695. Cova de sa Campana

Hora Inicio: 9:55
Hora Fin: 17:10
Distancia recorrida: 1,5 km
Altura Mínima: -216 m
Altura Máxima: 356,70 m
Tipo Ruta: Circular

Material Utilitzat; 1×60, 2×40, 2×30

Data: 9.11.2019

Cova de sa Campana

Una vegada més i no serà sa darrera, tornem a sa cova de sa Camapana. Una cova espectacular per les seves dimensions, de fet durant molts d’any va ser la cavitat més profunda amb els -304, avui en dia superada.

“Fins a la cota -216 m, es tracta d’una successió d’enormes sales i galeries concrecionadas, en fort pendent. A aquesta cota trobem diferents pous, dels quals uns comuniquen a una sala inferior de fort pendent pedregós, seguida d’altres pous que acaben pràcticament al nivell de la mar, destacant un llac de 30 m de llarg i 25 m de profunditat.

L’entrada a la cova la realitzem per uns graons que donen a la part alta de la primera estada, Sala Campament. Lliguem una corda de 30 m en els quimics de recent instal.lació, el dos primers pels passamans fins els següents que hi ha als pocs metres per a descendir.

La sala Campament, té una mesures de 45 x 20 m, amb diversos regruixos i una altura mitjana entorn als 25 m. Al fons de la mateixa a través d’una galeria més estreta apareixem a la Sala Gràcia.

La Sala Gràcia és descomunal, amb una dimensió de 150 x 100 m, aconseguint un altura màxima de 40 m. La llum artificial és absorbida per la foscor sense remissió, limitant la visió de l’entorn. A la dreta, oest, trobem grans colades pavimentaries, blocs soldats per abundants formacions estalagmíticques i nombrosos gourgs poblant el sòl fins a arribar a la paret, a uns 70 m de distància. Si continuem cap al NO, ascendim a la part més alta de la sala superant un gourg ple de fang, per a donar a una saleta coberta de espeleotemes.

A l’esquerra, Est, hi ha una gran rampa de bugada que parteix des del sostre fins sota de tot de la sala. Té 30 m de longitud, dels quals 15 m són verticals.

De front, sud, descendint pels blocs fangosos i relliscosos, tenim l’opció de continuar per dues vies. Gairebé a baix de la sala tenim, cap a la dreta, a uns 45 m, sota un bloc i ran de la paret, el pas Galeria 73, molt estret i poc aconsellable i, cap a l’esquerra, després d’uns regruixos, trobem la capçalera d’un pas estret que dóna a la Rampa dels Tres, una galeria impressionant dominada per tres rampes contínues de bugades espectaculars. Tots dos accessos, paral·lels, comuniquen amb la Sala Bonica.

En la capçalera de la Rampa dels Tres, lliguem una corda de 60 m als 2 químics que hi ha en una roca (dreta) i amb un desviador baixem per l’estretor fins a l’inici de la rampa. En la capçalera de cada bugada tenim un químic on fraccionar, arribant a la seva base a -74 m, acabant enfront de la sala Bonica. Entre els blocs ascendents trobem la comunicació de la Galeria 73.

Per a visitar la Galeria 73 és millor fer-ho des de la Sala Bonica, per ser més factible. Ens trobem davant un caos de blocs i rebles amb fort ascens (35º – 45º) en tot el seu recorregut, deixant passo a grans bugades i columnes estalagmíticas. Seguim per l’esquerra sobre els blocs i després entre ells. Si anem cap a l’oest, trobem diversos forats que continuen la fractura fins a ser impracticables. Seguint cap amunt, nord, el sostre es torna més baix, quedant la zona bloquejada i no poder connectar amb la sala Gràcia. Més a la dreta, després d’una escalada suau, ens deixa en una sala acolorida i amb múltiples formacions. A la part alta de la bugada predominant hi ha una fractura estreta, aquest és el pas de comunicació amb la sala Gràcia i inici de la Galeria 73.

La Sala Bonica té unes mesures de 17 x 10 x 6 m, amb sostre bombat i formacions vàries. Dominada per una base desfonada com a embornal, pel qual, després d’una gatera de 20 m de recorregut apareixem a la part alta de la Rampa del Fang. Una punta de roca («el cavallet«), permet baixar aquests dos metres una mica difícils ( pas del cavallet). A la rampa d’abans del cavallet posserem una corda que ens será de gran ajuda a la tornada. A la seva base queden les restes d’una antiga escala feta de petits troncs i corda.

La Rampa del Fang o de les Excèntriques, té unes dimensions de 120 x 70 x 10 m i un desnivell mitjà de 30è. La sala ovalada presenta diverses curiositats.

Cap al nord, en la part baixa, grans blocs criden l’atenció, estan coberts d’una capa de fang escrostonat de 25 cm de gruix, del sostre pengen curioses excèntriques molt blanques.

La Sala dels Gorgs té unes dimensions de 120 x 40 m, el seu sostre varia des dels 15 m als 32 m. Per a descendir, aprofitem un tetón o estalagmita. Baixant per la bugada arribem a la primera base de la magnífica sala, una enorme massa estalagmítica està situada sota un grandiós conjunt de bugades i banderoles penjant del sostre (descendint, a la nostra esquerra, a mitjana altura, està sa Rampa, l’accés als Pous del Fang). En ella, podem apreciar per les seves immenses parets i bugades, l’aigua que discorre tímidament cap a un pou que fa d’embornal, Via Francesc Pierre, que comunica amb la Sala dels Blocs. En el costat oposat, oest, desgrimpant les bugades, ens endinsa mos en una petita sala de fang per on flueix l’aigua, aquesta àrea dóna a la part de darrere de l’inici de sa Rampa.

Superant un pas incòmode i perillós entre ells, podrem observar un nivell superior del sòl amb fort pendent i molt concrecionat.

En la seva part més allunyada hi ha un pouet de pocs metres que comunica per una galeria inferior a l’inici d’aquesta estretor. Si seguim cap amunt, entre una bugada, donem a un altre pouet i al pas de «el cavallet». Partint d’aquí, tornem a baixar per la sendera de fang i a la nostra dreta, sud, veurem estalagmites gruixudes i altes, i uns altres pocetes sense importància, tot cobert de fang, contrastant amb un sostre replet d’excèntriques de diverses formes i molt blanques. Arribats al final de la sala, en els monticles de fang, els més atrevits han deixat la seva empremta en manera de figures, algunes bastantes explícites. A pocs metres d’aquí veurem uns grans gourgs, que conformen unes terrasses. Des d’aquí percebem com el sostre baixa considerable gairebé fins a arribar al sòl, si ens ajupim trobem el pas per a accedir a la Sala dels Gorgs i una minúscula coveta. Ens trobem a -186 m.

Al fons de la sala, sud, en el costat esquerre, en la paret de la bugada major, hi ha un pou, Sala del Rascler, amb una profunditat de 38 m.

La Via Francesc Pierre té diverses estretors molt complexes, havent de superar-les sense l’equip de progressió i, on trobar suport és una cosa dificultosa. No és una via que recomaneu fer.

Res més descendir la Sala del Gorgs, en la primera terrassa, est, ferrat a una gran bugada i a un bloc que destaca en l’entorn, trobem l’embornal de proporcions considerables. Desgrimpats un parell de metres tenim un spit on posar la corda i descendir la rampa una mica estreta fins a una base de petita dimensión.en ella, una galeria de 8 m en descens, ens dóna a la capçalera d’un pou de 7 m de profunditat, en la seva base d’una desena de metres trobem un altre pou. Des d’aquí, després de diversos fraccionaments arribarem a la tovera que ens treu el cap a la part alta del sostre de la Sala dels Blocs, Per a accedir als Pous del Fang, hem de tornar a l’alt de la Sala dels Gorgs. Si tenim intenció de fer-los, una corda de 110 m, ens basta per a arribar fins a la Sala dels Blocs des d’aquí a dalt.

Aquesta sala té unes dimensions de 100 x 30 m i altura màxima de 18 m, amb un desnivell de més de 40º. Com indica el seu nom, poblada per blocs i pedres en tota ella, així mateix sentirem el degoteig constant, durant tot l’any, de l’aigua que es filtra des de l’exterior, trobant varis gourgs plens d’aigua. Si ens fixem, veurem en el sostre, est, la connexió amb la via Francesc Pierre. La part alta, comunica amb la Sala Polida.

Noves Extensions; Sala GAME queda per sota de la sala dels Blocs, per la qual cosa l’aigua que rep ho fa d’aquesta última. Per la paret de davant veiem com discorre l’aigua arribant fins als nostres peus, filtrant-se fins al llac. L’alta humitat i el fred regnant fa incòmoda l’estada. La zona inferior està coberta de fang amb gracioses formacions. Després d’un descens incòmode, apareixem davant el llac aconseguint la cota terrestre més profunda de la cavitat, els -333,5 m. El Llac Minguillón té una profunditat aproximada de 25 m, amb una longitud de 30 m, dels quals gairebé 10 m estan ocults en una cambra. Arribant al seu fons, topem sobre un
banc de llot amb forma piramidal enfonsant-nos fins als genolls, aconseguim la cota més baixa del avenc, els -358 m. “

Text de Gota a gota, nº 11 (2016): 42-53

RESUMEN: Desde el año 2013 hasta finales de 2015, los espeleólogos Pilar García y Rafael Minguillón, llevan realizando la actualización topográfica de la cova de sa Campana (Sa Calobra. Escorca). A raíz de ello se han descubierto nuevas salas y, lo más importante, el lago subterráneo más profundo de Mallorca, a -334 m y tras su exploración subacuática, alcanzando la cota final de la cavidad a -358 m.

veure fotos
fotos
Xisco
wikiloc
Trakc

468. Cova de sa Campana

cova-de-sa-campana

Desnivell: -180 m

Altitud: 305 m.

Temps total amb aturades: 6,30 h.

cueva

468. Cova de Sa Campana.

Recientemente, el Espeleólogo Rafael Minguillón Corteza y su equipo, han hallado una nueva Galería que finaliza en un lago (el más profundo de Mallorca, con unas dimensiones de 24.5 m de profundidad y 30 m de longitud), desde la actual Galería del “Pou del Fang” ha -317 m. Con esta nueva Galería, aumenta la profundidad de la Cueva hasta los -358 m. El nuevo acceso, encontrado, ha sido bautizado como el “Pas de Marinaguey”.

Esta cueva se halla entre las 10 de mayor recorrido, superando los 1.850 m, y todavia se está explorando por lo que se espera que se aumente.

El anterior hecho, nos motivo, para volver a la cueva y que varios compañeros nuestros visitaran la cavidad por 1º vez. Aunque por tiempo y material solo descendimos hasta -180 m. Ósea hasta la “Sala des Gorgs”

Desde la carretera Ma-2141, que nos lleva hasta la Calobra, pasadas Ses cases des Bosc y junto a la 2º curva a izquierda, dejamos los coches e iniciamos el ascenso a la entrada de la cueva, unos 40 minutos.

Nuestra visita, fue hasta la sala dels Gorgs a +- 180 m. Pasando por: la Sala del Campament; Sala de Gràcia, rampa dels Tres o coladas; Sala Bonica; rampa del Fang; y finalmente Sala des Gorgs.

Ya en la boca de la cueva, a 314 m, y con el torrentes de Pareis al fondo y el Morro de la Sa Vaca en el horizonte, nos introducimos en la sala del Campament, se accede mediante un tobogán de 25 m. (rapell con instalación natural a la izquierda de la entrada), si utilizamos una cuerda de 40 m, podemos descender hasta el punto más bajo de la Sala, y nos evitamos bajar a pie, la rampa de 15 m, finales.

Una vez abajo, por la derecha, se accede a la Sala de Gracia y ya podemos visionar la “inmensidad de la Cueva”, por nuestra izquierda (hay fitas) descendemos hasta el final de la Sala (estamos +- 70 m) y al final de una bonita “colada” encontramos una encletxa, formada por los desprendimientos y en una roca plana.- a la derecha hay dos spits, donde colocaremos la cuerda de 60 m, que con un desviador en un “pont de roca”, da accesos a la rampa dels Tres o Coladas.- en realidad es la prolongación de la Sala anterior.-

Al final del descenso de la Rampa.- a nuestra derecha según rapelamos.- llegamos a una pequeña explanada, donde buscamos un spit en la pared, más o menos a la altura de nuestra cabeza. Aquí podemos poner otra cuerda y descender al fondo de la sala, o bien, añadir otra cuerda de 20 m, a la de 60m. Otra opción, con mucho cuidado, es descender desde la pequeña explanada, por un “zurco” formada por el agua que dibuja unos pequeños escalones, que nos deja igualmente al fondo de la Sala.

Ya, en el fondo de la Sala, giramos la vista y tendremos una visión de las dimensiones de las Salas que hemos superado. Ahora por un arco, nos introducimos en la Sala Bonica, Que da acceso al “Gatera”(1), en descenso, al final de la Gatera, con cierta comodidad, colocamos una cuerda de 20 m (con 15 seria suficiente) en dos spits que veremos en la parte plana de la roca por encima de nuestras cabezas y otro spint colocado en el techo, función de desviador, rapelamos en vertical y ya estamos en la Sala o Rampa des Fang” (estamos a – 130 m).

Ahora vamos descendiendo, con cuidado, y llegaremos a la Sala dels Gorgs. En esta Sala, con dirección a la izquierda, en un recodo de la cueva encontramos el Gorgs más grande, no siempre con agua. Ya hemos llegado a -180 m y desde aquí, por los pozos existentes se continúa a la parte más técnica de la cueva. Pero nosotros.-Aquí, tenemos por finalizado nuestro objetivo.

(1) la gatera, tiene dos partes diferenciadas, una 1º que se desciende cómodamente, desde la Sala Bonica,unos 6-7 metros, al final, parece que no sigue,pero a la izquierda veremos un pequeño agujero, aquí hay que gatera y nos introducimos en el último tramo, 4-5 m,que gateando llegamos al final donde tenemos el pequeño rapel vertical, donde hay que montar la cuerda en los spits, descritos.

La cueva fue explorada por 1º vez en Agosto del año 1972. Hoy en día, el Espeleólogo, Rafael Minguillón, trabaja en la elaboración de una nueva topografía, pues la existente es la que en su día realizaron los espeleólogos M .Barreres y J. Ferreres.

Materia para la zona descrita.
2 cuerdas de 20 m.
1 cuerda de 40 m
1 cuerda de 60m.
6 spits de 8 mm.

flickr75youtube75wikiloc75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina