Hora Inicio: 9:30 2 ene. 2021 Hora Fin: 16:40 2 ene. 2021 Distancia recorrida: 12,82 km Altura Mínima: 81 m Altura Máxima: 879 m Ganancia Altitud: 1198 m Pérdida Altitud: Tiempo Ascenso: Tiempo Descenso: Circular: Si
Coll de l’Ofre
Data: 02.01.2021
Coll de l’Ofre pel Barranc de Biniaraix, nevant.
La ruta d’avui no era la prevista. Degut a la nevada del dia abans, han tallat la ctra. Ma-10, ambdós sentits, entre el km-45 (Mirador de ses Barques) i el km-20 (Lluc), i ens han obligat replantejar la ruta. Vistes les opcions i la neu caiguda, decidim anar a lo segur i pujar fins al coll de L’Ofre pel Barranc de Biniaraix.
Com tampoc podem entrar dins Biniaraix, mos veim obligats a deixar el cotxe al carrer del Torrentó de Can Creveta, cantonada amb l’av. Juli Ramis. Iniciem la marxa cap a Biniaraix, passem per la plaça, girem dreta, passem pels rentadors i agafem la pista del GR-221, aviat passem pel pontet del torrent, seguit de la font del Patró Lau,i continuem pujant per aquest increïble camí empedrat. Tres-cents metres després de passar la font abandonem el camí i prenem el de la dreta assenyalat com Camí Vell de Lluc. Sis-cents quaranta metres més endavant, en una corba, sortim del camí i agafem un imperceptible tirany de l’esquerra que ens du a visitar la Font/Cova de les Alfàbies. Després de fer-nos unes fotos retrocedim fins al camí perquè seguim en mitja/forta pujada fins al coll d’en Sé, després el camí es suavitza, passem per davant de la cisterna de Can Garbulla, en suau descens arribem al revolt on hi ha el preciós Salt de Can Catí, que davalla ben alegre, conegut pels barranquismes per marcar el final del torrent de L’Ofre, encara que es pot seguir i enllaçar amb el torrent des Verger.
Traspassem el torrent i agafem novament el camí empedrat des Barranc /Gr-221, ens queda una forta pujada, ja a dalt traspassem la barrera de les cases de l’Ofre, continuem fins a una corba amb uns grans pins, on just després, a l’esquerra, surt un petit camí, també empedrat ( a trams), just a la mitat hi ha una petita bauma que aprofitem per descansar i berenar mentre veim caure una bona nevada. Continuem per aquest tirany, traspassem una barrera i continuem fins a la pista del GR-221. Ara ja només queda seguir els pals indicadors i arribar al coll de l’Ofre, ons se’ns obri una meravellosa panoràmica de la vall amb totes les muntanyes nevades, i una grata sorpresa trobar-nos amb els nostres amics muntanyers, Lourdes, Jesús i Toni.
La tornada la feim seguint la pista i no els pals indicadors, passem per davant el mirador, després pel costat del desviament que puja als Cornadors i al refugi d’en Quesada, i continuem el descens, amb mil ulls per no fotre una culada.
En arribar al desviament del Salt de Can Catí no hi anem i continuem pel camí des Barranc, fins a arribar a Biniaraix i Sóller. Donant per acabada aquesta gèlida ruta.
Hora Inicio: 8:45 14 jul. 2020 Hora Fin: 16:30 14 jul. 2020 Distancia recorrida: 8,800 km Altura Mínima: 145 m Altura Máxima: 577 m Ganancia Altitud: 501 m Pérdida Altitud: Temps total; 8,30 h Material utilitzat: Cordes 2 x 30, 1 x 20 Bagues, mosquetons, cordinos…
Tipus de Ruta: Circular
Ferrada de sa Gúbia
Data: 14.07.2020
Ferrada i torrent de sa Gúbia
Avui farem «doblete», començarem pujant per la ferrada de sa Gúbia i davallarem pel torrent del mateix nom.
Iniciem la ruta des de l’aparcament de fora de la possessió de Raixa i prenem direcció NO pel GR-221, passem per davant les cases de Biniatzar ( esquerra), després per les de son Monei, i després de 270 m topem alb el tàlveg del torrent de sa Gubia que agafem ( esquerra), i caminem per ell durant 750 m on sortirem ( dreta) per un tirany prou definit que en lleugera pujada ens anirà acostant a les enormes parets de sa Gúbia( Puig de s’Alqueria, 609 m), en arribar a una taula i bancs de pedra ( esquerra) hem d’iniciar la forta pujada per dins una coma/pala.
En arribar a la paret que ens tanca el camí, haurem de grimpar / escalar els primers 6 m, ajudats amb una corda fitxa, que en cas de no trobar-se, el primer aura de pujar a col·locar-la i així facilitar l’ascens a la resta de companys.
Continuem en fort desnivell, estones per les grapes i estones per restes de cordes instal·lades, alguna en pésimes condicions.
En arribar a la segona paret trobam a la dreta piquetes que ens serviran per escalar aquest tram. Igual que l’anterior convé que el que va de primer pugi amb una corda, la insta-li i així facilitar la pujada a la resta.
Arribem a un calladet, i descendir per l’altre vessant. Hi ha grapes instal·lades insuficients per arribar a baix, també hi ha una corda fitxa que podrem fer servir per descendir rapelant uns 8 m, alerta que quasi al final té un nu que haurem de superar. Ens deixa a una estreta cornisa, tal vegada el punt més delicat de tots. Hi ha una corda que fa de passamà, no inspira masa confiança, però és l’única que hi ha. Arriben a una reunió on posem corda i rapelem els 6 m aprox.
Quedam situats a una pala per la qual ascendirem els primers metres fins a trobar una corda fermada a un ullastre de dalt, ho remuntam de manera fàcil, encara que el pati que deixam enrere és important.
Arribem a l’inici d’una cresta de fort desnivell. El que va de primer puja corda i la instal·la a la placa de dalt al final, els altres crestejam assegurats amb la corda els 30 m.
El terreny sa suavitza i continuem uns metres fins a arribar a un ullastre amb el brancam tort suspès, ens hi aferrem i descendim o millor dit ens despenja’m els 2,5 m, continuem per la cornisa més còmode fins a arribar a una corda amb nus que utilitzem per ascendir els 7 m fins a uns passamans que farem servir per superar una placa llarga amb molt de rost i un patí de forta pressió psicològica com el que hem superat fins ara.
Continuem ascendint en menor desnivell, donant per finalitzada aquesta ferrada mallorquina.
Aprofitem per dinar a l’esplanada abans d’arribar al mirador i refugi d’en Lenadro Ximelis, construit pel Foment de Turisme a l’any 1959.
Continuen en suau descens fins a la pista de Muntanya, prenem NO ( esquerra) en lleugera davallada durant 1,600 m, on veurem un petit portell a l’esquerra des d’on surt un petit camí empedrat que davalla fins al pla. En arribar en aquest punt girarem SE esquerra, deixant ses cases de Muntanya a la nostra esquena, fins a enllaçar amb el tàlveg del torrent de sa Gúbia.
Ara es tracta de seguir-lo i anar rapelant els pocs i divertits salts que té, que van des dels 2 fins als 25 m.
En acabar la part esportiva sortim del tàlveg i continuem pel tirany de l’esquerra, travessem el Pas des Barranc de sa Gúbia, situat entre el coll des Porrassaret, sa Falconera i sa Gúbia, fàcil, tot i que s’ha de passar per un forat estret. A l’esquerra d’aquest passadís hi ha una paret que tancava el barranc, per on també es pot passar l’estret del torrent. Ja no hi ha sa porta de ferro que uns temps tenia, ara aquesta porta la trobam uns metres mes a dalt ( si davallam primer trobem sa porta de ferro recolçada a una roca i uns metres més avall el pas.
Després de caminar pel tirany tornam a entrar al tàlveg, de reduïdes dimensions, fins a enllaçar novament amb el GR-221 i finalment al pàrquing de Raixa.
Cal destacar sa feinada feta pels montadors i primers; José Antonio, Jesús, Valquiria, Jaume, i l’agraïment a tot el grup per l’alt grau d’actitut de companyarisme.
Hora Inicio: 10:44 Hora Fin: 17:01 Distancia recorrida: 8,21 km Altura Mínima: 603 m Altura Máxima: 813 m Ganancia Altitud: 305 m Pérdida Altitud: -305 Temps total; 6,16 h
Hora Inicio: 11:17 22 feb. 2020 Hora Fin: 16:51 22 feb. 2020 Distancia recorrida: 4,6 km Altura Mínima: 0 m Altura Máxima: 326 m Ganancia Altitud: 686 m Pérdida Altitud: -717 Temps total; 5,26 h Material Utilitzat: Corda 1 x 20 m.
Tipo Ruta: Circular
Forat Petit de s’Àguila
Data: 22.02.2020
Forat de s’Àguila i altres Forats Petits per sa Torre des Bosc i el Pas de s’Aranya i el Carrer Nou
Iniciem el recorregut d’avui a l’ermita de Sant Llorenç (s. XVIII) i agafem el GR-221 que passa per darrere la barrera al cotat de la carretera, es tracta d’un antic cami empedrat que uneix l’ermita amb el llogaret de sa Calobra i el seu port. En arribar al port entrem al parking fins al fons, on hi ha una barrera de fusta que dóna accés al camí que duu a la torra de sa Calobra o des Bosc. Es tracta d’un camí empedrat que en el seu tram final s’ha fet mal be. En arribar al coll traspassem la paret de partió i prenem N ( esquerra) seguint les fites, passem per davall uns grans pins, i en pocs minuts arribem a la Roca Roja on es troba la Torre i les que foren les seves dependències.
Després de berenar, descansar i contemplar la panoràmica que ens dóna la situació de la Torre, prenem la marxa descendent, direcció NE, seguint les fites, el terreny es mal de transitar dagut al rocam càrstic i la vegetació. Tenim per davant una dura i incòmoda davallada cap al Pas. El territori és molt abrupte i escarpat. El tirany fitat cerca la millor passa entre els inaccessibles penyals. Hem d’estar atents i localitzar un marge pel qual hem de passar per damunt, girar dreta i ja hem arribat al pas de s’Aranya, equipat amb un fil ferro en forma de passamà. Fem el primer tram horitzontal i el segon tram totalment vertical ho fem rapelant. Que ens deixa en el mateix Camí Nou just a l’entrada de l’escletxa semi-fosca.
La davallada fins s’Olla per aquest «carrer» no és fàcil per la gran quantitat d’esbaldrecs conseqüència de la manca de graons, dels 300 en queden ben pocs.
En arribar a s’Olla, prenem E deixant la cala a la nostra esquena. Al SW (front-dreta) localitzem la vertiginosa pujada, situada al lateral contrari al pas de ses Piquetes. Es tracta de localitzar i passar per tres d’ells, sent el més espectacular el Forat de s’Àguila. Una vegada estudiat per on pujar iniciem l’ascens, ho fem pel rocam que té bones preses, encara que bastant vertical, i allà on representa una dificultat major posem una corda que ens facilita superar-los.
Aviat localitzem el primer Forat en forma d’escletxa que mira dins el torrent de Pareis.
Seguim avançant grimpant en tot moment, sempre el més a prop possible del vessant del torrent, on ja podrem veure a dalt el següent i més curiós Forat perquè té al costat superior una roca en forma d’ocell, d’aquí el nom des Forat de s’Àguila. Ens dirigim cap ell i el traspassem, en molta cura perquè l’altre costat és vertical i l’haurem de desgrimpar.
Prenem S ( dreta), i localitzem un altre Forat Petit, continuem i a la part alta veurem un gran pi, ens hem de dirigir cap ell per l’ampla «canal» que trobem a sota d’ell. Es tracta de la darrera dificultat/grimpada/vertical.
Superat aquest últim tram, girem E, passarem per un marge, deixant a la dreta la cota 267 m on s’ha troba últim Forat petit. Per arribar-hi s’ha de voltejar el rocam per l’esquerra.
Continuem amb la mateixa direcció i enllacem amb el camí de s’Obaga i des d’aquí amb el que condueix a sa Torre, encara que noltros no hi tornem, sinó que prenem S ( esquerra) direcció a uns grans pins on podrem menjar. En acabar prenem pel camí empedrat cap al collet tancat de paret i finalment a l’aparcament de la Calobra, a la mateixa barrera de madera que al matí hem traspassat, Donant per acabar aquesta curta i dura ruta.
EL CARRER NOU;
Unia la plaça de sa Calobra amb el Torrent de Pareis abans de fer els túnels. Encara trobarem els graons per on fem la davallada. Única via d’accés al Torrent de Pareis des del Port de sa Calobra abans de la construcció dels túnels que actualment i des de l’any 1950 ens permeten l’entrada. El Carrer Nou és una encletxa on, segons un dels nostres informants, hi foren construïts l’any 1924 més de 300 escalons, molts d’ells avui ja desapareguts. Apareix identificat al Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana com a «Pas de sa Calobra al Torrent de Pareis» i classificat com a camí de ferradura i tirany en mal estat. L’origen solleric dels pobladors de sa Calobra explicaria la ironia que desprèn el topònim, ja que traslladaria el nom d’un carrer rellevant d’aquella població, i documentat ja al segle XIV, a un paratge esquerp i desolat com el que aquí designa. Curiosament no es tracta d’un cas aïllat, perquè el mateix nom és utilitzat per a designar una altra encletxa a la finca sollerica de s’Illeta». (Torrent de Pareis, 1995). Així ho conta en Joan Riera a la seva Web
PAS DE S’ARANYA
Está situat davall de sa Torre des Bosc direcció N. de tot duna es una mica mal de trobar però si ens fitxam bé amb ses poques fites que hi ha i el càrritx trepitjat ens pot ajudar molt. Es tracte de descendir amb direcció N cap un esperó i just darrera troban el primer tram que està equipat amb un pasamans d’acer en molt bon estat, que ens ajuda a superar el pas sense cap dificultat. Es convenient dur casc i arnés per asegurarnos. El primer tram es horizontal, el segón és tot vertical.
TORRE DES BOSC
Situació: Es troba a la zona nomenada del Bosc, sobre una penya coneguda com La Roca Roja. Es troba a 199 metres d’altura. Des d’aquesta posició domina l’entrada al Port de sa Calobra i al Torrent de Pareis. D’aquesta manera la torre impedia l’accés dels pirates, la provisió d’aigua i els saquejos de la zona. Tipus de torre: És una torre de defensa; no de senyals. Des d’aquesta torre només es pot veure la Torre de sa Mola de Tuent. Altres noms: En el segle XVII la torre era nomenada «Torre del Port de la Calobra» . En el segle XIX sa la nomena «Torre de la Calobra», «Torre del Torrent de Parells» i «Torre del Bosc». Descripció: És de tipus circular. Té 9 metres de diàmetre en la seva base. Presenta ataludament fins als 4 metres d’altura. L’altura de la torre és de 9’5 metres. La porta d’entrada es troba sobre els 4 metres del sòl. S’accedeix a la càmera principal per un petit passadís amb un sostre abovedad. Presenta xemeneia. En la teulada hi ha restes d’una paret que mantenia un porxo i anteriorment havia de disposar de garita. La torre presenta perill d’ensulsiada. Aljub: Al costat del camí amb recollida de les aigües dels rocós circumdants hi ha un aljub de planta rectangular i protegit per una volta de canó amb un petit quadrat en la seva part superior per a extreure l’aigua. Història: La primera notícia sobre el desig de construir una torre per a defensar el Port de la Calobra es documenta el 1583 quan el virrei va demanar a la vila de Sóller ajuda para alçar dues torres . L’any 1605 Joanot Colom Calobra sol·licita permís al Consell per a construir una torre en la possessió del Bosc, indicant que en el lloc de la Calobra existeix un port que normalment és utilitzat pels corsaris per dos motius: seguretat davant les tempestats de les seves embarcacions i facilitat de recollida d’aigua. Assenyala que la torre hauria d’estar en el cim de la muntanya del Bosc en el lloc nomenat la Calobra, enfront de la Vaca. El Consell General accepta la proposició i es compromet a enviar dos encarregats a la torre, un dels quins havia de ser a més l’encarregat de vigilar la Torre de sa Mola de Tuent. Sembla que en 1607 la torre ja estava acabada. La funció de vigilància de la torre era un ofici que passava dels pares als fills. No era infreqüent que els encarregats de les torres participessin en activitats relacionades amb el contraban. Armament: Després de la construcció la torre disposava d’un canó la funció del qual era informar de l’arribada de naus algerianes. En 1679 un inventari indica que existia una peça d’artilleria, dues arcabusses i una dotzena de bales de canó. Els tirs de canó realitzats són mínims, doncs la dotació de material és molt reduïda.
Hora Inicio: 9:48 18 ene. 2020 Hora Fin: 16:30 18 ene. 2020 Distancia recorrida: 13,7 km Velocidad Máxima: 6,88 km/h Altura Mínima: 120 m Altura Máxima: 606 m Ganancia Altitud: 688 m Pérdida Altitud: -650 Tiempo Ascenso: 03:42 Tiempo Descenso: 02:54 Tipo Ruta: Circular
Data: 18.01.2020
Puig de na Bauçana des de Calvià.
La ruta que hem fet avui no era sa programada, perquè teníem intenció de començar.la des de la finca-escola Es Burotell, pujar al cim del mateix nom, davallar pel pas de sa Ventalla i acabar a na Bauçana, per tornar per sa coma de s’Aigua. Però no estat possible perquè una vegada dins sa finca es Burotell ens han informat que no podem passar perquè ho han prohibit, degut a una trencadissa que s’han trobat a unes barreres. Un altre territori «comanchero». Aixi que tornem enrere, fem un reset i ens replantejam una altra ruta, amb el mateix objectiu de pujar a Na Bauçana i localitzar el seu avenc.
En Tià gran coneixedor i mestre de la zona ens du per una variant al GR-221.
Ens posem en marxa cap a Calvià, per agafar el camí des Molí des Castellet, on a una corba davant una gran casa podem aparcar els cotxes. Comencem a caminar costa amunt fins que als pocs metres trobem un pal indicador del GR-221 que indica direcció Puigpunyent. Forma part de la ruta CR5 que promociona l’Ajuntament de Calvià, que uneix els pobles de Calvià i de Galilea ( Puigpunyent ), passant per l’Urb de Son Font.
Els primers metres es tracta d’una pista amb cases als voltants. Estarem atents perquè en arribar a una corba que gira esquerra, amb un tancat amb animals, noltros sortirem ( dreta) de la pista per agafar el tirany del GR-221, que s’endinsa per una garriga ben espessa de vegetació. Aviat passarem per davant un magnífic aljub que formava part del sistema hidràulic de Son Font, Des d’aquest dipòsit l’aigua era canalitzada mitjançant una séquia que desembocava a l’Aljub de Dalt ja dins es poble.
Després d’una pujada mitja-forta ens desviem esquerra per visitar la font de la Vila i el seu aljub es Pou Nou, tornem al GR-221 i continuem fins a arribar a l’urb de Son Font, concretament al camí des Pou Nou, al seu final veurem un pal amb l’indicació de Galilea i Puigpunyent que hem de seguir (esquerra), després continuarem pel camí des Molí Fariner. En un encreuament seguim pel camí de Son Font on també hi ha un pal indicador de Galilea 1:20 h. Continuem i als150 m a una corba, sortirem de l’asfalt per agafar ( esquerra) un tirany que sa fica dins sa garriga direcció SW, i anirem pel costat d’una paret de partió en lleugera baixada fins a enllaçar amb un ample camí que agafem dreta, durant 814 m per després desviar-nos (esquerra), passarem per la cota 402 m i per després arribar a sa curiosa Taula Rodona. Tornem enrere al camí d’abans i en dur 63 m ens desviem esquerra i continuem fins a arribar a una paret de partió, la seguim fins a trobar un esbaldrec i la creuem. Passarem pel costat d’una reixa d’una finca amb cavalls. Continuem en lleuger descens fins a arribar a un gran dipòsit d’aigua.
Ara és tractaria de continuar pel cami GR-221, però fem una drecera per guanyar una mica de temps, per després continuar pel GR-221.
Al cap d’uns centenars de metres arribarem a un encreuament amb una balisa, i amb el camí de la dreta «tancat» amb pedres, aquest és el camí que ve des Burotell i passa per sa coma de s’Aigua i pel que hauríem d’haver vingut sinó ens haguessin fotut fora de la finca, idò ho agafem però al 186 m l’abandonem direcció N i travessar unes marjades/parets. Als pocs metres enllacem amb un tirany que dur a sa Caseta des Garriguer, però noltros no hi arribarem, ens desviarem uns metres abans i agafar la pista que puja a Na Bauçana, que seguirem, fins que es transforma en un tirany fins al cim.
En arribar a dalt localitzem a la part W, l’avenc de Na Bauçana amb les dues boques orientades de N a S, de -64 m de fondària i 4,5 m d’amplària mitjana.
La tornada, la fem pel camí «clàssic». A la baixada veiem una curiosa barraca de curucull de carboner, situada davant un rotlo de sitja. Conserve la coberta de curucull, de pedra ( cosa rara) . El portal és rectangular amb llinda d’una peça de pedra. Davant la primera barraca, el rotlle de sitja conserva l’empedrat.
Arribarem al GR-221 que seguirem direcció S fins a arribar als cotxes.
Distància: 13,27 km Durada total: 7 hores, 30 minuts Circular: Si Elevació mínima: 0 m Elevació màxima: 288 m Ascensió total: 574 m Baixada total: 574 m
Data: 17.08.2019
DEIÀ – GR 221 – CAN PROHOM – ALCONÀSSER – ES CANYERET – DEIÀ
Iniciem la ruta senderista d’avui al poble de Deià, concretament a l’aparcament públic de s’Empeltada.
Agafem la carretera Ma-10, direcció N cap a Sóller, tot just passat Cal Abat enllacem amb el GR-221 ‘antic camí de Castelló o del Rost situat al km 60,240. Es tracta d’un antic camí àrab que condueix fins a Sóller. En lleugera ascensió entre pins i oliveres, prest ens agombola una bona vista sobre la contrada de Llucalcari i, eixamplant la visió, sobre la Pedrissa i els Còdols Blancs vora la cala de Deià.
Als 15′ arribem a la cova des Penyal, un antro, condicionat amb parament frontal, de dimensions 7,3 x 5,5 en planta i 1,8 d’alçada.
Seguim caminant per aquest bonic camí i als 37′ arribem a la Font de ses Mentideso de son Coll. Se’ns presenta a un reduït racó amb un pedrís per seure i amb una petita mina amb canaleta i pica rectangular. Un bon lloc per a berenar. . En relació al nom d’aquesta font, hi ha una tradició que diu que tots aquells que beuen aigua de la font i no són de Son Coll, no s’aturen de dir mentides.
Seguim la nostra marxa per aquest indret meravellós i arribem quasi al final del camí amb les majestuoses cases de Can Mico i Can Prohom:
Si Aguissis nada a Can Prohom Ara no faries feina Així com ets una beina Avorrida de tothom.
Tot seguit arribem a l’oratori de son Castelló, s.XVI on fem un gir de 180° cap a l’esquerra fins a arribar novament a la ctra. Ma-10. Ara continuem caminant per l’asfalt direcció Deià, durant 800 fins que a la dreta veurem un camí asfaltat que davalla a la urbanització d’Alconàsser, ara es tracta de continuar davallant fins a arribar a la mar, a l’escar d’en Jeroni, on fem uns capficos. En acabar desfem les passes fetes els darrers 200 metres per desviar-nos cap a la dreta per un tirany que ens puja per dins el pinar.
S’ha d’anar alerta en seguir el tirany, ja que alguns trams són una mica exposats i hi ha perill de llenegades.
A partir d’ara caminarem, paral.les a la costa, per un tirany prou definit, ens anirem trobant de diferents que voltegen, però si dúiem bé l’orientació tots duen a cala de Deià. Al començament trobarem dos botadors que salvarem sense dificultat, passat el segon arribarem a un avenc (dreta), durant aquest tram també anirem trobant diferents pals indicadors.
Passarem al davant el camí esglaonat que davalla del llogaret de Llucalcari, fins a la cala des Canyaret, on fem un altre capfico aprofitant que la mar està espectacular, abans de partir cap amunt ens refresquem amb l’aigua dolça que mana el broll des Canyaret, la mateixa on la gent s’embadurna de fang.
Continuem i ja dins l’aigua atalaiem els Còdols Blancs, que ens indican que estem a prop de cala de Deià.Hem d’estar atents perquè en arribar a uns esglaons que ens situen quasi damunt sa cala no em de seguir direcció cap a sa cala, sinó que hem de continuar esquerra ascendint per trobar tot duna un camí empedrat amb una paret de pedra a la nostra Esquerra. El camí es transforma en formigonat i arribem a unes cases. A la nostra dreta tenim el mirador de can Comelles, encara que he vist que qualcú l’anomena de Can Bujosa. Es tracta d’un petit mirador, amb una barana de ferro i a recer d’una gran roca.
Seguim pel camí que aviat perd es formigonat i seguint les indicacions ens aproparà, novament, a la ctra. Ma-10, on girem dreta fins a arribar a s’Empeltada on tenim els cotxes.
Distància: 4,94 km Durada total: 5 hores, 5 minuts Circular; Si Elevació mínima: 0 m Elevació màxima: 435 m Ascensió total: 435 m Baixada total: 435 m
Data: 13.7.2019
Es Queixal
Sortim de cala Tuent direcció SW pel GR 221, al cap d’1,5 km arribem al coll de na Polla ( 163 m). Continuem en lleugera davallada pel GR 221, zona de sa Costera. Em d’està atents perquè en du 1,9 km i ha 154 m, em de deixar el GR-221, direcció SE, per enfilar-nos seguint el tirany que puja cap el pas des Marge.
En forta pujada i aferrats al contrafort anirem guanyant altitud. En arribar a sa cota 270 m ja durem 1,9 km, i és aquí on ens hem de desviar ( esquerra), no té pèrdua perquè hi ha dos enormes pins, i pujar per una canal entre carritxeres fins al coll amb una paret que el tanca el pas. Hem arribat a l’inici de la pujada al Queixal ( 348 m), que tenim a la nostra esquerra.
Com no sabem el que ens trobarem, ens posem l’arnès i el casc i iniciem l’escalada/grimpada per l’esquerra de l’escletxa. La mateixa escletxa és un avenc que se’ns obri als nostres peus, pel que hem d’anar amb molta cura. Arribem a un arbust ( figuera+ullastre) que superem. Continuem per dins una escletxa superant un forat que dóna accés a la primera part una magnífica balconada. Continuem grimpant sobre un terreny buit, on tot semble que aquest Queixal està ben corcat. Aquesta darrera grimpada ens situa en aquest petit altiplà, que no es més que el cim de 348 m. Recorrem els tres petits cims que formen aquest penyal. miris cap a on miris ses vistes són extraordinaris; cala Tuent als nostres peus, sa torre de Cala Tuent, sa Costera, fins sa punta de Cala Roja…
En aquest altiplà localitzem diferents forats, alguns tapats pel càrritx, que semblem avencs, ignorem la seva importància o continuidat, el que demostra que es Queixal está corcat.
Després de contemplar aquesta meravella de paisatge, iniciem el descens desgrimpan. Superem és forat i en arribar a s’arbust que hi ha damunt s’avenc posem una corda i rapelem aquest darrer tram.
Ens situem novament al coll de sa Paret, i iniciem el descens per la zona N, el vessant contra post al de la pujada. El primer tram es fa amb tendència cap a la dreta, per un pedregal amb molta roca solta. Després entrem a un petit alzinar, on aprofitem per dinar i descansar. Seguim descendint per una zona de pins i arribem als primers marges, i en tenència NW ( esquerra) ens acostem a unes primeres cases, sortim de la zona per l’esquerra, direcció N, continuem descendint fins a arribar al camí del GR 221, agafem dreta, passem pel Vergeret i continuem fins a arribar als cotxes.
Ara un bany i capfico en aquestes aigües transparents. Això ja és un altre nivell.
Circular: Si Temps total empleat: 7 h Recorregut total: 9,63 km Desnivell positiu: 831 m Altitud màxima: 807 m
Tot els passos son desgrimpables, però per més seguretat varem posar corda
Data: 9.3.2019
Cim Cornador Petit, 807 m
Cornisa de sa Font, pels passos d’en Cama Curta, de s’Anglès o des Cingle d’en Fred, i pas d’en Careta.
Iniciem la ruta d’avui al poble de Biniaraix, direcció al Barranc, GR 221. No descriuré sa pujada perquè és arxiconeguda, i perquè l’hem feta tantíssimes de vegades que no en tenc ganes de tornar-la descriure… però si comentaré el mes destacable; una que farem sa pujada amb el nostre amic Lotar que anava a fer el torrent de Lofra, i que des de l’operació no el viem tornat a veure. I l’altre, tal vegada sa més sorprenent, va ser que el company Joan Llaneres ens va ensenyar una pedra del camí que té una inscripció de la més curiosa, es tracta de la ecuación matemàtica més famosa de totes » La Identitat d’Euler« qué es deu a Leonhard Euler. La belleza de esta fórmula radica en su extraordinaria sencillez y en el hecho de que se podría decir que en ella está resumida casi toda la matemática. En ella encontramos los conceptos de suma, multiplicación, exponenciación e identidad. Tenemos también, los cinco números fundamentales: Los números, e, pi, i, 0 i 1. A que heu quedat impresionats? mil anys passant per davant i no ens aviam adonat, i sobre tot, a que vos he sorpres descifrant l’anigme ?, je.je.
Seguim, abans d’arribar al colladet de ses cases de Lofre, ens separarem, per motius evidents, mentres uns segueixen pel GR-221 per coronar el Puig de Lofre de 1.093 m, els altres creuem el torrent de Lofre i agafem el tirany que puja al refugi de Xim Quesada i al Cornador Gran 956 m. En arribar al coll on hi ha uns grans pins, també una pedra amb una fletxa grabada, sortim del camí que puja al Cornador Gran per enbestir la cornisa anomenada cingle de sa Font que discorre pels peus d’aquest puig.
Descendim direcció NW per l’altre vessant i passem per davall un espoló que tenim a la nostra esquerra. Continuem aferrats al muralló de la nostra esquerra cap al primer rasant, que superem per l’esquerra, creuem una vaguada amb uns pins, tornem a baixa un poc i creuem una petita rosseguera, i tornem a pujar un altre petit ressalt, amb el rasant a la nostra esquerra i dalt el nostre cap, cercarem un arbret, hem arribat al primer pas, es tracta el pas d’en Cama Curta, situat entre aquest arbret i la paret del ressalt. En arribar-hi sabreu per que, el desgrimpem i continuem, enmig de carritxeres, per la cornisa fis arribar a una gran heura, on es troba la font de s’Heura. Canviem de rumb i en diagonal esquerra ascendim fins un coll amb pins, traspassem les restes d’una paret de partió, i ens situem entre el Cornador Gran i la Cota 754.
Ara hem d’arribar al colladet que separa el Cornador Petit de la Cota 754 i on comence la vertical canal que acaba amb el pas de s’Anglès o des Cingle d’en Fred, i per això tenim dues opcions, una primera es continuar descendint direcció S per anar a la part inferior de l’arista o espoló que baixa de la Cota 754, que ara tenim a la nostra dreta, per un terreny gens agradable. L’altra opció i que noltros agafem, es que des de el coll amb sa paret de partió, descendim en lleugera diagonal dreta per situar-nos damunt el colladet, on comence la vertical canal que acaba amb el pas de s’Anglès o des Cingle d’en Fred. Per superar la vertical es pot fer desgrimpant, però com es delicat, posem un cordino fermat a la soca d’un boix i rapelem aquest requisar, menys en Joan que molt hàbilment ho desgrimpa.
Una vegada tots en el coll amb la canal al nostres peus, disposem per descendir, però abans deixam ses motxilles i en 10′ iniciem l’ascens al cim del Cornador Petit, 807 m des d’on disfrutam de les impressionants vistes, des Barranc, el morro d’en Joi, morro de ses Solanas 922 m, Portell de sa Costa, penyal des Migdia, 1382 m, Puig Major, 1445 m, puig de Lofre, 1.093 m, puig de na Franquesa, 1.067 m, puig de sa Rateta, 1.113 m, puig de sa Torreta, 1.071, puig de sa Font, 1.071, morro d’Almallutx, 1.064 m, puig de Massanella, etc…etc…
Situats novament al colladet prenem el vertical descens per sa canal que gràcies a ses carritxeres ens podem anar frenant. Hem d’estat atents, perquè en arribar a una roca plana i relliscosa ens hem d’aturar, perquè a la paret d’enfront hi ha una placa (rovellada) amb un cordino vell, aquí posarem el nostre cordino per rapelar els 8 metres fins situar-nos a l’inici del pas de s’Anglès o des Cingle d’en Fred. Ara hem de grimpar (esquerra) per situarnos sobre la cornisa de dit pas, es tracta d’una estreta (45/55 cm) i aèria cornisa que volteja NW aquesta vertical canal, al seu final vejem un altre placa que ens servirà per col•locar novament el cordino i rapelar superant el petit desnivell.
Passat el «perill» ens dirigim, esquerra, cap l’enorme balma per dinar i descansar uns minuts.
Ara hem d’anar descendint cap uns grans pins, després anirem passant per petites rossegueres. Anirem pujant i descendint un parell de vegades, sempre amb el gran murallo a la nostra esquerra, que si ens fitxem, a la part més planera i grisa, veurem unes llargues cordes que pengen de la vertical.
Arribarem, amb mitja pujada a un altre petit pinar, on localitzarem un coll, i com quasi sempre amb les restes d’una paret de partió transversal. Aquí se’ns obri al S un altre panoràmica baix els penya-segats del Gran Cornador. Iniciem el descens pel mig de carritxeres fins a arribar a un solitari pi. El deixam a l’esquerra i tot duna veiem sa primera piqueta, hem arribat al pas d’en Careta, encara que el pas ho forma tota la baixada des del coll. Continuem desgrimpant per les següents piquetes fins a arribar a un punto un esllevissamet se’n va dur la reste de piquetes. Ara hi ha una vella i curta corda que ens ajuda a superar la darrera grimpadeta.
Ara prenem NW, per una àmplia i llarguíssima rosseguera, el Xaragall de Can Ribera, procurarem sempre anar per la seva esquerra, fins a arribar a baix, a un camp d’oliveres i marges, on la pedra és la reina. Anirem baixant entre marges i en ziga-zaga, pel caminoi de pedra escalonat que els va superant. , passarem per un porxo encastat dins uns grans blocs rocosos amb la cisterna inclosa. Així com anem baixant veurem la primera casa, a ella ens hem de dirigir, passant per davant la barrera. Des d’aquí el camí es molt evident i no cal descriure, fins a arribar al camí des Barranc el GR-221, a prop de la font del Patró Lau.
Ara directes al bar de la plaça per gaudir tots plagats d’unes cervesetes ben fresques.
Circular; Sí
Distància total recorreguda:
Temps total de l’actividat: 4,30 h
Recorregut:
Desnivell Positiu:
Desnivell Negatiu:
Altitut máxima;
Salt més alt; 75 m ( 9m+66m)
Material utilitzat; 1 x 100; 1 x 40 m; 1 x 30 m
Torrent Pas des Marge.
Iniciem la interessant ruta d’avui a Cala Tuent, concretament abans d’arribar al restaurant, on hi ha lloc per tres cotxes. Agafem el camí senyalitzat com GR 221 direcció SW. En pocs minuts arribem al coll de na Polla, on se’ns obri probablement la millor imatge costanera de Mallorca. Deixarem a la mostra dreta la torre des Forat i continuarem pel camí amb lleugera davallada. Hem d’estar atents perquè´en haver passat pel costat de dos grans pins arribarem a una gran roca vora el camí, es el punt on abandonem el camí i ens enfilarem en forta o molt forta pendent, passarem sota les elevacions d’el Queixal i el seu germà petit el Clau i després una altra formació rocosa i curiosa que per no abandonar el «tema odontològic» li diem el Corc. Bé, dit aquesta petita collonada, prosseguim la dura ascensió ara ja ferrats al murallo de l’esquerra fins a arribar als vestigis de l’antic camí empedrat sostingut per marges que dóna nom al Pas des Marge a la part de dalt.
Aprofitem l’ombra per berenar ( el qui la duit) i posar-nos l’arnés, etc. perquè just a la nostra dreta i a tants sols 3 m tenim el tàlveg del torrent Pas des Marge. Hi accedirem per la part que ens resulti més còmoda, noltros ho fem uns metres mes a dalt.
Una vegada dins el tàlveg, bastant brut d’aritges, iniciem una sèrie de petites desgrimpades. Després d’una zona descoberta arribem al primer salt de 18 m. Quasi tot seguit ve el segon ràpel, aquest de 50 m, no cal dir que les vistes són encisadores. Després ve el tercer salt de 16 m, amb les plaques molt baixes el que dificulta una mica l’inici del descens. Caminem uns 40 m per arribar al darrer salt de 75 m, fraccionat en dos el R-4 de 9 m i el R-5 de 66., Cal dir que la sortida del salt de 9 m és tremendament incòmoda i exposada perquè les plaques estan situades molt baixes i a la part exterior. En aquest cas convé posar una cinta a una petita escletxa a sa roca que ens ajudarà amb la mà esquerra a fer sa maniobra.
Una vegada tots em arribat a baix, comentem coms ens ha anat, pleguem cordes i mengem alguna coseta.
Ara ja només ens queda baixar entre carritxeres uns 15 m per arribar a la zona coneguda com a Clot de ses Figueres en el camí GR-221 i d’aquí cap a cala Tuent a fer un capfico.
En Rafel que ens ha acompanyat per primera vegada a fer aquest torrent ens a convidat a ca seva ( Tuent Experience) a menjar un variat de gelats fets per ell. Quina disfrutada. Mem si repetim un altre dia.
Circular: No
Tiempo Total de la Actividad:
Distancia Total recorrida: 7,09 Km
Ràpel máximo: 20 m
Altitud máxima: 516 m
572. Torrent de Solleric
L’accés al torrent ho farem per un indret que per noltrós es nou.
Deixarem els cotxes a la zona habilitada en el km 18 de la Ma2100, la ctra que va d’Alaró a Orient.
Després ens anem amb un cotxe fins al km 13, on al costat de l’entrada a la finca hi ha lloc per aparcar un cotxe. A l’altra part de la ctra, hi ha un botador metàl·lic que dóna accés a un tirany que transita en lleugera davallara i paral·lel al torrent Pregón, fins a arribar al seu tàlveg. L’travessam i caminem en lleugera pujada i paral·lels al torrent que ara tenim a la dreta. Anem avançant NE fins a trobar un antic camí que ens durà a un camp de marjades i a una caseta. Continuem davallant fins a trobar-nos amb el torrent Solleric. Quan tenim als nostres peus el torrent iniciem la pujada pel seu costat esquerre fins a trobar un magnífic camí empedrat, que comunica les finques de Solleric i de Comasema, que transita per la zona anomenada es Barranc. La pujada per aquest camí és mitja-forta, passarem per davant unes balmes, seguidament travessarem una barrera metàl·lica. Continuem pel camí i quan anem arribant a la part més alta passarem una altra barrera metàl·lica i un coll de tords. Continuem en lleuger descens per anar a cercar el tàlveg del torrent a una zona més planera. Ens posem els neoprens i a l’aigua s’ha dit.
La capçalera del torrent es troba a una cota de 500 m en el coll que separa la Mola de son Monserrat i la serra d’Amós, Ja en el tàlveg trobem el primer salt, amb placa a la dreta, de 12 m. més altres 3 m desgrimpables per l’esquerra, després de caminar uns 200 m. ens troben el segon salt de 10 m. equipat amb dues plaques. Després vé el salt més alt que fa 20 m, li deim el salt de sa Cova perquè té a 4 m. de l’inici una cova de grans dimensions formada pel taponament d’una gran roca, Seguidament ve un altre salt important de 15 m. també equipat amb dues plaques. La resta de salts que queden abans d’arribar al pla de Solleric són tots desgrimpables.
Una vegada superat el primer tram diferenciat del torrent, el més esportiu, transita pel pla de Solleric sent el seu punt més característic el pontet pel qual passarem per davall.
Després comence la tercera part del torrent on s’engorxa i que es situa enmig de la ctra. Ma-2100 i el camí GR-221, en aquest tram té dos salts de 4/5 m. equipats amb placa i pont de roca, aviat arribem a la presa on sa pot dir que acaba el interessant. Les darreres fortes aigües caigudes han taponat la presa hi ha convertit la zona molt relliscosa i plena de branques i troncs. Decidim superar la presa per la seva esquerra, encara que el fàcil seria per la seva dreta, fins situar-nos en el seu capdamunt de l’extrem esquerra hon hi ha un enorme pi, des del qual li passem un corda per rapelar 3 m fins a una alzina bífida, ara ja en l’altre vessant, on posem corda i rapelem 10 m més fins situar-nos al tàlveg i superem així la presa.
Amb aquesta actuació acabem el descens del torrent de Solleric, ara ens queda caminar uns metres pel tàlveg, fins a arribar a un esbaldrec de la pared de l’esquerra per on sortirem a una zona planera on aprofitem per canviar-nos i menjar una mica. Continuem pel tirany, amb el torrent a la nostra dreta, fins que arribem a una zona de garrovers i on el tirany s’enfila per amunt cap a l’esquerra, noltros l’abandonem direcció dreta i travessem el torrent a l’altre vessant on hi ha un camí que duu a les cases de s’Oliveret, continuem pel camí i passem per una pista de tenis, continuem i traspassem una barrera, fins a arribar just on el camí del GR-221 travessa el torrent i on hi ha ses passadores amb el passamans de ferro. Ens feim unes fotos, i prenem el GR-221 direcció a Alaró i a l’aparcament on el mati hem deixat els cotxes. Ara ens queda anar a cercar l’altre cotxe que aviam deixat al Km-13.
I acabem fent unes chandis…..
Circular: Sí
Distància total: 12,56 km
Temps total: 6,20 h.
Altura màxima: 411 m
Desnivell acumulat: 707 m
553. Puig d’en Farineta (324 m), El Puig de ses Fel.les ó de ses Celles ò de ses Veles ( 411 m) pel pas dels Garballons.
Avui tenim ruta per terres del SW de Mallorca, concretament per s’Arracó o l’Arracó. Cal destacar els diferents noms que he trobat per definitir el mateix lloc, sobre tot els cims.
Comencem al km 5 de la Ma 1030 la Ctra que va de s’Arracó a Sant Elm, just on hi ha el cementeri i on podem deixar els cotxes. Partirem pel camí de son Verí que hi ha just a l’esquerra i que no deixarem fins a uns 50 m abans d’arribar a ses cases, on a la dreta surt un tirany, marcat amb fites i després ens punts vermells, i que envolta ses cases, els primers metres caminarem al costar d’una reixa, per després abandonar.la per la dreta i començar un ascens cap al Puig d’en Farineta (324 m), en algún mapa surt com a Puig d’en Basset al que hi arribarem per la carena, on podrem gaudir d’unes panoràmiques extraordinàries, inclós de sa costa N d’Eivissa.
Al cim està coronat amb un esplèndid mirador des d’on podrem gaudir de la bellesa de la zona, destacant l’illa de la Dragonera, fins i tot sa de Cabrera i la d’Eivissa.
El descens l’iniciem direcció N ( dreta) passant per davant un «refugi/porxo» en estat ruïnós on encara es pot llegir a una placa
«S’Arracó. El Ayuntamiento de Andraitx
y el Fomento de Turismo de Mallorca
a Gabriel Font y Martorell 1969».
El descens ho farem per l’esquerra d’aquest refugi-porxo un tirany ens davallarà per una coma fins a un bell pinar al fons. En arribar continuarem per un camí molt evident que surt de la dreta i que continua davallant fin a una torrentera. Aquí girem 180° ( esquerra). Al principi el camí és fàcil, però així com anem avançant es va fent més espès, arribarem a una gorja on hi ha molts de joncs, el terreny està molt brut. Anirem pel costat esquerre de la torrentera en ascens per situar-nos davall les penyes d’en Farineta de l’esquerra, passarem pel mig d’una escletxa, per després continuar l’ascens fins arribar al coll dels Coloms (250 m), on hi ha un tirany que davalla fins al camí de sa Font de ses Moreres, però que noltros que agafarem, continuarem dreta direcció N fins a una xona planera amb pins i restes d’un porxo «El Porxo des Pi Esbucat».
Ara ens espera una pujada mitjana-forta per l’esquerra fins al cim del Puig de ses Fel.les (411 m). He de dir que aquest cim te varis noms com h pogut veure a diferents publicacions; El Puig de ses Fel.les, El Puig de ses Celles i el Puig de ses Veles, totes bastant perescudes fonèticament.
El descens ho feim direcció N seguint la carena fins a arribar a un gran pi, des d’on continuem fins a un segon pi, per a després en tendència cap a l’esquerra anirem a cercar en descens per la dreta del pas dels Garballons que ens situarà a l’esquerra en un monticle coronat per una pedra de color blanc, des d’aquí iniciem un curt descens fins el coll de ses Fel.les, a la coma d’en Jaume Benet. Continuem en ascens pel sender que transita per dins sa coma fins arriba al coll i cruïlla de senders des Puig de sa Paret des Moro. Aquí girem W ( esquerra) fins a sa carena, a la dreta veurem un tancament de pedra i prenem S (esquerra) cap als Puntals des Forn i abans d’arribar-hi iniciem el descens fins al camí de sa Trapa el GR 221. Prenem S ( esquerra) fins a arribar a les cases de sa Trapa on agafem una ombra per menjar i descansar.
La tornada la feim per la pista fins a arribar a dalt del coll de ses Ànimes. Després continuem tot el temps de davallada sense abandonar sa pista en cap moment, passarem per davant unes cases, per continuar fins a una cruïlla de camins; el Camí de sa Punta de sa Galera a la dreta i el Camí de sa Font des Morers a l’esquerra, ambdós municipals, noltros agafarem aquest darrer el de sa Font des Morers que uneix el Coll de sa Palomera, a s’Arracó, amb l’avinguda de s’Algar, mitjançant l’avinguda de la Trapa a l’interior de sant Elm.
Després de caminar alguns kilòmetres i ja al final passarem per davant un gran dipòsit d’aigua a pots metrers d’una esplanada al costat de la ctra Ma1030 just al coll de la Palomera. A l’esquerra de l’esplanada surt un tirany que agafarem que ens durà paral·lels a la carretera fins al cementeri on tenim els cotxes. Donant per acabada sa ruta d’avui que al final ha estat més llarga i cansada de els que teníem previst. Acabant a Andratx fent unes merescudes chandis.
Distancia total recorrida: 12,340 km.
Tiempo total de la actividad:
Desnivel Positivo: 1.121m
Desnivel Negativo: 770 m.
Altitud máxima: 1.113 m
Altitud mínima : 812 m
Circular: Sí
498. Els tres mils; sa Rateta 1.113 m, na Franquesa 1.067 m i Lofre 1.093 m
El que coneixem ara com sa Rateta i na Franquesa, abans era na Franquesa. I el que ara coneixem com na Franquesa abans era puig de sa font de sa Parra o puig de Binimorat.
Per tant en algun moment posterior una part molt concreta de la muntanya ( sa Rateta) passà a denominar-ne tot el conjunt i el nom original es traslladà a la muntanya veïna ( na Franquesa), el puig de sa font de sa Parra o puig de Binimorat, en un curiós efecte dòmino. Mascaró Pasarius, amb el seu Mapa General de Mallorca, reforçà definitivament la trilogia que s’ha popularitzat com una de les excursions clàssiques de la Serra: els Tres Mil. Sa Rateta, na Franquesa i l’Ofre, una errònia trilogia de noms que difícilment podrà ser ja canviada.
Del puig de l’Ofre cal dir que amb estrictes criteris lingüístics s’hauria d’escriure Lofra però que segurament trobareu molt poques vegades sota aquesta forma. Tal com ja s’apuntava al DCVB el topònim prové de la paraula àrab al-hofra que significa «la fondalada». Per fondalades no n’estan, en aquesta contrada, ja que en trobam dues per manca d’una.
Informació treta del magnífic treball fet a Toponimiademallorca.net
Sortim de Palma amb pluja que ens acompanyà fins l’inici de la ruta a l’embassament, només arribar atura de ploure. No es va complir la glossa que diu:
Si el Galatzó du capell i l’Ofre es posa gorra, qui té cames ja pot córrer si no es vol banyar sa pell.
Dit tot això, ara sí que podem entrar en matèria de la ruta. Comencen la ruta d’avui a l’entrada de Cúber i caminem per la carretera asfaltada, guardats a la nostra esquerra pel Morro de Cúber de 965 m, fins a arribar a la presa de l’embassament d’Emaya. Aquí sortim de la pista per un tirany i prenem O que baixa paral·lel a la canonada d’Emaya cap al torrent d’Almedrà, travessant el pas de la Romana i el barranc dels Ases. Després d’una forta baixada no tardarem en arribar al tàlveg del torrent d’Almadrà, avui òptim per descendir-lo, ja que duia aigua suficient. El creuem per devora la canonada, i continuem pel tirany aferrats al mur de formigó que cobreix la canonada.
Després d’una forta pujada ens hem de fixar amb unes fites que hi ha a la dreta damunt el mur de formigó, perquè em de perdre la seva direcció, és fàcil de veure perquè a s’enfront tenim un murallo de roca. Aquí s’inicia un magnífic camí empedrat en molt bon estat, llàstima que li han pintat uns horrorosos punts blaus, tota una bestiassa fet per un enemic de la natura i d’esprai fàcil, valdria més que es quedàs a ca seva i fes els punts a…. ,tornem a lo nostro, estem pujant per aquest magnífic camí fins que es converteix en un sender i no ens hem de confiar i seguir els punts i les fites perquè ens durien al coll des Bosc i a la pista que arriba a ses cases de Comasema. Continuem fins a arribar a la Roca Mala, on prenem NO (dreta) per amunt, el primers metres són un poc confusos, i tornem enllaçar ( dreta) amb el camí del nevaters que dissenya una ràpida pujada, amb revolts amb marge de sosteniment i amb sol empedrat que ja no deixarem fins a arribar al cim del puig de sa Rateta.
Mentres pujem anirem trobant diferents clots de neu i conta la llegenda que un dia pujar pel camí un jove garrit amb la seva al.lota, i en arribar al primer el mes profund dels clots, un avenc natural de 16 m de profunditat i 4,5 d’amplada, amb les parets adaptades, hi va davallar per a després poder-li contar a la seva estimada la bellesa del seu interior, però el que són les coses, no va poder sortir del clot, un conten que va apareixa al cim i uns altres que encara hi és…..
A uns 20 m. d’aquest avenc-clot de neu hi ha un petit clot, de cinc metres de profunditat cobert d’heura i batzers.
Ara ja només ens queda el tram final i en 10 minuts estem al cim de la serra de sa Rateta 1,113 m. Avui la panoràmica que es veu es la mateixa de tot el dia, boira i boria, un dia totalment tapat, però no per això deixa de tenir el seu encant.
Des del cim de la Rateta 1,113 m davallam sense camí en direcció SO ( tendència cap a l’esquerra), a la recerca del coll dels Gats o del Planet 995 m.
Davallarem per una coma fins a arribar a una alzina solitària, aquí canviem de rumb i prenem dreta per arribar a un ullastre solitari, i des d’aquí al coll dels Gats del Planet 995 m., amb una pared seca que recorre la carena del coll, que fà partió entre les finques de Cúber i la de Coma-sema. Es tracte del lloc més planer de la zona, tapiat d’herba verda, un lloc encisador.
D’aquí parteix un tiranyet que per l’esquerra de la muntanya ens durà sense perdre altura fins a l’inici d’un comellar, a la dreta, que s’enfila directe fins al cim de na Franquesa 1,067 m.
En la mateixa direcció de la carena descendim fins al coll dels Cards 963 m.
Des d’aquí iniciem l’ascens al cim del puig de Lofre ( abans puig de Lofre) 1,093 m recorregut que ens endinsa per el més bell bosc de la zona, per això i per la seva forma, és la muntanya perfecta.
Iniciem el descens i tornem fins al coll dels Cards 963 m. On neix un tirany que ens deixarà al coll de l’Ofre 875 m. al principi transita per un alzinar i després agafa la forma de pista i la vegetació canvia a pinar. No sortirem de la pista fins arribar al mateix coll amb la Creu de la Pau.
Distància total recorreguda: 11,700 Km
Temps total, incluides aturades: 7 h
Altitud máxima: 1.104 m
Altitud mínima: 443 m
Desnivell positiu Acumulat: 737 m
Desnivell Negatiu Acumulat; 737 m
482. Puig Tomir 1.104 m. per la Canal de Muntanya i davallada pel pas d’en Reynes.
Pel que fa al nom Puig Tomir sembla existir consens en què es deriva d’un nom propi d’origen germànic (Teodomir) sense poder establir amb certesa si és el nom d’un cavaller arribat amb posterioritat a la conquesta catalana o un nom anterior que es mantengué durant el període islàmic ( Toponimia de Mallorca).
Comencem a caminar devora el viver forestal, direcció a les cases de Binifaldó pel Camí Vell de Pollença, al cap de pocs minuts passem per la imponent alzina d’en Pere potser té més de 500 anys, té una alçària de 20 metres i la soca fa uns 118 m de diàmetre (a 1,3 m d’altura). Va ser inclosa al Catàleg d’arbres singulars de Balears (llei 6/1991) el 29 d’octubre de 1992. Seguim i arribem a la barrera de separació de dues finques Binifaldó i Muntanya amb la seva llarguíssima paret de partió. En aquest punt abandonem el camí, per la nostra dreta (NE), amb la paret a la nostra dreta i paral·lels a la mateixa iniciem el lleuger ascens. Als 10′ travessem la pared i la deixam a la nostra esquerra. Als 5′ hem d’abandonar el caminoi, creuar novament la paret deixant-la a l’esquena per un camí molt desfet i als 5′ ens trobem amb la Font de les Falgueres a 724 m- d’altitud, es tracta d’una font de mina de 3,5 m de llargària, amb una pica a la sortida perquè beguin els animals.
Des de la font podem i albirar el coll NE, el nostre primer objectiu, al que arribarem travessant diverses rossegueres i amb lleuger ascens.
Superat el coll ho descendim per la dreta a escassos metres, a la mateixa vertical hi ha un gran i solitari «taxus baccata», fent l’efecte que no té sortida, però així com anem avançant veiem que és possible fer-ho per una estreta cornisa coberta de càrritx, que una vegada superada ens deixa en l’inici de la impressionant canal de Muntanya i albirar la seva magnitud. Comencem l’ascens lleuger a fort i que va guanyant verticalitat. Les vistes retrospectives són molt espectaculars. Depenent del ritme d’ascens, als 15/20′ tenim la primera oportunitat de sortir de la canal, evidentment per l’esquerra, veure fita, ja que a la dreta tenim la paret lateral de la canal.
Des d’aquest mateix punt podem veure el vèrtex geodèsic del cim del Puig Tomir. El temps comence a empitjorà i s’atraquen niguls, això vol dir que si tenim boira i sobre tot pluja banyarà la roca i concretament la darrera placa vertical el que faria inviable arribar al cim del puig Tomir. Seguim ascendint direcció (NE), fent ziga-zagues i no llevant l’ull de la boira que s’atraca.
Superat el primer obstacle prosseguim l’ascens cada vegada més vertical en direcció a la paret o contrafort del cim davant una balma. Ja ens ha agafat la boira i gaire bé ens podem veure, només ens escolta’m, em de fer via abans que remulli la placa vertical. A la fi arriben a aquest punt, la roca comence a estar mullada però encara no patina, em d’aprofitar !!. Superam la malaida placa i en pots minuts ( 50 m) ja estem al cim, no podem gaudir de les vistes i noltros en veim difuminats. Menjam alguna coseta i prenem el descens en direcció NE a la recerca del pas d’en Reynes, més o manco a prop dels penya-segat de la cara nord del Puig.
Localitzar el punt per on descendir no és fàcil sobretot si no es du gps. Noltros vàrem deixar una bona fita per localitzar el punt exacta per on davallar.
Situat sobre el penya-segats de la cara N podem veure el gran cingle per on em de davallar, però abans em de desgrimpar uns metres exposats, superat seguim en diagonal el fort descens pel cingle, fins arribar al pas d’en Reynes, que se supera per una cornisa no massa ampla, equipat amb un cable d’acer. No té cap dificultat tècnica però és aeri i exposat sobre tot si està banyat.
Seguim descendint pel mig de carritxeres, aquestes meravelloses plantes que sempre ens ajuden i proporcionen seguretat. Al front tenim un penyal que separa la canal de davallada, em de prendre per la dreta en fort pendent fins a arribar a una rosseguera que fa pots anys va patir un gran despreniment de roques que varen arribar fins i tot al camí del GR-221. Ara ve el pitjor, davallar per aquesta rosseguera molt inestable que ens farà patir i molt els genolls, al final i en entrar a l’alzinar sa suavitza i ens deixa al GR-221, important nexe de comunicació entre la vila de Pollença i el santuari de Lluc. En podem trobar unes primerenques referències documentals al Llibre d’Actes de l’Ordre del Temple amb data de l’any 1337.
Arribat al camí comencen a caure quatre gotes que s’agraeixen, però no passa d’aquí.
Des d’aquí tornem al punt de partida però abans feim aturada a la font de Muntanya per dinar, i acabem al Coll de sa Bataia a prendre unes fresques chandis.
Como cosa curiosa cal dir que en tot el dia no em trobat a ningú excepte un solitari senderista que anava direcció a Pollença. La predicció del temps tampoc a encertat i sa veu que a fet tornar enrere a molt d’excursionistes.
GR 221 Variant; Orient – Refugi Tossals Verds 525 m.
Noltros començam l’excursió a la carretera d’Alaró a Orient Km 18, i on podem aparcar els cotxes, que és on prendrem l’antic camí públic que comunicava Alaró amb Lluc, documentat des de 1638 ; per cert que aquesta via de comunicació havia estat tancada per els propietaris de Solleric però gràcies a que l’Ajuntament d’Alaró ha fet la seva feina, que no és altra que defensar un bé públic, aquest ha estat recuperat i restaurat, passant a formar part del GR- 221. Ja podrien altres ajuntaments prendre exemple i defensar el patrimoni públic i no els interessos d’uns particulars barruts. Seguim l’itinerari i arribam a un tram empedrat on se pot apreciar la bona feina dels margers del Consell que n’han restaurat part.
Està perfectament retolat amb les indicacions: Solleric i Tossals Verds. Al poc, passarem una barrera que i mig quilòmetre després, una altra més que tancarem. Just després creuarem el Torrent de Solleric, lloc d’anteriors aventures, on podrem admirar un dels molts elements etnològics que perduren en la Serra de Tramuntana. Es tracta de l’empedrat del llit del torrent, amb les pedres col·locades a la nostra esquerra, anomanades passadores, que facilitaran el pas si el torrent va crescut.
El camí prossegueix, en lleugera costa amunt, deixant a la dreta una desviació que no haurem de prendre. Arribarem així a la finca de Solleric després de creuar una barrera que per descomptat deixarem tancada. Amb la casa a la nostra dreta creuarem una barrera més i prosseguirem per camí asfaltat sense fer cas d’una desviació, també asfaltada, que apareix a la nostra esquerra. Està perfectament senyalitzat tot el tram.
Entre oliveres arribarem al coll de Corona i a la Placeta d’en Sion, una petita construcció, amb una preciosa cisterna, que serveix de refugi de caçadors i que deixarem a l’esquerra. El camí prossegueix, ara en descens encara que no hem de anar per l’asfalt sinó per una sendera senyalitzada que observarem a la nostra dreta i que ens permetrà atallar entre les oliveres parteix del camí. En general la ruta prossegueix, molt evident, vall a baix deixant a l’esquerra una desviació (veurem en ella una casa en ruïnes denominada sa Casa Nova) que no haurem de prendre. El descens, molt agradable, conclou en una barrera de fusta al costat del Torrent d’Almadrà. Creuem la barrera i el torrent (aquesta vegada per un pont) per arribar al camí asfaltat que des del Clot d’Almadrà puja fins al refugi. Ho prendrem a l’esquerra atallant segons les senderes habilitades mitjançant balises de fusta fins arribar al refugi de Tossals, tancat al públic, encara que les obres sembla estàn acabades.
Per dinar feim ús de la porxada amb companyia d’uns agradables ases, però com el temps no pinte bé, en donam presa per retornar el camí, però es inutil, l’aigüa ens agafa de plé. En arribar al cotxe no hi ha temps per xandis, aviat a casa a canviar-nos de roba.
Tipus de Ruta: Circular
Tipo Ruta: No Circular
Forat Petit de s’Àguila
Tipo Ruta: Circular
Torrent Pas des Marge.
Data: 22/10/2016
