpidament sota els espadats del vessant de llevant, en el principi es el mateix itinerari per anar al pas de s’Encletxa ( no confondre amb el d’avui), continuarem ascendint per un terreny molt pedregós que forma una gran pala i ens situarem a la part final.

Ja em guanyat suficient altitud el que en premia amb unes espectaculars vistes. Girem S. (esquerra) i ens fitxarem amb la part alta de la cuculla perquè hi ha un gran forat que ens ha de servir de guia. Anirem a situar-nos just davall el forat i per això em d’entrar dins una amplia i bella canal que no es veu fins que hi has arribat. Una vegada estem dins iniciem un curt descens direcció SW (dreta) , per situar-nos a una petita pala amb una gran pendent i que pareix que no té sortida més que per l’abisme. Però no és així hi ha dues sortides, una primera fent una mitja grimpada bastant vertical cap a un pí tombat, i l’altre està una mica més avall, tans sols a un parell de metres de l’abisme, per arribar-hi em de descendir per la part dreta fins situar-nos quasi al final i fer una petita grimpada. Una vegada em sortit d’aquesta cinglera, prosseguim l’ascens per la dreta per situar-nos a l’inici d’una nova i llarga canal tupida d’un beneït càrritx. No sé per què al càrritx no se li fa un monument, ho té ben merescut.
Bé, dit aixó, prosseguim ascendint per dins aquesta canal fins a la part alta on ens tallam el pas les parets finals, que superarem per la dreta, amb un barrer esforç fent una grimpada.

Ara ens dirigim a la part culminant de la ruta, el cim del Puig de Galatzó amb els seus 1.027 m, on aprofitem per descansar i menjar. No esteim sols, hi ha una gentada de turistes. Des del cim podem contemplar unes excelents panorámiques, sobre el sector sud i central de la Serra de Tramontana (Puntals de Planícia, Mola de Planícia, Puig Major, Massanella, Mola des Ram, etc, pel N Serra dels Pinotells, Mola de s’Esclop, Puig de ses Fontenelles, Puig Batiat), etc.

Iniciem el descens per la carena S, a la recerca del pas de sa Salleta Petita, per això em d’arribar fins a la cota 848 m i abandonar la baixada per la carena per l’esquerra i iniciar un fort descens, es el pas de sa Selleta Petita.

Com orientació pel descens i encara que al començament ho feim voltejant per l’esquerra, aviat canviem de direcció i ho feim direcció S ( dreta), i sempre amb la paret del pas des Ratxo que hi ha enfora al nostro enfront, en la davallada trobarem qualque fita i també fletxetes vermelles i que ens resulten tan familiars, he Pep ?. Aviat ens situarem davall els espectaculars penya-segats, que ens donen ombra, que s’agraeix. Arribarem a una rosseguera que ens situarà ja dins el pinar i ràpidament trobarem el tirany que ve ( dreta) del pas des Ratxo, noltros girem esquerra i aviat arribem a una pista, seguit d’una barrera metàl•lica i a pots metres el carrer asfaltat. Que agafem (dreta), que ens portarà a la pedrera on tenim els cotxes.

Avui no ens podem perdre ses chandis i cervesetes ben fresques, així que ràpidament ens dirigim a un bar a Puigpunyent per hidratar-nos. Donant així per acabada la interesant ruta d’avui.

veure fotosyoutube75wikiloc75

Punta dels Capellans

Circular: Sí
Distancia total Recorrida: 11 km.
Total Tiempo Actividad: 10 h. (6h movimiento y 4 detenidos.)
Altitud mínima: 1 m Nivel del Mar.Altitud Máxima: 368 m.
Desnivel Positivo acumulado: 938 m.
Desnivel Negativo acumulado:938 m.
Descenso a Capellans: 1 km.
Grado pendiente: 50 al 60%
Grado pendiente, desde inicio torrentera a Puntals: 20 al 40%

 

 

 Punta dels Capellans, pels passos de ses Piquetes i de s’Argamassa

 

Sortim del turístic port de la Calobra direcció al torrent de Pareis, per vial asfaltat que condueix a la placeta d´en Vidal, dedicad a Francesc Vidal Sureda (1888-1942) per la seva dedicació a favor del turisme a Mallorca. Els serveis de bany estan tancats, oberts únicament per als turistes en temporada estiuenca i aquestes encara no han arribat en massa. Des de la placeta, coneguda també amb el nom de Racó d´en Lluc, anem a través d’uns túnels d’uns 200 metres de llongitud i perforats en els penya-segats, que comuniquem amb la desembocadura del Torrent de Pareis. Abans de la construcció d’aquest accés, realitzat l’any 1950, el camí entre el torrent i el port es feia a través d’un dificultós pas escalonat anomenat pas des Carrer Nou, el qual aprofitava un sortint dels penyals. En el que l’any 1924 es varen fer construir uns 300 escalons

Traspassat el túnel ens deixa a s’Olla i després de descendir els últims graons deixem a la nostra dreta sa Font Salada, una de les cinc fonts que es troben dins de torrent de Pareis de la qual brolla aigua salada, les altres són la font de s’Hort des Bosc nom que rep d’un antic hortet que hi havia a la zona, la fonteta de s’Om, fonteta de s’Anguila i és Degotís, aquest tan conegut pels aficionats a fer el torrent, ja que en s’estiu, és l’únic lloc on pots beure. Cal dir que a més de les cinc fonts documentades hi ha una surgència d’aigua que surt de baix dels cingles de s’ Olla que alimenta aquest gorg.

Sense sortir de s’Olla ens dirigim al gorg del mateix nom, el gorg de s’Olla de gran superfície i d’escassa fondària que te sempre aigua. El creuem per la part menys fonda on l’aigua ens arriba fins als genolls i ens situa davall el cingle del mateix nom.

Ja veim ses piquetes que marquen la via per on pujar/escalar, en un indret espectacular.
Comencem l’eixida, un darrer l’altre i en pocs minuts em assolit gran altitud i podem anant gaudint de les impressionants vistes sobre s’Olla i els penya-segats que l’envolten. Les piquetes són de gran ajuda per anar superant tram a tram. Quan s’ha acabem ens queden unes darreres grimpades que ens deixaran a la part superior del pas. Ara només queda continuar per dins aquest Torrentó fins al pla del Pí, amb el seus cinc característics grans pins, un bon lloc per descansar. On coincidim i feim una xarradeta amb uns companys que van als Forats Grossos.

Continuem la ruta NE en forta pujada per situar-nos a la part alta del plà on ja veure’m restes d’un antic traçat, continuem N en un terreny una mica més planer i aviat arribem al mirador del pare Rafel ( 397 m). Un lloc, elevat i dominant d’amplíssims horitzons. Mirant cap a l’Est s’abrassa amb tota la seva impressionant grandesa el Puig Roig, que avança cap aquí la punta de la Penya Vermella damunt precipitats costaners i elevats cingles espadats. Baix a les mostres peus, entrant en el mar, la Punta dels Capellans, i les cales Capellans (a la dreta)i Teix (a l’esquerre). Al lluny -punta més avançada sobre el mar- el Morro d’en Llobera i, un poc més ençà, el sortint del Morro d’en Bordils amb la Torre de Lluc, Continuem pel camí en davallada, superaran un revolt de camí empedrat en bon estat. Continuarem fins a arribar a la cota 374 m, on és pot veure l’amplíssima coma per on davallar, com a única possibilitat de penetrar aquell món estrany i hostil.
Començarem per la part mes propera al contrafort ( esquerra), per situar-nos quasi davant un petit calladet (esquerra), per, des d’aquí, emprendre una molt forta davallada NE pel mig de la coma, ens pot servir de referència un gran pi que deixam a dalt a l’esquerra. Girem N Continuem davallant per l’esquerra d’aquesta torrentera on podrem veure un petit Ninot, continuem davallant ja per terreny menys complicat.

La vista sobre el braç que entra al mar que forma la Punta dels Capellans és d’una immensa bellesa.
Queda superar el tram que ens separa fins la punta, salvant els diferents desnivells sempre per l’esquerra. per terreny primer complicat per després passar a mes clar.

La tornada la farem desfent les nostres passes cap al Pla dels Pins. Després del cingle, el camí fa un grapat de llaçades i acaba per desaparèixer, és una baixada que es pot fer per qualsevol lloc, segurament la millor via és pel costat més apropat a la mar ( dreta) fins a arribar als grans pins que donen nom a aquest pla,
Ara iniciem en lleugera pujada l’itinerari cap al pas de s’Argamassa. A ‘Marines de Tramuntana’ dels germans Sastre, s’anota: «El pas de s’Argamassa constitueix la ruta clàssica que comunica el torrent amb el morro de sa Vaca i la possessió des Cosconar. El pas no és dificultós de seguir ni de difícil ascens. Actualment és complicat per mor d’algunes grans esllavissades i desploms de roques, que la fan certament perillosa, malgrat la instal•lació d’uns cables i cordes de seguretat en bona part del recorregut». Es diu que un temps presentava uns graons obrats amb pedra i morter, fet que segurament va donar origen al seu nom. Encara que actualment aquesta versió ha perdut força perquè mai hi ha agut argamassa a la seva construcció, i en canvi agafaria el nom del Puig de Es Gamassà situat just al damunt de la cova de sa Pols o des Pas de s’Argamassa.
S’inicia una davallada vertiginosa cap al llit del Torrent de Pareis, primer per una llarga i aèria cornisa, seguit d’una desgrimpada fins a un calladet coronat per una petita agulla, punt on poder admirar l’impressionant Olla als nostres peus. Seguim el descens i a s’enfront podem veure el Camí de s’Hortet que travessa el Coll de S’Obaga, com es pot observar, baixant per un esgarrifós coster, empresa que feia ben merescudes les pobres hortalisses que s’hi collien. Poc més enllà de l’hortet es veu el Gorg de sa Xemeneia Acabem al tàlveg del torrent, baix el cingle des Bolitx i la boca de la cova de sa Pols o des Pas de s’Argamassa , un coval de 20 m de llargària per 12 m de fondària i uns 6 d’altària.

 

veure fotoswikiloc75

Cingle de ses Pomeres per el pas d’en Biel

 

Data: 10-03-2018

Circular: Sí
Tiempo total de la actividad: 8 h. (se puede hacer en 6 horas.)
Distancia total recorrida: 6 Km.
Altitud Mínima: 157 m.
Altitud máxima: 736 m.
Desnivel Positivo: 670 m.
Desnivel Negativo: 670 m.

 

 

 

Cingle de ses Pomeres per el pas d’en Biel.

 

Per fi hem pogut completar la ruta del pas d’en Biel i el descens del Cingle de ses Pomeres, avortat en anteriors ocasions, per causes meteorològiques.
Com ja comentem, aquesta no és una ruta fàcil, la seva dificultat no radica tant en els ràpels i grimpades aèries sinó per la seva orientació i localització. Una errònia previsió i/o orientació fàcilment pot acabar en una “enmarronada”.

Iniciem la ruta en els rentadors de Deià al costat del torrent des Racó que avui està actiu. Seguim pujant per aquest bonic i encisador camí, seguint la mateixa ruta que s’ha de fer per anar al pas des Racó, canal des Racó, etc..etc, fins que arribem a una àmplia rosseguera que si pujàssim per ella ens duria al Penyal des Racó, pas des Racó, pas des Falcó….però en aquesta ocasió no ho farem sinó que la travessarem i ens endinsarem a l’alzinar direcció S ascendent.

Ho farem ajudats per les carritxeres, per després agafar direcció S i girar s’espoló que ens situarà sota el pas de sa Maroma, des d’aquí les vistes sobre Deià i el Penyal des Racó  (657 m) són realment espectaculars. Superem aquest pas ajudats per la maroma i amb direcció SE ens dirigim al contrafort del penya-segat i inici del pas d’en Biel.

Aquest pas ho realitzem amb l’ajuda d’una corda fixa ancorada a uns parabolts. La corda és de gran ajuda, ja que sense ella i amb les roques mullades juntament amb el fang suficient en les botes ho faria excessivament perillós. És un pas que sense tenir grans dificultats tècniques, és aeri, està molt exposat i la sensació de buit és increïble.
Superat el pas iniciem el descens cap al tàlveg del Torrent del Salt, per seguir pujant pel seu altre vessant. Passarem per sota d’una gran heura i enrere haurem deixat la sortida del Pas de sa Pintella.

Una vegada situat en la planícia superior i sense perdre gairebé altura ens dirigirem baix les estribacions del Puig Gros (938 m), passant cap a la depressió que forma el llit d’una torrentera que aboca les seves aigües sobre el comellar des Pou. Que sense arribar a ella hem de descendir per la seva meitat direcció NO sota els impressionants penya-segats que conformen el Cingle de ses Pomeres. En pocs minuts haurem descendit un bon tram i ens haurem situat sota una gran alzina, on ens podrem col·locar els arneses.

A tan sols uns 10 m i uns 2 m més baix es troba la primera reunió per i un salt de 20 m, que ens situarà en una gran cornisa plena de vegetació, on hi ha una gran roca en la qual s’han instal·lat dos parabolts per facilitar el descens del segon salt d’uns 50 m, dels que els seus últims 10/15 m són volats, que ens situarà a la capçalera del comellar des Pou. En aquest descens cal anar amb molta cura amb la caiguda de pedres.

Recuperades les cordes seguim descendint pel seu lateral dret fins a trobar el tercer i últim salt d’uns 15 m La corda la muntarem en la reunió que hi ha a una gran alzina just a la vora.

Amb aquest últim salt s’ha acabat el més interessant i divertit. Ara queda patejar un bon tram per la torrentera que descendeix pel comellar des Pou, passarem per un gran forn de calç, sitges, barraques….fins a arribar a un portell que creuarem i ens dirigirem SO en lleugera pujada fins a localitzar el GR 221 que ens portarà fins as Castell des Moro i finalment al poble de Deià.

veure fotoswikiloc75

Pas des Coll des Puig – Serra son Torrella – Penyal Xapat – Cova Son Torrella – Serra de Cuber – Pas de n’Alou

 

Data: 3-03-2018

Circular: No
Tiempo Total de la Actividad: 6,21 h.
Distancia Total recorrida: 8,86 Km
Desnivel positivo: 508 m
Altitud máxima: 1.079 m

 

 

 

Transversal serres de Son Torrella i de Cúber. Pels passos des Coll des Puig i de n’Alou ó Pas de n’Ali, de s’Escletxa, d’en Miquelí.

La ruta d’avui és una ruta innovadora. Volíem traspassar les dues serres, la de son Torrella i la de Cúber. La primera pel pas des Coll des Puig i la de Cúber pel pas de n’Alou, també conegut com a pas de n’Ali, de s’Escletxa o d’en Miqueli

Com es tracta d’una ruta no circular, primer em de deixar un cotxe a l’aparcament de l’embassament de Cúber. Els altres cotxes els deixam a l’aparcament de la boca S ( Sóller) del túnel de Monnàber (870 m) des d’on ens posem a caminar.

Per arribar al pas es pot pujar per dues canals, una més a prop del túnel que té una gran eure i l’altre més al N. Noltros pujarem per aquesta darrera. Ho feim direcció Sóller durant uns 50 m i sortim de la ctra per enfilar-nos en forta pendent allunyats del reixat que reté la caiguda de pedres a la carretera. Ho farem en ziga zagues.

Continuem ascendint entre grans blocs de roques envoltades d’altes carritxeres, fent servir les mans. És una ascensió ràpida, en pocs minuts som a dalt de la canal que conclou entre grans blocs.
Continuem ascendint amb amb pendent lleugera dirección N ( esquerra) aferrat als penya-segats.

El darrer tram abans d’arribar al pas torna esser vertical entre carritxeres que superem en ziga-zaga. Ja podem veure el pas i al darrer el Puig de Regana ( 1.123 m) i al fons el Puig Major ( 1.445 m).
El calladet que dóna nom al pas es un tancat de paret seca (1.024 m). Un antic, pas com molts d’altres, que abans de construir la carretera devia comunicar Sóller amb les terres altes.
Puga gaudir d’unes esplèndides vistes dels embassaments de Cúber i el militar, i la serra de Cúber el nostre següent objectiu.

Ara agafem direcció SW ( dreta) per enfilar-nos al crestall de la Serra de Son Torrella ( 1.079 m) per una escletxa. Una vegada situats enmig de l’escletxa escalarem la paret de l’esquerra, millor si el que va de primer posa una corda a l’anella que hi ha a dalt.

Superat aquest petit tram, iniciem la marxa per la cresta de la Serra direcció S. Ho farem fins a arribar a una paret seca de partió, la mateixa que sa veu i travessa sa coma de Son Torrella. Aquesta paret ens indica el descens fins el camí, però abans seguirem la serra per davallar fins al Penyal Xapat ( 952 m). Una vegada superat el penyal retrocedim fins a la paret seca de partió i iniciem el descens fins al camí. En arribar al camí just davant tenim un botador que utilitzem per arribar a la base de la Serra de Cúber (979 m), on tornarem a botar una reixa.
Ara es tracta de seguir un tirany bastant marcat durant uns 120 m per situar-nos just davall de la Cova de son Torrella ( 1.000 m)

Característiques i localització
La cova de Son Torrella és una reduïda cavitat formada en un sistema càrstic, a l’entorn de la qual es localitzen altres manifestacions com balmes i avencs. Està formada per un petit corredor d’uns 7×3 metres que desemboca a una petita sala de 3×3 metres aproximadament
S’ubica a la falda de la serra de Cúber, carena muntanyosa d’origen juràssic que separa la vall de Son Torrella del pla de Cúber . A una altura aproximada de 1.000 metres, es forma aquesta petita vall al•luvial compresa entre les dues serralades, la de Cúber i la de Son Torrella, que crea una llarga vall/corredor d’uns 1,5 km orientada cap al nord-est, la qual bascula en direcció oest i forma una depressió coneguda com es Verger .
La cova presenta un ampli domini visual de tota la vall i està situada en un lloc estratègic de pas. Controla els accessos des de la vall de Sóller (pes Verger, pel portell de sa Costa o pel penyal Xapat) i els accessos cap a l’interior de la serra de Tramuntana (pas de n’Alí, pas en direcció al coll de l’Ofre o al puig Major per la mateixa vall).
Cal destacar a més la proximitat del coval Simó i la cova des Penó, de la mateixa cronologia, a 1,5 km seguint la mateixa serralada de Cúber, a uns 30 minuts de camí en direcció nord-est. Antecedents (història de les excavacions) La cova fou descoberta i excavada per Bartomeu Ensenyat
Estrany l’any 1956-1957. Els resultats d’aquests treballs foren presentats al VII Congrés Nacional d’Arqueologia de Barcelona l’any 1962, al X Congrés Nacional d’Arqueologia de Maó el 1969 i a la Història Primitiva de Mallorca el 1971.
Una de les troballes que ens crida l’atenció és la d’una llossa amb gravats amb l’escena de sexe).
Text de Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears (3a : 2008 : Maó). Llibres del Patrimoni Històric i Cultural. Consell Insular.

Ara em d pujar a dalt de la serra i trobar el pas de n’Ali ( o de n’,Alou , de s’Escletxa, d’en Miquelet…), i per això em de baixa de la cova i retrocedir pel tirany que em vingut uns 40 m fins a trobar una petita esplanada amb una fita enmig, que ens marca el punt per on pujar, no ho farem per l’esquerra que pareix mes evident, sinó que ho farem per la dreta amb una petita grimpada que ens deixarà en pots metres al calladet des d’on inicia el pas de davallada. Però abans visitarem un avenc amb dues boques que tenim a l’esquerra de l’inici del pas. Del que no sabem el nom.

Iniciem el descens pel pas de n’Alí / Alou, es tracta d’un primer tram una mica vertical però sense cap dificultat. La resta és molt més senzilla fina arriba a la part planera on encara haurem de traspassar el torrentó que desemboca a l’embassament. Ara ja només ens queda caminar pel GR 221 fins al cotxe que em deixat al matí a l’aparcament de Cúber.

 

veure fotoswikiloc75youtube75

Puig Major, en 4 passos, el sostre de ses illes.

Data: 3-02-2018

Circular: No
Altitud máxima: 1416 m
Tiempo Total actividad: 8 h. 17′. (con climatología normal se puede hacer en 5 h.)
Distancia total recorrida: 8 km.
Altitud mínima: 691 m.
Altitud máxima: 1418 m.
Desnivel Positivo: 694 m.
Desnivel Negativo: 831 m.

 

 

 Puig Major per pas de s’Argolla*, pas des Poal, pas de sa Pomera Borda i pas des Bous

 

S’excursió d’avui estava programada amb anterioritat a la nevada, així i tot vàrem decidir no camviarla i aprofitar sa nevada i el bon dia que fa per fer sa ruta amb aires alpins.
Dit i fet. Però com no és circular primer em de fer sa logística dels cotxes, deixant un parell de cotxes al coll dels Reis ( a sa plataforma del funicular ja estaia plé).

Ens posem en marxa a la mateixa base militar (822 m) cap a la finca de Son Torrella, per un botador pels senderistes i ens dirigim al coll de s’Escudella (929 m).
Veient sa panoràmica invernal del Pa de Figa de son Torrella, el Penyal des Migdia, sa cadira de sa Reina…. ja s’intueix que la ruta serà potent.

Arribat al coll de s’Escudella superam per un botador un tancat de reixa, ens dirigim a la base del contrafort del Pa de Figa de son Torrella. Iniciem l’ascens per la seva dreta. El terreny està completament tapat per la neu caiguda la nit anterior i en alguns trams s’ha congelat, dificultat afegida que em agut de resoldre rompent les petites plaques de gel que ens permeti progressar. Aviat les mans comencen a notar la baixa temperatura. Prosseguim lentament i en molta cura, amb un pati que te posa els pèls de punta.

En arribar al circ ( 1.140 m) situat enmig del Pa de Figa de son Torrella (1256 m) a l’esquerra, i s’Agulla des Frare ( 1205 m) i s’Espasa ( 1190 m) a la nostra dreta, l’estampa nevada és tot un regal per la nostra vista.

Ara comence lo bo. Ens em de situar a la part més alta de la pala per cercar el pas de s’Argolla. *Desconeixem el nom real d’aquest pas, per això noltros li deim pas de s’Argolla perquè té clavat a la part superior un clau amb una petita argolla de l’era del martell. Una vegada localitzat el pas de s’Argolla ens posem en situació, el primer puja en certa dificultat i arriscant la seva integritat, i posa un cordino a s’argolla el que ens facilita als altres enormement l’ascens. Superat el pas ve la segona part, superar una cornisa ascendent completament tapada per la neu on a cada passa as d’assegurar el moviment. Em d’arribar a rompre el gel de la roca per poder aferrar-nos.

Superats aquests dos punts delicats, prosseguim l’ascens direcció al pas des Poal, un pas entre dos blocs de roques sense dificultat, amb el seu poal que li dóna nom.

Després de superar un fort desnivell ens situam a explanada de les instal•lacions militars. Tot seguit ens situem a la creta per arribar al vèrtex geodèsic que marca l’altitud dels 1.416 m.

El fred només ens permet fer unes poques fotos i reprendre la marxa direcció al punt més septentrional de la carena. Arribat al punt clau iniciem el descens direcció al pas de sa Pomera Borda, el gel i la neu ens acompanya tot el temps el que ens dificulta mot les primeres desgrimpades fins a arribar a la placa on posserem el cordino per descendir rapelant els 40 m. La temperatura ha descendit i el fred es intens.

Ens reorganitzam tots a la escletxa de sa Pomera Borda, on tornem a posar corda per descendir.la d’una tirada.

Superat el pas de sa Pomera Borda, ens dirigim per la Serra de na Rius i abans d’arribar a la part més alta, ens em de dirigir per avall del comellar que forma una impressionant depresió que baixa del Puig Major i el Morro d’en Pelut per sa coma des Ribell (o Ribells), coma Fosca o comellar de l’Infern, es tracta d’una torrentera o inici del torrent del Gorg dels Diners.
Seguirem per dins sa torrentera fins a arribar enmig de dues penyes on sa situa el pas des Bous, ho forma un camí amb un marge de sosteniment per facilitar l’accés a l’altiplà al bestiar ( bous) per tal que pasturassin pel carritxar.

El sol ja es post i encara ens queda arribar al camí dels Binis. Després caminarem fins al coll des Porxo Esbucat i davallar fins als cotxes que em deixat avui matí.

 

 

veure fotoswikiloc75youtube75

Cova des Pujador -Puig de Bàlitx – Cova des Migdia – Pas d’en Barona i Pas de s’Illeta

Data: 13-01-2018

Circular: Sí
Altitud máxima: 580 m
Altitud mínima; 5 m.
Recorregut: 14,180 Km
Temps: 8,30 h.,
Desnivell; 1.179 m

 

 Pas de na Cordellina – Cova des Pujador -Puig de Bàlitx – Pas d’en Barona i Pas de s’Illeta

 

Comencem la temporada amb una excursió molt completa; caminarem per l’encisador cami de s’Illeta, traspassarem el coll de cala Ferrera, anirem a cercar el pas de na Cordellina, per davallar pel vessant NW un antic pas de contrabandistes, per davallar finalment a la cova des Pujador. Després tornarem pel comellar de cala Ferrarera que en forta pujada ens situarà al cim del Puig de Bàlitx de 580 m, visitarem la cova del Migdia o dels Coloms, i finalment baixarem pel pas d’en Barona i el pas de s’Illeta per tornar al punt de partida.

Aparquem els cotxes a la plaça dels Reis de Mallorca al port de Sòller. Iniciem la marxa pel carrer Bèlgica al costat del torrent de sa Figuera. En arribar a la primera corba abandonem la carretera per seguir recte, per l’asfaltat és el camí de s’Illeta. En cinc minuts arribem al coll de s’Illeta, des d’on surten uns tiranys que et duen a la Torre Picada i a ses Puntes.

Ara farem un poc d’història que sempre ve bé i a més perquè avui se celebre la segona edició de l’encesa de ses torres.

La torre Picada es va construir entre l’any 1614 i el 1622, després de la fracassada invasió a Sòller de l’11 de maig de 1561, quan l’armada turca composta de 22 galeots i 1700 soldats liderat pel capità Otxalí, fou frenada pel capità Angelats i les valentes dones conegudes com a les Dones de Can Tamany. famoso por sus grandes campañas exitosas. El Uchalí, al cual llamaban Uchalí Fartax, que quiere decir en lengua turquesca ‘el renegado tiñoso’, Uluj Alí (1519 Calabria – 1587 Turquía), va ser un dels millors marins musulmans del seu temps, destacant-se com corsari, però sobretot com a almirall de la flota otomana. En la batalla de Lepanto va comandar l’ala esquerra, l’única a tornar a Constantinoble. Amb aquest desembarc es recorda al Port amb les festes del segon diumenge de maig.

Des de llavors es va posar de manifest la necessitat de protegir la costa mitjançant senyals de fum de dia i de foc a la nit, la torre Picada es comunicava amb la de na Seca a Escorca i amb la de sa Pedrissa a Deià.

Un dels canons es troba actualment enfront del Consolat de la mar a Palma.

Una vegada perduda la seva funció defensiva, es va destinar a la prevenció del contraban i, durant la Guerra Civil a la vigilància aèria.

Bé idò fa dos anys que es recrea aquest sistema. La d’avui a estat la recreació d’un sistema de comunicació ideat per l’historiador i matemàtic Joan Binimelis (mort el 12 de gener del 1616). El 1571, la Universitat de Mallorca va encarregar a l’astrònom manacorí Joan Binimelis que confeccionàs un mapa per saber on construir torres per establir un sistema de vigilància efectiu a les costes de l’illa.

El mapa es va acabar l’any 1586. Moltes de les torres ja estaven construïdes d’èpoques anteriors i d’altres s’anaren construint seguint el pla del també matemàtic.

Així fou com es posà en marxa un sistema de comunicacions a través de torres de foc. Binimelis l’organitzà de manera que les torres es poguessin veure les unes a les altres.

Els senyals devien tardar devers una hora a rebre’s, des que s’encenia una torre fins que la llum o el fum arribava a Palma. Per fer el foc, calia herba verda, pólvora i llenya seca, depenent de si el foc s’havia d’encendre de dia o al vespre.
Com a curiositat, les torres més petites, com la de les Ànimes, no fan més de 5 m d’alt i altres superen els 10 m, com la Picada de Sóller.

L’astrònom manacorí ideà les talaies per alertar de les invasions pirata i, de fet, fou a ell a qui dedicaren la primera encesa de l’any passat.

El projecte original, però, va néixer de la mà d’un grup de professors de l’IES de Marratxí i alguns membres de la Societat Balear de Matemàtiques que, de manera altruista, s’organitzaren per dotar les torres de defensa de Mallorca d’un doble significat. D’una banda, el patrimonial, i de l’altra, el de defensa dels drets humans, reflectit, sobretot, en la crisi de refugiats a la Mediterrània.

Tal vegada m’hagi passat una mica amb aquest relat , però sempre ho he trobat prou interessant.

Tornem a lo nostro, a s’excursió d’avui., recordem que estem en el camí de s’Illeta passant per davall aquesta enorme roca erecta coneguda com a penyal Berant de s’Illeta. El camí continua, a vegadades ens fa sortir per anar per l’antic camí escalonat empedrat, fins a ses cases des Sementeret. Passarem per davant les cases de can Joan de sa Dida i de ses Bales. En arribar a una barrera tancada amb la placa de Can Bardí, podem veure a dalt del penya-segat el pas de s’Illeta, per on més tard davallarem. Però noltros ara amb de continuar recte, no travessar la barrera.

Mes envant arribarem a una barrera metàl•lica que tanca el camí que salvarem pel botador de la dreta. Prosseguim pel camí uns 15/20 m, on a una corba girarem esquerra de baixada, enfront tenim un portell amb un senyal de trànsit de prohibit el pas.. Continuem fins a arribar a un altre portell, aquest sense barrera, continuem per la nostra senda ( dreta). Passarem pels espectaculars Crulls de s’Illeta, d’uns 16 m de fondària, per 2 d’amplària i uns 20 de longitud, entram per un extrem i sortim per l’altre, uns ho fan grimpant la darrera paret i altre per dins el forat que hi ha a la foscor.

En arribar a una sitja ens trobarem a una bifurcación de tiranys, el de la m’esquerra baixa al mar a el que era la Font des Joncar, el de la dreta es el que em de seguir. El tirany s’estreny per una cornisa una mica aeri que superam amb una petita grimpada. En un no res ens em situar davall l’espectacular penyal Bernat des Joncar (279 m) i després arribem al coll de cala Ferrera  (226 m.)tancat amb una paret seca.

Ara ve la part més bonica i espectacular de l’itinerari d’avui, arribar a la Cova des Pujador. Però per això agafarem ( esquerra) des del coll de Cala Ferrera el tirany que davalla al torrent de na Mora. Al cap d’uns 100 m ens sortirem del tirany per un pinar cap a l’esquerra per anar a cercar la base el rocam on la part NE veurem un gran forat, a ell ens em de dirigir, es tracta del pas de na Cordellina o des Pujador, un bon lloc per descansar i contemplar el gran paisatge..

Atrevíssem el forat amb una delicada davallada per un tirany poc definit fins a arribar a una antiga barraca. Aquí girem esquerra per seguir davallant pel penya-segats marins, a la dreta es la sortida del pas dels Francesos, avui en dia desmentallat. Prosseguim el vertiginós descens desgrimpant el penya-segat i a vegades pels uns escalons picats a sa roca, fins a arribar en forta baixada en diagonal fins al coval. Una impressionant cova utilitzada pels contrabandistes que desembarcaven el genero des de les embarcacions. La cova mideix 23 m de longitud, 21 d’amplària i uns 12 d’altitud.

La tornada de pujada la feim pel mateix camí fins a dalt del forat.

Ara ve la part de l’excursió més cansada, pujar al Puig de Bàlitx de 580 m. En aquesta ocasió no ho farem pel popular pas de s’Heura, sinó que ascendirem pel comellar de Cala Ferrera, una via quasi directe al cim.

Ens situarem enmig del comellar, per on davalla la torrentera, just davant el pas de s’heura, una cornisa rocosa que puja en diagonal dreta-esquerra i de color vermellós. Aviat passem al vessant est ( esquerra), la pujada és per dins grans carritxeres i un terreny en fort declivi i un tirany gens definit. En arribar a la mitat anirem girant W. sempre per dins el comellar. Passarem per petits marges ja a la part més alta, per situar-nos en un petit altiplà. Des d’on podrem admirar les impressionants vistes sobre la costa i la possessió de la Illeta.

Prosseguim direcció SE per un terreny laberíntic i ons les fites faran la seva funció fins arribar al punt culminant del dia,l el cim del Puig de Bàlitx de tants sols 580 m però recompensat.

Iniciem el descens pel l’altre vessant per un tirany que ens durà directa a la cova del Migdia o dels Coloms, a la que s’excedeix per uns escalons excavat a la roca, de 43 m de diàmetre i un desnivell superior als 15 m. No vàrem poder gaudir de l’escenografia lumínica que dona el llum quan entra al migdia, perquè i vàrem arribar unes hores després.

Prosseguim el viatge cap per avall sempre per la crestaria, fins arribar a l’amagat pas d’en Barona, (amagat si vens de dalt), però fàcil de localitzar gràcies a uns grans pins i perquè ho sosté un marge.

Continuem davallant aviat ens situem a dalt penya-segat que dóna vistes a la costa i per on em de davallar. Però encara ens queda superar el pas de s’Illeta, un curt i senzill pas que ens situa a la part baixa dels penya-segats. Vista l’hora que és i que aviat es farà fosc no tenim temps d’arribar a la cova de s’Illeta, O deixam per un altre dia.

En un no res arribem al camí de s’Illeta, devora la barrera de Can Bardí. Ara desfeim les passes fetes avui mati fins als cotxes.
Encara ni ha dos que es queden a sa Torre Picada a veure s’Encesa.
Els altres ens anem directe a ses Xandis, no podem aguantar mes.

La Serra immensa

                                                                                                                                  que l’illa travessa, que l’illa defensa

                                                                                                                                                             de la tramuntana.
Poema de Joan Alcover ” la Serra”

 

 

veure fotosyoutube75wikiloc75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina