Sa canaleta de Massanella

Data: 10-02-2018
Circular: Si
Tiempo Total de la Actividad: 9 h 23′. ( Se puede realizar en 6h 30′)
Distancia Total recorrida: 22 KM.
Altitud mínima: 197 m.
Altitud máxima: 777. m.
Desnivel Positivo: 1.158 m.
Desnivel Negativo: 1.158m.
Promedio en movimiento efectivo: 4 km/h.
Promedio Absoluto de la actividad: 2.33 Km/h.

 

 

 Torre de sa Mola de TuentSa canaleta de Massanella i volta per Tossals, nevat

 

Arribem a Caimari i ens trobem la carretera tallada suposadament per la neu caiguda a la nit abans. Encara que a vegades també l’em trobada tallada amb motiu de nevades i no hi havia neu….
Qual cosa ens fa canviar completament l’excursió prevista.

Decidim anar a Tossals per la canaleta. Ens dirigim a les cases de Massanella pel camí de Mancor de la Vall a Caimari, i deixam els cotxes a l’entrada del camí que du a ses cases. Retrocedim per tornar a la carretera fins arribar a l’entrada de la finca La Reserva, antic restaurant avui en dia tancat, continuem esquerra fins a la barrera que dóna accés al camí de Massanella/Mancor, a pocs metres ens trobem a la caseta del guarda i pagam l’entrada de 4 euros per persona.

Continuem caminant pel camí de Mancor a LLuc direcció a ses cases de Can Bajoca, acompanyats per sementers conreats, oliveres i pel torrent del Corral Falç Torrent des Prat, o de Massanella que davalla per la nostra esquerra.

La propera aturada a la Coma des Mart on es trobem les cases de Can Bajoca de dues plantes que fou important centre agrícola, ja que disposava de tafona pròpia.

El camí Can Bajoca al bosc de Massanella està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana, publicat pel Consell Insular de Mallorca (1993) dins el terme municipal de Mancor a l’apartat “Altres camins del terme de Mancor (pag. 322).

Proseguim pel camí que a poc a poc va augmentant el desnivell. L’entorn canvia per donar pas a un lloc d’abruptes costers rocosos, es la zona de la barrancada, format per la Serra Mitjana a la nostra esquerra i pels estreps sud.occidentals del Puig de sa Fita (880 m), a la nostra dreta, aquesta com a continuació de la part mes abrupte i rocós del Puig de n’Alí (1.020 m) i al costat el cingle de la Tafarra ( 740 m).

Arribarem a la part mes engorxada anomenada l’Arreplegada, que rep el nom perquè era el millor lloc per replegar el bestiar.
El camí prossegueix pujant direcció a la Caseta des Bosc, però abans passarem per davant es Porxo des Porcs ( dreta), suposadament on es guardaven els animals després d’haver-los replegat.

Després podem veure a la nostra esquerra un impressionant camí empedrat que surt des de dins mateix del torrent, que de tornada hi passarem. Realment es el final del camí de ferradura que davalla de la Canaleta fent una ziga-zaga, es el camí 60. Pareix ésser que fou construït per facilitar l’accés a la construcció de sa canaleta. És un camí empedrat d’1’5 m d’ampla, figura en el catàleg de camins del terme municipal de Mancor de la Vall, amb el nom de camí 60, es tracta d’un camí de 565 m, dels que els primers 192 estan dins el terme de Mancor, els restants 373 ho estan en el terme d’Escorca. Destaca la paret cabrera que fa partió entre els dos municipis.

Tot seguit arriben a la Caseta des Bosc, una preciosa i ben conservada casa, amb forn de pa i cisterna al seu costat. Al darrera poden veure sa casa de Es Castellot. Feim una aturada per beure i menjar alguna cosa.

Ens trobem en una cruïlla: noltros em d’agafar el camí de l’esquerra, el de la dreta ens duria al Coll de la Linea.

El caminoi en forta pujada ens durà sense pèrdua a un coll, poc després a l’esquerra la canaleta, la qual ens indica el camí que hem de seguir. Mentre caminem per aquesta meravella de l’enginyeria popular passarem per un aqüeducte, aeri, de quatre arcs que desafien el vertigen i se separen de la penya, posteriorment i abans d’arribar a un forat excavat a la roca, conegut com a sa Foradada, passarem per sobre una làpida que data de 1750 que commemora la construcció de la canal i diu ” Dia 15(idus), de juliol de l’any 1750, per aquest pont d’aigua, el Sr. Jordi Abrí-Descatlar i Fuster, Bossa d’Or del Regne de Mallorca, es preocupa amb el seu esforç i recursos”. finalment creuarem un pared seca, per on es desviava s’aigua a dos molins, encara es podem veure les restes, conegut com es Molinot.
Continuem per damunt sa canaleta fins a arribar vora el torrent, on ja caminem per dins l’alzinar fins a arribar a un pontarró de pedra que traspassem i girem dreta per arribar a la font des Prat de Massanella, per on passa un important Cabdal d’aigua que dóna vida a les canaletes de Massanella i dels Tossals. Retrocedim fins a arribar al GR-221.

Continuem per aquest esplèndid camí empedrat ( GR-221) fins arribar a sa Coma i assolir el pla de sa Bassola. Aquí veurem un indicadors al costat dreta que ens indica sa ruta al refufi de Tossals i un altre a ses Cases Velles i al Pou de sa Coma, ses cases velles de Tossals figuren documentades ja en el segle XIV- que es troben a 708 metres d’altura, molt a prop del pou de sa Bassola i amagades dins el Bosc idó agafem aquets darrer que ens guiaran en pocs minuts cap a l’interior d’aquest comellar, el pou de sa Coma i els famosos ‘parats’, una de les mostres més representatives de l”enginyeria hidràulica’ popular de la pedra en sec. D’una amplada i consistència superior a l’habitual, foren concebuts per al conreu de l’olivera i perquè filtrassin l’aigua sense espenyar el marge i endur-se’n la terra.

En un no-res arribem al GR-221 que ens baixarà fins al refugi de Tossals Verds, a 525 metres d’altura, ja en el terme d’Escorca, i propietat del Consell des de 1986. Són unes instal•lacions modernes que ocupen unes cases que van ser construïdes en el segle XIX. El refugi de Tossals Verds va reobrir recentment les seves portes després d’unes obres que han permès ampliar de 30 a 42 places la seva capacitat d’allotjament, alhora que s’han reestructurat els espais interiors i renovat la cuina. El cost de la reforma ha estat de 129.780,12 euros, que han estat finançats amb el Pla de Competitivitat Turística «Mallorca diversa» Aprofitem per saludar a nen Pep, i fer una xarradeta mentre ens prenem un cafetet.

Iniciem la marxa per la variant de ses Cuculles, que surt per l’esquerra del refugi en mitja pujada per un camí empedrat que ens tornarà al GR-221. Ara ja només ens queda tornar pel mateix camí de sa Canaleta i prosseguir per sobre de la conducció fins a prop de l’anomenat Salt de S’aigo, prop de s’Estret de Ca Bajoca; des d’aquí baixar per el camí 60 que he descrit al començament, empedrat fins a l’ample camí que ve de Lluc i va cap a Mancor de la Vall, anant a caure al costat del Porxo des Porcs, entre Ses Cases des Bosc i les cases de Ca Bajoca. Per arriar en fosca Fins els cotxes.

La Canaleta.-

Recordem l’autor de la gran obra d’enginyeria de La canaleta del Massanella. El Sr. Jacint Josep Fontanet i LLabrés, anomanat també Montserrat Fontanet, a més de ser un conrador certament il•lustrat, prengué la iniciativa en una tasca d’enginyeria que, des de feia 150 anys no s’havia aconseguit resoldre: la construcció d’una canal que unís la Font des Prat de Cúber amb les cases de Massanella. Aquesta, diu Ramis “és una obra d’enginyeria molt notable”. Té una longitud de 7.200 metres i salva un desnivell de 543 metres. Per aconseguir l’objectiu de dur l’aigua fins al seu destí, es construí un aqüeducte de quatre arcs de mig punt (els Arcs d’en Fontanet), es va foradar la roca (sa Foradada) i també fou necessari salvar un bot als penyals mitjançant un salt d’aigua (s’Arreplegada). La seva proesa fou, segurament, molt valorada, ja que les cròniques de l’època documenten una situació de gran sequera. A més a més, l’aigua que transportava aquesta construcció no tan sols serví per beure el bestiar i regar, sinó també per a un molí fariner i una gran tafona.

Recordem que abans d’ell ho varen intentar enginyers belgas, italians, francesos i espanyols;
“!pierden estos miserablemente el tiempo recorriendo los puntos por donde podría abrirse el acueducto; declaran formalmente, después de haber empleado muchos días en el estudio del terreno, la imposibilidad de poderse practicar la proyectada obra; y el ingeniero Fontanet, al retirar su piara, con lenguaje inculto, sin frases pomposas, sin palabras técnicas, manifiesta a su señor que él se compromete a conducir a la casa de Massanella las aguas en cuestión, venciendo las graves dificultades y sobre todo la imposibilidad que encontraban los doctos facultativos. En el siglo de las luces, estamos seguros que el dictamen de un ignorante hubiera sido desatendido, y Massanella se hubiera quedado sin agua; pero elSr. Dezcallar que vivió en época de menos pretensiones científicas,no despreció las razones de su dependiente, sino que puso el proyecto bajo su dirección. Abandona Fontanet su piara, y en 1748 se constituye ingeniero director de aquellas obras; traza sus planos sin hacer uso de brújula, compàs  ni otra clase de instrumentos; en vez de tinta de china y de làpiz, marca por medio de maderos, banderillas y montones de piedras, la senda que debía seguir su proyectado acueducto; y a los dos años lee en el punto donde concluye una inscripción que dice: Anno Sancto MDCCL idibus julii huic ponti aquae D. Dominus Georgius Abrí-Dezcallar Bursae auri Regni Majoricarum incumbens suo conatu et expensis. Satisfecho Fontanet con ver brotar en 1750 la apetecida agua dentro del patio de la casa de Massanella,

 

veure fotoswikiloc75

Es Rutló des Massanella

 

Es-Rutló-des-Massanella-(32Data: 14/01/2017

Tiempo total de la ruta: 6 h.
Distancia total recorrida: 13,200km.
Altitud mínima: 169 m.
Altitud máxima: 813 m. (track 791 m)
Desnivel Positivo: 679 m. ( por dentro del encinar, después del desvío 550 m.)

 

 

icono empleo manos

Es Rutló des Massanella

 

Un rutló és una pedra de forma tronco-cònica, que s’emprava antigament a les tafones per esclafar les olives i treure’n l’oli. Rutlons de majors dimensions s’empraven per aplanar els camins o els trespols de les eres.

Un dia raro, fa de tot, fred, un intent de calabruix, calor quan surt el sol, vent, ennigulat… així i tot comecem a les cases de Massanella, pasem per la caseta del guarda i paguem el quatre euros,

Continuem caminant pel cami de Massanella i Mancor direcció a ses cases de Can Bajoca, acompanyats per sementers conreats, oliveres i pel torrent del Corral Falç que davalla per la nostra esquerra.

La propera aturada a la Coma des Mart on sa trobem les cases de Can Bajoca de dues plantes que fou importatn centre agrícola ja que disposava de tafona propia.

Proseguim pel camí que a poc a poc va augmentant el desnivell. L’entorn canvia per donar pas a un lloc d’abruptes costers rocosos, es la zona de la barrancada, format per la Serra Mitjana a la nostra esquerra i pels estreps sud.occidentals del Puig de sa Fita (880 m), a la nostra dreta, aquesta com a continuació de la part mes abrupte i rocós del Puig de n’Alí (1.020 m) i al costat el cingle de la Tafarra ( 740 m).

Arribarem a la part mes engorxada anomanada l’Arreplegada, que rep el nomb perquè era el millor lloc per replegar el bestiar.

El camí prosegueix pujant direcció a la Caseta des Bosc, però abans pasarem per devant es Porxo des Porcs ( dreta), suposadament on es guardavan els animals després de haver-los replegat.

Després podem veure a la nostra esquerra un impresionant cami empedrat que surt des de dins mateix del torrent, que de tornada hi pasarem.

Tot seguit arriben a la Caseta de Bosc, una preciosa i ben conservada casa, amb forn de pa i cisterna al seu costat. Al darrera poden veura sa casa de Es Castellot. Feim una aturada per beure i menjar alguna cosa.

Seguim endevant, ara pel cami que puja en dirección NE ( dreta) per la coma des Bosc de Massanella. Aviat pasarem per una torrentera que ve de sa coma Gran, després deixarem a la nostra esquerra un primer camí o pista, i després ens sortirem del camí des Bosc per l’esquerra, hi hi ha fites, per comenzar a pujar per dins un alzinar, primer diorecciío O per després agafar N,

Ens hem de fixar bé perqué aviat veuren entre les branques de les alzines el gran penyal de Es Rutló. Durant la pujada anirem pasant per diferentes sitges. Una zona que antigament devia tenir gran activitat carbonera, de fet una mica mes al N a la zona coneguda como l’Aladarnar hi ha un cami enpedrat que feia el recorregut però avui endía está quasi deseperagut.

L’escalada final al cim la hem de fer per darrera N, per aixó proseguim en forta pujada pen dins l’alzinar per arribar a un coll.

Ja ens trobem a la falta del muralló a la nostra esquerra, enfront el coll. Iniciem l’escalada per enmig, es tracta d’una primera grimpada seNse dificultats, excepte a la davallada si la roca está banyada. Superada la primera grimpada ens sitúem en el colladet amb impresionants vistes. Ara seguim escalant i amb una petita grimpada ens situarem a dalt de tot (813 m), La panoramica és espectacular i privilegiada damunt el comellar des Bosc i al front total la carena del Puig de sa Fita (894m) fins el Puig de n’Alí (1.038 m.), a l’esquerra continuant  la crestaria penya-segada de sa Carena des Bosc. A l’altre costat el Puig des Castellot des Rafal ( 903m), a l’esquerra tenim el coster del Puig de ses Bassetes i el mes gran el Puig de Massanella (1.352 m)

La tornanada la feim pel mateix lloc de pujada, fins a la Caseta des Bosc. Proseguim devallant pel cami i a l’altura del Porxo des Porcs, tenim a la nostra dreta sortin del mateix tàlveg del torrent un magnific cami empedrat, ralment es el final del cami de ferradura que davalla de la Canaleta fent una ziga-zaga. Pareix èsser que fou construit per facilitar l’accés a la construcció de sa canaleta. És un camí empedrat d’1’5 m d’ampla, figura en el catàleg de camins del terme municipal de Mancor de la Vall, amb el nom de camí 60, es tracta d’un camí de 565 m, dels que el primers 192 están dins el terme de Mancor, els restants 373 ho están en el terme d’Escorca. Destaca la paret cabrera que fa partió  entre els dos municipis.

Recordem l’autor de la gran obra d’enginyeria de La canaleta del Massanella. El Sr. Jacint Josep Fontanet i LLabrés, anomanat també Montserrat Fontanet, a més de ser un conrador certament il•lustrat, prengué la iniciativa en una tasca d’enginyeria que, des de feia 150 anys no s’havia aconseguit resoldre: la construcció d’una canal que unís la Font des Prat de Cúber amb les cases de Massanella. Aquesta, diu Ramis “és una obra d’enginyeria molt notable”. Té una longitud de 7.200 metres i salva un desnivell de 543 metres. Per aconseguir l’objectiu de dur l’aigua fins al seu destí, es construí un aqüeducte de quatre arcs de mig punt (els Arcs d’en Fontanet), es va foradar la roca (sa Foradada) i també fou necessari salvar un bot als penyals mitjançant un salt d’aigua (s’Arreplegada). La seva proesa fou, segurament, molt valorada, ja que les cròniques de l’època documenten una situació de gran sequera. A més a més, l’aigua que transportava aquesta construcció no tan sols serví per beure el bestiar i regar, sinó també per a un molí fariner i una gran tafona.

Recordem que abans d’ell ho varen intentar enginyers belgas, italians, francesos i espanyols; “pierden estos miserablemente el tiempo recorriendo los puntos por donde podría abrirse el acueducto; declaran formalmente, después de haber empleado muchos días en el estudio del terreno, la imposibilidad de poderse practicar la proyectada obra; y el ingeniero Fontanet, al retirar su piara, con lenguaje inculto, sin frases pomposas, sin palabras técnicas, manifiesta a su señor que él se compromete a conducir a la casa de Massanella las aguas en cuestión, venciendo las graves dificultades y sobre todo la imposibilidad que encontraban los doctos facultativos. En el siglo de las luces, estamos seguros que el dictamen de un ignorante hubiera sido desatendido, y Massanella se hubiera quedado sin agua; pero el Sr. Dezcallar que vivió en época de menos pretensiones científicas, no despreció las razones de su dependiente, sino que puso el proyecto bajo  su dirección. Abandona Fontanet su piara, y en 1748 se constituye ingeniero director de aquellas obras; traza sus planos sin hacer uso de brújula, compàs ni otra clase de instrumentos; en vez de tinta de china y de làpiz, marca por medio de maderos, banderillas y montones de piedras, la senda que debía seguir su proyectado acueducto; y a los dos años lee en el punto donde concluye una inscripción que dice: Anno Sancto MDCCL idibus julii huic ponti aquae D. Dominus Georgius Abrí-Dezcallar Bursae auri Regni Majoricarum incumbens suo conatu et expensis. Satisfecho Fontanet con ver brotar en 1750 la apetecida agua dentro del patio de la casa de Massanella,

Bonita ruta a la que habrá que volver…. acabem prenem una xocolata a Cas LLoro ( quan de temps…)

flickr75wikiloc75

Puig de Massanella, per sa Canaleta

puig-de-massanellaData: 18-10-2014

Senderisme: Fàcil

Torre de sa Mola de Tuent

 

 

 

 

 

 

Descripció de l’Itinerari:

 

Iniciem el recorregut al costat del restaurant Son Catlar situat en la carretera que uneix Mancor amb Caimari. Podem deixar el cotxe aparcat a uns 250 m una vegada passat el restaurant (en el cas de venir des de Mancor), en un desviament situat a l’esquerra de la carretera, a l’entrada de les cases de Massanella. Durant l’època islàmica, hi prosperà l’alqueria ‘Maizarella’, que feu part del juz’ d’Inkan, amb presència probable d’elements berbers. Jaume I cedí aquestes terres al Paborde de Tarragona. En el segle XIV Pere Catlar adquirint terres formà la gran possessió. S’ha anomenada Son Abrí, Son Catlar, Massanella d’Alt i de Baix. Fins que el 1802 s’unificà amb el de Massanella. (GEM).

Des de l’aparcament retrocedim, amb baixada lleugera, fins a la barrera que dóna entrada al restaurant a la qual arribem en 2’. A l’esquerra de la barrera veurem un pas estret d’una barrera feta de fusta pel qual podem continuar a l’esquerra (E), vorejant la reixeta, fins a la barrera que tenim al front, només trespasar-la tronem una caseta de fusta del tipo de Leroy amb un guarda que en esplica el protocol i que em de pagar 4 euros cadascú i aixó que som residents, una i oli, si no voleu pagar ja sabeu lo que eu de fer.

Continuem a la dreta (N), pel camí que en 1’ ens situa en un encreuament, havent de prendre a l’esquerra (NW), tenint algo allunyades a la dreta (NE) les cases de Massanella. Travessem un portell amb un pas canadenc i continuem pel camí de terra que amb direcció NW i amb pujada molt lleugera, ens conduirà a Can Bajoca. A l’esquerra tenim el Torrent des Prat i als 14’/25’ arribem a un portell i 1’ després aconseguim un encreuament (camí des de la dreta NE) en el qual hem de continuar pel camí que veníem transitant (NW). Iniciem una pujada molt lleugera i als 4’ arribem a un portell amb barrera metàl·lica que una vegada travessat en 2’ arribem als voltants de Can Bajoca (dreta) (E). sembla que el nom li ve d’en Miquel Colom, natural de Deià, que era conegut per ‘En Bajoca’.Seguim caminant per s’Arreplegada cap a s’Estret o es Grauet, fin arribar a les Cases des Bosc amb una porxada de canya, un bon lloc per menjar alguna coseta i beura, en aquest encreuement de camins no ens em de confondre i em d’agafar direcció esquerra, es a dir em de deixar la casa a la nostra dreta. Prosseguim la ruta per un tirany de ferradura amb molt de rost., no tarma de trobar un altre pal que ens recorda que em de oagar, etc…..Ara es tracta de seguir el caminoi que ens durá a la canalització, la famosa Canaleta del Massanella.

La Canaleta és emblemàtica per ser una de les obres d’enginyeria tradicional més importants de la Serra, construïda per a solucionar els problemes d’aigua que patia el llogaret de Massanella.

Aquesta séquia, fou construïda per en Jacint Antoni Fontanet Llabrés Montserrat (1706-1762), natural de Son Joan Arnau (Llorito), aleshores encarregat de les païsses de Massanella. amb pedra calcària recollida allà mateix i ajuntada per morter de calç té una longitud aproximada d’uns 8 quilòmetres i assoleix un desnivell de quasi 600 metres, des del seu naixement a la font des Prat, a 800 metres d’altitud, fins a les cases de Massanella, situades a 200 metres d’altitud. Una làpida commemora la construcció de la conducció i, textualment resa així: «Dia 15 de juliol del sant any de 1750, per aquest pont d’aigua, el senyor Abrí-Descatlar i Fuster, Bossa d’Or del Regne de Mallorca, es preocupa amb el seu esforç i recursos».

Proseguim per damunt de la Canaleta, pasem per la roca foradada i el Pont, tota una obra d’aquell temps, a poc arribarem a la La font des Prat de Cúber o font de Massanella, amb una inscripció que deia “Font de Massanella 1748”.

Caminem en fort ascens per l’alzinar, a la sortida del mateix ja podem veure el Puig de Massanella i el Pas de n’Argentó per on em de pasar. Ens hem d’anar apropant a la paret oest del contrafort mdel Puig de Massanella fins arribar ben bé a sota, tot això sempre en direcció sud/sud-oest. El pas de n’Argentó no presenta cap dificultat.

Les vistes son extraordinaries, el més aprop i abaix el Puig de ses Bassetes 1,212 m., proseguim el fort ascens per un terreny incòmode i aviat ens situem a l’extrem S. del macis, ara ja només queda caminar i assolir el cim 1,352 m. Si abans les vistes eran extraordinaries ara al cim son de cine. El panorama visual cap a l’est ens situe sobre el colosal puig Tomir de 1.104 m. Si mirem cap el Sud-Oest impresiona la carena calcària que es dirigeis a l’esperó de migjorn i al puig de ses Bassetes 1.212 m. i al coster Nord del cim és un espadat vertiginós que s’aboca sobre el comellar de les Cases de Neus de Comafreda.

La baixa la feim per el camí clàssic, pasem aprop de l’únic arbre una mànific teix i el Pla de la Neu, un àntic dipòsit de neu situat a 1.200 m. d’altitud, és el que es troba més alt.

La davallada és intensa, pasarem per devora de l’avenc de laq Travessa de’uns 49 m. de profunditat, després la famosa fita del Foment que marca la bifurcació del camí, a la dreta indica puig i font, la font de l’Avenc, noltros proseguin el descens fins el Coll de la Línea 824 m, on agafarem direcció Sud ( dreta) per la pista del Comellar del Bosc, que per cert ens ha fet llarguisim, fins arribar a les Cases des Bosc i d’aqui desfeim el cami del matí fins el cotxe. I acabem inmersos a la frescor de les chandis que ens ha preparat na Cati de sa Tafona.
flickr75wikiloc75youtube75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina