Pas d’en Maiol i Pas des Cocó

Pas-den-Mayol-i-Pas-des-CocoData: 9-5-2015

 

icono empleo manos

 

 

 

 

 

Pas d’en Maiol i pas des Cocó ( de Sa calobra a Cala Tuent )

Per la informació que disponiem tot parexia que es tractava d’una ruta de senderisme, i no ha estat així, només començar has d’encollir-te per passar per un estret, aeri  i espanyat caminoi format sobre una tuberia encastada per de seguida utilitzar les mans para superar el Pas d’en Maiol, caminar per un terreny abrupte, pel qual no recomano anar amb pantalons curts, per molta calor que faci, i finalment descendir grimpand pel vertiginós Pas des Cocó.

Abans de començar deixem un cotxe en l’Ermita de Sant LLoreç ( Cala Tuent) i un altre en la carretera que baixa a Cala Tuent en una petita esplanada on caben 4/5 cotxes que hi ha al costat d’una pronunciada corba, passat el Cami de sa Coma per on sortirem.

Bé idó iniciem el recorregut d’avui des de l’Ermita de Sant LLorenç situada en el Coll del mateix nom. Un lloc estratègic destacat en l’esdevenir històric del litoral d’Escorca. L’Ermita de linees senzilles però de gran encant, del segle XIII presideix el Coll, ja citada documentalment a l’any1274. Curisonsamente la capella oferia els oficis religiosos als habitants de Tuent, que ocupabam el costat de l’Evangeli, i els de sa Calobra, acomodats en el costat de l’Epístola, és a dir tots organitzats i cadascú en el seu lloc, cal dir que cada dia 10 d’agost se celebra missa a la capella.

Just darrere de l’Ermita neix el camí dels Torrers que ascendeix a la Mola de Tuent de 472 m. on es situa la Torre de sa Mola de Tuent , però aquesta és una altra excursió ja feta. Avui no veurem la Torre de sa Mola de Tuent fins a l’horabixa i serà des d’abaix a la zona del Pla de sa Falconera.

Des del costat nord-est de l’ermita, passem un portell amb barrera i iniciem el recorrregut per l’antic camí tambien conegut com el Cami de Ports en referència a les ancorades veïnes, i defensa el dret públic de la ruta de Sóller a Sa Calobra. Arribat a l’antic nucli de sa Calobra ho atravesem pel seu carrer principal per sortir la Ctra. que duu a sa Calobra i seguim direcció al Port i en arribar a la bifurcació prendrem la carretera de l’esquerra fins al seu final on hi ha un mirador amb un senyal de trànsit que prohibeix la circulació de pertsonas. Idó aqui comencem just derrera del senyal. El caminoi molt estret, per dir alguna cosa,cobreix una tuberia, amb trams practicament desfets el que cal anar amb extrema precaució per no relliscar.

Superat aquest primer tram hem d’estar atents perquè a la poca estona hem d’iniciar (esquerra) un ascens per pendent molt fort amb direcció SW. Als pocs minuts estem situats en els penyals de damunt del Port, amb unes vistes extraordinàries.

Hem d’anar vorejant fins a trobar una xemeneia, al que no trigarem més de 10/15 minuts, que és l’inici del Pas d’en Maiol, és un pas llarg bastant vertical pel que hem de superar-ho amb una bona grimpada. Una vegada superat les vistes ja extraordinàries es veuen superades, al capdavant amb el Turmàs, a baix el Port i a l’esquerra és Morro de sa Vaca.

Prosseguim pel vessant i al mateix temps ascendint grimpand en algunes zones, fins a veure un gran pi al que ens dirigim.Prosseguim direcció W. en lleu descens per tornar a pujar direcció W. fins a un petit coll en el cim de davant, després ve una baixada al poc ens topem amb una paret ( una paret cabrera ), la creuarem per la part esfondrada per situar-nos a l’altre costat sota uns pins. Lloc escollit per menjar i descansar.

No hem de descendir molt mes per aquest comellar que ens duria as ses Ferles o Fel.els, avui no toca. Reiniciada la ruta prosseguim SW, sempre faldejant el contrafort de la nostra esquerra. Passarem al costat d’unes baumes amb degotisos i formes rares, i una cova blanca. A la poca estona deixarem enrere la cala de ses Ferles que veurem molt a baix guardada per impressionants penya-segats.

Ara en lleu ascens però llarg seguim direcció SW fins a arribar a la “planicia” de sa Falconera, on a la nostra esquerra i a lo lluny podrem veure la Torre de sa Mola de Tuent. Nosaltres hem de prosseguir en sentit contrari a la torre, deixant-la a a nostra esquena i ascendir. Una vegada a dalt hem de girar S. que en lleu ascens i per un terreny molt brut ens portarà per la falda de sa Falconera fins a dalt una planicia amb vistes a la costa Sud de la Serra, aproximació al pas des Cocó. La baixada per aquest vessant és tan vertical que fins que vas avançant no veus per on anar. Amb l’ajuda de les mans anem descendint, sense pasarnos per alt el fabulós panorama. Hem d’estar atents perquè l’inici del pas des Cocó es troba just sota un arbust d’ullastre (acebuche) a la nostra esquerra i abaix. El descens és aeri però amb bons afarraments, just en començar podem veure en la roca un cocó a la nostra esquerra. El pas és llarg, per la qual cosa ara solament hem descendit un petit primer tram, li segueix una tram no tan vertical que podem anar caminant, seguidament prendrem cap a l’esquerra per passar per unes petites baumes, ara vé el segon i tercer tram del pas que superarem amb una grimpada per descendir els darrers 6 m.

Aprofitem per beure alguna cosa i fer-nos la foto de grup i ara ja no ens queda més que seguir descendint per dins del *encinar fins a arribar al camí de sa Coma. Un camí que arriba arran de mar. Nosaltres ho agafem a l’esquerra en ascens, al principi està formigonat, però després ja en el pla pansa a ser de terra, passarem per davant de cases agrícoles i al final arribem a la ctra. de Cala Tuent ue prendrem en descens fins a la corba pronunciada on al matí hem deixat un cotxe.

Ha estat un dia calorós i amb esforç pel que les chandis fresques molt fresques ens esperen en el bar de Sa Tafona de Caimari. Salut.

flickr75youtubewikiloc75

Deja un Comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina