836. Torrent Salt d’Enmig

Tipo: Circular

Hora Inicio: 9:41 18 dic. 2021
Hora Fin: 16:01 18 dic. 2021
Distancia recorrida: 6 km (06:20)
Tiempo en movimiento: 00:41
Altura Mínima: 61 m
Altura Máxima: 429 m
Ganancia Altitud: 378 m
Pérdida Altitud: -397 m
Tiempo Ascenso: 01:30
Tiempo Descenso: 04:47

Material, Cordes: 1 x 40, 2 x 60 m.

Torrent Salt d’Enmig

Data: 18.12.2021

Torrent Salt d’Enmig.

Ens posem mans a la feina i agafem el camí vell de Lluc i aparquem els cotxes devant un portell amb barrera metàl·lica, que ens dóna pas al camí que arriba a les cases de El Pujol. El portell té la columna esquerra totalment coberta d’heura, i a la dreta veurem en una alzina hi ha un rètol metàl·lic de vedat privat de caça.

Iniciem l’ascens cap a les cases de El Pujol amb pujada lleugera. Al cap de’ 1 travessem un pontet i seguim ascendint. 5’/6’ després arribem a un portell sense barrera (torrent a la nostra dreta) i als 2’ veurem un camí a la dreta, abans tenia un rètol CampanetPuig Tomir. Ascendim per ell amb pendent mitja i veurem un rètol de fusta de color vermell i blanc, que ens indica que hem de prendre una senda a l’esquerra. Iniciem una pujada forta amb alguns punts vermells. Estem ascendint pel camí del Ninot. Als 6’/7’ arribem a un portell sense barrera. S’inicia una pujada forta i als 2’ veiem El Ninot. Seguim pel caminoi amb pujada mitja i abundant càrritx en alguns trams. Trobem les restes d’un camí i seguim els punts vermells i una fletxa vermella, que amb pendent fort ens conduïx a una rosseguera als 2’. Ascendim en diagonal esquerra, seguint els punts vermells, amb pendent fort. Una vegada travessada la rosseguera tornem a trobar restes de camí, trobat algunes fites i amb pendent fort i fort/molt fort en alguns trams. Progressem amb pendent mig cap al Ninot, al que deixem a la nostra dreta, transitant per una cota topogràfica superior a ell. Des de la rosseguera hem trigat de l’ordre de 10’/12’. Durant la pujada les panoràmiques són espectaculars sobre els cims que tanquen pel nord de la Vall d’en Marc.

Seguim pel camí, empedrat en alguns trams, amb pendent fort/mitjana i algun tram amb pujada mitja trobem fitas que ens orienten en el recorregut. Als 4’ trobem un tancat metàl·lica, que podem travessar per una barrera, amb uns cartells de que entrem a la finca de Fartàritx i que no podem sortir del camí, el tipic de caça major… Seguim ascendint pel camí, amb pendent mitjana/forta i forta, arribant als 5’ a un terreny pla . Estem en la zona plana situada al NE de les cases de Fartàritx del Racó, Fartàritx és una antiga alqueria i possessió de Pollença situada a un replà elevat de la muntanya, a l’ombra del puig del Ca de Míner (880 m.), deixant a un costat la Cuculla de Fartàritx (700 m.) i a l’altra la mola del puig Tomir (1.100 m.). L’indret forma com una balconada sobre la Vall d’en Marc (l’antic Bàlitx o Vàritx) i les muntanyes de Mortitx, Ariant i Ternelles. El terreny de l’antiga alqueria en l’actualitat està dividit en tres possessions: Fartàritx Gran o d’en Roig (453m), Fartàritx d’en Vila (en ruïnes) i Fartàritx del Recó (460m).
Ara seguim SO ( dreta) pel cami indicat per pals que ens assenyalen direcció al Puig Tomir. Aviat passarem pel tàlveg superior del torrent des Salt des Molinet, pel que corr aigua.

Continuem pel camí uns 150 m fins veure un altre pal que ens indica el puig Tomir, girem dreta i continuem per un tirany poc marcat.

Ja intuiem la lleugera coma que fa el tàlveg del torrent a la que ens dirigim en suau descens.

Arribarem a un replà amb una enorme olivera amb la soca mitja buida, un bon lloc per berenar i possarnos l’arnés. Etc..

Comencem amb unes petites desgrimpades fins a arribar al primer salt d’uns 35 m. 

Preparem les corda per descendir aquest primer salt de 35 m. que ens deixa en una petita repisa amb pendent i a 3 m de la següent reunió, és a dir no es troba en la mateixa vertical, en la repisa i caben 2 persones com a molt 3.

Muntem el ràpel de 30 m. descendim sense cap dificultat, que ens deixa en una zona àmplia de roca i càrritx, aquets dos salts es podrien fer d’una sola tirada amb cordes de 60 m, caminem i desgrimpem uns 15 metres per arribar a la capçalera del darrer salt de 50 m., té la particularitat que als pocs metres de descendir ens deixa en un escaló ampli, li segueix la resta del salt amb els últims 10 m. volats.

Recollim tot el material i seguim descendint entre carritxeres fins a arribar a l’últim salt de 9 m, equipat amb dues plaques i cadena a la dreta, superat seguim descendint, hem d’abandonar la llera del torrent a la nostra esquerra (NW), per una zona de càrritx. És una zona amb vegetació molt espessa en alguns trams, sense pendents forts, hem d’avançar amb direcció NW cercant el millor pas i dirigir-nos cap a una paret de partió que veurem enfront de nosaltres. Des que hem abandonat la llera del torrent fins a la paret de partió hem trigat de l’ordre de’5 . Ara estem en una pineda amb marjades no molt elevades i terra totalment abandonat per al cultiu; hem de seguir en la mateixa direcció (NW) buscant el millor recorregut i amb pendent lleuger/mitjana. Als 4’/5’ arribem a un camí i seguim descendint en diagonal esquerra, amb pendent mig, trobant de nou marjades abandonades i els pendents són mitges. Als 6’/7’ arribarem a un tancament de reixeta, hem de seguir a la nostra dreta, al costat de la reixeta, fins que trobem una barrera que ens dóna pas a un camí.

Una vegada travessada la barrera, vam seguir pel camí (NW), planejant. Veurem una conducció d’aigua (canonada negra) a la nostra esquerra. Al cap de’ 2 arribarem a la casa de Can Pascol (dreta) amb una piscina. Travessarem una barrera de fusta i continuarem pel camí. Als 2’ travessarem un portell i planejant arribarem al portell amb barrera de fusta que dóna accés a Can Pascol (Villa Pascol). En poc més de’ 1 amb baixada lleugera/mitjana, sobre asfalt, arribarem al Camí Vell de Pollença a Lluc (GR-221) a l’altura del Clotal (esquerra). Descendim a la nostra dreta (N), amb pendent mitjana/lleugera. Passem al costat d’un pal orientador Són Amer – Lluc (esquerra i amb baixada lleugera arribem als 3’/4’ a les cases del Sementer del Molinet (esquerra) , vam arribar al cap de’ 1 a la barrera que dóna accés a Cal Mension. Poc després arribem a l’aparcament on hem deixat el cotxe al matí han estat uns 700 m . per el cami Vell de Lluc.

veure fotos
fotos
veure fotos
fotos de Tomeu
wikiloc
Trakc

773. Coll de Lofre pel Barranc de Biniaraix

Hora Inicio: 9:30 2 ene. 2021
Hora Fin: 16:40 2 ene. 2021
Distancia recorrida: 12,82 km
Altura Mínima: 81 m
Altura Máxima: 879 m
Ganancia Altitud: 1198 m
Pérdida Altitud:
Tiempo Ascenso:
Tiempo Descenso:
Circular: Si

Coll de l'Ofre pel Barranc de Biniaraix

Coll de l’Ofre

Data: 02.01.2021

Coll de l’Ofre pel Barranc de Biniaraix, nevant.

La ruta d’avui no era la prevista. Degut a la nevada del dia abans, han tallat la ctra. Ma-10, ambdós sentits, entre el km-45 (Mirador de ses Barques) i el km-20 (Lluc), i ens han obligat replantejar la ruta. Vistes les opcions i la neu caiguda, decidim anar a lo segur i pujar fins al coll de L’Ofre pel Barranc de Biniaraix.

Com tampoc podem entrar dins Biniaraix, mos veim obligats a deixar el cotxe al carrer del Torrentó de Can Creveta, cantonada amb l’av. Juli Ramis.
Iniciem la marxa cap a Biniaraix, passem per la plaça, girem dreta, passem pels rentadors i agafem la pista del GR-221, aviat passem pel pontet del torrent, seguit de la font del Patró Lau, i continuem pujant per aquest  increïble camí empedrat. Tres-cents metres després de passar la font abandonem el camí i prenem el de la dreta assenyalat com Camí Vell de Lluc. Sis-cents quaranta metres més endavant, en una corba, sortim del camí i agafem un imperceptible tirany de l’esquerra que ens du a visitar la Font/Cova de les Alfàbies. Després de fer-nos unes fotos retrocedim fins al camí  perquè seguim en mitja/forta pujada fins al coll d’en Sé, després el camí  es suavitza, passem per davant de la cisterna de Can Garbulla, en suau descens arribem al revolt on hi ha el preciós Salt de Can Catí, que davalla ben alegre, conegut pels barranquismes per marcar el final del torrent de L’Ofre, encara que es pot seguir i enllaçar amb el torrent des Verger.

Traspassem el torrent i agafem novament el camí empedrat  des  Barranc /Gr-221, ens queda una forta pujada, ja a dalt traspassem la barrera de les cases de l’Ofre, continuem fins a una corba amb uns grans pins, on just després, a l’esquerra, surt un petit camí, també empedrat ( a trams), just a la mitat hi ha una petita bauma que aprofitem per descansar i berenar mentre veim  caure una bona nevada. Continuem per aquest tirany,  traspassem una barrera i continuem fins a la pista del GR-221. Ara ja només queda seguir els pals indicadors i arribar al coll de l’Ofre, ons se’ns obri una meravellosa panoràmica de la vall amb totes les muntanyes nevades, i una grata sorpresa trobar-nos amb els nostres amics muntanyers, Lourdes, Jesús i Toni.

La tornada la feim seguint la pista i no els pals indicadors, passem per davant el mirador, després pel costat del desviament que puja als  Cornadors  i al refugi d’en Quesada, i continuem el descens, amb mil ulls per no fotre una culada.

En arribar al desviament del Salt de Can Catí no hi anem i continuem pel camí des Barranc, fins a arribar a Biniaraix i Sóller. Donant per acabada aquesta gèlida ruta.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

452. Puig Tomir pel pas d’en Diable i pas de sa Paret

Puig-Tomir-(34.1)Data: 24-10-2015

Altitud máxima 1.104 m

Distància recorreguda: 12,4 Km

Tipo: Circular

Desnivell total: 838 m.

Torre de sa Mola de Tuent

452. Puig Tomir pel pas d’en Diable i pas de sa Paret

Iniciem la ruta d’avui al Km 17,4 de la carretera MA-10 de Lluc a Pollença, pel camí asfaltat cap a les cases de Binifaldó, de titularidad pública, els cotxes els podem deixar a 200 m de l’entrada a  la vorera del camí un poc abans de les cases de Menut destinades a plantacions d’interés naturalístic i forestal. Passarem per devora de la finca de Binifaldo, avui refugi. S¡’ha acaba l’asfalt i girem direcció NE de seguida passarem per davant l’alzina d’en Pere, es tracta d’un exemplar centenari protegit. Té una alçada d’uns 20 m, la soca fa 1,18 m de diàmetre i la seva copa fa uns 19 m de circumferència. Les pedres incrustades a la soca i a les rels en són una característica. (arbre catalogat).

Seguim caminant pel GR-221 i passarem la barrera metàl·lica amb una llarga paret que fà de partió entre les finques de Binifaldó i Muntanya. Just en aquest punt arribarem de tornada.
Continuem pel GR 221 o camí vell de Lluc per arribar a la font de Muntanya. També coneguda com a ‘font de les Cases’ aquesta emblemàtica font està en el mateix camí antic de Pollença a Lluc, just damunt de les cases homònimes. Es tracta d’una font amb dues mines, una que surt en línia recta des de la boca i l’altra més o menys en perpendicular a la dreta de l’entrada. Ambdues estan construïdes amb pedra en sec i tenen la coberta de volta de mig punt. La mina de la dreta té el sòl de ciment amb una canal central per al pas de l’aigua; l’altra té el sòl llis de pedres. No hem pogut esbrinar la longitud exacta, però estimem que ambdues estan entorn dels 12-15 metres. De la boca surt una canal al principi enterrada i després en superfície de teula àrab fins a l es cases homònimes. El sobrant cau al proper torrent de son Marc. A escassos 5 metres hi ha un artesanal berenador de pedra massissa. ( Text de la pàgina de Fonts de la Tramuntana)

Continuem per la vella carretera fins a arribar a un estret després d’una balma situada a la dreta. Ara em de tenir esment perquè em d’abandonar la carretera als pocs metres, on trobarem una fita (esquerra) que indica el principi del sender poc marcat amb direcció SE, que comença a la dreta que en pujada mitjana-forta, primer per dins un alzinar i després per una rosseguera, ens farà guanyar altura. Es tracta de situar-nos al contrafort, davall del segon esperó on comence el Pas d’en Diable ( veure foto).

El Pas d’en Diable és una canal que comence per una cornisa ascendent bastant aèria, però que no presenta dificultat. El segueix una segona canal amb molt de càrritx.

Continuem l’ascensió per un caminoi més marcat amb càrritx i en direcció E, i que quan s’ha acaba el càrritx també s’ha acaba el caminoi.

Ara ens hem de fer servir de les fites que ens guiaran en ascens cap a la dreta (SW) la manca de camí definit converteix aquest tram de la ruta en delicat, ja que hem de salvar un important desnivell per un terreny irregular.

Un poc més amunt trobem les restes del camí de nevaters que ens condueix al gran pou de neu que tenia 5 parets per a replegar la neu, algunes de les quals encara es poden veure. Les dimensions són: 11,5 m de llargària, 6 m d’amplada i 7 m de profunditat. El conjunt es troba a 1040 m d’altària.

Des d’aquí prenem direcció W, ja es pot veure el vèrtex geodèsic del Puig Tomir (1.104 m).

El descens del puig l’iniciem, en principi, per la via normal (SW) amb els penya-segats a la dreta. Al cap de 10’/12′ minuts girem a la dreta i baixem per un coster sense camí en direcció W per anar a cercar les fites que ens duran al pas de la Paret.

El terreny és fa cada vegada més vertical fins a assolir el pas de sa Paret. Seguim les fites que ens conduiran fins a la paret mitjanera que tenim a baix nostre i que és la que li dóna nom al pas.
Arribem a la paret on ens trobem amb un cartell que diu que no transitem per la rosseguera, lògic ja que l’erosió fa malt bé el terreny.

Ara es tracta d’anar davallant per l’esquerra de la paret fins a la pista del GR-221 a l’altura de la barrera que havíem passat al matí.

flickr75youtube75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina