889. Sis coves per la Marina del Llevant.

Hora Inicio: 9:41 10 sept. 2022
Hora Fin: 18:02 10 sept. 2022
Distancia recorrida: 7,9 km (08:20)
Tiempo en movimiento: 03:02
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: -3 m
Ganancia Altitud: 228 m
Pérdida Altitud: -236 m
Tiempo Ascenso: 04:07
Tiempo Descenso: 04:10

Material utilitzat: Cordes; 2x15m,

Data: 10.09.2022

Cova de sa Tortuga

Cova des Mular.
Cova des Moro.
Cova dels Llimacs.
Cova de Cala Falcó.
Cova de sa Tortuga.
Cova des Genet.

Iniciem la ruta d’avui a la cala s’Estany d’en Más, al llevant de Mallorca. Caminem per l’arena direcció a la mar, i abans d’arribar-hi l’abandonem per la dreta fent una curta grimpada per la roca que té uns escalons picats. Continuem SE per un tirany, el més a prop possible dels penya-segats.

Al quilòmetre de caminar ens desviem (esquerra) per baixar fent una curta grimpada, continuem S durant uns 200 m, i localitzem la petita entrada 80 x 90 cm, de la Cova des Mular, també coneguda per la cova de les Pedreres. Una cova prou interessant on hi destaca una pica per recollir aigua, algues i rels de manglà calcificats.

Retrocedim fins col·locar-nos, novament, a dalt de la planícia i continuem S, als 400 m arriben a la baixada per anar a la cova de na Dent, de gran envergadura 46 x 23 x 4,5 m, fou habitada en època pretalaiòtica.

Continuem amb la nostra direcció i 345 m després de na Dent, abandonem el tirany NW, i enmig d’unes mates localitzem el petit forat de l’entrada a la cova dels Llimacs. Posem una corda, encara que no cal i descendim en oposició els 3 m. Després vé una rampa terrosa en prou pendent, on ens anirà molt bé la corda que hem posat. Convé anar molt alerta a no moure pedres pocs estables i descendir, també, sense axeicar pols. Arribarem a una sala prou especiosa amb moltes formacions i espeleotemes que gaudirem gratament.

Es important dir que a la part més profunda hem tingut una lectura de CO2 del 2,9.

En acabar, tornem novament al tirany inicial i continuem la mateixa direcció SW durant 149 m, on podrem descendir a cota cero i continuar SW durant 141 m, on localitzem l’entrada ciclòpia de la cova des Moro. On destaquen les grans sales i les enormes columnes estalagmítiques. A la campanya de la UIB 1995/1998 es varen a dur a terme excavacions que permeteren documentar estractes prehistòrics i materials d’època islàmica.

Tornem a la planícia de dalt i continuem direcció cap  cala Falco. Traspassarem una paret de partió amb un vell botador de fusta i als 150 m arriben a la cala Falcó, on localitzem a NE la cova del mateix nom, cova de Cala Falcó. Només entrar ens situa a una gran sala, avancem per l’esquerra fins a Arribar a un llac d’aigua salobre. Si volem recórrer-la ens fiquerem dins l’aigua per la part menys profunda i caminant arribarem a una altre sale prou interessant. En sortir ens trobem amb els clients, una cinquantena, estrangers de diverses empreses que han arribat de la propera i turística cova dels Coloms.

Continuem el nostre recorregut S, passem per amunt la cova dels Coloms, després pel caló Blanc, i pel Pontàs, o cova des Pont, travessem cala Varques, i continuem per la costa. Als 183 m i abans d’arribar a la punta de Llevant girem W i iniciem un fàcil ascens de 90 m fins arribar a la cova de sa Cabra i sa Tortuga. No és fàcil de trobar perquè està amagada per la vegetació i dins el rocam. L’entrada de reduïdes dimensions ens farà recaragolar amb contorsions i demés. Una vegada superar arribem a la gran sala, on destaca un gran llac a la part més profunda a -30 m. La part més concrecionada la trobem a la part de la dreta.

Després de prendre un bany i fer uns capficos, iniciem el retorn fins a cala Varques. Prenem direcció N, i als pocs metres ens desviem NE amb una suau pujada. Als pocs metres i vora el tirany localitzem el forat d’entrada a la cova del Xenet o del Genet

La cova es troba a un centenar de metres de cala Varques, per un caminoi que surt de l’esquerra NO que tota duna s’enfila per amunt (no confondre amb el que a pots metres també surt amb direcció a Cala Falcó i cova dels Coloms, el nostre s’endinsa garriga amunt, on  davall d’un ullastre trobem el forat d’accés a la cova des Xenet o des Genet, en línia amb la immediata cova marina Cova dels Coloms de la qual subterràneament se separa una desena de metres.

Cova documentada en 1968 en l’obra de C.Veny.
L’entrada de la cova és de 50 x 70 c, i dona entrada a un pou vertical pel qual es descendeix amb un volat de 6 m de profunditat. Una vegada en el sòl tenim diverses opcions d’exploració, però la millor és seguir el petit «caminoi» en descens.

Així com anem avançant podem anar apreciant una gran quantitat de formacions i espeleotemas fins i tot alguna estalagmita vegetal.

Arribem a una primera i àmplia sala de gran bellesa, repleta de grans columnes i alguns gours, en algun tram hem d’anar gatejant per passar a altres sales. Destaca la gran bellesa del sostre amb les seves finíssimes estalactites.

Cal destacar que a l’estiu del 2012 després que farem d’un mesurament es constata un nivell de CO2 del 7,2%, però avui sorprenentment NO s’ha detectat CO2.

El subterrani supera els 200 m de recorregut, presentant amplitud visual de 57, encara que l’amplària màxima de la sala de dalt no supera els 32 m i sent el desnivell integral sobre el nivell freàtic marí de la llacuna interior de poc més de la vintena. Nosaltres no arribem fins a la llacuna, però per aconseguir-la és recta per estret conducte obert sota la boca d’accés a l’avenc, fins a curt ressalti vertical i despengi en diagonal cap al fons de la sala inundada, sector més occidental de con detrític que per aquesta part tendeix rodejar la zona clástique del actual desplom cupular.

Després de descansar iniciem el retorn fins a s’Estany d’en Más, on tenim els cotxes i on ens refresquem amb unes xandis ben fresques i cares.

veure fotos
fotos

wikiloc
Trakc

670. Cova des Pont de cala Varques – els Encletxos – cova del Pilar.

Distància: 8,6 km
Durada total: 8 hores, 16 minuts
Circular; No
Elevació mínima: 00 m
Elevació màxima: 43 m
Ascensió total: 211 m
Baixada total: 169 m
Salt màxim: 24 m
Material: Cordes; 2×30,

Data: 4.8.2019

Cova del Pont de cala Varques – Encletxos – Cova marina del Pilar

Com la ruta d’avui no és circular, amb de fer combinació de cotxes, Així que primer anem a s’Estany d’en Mas per deixa sa gent i motxilles. Després amb els cotxes anem fins al Km, 7,5 de la Ma-4014 on deixem els cotxes suficients per després tornar a s’Estany d’en Mas a recollir l’altre cotxe i fer un caramull de xandis.
Bé, feta sa logística, comencem a caminar pel coster S ( dreta) de la cala de s’Estany d’en Más fins a quasi arribar a la mar, on veurem uns escalons picats a la pedra que utilitzarem per situar-nos a la part alta.
Ens dirigim a la zona del Banquet des Coloms, per continuar per la costa, a uns centenars de metres passarem per damunt la cova de na Dent, de gran envergadura 46 x 23 x 4,5 m, fou habitada en època pretalaiòtica.
Més endavant passarem per damunt la cova des Moro, que no hi baixarem.
Continuem i seguit arribem a cala Falcó, una cala d’arena que fa 30 x 60 m, una zona amb gran quantitat de Coves importants, i a 573 m de cala Varques.
Tot seguit passem per damunt la concorrida cova dels Coloms, un atractiu pel seu ràpel de 30 m i els seus llacs a l’interior. Però que avui no hi davallem ( no per ganes, sinó perquè no tenim temps, hem de fer moltes coses,)
Arribem al caló Blanc, també bastant concorrit, tant de barques com de gent….
Continuem i arribem al nostre primer objectiu, el Pont de cala Varques. Probablement fos una gran cova que es va enfondrar i l’arc fos l’entrada. Tot seguit muntem ses cordes de 30 m cadascuna, una pel vessant exterior i l’altre a l’interior. El dia i la mar estan perfectes. Aviat tenim cua per rapelar, uns per un costat i altres per l’altre, tot un espectacle. Inclòs un que s’ha deixat ses sabates d’aigua també fa cua esperant que qualcú li deixis les seves. És un baixar i pujar de el mes divertit.
Després que el personal nota cansanci, plegam cordes i continuem, passem aviat per cala Varques ( petada). Com alguns no coneixien els Encletxos , en dirigim a la punta de Llevant on trobem aquesta meravella de sa natura, uns encletxos marins que entren dins terra unes desenes de metres i que es poden fer nadant, si la mar ho permet, com avui, en fiquem pel més llarg on a la mitat girem dreta continuant per dins un altre encletxo, sortim nadant fins a la mar per després entrar per un altre fins al punt de partida. Un dels llocs més encisadors i espectaculars que hem vist.
Seguint el litoral arribem a la punta de Llevant, es racó del Cossi de la Teula, el racó de s’Olla, la Pedra Desferrada fins cala Enganapastors, una cala de macs de 100 x 5 m.
Després de 193 m arribem a cala Sequer o Salpella de dimensions petites, 30 x 10 m, al darrera podem veure un impressionant xalet ( ple d’irregularitats legals) on al seu costat hi ha l’impressionant cova del Serralt amb un llac interior.
Passem pel caló des Serralt i na Tendra. I abans d’arribar a sa Punta des Moro i a uns metres del tancat de reixa, podem veure sa cova marina del Pilar, un altre objectiu. Instal•lem la capçalera del ràpel i ens preparem per rapelar els 12 m aprox. que hi ha des de dalt fins a la boca de la cova que està a nivell de la mar. Destaca’n les enormes columnes interiors i la gran entrada de 65 x 43 x 12 m, té un petit recorregut interior amb sortida al costat per on hem rapelat. Després de visitar-la iniciem la progressió cap a dalt. Un dels companys era la seva primera vegada que remuntava, conseguint arribar a dalt sense problema, ¡!, aprobat ¡!.
Ara, ens dirigim cap a la caseta de guàrdia, un bon lloc, amb ombra, per descansar i dinar, situada a la punta del Moro. Empleat pel cos de carrabiners de costes i fronteres, que fou creat el 1829. El seu lema era ‘Moralitat, lleialtat, valor i disciplina’. Després de la contesa (1936)-39), la llei de 15 de març de 1940 promulgada per Francisco Franco fa desaparèixer el cos de carrabiners i l’integra a la Guàrdia Civil.

Seguidament arribam a Cala Magraner . La cala està situada entre Cala Pilota i el Caló del Serral. Es troba documentada el 1585. Binimelis (1593) la cita, juntament amb Cala Varques, com a lloc de desembarcament de corsaris. Berard (1789) la cita com Cala Magraner.

A l’altre costar tenim les cales verges Pilota i Virgili.

Continuem pel tirany que recorre la part alta dels penya-segats i que en lleugera davallada ens du al pas que ens permet situar-nos al tàlveg. Ara ja només queden uns 45′ fins a arribar al km 7,5 de la ctra. Ma-4014 on hem deixat el matí els cotxes.
Ràpidament ens dirigim un altre volta a s’Estany d’en Más a recollir l’altre cotxe i fer un caramull de xandis. Donant per acabat aquest magnífic dia

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc
Xisco

556. Coves de la Marina de Llevant

Circular: Sí.
Distancia total de la Actividad: 6 km.
Tiempo total Actividades, incluido interior cuevas: 5 horas.
Altitud máxima: 46 m.
Altitud mínima: -64 m.
Desnivel positivo: 179 m
Desnivel negativo: 84 m.

 556. Cova de na Dent, Cova dels Xots, Cova des Pont, Cova des Moro de Cala Falcó.

Les coves que visitarem avui s’havien condicionat per promocionar la visita en el marc de l’Exposició Agrícola i les Fires i Festes de Manacor, de setembre de 1897. L’obra Las Cuevas del Pirata de Manacor (Mallorca). Guia y descripción de sus principales maravillas (1905) cita les vuit coves que formen el conjunt (cova des Pirata, cova des Pont, cova dels Xots, cova de sa Ferrada, cova des Moro, cova de cala Falcó, avenc d’en Fumat i avenc des Camp des Pou), descriu sobretot la primera i conté informació pràctica sobre accessos, hostals, guies i preus. No falta una mostra de la visió immobiliària dels mallorquins quan afirma que amb una mínima inversió podria transformar-se la cova de cala Falcó en una residència estival.

Sa Cova des Pirata i sa Cova des Pont eren conegudes des d’antic, això podria quedar corroborat per un grafit trobat a la Rotonda de los Monumentos en el que apareix la data 1614; però no fou fins al magne esdeveniment de la fira del 1897 que foren habilitades per a la visita turística.

El topònim de la cavitat al•ludeix a una llegenda que fa referència a un famós pirata ferit que trobà refugi en aquesta cova, tot esperant de poder-se reunir amb els seus companys. Segons informacions d’en Toni Pascual, les persones de molta edat de Manacor coneixen la cavitat amb el nom de cova de ses Vistes. Segons diu el Corpus cavernario mayoricense. De J.A. Encinas

Cova de na Dent

Avui tornem al llevant de l’illa, concretament a s’Estany d’en Mas, conegut turísticament com a cala Romàntica. Deixam els cotxes a l’aparcament de la cala i la travessam per l’arena, embassada quan plou molt, ja que constitueix el final del torrent dels Morts ó torrent de la Marina. Només començar a la dreta passarem per davant l’hotel Riu Romàntica on a prop surt un tirany que enllaça amb el que farem i per on tornarem.

Continuem caminant per l’arena anant a cercar el lateral Sud ( dreta), on comença el tirany, que vora mar, ens conduirà fins a cala Falcó. Arribat quasi a la mar veurem a la nostra dreta una roca amb escalons picats per on i amb l’àjud de les mans ens enfilarem al capdamunt i seguirem el tirany al més a prop que puguen de la vorera de la mar. Hi ha multitud de tiranys però tots arriba’n al mateix lloc.

Prosseguim mantenint l’altura sobre el penya-segat, passarem per les restes d’una caseta, lloc conegut com a es Frontó des Molar. Damunt el penya-segat, gaudim d’una vasta panoràmica, amb la torre del Port de Manacor a l’esquerra i Cales de Mallorca a la dreta; a baix, observam un escull.El tirany continua a certa altura damunt la mar i a uns vint-i-cinc minuts, arribem a la boca disforja d’una gran cova, en forma de balma, anomenada la cova de na Dent, que s’obre sota els nostres peus, de cara a la mar, a la que podem veure diferents vies per practicar l’escalada. Les característiques d’aquesta cova són; planta el•lipsoide, eix principal Est-Oest de 46 m, transversal de 23 i un desnivell de -8 m. Forma tres àmbits subterranis diferenciats. Un minúscul i comunicat amb altre veïnat i major. Ambdós situats fins el fons de l’espaciosa sala, amb accés per un angost corredor artificial. Una i altre pogueren servir de sepulcres col•lectius prehistòrics. A l’interior s’observa l’existència d’un sostret amb cal derivada d’intenses cremacions funeraries, d’època talaiòtica.
Prosseguim la nostra ruta per anar a cercar la cova –

Després de la cova de na Dent, continuam per la part alta de la costa, abocada a la mar, i podem veure davant la nostra posició la cova dels Coloms, a l’altra costat de cala Falcó. Just a la nostra esquerra, davall el penya-segat, es troba la cova des Moro, una cavitat de gran interès paleontològic i arqueològic, què no visitem ara mateix, la deixam per el darrer, ja que és un bon lloc per dinar i descansar.

Cova dels Xots

Així que continuem direcció a la cova dels Xots, una cova que quan plou fort cor un torrent al seu interior arrossegant molt de fang fins al seu petit llag final. Per això ens vàrem posar de fang fins a les orelles debut a les intenses pluges dels darrers dies.

La cova té una sala de 24 m de desnivell i més de 48 m de diàmetre

S’entra des del fons d’una depressió i del terreny que hi ha al costat d’una paret de partió amb els camps d’ametllers. Curiosament l’entrada està tancada per una paret seca i la baixada es fa per tres escalons de pedra. El recorregut, s’inicia a través d’una entrada de 10×1,30 m. Mentres anam avançant vorem a la nostra dreta una cornisa a baix altura i mig metre d’amplària que arriba fins que sa sala comença a descendir. La cornisa es pot visitar de manera circular poguen veure la cova des de la part més alta.

Continuem avançant fins a arribar a un desnivell que superarem amb una desgrimpada relliscosa. A partir d’ara entrem din un fangar fins arribar per un embut al petit llag de 1,5 m de fondària, en el que no es veu res per lo torba que està s’aigua.

Cova des Pont

Aquesta ja l’aviem visitada anteriorment, però com hi havia companys que no, hi varem fer una aturedeta fent tot el recorregut, ja que valia la pena veure el pont i els llacs.

S’obri a l’exterior per una boca d’esfondrament, amb 7 m de desnivell d’enderrocs, que se salven amb el pont que dóna nom a la cavitat (TRIAS i MIR, 1977).
Destaca la sala Gran i el llac Victòria.
Des de la boca d’entrada, en direcció N es desenvolupa la sala Gran, de 70 m de llarg i 40 m d’amplària, fins que s’arriba al llac des Carbonat situat al NW (de 575 m²) i al llac Ras al NE (de 725 m2). Aquí la distància de la part aèria, entre els extrems dels dos llacs supera els 80 m, amb una alçada del sostre entre els 7 i 9 m. Les colades pavimentaries i estalagmites recobreixen gran part del pis de la sala.

Llac Victòria Amb una superfície de 575 m², de gran vistositat, on hi destaquen el gran nombre de formacions estalactítiques. Pel que fa a la seva superfície és de 575 m². Es va tancar en temps relativament recents amb un mur de marès i una reixa de ferro per evitar el deteriorament dels espeleotemes per part de visitants desaprensius, però a hores d’ara la reixa és oberta. Genèticament és la perllongació de l’esfondrament que ha generat l’entrada a la cavitat, que arriba fins al llac, 33 m per davall del nivell del terreny. A l’E del llac s’obri la connexió subaquàtica d’uns 30 m fins al llac Nou i a l’W prossegueix de cap a la cova de sa Piqueta. A les parets de l’W del llac, sota les aigües, hi són presents nombroses morfologies de corrosió, en forma de penjants, pinacles, tupins, galeries iniciadores i envans. Els espeleotemes són abundants en forma d’estalactites amb helictites superposades, estalagmites que recobreixen els blocs del fons del llac, així com recobriments freàtics subactuals i paleonivells situats a +2,1m.

Tota aquesta zona de costa va tenir antigament presencia militar per controlar les naus enemigues, formant part del sistema defensiu de Mallorca. A el que fa referencia al pont que dóna nom a la cova des Pont es degué construir per facilitar l’aprovisionament de l’aigua a la tropa destacada a prop; tal vegada obra militar tardomedieval.

El que sorprèn de l’obra ( pont ) es que no quedi memòria ni de quan ni de per què es va fer. Ni tan sols queda cap llegenda que en faci referència. La cita més antiga és d’ESTELRICH (1897) que indica que a la seva època ja no quedava memòria de qui l’havia fet, i que s’havia construït per a poder entrar les ovelles a sestar. MARTEL (1903) diu que el pont era fet pels moros; això no és més que una prova de què el poble havia perdut tot record de qui l’havia bastit.

Nota. La major part d’aquesta informació s’ha tret de la revista ENDINS, núm. 29. 2006, ENDINS, no 24,2001 i del Corpus cavernario mayoricense de J.A. Encinas.
Tornem enrere i ens dirigim a visitar la

Cova des Moro de Cala Falcó

En el nivell més superficial es va recuperar un conjunt de materials arqueològics fàcilment identificables com a material d’època islàmica, safes, llànties, atuells per cuinar, ceràmiques, etc.., inclòs restes de Myotragus

Així, d’acord amb les restes materials recuperades i a les datacions radio carbòniques realitzades, es documenten tres fases principals d’ocupació de la cova. Per ordre cronològic, la primera d’elles se situa al tercer mil•lenni cal BC, una segona és del mil•lenni següent, mentre la tercera correspon a període musulmà. El darrer episodi d’ocupació intensa és el dels musulmans que s’hi refugiaren amb el seu aixovar durant la conquista cristiana de l’illa (1229-1232).

Com a primera providència podria suposar-se que es tractava d’una ocupació semblant a la d’altres coves mallorquines que sempre s’han identificat com a ocupacions temporals de refugi de les poblacions musulmanes que fugien de les tropes feudals de Jaume I que anaven ocupant l’illa de Mallorca des del setembre de 1229.

Ha estat un dels jaciments arqueològics i paleontològics que es troba actualment abandonat. Es tracta d’una cavitat situada a la vorera de la mar, amb les entrades obertes horitzontalment al llarg d’un penya-segat fortament erosionat. Està formada per una gran sala, dividida en diversos àmbits per formacions estalagmítiques (TRIAS, 2000).

El que més crida l’atenció es l’entrada de construcció ciclòpia amb forma de corredor situada en una de les entrades, ja que en té una altre a tans sols 5 m de dimensions molt més reduïdes.

veure fotoswikiloc75

492- Cova de ses Pedreres i cova del Pirata-cova del Pont

 

Cova-des-PontData: 10/09/2016

Distancia total recorrida: 5.8 km (más interior coves)
Tiempo total: 7 horas. (incluido en el interior de las cuevas)
Desnivel Positivo: 102 m. . (no incluye profundidad de las cuevas – 33 m)
Desnivel Negativo: 102 m. (no incluye profundidad de las cuevas – 33 m)
Altitud mínima: -33 m, alineada con profundidad de las cuevas.
Altitud máxima: 46 m.

empleo frontal

492- Cova de ses Pedreres, coves del Pirata – Pont.

Avui decidim visitar coves del litoral de mitjorn, concretament entre s’Estany d’en Mas i cala Varques.

Sortim de l’aparcament de s’Estany d’en Mas direcció a la platja, deixant l’Hotel Riu Romántica a la nostra dreta, i just davant un equipament de Volei, comencem a pujar al capdemunt del rocam, totduna ens situem a un tirany que seguirm E ( esquerra), que en lleugera pujada ens situará aviat a la plana costera. Seguirem SE  per la part mes aprop de la mar. Es tracta d’arribar a la zona costera coneguda com a de les Pedreres amb les marques clarísimes de la feina feta pels trencadors de marés. Aquí ens aturem per visitar la cova de ses Pedreres.

Continuem pel cap damunt de la mar i, uns deu minuts més endavant,  arribem a una gran boca o balma sota els nostres peus, es tracta de la cova de na Dent. Pasarem per una estreta cornisa just per damunt de la boca. Es tracta d’una cova d’epoca pretalaiòtica,  Forma tres àmbits subterranis diferenciats,. Un minúscul comunicat amb una altre veinat i major. Ambdos situats al fons d’una ampla sala, amb cámares de gaire el metre d’alsada. Que pogueren servir de sepulcres colectius prehistórics amb cremacions funeraris.

Continuem el nostre camí amb unes maravilooses vistes sobre la cova dels Coloms, a l’altre costat de cala Falcó.

En aquest punt em arribat demunt la cova des Moro que mira E cap a la mar. Si ens fixem a una roca als nostres peus hi ha una placa per muntar una corda i descendi rapelant el 5/6 m fins a la boca de la cova, asenyalada amb una fita. A la quem recentmen s’han trobat restes de Myotragus i mostres d’activitat humana prehistórica.

Proseguim i arribem a un botador de fusta i una reixa. Agafem el tirany de la dreta que desemboca a una pista que ens acostará a l’entrada de la Cova del Pirata. Després visitem la cova del Pont

COVA DE SES PEDRERES

La cova de ses Pedreres es troba situada entre I’estany d’en Mas i cala Falcó, molt a prop del Frontó des Molar. Es caracteritza per presentar una duna fossil que ocupa gairebé la totalitat de I’entrada.

A la zona hi ha nombroses cavitats i moltes són conegudes des de fa temps (TRIAS i MIR, 1977). Relativament properes, així, la cova des Moro, cavitat oberta als penya-segats just al nord de cala Falcó, segons TRIAS (2000) és un tipus de cavitat -cova de cingle- que es forma en el front de la capa freatica a la zona de mescla de I’aigua dolça amb I’aigua de la mar, amb una disposició en planta compacta i paral-lela a la costa.

Just entrar a la cova, accedim a la sala Principal de dimensions 20 x 10 m i un sotil d’uns 5 m a la part més alta. El costat S presenta bastants colades pariet/als, mentre que al costat N es pot observar la disposició horitzontal del estrats de les calcaries del Mioce postorogenic que pertanyen al Complexe terminal . La cavitat després segueix per un passadís d’uns 25 m amb la part final molt decorada i quasi tancada per columnes. Al terra esta ple d’arenes holocenes, a excepció de I’entrada de la cavitat, on es poden observar algunes morfologies relacionades amb I’erosió per aigua com són las marmites de gegant (GINÉS, 2000). També prop de I’entrada es poden observar gurs.

COVA DES PIRATA –  ( Sistema Pirata, que inclou la Cova des Pont, Cova de sa Piqueta, la cova dels Xots )

Les noves exploracions subaquàtiques han aconseguit connectar les coves del Pirata i la cova del Pont amb la cova de sa Piqueta. També s’han descobert altres galeries i sales importants que situen el recorregut actual en 3020 m, dels quals 1190 m són subaquàtics. L’àrea ocupada per la superfície dels llacs s’estima en 5000 m2 . La penetració lineal del sistema de coves, perpendicular a la línia de costa, és d’uns 700 m .

La distància màxima en línia recta que separa els extrems entre la cova de sa Piqueta i les coves del Pirata és de 512 m.

En realitat és una gran sala, de 140 m de longitud i amplada màxima que supera els 70 m, escindida per columnes, massissos estalagmítics i blocs que li confereixen una gran complexitat topogràfica. La caverna es divideix en dues porcions ben diferenciades, que s’estenen en direccions N i S, amb pendents descendents oposats. Presenta diversos llacs a les cotes situades per davall del nivell freàtic, a -32 m respecte de la boca d’entrada. La zona N, de major pendís, disposa d’abundants acumulacions de blocs i espeleotemes i el sostre assoleix els 7 m d’alçada. La zona S, de coster menys acusat, és de majors dimensions i ornamentació. Són ben notables els imponents massissos estalagmítics i les columnes que engalanen bona part de l’estança. La major part dels marges meridionals de la sala estan flanquejats pels llacs que no presenten continuacions importants (Fig. 1). El recorregut de la cova és d’aproximadament uns 800 m (GINÉS i GINÉS, 1976).

Hi ha 13 llacs principals a més d’altres molts de marginals que suposen una superfície total estimada de 5000 m2. El desnivell màxim entre la boca superior (+ 36 m) i la fondària màxima sota les aigües (-11 m) és de 47 m. Encara que avui no varem poder gaudir de la plenatid dels llacs perquerè es trobaban en un nivell bastant baix.

Destaca el El llac Gran de les coves del Pirata que va ésser el primer on es va realitzar una immersió l’any 1972 per part d’espeleòlegs catalans y el llac Ras encara de mes bellesa. Que forma part de la Galeria subaquàtica de més de 100 m de longitud, uns 20 m d’amplària i 4 m de fondària: Pas entre formacions al llac Ras, que ha permès descobrir una nova galeria sota les aigües que finalitza poc abans d’apropar-se a la dolina on s’obre la cova des Xots . És una de les zones més decorades de la cavitat, amb la peculiaritat que les formacions són de colors molt foscos, exceptuant les estalactites situades a la zona superior que presenten un color totalment blanc. El trespol planer de gran part de la galeria està recobert de polígons de retracció dels sediments argilosos.

Sa Cova des Pirata i sa Cova des Pont eren conegudes des d’antic, això podria quedar corroborat per un grafit trobat a la Rotonda de los Monumentos en el que apareix la data 1614; però no fou fins el magne aconteixement de la fira del 1897 que foren habilitades per a la visita turística.

El topònim de la cavitat al·ludeix a una llegenda que fa referència a un famós pirata ferit que trobà refugi en aquesta cova, tot esperant de poder-se reunir amb els seus companys. Segons informacions d’en Toni Pascual, les persones de molta edat de Manacor coneixen la cavitat amb el nom de cova de ses Vistes. Segons deiu el Corpus cavernario mayoricense. De J.A. Encinas

Història de les exploracions:

1897 – Les coves del Pirata són agençades per poder-se visitar, amb motiu de l’Exposició Agrícola i les Fires i Festes de Manacor; fent-se un camí per recórrer la cavitat oferint varis itineraris als visitants.

1901 – Les coves del Pirata i la cova des Pont són visitades per l’explorador francès Edouard Alfred Martel el qual publicà els croquis esquemàtics d’ambdues coves (MARTEL, 1903).
1971 – El Grup Espeleològic EST realitza la topografia de les coves del Pirata (GINÉS i GINÉS, 1976).

1972 – Primera cabussada al llac Gran de les coves del Pirata .

1971-77 – Topografia detallada de la cova des Pont per part de l’Speleo Club Mallorca (SCM). Amb anterioritat a la topografia es van trobar considerables continuacions, la qual cosa demostra la superficialitat de les exploracions històriques de la cova, que s’aturaren davant l’aigua, deixant verges zones tan importants com el llac Nou, la galeria Myotis i la sala del Tanga. La cova, amb les darreres exploracions, arriba a tenir un desenvolupament de 1075 m, essent així la sisena més llarga de Mallorca (TRIAS i MIR, 1977).

1982 – El dia 6 de març cinc aficionats a l’espeleologia entren a les coves del Pirata per a explorar llocs desconeguts. Dos d’ells resulten ferits greus en produirse un desplaçament de blocs.

1986 – Membres de l’Espeleo Club de Gràcia (ECG) de Barcelona, publiquen el descobriment i topografia a les coves del Pirata d’una nova zona descoberta anys abans: la sala Ignorada (GARCIA et al., 1986).

1988 – Troballa a la sala del Tanga de la galeria Tancada i la sala Dàmocles per part dels escafandristes gal·lesos del Cwmbran Caving Club (CCC).

1989 – El replantejament de la planta de les cavitats damunt la fotografia aèria promou l’exploració subaquà- tica per part de membres del CCC, que permet, mitjan- çant el forçament d’una estreta galeria inundada, comunicar aquesta cova amb les properes coves del Pirata (CLARKE, 1990-91). Així aquest sistema càrstic totalitza un desenvolupament subterrani que supera els 2025 m.

2002 – Intent frustrat de localització del llac de la cova de sa Piqueta (sala Obstruïda) per poder cabussar, per part de membres del Grup Nord de Mallorca (GNM).

2003 – Segon intent d’accedir al llac de la cova de sa Piqueta per part de vuit espeleòlegs del GNM, EST i GEM. Al llarg de tot un dia es revisa minuciosament tota la cavitat sense èxit. Tenim la seguretat de què s’ha produït una esbaldregada que impedeix entrar a la sala on es troba el llac.

Li segueixen moltes mes exploracions que no reprodueix per la quantitat de les mateixes.

LA COVA DES PONT

S’obri a l’exterior per una boca d’esfondrament, amb 7 m de desnivell  d’enderrocs, que se salven amb el pont que dóna nom a la cavitat (TRIAS i MIR, 1977).

Destaca la sala Gran i el llac Victòria.

Des de la boca d’entrada, en direcció N es desenvolupa la sala Gran, de 70 m de llarg i 40 m d’amplària, fins que s’arriba al llac des Carbonat situat al NW (de 575 m2) i al llac Ras al NE (de 725 m2). Aquí la distància de la part aèria, entre els extrems dels dos llacs supera els 80 m, amb una alçada del sostre entre els 7 i 9 m. Les colades pavimentàries i estalagmites recobreixen gran part del pis de la sala.

Llac Victòria Amb una superfície de 575 m2, de gran vistositat, on hi destaquen el gran nombre de formacions estalactítiques. Pel que fa a la seva superfície és de 575 m2. Es va tancar en temps relativament recents amb un mur de marès i una reixa de ferro per evitar el deteriorament dels espeleotemes per part de visitants desaprensius, però a hores d’ara la reixa és oberta. Genèticament és la perllongació de l’esfondrament que ha generat l’entrada a la cavitat, que arriba fins al llac, 33 m per davall del nivell del terreny. A l’E del llac s’obri la connexió subaquàtica d’uns 30 m fins al llac Nou i a l’W prossegueix de cap a la cova de sa Piqueta. A les parets de l’W del llac, sota les aigües, hi són presents nombroses morfologies de corrosió, en forma de penjants, pinacles, tupins, galeries iniciadores i envans. Els espeleotemes són abundants en forma d’estalactites amb helictites superposades, estalagmites que recobreixen els blocs del fons del llac, així com recobriments freàtics subactuals i paleonivells situats a +2,1m.

Tota aquesta zona de costa va tenir antigament presencia militar per controlar les naus enemigues, formant part del sistema defensiú de Mallorca. A lo que fa referencia al pont que dona nom a la cova des Pont se degué construir per facilitar l’aprovisionament de l’aigüa a la tropa destacada a prop; tal vegada obra militar tardomediaval.

El que sorprèn  de l’obra ( pont ) es que no quedi memòria ni de quan ni de perquè es va fer. Ni tant sols queda cap llegenda que en faci referència. La cita més antiga és d’ESTELRICH (1897) que indica que a la seva època ja no quedava memòria dequi l’havia fet, i que s’havia construït per a poder entrar les ovelles a sestar. MARTEL (1903) diu que el pont era fet pels moros; això no és més que una prova de que el poble havia perdut tot record de qui l’havia bastit.

Nota. La major part d’ aquesta informació s’ha tret de la revista ENDINS, núm. 29. 2006, ENDINS, no 24.2001 i del Corpus cavernario mayoricense de J.A. Encinas.

No ens va ser posible visitar la cova del Moro, Cova de na Dent, Cova de sa Piqueta i alltres perqué una forta tormenta de trons i llamps acompanyada d’abundat aigüa ens va obligar a retirar-nos.

flickr75wikiloc75youtube75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina