Circular: Sí
Distancia total Recorrida: 2,93 Km
Total Tiempo Actividad: 4,30 h.
Altura máxima; 505 m
578. Cova o forat du Boc i cova Morella.
Comencem el recorregut d’avui pel camí de can Bosc, que arranca vora l’oratori del Roser Vell, situat a l’entrada de Pollença a prop de la ctra Ma-2200.
Continuarem amb el cotxe pel camí de can Bosc fins a arribar a la cota 180 m, on a una corba hi ha una esplanada amb una olivera al mig on podrem deixar el cotxe.
Continuem caminant per l’asfalt en lleugera pujada durant uns 300 m, fins a arribar al tàlveg d’un torrentet, on a l’esquerra hi ha una barrera oberta, la passem, i deixam a la nostra dreta la font de mina de l’Alzinar , travessem el tàlveg (esquerra) per anar agafar un antic camí de muntanya. El camí s’endinsa per aquest espès alzinar en ziga-zagues al mateix temps que anem guanyant altitud de forma escalonada, i acostant-se a la base dels penyals dels cingles de Sant Francesc.
En arribar a la part alta del contrafort ens podrem desviar cap a l’esquerra per anar a una cornisa que fa d’indescriptible mirador cap a la vall de Colonya, Pollença i la seva Badia i tot el que la vista ens permet, cal dir que es tracta d’un pas de caçadors delicat que ens du a un coll de tords en un lloc inversemblant. La davallada per arribar-hi no te desperdici, però gràcis a un fil de ferro i un tub ficat a la roca ens permet superar-ho. Després em de tornar perquè no hi veim sortida. Tornem al punt ho ens havíem desviat per veure el mirador i prosseguim la pujada, aviat trobem una balma que serveix de refugi al ramat, tot seguit una maroma que fa de passamans per superar una placa, a l’esquerra duu a un altre coll de tords, noltros prosseguim pujant recte/dreta fins sortir a una zona més ampla i aclarida d’alzines on girem W, deixam enrere un pitó rocós. Continuem per un camp de càrritx i roques, tot aquest tram està fitat. En dirigim E sota la Tossa del Llamp ( 594 m), on s’obri (esquerra) un petit forat (1 x 1,70 m) que dóna entrada a la cova o forat du Boc . Cal dir que aquesta cova ens ha sorprés per la quantitat de formacions de tot tipus que té. «nada más entrar , enseguida se abre ante nosotros una cueva barroca cargada de adornos que nos deslumbra por su belleza. « així ho descriu José Bermejo a Mallorcaverde.es. Destacaria les grans banderoles a la part mes inferior i les rels que pengen dels sòtils i les que surten de les parets, sala darrera sala. Un recorregut aconsellable es el laberint a la zona de l’esquerra amb infinitat d` estagmites i altres formacions. A l’estar immers en tanta creativitat el temps es transforma amb una altra dimensió, fins que mires el rellotge i tornes a la punyetera realitat i has de sortir.
Amb els seus 322 m de recorregut i segons la revista Endins, núm. 33, 2009, RECULL DE LES CAVITATS DE MAJOR RECORREGUT I MAJOR FONDÀRIA DE LES BALEARS, està en el lloc número 61 de més recorregut.
A una trentena de metres més a dalt es troba la gran boca que dóna entrada a la Cova Morella ( 505 m). Ja a l’entrada i penjat d’una heura podem veure un cartell que ens indica la prohibició d’entrar, que es tracta d’una cova Z.E.C., i de la normativa que ho regula Decret 14/2015. Per lo vist, no fa molt hi avia una gran colònia de rates-pinyades, però els insecticidas de forma generalitzada els va minvar. » Tampoco los voluntaristas esfuerzos proteccionistas consiguieron algo efectivo al respecto, al partir de intereses y planteos teóricos que suelen obtener el efecto contrario al necesario. Por otro lado el blindar el acceso a las cuevas se comprueba simple coartada útil a obtener jugosas subvenciones de dinero público y mantener al margen a otros investigadores del mismo ámbito de competencias…» (CVM, 2014).
La cova consta de dues sales diferenciades, la superior i la inferior, la primera de 53 m de diámetre i 114 m de longitud igual que la inferior, amb un desnivell total d’uns -45 m. Si se vol davallar a la sala inferior es aconsellable fer-ho rapelant amb una corda de 40 m.
Las aguas del lapiaz exterior discurren por la empinada rampa, con motivo de intensas precipitaciones, generando esporádica laguna en el fondo y acabando por drenarla en profundidad. […] Consta de dos ámbitos consecutivos: uno de planta oblonga con 53 metros de diámetro y otro casi triangular. Ambos alcanzan los 114 de longitud y en el rincón donde estalagtmitizado recipiente recoge el intenso goteo estalactítico la amplitud es de 52, resultando el desnivel de medio centenar [de metres…]». (J. A. Encinas, 1972/94).
A la part intermitja destaca la Font Cova Morella amb un cosí de test en terra col·locat de manera estratègica per recollir s’aigua que cau des sòtil per un degotís. Per lo vist n’hi avi dos, però avui en dia només en queda un.
Quant a l’etimologia del nom de la cova Morella o cova de na Morella (Arxiduc): «El libro real del reparto cristiano de Mallorca (1232) se refiere a los alrededores como Zamoreia, seguramente en el sentido de elevado riscal (sumayriyya) y de donde el sa-moreïa con artículo salado y significado de ‘la almora’. La lindería intervecinal de la singular peña bajo la cual está la caverna ( CCM, 2014).
El retorn ho feim desfent les passes fetes a l’inici.
