Archivos de Etiquetas: Avenc Forat 502

Circular: Si
Temps total empleat: 6,52 h
Recorregut total :  3,21 km
Desnivell: -49,50
Ràpel máxim; 15 m
Altitud màxima: 239,69 m

Data: 20.4.2019

Avenc Forat 502

L’itinerari comença. al km-14 de la carretera del far de Formentor Ma-2210 (antiga PM-221), inaugurada el 2 de desembre de 1951, just a la sortida del túnel, situats sobre el cingle de les Lletreres on podem gaudir d’una grandiosa vista de cala Figuera, la punta del Maressar, el Morro i Cap de Catalunya… A l’esquerra, el puig de les Aritges. Just passat el túnel hi ha lloc per dos o tres cotxes. Iniciem l’ascens just per damunt el mateix túnel, seguint un tirany que ens situa al coll de la Creu, enmig del Fumat de 335 m i del Puig de sa Roca Blanca de 330 m.

Ara davallem pel vesant S d’aquest impressionant i gran obra que és aquest camí del Far, direcció al coll de la Bretxa (249 m.) al que no hi arribarem, ja que a la quarta corba  ens hem de sortir direcció SE, estarem a uns 200 m d’altitud.

Prenem direcció al Puig des Garballó de 274 m i a l’altura dels 226 m i damunt un rocam amagat darrere una mata hi ha el forat d’entrada a l’avenc Forat 502. El seu nom fa referència al fet que va ser descobert després d’inventariar les 501 coves de Pollença.

Estem en una zona escarpada del Puig des Garballó de 274 m, separats del Fumat pel coll de la Bretxa (249 m).

Avui tornem a visitar i descendir l’avenc Forat 502, amb la «sorpresa» de què havien reinstal•lat els ancoratges amb químics i installlats de nous.

Segons una nota a l’entrada deia: » no usar antes del 23/04/19″, ho sigui que encara estaven «frescos», però ja tenien sa resistència òptima.

Ara sa distribució i localització dels ancoratges ha canviat i queda així.

Després d’accedir a la boca d’aproximadament 1 m² al costat d’un mata, instal•lem, en 2 nous i lluents químics, la capçalera ( exterior) i un interior a 1 metre sota la mata. Just en l’inici posarem protector per a evitar el frec de la corda a l’entrada, després d’un descens de 4 metres ens trobarem un spit en la paret (dreta), en qualsevol d’ells posarem un desviador i 7 metres més a baix en nou spit i dos químics als nostres peus sota el repeu on a penes caben dues persones bé farem el fraccionament, ens podrem assegurar amb una baga en un pont de roca a la dreta. Continuem descendint aproximadament 6 metres fins a situar-nos sobre la superfície de la gran columna trencada, aquí trobem un nou químic, que no usem, també és convenient un nou protector, 12 metres més a baix finalitza el descens i estarem a la Sala d’en Pek al costat de la gran columna.

Aquest avenc té una profunditat màxima de -70,5 m, dels que 32 m són del pou de l’entrada. El primer que destaca és l’immensa columna, que després de xapar-se va quedar recolzada sobre la paret a la mateixa sala d’en Pek .

Després ens disposem a avançar uns 5/6 m, direcció a la sala de sa Mosca, per veure el crani calcificar d’una cabra. Segons algunes publicacions es tracta del crani d’un Myotragus balearicus » (en griego, «cabra-rata de las Baleares») es una especie extinta de mamífero artiodáctilo de la subfamilia Caprinae que habitaba en las islas de Mallorca, Menorca, Cabrera y Sa Dragonera hasta su extinción hace unos 5000 años. Aunque siempre se la ha descrito como una extraña cabra, los últimos análisis genéticos realizados en la Universidad Pompeu Fabra indican que Myotragus estaba más estrechamente emparentado con las ovejas.

Los restos de Myotragus balearicus fueron excavados e identificados por primera vez en Mallorca en 1909 por la paleontóloga inglesa Dorothea Minola Alice Bate (1878-13 enero de 1951) fue una paleontóloga, zoóloga y ornitóloga inglesa. Fue la primera mujer contratada como científica, a la edad de 19 años, por el Natural History Museum de Londres«. Però ara, alguns entessos en la materia, diuen que no es tracta d’un Myotragus…

Prosseguim el nostre recorregut i descendim, en certa dificultat, fins a la sala de Sa Mosca, on es troba el pou Cabró, el seu nom ho diu tot. Que no hi descendim.

Tornem enrere fins a arribar a la balconada, per canviar i pujar per una colada molt relliscosa que ens situa a la part de dalt. Aquí dues opcions, una, a l’esquerra, ens duu a una sala molt adornada i espectacular para terminar en la sala Voltors-Oje. Prosseguim, i veim unes magnífiques formacions coral•lines.

Després arribem a una sala, on hi ha un betlemet, amb curioses formacions estalagmítiques. Descendim i arribem a la base de la gran columna, donant per tancada la visita circular de la cova.

Ara queda remontar y superar el fraccionament. Ja a l’exterior dinem, descansem i prenem la tornada. Acabem fent unes chandis, ben merescudes, com no pot ser d’una altre manera.