Es Rutló des Massanella

 

Es-Rutló-des-Massanella-(32Data: 14/01/2017

Tiempo total de la ruta: 6 h.
Distancia total recorrida: 13,200km.
Altitud mínima: 169 m.
Altitud máxima: 813 m. (track 791 m)
Desnivel Positivo: 679 m. ( por dentro del encinar, después del desvío 550 m.)

 

 

icono empleo manos

Es Rutló des Massanella

 

Un rutló és una pedra de forma tronco-cònica, que s’emprava antigament a les tafones per esclafar les olives i treure’n l’oli. Rutlons de majors dimensions s’empraven per aplanar els camins o els trespols de les eres.

Un dia raro, fa de tot, fred, un intent de calabruix, calor quan surt el sol, vent, ennigulat… així i tot comecem a les cases de Massanella, pasem per la caseta del guarda i paguem el quatre euros,

Continuem caminant pel cami de Massanella i Mancor direcció a ses cases de Can Bajoca, acompanyats per sementers conreats, oliveres i pel torrent del Corral Falç que davalla per la nostra esquerra.

La propera aturada a la Coma des Mart on sa trobem les cases de Can Bajoca de dues plantes que fou importatn centre agrícola ja que disposava de tafona propia.

Proseguim pel camí que a poc a poc va augmentant el desnivell. L’entorn canvia per donar pas a un lloc d’abruptes costers rocosos, es la zona de la barrancada, format per la Serra Mitjana a la nostra esquerra i pels estreps sud.occidentals del Puig de sa Fita (880 m), a la nostra dreta, aquesta com a continuació de la part mes abrupte i rocós del Puig de n’Alí (1.020 m) i al costat el cingle de la Tafarra ( 740 m).

Arribarem a la part mes engorxada anomanada l’Arreplegada, que rep el nomb perquè era el millor lloc per replegar el bestiar.

El camí prosegueix pujant direcció a la Caseta des Bosc, però abans pasarem per devant es Porxo des Porcs ( dreta), suposadament on es guardavan els animals després de haver-los replegat.

Després podem veure a la nostra esquerra un impresionant cami empedrat que surt des de dins mateix del torrent, que de tornada hi pasarem.

Tot seguit arriben a la Caseta de Bosc, una preciosa i ben conservada casa, amb forn de pa i cisterna al seu costat. Al darrera poden veura sa casa de Es Castellot. Feim una aturada per beure i menjar alguna cosa.

Seguim endevant, ara pel cami que puja en dirección NE ( dreta) per la coma des Bosc de Massanella. Aviat pasarem per una torrentera que ve de sa coma Gran, després deixarem a la nostra esquerra un primer camí o pista, i després ens sortirem del camí des Bosc per l’esquerra, hi hi ha fites, per comenzar a pujar per dins un alzinar, primer diorecciío O per després agafar N,

Ens hem de fixar bé perqué aviat veuren entre les branques de les alzines el gran penyal de Es Rutló. Durant la pujada anirem pasant per diferentes sitges. Una zona que antigament devia tenir gran activitat carbonera, de fet una mica mes al N a la zona coneguda como l’Aladarnar hi ha un cami enpedrat que feia el recorregut però avui endía está quasi deseperagut.

L’escalada final al cim la hem de fer per darrera N, per aixó proseguim en forta pujada pen dins l’alzinar per arribar a un coll.

Ja ens trobem a la falta del muralló a la nostra esquerra, enfront el coll. Iniciem l’escalada per enmig, es tracta d’una primera grimpada seNse dificultats, excepte a la davallada si la roca está banyada. Superada la primera grimpada ens sitúem en el colladet amb impresionants vistes. Ara seguim escalant i amb una petita grimpada ens situarem a dalt de tot (813 m), La panoramica és espectacular i privilegiada damunt el comellar des Bosc i al front total la carena del Puig de sa Fita (894m) fins el Puig de n’Alí (1.038 m.), a l’esquerra continuant  la crestaria penya-segada de sa Carena des Bosc. A l’altre costat el Puig des Castellot des Rafal ( 903m), a l’esquerra tenim el coster del Puig de ses Bassetes i el mes gran el Puig de Massanella (1.352 m)

La tornanada la feim pel mateix lloc de pujada, fins a la Caseta des Bosc. Proseguim devallant pel cami i a l’altura del Porxo des Porcs, tenim a la nostra dreta sortin del mateix tàlveg del torrent un magnific cami empedrat, ralment es el final del cami de ferradura que davalla de la Canaleta fent una ziga-zaga. Pareix èsser que fou construit per facilitar l’accés a la construcció de sa canaleta. És un camí empedrat d’1’5 m d’ampla, figura en el catàleg de camins del terme municipal de Mancor de la Vall, amb el nom de camí 60, es tracta d’un camí de 565 m, dels que el primers 192 están dins el terme de Mancor, els restants 373 ho están en el terme d’Escorca. Destaca la paret cabrera que fa partió  entre els dos municipis.

Recordem l’autor de la gran obra d’enginyeria de La canaleta del Massanella. El Sr. Jacint Josep Fontanet i LLabrés, anomanat també Montserrat Fontanet, a més de ser un conrador certament il•lustrat, prengué la iniciativa en una tasca d’enginyeria que, des de feia 150 anys no s’havia aconseguit resoldre: la construcció d’una canal que unís la Font des Prat de Cúber amb les cases de Massanella. Aquesta, diu Ramis “és una obra d’enginyeria molt notable”. Té una longitud de 7.200 metres i salva un desnivell de 543 metres. Per aconseguir l’objectiu de dur l’aigua fins al seu destí, es construí un aqüeducte de quatre arcs de mig punt (els Arcs d’en Fontanet), es va foradar la roca (sa Foradada) i també fou necessari salvar un bot als penyals mitjançant un salt d’aigua (s’Arreplegada). La seva proesa fou, segurament, molt valorada, ja que les cròniques de l’època documenten una situació de gran sequera. A més a més, l’aigua que transportava aquesta construcció no tan sols serví per beure el bestiar i regar, sinó també per a un molí fariner i una gran tafona.

Recordem que abans d’ell ho varen intentar enginyers belgas, italians, francesos i espanyols; “pierden estos miserablemente el tiempo recorriendo los puntos por donde podría abrirse el acueducto; declaran formalmente, después de haber empleado muchos días en el estudio del terreno, la imposibilidad de poderse practicar la proyectada obra; y el ingeniero Fontanet, al retirar su piara, con lenguaje inculto, sin frases pomposas, sin palabras técnicas, manifiesta a su señor que él se compromete a conducir a la casa de Massanella las aguas en cuestión, venciendo las graves dificultades y sobre todo la imposibilidad que encontraban los doctos facultativos. En el siglo de las luces, estamos seguros que el dictamen de un ignorante hubiera sido desatendido, y Massanella se hubiera quedado sin agua; pero el Sr. Dezcallar que vivió en época de menos pretensiones científicas, no despreció las razones de su dependiente, sino que puso el proyecto bajo  su dirección. Abandona Fontanet su piara, y en 1748 se constituye ingeniero director de aquellas obras; traza sus planos sin hacer uso de brújula, compàs ni otra clase de instrumentos; en vez de tinta de china y de làpiz, marca por medio de maderos, banderillas y montones de piedras, la senda que debía seguir su proyectado acueducto; y a los dos años lee en el punto donde concluye una inscripción que dice: Anno Sancto MDCCL idibus julii huic ponti aquae D. Dominus Georgius Abrí-Dezcallar Bursae auri Regni Majoricarum incumbens suo conatu et expensis. Satisfecho Fontanet con ver brotar en 1750 la apetecida agua dentro del patio de la casa de Massanella,

Bonita ruta a la que habrá que volver…. acabem prenem una xocolata a Cas LLoro ( quan de temps…)

flickr75wikiloc75

Deja un Comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina