Cova des Pujador -Puig de Bàlitx – Cova des Migdia – Pas d’en Barona i Pas de s’Illeta

Data: 13-01-2018

Circular: Sí
Altitud máxima: 580 m
Altitud mínima; 5 m.
Recorregut: 14,180 Km
Temps: 8,30 h.,
Desnivell; 1.179 m

 

 Pas de na Cordellina – Cova des Pujador -Puig de Bàlitx – Pas d’en Barona i Pas de s’Illeta

 

Comencem la temporada amb una excursió molt completa; caminarem per l’encisador cami de s’Illeta, traspassarem el coll de cala Ferrera, anirem a cercar el pas de na Cordellina, per davallar pel vessant NW un antic pas de contrabandistes, per davallar finalment a la cova des Pujador. Després tornarem pel comellar de cala Ferrarera que en forta pujada ens situarà al cim del Puig de Bàlitx de 580 m, visitarem la cova del Migdia o dels Coloms, i finalment baixarem pel pas d’en Barona i el pas de s’Illeta per tornar al punt de partida.

Aparquem els cotxes a la plaça dels Reis de Mallorca al port de Sòller. Iniciem la marxa pel carrer Bèlgica al costat del torrent de sa Figuera. En arribar a la primera corba abandonem la carretera per seguir recte, per l’asfaltat és el camí de s’Illeta. En cinc minuts arribem al coll de s’Illeta, des d’on surten uns tiranys que et duen a la Torre Picada i a ses Puntes.

Ara farem un poc d’història que sempre ve bé i a més perquè avui se celebre la segona edició de l’encesa de ses torres.

La torre Picada es va construir entre l’any 1614 i el 1622, després de la fracassada invasió a Sòller de l’11 de maig de 1561, quan l’armada turca composta de 22 galeots i 1700 soldats liderat pel capità Otxalí, fou frenada pel capità Angelats i les valentes dones conegudes com a les Dones de Can Tamany. famoso por sus grandes campañas exitosas. El Uchalí, al cual llamaban Uchalí Fartax, que quiere decir en lengua turquesca ‘el renegado tiñoso’, Uluj Alí (1519 Calabria – 1587 Turquía), va ser un dels millors marins musulmans del seu temps, destacant-se com corsari, però sobretot com a almirall de la flota otomana. En la batalla de Lepanto va comandar l’ala esquerra, l’única a tornar a Constantinoble. Amb aquest desembarc es recorda al Port amb les festes del segon diumenge de maig.

Des de llavors es va posar de manifest la necessitat de protegir la costa mitjançant senyals de fum de dia i de foc a la nit, la torre Picada es comunicava amb la de na Seca a Escorca i amb la de sa Pedrissa a Deià.

Un dels canons es troba actualment enfront del Consolat de la mar a Palma.

Una vegada perduda la seva funció defensiva, es va destinar a la prevenció del contraban i, durant la Guerra Civil a la vigilància aèria.

Bé idò fa dos anys que es recrea aquest sistema. La d’avui a estat la recreació d’un sistema de comunicació ideat per l’historiador i matemàtic Joan Binimelis (mort el 12 de gener del 1616). El 1571, la Universitat de Mallorca va encarregar a l’astrònom manacorí Joan Binimelis que confeccionàs un mapa per saber on construir torres per establir un sistema de vigilància efectiu a les costes de l’illa.

El mapa es va acabar l’any 1586. Moltes de les torres ja estaven construïdes d’èpoques anteriors i d’altres s’anaren construint seguint el pla del també matemàtic.

Així fou com es posà en marxa un sistema de comunicacions a través de torres de foc. Binimelis l’organitzà de manera que les torres es poguessin veure les unes a les altres.

Els senyals devien tardar devers una hora a rebre’s, des que s’encenia una torre fins que la llum o el fum arribava a Palma. Per fer el foc, calia herba verda, pólvora i llenya seca, depenent de si el foc s’havia d’encendre de dia o al vespre.
Com a curiositat, les torres més petites, com la de les Ànimes, no fan més de 5 m d’alt i altres superen els 10 m, com la Picada de Sóller.

L’astrònom manacorí ideà les talaies per alertar de les invasions pirata i, de fet, fou a ell a qui dedicaren la primera encesa de l’any passat.

El projecte original, però, va néixer de la mà d’un grup de professors de l’IES de Marratxí i alguns membres de la Societat Balear de Matemàtiques que, de manera altruista, s’organitzaren per dotar les torres de defensa de Mallorca d’un doble significat. D’una banda, el patrimonial, i de l’altra, el de defensa dels drets humans, reflectit, sobretot, en la crisi de refugiats a la Mediterrània.

Tal vegada m’hagi passat una mica amb aquest relat , però sempre ho he trobat prou interessant.

Tornem a lo nostro, a s’excursió d’avui., recordem que estem en el camí de s’Illeta passant per davall aquesta enorme roca erecta coneguda com a penyal Berant de s’Illeta. El camí continua, a vegadades ens fa sortir per anar per l’antic camí escalonat empedrat, fins a ses cases des Sementeret. Passarem per davant les cases de can Joan de sa Dida i de ses Bales. En arribar a una barrera tancada amb la placa de Can Bardí, podem veure a dalt del penya-segat el pas de s’Illeta, per on més tard davallarem. Però noltros ara amb de continuar recte, no travessar la barrera.

Mes envant arribarem a una barrera metàl•lica que tanca el camí que salvarem pel botador de la dreta. Prosseguim pel camí uns 15/20 m, on a una corba girarem esquerra de baixada, enfront tenim un portell amb un senyal de trànsit de prohibit el pas.. Continuem fins a arribar a un altre portell, aquest sense barrera, continuem per la nostra senda ( dreta). Passarem pels espectaculars Crulls de s’Illeta, d’uns 16 m de fondària, per 2 d’amplària i uns 20 de longitud, entram per un extrem i sortim per l’altre, uns ho fan grimpant la darrera paret i altre per dins el forat que hi ha a la foscor.

En arribar a una sitja ens trobarem a una bifurcación de tiranys, el de la m’esquerra baixa al mar a el que era la Font des Joncar, el de la dreta es el que em de seguir. El tirany s’estreny per una cornisa una mica aeri que superam amb una petita grimpada. En un no res ens em situar davall l’espectacular penyal Bernat des Joncar (279 m) i després arribem al coll de cala Ferrera  (226 m.)tancat amb una paret seca.

Ara ve la part més bonica i espectacular de l’itinerari d’avui, arribar a la Cova des Pujador. Però per això agafarem ( esquerra) des del coll de Cala Ferrera el tirany que davalla al torrent de na Mora. Al cap d’uns 100 m ens sortirem del tirany per un pinar cap a l’esquerra per anar a cercar la base el rocam on la part NE veurem un gran forat, a ell ens em de dirigir, es tracta del pas de na Cordellina o des Pujador, un bon lloc per descansar i contemplar el gran paisatge..

Atrevíssem el forat amb una delicada davallada per un tirany poc definit fins a arribar a una antiga barraca. Aquí girem esquerra per seguir davallant pel penya-segats marins, a la dreta es la sortida del pas dels Francesos, avui en dia desmentallat. Prosseguim el vertiginós descens desgrimpant el penya-segat i a vegades pels uns escalons picats a sa roca, fins a arribar en forta baixada en diagonal fins al coval. Una impressionant cova utilitzada pels contrabandistes que desembarcaven el genero des de les embarcacions. La cova mideix 23 m de longitud, 21 d’amplària i uns 12 d’altitud.

La tornada de pujada la feim pel mateix camí fins a dalt del forat.

Ara ve la part de l’excursió més cansada, pujar al Puig de Bàlitx de 580 m. En aquesta ocasió no ho farem pel popular pas de s’Heura, sinó que ascendirem pel comellar de Cala Ferrera, una via quasi directe al cim.

Ens situarem enmig del comellar, per on davalla la torrentera, just davant el pas de s’heura, una cornisa rocosa que puja en diagonal dreta-esquerra i de color vermellós. Aviat passem al vessant est ( esquerra), la pujada és per dins grans carritxeres i un terreny en fort declivi i un tirany gens definit. En arribar a la mitat anirem girant W. sempre per dins el comellar. Passarem per petits marges ja a la part més alta, per situar-nos en un petit altiplà. Des d’on podrem admirar les impressionants vistes sobre la costa i la possessió de la Illeta.

Prosseguim direcció SE per un terreny laberíntic i ons les fites faran la seva funció fins arribar al punt culminant del dia,l el cim del Puig de Bàlitx de tants sols 580 m però recompensat.

Iniciem el descens pel l’altre vessant per un tirany que ens durà directa a la cova del Migdia o dels Coloms, a la que s’excedeix per uns escalons excavat a la roca, de 43 m de diàmetre i un desnivell superior als 15 m. No vàrem poder gaudir de l’escenografia lumínica que dona el llum quan entra al migdia, perquè i vàrem arribar unes hores després.

Prosseguim el viatge cap per avall sempre per la crestaria, fins arribar a l’amagat pas d’en Barona, (amagat si vens de dalt), però fàcil de localitzar gràcies a uns grans pins i perquè ho sosté un marge.

Continuem davallant aviat ens situem a dalt penya-segat que dóna vistes a la costa i per on em de davallar. Però encara ens queda superar el pas de s’Illeta, un curt i senzill pas que ens situa a la part baixa dels penya-segats. Vista l’hora que és i que aviat es farà fosc no tenim temps d’arribar a la cova de s’Illeta, O deixam per un altre dia.

En un no res arribem al camí de s’Illeta, devora la barrera de Can Bardí. Ara desfeim les passes fetes avui mati fins als cotxes.
Encara ni ha dos que es queden a sa Torre Picada a veure s’Encesa.
Els altres ens anem directe a ses Xandis, no podem aguantar mes.

La Serra immensa

                                                                                                                                  que l’illa travessa, que l’illa defensa

                                                                                                                                                             de la tramuntana.
Poema de Joan Alcover ” la Serra”

 

 

veure fotosyoutube75wikiloc75

Torrent de na Mora; Sortida pel Joncar

 

Circular: Sí
Tiempo total empleado: 8 h.
Recorregut total del torrent: 1.500 m

Desnivel Positivo: 150 m
Salt mes alt: 12 m.

Nadando: 300 m.

 

 

 

 Torrent de na Mora; Sortida pel Joncar

 

Comencem deixant un cotxe a la plaça dels Reis de Mallorca del Port de Sóller, i amb els altres ens dirigim al Mirador de ses Barques, km 44,800 de la Ma-10, per iniciar la ruta per l’antic camí de Fornalutx a Bàlitx fins a les cases de Bàlitx d’Avall, on entrem al torrent de na Mora. Els primers 15 ‘ són de caminar pel tàlveg, fins a arribar als dos primers gorgs que és podem salvar per la dreta, després venen una successió de salts i tobogans sent el més alt de 8,5 m, fins a arribar a Cala Ferrera, que marca la fi de la primera part i el començament de la segona molt més atractiva. En aquest punt tenim dues sortides a l’esquerra, una que va al pas de s’Heura i l’altre al coll de cala Ferrera i cap a s’Illeta.

Iniciem el descens de la segona part de gran bellesa, que inclou el tram de sa Fosqueta totalment encaixada i amb l’aigua gelada. En aquest tram es on trobem el salt de 12 m.

Avui tots els salts estaïn perfectament equipats, però no sempre es així, per tant, hi ha que duu sempre cordes suficients per si ho volem remuntar. Noltros en dúiem per si no podíem sortir per la mar, però no va fer falta perquè en arribar al seu final trobem la mar com una bassa d’oli. En preparem i ens llencem a l’aigua per nadar uns 300 m aproximadament direcció SW. Aquesta opció només s’ha de fer si la mar i les nostres forces ho permeten. És una experiència inoblidable no sols pel cansament de nadar tants de metres a mar obert sinó per l’espectacle dels penya-segats i tot el seu entorn vists des de la mar. Ens ho prenem en calma perquè podem tardar fins 45’/60’ en cobrir aquest “petit” trajecte. Passarem per davant la cova des Pujador, a l’altra costa tenim el morro de na Mora i el seu pas, després el penya-segat s’hi ha acaba i comence un litoral menys abrut i accessible, però em de seguir nadant fins a arribar un poc abans del Cavall Bernat des Joncar, per on sortirem a terra.

Una vegada descansats i haver dinat, prenem la dura pujada pel tirany fins a enllaçar amb el camí que ve (dreta) de s’Illeta i va ( esquerra) al pas de na Cordellina-coll de Cala Ferrera-pas de s’Heura. Noltros prenem direcció SW ( dreta) per aquest encisador recorregut, passant per damunt s’Illeta, per davall es Cavall Bernat de s’Illeta, fins arribar després de uns 3 km al carrer Bèlgica i a la plaça dels Reis de Mallorca on em deixat uns dels cotxes.

 

 

veure fotos

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina