Category Archives: Rutes 2018

572. Torrent de Solleric

Publicada en de

Data: 31-03-2018

Circular: No
Tiempo Total de la Actividad:
Distancia Total recorrida: 7,09 Km
Ràpel máximo: 20 m
Altitud máxima: 516 m

572. Torrent de Solleric

L’accés al torrent ho farem per un indret que per noltrós es nou.

Deixarem els cotxes a la zona habilitada en el km 18 de la Ma2100, la ctra que va d’Alaró a Orient.

Després ens anem amb un cotxe fins al km 13, on al costat de l’entrada a la finca hi ha lloc per aparcar un cotxe. A l’altra part de la ctra, hi ha un botador metàl·lic que dóna accés a un tirany que transita en lleugera davallara i paral·lel al torrent Pregón, fins a arribar al seu tàlveg. L’travessam i caminem en lleugera pujada i paral·lels al torrent que ara tenim a la dreta. Anem avançant NE fins a trobar un antic camí que ens durà a un camp de marjades i a una caseta. Continuem davallant fins a trobar-nos amb el torrent Solleric. Quan tenim als nostres peus el torrent iniciem la pujada pel seu costat esquerre fins a trobar un magnífic camí empedrat, que comunica les finques de Solleric i de Comasema, que transita per la zona anomenada es Barranc. La pujada per aquest camí és mitja-forta, passarem per davant unes balmes, seguidament travessarem una barrera metàl·lica. Continuem pel camí i quan anem arribant a la part més alta passarem una altra barrera metàl·lica i un coll de tords. Continuem en lleuger descens per anar a cercar el tàlveg del torrent a una zona més planera. Ens posem els neoprens i a l’aigua s’ha dit.

La capçalera del torrent es troba a una cota de 500 m en el coll que separa la Mola de son Monserrat i la serra d’Amós, Ja en el tàlveg trobem el primer salt, amb placa a la dreta, de 12 m. més altres 3 m desgrimpables per l’esquerra, després de caminar uns 200 m. ens troben el segon salt de 10 m. equipat amb dues plaques. Després vé el salt més alt que fa 20 m, li deim el salt de sa Cova perquè té a 4 m. de l’inici una cova de grans dimensions formada pel taponament d’una gran roca, Seguidament ve un altre salt important de 15 m. també equipat amb dues plaques. La resta de salts que queden abans d’arribar al pla de Solleric són tots desgrimpables.

Una vegada superat el primer tram diferenciat del torrent, el més esportiu,  transita pel pla de Solleric sent el seu punt més característic el pontet pel qual passarem per davall.
Després comence la tercera part del torrent on s’engorxa i que es situa enmig de la ctra. Ma-2100 i el camí GR-221, en aquest tram té dos salts de 4/5 m. equipats amb placa i pont de roca, aviat arribem a la presa on sa pot dir que acaba el interessant. Les darreres fortes aigües caigudes han taponat la presa hi ha convertit la zona molt relliscosa i plena de branques i troncs. Decidim superar la presa per la seva esquerra, encara que el fàcil seria per la seva dreta, fins situar-nos en el seu capdamunt de l’extrem esquerra hon hi ha un enorme pi, des del qual li passem un corda per rapelar 3 m fins a una alzina bífida, ara ja en l’altre vessant, on posem corda i rapelem 10 m més fins situar-nos al tàlveg i superem així la presa.

Amb aquesta actuació acabem el descens del torrent de Solleric, ara ens queda caminar uns metres pel tàlveg, fins a arribar a un esbaldrec de la pared de l’esquerra per on sortirem a una zona planera on aprofitem per canviar-nos i menjar una mica. Continuem pel tirany, amb el torrent a la nostra dreta, fins que arribem a una zona de garrovers i on el tirany s’enfila per amunt cap a l’esquerra, noltros l’abandonem direcció dreta i travessem el torrent a l’altre vessant on hi ha un camí que duu a les cases de s’Oliveret, continuem pel camí i passem per una pista de tenis, continuem i traspassem una barrera, fins a arribar just on el camí del GR-221 travessa el torrent i on hi ha ses passadores amb el passamans de ferro. Ens feim unes fotos, i prenem el GR-221 direcció a Alaró i a l’aparcament on el mati hem deixat els cotxes. Ara ens queda anar a cercar l’altre cotxe que aviam deixat al Km-13.
I acabem fent unes chandis…..

veure fotosyoutube75wikiloc75

571. Torrent de l’Ofre

Publicada en de

Data: 14-03-2018

Circular: Sí
Tiempo aproximación: 75′
Tiempo Total de la Actividad: 3,15 h
Salto máximo: 30 m
Cuerdas utilizadas: 2 x 40 m; 1 x 20 m

571. Torrent de l’Ofre

Un dels clàssics dins el món del torrentisme a Mallorca.

Aquesta Setmana Santa ha caigut després de fortes pluges, el que ha animat a els aficionats a aquest esports a sortir a la muntanya. Ha estat tota una disfrutada. El cabdal era mig amb ratxes de vent fort.

youtube75

570. Cova dets Albons o des Tuputup

Publicada en de

Data: 14-03-2018
Circular: Sí
Tiempo aproximación: 22′
Tiempo Total de la Actividad: 3,15 h
Prundidad máxima: -21 m:
Altitud máxima:

 570. Cova dets Albons o des Tuputup

Aquesta cova no era sa planetjada, però el mal temps i les intenses plujes del matí ens han fet modificar lo programat.

Cova fàcil i còmoda tant pel seu recorregut com per la seva aproximació.

El nom d’Albons li posà M.A. Barceló per les plantes del mateix nom que devia haver pel seu envoltant. I amb el nom de Tuputup la coneixia l’Arxiduc.

Es troba en els terrenys de la finca de s’Hostalet a la serra de na Burguesa en el terme municipal de Calvià.

La millor manera d’arribar-hi és per la pista que surt del carrer de Sant Gabriel a la part alta de la Urb. Costa d’en Blanes a Calvià.

Caminarem per la pista que duu a les antenes un 25′ fins a arribar a un encreuament, on la pista es divideix en dos, la de l’esquerra duu a ses antenes i la de la dreta al coll dels Pastors. Bé idò noltros ja em arribat, la cova es troba a 1,5 m de la pista just a dit encreuament.

La seva entrada és de 3 m x 1 m aproximadament.

De tot duna pareix que és vertical però no és així, ja en començar forma un pendent que facilita el descens durant uns 12 m fins a arribar a la primera sala. Així com anem avançant les dimensions de la cova van augmentant.

Una seria de d’escletxes entre bloc i passos estrets condueixen a altres sales amb abundants formacions estalagmítiques. Gateres i laminadors desemboca’n a una diaclassa de trajectòria vertical i el seu final a -21 m.

veure fotosyoutube75

568. Puig Tomir pels passos de sa Regata i des Pedregaret

Publicada en de

Data: 17-03-2018

Circular: Sí
Tiempo Total de la Actividad: 6,15 h
Distancia Total recorrida:
Desnivel positivo:
Altitud máxima: 1.104 m

Torre de sa Mola de Tuent568. Puig Tomir 1.104 m. Passos de sa Regata i  des Pedregaret

Avui caminarem per les finques públiques de Menut i Binifaldó, la primera mont d’utilitat pública, que va ser adquirida per l’Estat i posteriorment va ser transferida a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (CAIB). Es tracta de la primera finca pública de la CAIB, declarada l’any 1927, juntament amb la finca pública de Binifaldó. La finca compta, a més, des dels anys 40 amb el viver forestal de Menut, utilitzat per fer repoblacions amb plançons autòctons. Ha estat declarada refugi de caça, pe r la qual cosa s’hi prohibeix qualsevol modalitat cinegètica.
Superfície de Manut: 358,84 hectàrees.
Superfície de Binifaldó: 377,06 hectàrees.

Noltros començarem a caminar des de l’Àrea Recreativa de Menut II situada en el quilòmetre 16,300 de la carretera M-10 (Andratx-Pollença) (518 m)., travessem la carretera i agafem el camí de la coma de Binifaldó. Totduna trobarem una barrera que podrem salvar pel botador o per l’obertura de l’esquerra. Després de caminar uns 800 m arribarem a la font de la Coma de Binifaldó i a la seva esquerra el petit refugi de la Coma de Binbifaldó construït als anys 90 com a refugi dels treballadors de la zona.

A la dreta d’aquest petit refugi continua la pista que agafarem que passa per la Rota Vella i acaba al camí Vell de LLuc el GR 221, devora l’Alzina d’en Pere, arbre catalogat i d’uns 500 anys d’antigüedad. Noltros continuarem (esquerra) per aquest antic camí fins a arribar a la barrera que fa partió amb la finca de Muntanya. La traspassem i agafem un antic camí de carboners que surt just de la nostra dreta i que aviat s’enfila per amunt, passarem per vàries sitges i que quan s’acaba caminarem pel costat de la dreta de la torrentera que baixa de sa font de ses Falgueres i que no hi em d’anar. Aviat arribarem a un petit penyassagat que ens talla el pas, no es mes que un salt del torrent, però no ens facem il.lusions que no es un torrent esportiu…., Sortirem de la coma per costat esquerra i seguirem en forta pujada direcció a un petit espoló que tenim a la Nostra esquerra i a s’enfront.

A poc a poc ens anem allunyant de la font de ses Falgueres i anirem deixant a la nostra esquena la paret que em traspassat a l’inici de la pujada i que acaba a dalt amb el pas de sa Paret.
Sa panoràmica que se’ns obri als ulls es extraordinària, davant el Puig Caragoler de Femenia de 922 m, a la seva esquerra l`impresionant Puig Roig de 1.003 m, amb les seves cases de Femenies vell i Nou i les de Mossa respectivament. Una mica mes aprop i davall nostre la vall de Muntanya a l’altre costat les terres de Mortitx i el barranc que forma el torrent Fondo de Mortitx, el coll d’Ariant i el Puig Gros de Ternelles de 838 m, i ja mes al N i molt més enfora podem veure el castell del Rei, serra del cavall Bernat, etc…..

Continuem pujant per anar a cercar el colladet que també s’ha de fer servir per davallar a la canal de Muntanya que tenim a la nostra esquerra. En arribar a aquest colladet continuarem per la cresta del penya-segat en forta pujada, a vegades en ziga-zaga. Ja tenim a la nostra vista el pas de sa Regata, es fàcil de veure perquè forma una regata a la roca i perquè a la seva esquerra té un rotaboc. Continuem amb lleugera tendència cap a la dreta fins situar-nos a una altitud més baixa que el pas de sa Regata. I com el tenim controlat des de fa una bona estona no tenim cap problema per arribar-hi. Es tracta d’un pas senzill, que per lo vist va ser utilitzat pels ramaders de la zona per dur d’un cap a s’altre les seves ovelles.

Seguim caminant, ara ja per terreny molt mes «planer» fins a arribar al tirany que duu al cim del Puig Tomir de 1.104 m, Efim cim i ens feim la foto, dinem i descansem una mica, però aviat em de marxar perquè el temps empitjore i fà vent i fret.

Iniciem el descens pel tirany clàssic pel pas des Pedregaret, equipat amb una lluent cadena de cer inoxidable.

Al cap d’una estona arribarem a l’antiga embotelladora i a la font des Pedregaret, continuarem fins al refugi de les Cases de Binifaldó, el camí Vell de Lluc fins un poc abans de l’Alzina d’en Pere on tenim a l’esquerra la pista que ens tornarà a l’àrea recreativa de Menut II, passant novament pel petit refugi de la Coma de Binifaldó.

Només arribar als cotxes es posa a ploure… ens ha vengut ben just.
I acabem com sempre fent unes chandis ben merescudes.

veure fotosyoutube75

567. Cingle de ses Pomeres pel pas d’en Biel o pas del Rost del Salt.

Publicada en de

Data: 10-03-2018

Circular: Sí
Tiempo total de la actividad: 8 h. (se puede hacer en 6 horas.)
Distancia total recorrida: 6 Km.
Altitud Mínima: 157 m.
Altitud máxima: 736 m.
Desnivel Positivo: 670 m.
Desnivel Negativo: 670 m.

567. Cingle de ses Pomeres pel pas d’en Biel o pas del Rost del Salt.

Per fi hem pogut completar la ruta del pas d’en Biel o pas del Rost del Salt i el descens del Cingle de ses Pomeres, avortat en anteriors ocasions, per causes meteorològiques.

Com ja comentem, aquesta no és una ruta fàcil, la seva dificultat no radica tant en els ràpels i grimpades aèries sinó per la seva orientació i localització. Una errònia previsió i/o orientació fàcilment pot acabar en una «enmarronada».

Iniciem la ruta en els rentadors de Deià al costat del torrent des Racó que avui està actiu. Seguim pujant per aquest bonic i encisador camí, seguint la mateixa ruta que s’ha de fer per anar al pas des Racó, canal des Racó, etc..etc, fins que arribem a una àmplia rosseguera que si pujàssim per ella ens duria al Penyal des Racó, pas des Racó, pas des Falcó….però en aquesta ocasió no ho farem sinó que la travessarem i ens endinsarem a l’alzinar direcció S ascendent.

Ho farem ajudats per les carritxeres, per després agafar direcció S i girar s’espoló que ens situarà sota el pas de sa Maroma, des d’aquí les vistes sobre Deià i el Penyal des Racó  (657 m) són realment espectaculars. Superem aquest pas ajudats per la maroma i amb direcció SE ens dirigim al contrafort del penya-segat i inici del pas d’en Biel o pas del Rost del Salt.

Aquest pas ho realitzem amb l’ajuda d’una corda fixa ancorada a uns parabolts. La corda és de gran ajuda, ja que sense ella i amb les roques mullades juntament amb el fang suficient en les botes ho faria excessivament perillós. És un pas que sense tenir grans dificultats tècniques, és aeri, està molt exposat i la sensació de buit és increïble.
Superat el pas iniciem el descens cap al tàlveg del Torrent del Salt, per seguir pujant pel seu altre vessant. Passarem per sota d’una gran heura i enrere haurem deixat la sortida del Pas de sa Pintella.

Una vegada situat en la planícia superior i sense perdre gairebé altura ens dirigirem baix les estribacions del Puig Gros (938 m), passant cap a la depressió que forma el llit d’una torrentera que aboca les seves aigües sobre el comellar des Pou. Que sense arribar a ella hem de descendir per la seva meitat direcció NO sota els impressionants penya-segats que conformen el Cingle de ses Pomeres. En pocs minuts haurem descendit un bon tram i ens haurem situat sota una gran alzina, on ens podrem col·locar els arneses.

A tan sols uns 10 m i uns 2 m més baix es troba la primera reunió per i un salt de 20 m, que ens situarà en una gran cornisa plena de vegetació, on hi ha una gran roca en la qual s’han instal·lat dos parabolts per facilitar el descens del segon salt d’uns 50 m, dels que els seus últims 10/15 m són volats, que ens situarà a la capçalera del comellar des Pou. En aquest descens cal anar amb molta cura amb la caiguda de pedres.

Recuperades les cordes seguim descendint pel seu lateral dret fins a trobar el tercer i últim salt d’uns 15 m La corda la muntarem en la reunió que hi ha a una gran alzina just a la vora.

Amb aquest últim salt s’ha acabat el més interessant i divertit. Ara queda patejar un bon tram per la torrentera que descendeix pel comellar des Pou, passarem per un gran forn de calç, sitges, barraques….fins a arribar a un portell que creuarem i ens dirigirem SO en lleugera pujada fins a localitzar el GR 221 que ens portarà fins as Castell des Moro i finalment al poble de Deià.

veure fotoswikiloc75

566. Pas des Coll des Puig – Serra son Torrella – Penyal Xapat – Cova Son Torrella – Serra de Cuber – Pas de n’Alou

Publicada en de

Data: 3-03-2018

Circular: No
Tiempo Total de la Actividad: 6,21 h.
Distancia Total recorrida: 8,86 Km
Desnivel positivo: 508 m
Altitud máxima: 1.079 m

566. Transversal serres de Son Torrella i de Cúber. Pels passos des Coll des Puig i de n’Alou ó Pas de n’Ali, de s’Escletxa, d’en Miquelí.

La ruta d’avui és una ruta innovadora. Volíem traspassar les dues serres, la de son Torrella i la de Cúber. La primera pel pas des Coll des Puig i la de Cúber pel pas de n’Alou, també conegut com a pas de n’Ali, de s’Escletxa o d’en Miqueli

Com es tracta d’una ruta no circular, primer em de deixar un cotxe a l’aparcament de l’embassament de Cúber. Els altres cotxes els deixam a l’aparcament de la boca S ( Sóller) del túnel de Monnàber (870 m) des d’on ens posem a caminar.

Per arribar al pas es pot pujar per dues canals, una més a prop del túnel que té una gran eure i l’altre més al N. Noltros pujarem per aquesta darrera. Ho feim direcció Sóller durant uns 50 m i sortim de la ctra per enfilar-nos en forta pendent allunyats del reixat que reté la caiguda de pedres a la carretera. Ho farem en ziga zagues.

Continuem ascendint entre grans blocs de roques envoltades d’altes carritxeres, fent servir les mans. És una ascensió ràpida, en pocs minuts som a dalt de la canal que conclou entre grans blocs.
Continuem ascendint amb amb pendent lleugera dirección N ( esquerra) aferrat als penya-segats.

El darrer tram abans d’arribar al pas torna esser vertical entre carritxeres que superem en ziga-zaga. Ja podem veure el pas i al darrer el Puig de Regana ( 1.123 m) i al fons el Puig Major ( 1.445 m).
El calladet que dóna nom al pas es un tancat de paret seca (1.024 m). Un antic, pas com molts d’altres, que abans de construir la carretera devia comunicar Sóller amb les terres altes.
Puga gaudir d’unes esplèndides vistes dels embassaments de Cúber i el militar, i la serra de Cúber el nostre següent objectiu.

Ara agafem direcció SW ( dreta) per enfilar-nos al crestall de la Serra de Son Torrella ( 1.079 m) per una escletxa. Una vegada situats enmig de l’escletxa escalarem la paret de l’esquerra, millor si el que va de primer posa una corda a l’anella que hi ha a dalt.

Superat aquest petit tram, iniciem la marxa per la cresta de la Serra direcció S. Ho farem fins a arribar a una paret seca de partió, la mateixa que sa veu i travessa sa coma de Son Torrella. Aquesta paret ens indica el descens fins el camí, però abans seguirem la serra per davallar fins al Penyal Xapat ( 952 m). Una vegada superat el penyal retrocedim fins a la paret seca de partió i iniciem el descens fins al camí. En arribar al camí just davant tenim un botador que utilitzem per arribar a la base de la Serra de Cúber (979 m), on tornarem a botar una reixa.
Ara es tracta de seguir un tirany bastant marcat durant uns 120 m per situar-nos just davall de la Cova de son Torrella ( 1.000 m)

Característiques i localització
La cova de Son Torrella és una reduïda cavitat formada en un sistema càrstic, a l’entorn de la qual es localitzen altres manifestacions com balmes i avencs. Està formada per un petit corredor d’uns 7×3 metres que desemboca a una petita sala de 3×3 metres aproximadament
S’ubica a la falda de la serra de Cúber, carena muntanyosa d’origen juràssic que separa la vall de Son Torrella del pla de Cúber . A una altura aproximada de 1.000 metres, es forma aquesta petita vall al•luvial compresa entre les dues serralades, la de Cúber i la de Son Torrella, que crea una llarga vall/corredor d’uns 1,5 km orientada cap al nord-est, la qual bascula en direcció oest i forma una depressió coneguda com es Verger .
La cova presenta un ampli domini visual de tota la vall i està situada en un lloc estratègic de pas. Controla els accessos des de la vall de Sóller (pes Verger, pel portell de sa Costa o pel penyal Xapat) i els accessos cap a l’interior de la serra de Tramuntana (pas de n’Alí, pas en direcció al coll de l’Ofre o al puig Major per la mateixa vall).
Cal destacar a més la proximitat del coval Simó i la cova des Penó, de la mateixa cronologia, a 1,5 km seguint la mateixa serralada de Cúber, a uns 30 minuts de camí en direcció nord-est. Antecedents (història de les excavacions) La cova fou descoberta i excavada per Bartomeu Ensenyat
Estrany l’any 1956-1957. Els resultats d’aquests treballs foren presentats al VII Congrés Nacional d’Arqueologia de Barcelona l’any 1962, al X Congrés Nacional d’Arqueologia de Maó el 1969 i a la Història Primitiva de Mallorca el 1971.
Una de les troballes que ens crida l’atenció és la d’una llossa amb gravats amb l’escena de sexe).
Text de Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears (3a : 2008 : Maó). Llibres del Patrimoni Històric i Cultural. Consell Insular.

Ara em d pujar a dalt de la serra i trobar el pas de n’Ali ( o de n’,Alou , de s’Escletxa, d’en Miquelet…), i per això em de baixa de la cova i retrocedir pel tirany que em vingut uns 40 m fins a trobar una petita esplanada amb una fita enmig, que ens marca el punt per on pujar, no ho farem per l’esquerra que pareix mes evident, sinó que ho farem per la dreta amb una petita grimpada que ens deixarà en pots metres al calladet des d’on inicia el pas de davallada. Però abans visitarem un avenc amb dues boques que tenim a l’esquerra de l’inici del pas. Del que no sabem el nom.

Iniciem el descens pel pas de n’Alí / Alou, es tracta d’un primer tram una mica vertical però sense cap dificultat. La resta és molt més senzilla fina arriba a la part planera on encara haurem de traspassar el torrentó que desemboca a l’embassament. Ara ja només ens queda caminar pel GR 221 fins al cotxe que em deixat al matí a l’aparcament de Cúber.

veure fotoswikiloc75youtube75

564. Torrent d’Almadrà

Publicada en de

Data: 24-02-2018

Circular: Si
Tiempo Total de la Actividad: 3,30 h. (descens torrent)
Tiempo Total de la Actividad: 1,30 h. (Aproximació)
Distancia Total recorrida: 1.700 m
Altitud máxima: 385 m
Salt més alt: 20 m
Cordes: 3 x  20 m

564. Torrent d’Almadrà

El Torrent d’Almadrà, que deu el nom a la coneguda fondalada que travessa, s’origina en l’alta vall de Cúber, a on donen algunes vessants de les importants muntanyes que la rodejen, com és ara les sud-orientals del Puig Major i les nord-occidentals de la Serra de Sa Rateta, de Sa Franquesa i l’Ofre i, en part, també dels Tossals. Després, sortit de Cúber, va recollint les d’aquest darrer massís i les del seu oposat el Puig d’Amós, entre els quals forma divisòria, fins arribar al Clot d’Almadrà. Més avall, arriba a Lloseta i, ja tornat insignificant, avança fins al centre de l’illa i es retorç, orientant-se cap a Nord-est, córreguen per aquella vessant insular fins a desembocar per l’Albufera a la badia d’Alcúdia, després de recórrer zones d’Inca, Llubí, Muro i La Pobla. La part més espectacular d’aquest recorregut es troba entre el Pla de Cúber i el Clot d’Almadrà. Allà va enfonsat en una aspríssima i pregona bretxa entre les esqueixades calcàries dels impressionants costers del massís dels Tossals, Puig de Sa Cova des Carboner i Puig d’Amós principalment. ( text de RUTES AMAGADES DE MALLORCA. Nº 30.- TORRENT D’ALMADRÀ D’EN JESÚS GARCIA PASTOR)

De Lloseta prenem la Ma 2110, direcció a sa potabilitzadora d’Emaya i al refugi, on al final al costat de les cases de son Ordines hi ha el petit aparcament pels que pugen al refugi de tossals Verds. Ara caminant prenem el camí que puja al refugi, vorejant el torrent d’Almadrà, primer a la nostra dreta per després passar a la nostra esquerra. Aviat ens topen amb la barrera amb les indicacions de la finca de Tossals. Després traspassarem un pont amb la canonada carácterística d’Emaya, continuem, per l’Estret, fina arribar al cap d’1 km al desviament ( esquerra) a les cases de Solleric, sortim de la pista de Tossals i prenem aquesta desviació, traspassem un pont i una barreneta, continuem pel camí de la dreta en lleuger ascens. Aquest camí ens durá novament a la canonada que travessa els petits túnels i a la canaleta de Solleric per la part de defora ( dreta). El primer tram va penjat a una altura considerable sobre el torrent d’Almadrà, des d’on es veu la canaleta que abastia d’aigua les cases d’Almadrà i Son Ordines.

Després d’una pujada forta arribarem a la part alta on hi ha uns tubs abandonats que serviren per a la construcció de la canonada allà pels anys 70. Per arribar fins aquí haurem tardat uns 90′ En aquest punt ens posem els neoprens i continuem caminant en descens fins arribar a un punt on el camí quasi sa junta amb el torrent, lloc que aprofitem per entrar al jaç del torrent d’Almadrà i inicien el seu descens, de més de 1.700 m de recorregut ja que noltros no sortirem per la font des Pi sinó que ho farem per la resclosa de contenció, el que ens durà una hora i uns 500 m més que el recorregut fins a la font des Pi.

L’aigua està gelada calculem uns 7º/8º, el cabal es òptim per disfrutar-ho.

Farem dues cordades pera vitar estar massa temps aturats en els salts i agafar fred.

En arribar a la resclosa sortirem per la pista de l ‘esquerra que ens durà novament al camí que puja al refugi de Tossals. Ara ja tot de davallada fins els cotxes.

veure fotoswikiloc75

563. Cova de sa Sorpresa

Publicada en de

Data: 17-02-2018

Circular: Si
Tiempo Total de la Actividad: 3,30 h.
Distancia Total recorrida: 4,100 km
Altitud máxima: 385 m
Profunditat: -25 m

563. Cova de sa Sorpresa

No confondra sa Cova de sa Sorpresa amb l’avenc de sa Sorpresa, la primera es troba a la zona de les antenes en el Puig des Mirador a 380 m, i la segona es troba a la zona del Puig Grosa de Bendinat  i el  Coll des Pastors a 473 m,

Aquesta cavitat sa cova de sa Sorpresa es de fàcil accés només está a tan sols 8 m del camí que duu a ses Antenes, a una zona anomanada sa Plana de Vilarrasa, molt a prop de s’avenc de s’Escletxa de sa Fusta  de -25m

La boca de s’entrada fà aproximadament 1’10 x 0,90 d’accés vertical a una primera petita sala a -7 m de 5 x 8, continuem per la dreta cap a la sala de la Rampa d’uns 7 m on ens aurem de rossegar tot el tram, hi ha qualque punt que no fà més de 0,60 m de terra  i pedres, després arribem a la part on s’axample. En aquest punt podem vistar, a la dreta, la sala del Myotragus de gran bellesa.  Continuem descendent per la rampa  vertical fins arribar a una sala mes ampla, a la mdreta tenim la sala des Pou la més profunda de la cavitat, continuem fins a la sala de sa Bassa, la mes gran  i bella de tota  la cavitat, on destacant les finisimes estalagtites i estlagmites, sempre tan fràgils.

Continuem descendint fins  -15 m a la sala on hi ha un basiot envoltat de bellisimes formacions.

Iniciem el retorn i visitem les restes oseas que suposadament pertanyan a un Myotragus Balearicus, visitarem la part mes profunda a la sala des Pou, i pujarem per la rampa fins a la sortida.

Es una cova petita d’uns 100 m d’envergadura, però carregada de espeleotemes, gours, estalgmites, estalagtites, banderoles, excèntriques, columnes… Cal anar amb molta cura per no rompre les formacions.

Per avencs, fondals i coves,
la terra les va a engolir,
i allà en meravelles noves
l´abisme feren florir.
Dins aquell fosc captiveri
feren palaus de misteri
cambres i banys de platxeri
com cap reina en pot tenir

Les Dones d´Aigua
(Costa i Llobera)

veure fotosyoutube75

562. Sa canaleta de Massanella

Publicada en de

Data: 10-02-2018
Circular: Si
Tiempo Total de la Actividad: 9 h 23′. ( Se puede realizar en 6h 30′)
Distancia Total recorrida: 22 KM.
Altitud mínima: 197 m.
Altitud máxima: 777. m.
Desnivel Positivo: 1.158 m.
Desnivel Negativo: 1.158m.
Promedio en movimiento efectivo: 4 km/h.
Promedio Absoluto de la actividad: 2.33 Km/h.

 Torre de sa Mola de Tuent562. Sa canaleta de Massanella i volta per Tossals, nevat

Arribem a Caimari i ens trobem la carretera tallada suposadament per la neu caiguda a la nit abans. Encara que a vegades també l’em trobada tallada amb motiu de nevades i no hi havia neu….
Qual cosa ens fa canviar completament l’excursió prevista.

Decidim anar a Tossals per la canaleta. Ens dirigim a les cases de Massanella pel camí de Mancor de la Vall a Caimari, i deixam els cotxes a l’entrada del camí que du a ses cases. Retrocedim per tornar a la carretera fins arribar a l’entrada de la finca La Reserva, antic restaurant avui en dia tancat, continuem esquerra fins a la barrera que dóna accés al camí de Massanella/Mancor, a pocs metres ens trobem a la caseta del guarda i pagam l’entrada de 4 euros per persona.

Continuem caminant pel camí de Mancor a LLuc direcció a ses cases de Can Bajoca, acompanyats per sementers conreats, oliveres i pel torrent del Corral Falç Torrent des Prat, o de Massanella que davalla per la nostra esquerra.

La propera aturada a la Coma des Mart on es trobem les cases de Can Bajoca de dues plantes que fou important centre agrícola, ja que disposava de tafona pròpia.

El camí Can Bajoca al bosc de Massanella està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana, publicat pel Consell Insular de Mallorca (1993) dins el terme municipal de Mancor a l’apartat «Altres camins del terme de Mancor (pag. 322).

Proseguim pel camí que a poc a poc va augmentant el desnivell. L’entorn canvia per donar pas a un lloc d’abruptes costers rocosos, es la zona de la barrancada, format per la Serra Mitjana a la nostra esquerra i pels estreps sud.occidentals del Puig de sa Fita (880 m), a la nostra dreta, aquesta com a continuació de la part mes abrupte i rocós del Puig de n’Alí (1.020 m) i al costat el cingle de la Tafarra ( 740 m).

Arribarem a la part mes engorxada anomenada l’Arreplegada, que rep el nom perquè era el millor lloc per replegar el bestiar.
El camí prossegueix pujant direcció a la Caseta des Bosc, però abans passarem per davant es Porxo des Porcs ( dreta), suposadament on es guardaven els animals després d’haver-los replegat.

Després podem veure a la nostra esquerra un impressionant camí empedrat que surt des de dins mateix del torrent, que de tornada hi passarem. Realment es el final del camí de ferradura que davalla de la Canaleta fent una ziga-zaga, es el camí 60. Pareix ésser que fou construït per facilitar l’accés a la construcció de sa canaleta. És un camí empedrat d’1’5 m d’ampla, figura en el catàleg de camins del terme municipal de Mancor de la Vall, amb el nom de camí 60, es tracta d’un camí de 565 m, dels que els primers 192 estan dins el terme de Mancor, els restants 373 ho estan en el terme d’Escorca. Destaca la paret cabrera que fa partió entre els dos municipis.

Tot seguit arriben a la Caseta des Bosc, una preciosa i ben conservada casa, amb forn de pa i cisterna al seu costat. Al darrera poden veure sa casa de Es Castellot. Feim una aturada per beure i menjar alguna cosa.

Ens trobem en una cruïlla: noltros em d’agafar el camí de l’esquerra, el de la dreta ens duria al Coll de la Linea.

El caminoi en forta pujada ens durà sense pèrdua a un coll, poc després a l’esquerra la canaleta, la qual ens indica el camí que hem de seguir. Mentre caminem per aquesta meravella de l’enginyeria popular passarem per un aqüeducte, aeri, de quatre arcs que desafien el vertigen i se separen de la penya, posteriorment i abans d’arribar a un forat excavat a la roca, conegut com a sa Foradada, passarem per sobre una làpida que data de 1750 que commemora la construcció de la canal i diu » Dia 15(idus), de juliol de l’any 1750, per aquest pont d’aigua, el Sr. Jordi Abrí-Descatlar i Fuster, Bossa d’Or del Regne de Mallorca, es preocupa amb el seu esforç i recursos». finalment creuarem un pared seca, per on es desviava s’aigua a dos molins, encara es podem veure les restes, conegut com es Molinot.
Continuem per damunt sa canaleta fins a arribar vora el torrent, on ja caminem per dins l’alzinar fins a arribar a un pontarró de pedra que traspassem i girem dreta per arribar a la font des Prat de Massanella, per on passa un important Cabdal d’aigua que dóna vida a les canaletes de Massanella i dels Tossals. Retrocedim fins a arribar al GR-221.

Continuem per aquest esplèndid camí empedrat ( GR-221) fins arribar a sa Coma i assolir el pla de sa Bassola. Aquí veurem un indicadors al costat dreta que ens indica sa ruta al refufi de Tossals i un altre a ses Cases Velles i al Pou de sa Coma, ses cases velles de Tossals figuren documentades ja en el segle XIV- que es troben a 708 metres d’altura, molt a prop del pou de sa Bassola i amagades dins el Bosc idó agafem aquets darrer que ens guiaran en pocs minuts cap a l’interior d’aquest comellar, el pou de sa Coma i els famosos ‘parats’, una de les mostres més representatives de l»enginyeria hidràulica’ popular de la pedra en sec. D’una amplada i consistència superior a l’habitual, foren concebuts per al conreu de l’olivera i perquè filtrassin l’aigua sense espenyar el marge i endur-se’n la terra.

En un no-res arribem al GR-221 que ens baixarà fins al refugi de Tossals Verds, a 525 metres d’altura, ja en el terme d’Escorca, i propietat del Consell des de 1986. Són unes instal•lacions modernes que ocupen unes cases que van ser construïdes en el segle XIX. El refugi de Tossals Verds va reobrir recentment les seves portes després d’unes obres que han permès ampliar de 30 a 42 places la seva capacitat d’allotjament, alhora que s’han reestructurat els espais interiors i renovat la cuina. El cost de la reforma ha estat de 129.780,12 euros, que han estat finançats amb el Pla de Competitivitat Turística «Mallorca diversa» Aprofitem per saludar a nen Pep, i fer una xarradeta mentre ens prenem un cafetet.

Iniciem la marxa per la variant de ses Cuculles, que surt per l’esquerra del refugi en mitja pujada per un camí empedrat que ens tornarà al GR-221. Ara ja només ens queda tornar pel mateix camí de sa Canaleta i prosseguir per sobre de la conducció fins a prop de l’anomenat Salt de S’aigo, prop de s’Estret de Ca Bajoca; des d’aquí baixar per el camí 60 que he descrit al començament, empedrat fins a l’ample camí que ve de Lluc i va cap a Mancor de la Vall, anant a caure al costat del Porxo des Porcs, entre Ses Cases des Bosc i les cases de Ca Bajoca. Per arriar en fosca Fins els cotxes.

La Canaleta.-

Recordem l’autor de la gran obra d’enginyeria de La canaleta del Massanella. El Sr. Jacint Josep Fontanet i LLabrés, anomanat també Montserrat Fontanet, a més de ser un conrador certament il•lustrat, prengué la iniciativa en una tasca d’enginyeria que, des de feia 150 anys no s’havia aconseguit resoldre: la construcció d’una canal que unís la Font des Prat de Cúber amb les cases de Massanella. Aquesta, diu Ramis «és una obra d’enginyeria molt notable». Té una longitud de 7.200 metres i salva un desnivell de 543 metres. Per aconseguir l’objectiu de dur l’aigua fins al seu destí, es construí un aqüeducte de quatre arcs de mig punt (els Arcs d’en Fontanet), es va foradar la roca (sa Foradada) i també fou necessari salvar un bot als penyals mitjançant un salt d’aigua (s’Arreplegada). La seva proesa fou, segurament, molt valorada, ja que les cròniques de l’època documenten una situació de gran sequera. A més a més, l’aigua que transportava aquesta construcció no tan sols serví per beure el bestiar i regar, sinó també per a un molí fariner i una gran tafona.

Recordem que abans d’ell ho varen intentar enginyers belgas, italians, francesos i espanyols;
“!pierden estos miserablemente el tiempo recorriendo los puntos por donde podría abrirse el acueducto; declaran formalmente, después de haber empleado muchos días en el estudio del terreno, la imposibilidad de poderse practicar la proyectada obra; y el ingeniero Fontanet, al retirar su piara, con lenguaje inculto, sin frases pomposas, sin palabras técnicas, manifiesta a su señor que él se compromete a conducir a la casa de Massanella las aguas en cuestión, venciendo las graves dificultades y sobre todo la imposibilidad que encontraban los doctos facultativos. En el siglo de las luces, estamos seguros que el dictamen de un ignorante hubiera sido desatendido, y Massanella se hubiera quedado sin agua; pero elSr. Dezcallar que vivió en época de menos pretensiones científicas,no despreció las razones de su dependiente, sino que puso el proyecto bajo su dirección. Abandona Fontanet su piara, y en 1748 se constituye ingeniero director de aquellas obras; traza sus planos sin hacer uso de brújula, compàs  ni otra clase de instrumentos; en vez de tinta de china y de làpiz, marca por medio de maderos, banderillas y montones de piedras, la senda que debía seguir su proyectado acueducto; y a los dos años lee en el punto donde concluye una inscripción que dice: Anno Sancto MDCCL idibus julii huic ponti aquae D. Dominus Georgius Abrí-Dezcallar Bursae auri Regni Majoricarum incumbens suo conatu et expensis. Satisfecho Fontanet con ver brotar en 1750 la apetecida agua dentro del patio de la casa de Massanella,

veure fotoswikiloc75

565. Puig Major, en 4 passos, el sostre de ses illes.

Publicada en de

Data: 3-02-2018

Circular: No
Altitud máxima: 1416 m
Tiempo Total actividad: 8 h. 17′. (con climatología normal se puede hacer en 5 h.)
Distancia total recorrida: 8 km.
Altitud mínima: 691 m.
Altitud máxima: 1418 m.
Desnivel Positivo: 694 m.
Desnivel Negativo: 831 m.

 565. Puig Major per pas de s’Argolla*, pas des Poal, pas de sa Pomera Borda i pas des Bous

S’excursió d’avui estava programada amb anterioritat a la nevada, així i tot vàrem decidir no camviarla i aprofitar sa nevada i el bon dia que fa per fer sa ruta amb aires alpins.
Dit i fet. Però com no és circular primer em de fer sa logística dels cotxes, deixant un parell de cotxes al coll dels Reis ( a sa plataforma del funicular ja estaia plé).

Ens posem en marxa a la mateixa base militar (822 m) cap a la finca de Son Torrella, per un botador pels senderistes i ens dirigim al coll de s’Escudella (929 m).
Veient sa panoràmica invernal del Pa de Figa de son Torrella, el Penyal des Migdia, sa cadira de sa Reina…. ja s’intueix que la ruta serà potent.

Arribat al coll de s’Escudella superam per un botador un tancat de reixa, ens dirigim a la base del contrafort del Pa de Figa de son Torrella. Iniciem l’ascens per la seva dreta. El terreny està completament tapat per la neu caiguda la nit anterior i en alguns trams s’ha congelat, dificultat afegida que em agut de resoldre rompent les petites plaques de gel que ens permeti progressar. Aviat les mans comencen a notar la baixa temperatura. Prosseguim lentament i en molta cura, amb un pati que te posa els pèls de punta.

En arribar al circ ( 1.140 m) situat enmig del Pa de Figa de son Torrella (1256 m) a l’esquerra, i s’Agulla des Frare ( 1205 m) i s’Espasa ( 1190 m) a la nostra dreta, l’estampa nevada és tot un regal per la nostra vista.

Ara comence lo bo. Ens em de situar a la part més alta de la pala per cercar el pas de s’Argolla. *Desconeixem el nom real d’aquest pas, per això noltros li deim pas de s’Argolla perquè té clavat a la part superior un clau amb una petita argolla de l’era del martell. Una vegada localitzat el pas de s’Argolla ens posem en situació, el primer puja en certa dificultat i arriscant la seva integritat, i posa un cordino a s’argolla el que ens facilita als altres enormement l’ascens. Superat el pas ve la segona part, superar una cornisa ascendent completament tapada per la neu on a cada passa as d’assegurar el moviment. Em d’arribar a rompre el gel de la roca per poder aferrar-nos.

Superats aquests dos punts delicats, prosseguim l’ascens direcció al pas des Poal, un pas entre dos blocs de roques sense dificultat, amb el seu poal que li dóna nom.

Després de superar un fort desnivell ens situam a explanada de les instal•lacions militars. Tot seguit ens situem a la creta per arribar al vèrtex geodèsic que marca l’altitud dels 1.416 m.

El fred només ens permet fer unes poques fotos i reprendre la marxa direcció al punt més septentrional de la carena. Arribat al punt clau iniciem el descens direcció al pas de sa Pomera Borda, el gel i la neu ens acompanya tot el temps el que ens dificulta mot les primeres desgrimpades fins a arribar a la placa on posserem el cordino per descendir rapelant els 40 m. La temperatura ha descendit i el fred es intens.

Ens reorganitzam tots a la escletxa de sa Pomera Borda, on tornem a posar corda per descendir.la d’una tirada.

Superat el pas de sa Pomera Borda, ens dirigim per la Serra de na Rius i abans d’arribar a la part més alta, ens em de dirigir per avall del comellar que forma una impressionant depresió que baixa del Puig Major i el Morro d’en Pelut per sa coma des Ribell (o Ribells), coma Fosca o comellar de l’Infern, es tracta d’una torrentera o inici del torrent del Gorg dels Diners.
Seguirem per dins sa torrentera fins a arribar enmig de dues penyes on sa situa el pas des Bous, ho forma un camí amb un marge de sosteniment per facilitar l’accés a l’altiplà al bestiar ( bous) per tal que pasturassin pel carritxar.

El sol ja es post i encara ens queda arribar al camí dels Binis. Després caminarem fins al coll des Porxo Esbucat i davallar fins als cotxes que em deixat avui matí.

veure fotoswikiloc75youtube75

561. Els Castellots ( ses Mamelles)

Publicada en de

Data: 20-01-2018

Circular: Sí
Distancia total recorrida : 5 Km
Tiempo total empleado: 6’30 h
Altitud máxima: 756 m.
Altitud mínima: 451 m
Desnivel Positivo: 313 m
Desnivel Negativo: 313 m

 561. Els Castellots ( ses Mamelles)

S’excursió d’avui era fàcil i curta, es tractava de pujar als Castellots ( ses Mamelles) i com ena avia de sobrar temps el voltem omplir explorant i davallant un de tants avencs que hi ha per la zona dels Clots de l’Infern.

Ens posem en marxa a la carretera que baixa a sa Calobra, just en el Nus de sa Corbata, deixam els cotxes a l’esplanada que hi ha devora la caseta que avui es un bar i que es va utilitzar en el seu moment (1928) per allotjar els obrers que construïren la carretera. Construcció dirigida per n’Antoni Parietti Coll (Palma, 1899- 1979) inaugurada en 1933, que durà Sis anys de treball i dotze quilòmetres de corbes van ser necessaris per superar els 800 metres de desnivell entre Cals Reis i Sa Calobra amb la seva famosa corba de 270 graus de la corba del Nus de la Corbata. En 2007 va morir a Selva l’últim operari que va treballar en la construcció de la carretera.

La carretera figura en un ránking internacional que agrupa a les 15 artèries més extraordinàries des del punt de vista de l’enginyeria, com la cèlebre «Atlantic Ocean Road», a Noruega la carretera de Zuluk que travessa l‘Himàlaia i la que puja fins al cim del Kailash Kishtwar, també en aquesta serralada, carretera de Transfagarasan, a Romania, la que travessa Rannoch Moor a Escòcia o la via de la Costa Amalfitana, situada a la regió de Campània a Itàlia, entre moltes altres

Ens posem a caminar uns metres direcció Coll dels Reis i abans d’arribar al pont sortim de la ctra per la dreta, el terreny ho formen extensos camps de lapiaz, depressions càrstiques de gran mida, coves i avencs. No te gaire dificultat només em de seguir ses fites que aviat ens duran fins a un colladet que superem, per tot duna girà esquerra i començar a grimpar per la cara NE del primer Castellot, el de més baixa altitud de 749 m. En un no res estem a dalt, des d’on podem admirar la grandiositat de la nostra Serra. Prosseguim i iniciem el descens per la cara N en lleugera tendència a NW, per arribar a una cornisa descendent en diagonal esquerra que ens portarà al mig del gran coll que separa els dos Castellots, on a la seva part N hi ha una pared de partió.

Iniciem l’ascens al Castellot des de la part S i pujarem en diagonal ascendent fins a arribar al murallo, per després girar esquerra, ziga-zaga, i pujar al seu estem més meridional. Ara «crestejarem» fins a la màxima elevació amb els seus 752 m.

El descens ho farem pel mateix «camí» de pujada fins a arribar a la pared de partió, La traspassem i ara es tracta de segui descendint pel tàlveg de sa torrentera fins a arribar a la primera dolina de les cinc que hi ha a la zona conegudes com ses Paredes. Es tracta de dolines de fons pla, poc fondes, però amb nombrosos engolidors a les zones més deprimides., d’aquí el nostre interés per trobar un dels tres avencs que cercam.

Prosseguim la marxa descendint fins a una altra dolina, tot un espectable de natura i bellesa..

S’ens està fent tard i no trobem l’avenc, els tres més decidits emprenen una recerca a la desesperada pels voltants, arribant a una altra dolina on se suposa, segon les postres senyes, que es troba l’avenc. No hi ha sort. Es hora de tornar amb ses «mans buides», però ens duim pel record unes estampes meravelloses.

Remuntem sa torrentera i desfent ses passes fetes arribem al punt de partida.

veure fotoswikiloc75

560. Cova des Pujador -Puig de Bàlitx – Cova des Migdia – Pas d’en Barona i Pas de s’Illeta

Publicada en de

Data: 13-01-2018

Circular: Sí
Altitud máxima: 580 m
Altitud mínima; 5 m.
Recorregut: 14,180 Km
Temps: 8,30 h.,
Desnivell; 1.179 m

 560. Pas de na Cordellina – Cova des Pujador -Puig de Bàlitx – Pas d’en Barona i Pas de s’Illeta

Comencem la temporada amb una excursió molt completa; caminarem per l’encisador cami de s’Illeta, traspassarem el coll de cala Ferrera, anirem a cercar el pas de na Cordellina, per davallar pel vessant NW un antic pas de contrabandistes, per davallar finalment a la cova des Pujador. Després tornarem pel comellar de cala Ferrarera que en forta pujada ens situarà al cim del Puig de Bàlitx de 580 m, visitarem la cova del Migdia o dels Coloms, i finalment baixarem pel pas d’en Barona i el pas de s’Illeta per tornar al punt de partida.

Aparquem els cotxes a la plaça dels Reis de Mallorca al port de Sòller. Iniciem la marxa pel carrer Bèlgica al costat del torrent de sa Figuera. En arribar a la primera corba abandonem la carretera per seguir recte, per l’asfaltat és el camí de s’Illeta. En cinc minuts arribem al coll de s’Illeta, des d’on surten uns tiranys que et duen a la Torre Picada i a ses Puntes.

Ara farem un poc d’història que sempre ve bé i a més perquè avui se celebre la segona edició de l’encesa de ses torres.

La torre Picada es va construir entre l’any 1614 i el 1622, després de la fracassada invasió a Sòller de l’11 de maig de 1561, quan l’armada turca composta de 22 galeots i 1700 soldats liderat pel capità Otxalí, fou frenada pel capità Angelats i les valentes dones conegudes com a les Dones de Can Tamany. famoso por sus grandes campañas exitosas. El Uchalí, al cual llamaban Uchalí Fartax, que quiere decir en lengua turquesca ‘el renegado tiñoso’, Uluj Alí (1519 Calabria – 1587 Turquía), va ser un dels millors marins musulmans del seu temps, destacant-se com corsari, però sobretot com a almirall de la flota otomana. En la batalla de Lepanto va comandar l’ala esquerra, l’única a tornar a Constantinoble. Amb aquest desembarc es recorda al Port amb les festes del segon diumenge de maig.

Des de llavors es va posar de manifest la necessitat de protegir la costa mitjançant senyals de fum de dia i de foc a la nit, la torre Picada es comunicava amb la de na Seca a Escorca i amb la de sa Pedrissa a Deià.

Un dels canons es troba actualment enfront del Consolat de la mar a Palma.

Una vegada perduda la seva funció defensiva, es va destinar a la prevenció del contraban i, durant la Guerra Civil a la vigilància aèria.

Bé idò fa dos anys que es recrea aquest sistema. La d’avui a estat la recreació d’un sistema de comunicació ideat per l’historiador i matemàtic Joan Binimelis (mort el 12 de gener del 1616). El 1571, la Universitat de Mallorca va encarregar a l’astrònom manacorí Joan Binimelis que confeccionàs un mapa per saber on construir torres per establir un sistema de vigilància efectiu a les costes de l’illa.

El mapa es va acabar l’any 1586. Moltes de les torres ja estaven construïdes d’èpoques anteriors i d’altres s’anaren construint seguint el pla del també matemàtic.

Així fou com es posà en marxa un sistema de comunicacions a través de torres de foc. Binimelis l’organitzà de manera que les torres es poguessin veure les unes a les altres.

Els senyals devien tardar devers una hora a rebre’s, des que s’encenia una torre fins que la llum o el fum arribava a Palma. Per fer el foc, calia herba verda, pólvora i llenya seca, depenent de si el foc s’havia d’encendre de dia o al vespre.
Com a curiositat, les torres més petites, com la de les Ànimes, no fan més de 5 m d’alt i altres superen els 10 m, com la Picada de Sóller.

L’astrònom manacorí ideà les talaies per alertar de les invasions pirata i, de fet, fou a ell a qui dedicaren la primera encesa de l’any passat.

El projecte original, però, va néixer de la mà d’un grup de professors de l’IES de Marratxí i alguns membres de la Societat Balear de Matemàtiques que, de manera altruista, s’organitzaren per dotar les torres de defensa de Mallorca d’un doble significat. D’una banda, el patrimonial, i de l’altra, el de defensa dels drets humans, reflectit, sobretot, en la crisi de refugiats a la Mediterrània.

Tal vegada m’hagi passat una mica amb aquest relat , però sempre ho he trobat prou interessant.

Tornem a lo nostro, a s’excursió d’avui., recordem que estem en el camí de s’Illeta passant per davall aquesta enorme roca erecta coneguda com a penyal Berant de s’Illeta. El camí continua, a vegadades ens fa sortir per anar per l’antic camí escalonat empedrat, fins a ses cases des Sementeret. Passarem per davant les cases de can Joan de sa Dida i de ses Bales. En arribar a una barrera tancada amb la placa de Can Bardí, podem veure a dalt del penya-segat el pas de s’Illeta, per on més tard davallarem. Però noltros ara amb de continuar recte, no travessar la barrera.

Mes envant arribarem a una barrera metàl•lica que tanca el camí que salvarem pel botador de la dreta. Prosseguim pel camí uns 15/20 m, on a una corba girarem esquerra de baixada, enfront tenim un portell amb un senyal de trànsit de prohibit el pas.. Continuem fins a arribar a un altre portell, aquest sense barrera, continuem per la nostra senda ( dreta). Passarem pels espectaculars Crulls de s’Illeta, d’uns 16 m de fondària, per 2 d’amplària i uns 20 de longitud, entram per un extrem i sortim per l’altre, uns ho fan grimpant la darrera paret i altre per dins el forat que hi ha a la foscor.

En arribar a una sitja ens trobarem a una bifurcación de tiranys, el de la m’esquerra baixa al mar a el que era la Font des Joncar, el de la dreta es el que em de seguir. El tirany s’estreny per una cornisa una mica aeri que superam amb una petita grimpada. En un no res ens em situar davall l’espectacular penyal Bernat des Joncar (279 m) i després arribem al coll de cala Ferrera  (226 m.)tancat amb una paret seca.

Ara ve la part més bonica i espectacular de l’itinerari d’avui, arribar a la Cova des Pujador. Però per això agafarem ( esquerra) des del coll de Cala Ferrera el tirany que davalla al torrent de na Mora. Al cap d’uns 100 m ens sortirem del tirany per un pinar cap a l’esquerra per anar a cercar la base el rocam on la part NE veurem un gran forat, a ell ens em de dirigir, es tracta del pas de na Cordellina o des Pujador, un bon lloc per descansar i contemplar el gran paisatge..

Atrevíssem el forat amb una delicada davallada per un tirany poc definit fins a arribar a una antiga barraca. Aquí girem esquerra per seguir davallant pel penya-segats marins, a la dreta es la sortida del pas dels Francesos, avui en dia desmentallat. Prosseguim el vertiginós descens desgrimpant el penya-segat i a vegades pels uns escalons picats a sa roca, fins a arribar en forta baixada en diagonal fins al coval. Una impressionant cova utilitzada pels contrabandistes que desembarcaven el genero des de les embarcacions. La cova mideix 23 m de longitud, 21 d’amplària i uns 12 d’altitud.

La tornada de pujada la feim pel mateix camí fins a dalt del forat.

Ara ve la part de l’excursió més cansada, pujar al Puig de Bàlitx de 580 m. En aquesta ocasió no ho farem pel popular pas de s’Heura, sinó que ascendirem pel comellar de Cala Ferrera, una via quasi directe al cim.

Ens situarem enmig del comellar, per on davalla la torrentera, just davant el pas de s’heura, una cornisa rocosa que puja en diagonal dreta-esquerra i de color vermellós. Aviat passem al vessant est ( esquerra), la pujada és per dins grans carritxeres i un terreny en fort declivi i un tirany gens definit. En arribar a la mitat anirem girant W. sempre per dins el comellar. Passarem per petits marges ja a la part més alta, per situar-nos en un petit altiplà. Des d’on podrem admirar les impressionants vistes sobre la costa i la possessió de la Illeta.

Prosseguim direcció SE per un terreny laberíntic i ons les fites faran la seva funció fins arribar al punt culminant del dia,l el cim del Puig de Bàlitx de tants sols 580 m però recompensat.

Iniciem el descens pel l’altre vessant per un tirany que ens durà directa a la cova del Migdia o dels Coloms, a la que s’excedeix per uns escalons excavat a la roca, de 43 m de diàmetre i un desnivell superior als 15 m. No vàrem poder gaudir de l’escenografia lumínica que dona el llum quan entra al migdia, perquè i vàrem arribar unes hores després.

Prosseguim el viatge cap per avall sempre per la crestaria, fins arribar a l’amagat pas d’en Barona, (amagat si vens de dalt), però fàcil de localitzar gràcies a uns grans pins i perquè ho sosté un marge.

Continuem davallant aviat ens situem a dalt penya-segat que dóna vistes a la costa i per on em de davallar. Però encara ens queda superar el pas de s’Illeta, un curt i senzill pas que ens situa a la part baixa dels penya-segats. Vista l’hora que és i que aviat es farà fosc no tenim temps d’arribar a la cova de s’Illeta, O deixam per un altre dia.

En un no res arribem al camí de s’Illeta, devora la barrera de Can Bardí. Ara desfeim les passes fetes avui mati fins als cotxes.
Encara ni ha dos que es queden a sa Torre Picada a veure s’Encesa.
Els altres ens anem directe a ses Xandis, no podem aguantar mes.

La Serra immensa

                                                                                                                                  que l’illa travessa, que l’illa defensa

                                                                                                                                                             de la tramuntana.
Poema de Joan Alcover » la Serra»

veure fotosyoutube75wikiloc75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina