Cova de na Picacento, Avenc des Llac o de s’Aigua Estiulada i cova dels Pastors.

Circular: Si
Temps total empleat:10,08 h
Recorregut total :  11,49 km
Desnivell positiu: 321 m
Altitud màxima: 450
Ràoel máxim: 44 m.
Material utilitzat en total; Cordes 2×40, 1x30m. 1 xapa, 2 cintes,
mosquetons

cueva

Data: 16.2.2019

Boca-rampa N de sa cova de na Picacento
“”Llac” Avenc des Llac o de s’Aigua Estiulada

Cova-avenc de na Picacento

Iniciem el recorregut a l’explanada del monument de Nostra Sra. de la Pau : L’any 1924, l’urbanista i cap d’Obres Públiques Bernat Calvet va cedir 10.000 metres quadrats de terreny en el cim del puig del Caragol de la Serra de Portopi (conegut actualment com Na Burguesa) per construir el monument dedicat a La Nostra Senyora de la Pau. Les obres no es van realitzar, encara que en 1940 es va construir una capella dedicada a l’Immaculat Cor de María.
L’actual configuració prové de l’any 1967, de 22 metres d’altura i forma prismàtica.Recentment s’ha instal·lat una imatge de la Inmaculada Concepción anomenada La nostra Senyora de la Pau. l’escultura data de 1985 i és obra de l’artista d’Artà (Mallorca) Joan Ginard Ferrer, anomenat Sarasate (1915-1990).

L’oratori actual és un rafal obert, amb coberta de formigó armat, amb un absis tancat per parets convergents que acullen l’altar i una imatge de la Immaculada en el centre.

Comencem pujant per l’àmplia pista, que a poc a poc anem guanyant altitud i disfrutant de les meravelloses vistes sobre Palma i la seva badia. Quan duim 2,6 km estarem atents perquè haurem arribat a l’avenc des llac o de s’Aigua Estiulada, que es troba a l’esquerra i a tan sols 5/6 m del camí. Aquest avenc ho farem de tornada l’horabaixa. Continuem per la pista fins a arribar al Coll dels Pastors on girem a l’esquerra, continuant durant uns 200 m, on girarem dreta que en lleugera davallada durant 1,8 km, fins a arribar a un coll on hi ha una esplanada a la dreta. En aquest punt sortim de la pista ( dreta) per anar a cercar un antic camí, que al començament es poc visible, però als pocs metres es torna molt evident. Aquest antic camí està envaït de vegetació, però no resulta cap problema, continuarem durant 1,9 km. Els darrers 300 m ho farem en davallada, direcció a un grapat de pins, lloc on és trobem les tres boques d’aquesta cova.

En altres coves s’han realitzat petites obres de condicionament més complexes per a l’acumulació d’aigua (com en la Cova de S’Aigo Estiulada o en la Cova des Pastors). Algunes mostren també obres de condicionament destinades a facilitar el seu accés o per a obtenir superfícies planes. Són exemples d’això la Cova des Pastors, que presenta escalonaments facilitant el seu accés;

La cova avenc de na Picacento està situada en la zona coneguda com Ses Pedreretes, en la boga entre les finques de Son Boronat i S’Hostalet, en el vessant enfront del Clot de Son Boronat, del qual es troba separada per un torrent, i a uns 60 metres per sobre del mateix.

L’accés es pot realitzar-se per tres boques diferents: una totalment vertical, amb forma de pou, de secció gairebé circular i uns 5 m de diàmetre, la vertical del qual de 25 m desemboca en el sostre d’una gran sala; una altra en forma de rampa de terra, d’incòmode accés, aquesta es la que escollim noltros per descendir, que condueix al lateral N de la sala, es tracta d’una rampa completament coberta de terra, pedres, i restes d’arbres, tot molt inestable; i la tercera, que presenta una àmplia boca, ocupada per vegetació i continuada per una rampa escalonada de 30 m aproximadament, per aquesta sortim grimpant a l’exterior, si hem estat previsors, abans d’entrar aurem deixat una corda de 30 m instal.lada per facilitar després l’ascens cap a l’exterior. La sala principal Aquesta presenta planta allargada, amb unes mesures de 57 m de longitud x 19 m d’amplària al punt màxim i 8 m d’amplària en el mínim. L’altura mitjana de la sala és de 8 m.

La sala té algunes continuacions, però cap aconsegueix recorreguts considerables. Cal destacar la presència, en el lateral N de la sala, d’una curta galeria que recorda pel seu aspecte a les morfologies de conducció, amb una secció circular molt típica

La caverna és atractiva a causa del seu considerable volum, encara que les concrecions litogénicas són escasses. També cal esmentar la important remoció de terres a la qual s’ha vist sotmesa, probablement a causa de l’acció dels antics cercadors de tresors que van ser atrets per les llegendes intens i variat concrecionamiento, en el qual destade tresors àrabs ocults en aquests terrenys.

Info: ENDINS, n.’ 17-18. 1992. Palma.
CAVIDADES DE LA SERRA DE NA BURGUESA.
ZONA 1 : S’HOSTALET

A la tornada i en arribar al Coll des Pastors prenem NE cap a un diposit d’aigua, per davallar per un tirany fins a la cova des Pastors.La boca de la cova de grans dimensions és visible amb el Google Earth i realment acapara tot l’ample de la cavitat que és de tan sols una sala amb un fons d’uns quaranta metres i una amplària de trenta.
La cova des Pastors servi durant molt temps per a aixoplugar-se en ella els pastors amb els seus ramats. Avui en día està equipada amb multitud de vies d’escalada, el temps canvien.

Cova-avenc des Llac o de s’Aigua Estiulada

La Cova des Llac ni tan sols ho és, es tracta d’un gour condicionat ( encimentad ) per a poder recollir major quantitat d’aigua tal com ocorre en la veïnada “Cova des Pastors“.

El nom de “Estiulada”, podria venir de “Estiu” o sigui Aigua Estiulada “aigua d’estiu o per s’estiu”.

Encara que per a descendir aquest primer “pou” pot fer-se sense equip de progressió és recomanable portar-ho ja que la cornisa on haurem de col•locar-nos és estreta i ens pot donar un bon ensurt pel que podem començar la instal•lació en un pi i col•locar un desviador en un altre per a descendir amb seguretat aquest primer tram. Ja en el repeu en la part dreta podem col•locar el primer fraccionament i el segon en el costat esquerre de la mateixa ja que sobre el nostre cap existeix un spit que podem utilitzar per a iniciar el volat que ens diposités a la sala.

En la cota -20, 5m podrem accedir a la segona sala havent de cercar l’entrada a través d’una estreta bretxa (pintat en color vermell el número 36 i envoltat d’un cercle ens obre el camí d’aproximació). Al final de la bretxa s’obre una finestra fantàsticament decorada de formacions on hem d’instal-lar la corda en dos ancoratges naturals per a assegurar el descens per una rampa amb forta inclinació que ens dipositarà en el sòl de la sala. Per a accedir a la part més profunda haurem de destrepar per un petit pocete amb summa cura que no se’ns desprengui cap pedra i ens copegi ja que algunes d’elles es troben soltes, l’únic interès del pou és simplement el d’haver aconseguit la cota -33 m. que és la més profunda de la cavitat coneguda. El més destacable de la sala és la impressionant bugada per la qual hem descendit des de la finestra i que partint del sostre arriba fins nosaltres, una preciosa columna es troba la part més alta de la sala recolzada sobre la bugada i just en aquest lloc un grapat de precioses estalactites que amb formes de llances pengen de sostre, sense oblidar les estalagmites que es desenvolupen sobre la bugada i que algun dia posiblemente també es transformin en boniques columnes, també calen destacar en aquesta sala les formacions botroidales que es troben arran de terra d’aquesta. La cova es troba raonablement activa.

De retorn a la sala de l’entrada podrem acostar-nos al gour que dóna nom a l’antre condicionat per l’home per a poder albergar la major quantitat d’aigua possible també anomenat Llac tal com comentàvem al principi al que sense cap mena d’equipament els homes s’arriscaven a accedir per a poder aconseguir el seu preuat “tresor”, l’aigua, que sobretot en època estival era tan necessària el que obligava els vilatans a arriscar la seva pròpia vida per a aconseguir-la.

En les proximitats del “llac” i fins i tot a l’interior del mateix es troben múltiples fragments de ceràmiques vàries, en el seu moment es trobaren ceràmiques indígenes i romana. (BARCELO, 1998).

Informació de www.mallorcaverde.es
de José Bermejo.

L’activitat s’ens ha fet més llarga de lo previst i acabem de nit. Però com no pot ser d’una altre manera acabam fent unes cervecetes i xandis.

veure fotos
fotos
wikilocyoutube75
Trakc

Morro d’en Pelut pel pas des Forat

Circular: Si
Temps total empleat: 6,29 h
Recorregut total :  9,28 km
Desnivell positiu: 1.062 m
Altitud màxima: 1.319 m

Data: 9.2.2019

Pas des Forat

Morro d’en Pelut pel pas des Forat

Iniciem l’excursió d’avui a la plataforma del funicular (688 m.) que hi ha a la carretera de Sa Calobra (Ma-2141), en una corba cap a la dreta, abans del Coll dels Reis, on podem aparcar. En l’aparcament s’inicia un camí/senda que amb direcció W comença una pujada mitja/forta fita. Al cap d’uns 9’/10’ passem al costat d’un pal metàl•lic de l’estesa elèctrica i 7’ després arribem a una paret de partió amb un portell i a la nostra dreta deixem el  Porxo Esbucat. Seguim pel camí,en uns 10’ travessem el portell amb barrera metàlica i paret de partió de les Cases Velles des Colls. Continuem i passem per davall d’alzina Fumadora, des d’on s’ens obri la fantástica e impresionant cara Nord del Morro d’en Pelut i el puig Major. Proseguim pel camí, creuem el torrent del Gorg dels Diners i continuem fins arribar al cap d’uns 15’ a lha Font Subauma (esquerra). Seguim el camí, ara amb pujada mitja/lleugera i en ½’ vam arribar a una barrera metàl•lica, avui en día tancada en pany, però que es pot pasar per l’esquerra. Ho travessem, als 3’ deixem unes restes d’un tancat/caseta (esquerra). Arribem a un encreuament i hem de seguir a l’esquerra, a la dreta baixem a les cases de Bini, per la pista que ascendeix amb pendent mitjana/lleugera augmentant el pendent a mesura que avancem. Als 10’/11’ arribem a un portell que no traspassem. A escassa distància, abans d’arribar al mateix, veurem un broll, es la font des Corb i una alzina (esquerra), punt en el qual hem d’abandonar la pista i ascendir pel vessant (podem iniciar l’ascens al costat de l’alzina), amb direcció ES dirigint-nos cap a la paret rocosa que conforma la base del Morro d’en Pelut. Al llarg de l’ascens trobarem algunes fites, procurant ascendir mantenint-nos a uns 10/15 metres de la paret de partió que tenim a la nostra dreta. Al cap d’uns 28’/30’ arribarem a la base de la paret rocosa, dirigint-nos cap al lloc on la paret de partió incideix amb la paret rocosa. Travessarem la paret de partió i avançarem amb direcció S vorejant aquesta base rocosa amb pendent fort/molt fort. Passem sobre una rosseguera, el pendent es modera (mitjana) i al cap d’uns 14’/16’ arribem al costat d’una petita paret seca (fita). Continuem vorejant la paret rocosa amb pendent mitjana/forta i al cap de’1 1/2 ascendim per la canal que apareix a la nostra esquerra, àmplia al prinicipi però que aviat s’estreny, superant un resalt rocós..La pujada és forta/molt forta, ascendint grimpant al principi per l’esquerra i en arribar a una espècie de balconet –al cap d’uns 10’– passar a la dreta fent una maniobra aérea i una mica tècnica, per a seguir ascendint per la xemeneia que tenim enfront de nosaltres; després d’uns 6’/7’ arribam al Pas des Forat.

Una vegada travessat el “forat” seguim ascendint amb direcció NE. Al cap d’uns 8’/9’ de pujada ens dirigim cap a la canal de la nostra dreta; progressem per ell i al cap d’uns 5’ vorem el cim del Morro d’en Pelut, 1319 m enfront de nosaltres. Ens dirigirem cap a ell (trobarem alguna fita, però la direcció, NE, és evident) amb pendent fort, progressant sobre roca, arribant en uns 13’/15’ a la basa del cim. La voregem amb direcció N cercant un pas per a ascendir pel mateix al cim. Hem de parar esment en aquest recorregut final doncs hi ha algun tram una mica aeri.

Des del cim del Morro d’en Pelut, 1319 m, descendim amb direcció N, amb forta pendent, vorem fites. Procurarem no allunyarnos de la coma Fosca ( dreta), fins i tot arribar al seu vesant, en el mateix punt per on s’inicia una davallada fins sa coma Fosca. Però noltros no hi baixarem, seguirem, primer per damunt la carena i descendint per anar agafar, mes a l’esquerra, una canal àmplia, on a poc a poc compareixen ses carritxeres, que ens ajudarán en aquest fort desnivell. Així com anem descendint ho farem en direcció NO, fins arribar a una pared seca de partió. Els primer metres descendirem aferrats a sa pared que tendrem a la nostra esquerra, fins arribar a un petit esbeldrec amb una gran roca que ens facilitará pasar a l’altre costat. Ara amb la pared a la dreta anirem descendint direcció a un gran pi. En arribar al seu costat ens allunyarem d’ell per l’esquerra per anar salvant dues marjales i arribar al camí dels Cingles, on agafarem dreta direcció a la font Subauma i finalmente acabar a la plataforma des funicular, on tenim els cotxes.

I com no pot ser d’una altre manera acabam fent unes cervecetes i unes xocolates amb xurros.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

Serra de Llodrà

Circular: Si
Temps total empleat: 4,01 h
Recorregut total :  6,48 km
Desnivell positiu: 252 m
Altitud màxima: 313 m

SERRA DE LLODRA

Data: 2.2.2019

Puig de sa Cabana. Oratori Sagrat Cor de Jesús

Serra de Llodrà

Avui sortim de la nostra zona de confort que es la Serra de Tramuntana i ens dirigim cap al llevant de Mallorca, concretament a Manacor, per fer la serralada de Llodrà, que compren, el Puig de s’Ermita o de Sant Llúcia (206 m), la penya des Corb (220 m), el puig de Llodrà (300 m), la roca des Castellet (280 m), i Puig de sa Cabana (323 m) amb l’oratori del Cor de Jesús al seu cim.

Arribats a Manacor, prenem cap a la ronda des Port, fins a la rotonda de la Ma-4015, seguim fins a arribar al km-8, a la cantonada amb el museu i prenem (dreta) pel camí de sa Roca, arribem a sa la pedrera de Sa Roca, prenem dreta i una altra vegada dreta per sortir al camí de son Coletes, i a dos-cents metre arribem al Cementiri son Coletes, on podrem deixar els cotxes al seu ampli aparcament.

Prosseguim caminant direcció NW durant 300 m, on agafem esquerra ( marques vermelles) el camí asfaltat de s’Ermita que s’enfila cap a dalt del Puig de Santa Llúcia (206 m) on, després de superar unes escales, trobem l’Ermita que es coneix de diferents maneres ermita del Puig de Santa Llúcia, del Frare Oleza i de la Mare de Déu del Roser, que va ser fundada per una petita comunitat d’ermitans al segle XVII per retre-li culte a la Mare de Déu del Roser o La nostra Senyora del Rosari, però va quedar abandonada en poc temps, en 1960 passa a ser propietat de la comunitat dels Pares Dominics de Manacor.

L’estil de l’ermita és modern de 1916 a 1961 però l’interior té arc de diafragma amb el primer gòtic Illenc. De fet en 1275 l’ermita ja existia seria (per tant un gòtic primitiu) a la reixa de l’entrada es veuen la creu Dominica i l’escut de Catalunya, Mallorca, Aragó i València l’escut de l’entrada correspon a l’escut de l’ordre dominica de la providència d’Aragó què és on pertany la de Mallorca. En el seu interior trobem com retaule un gran crist crucificat i en els laterals com capelles diferents sants en rajoles pintades. Encara queden restes de la primitiva ermita del segle XVII. També una gran creu.

Un cop visitat l’entorn, tornem enrere fins a arribar a una intersecció, que abans hem passat per davant, i prenem dreta, deixant l’asfalt, per una pista de terra, amb lleugera pujada, seguidament traspassem una barrera metàl•lica i després l’abandonem per l’esquerra per pujar a dalt del turonet on hi ha un camp de tir al plat, avui en dia totalment abandonat, on encara es veuen centenars i centenars de restes de cartutxos i el que queda de l’instal•lació. Ara iniciem pel costat dreta una petita davallada i creuem una paret esbucada, per a després amb mitja pujada arribar a dalt del puig de s’Ermita on hi ha una casa en construcció, pasem pel seu costat esquerra, on continua un tirany sempre direcció sud-est. que ja no abandonarem en tota sa ruta. La pròxima aturada el cim del puig de Llodrà, amb 300 metres d’altitud i coronat pel clàssic vèrtex geodèsic. Llodrà apareix a la Remembrança de Nunyo Sanç (~1242) sota la forma Lodran amb una extensió de catorze jovades. Una de les propostes etimològiques efectuades és que es tracta d’un antropònim d’origen germànic, com per exemple Leuthramn. De ser així ens trobaríem amb un cas semblant al de Tomir. Feim la foto i continuam en la mateixa direcció.

Ara toca davallar fins al coll del Vent, limitat per una paret de partió. A la dreta i fermat a la reixa podem veure un cartell casolà que ens indica la direcció NE a seguir cap a l’oratori. Ens envia direcció NE, cap al coll del Castellet, on hi ha un botador. Arribem al peu de sa Roca des Castellet (289 m), tot duna iniciem una curta grimpada per situar-nos al seu cim. Un lloc carregat de misteris, el primer que trobarem un recipient amb un pergamí o logbook en el seu interior, utilitzat en el joc de recerca de tresors conegut com a Geocaching. També gràcies a les rondalles de mossèn Alcover, especialment la que es titula Sa Roca des Castellet i l’encantament que hi ha. Idò si voleu saber de què es tracte, aquí teniu el comte;

Sabeu com és que hi ha tal penyalàs ( sa Roca des Castellet) a sa cucuia d’aquest pujol? La gent diu que va esser que una vegada un gegant passava per allà, i es va sentir cosa dins una sabata. La se treu, i va esser un macolí que li era entrat caminant caminant. Tomba sa sabata, es macolí cau i ell segueix sa seua via. Aquell macolí va esser sa roca des Castellet. Baix d’aquesta roca hi ha un encantament, segons conten. Vet aquí el que diuen que s’ha de fer per treure’l, per si un cas vos ne vénen ganes. Per treure aquest encantament ha d’esser el Divendres Sant a vespre quan sa processó roda. Es qui el vulga treure, hi ha d’anar tot sol, i se n’ha de dur tres llesques de pa beneït. S’ha d’ajeure d’esquena su baix de sa roca, amb una d’aquelles llesques an es peus, una damunt els pits i s’altra damunt sa boca. I no ha d’estar retirat, ni s’ha de retgirar gota, per coses que vegi. Són molts qui han provat d’anar-hi, però los és entrada tal por, ja pes camí, que han hagut de tornar arrere. N’hi ha haguts que han arribat a sa roca, però quan s’hagueren d’ajeure, es coratge no los bastà, i ho donaren a ses cames. Si un s’hi ajagués amb aquelles llesques, així com hem dit, i no se retgiràs gens, conten que de davall sa roca sortiria una serpetota com un espigó d’arada, i vénguen bones verducades i bons siulos. Si aquell no es mogués ni es retgiràs, ella s’hi acostaria: li pendria sa llesca de dalt es peus, la s’engoliria i tornaria grossa com una biga de tafona. Llavó sí que en pegaria, de verducades i siulos. Si aquell encara no es mogués ni se retgiràs, ella s’hi acostaria de bell fresc, li pendria sa llesca de dalt es pits, la s’engoliria i tornaria com un uró2 de gruixada. Llavò sí que ho serien ferestes ses verducades i esglaiadors es siulos. Si aquell encara no se mogués ni se retgiràs gens, aleshores ella li pendria sa llesca de dalt sa boca, la s’engoliria, tornaria com una torre de molí de vent, faria un tro des més esquerdats, que el sentirien d’una hora al redó, i sa serpetassa esclataria en dobles de vint i es caramull faria tant de comú com ella. Es conta que n’hi ha haguts que fins a sa primera i sa segona llesca no se retgiraren, però llavò es coratge los mancà, sa por los se va fer seus, i sa serpetota pegà crit: -M’has redoblat s’encantament, ja seràs pobre tota la vida. I s’enfonyà davall sa roca, esperant que n’hi vaja un altre de més acorat. Això de ses Rondalles enganxen…. Seguim amb lo nostro, que ja ens em desviat massa.”

Baixam del Castellet i ens dirigim a la reixa, on trobarem un magnífic botador. Passada la tanca, el tirany avança en sentit ascendent cap al puig de sa Cabana i l’oratori del Cor de Jesús. Un cop superada una segona tanca, remuntarem una zona plena de pedres que sembla que foren deixades aquí per a la construcció de l’oratori. “Segons paraules del mateix mossèn Alcover, a finals del segle XIX es volgué aixecar damunt el puig de sa Cabana un petit santuari dedicat al Sagrat Cor de Jesús. Els promotors foren els preveres Miquel Parera i Jaume Bosch, que aconseguiren que el propietari de la muntanya cedís el cim a l’església. El 1880 s’hi construí una petita capella, però aviat fou substituïda per una altra de més cabuda. Això dugué els promotors a plantejar la construcció d’un temple de grans dimensions. Es posaren en contacte amb l’arquitecte Bartomeu Ferrà, qui féu l’esbós d’un edifici inspirat en el templet del quadre de Rafael L’Esposori de la Mare de Déu. Les obres començaren, però aviat s’abandonaren; els doblers s’hagueren de destinar a l’edificació del nou temple parroquial de Manacor. A principis del segle XX, s’intentà -sense èxit- continuar les obres.”

La tornada la feim tornant enrere fins a sa Roca des Castellet que deixarem a la nostra dreta que en lleugera davallada arribarem a una intersecció, que abans hem passat per davant, on agafarem dreta també en lleugera davallada.

Al final del tirany ens trobarem amb el camí barrat per una barrera metàl•lica i un caramull de roques, envoltada amb fil ferro i que pareix no té sortida… noltros ho varem intentar per la dreta i no és possible. S’ha de fer per l’esquerra de sa barrera superant sa paret prosseguint uns pocs metres fins a trobar una marca vermella i uns blocs que ens ajudaran a pujar novament damunt sa paret i botar al camí ample. Prenem dreta per tot duna girar esquerra en lleugera davallada, continuant per un ample camí que ens durà pel mig de la gran pedrera “Sa Roca” i novament fins al cementiri, on tenim els cotxes.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

Salt d’en Moixina

Circular: Si
Temps total empleat: 6,53 h
Recorregut total :  3,7 km
Desnivell positiu: 129 m
Altitud màxima: 176 m

Ràpel màxim: 50 m

Data: 27.1.2019

Iniciem la ruta d’avui a l’aparcament del refugi de Muleta, al costat del far des Cap Gros. Prenem sud-oest ( dreta), deixant el GR a l’esquerra, per un camí que davalla que continua paral•lel a la costa. Més endavant entrem en un pinar, ara continuant per un antic camí molt definit, encara que després quasi es perd, però no tendrem cap dificultat perquè el tirany està ben definit i amb marques.

Passarem per un comellar i tot seguit s’inicia un corriol que puja entre roques. Creuem una paret seca, passem per la punta rocosa d’en Canet i poc després, assolim la Punta de Sóller, un extraordinari mirador natural al capdamunt del penya-segat que cau vertical a la mar i des d’on podem veure l’impressionant costa de Deià, sa Foradada i al final de tot el Cap de Tramuntana i el Puig de na Popia de l’illa de sa Dragonera.

Seguim pel tirany cap a l’est baixant per un escarpat tram de roques on ens hem d’ajudar amb les mans, que ens situa al tàlveg del torrent des Salt d’en Moixina. Continuem pel tàlveg (dreta), passem per un bassol amb aigua, i tot seguit ens situem a la capçalera del Salt d’en Moixina. Un espectacular salt de 95 m, fraccionat amb tres trams diferenciats, un primer de 50 m, que ens deixa a una zona molt pedregosa i on hi cabem tots. Ens posem a la recerca de la placa per poder fer el segon ràpel de 15 m, la trobem ( dreta) però la donem per inútil perquè està totalment rovellada, a causa de la salinitat de l’aigua de la mar, i no sabem com es troba el pern. Muntem una reunió a la roca i rapelam fins a la segona placa que està igual o pitjor que l’anterior, i que tampoc utilitzem.

El retorn ho feim escalant, amb l’ajuda de la corda i altra material, pel mateix lloc de baixada, ja que la roca té bons agafatais i és molt rugosa.
Després d’esser tots a dalt, encara n’hi ha un que torna a davallar de cara… ( ràpel invers)
És hora de dinar i descansar. Per després acabar fent unes cervesetes al refugi de Muleta.
Una jornada curta pero intensa.

veure fotosyoutube75
fotos
wikiloc
Trakc

Cova des Puig del Rei

Circular: Si
Temps total empleat: 4,15 h
Recorregut total :  4,2 km
Desnivell positiu: 284 m
Altitud màxima: 186 m

Data: 19.1.2019

Cova des Puig del Rei


Cova des Puig del Rei

Avui comencem a un lloc carregat d’ història, a la capella de la Pedra Sagrada. Situada en el coll de sa Batalla ( avui endia ocupat per l’autopistai una depuradora), a la falda del Puig de sa Ginesta de 186 m, enfront del Puig d’en Saragossa de 188 m

Va ser construïda en 1929, per a commemorar el VII Centenari de la conquesta de Mallorca.

Es tracta d’un edifici que imita els models marcats per les esglésies de repoblació. Consisteix en una sola nau, de planta rectangular rematada per un absis semicircular. En el fons de l’absis es localitza l’altar i la pedra sagrada. La façana principal està formada per un pedestal sobre el qual s’alcen tres columnes a cada costat, amb capitells decorats per motius vegetals, que imiten capitells romànics. Sobre aquests, arrenquen tres arcs. En el seu interior es troba una roca que, segons una llegenda, va ser utilitzada com a altar improvisat per a celebrar allí la primera missa en terra pròpiament mallorquina després del desembarcament. No obstant això, aquesta localització no coincideix amb la narrada en la Crònica Real, ja que en ella es compta com les tropes cristianes van assistir en el matí del 12 de setembre de 1229 a una missa celebrada en la tenda de campanya real abans de la batalla. La contesa va tenir per escenari el Puig de sa Ginesta, el Puig de Saragossa i el serral que els uneix a tots dos i que, des de llavors, es denomina és Coll de sa Batalla, per la qual cosa segons aquestes dades, en el lloc on avui se situa la capella no va poder realitzar-se la missa, per trobar-se encara en poder de les tropes islàmiques.

Recordem;

Entre el 4 i el 5 de setembre del 1229, l’exèrcit de Jaume I, salpa de Salou, Tarragona i Cambrils a bord de cent cinquanta vaixells. El 10 de setembre de 1229 les tropes catalanes desembarcaven a la platja de Santa Ponça. Era l’inici de la conquesta del regne de Mallorca (1229-1231),

Els esperen a l’illa vint mil soldats sarraïns, que no poden aturar els invasors a la batalla de Portopí ni evitar que es plantin a les portes de la capital, Madina Mayurqa. Durant la batalla de Portopí, el Rei Jaume I volia avançar amb les seves tropes per escometre l’enemic, però en veure que cap dels seus nobles el seguia i que alguns fins i tot donaven mitja volta el rei va exclamar la frase “Vergonya, cavallers, vergonya!”. Aquesta frase ha passat a la història com una de les seves sentències més cèlebres, que denota el caràcter temperamental del rei de tal sols 21 anys.

Després d’un setge de tres mesos i mig de durada, els catalans entren a la ciutat el 31 de desembre. La conquesta de l’illa acaba l’abril del 1231.

Bé idò, com ja sabem qui som i d’on venim, ara només ens queda saber on anem, avui a la recerca de la cova des Puig del Rei.

Comencem a caminar direcció E cap a una paret de partió mig esbucada i passem per davall una línia d’alta tensió. Als pocs metres passem per davant un antic forn, continúem, mateixa direcció E, per un tirany poc o gens definit, que molt a poc a poc ens enfila pel coster esquerra, deixant a baix nostra unes cases (dreta), continuem sense pujar massa  fins a arribar a on s’aclareix el bosc i comence una paret de partió. Ens enfilem cap amunt pel costat esquerre de la paret que ens servirà de guia fins assolir el Puig de sa Ginesta de 186 m.

En arribar a dalt veurem  un tancat de reixa que ens separa de la pedrera des Biscaïns, que té menjada mitja muntanya. Ara es tracta de continuar junt a la paret, per aquesta amplia cresta fins assolir el cim del Puig del Rei. En arribar al cim veim que està coronat per una antiga caseta i una vella antena, caiguda.

En aquest punt i conflueixen tres parets de partió. Sa que ens interessa és la que davalla cap al Sud ( Palma Nova, Magalluf, Punta Ballena, on hi ha es trui), davallarem per la dreta de la paret fins a la cota 167 m, on sa troba la cova. La boca no és fàcil de trobar, està dins a una gran mata i coberta de vegetació, ens pot servir de referència tres pins no gaire grans que té al costar, els cuals están plens de bosses de procesionaria.

Una vegada localitzada entrem a la boca o primera sala coberta i ja veim l’obertura o gatera per on em de passar. Si lo teu són ses gateres estretes, aquesta cova és sa teva… Ah.. i no oblidis dur granota, imprescindible si no vols quedar rebosat de pols  com una croqueta.

La descripció está trecta de la web  d’en José Bermejo,  http://www.mallorcaverde.es/COVA-DES-PUIG-DEL-REI.htm i que vos detall a continuació:

Descripció:

Sala de S’Entrada (Sala de la Entrada).

Una vez en el interior nos encontramos en una sala alveolar de colapso, siendo esta la de mayor desarrollo de la cueva con

unas dimensiones de 5 x 12 x 2,5 m. La sala, tal como se mencionó con anterioridad, fue acondicionada en tiempos

modernos. Los procesos reconstructivos que tanto abundan en otras zonas de la cueva en este lugar son prácticamente inexistentes

Galeria Baixa (Galería Baja).

Galería con forma de “L” de 2 x 8 m de techo bajo que va estrechándose hasta hacerse intransitable en la zona final. Parca

en formaciones es posible que fuera utilizada como lugar de enterramiento ya que en su lecho abundan restos de romero y otras plantas aromáticas.

Rampa de Sa Ceràmica (Rampa de la Cerámica).

Se trata de una rampa de aproximadamente 30 % de inclinación que conecta la Sala de S’Entrada con las galerías inferiores (

figura 6C ). Está compuesta por la acumulación de piedras y restos cerámicos arrojados desde la Sala de S’Entrada cuando

ésta fue acondicionada y, de hecho, el acceso tuvo que ser desobstruido.

En este lugar se ha encontrado cerámica prehistórica, árabe y otras de origen más moderno ( figura 5 A,D ). También se han

encontrado algunas herramientas líticas conseguidas en el litoral ( figura 5B ) así como las conchas de varias Gibbula,

moluscos gasterópodos de la familia Trichidae ( figura 5C ).

Pas de Sa Pols (Paso del polvo).

En la parte más profunda de la Rampa de Sa Cerámica y por el lado sur se encuentra esta sufrida y polvorienta “gatera” de 4

m de longitud, que en algunos lugares de la misma no alcanza los 0,40 m de altura y que da continuidad a la cueva conectando con la Sala de ses Estalactites.

Sala de Ses Estalactites (Sala de las Estalactitas).

El encontrar esta sala de 5,5 x 6, 5 x 2,5 m con orientación N-S fue una verdadera sorpresa, ya que no esperábamos que la

cueva tuviera continuidad debido a que no aparecía en la topografía existente.

La presencia de dos estalactitas de aproximadamente un metro de longitud colocadas en el suelo una junto a la otra en la

entrada de esta sala que, aunque no está exenta de procesos reconstructivos, carece de esta variedad de espeleotemas, nos

permitía albergar la esperanza de que la cueva aumentara su desarrollo.

Saleta dets Ossos

Nada más entrar en la Sala de ses Estalactites, en lado derecho un estrecho agujero nos permite descender a esta pequeña

sala de 3 x 4 m carente de mayor interés si no fuera por los huesos encontrados de posiblemente un ejemplar caprino que

llego a este lugar y del que no pudo salir.

Sala dets Forats (Sala de los Agujeros).

Al fondo de la Sala de Ses Estalactites, en el lado derecho otro estrecho agujero nos permite descender a la Sala dets Forats.

Se trata de una sala con orientación N-S, y dimensiones 3 x 5 x 2 m.

Nos encontramos en una zona de la cueva donde los procesos reconstructivos comienzan a ser abundantes.

Desde esta sala se puede acceder al resto de la cueva bien por el Pas Llarg (Paso Largo) o por el Pas de Sa Finestra (Paso

de la ventana).

El primero de ellos se encuentra en la parte inferior izquierda de la sala y consiste en una gatera de 8 m de longitud. La

extrema dureza del lecho, la presencia de formaciones de escasa altura y las limitaciones de movimiento, hacen de este paso un calvario a evitar.

El segundo de ellos se encuentra en la parte derecha de la sala y consiste en una gatera algo elevada, de más de 2,0 m de

longitud y escasa altura, custodiado por algunas finas columnas, que comunica con la Sala de S’Estalagmita Trencada.

Sala de s’Estalagmita Trencada (Sala de la Estalagmita Rota).

Una vez superado el Pas de sa Finestra nos adentramos en una de las salas de mayor desarrollo ( figura 7 ) de la cueva, con

unas dimensiones de 5 x 7 x 2 m y con orientación NE-SE. En esta sala los procesos reconstructivos son abundantes, y han

dado lugar a un “bosque” de estalagmita.

En la zona noroeste de la sala destaca la existencia de un sumidero.

Sala des Gour Cremat (Sala del Gour Quemado).

Tras superar un pequeño paso en el que se hace patente la alteración humana ya se observar una formación cortada y tras

un breve destrepe nos encontramos en la Sala des Gour Cremat.

Se trata de una sala de orientación N-S, de dimensiones 3,5 x 6,5 x 2 m, llamada así debido al gour que alberga en la zona

SO y que en parte se ocultaba tras unas formaciones que fueron seccionadas. En el interior del gour aún se encuentran

trozos de los fragmentos rocosos picados así como restos de una hoguera y trozos de carbón.

Destaca la existencia de algunas excéntricas de incuestionable belleza y, en su pared oeste, una pequeña oquedad en la que

se pueden observar por debajo los bloques de yeso de la Sala des Guix .

Sala des Guix (Sala del Yeso).

Sala de 4,5 x 2,5 x 2,5 m. Grata sorpresa fue para nosotros el encontrar un bloque de guix (yeso) de considerable tamaño sin

recubrimiento cálcico aislado en el centro de la sala en el que se pueden apreciar dos toberas trasversalmente cortadas (

figura 6A ) y que la dio nombre. Posiblemente se trate de los restos de un bloque mucho mayor que tras un proceso disolutivo

pudo ser el causante de la formación de la sala.

Sala des Plat (Sala del Plato).

Esta sala de 2,5 x 3 x 1 m alberga en su interior un gran número de espeleotemas entre ellos un gour que ocupa gran parte

de la planta donde aún se puede observar un pequeño plato. El acceso a la sala se puede hacer a través de una pequeña

ventana desde las Sala des Guix y desde la Sala de Sa Copa.

Sala de Sa Copa (Sala de la Copa).

Situada en la zona más alejada, sobre la Sala des Guix, se puede acceder a ella desde dicha sala o bien desde la Sala des

Plat. Sus dimensiones son 3 x 4 m. Un fragmento de columna con forma de copa encontrado en ella dio origen a su nombre.

Destacan los colores rosas, verdes y grises de su techo, debido a los afloramientos de la roca madre (carniolas y dolomías)

en las que se ha desarrollado la cavidad.

Sala de s’Escletxa (Sala de la Grieta).

La salida hacia el exterior se puede hacer a través de esta sala de 4,5 x 6 m tomando como punto de partida la zona NE de la

Sala des Guix. La sala se caracteriza principalmente por una grieta central de más de 4 m de longitud desde cuyo interior se

puede acceder al sufrido Pas Llarg.

veure fotosyoutube75
fotos
wikiloc
Trakc

Pas de sa Cova

Circular: Si
Temps total empleat: 7,26 h
Recorregut total :  12,100 km
Desnivell positiu: 692 m
Altitud màxima: 907 m

Data: 12.1.2019

Torre de sa Mola de Tuent


Pas de sa Cova – pas d’en Miquel – pas des Petit Pí – pas des Robust Marge – Mirador de na Torta.

Iniciam la ruta al carrer Xesc Forteza de la urbanització de s’Arxiduc, Valldemossa, al portell que dóna pas a la finca pública de Son Moragues pel camí dels cairats o de na Rupit.

Iniciam la ruta al carrer Xesc Forteza de la urbanització de s’Arxiduc, Valldemossa, al portell que dóna pas a la finca pública de Son Moragues pel camí dels cairats o de na Rupit.

Passarem per dues barreres metàl•liques per després deixar a la dreta un camí que duu a les cases de sa Coma, tot seguit passem per les restes de la caseta de la font de na Ropit. L’aigua d’aquesta font, en temps del rei Sanç, ja tenia fama de ser medicinal.
Quan duim 1,9 km, arribem a una corba de 90º cap a la dreta, aquí deixam el camí per una altra que segueix recta. Ens topam amb una paret mitgera, la qual travessam i començam a pujar cap a l’esquerra, cap als Cairats.

A poc a poc anam guanyant altura per una coma que presenta una pujada gradual, sense complicacions.

En pocs minuts arribem a la petita balma que dóna nom al pas, tot seguit arribem al pas de sa Cova que superem amb una petita grimpada.

Trobarem instal•lat a la roca, una placa identificativa del Govern de les Illes, semble relacionat amb el Pla General de Defensa contra Incendis Forestals, que amb mal gust, i amb el sobrant de l’epoxi ( resina grisa) s’ha grabat les inicials “P.J.” segurament del personatge instal•lador que ha volgut quedar “immortalitzat”.

En arribar a la part planera, conegut com es Pla des Cairats , un altiplà en aquest accidentat, vessant, girem Nord ( dreta) direcció a un pinar, per tot seguit iniciar (esquerra) una dura pujada per un terreny càrstic, amb la finalitat de fer cim al Puig dels Boixos de 907 m. Ho podríem fer per dins la torrentera, que és per on et duen ses fites, però avui farem per la seva dreta per caminar per les restes d’un antic camí de muntanya. Aquest camí està quasi desaparegut i només en trobem petits trams.
Després d’aquesta dura pujada assolim el com del Puig dels Boixos de 907.

Fà vent gelat, així que no ens enredam, fem sa foto i comencem a davallar per enllaçar amb el camí de s’Arxiduc, girem esquerra, fins a arribar al pla de ses Aritges, on tornem a girar esquerra pel camí de ses Fontanelles.
Un bell camí que passa per sa bassa de ses Fontanelles i el mirador de ses Basses, des d’on es domina la vall de Valldemossa.
En arribar a un encreuament de camins i el de l’esquerra amb un cartell que indica cap a Valldemossa, noltros seguim recte fins al Mirador de Son Gual, també anomenat de sa Regata de les Onze.
Seguim davallant i arribem al pas d’en Miquel. Aquest pas deu duu el nom del roter del pla des Pouet, Miquel Colom Estrades? (Possessions, camins i paisatges de l’Arxiduc, 2015).
Prosseguim davallant fins al Pla des Pouet, amb la seva característica cisterna al centre, 687 m d’altitud. Prenem direcció SW, per davant una barraca utilitzada per guardar estris de feina. Continuem pel camí de la dreta amb na Torta a la nostra esquerra. Passarem per davant un coll de tords, on després el camí desapareix i es converteix amb un tirany quasi imperceptible, ens serviran unes petites marques vermelles i alguna fita. Passarem just devora una sitja ( esquerra), continuem i passem per la desviació als penya-segats que baixa al pas des Robust Marge, a 654 m d’altitud, però que no agafem ara, sinó que serà de tornada. Continuem fins a arribar a unes roques llises i planeres on s’inicia una lleugera davallada i a poc a poc ens anem acosta’n al penya-segat fins a arribar a l’inici del pas des Petit Pi, a 676 m d’altitud, on enduim una sorpresa perquè està equipat amb un passamà de corda i la rampa té uns escalons picats que faciliten enormement el seu pas. Tot seguit trobem una escala amb graons de pedra que seguim, aquest petit tirany volteja el murallo i ens acosta fins al pas des Robust Marge. En aquest punt podriem continuar davallant per un fort pendent i arribar a la cova de ses Dues Boques, però avui no toca, així que iniciem l’ascens pel pas des Robust Marge que ens situa a la part alta del penya-segat, i per on acabam de passar fa una estona. Continuem (dreta) direcció Sud/Sud-oest cap al mirador de na Torta 668 m, dit així a causa “d’una vella alzina que un temps allà hi havia i que diuen era torta”.
El mirador ha estat recentment reformat i s’hi ha instal•lat un gruixut cable d’acer que aguanta una enorme roca que cau plomada a la finca de baix i que segurament s’enduria part del mirador.
Continuem pel camí de na Torta, una còmoda pista, fins a arribar al portell d’entrada al Pla des Pouet,a 687 m d’altitud. Quasi al final passem per la barrera amb la caseta des guarda, que sabia que passaríem perquè uns dies abans la nostra Associació els havia demanat permís. Continuem sense problema fins a arribar al carrer de les Oliveres, a Valldemossa, i ja per asfalt fins al punt de partida.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

Serra de Galdent

Circular: Si
Temps total empleat: 3,30
Recorregut total :  8,68
Desnivell positiu: 302 m
Altitud màxima: 420 m

SERRA DE GALDENT

Data: 5.1.2019

Puig de ses Bruixes

Serra de Galdent

Ens acostam fins a LLucmajor i d’aquí agafem la Ctra. Ma-5010 ( LLucmajor-Algaida), en arribar al Km 2,200, abandonem aquesta Ctra. i agafem el camí asfaltat de Son Saleta, on ja podem veure el nostre objectiu de la serra de Galdent. Continuarem fins al seu final, on arriba el Camí de Ferrutxelles ( esquerra i que no agafem), amb el Puig de s’Escolà a la nostra dreta. Noltros continuem recte pel camí que ve d’Algaida, Son Roig i s’Heretat, durant uns 50 m, i on podem aparcar el cotxe a sa vorera d’un alzinar, enfront de sa síquia de Randa.

Al poc de caminar passem per davant (dreta) les restes d’una antiga cimentera. Durant el camí podem veure a la Nostra esquerra el vessant SE del Puig de ses Bruixes

A 250 m d’ençà que’m deixant el cotxe, abandonem el camí, per agafar (esquerra) un tirany ben definit que ens portarà fins al Puig de ses Bruixes. Aquest tirany s’endinsa dins sa garriga ben espessa, en traspassar sa paret de partió dels termes d’Algaida i Llucmajor girarem S(esquerra), que en curta pujada ens situarà a dalt de la serralada, en arribar, agafem esquerra per la cresta fins a arribar al capdamunt del puig de ses Bruixes de 355 m. El seu cim és un autèntic mirador de 360° sobre el pla de migjorn, on val la pena quedar-s’hi una bona estona per gaudir de l’espectacle. També hi trobarem un petit betlem, un ancoratge químic per rapelar la cara més vertical i una petit mandala gravat a sa roca.

La llegenda explica que el nom d’aquesta muntanya procedeix de les bruixes que habitaven en unes coves properes. Quan els carros circulaven als peus d’aquesta muntanya, els muls tenien gran dificultat per estirar-los, ja que les bruixes pujaven damunt els muls sense que les veiessin vistes i amb prou feines podien estirar. Els habitants d’aquest indret n’informaren el rei Jaume I el fet, el qual es va dirigir cap al puig de ses Bruixes amb dos capellans i un escolà. Es va enfilar amb la carrossa fins al pic i hi va plantar una creu. L’escolà, mentrestant, mort de por, es va situar en una muntanya veïna, que per això es diu el puig de s’Escolà. Des d’aleshores les bruixes no hi han tornat a aparèixer. (Llucmajor. Senderisme 08).”

Estem situats a l’extrem E de la serra de Galdent, una carena formada pel Puig de ses Bruixes o de na Santjoana o Puig Agut de 355 m, el Puig d’en Claret o d’en Rectoria de 378 m i el més gran Puig de Galdent o de son Roig de 420 m. Suposem que tenen tants de noms perquè fan partió de dos Termes Municipals i cadascu l’anomena diferent, i per la gran varietat de llegendes de la zona.

Ens posem en marxa per la carena que a poc a poc es va eixamplant. Travessam una sèrie de tancats de paret de pedra en sec.
Uns metres abans d’arribar al cim d’enmig el d’en Claret, ens desviarem a l’esquerra en lleugera davallada ( sempre per tirany definit) per arribar a la bretxa coneguda com a Potada des Gegant.

Conta la llegenda que:

” va esser un gegant, que capllevava per allà, la duia molt d’un altre gegant de Cabrera.

Un dia s’apedregaven i se tiraven unes rocasses com un parei de carros envelats. Una d’elles va caure dins Son Julià i encara hi és, que fa feredat, de grossa. L’homo, com la tirava, féu tal estrai, que pega resquillada, sopega, i amb so dit petit d’es peu fér an aquella cresta: en botí un talabant ferest i quedà aquella osca, que per això se diu sa sopegada d’es gegant.

(Rondaies Mallorquines, T. XXIV, p. 64)”

Continuen la ruta que passa per damunt la pedrera de Galdent on avui en dia hi ha un famós restaurant. El darrer tram, abans d’assolir el cim, és de mitja-forTa pendent, primer arribem a un esplèndid mirador des d’on podem veure tot Palma. Continuem uns metres mes i arribem al cim del Puig de Galdent de 420 m.

Per davallar del cim tenim dues opcions i les dues acabem al mateix punt. Una agafa un tirany que s’inicia més al N, i l’altre que agafem s’inicia més al NE. Tornarem passar per la bretxa “Potada des Gegant” fins a arribar a l’encreuament del Puig d’en Claret, un puig quasi sense vistes per exuberant vegetació, on agafarem un altre tirany que en llarga davallada ens porta per dins un espès bosc d’ullastres, pins i carritxeres, fins a enllaçar amb el mateix camí del principi, el que ve d’Algaida, son Roig i s’Heretat. I d’aquí fins al cotxe.

En acabar, i per celebrar l’inici de temporada, ( avui va de gegants, bruixes, fades i dimonis) acabem a Cal Dimoni a menjar botifarrons i llengonisa torrats, caragols i fins i tot unes sopes mallorquines. No hem pogut començar millor.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina