681. Torrent des Clot des Julivert (Juevert).

Distancia recorrida: 4,10 km (07:31)
Desnivell: 220 m
Salt més Alt: 60 m
Cordes utilitzades 1×75, 2×30, 1×20 m:
Altura Mínima: 129,08 m
Altura Máxima: 316,89 m
Ganancia Temps Aproximació: 25′
Temps Retorn: 25′
Temps Descens: 2 h, 40′

Data: 28.9.2019

Torrent des Clot des Julivert (Juevert)

Sortim del parking de s’Ermita de la Victòria perl camí que puja per darrera d’hostetgeria, passa pel mirador de ses Tres Creus, el restaurant, una barrera, i en forta pujada paseem pel coll des Pedregaret, seguim en ascens fins arribar al Pla de sa Talaia on hi ha un dipèsit d’aigua de contraincendis. Just al darrera hi ha una obertura a la reixa que ens permet el pas, sino aurem de caminar uns metres mes per la pista fins arriba a una barrera tancada, amb un cartell de «Zona de Reserva» que auriem de botar. Bé idó una vegada traspasat la reixa d’una manera o l’altra, en lleuger descens caminarem fins uns grans pins on hi ha una bassa i unes menjadores per animals ( perdius segurament), un bon lloc per berenar i vestir-nos de torrenters.

Anem a la recerca de la capçalera, per aixó iniciem la marxa, direcció NW, per la torrentera, poc marcada al prinicipi, que marca l’orografia del terreny. Poc a poc va agafant mes traça de torrent i al pots minuts arribem al primer bot. Cal dir que l’espectaculritat del paissatge es inmens.

Es tracta d’un bot de 15 m, amb cordino a la soca d’una mata que hi ha a la dreta. Seguit ve un bot important de 50 m, amb plaques/parabols al centre.

Després caminarem uns 80 m per arribar a un bot, encara més impressionant, de 60 m ( encara que la topo que utilitzam marca 65 m). Tot seguit un altre bot de 28 m

Finalment acabem dins el mateix tálveg des torrent de s’Aladernar, per on continuarem fins arribar al camí-GR, on prenem dreta, que en forta pujada ens acostarà al parking.

Acabem celebrant sant i anys d’en Joan Biel que ens ha duit xandis, cerveces, cocohuets i més coses.

veure fotos
fotos
veure fotos d'en Toni
fotos d’en Toni
wikiloc
Trakc d’en Toni

680. Torrent de s’Aladernar

Distancia recorrida: 2,6 km (07:31)
Desnivell: 170 m
Salt més Alt: 30 m (26+4)
Cordes utilitzades 2 x 30 m:
Altura Mínima: 129,08 m
Altura Máxima: 316,89 m
Ganancia Temps Aproximació: 25′
Temps Retorn: 15′
Temps Descens: 1 h, 15′

Data: 28.9.2019

Torrent de s’Aladernar

Avui hem tornat a fer aquets torrent per dos motius, un perque anavem sobrats de temps després d’altres activitats per la zona, i l’altre perque hi havia companys que no ho avien fet.

Sortim del parking de s’Ermita de la Victòria perl camí que puja per darrera d’hostetgeria, passa pel mirador de ses Tres Creus, el restaurant, passem una barrera, i en forta pujada paseem pel coll des Pedregaret, i en arribar a la cota 268 m veurem ( dreta) a la vorera del camí dues grans roques planes, es el punt per on hem de començar a davallar, entre carritxeres i branques de pi seques, als 15′ arribarem al primer salt de 23 m, tenim un cordino a un pi de l’esquerra. A continuació tenim el segón salt de 30 m ( 26+4), després continuarem pel tàlveg amb moltes branques seques, arrossegades per les darreres pluges, fins arribar al camí. Prenem dreta que en forta pujada ens acostará al parking. Si no volem arribar fins al camí, podem sortir del tàlveg després de sa darrera desgrimpada, que en forta pujada arribarem a l’altura del parking.

Un torrent, per di-ho d’alguna manera, no te gaire interés torrenter amb només dos salts seguits, el primer de 23 m i el segón de 25 m, la resta diferents resalts desgrimpables de menys de 4 m.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

672a. Torrent de s’Aladernar

Distància: 2,29 km
Durada total: 1 hores, 23 minuts
Circular: Si
Elevació mínima: 60 m
Elevació màxima: 308 m
Ascensió total: 210 m
Baixada total: 210 m
Salt màxim: 23 m
Material: Cordes; 2×30 m

Data: 10.8.2019

Torrent de s’Aladernar

Per tercera vegada iniciem la ruta a l’aparcament de l’Ermita pel camí de sa Talaia Vella, fins a arribar a sa segona cota 306 i 1,5 km recorreguts sortim del camí (dreta) per anar a cercar sa coma des d’on comence el vertader torrent de s’Aladernar, el qual s’alimenta de sa Font Viva, de la que no he trobat informació.

Després d’uns 200 m arribem al penya-segat i bot de 23 m, un bon pi ens assegurarà el descens. Tot seguit ens robem amb el següent bot de 15 m, un altre pi ens assegura la davallada, ambdós bots no són completament verticals, algú comenta que fins i tot es podrien desgrimpar… els segueixen petits salts tots ells desgrimpables.

Si continuéssim arribaríem al camí del GR, però el cansament i la tremenda calor, fan que acurcem per sortir quasi a dalt, a la zona dels aparcaments.

Després de tres torrents, ses xandis son obligades,amb sa mateixa proporció…

.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

672b.Torrent de s’Aladernar Fake

Distància: 2,33 km
Durada total: 1 hores, 35 minuts
Circular: Si
Elevació mínima: 60 m
Elevació màxima: 292 m
Ascensió total: 243 m
Baixada total: 243 m
Salt màxim: 4 m
Material: Cordes; desgrimpable

Data: 10.8.2019

Torrent de s’Aladernar, fake

Després d’acabar el torrent des Pla de la Victòria, seguim les indicacions de la Guia torrentera «L’illa dels Torrents» per anar a fer el torrent de l’Aladernar que està molt a prop de l’anterior.
Sortim de l’aparcament de l’ermita de la Victòria, igual que per anar al del Pla de la Victòria fins al Coll des Pedregueret des d’on marca l’inici, cota 308, efectivament és un torrent/torrentera. Davallem el més possible pel seu tàlveg, al principi més o manco bé, però de cada vegada anem trobant més vegetació espessa, garballons que mos punxent, i aritjes que  mos rematen, gran quantitat de branques de pi seques, tot un martiri. Continuem i anem trobant qualque «bot» de 2/4 m completament desgrimpables, la calor és infernal, seguim i el salt de 25 m no arriba, continuem lluitant amb sa vegetació, les primeres gotes de sang pels braços i cames comencen apareixa, sa mos fa llarg i els salts segueixen sense arribar, mos miram i no entenem res, s amos fà una questió personal i continuem el «descens», unes passes més i ens trobem al camí, el GR 221, a pocs metres de l’aparcament, (¿).
En arribar novament a l’aparcament comprovem mapes, itineraris, etc,,per esbarinar que ha passat. Ens em equivocat de torrent??. Tornem a repassar mapes d’Alpina i els de sa guia, coincidint exactament amb el que hem fet.
Això no pot quedar així: En Joan i en Sebastià diuen que se’n van a cercar el «torrent». Després d’hora i mitja apareixen amb la missió complida i esgotats.
Ha resultat que el torrent de s’Aladernar està mal dibuixat en el mapa d’Alpina i també a sa Guia Torrentera ( un error greu més). El que marquen com inici del torrent no és més que una afluent. El torrent en si comence molt més a dalt del camí de sa Talaia, a tants sol uns pocs metres abans d’arribar al Pla de sa Talaia.
Per tant li diem es Torrent Fake.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

672c.Torrent des Pla de sa Talaia.

Distància: 4,71 km
Durada total: 3 hores, 55 minuts
Circular: Si
Elevació mínima: 67 m
Elevació màxima: 321 m
Ascensió total: 282 m
Baixada total: 282 m
Salt màxim: 26 m
Material: Cordes; 2×30, 1×20 m

Data: 10.8.2019

Torrent Plà de sa Talaia

Iniciem la ruta d’avui a l’aparcament del Santuari de la nostra Senyora de la Victòria. Encara que durant molt de temps el santuari fou conegut amb el nom Santuari de Fra Diego.

La finca pública de la Victòria se situa en la península d’Alcúdia, també dita de la Victòria, que separa les badies de Pollença i d’Alcúdia. Les dimensions d’aquest territori són 7 quilòmetres de llargària per 4 d’amplària a la part més extensa. La finca té una superfície de 1.010 ha. Pel que fa la vegetació, és destacable el pinar que fa honor al topònim de cap Pinar, a l’extrem de la península, avui en dia sa fet mal bé pels incendis forestals i les grans ventades de l’any 2001. La costa és rocosa i retallada en forma de penya-segats, amb alguna platjola com la de l’Illot i la de les Caletes a la banda de la badia de Pollença, i la del Coll Baix vora el cap de Menorca.

L’origen del santuari es pot situar a l’any 1403, encara que l’aspecte actual data de la segona meitat del s. XVII, quan habitava aquest indret l’ermità fra Diego Garciam. L’any 1426 morí fra Diego, i posteriorment, habitaren l’ermita fra Joan Coll i Gabriel pou, ja més tard a principis del segle XVI es relacionaren amb la Victòria els carmelitans d’Alcúdia, dirigits per fra Antoni d’Àvila.

Es curiós que per un document del notari Guillem Blanch datat dia 24 d’abril de 1417 sabem que fra Diego es dedicà a l’alquímia quan habitava el lloc actualment conegut com a santuari de la Victòria. El document en qüestió refereix que el dia esmentat anaren a la cel·la de fra Diego el lloctinent del Regne, Pelais Unis, el mestre cirurgià Esteve Boyer i el notari. El motiu del viatge era recollir-hi aigua especial que en aquella ermita s’elaborava, a petició dels reis catalono-aragonès Alfons el Magnànim. Hi trobaren tres ermitans, als quals demanaren que els mostressin el lloc on Adoart de Bosia i fra Diego preparaven el preuat líquid. Un dels ermitans, fra Antoni de Xeya els mostrà un forn que estava dins una caseta situada vora la torre, on es trobaven dos alambins amb les respectives ampolles, dins les quals hi havia aigua producte de destil·lació.

Interrogat l’ermità sobre l’ús del líquid, contestà que no ho sabia ben cert, perquè havia sentit a dir que era bo per guarir qualssevol malalties que fossin mortals. En resposta a una pregunta sobre quant de temps feia que l’alambí estava encès amb aquelles ampolles, contestà que en la passada festa de l’Àngel del Regne s’havien complert dos anys justs que estaven sobre el foc, constantment dia i nit. Quan fra Diego morí, el poble assaltà l’ermita a la recerca de l’or que, segons remors derivades de la fama d’alquimista, la gent pensava que hi trobarien.
(Resumit de G. Munar Oliver, 1964, Notes extretes de Rotger, 195: 1-9; de Ventayol Suau, 1928: II 37-53; i de Munar Oliver, 1964, Camins i Paisatges, Gaspar Valero i Marti, de Les Fonts Ufanes, R. i J.J. de Olañeta Editors. )

– – – – – – – –

Continuem, perquè encara esteim per l’ermita. Del mateix aparcament s’inicia una pista forestal (passa pel costat del restaurant El mirador de la Victòria), arribem a una barrera basculant als 2′, després un desviament a l’esquerra duu al paratge de ses Tres Creus. L’indret s’anomena el Calvari, on segons la tradició un pastor anomenat Joan Boi, quan es retirava un dissabte va trobar, entorn de l’any 1300, la Mare-de-Déu, continuem pujant direcció NE per la pista i als 15′ arribem a un pal indicador, és la bifurcació (Esquerra) que duu a la Penya Roja, 358 m, un itinerari prou bonic, pero aquest no és l’objectiu d’avui. Noltros continuem direcció cap a sa Talaia Vella o Talaia d’Alcúdia, 446 m. 10′ després ( uns 25′ des de l’inici), arribem al coll des Pedregaret, punt on començà la nostra segona aventura «Fake» que ja comentaré a la següent pàgina amb el títol de torrent de l’Aladernar Fake.

Continuem en lleuger ascens per la pista fins a arribar al Pla de sa Talaia, fàcil de veure perquè és la primera zona plana que trobem i perquè té un dipòsit d’aigua per combatre els incendis. Un bon lloc per descansar i beure aigua, molt recomanable amb les calors que fa, rosem els 40°.
Just darrere el dipòsit d’aigua hi ha un tancat de fil ferro però que té una obertura per la qual podem passar a l’altre costat. Ja hem deixat el camí de sa Talaia Vella. Sense camí evident continuem direcció SE (esquerra) en lleugera davallada, passem per davall uns grans pins amb uns menjadors i una bassa eixuta. Superarem un pujol (loma) i després ve una baixada per sa coma que forma sa torrentera, per ella arribarem a la capçalera del primer bot de 26 m, ben equipat i fàcil sortida per despenjar-se. Així com anem baixant veim que a la part intermèdia vora una balma hi ha un fraccionament que noltros no utilitzem. Tenim dubtes que sa roca a on està col·locat sigui tosca i no estalagmítica.
Després li segueix una zona molt oberta amb petits bots tots ells desgrimpables. Fins arribar al segon bot important de 14 m, seguit d’un de 25 m al que varem instal·lar un passamà, res més destacable fins a arribar al camí G-221, on girem dreta i aviat arribem a l’aparcament de l’Ermita.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

480. Penya Roja, Puig Romaní, Talaia d’Alcúdia

Talaia-d'Alcúdia-(80)Data: 4/06/2016
Distància total recorreguda: 14,48 Km
Temps total, incluides aturades:8,30 h.
Altitud máxima: 444 m.
Desnivell positiu Acumulat: 894 m.
Desnivell Negatiu Acumulat; 894 m.

Torre de sa Mola de Tuent

480. Penya Roja, Puig del Romaní i Talaia d’Alcúdia.

L’objectiu d’avui és enllaçar la Penya Roja 354 m (també coneguda com a penyal del Migdia) , amb el Puig de Romaní 387 m, pel coll des Clot o coll del Pedregaret 315 m, i la Talaia d’Alcúdia 446 m, després davallar pel coll de l’Engolidor fins al coll Baix, sa coma de s’Egua, coll de na Beneta, ses Fontanelles, ses Planes, zona des Codolar i finalment el Calvari i l’Ermita de la Victòria,l tancant així una ruta circular.

Així que comencem a caminar des de l’aparcament de l’Ermita per la pista que puja fins al Pla de la Talaia, extravasem una barrera, als pocs metres en un revolt ens crida l’atenció les Tres Creus de pedra ( avui en dia només n’hi ha una les altres dues són de fusta) recordaven el lloc on la tradició situava la trobada de la Mare de Déu, anem guanyant altitud a mesura que anem pujant per la pista que ens fà d’esplèndid mirador natural sobre la badia de Pollença i la península de Formentor.

Seguim caminant fins a arribar a un pal indicador ( esquerra) que ens indica que venim de l’Ermita i anem cap a la Talaia, idò just aquí s’inicia un camí de ferradura ascendent protegit per unes baranes protectores de fusta , es tracta del camí de la talaia de la Penya Roja.

Passarem per davall de la Falguera un impressionant penyal de 383 m, sent lo mes interessant a més de les espectaculars vistes, el pas en forma de petit túnel molt aeri amb la sortida per un portalet, una autèntica fortificació, ara les vistes canvien i podem admirar el Cap Pinar, el camí transcorre per una balconada molt aeri sobre el fondal de la Clotassa,  per aquells que pateixen de les altures es podem agafar a una cadena ben gruixada que els servirà de passamans.

Continuem pel cami de ferradura i anirem veient diferents construccions, un aljub amb coll rodó, un forn de bala roja i un altre mes lluny, una construcció de pedra amb coberta de volta de canó amb dos forats a la part superior, que servia de refugi als talaiers, i un poc mes avall podem veure una pared amb un portal de pedra en forma d’arc que dóna pas a la part més baixa, ho  em de recordar perquè després hi passarem.

Continuem pel camí de pujada fins a arribar a la part superior de la penya Roja 354 m, una magnífica talaia, té una esplanada d’uns 4 m de diàmetre amb el canó del Moro. L’any 1521 ja hi avia el talaier Bernat Martorell, però no va ser fins al 1604 que es va decidir artillar la fortificació i ja en el 1630 es va instal·lar el canó. Ja podem veure els nostres objectius, el Puig de Romaní 387 m, i i al fons sa Talaia.

Després de descansar i fer ses fotos, descendim pel mateix camí de pujada en direcció a la pared amb el portell en forma d’arc que en vist abans a la  pujada. L’travessem amb dues grimpades, agafem direcció S ( dreta), amb la cala de la Solana al nostre peu, ara se’ns presenta sense camí definit, amb pendent lateral i relliscós, anirem per davall de la penya Roja per arribar al coll de la Solana 315 m del que a l’altre vesant i arriba un cami que surt del cami de sa talaia, que ens situa a la part S del penyassagat un impressionant espoló. Continuem per la carena fins a arribar a la part més alta el puig de Romaní 387 m. Per descendir tenim dues opcions, una davallar direcció E ( esquerra) fins a la cala el Clot, i l’altre davallar direcció NE just aban d’arribar al coll  que ens separa del puig de la Falguera 383 m, agafem aquesta segona opció  en ziga zaga per una «rosseguera» amb pendent molt forta amb direcció al pinar que hi ha abaix a la Clotada sense acamí. Abans d’arribar a baix i mentres anem davallant em de mirar a la part alta de s’enfront, on ja no hi ha gaire pins perquè ens em de  dirigir a aquesta zona per agafar un antic camí, però encara ens queda davallar i ho feim per situar-nos a la dreta d’aquesta coma que forma mes abaix la cala  el Clot per després anar davallant fins arribar a una torrentera totalment coberta de vegetació. Es tracta d’una zona molt bruta de vegetació que dificulta molt la progressió. Traspassem la torrentera i pujam a una zona més alta i més neta de vegetació on trobem tot duna un camí  que ens duu a un altre camí més ampla que és el camí que davalla de la pista de la Talaia concretament des del coll des Clot 315 m ( coll des Pedregaret ) fins sa cala des Clot. Arribats al  coll des Clot ( coll des Pedregaret)  tornem a la pista que puja a sa Talaia i que està a pocs metre del coll, si volguéssim pujar a la Talaia Vella 349 m, ho faríem des del coll des Clot per un caminoi que du al cim, on hi ha les ruïnes d’una construcció dedicada a la vigilància de la costa anomenada caseta del Clot. Bé, estem a sa pista principal i ara ens dirigim al pla de la Talaia o pla de na Tesa, on hi ha un dipòsit d’aigua pel combatre els incendis, i s’ha acaba el camí ampla, al segueix una interessant i forta pujada que acaba en una bretxa, és el pas de L’Aritja, i d’aquí en pocs minuts ens situem al cim de la Talaia d’Alcúdia 446 m, antigament coneguda am el nom de Puig Gros de la Victòria. De l’antiga talaia de defensa, només  queden les restes de la base. La torre fou aixecada l’any 1567, per ordre de la Universitat local d’Alcúdia. També destaca la caseta amb de vigilància forestal ( el talaier d’avui en dia).

Ara em d’anar fins al coll Baix, per això iniciem el descens per la part NE, direcció al puig del Bosc 342 m que no hi arribem a pujar sinó que ho feim pel coll de l’Engolidor ( 284 m), es tracta d’un camí de ferradura que descendeix ràpidament fins al coll Baix. En el mateix coll trobem una àrea recreativa amb un refugi públic per romandre, una font i taules per menjar-hi. No davallem fins a la cala per manca de temps.

Prosseguim la nostra ruta SO per una pista forestal que arriba fins al Mal Pas que noltros no hi anem sinó que caminarem uns 10′ fins a arribar a la bifurcació de les Fontanelles ( Fontanelles Fondes i Fontanelles Sobiranes) , hi ha un pal indicador que assenyala Ermita de la Victòria 1’30 h., el camí de ses Fontanelles coincideix inicialment amb el jaç del torrent de la Cova de les Puces, anirem extravasant en vàries ocasions el torrent d’una banda a l’altre i altres anirem pen dins.

Més amunt passam a la vora de les Fontanelles Sobiranes, una bassa d’aigua ubicada ben al mig del torrent i arribam després al coll de na Benet, caracteritzat per la presència de grans ullastres. Des d’aquí, i sense fer cas al brancal que sorgeix a la nostra esquerra conegut com «es Escalons», continuam tot dret, ja en sentit descendent, seguint el torrent de ses Fontanelles.
Poc temps després arribam a ses Fontanelles Fondes, un altre bassol situat a la llera del torrent, passat el qual acaba el pendent i comencen ses Planes, on deixam dos ramals a l’esquerra, el primer dels quals permet accedir al campament de la Victòria. En tot moment seguim els pals indicadors cap a l’ermita. A continuació, vorejam els costers de sa Talaia, passam per sobre d’una pedrera abandonada i, posteriorment, topam el torrent de s’Aladernar. Ara ens queda el darrer tram amb pujada forta fin a l’aparcament.

I aquí acaba sa nostra excursió d’avui.

flickr75wikiloc75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina