649. Torrent Clot de l’Infern

Circular: No
Temps total empleat: 6,45 h
Recorregut total: 7,41 km
Desnivell positiu: 388,21
Altitud màxima: 663 m
Ràpel Màxim; 28
Material: 4×30 m

Data: 26.5.2019

Torrent Clot de l’Infern

Iniciem el recorregut en el Nu de sa Corbata, situat en la carretera que descendeix a sa Calobra (Ma.-2141). Podem deixar el cotxe a l’aparcament situat al costat de la carretera en l’esplanada situada enfront del bar. Al tractar-se d’una excursió «no circular», és convenient tenir un cotxe a sa Calobra para regressar a aquest punt una vegada realitzada l’excursió.

La previsió metereològica per avui indica pluja feble al 100% fins l’horabaixa. En arribar al Nuu de sa Corbata mentre esperam a que escampi sa boira i sa pluja aprofitem per fer uns cafetets al bar. Al cap d»hora i mitja seguim igual…parlamentam i decidim posar-nos en marxa.

Des de l’aparcament iniciem el descens, amb direcció E, cap al tàlveg que tenim a la nostra esquerra (N). El pendent és mitja/forta. Als 2′ el camí presenta pendent molt lleuger. Als 2′ el pendent és mitja/fort dirigint-nos, pel tàlveg, cap al costat esquerre (N) o caminar pel centre del tàlveg, buscant el millor camí. Als 5’/6′ trobem una fita; seguim pel tàlveg amb pendent mig, orientant-nos per les fites que anem trobant. Ara ens trobem al costat de les roques que formen el costat esquerre (NW) del tàlveg, avancem planejant o amb pendent mitjana. Als 8’/9′ hem de girar a l’esquerra (N), dirigint-nos cap a les fites que veiem a la part alta de la cresta. La pujada és mitja/forta, arribant a la cresta en 3′.

Des de la cresta descendim, amb pendent fort/mitjana, dirigint-nos cap a la fita que ens encamina cap a un nou tàlveg que ens conduirà cap a l’inici del recorregut tècnic del Torrent del Clot de’l Infern. En aquest tram del recorregut cap al torrent, la direcció dominant és N, amb lleugeres variacions NE i NW, sempre dirigint-nos cap a l’inici del recorregut esportiu del torrent. Des de la cresta descendim amb pendent fort/mitjana, seguint les fites, amb direcció NW. Al’1 ½ seguim a la dreta (NE) amb baixada forta/mitjana, caminant pel costat dret del tàlveg.

Al cap de poc temps, anem planejant amb petites pujades i baixades al costat de la paret de roques que tenim a la nostra dreta. Als 7’/8′ vam arribar al centre del tàlveg, moment en el qual girem a la dreta, seguim les fites. El millor camí, per al descens fins al tàlveg, ho trobem pel costat dret (E) del tàlveg, al costat de la paret de roques de la nostra dreta. Una vegada en el tàlveg, vam seguir a la nostra dreta (NE), posteriorment baixada lleugera/mitjana. Als 2’/3′ arribem a un graó en les roques (fita), situat al NW de la cota 547. Seguim, havent d’efectuar una desgrimpada pel centre del tàlveg, primer una diagonal esquerra, seguida d’una diagonal dreta.
A partir d’aquest moment transitarem per un terreny molt brut, havent de buscar el millor pas entre l’abundant vegetació. El recorregut presenta baixades amb pendent mitjà, havent d’efectuar als 8’/9′ una desgrimpada pel costat esquerre del tàlveg. A continuació la baixada és forta/mitjana, una petita desgrimpada i de nou estem en un tram molt brut amb pendent mitjana/forta. El millor camí ho trobem pel costat dret, planejant o amb baixada lleugera. Continuem avançant pel jaç del torrent amb característiques similars (desgrimpades, baixada lleugera i mitjana/forta, molta vegetació, etc), trobant el millor camí pel costat dret del torrent. Després d’uns 17’/19′ arribarem al primer salt del Torrent del Clot de l’Infern, situat a l’E de la cota 518 (la proximitat de les corbes de nivell ens indiquen, clarament, que hem arribat al recorregut esportiu del torrent).
La descripció tècnica del recorregut del torrent la podem trobar a diferents publicacions, encara que només són 6 salts; un primer de 28 m, seguit d’un de 22 m probablement rl més característic, ja que per accedir a la capçalera s’ha de fer per un passamà aeri i delicat en un dia com a el d’avui que està ploguen i les roques janeguen. El salt s’inicia enmig de la paret i una gran roque que forma un forat. El segueix un de 18 m, seguit d’un de 15 m i el barrer de 30 m fraccionat en 12+18 m.

Després d’un recorregut esportiu de l’ordre d’unes 2 h, vam arribar a la cova des Comellar de l’Infern o de sa Piqueta, descrita així per en Jesús García Pastor a la seva obra Rutes Amagades de Mallorca, també coneguda, per alguns, com a cova dels Perduts. La gruta té davant l’entrada un enorme penyal, dividint l’embocadura en dos. Medeix 17 m de fondària, amb una amplitud de 34,5 m, i una altària de 3,5 m, adornada amb columnes i estalagmites.
Des de la base de l’últim salt, descendim els 50 m restants amb pendent mitjana/forta cap a la llera del torrent, arribant als 5’/6′. Una vegada en el Torrent de Pareis, vam continuar cap a l’esquerra (NW), dirigint-nos cap a sa Calobra, passant als 2’/3′ al costat de la Cova des Romagueral (dreta).
A partir de la Cova des Romagueral, el llit del torrent es comença a estrènyer de forma extraordinària i les seves altes parets quasi perpendiculars semblen voler-se tocar al cap d’amunt.

Finalment arribem a sa Calobra amb un bon xop. Avi no hi ha xandis… que les sustituiem per una xocolata ben calenteta.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

583. Cova de sa Piqueta i Cova de Cala Falcó

Distancia total recorrida: 6.3 km.
Tiempo total de la actividad: 6.30 h. ( 4.30h visita y recorrido interior de cuevas.)
Desnivel Positivo: 156 m
Desnivel Negativo: 108 m.
Desnivel interior cueva Sa piqueta -36m ( llevar coordino de 40 m, para descender, por seguridad.)

cueva

Cova de sa Piqueta i Cova de Cala Falcó.

Iniciem la ruta d’avui  per Manacor, concretament a s’Estany d’en Mas, conegut turisticament com a cala Romàntica. Aquesta és una de les zones amb més coves de Mallorca. A la zona de Can Frasquet i Cala Varques s’hi localitzen més de  16 cavitats de certa importància més altres avencs i coves  de menys relevància : la cova del Pirata, la del Pont, la dels Xots, de la Piqueta, de la Clova Rodona, les Balmes Pelades, la dels Llimacs, la del Moro, la de Cala Falcó, la dels Coloms I, la dels Coloms II, la cova marina del Pont, la de Cala Varques A, la B i la C, i l’avenc del Camp del Pou.

COVA DE SA PIQUETA

La cova de sa Piqueta forma part del Sistema Pirata, que inclou la Cova des Pont, Cova de sa Piqueta, la cova dels Xots, que se comuniquen subacuaticament.
Les noves exploracions subaquàtiques han aconseguit connectar les coves del Pirata i la cova del Pont amb la cova de sa Piqueta. També s’han descobert altres galeries i sales importants que situen el recorregut actual en 3020 m, dels quals 1190 m són subaquàtics. L’àrea ocupada per la superfície dels llacs s’estima en 5000 m2 . La penetració lineal del sistema de coves, perpendicular a la línia de costa, és d’uns 700 m .

La distància màxima en línia recta que separa els extrems entre la cova de sa Piqueta i les coves del Pirata és de 512 m.

En realitat és una gran sala, de 140 m de longitud i amplada màxima que supera els 70 m, escindida per columnes, massissos estalagmítics i blocs que li confereixen una gran complexitat topogràfica. La caverna es divideix en dues porcions ben diferenciades, que s’estenen en direccions N i S, amb pendents descendents oposats. Presenta diversos llacs a les cotes situades per davall del nivell freàtic, a -32 m respecte de la boca d’entrada. La zona N, de major pendís, disposa d’abundants acumulacions de blocs i espeleotemes i el sostre assoleix els 7 m d’alçada. La zona S, de coster menys acusat, és de majors dimensions i ornamentació. Són ben notables els imponents massissos estalagmítics i les columnes que engalanen bona part de l’estança. La major part dels marges meridionals de la sala estan flanquejats pels llacs que no presenten continuacions importants (Fig. 1). El recorregut de la cova és d’aproximadament uns 800 m (GINÉS i GINÉS, 1976).
Hi ha 13 llacs principals a més d’altres molts de marginals que suposen una superfície total estimada de 5000 m2. El desnivell màxim entre la boca superior (+ 36 m) i la fondària màxima sota les aigües (-11 m) és de 47 m. Encara que avui no varem poder gaudir de la plenatid dels llacs perquerè es trobaban en un nivell bastant baix.

Destaca el El llac Gran de les coves del Pirata que va ésser el primer on es va realitzar una immersió l’any 1972 per part d’espeleòlegs catalans y el llac Ras encara de mes bellesa. Que forma part de la Galeria subaquàtica de més de 100 m de longitud, uns 20 m d’amplària i 4 m de fondària: Pas entre formacions al llac Ras, que ha permès descobrir una nova galeria sota les aigües que finalitza poc abans d’apropar-se a la dolina on s’obre la cova des Xots . És una de les zones més decorades de la cavitat, amb la peculiaritat que les formacions són de colors molt foscos, exceptuant les estalactites situades a la zona superior que presenten un color totalment blanc. El trespol planer de gran part de la galeria està recobert de polígons de retracció dels sediments argilosos.

Sa Cova des Pirata i sa Cova des Pont eren conegudes des d’antic, això podria quedar corroborat per un grafit trobat a la Rotonda de los Monuments en el que apareix la data 1614; però no fou fins el magne aconteixement de la fira del 1897 que foren habilitades per a la visita turística.

El topònim de la cavitat al•ludeix a una llegenda que fa referència a un famós pirata ferit que trobà refugi en aquesta cova, tot esperant de poder-se reunir amb els seus companys. Segons informacions d’en Toni Pascual, les persones de molta edat de Manacor coneixen la cavitat amb el nom de cova de ses Vistes. Segons deiu el Corpus cavernario mayoricense. De J.A. Encinas

Veure més informació aquí:

http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/endins/index/assoc/Endins_2/006v29p0/25.dir/Endins_2006v29p025.pdf

http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/endins/index/assoc/Endins_2/006v29p0/65.dir/Endins_2006v29p065.pdf

A l’abril del 2017 va ser famós el rescant del magnific espeleobussejedor Xisco Gràcia i del que podeu veure un petit reportatge a:
Rescate Cova de sa Piqueta abril 2017

COVA DE CALA FALCÓ

Se situa al costat NE de la mateixa platja de la cala, sota una balma de 10 m d’ample per 2,8 d’alt.

Presenta els baixos inundats a nivell del mar, formant el llac Major al que haurem accedit pel seu costat esquerre. Creuem el llac pel seu costat esquerre i accedim a una altra sala enorme sense formacions. Prosseguim avançant i entrem a una altra sala amb un altre llac menor.

52 m de Longitud
30 d’amplitud
10 m de desnivell.

Nota. La major part d’ aquesta informació s’ha tret de la revista ENDINS, núm. 29. 2006, ENDINS, no 24.2001 i del Corpus cavernario mayoricense de J.A. Encinas.

veure fotoswikiloc75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina