689. EIVISSA. Cala Ses Balandres

Distancia recorrida: 3,7 km
Altura Mínima: 8 m
Altura Máxima: 198 m
Tiempo Ascenso: 01:55
Tiempo Descenso: 00:56
Tiempo en movimiento: 01:04
Velocidad Ascenso: 107,00 m/h
Velocidad Descenso: -211,0 m/h
Velocidad media: 1,30 km/h
Vel. en Mov.: 3,46 km/h
Velocidad Máxima: 7,36 km/h

empleo manos.

Data: 19.10.2019

Ses Balandres ( Eivissa)

«Aquesta cala amagada i fascinant obsequia al caminant amb el contundent espectacle de la verticalitat de la seva naturalesa

A Eivissa, no existeix catarsi més intensa que descendir en solitari fins a ses Balandres, zigzaguejant a través dels penya-segats escarpats de Corona.

En paral·lel, la baixada transmuta en un involuntari viatge interior cap a la forma de vida de les generacions d’antany, en experimentar les dures condicions de vida que imposava el medi natural i els esforços que els pagesseos eivissencs afrontaven diàriament per a domar-lo a la seva manera i adequar-lo a la seva subsistència.

Una ruta a la mar des de les altures.
La cala espera entre la Punta d’en Petroell i la Llosa de ses Balandres i avui és accessible gràcies a l’intricat corriol que van esbrossar els pescadors del pla de Santa Agnès. Aquells supervivents de l’antiguitat més recent –Eivissa va ser medieval fins abans-d’ahir–, avui gairebé semblen herois o superhomes. La mateixa fortalesa que els va permetre escalonar les muntanyes emboscades amb bancals de pedra seca o navegar fins a Àfrica en minúsculs pots a vela per a fer contraban, els va convertir aquí en barranquistas. Van obrir una ruta a la mar des de les altures i així van obtenir peix fresc, en una zona tan aïllada com Santa Agnès.

D’aquella necessitat extrema és fruit aquesta ruta inversemblant pel precipici, a la qual van anar incorporant escales de fusta i entenimentades, que avui ens permeten seguir els seus passos sense despeñarnos. Ells, no obstant això, no van concebre aquestes millores per la seva seguretat, perquè grimpant eren com a felins, sinó per a poder escalar fins al pla sense necessitat d’usar totes dues mans. Així els quedava una lliure per a carregar el sac amb la pesca que havia quedat atrapada en les xarxes o en els hams dels palangres.

Dos-cents metres d’altura que, des del més alt, semblen un disbarat i que es van superant pas a pas com en un viatge al centre de la terra, amb la diferència que aquí la lluminositat és gairebé tan hipnòtica com els aclaparadors retalls de costa que s’obren entre la verdor dels pins i les mates. Miraculosament, arbres i matolls han tirat arrels en petits grapats de terra que els segles han anat acumulant entre plecs, esquerdes i racons, en la pedra viva del penya-segat.

La verticalitat adquireix el seu significat més literal en l’última etapa del descens, on només un tram d’asimètrics sortints fruit del capritx de la naturalesa permet conquistar el sòl. A baix esperen les casetes- escar, a vegades enfonyades en el penya-segat, atípiques per les seves corbes i el mantell de pedres que les camufla. Formes suaus, sense angles ni brusquedats, concebudes per a esquivar en la mesura que sigui possible la violència de les tempestats de l’hivern. Només per contemplar-les, ja val la pena l’esforç.

I en l’horitzó, les dues Margalides: l’illot gran, més pròxim, amb forma de mitja lluna i travessada per un enorme buit, que creuen sense contratemps embarcacions sense masteler com si s’endinsessin en una gruta marina amb forma de boca. I més allunyat el petit, semiamagat després del germà major. Ses Balandres és, efectivament, una altra Eivissa.»

Xescu Prats | Ibiza 09.07.2016

Aquesta seria una precisa descripció de l’entorn que em visitat. Però la ruta la comencem a l’aparcament que hi ha al llogaret de Santa Agnès de Corona ( Sant Antoni de Portmany – Eivissa). Comencem a caminar pel camí des Pla de Corona, on ben aviat, als 500 m, passem per davant el famós pou de Corona. Darrerament ha pres el nom de pou d’en Baló perquè la vella casa d’aquest nom es troba poc més amunt. Devora el pou es conserven restes de dues grans piques. La que té més a prop procedeix del pou de can Pep Vicent.

Just al seu costat a menys de 100 m, surt, una pista ( dreta) que en lleugera pujada passa per davant uns xalets, després s’obri al bosc i es transforma en un tirany prou definit.700 m després arribem a un encreuament, a la dreta veurem una cadena enmig de dos grans pins que a la tornada agafarem, però ara seguim recte, deixant a l’esquerra uns camps de conreu.

Quan hem caminat 400 m més arribem al punt clau. El tirany segueix endavant, però noltros hem de prendre dreta cap a una crivella, on les vistes són realment extraordinaris. La davallada s’intueix forta…als pocs metres de començar a davallar ens trobem amb una escala de fusta, ben conservada, que ens facilitarà superar el ressalt.

Gaudim d’aquesta encisadora cala. Prosseguim descendint per aquest estret i aeri tirany. Aviat ens trobem amb les primeres maromes que ens faciliten el pas, encara que no fan falta. Prosseguim, ara per una cornisa, i tot seguit un passamà, seguit d’altres maromes, el terreny cada vegada més vertical.

El darrer tram és el més atractiu. Unes maromes i cordes ens facilitaran els darrers metres totalment verticals no aptes pels que pateixen de vèrtigen.

Ja hem arribat als escars, alguns ben treballats i de certa bellesa. Aprofitem per recorre la cala, descansar, gaudir d’aquest regal de la natura i prendre forces per remuntar-lo.

El retorn ho feim desfent les passes fetes fins a arribar a l’encreuament amb la cadena entre els pins. Es tracta d’un tirany agradable que duu a una casa, per la que haurem de passar per davant el seu portal i seguit fins a arribar novament vora el pou de Corona. Prendre esquerra per la carretera asfaltada fins a l’aparcament.

Una ruta curta, però interesant, agradable i espectacular.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

490. Allà d’Avall. El Corral d’en Guillem ( Eivissa)

 

CORRAL-DEN-GUILLEMData: 25/08/2016

Distància total recorreguda: 5,95 Km
Temps total: 4,15 h.
Circular: Sí
Desnivell toital: 356 m.
Altitud máxima: 175 m
Altitud mínima: 5 m

Torre de sa Mola de Tuent

490. Allà d’Avall. Els Hortets i Corral d’en Guillem ( Eivissa).

Situats sobre sa punta Roja, al sud-oest del cap Negret i que s’estenen fins als corrals d’en Guillem, al tram de costa que es coneix amb el genèric d’Allà Davall, a la parròquia de Santa Agnès de Corona. A començament del segle XXI els horts es troben molt abandonats. L’aigua que alimentava aquests horts procedia de la pluja sobre el pla de Corona, que s’infiltra i discorre subterràniament i apareix en aquests petits bancals o la font dels Hortets. També se’ls anomena es hortets de Corona o es horts de sa Punta Roja. Segons els propietaris, cada hort agafa un nom i així s’hi troba s’hortet d’en Jordi, s’hortet d’en Miqueló…

Arribar Santa Agnès de Corona és tot un plaer, amb la seva església senzilla, com totes ses d’Eivissa. L’església de Santa Agnès de Corona va ser erigida a la fi del segle XVIII per atendre les necessitats espirituals dels veïns del Pla de Corona, una de les zones més aïllades d’Eivissa. Malgrat això, es tractava d’una comunitat bastant nombrosa, a causa de la fertilitat de la terra del pla, que la feia idònia per a l’agricultura. El temple emblanquinat, d’una sola nau i amb sis capelles laterals, va començar a construir-se en 1785 i es va rematar en 1812, encara que des de molts anys abans ja se celebraven oficis religiosos.

Així a manera d’exemple, tenim en el bellíssim llenguatge poètic de Marià Villangómez, de vegades descriptiu, les més carregat de simbolisme, i sempre amb el coneixement profund de l’ànima de l’illa,

«llum que dibuixa el clos del cementiri, blanques parets de calç, vora l’església, i el cel desclòs damunt, vital incendi». («Cementiri rural», d’Els béns incompartibles)
«L’església resta al mig del camp, simple i pagesa>

Continuem amb el cotxe i agafem la carretera que envolta el pla de Corona, indicat a la mateixa placeta de l’església devora una creu.

Conduirem uns 700 m fins a arribar a una corba on hi ha un pinar, lloc anomenat ses Portes del Cel, amb un restaurant amb el mateix nom.

A la dreta de l’esplanada s’inicia una pista que en lleugera davallada ens duu fins a un mirador, bé idò just uns 15 m abans d’arriba al mirador, a mà esquerra, comence un carrerany que pareix que només duu sota de les penyes, però no ens hem de situar davall sinó que just comenceçar i a la dreta hi ha un altre carrerany que va coster avall i aquest em de agafar.

Després d’haver passat un tram de rocam dispers, apareix un carrerany cada cop més definit, al seguirem direcció SO (esquerra).

Aviat disfrutarem de l’espectacle dels cingles i dels dos illots de ses Margalides, amb una extensió de 0,72 Km. La major de Ses Margalides, Ses Balandres, té forma de mitja lluna i una altura de 45 metres; també és coneguda amb el nom de Sa Foradada, a causa de l’obertura que la travessa. La distància entre Ses Margalides i la costa pitiüsa és de 400 metres. Com vaixells a la deriva, petits i escarpats, solitaris i altius, refugi de nombrosa riquesa natural, els illots esquitxen tot el litoral des Amunts. Illeta de Cala Salada, ses Margalides, illa Murada, illa d’Encalders, sa Guardiola, s’Escollat, donant als illots més identitat al paisatge.

Continuem caminant i aviat arribarem i passarem per un tram escalonat a la pedra i després per un tram esposat i aeri, a més de 30 m d’altària, i on el carrerany tans sols fà poc més de 80 cm

Em aquesta zona de litoral destaca, d’entre les espècies, la «Llentiera Borda» Hippocrespis Baleàrica, endèmica d’aquest paratge i en perill d’extinció, amb poc més de 500 exemplars.
Quan es més vistosa és en els mesos de febrer a abril que floreixen mab les seves vistoses flors grogues. Ara en s’estiu la podem veure amb el fruit la «Llentia Borda»

Caminarem pel carrerany, de vegades en forta pendent, i extravasarem boscos que encara conserven el testimoni d’antigues activitats, tot un conjunt etnològic, A mitjan carrarany troben una singular construcció caractarística a les muntanmyes d’Eivissa i que no trobem a Mallorca, es tracta dels forns de Pega o quitrà ( a Mallorca li deim vernis).

Aquestes construccions foren básiques a l’economia i la supervivència dels pagesos d’antany. Es tracta dels forns de pega, característics per la seva secció rodona, la cúpula i el referit exterior. Tot i que no són abundans, resulten fàcilment localizables ja que es bastien sempre vora un camí. La pega o quitrà era un dels productes necessaris per a la vida preturística ( m’encanta aquesta paraula preturística) dels eivissencs. S’extraia de la reïna dels pins i, per la gran capacitats d’imperbeabilització, servía per a la construccció de bots i vaixells, i també per les soles de les esperdanyes i els recipients fets amb fibres vegetals. Dels troncs més gruixuts dels pins s’extraia la reïna, els quals ja javien estat preparats de joves per a dita finalitat. Es llevava l’escorça en una part concreta del tronc fins arribar a la fusta, la qual s’extraia en trossos anomanats teies. Aquestes teies es deixaven al peu de l’arbre perquè s’impregnassin de la reïna que queia del tronc. Després d’ uns mesos, les teies es ficaven al forn. L’escalfament de les teies superiors es progagava a les inferiors i determinava la destil.lació parcial de la reïna que es transformava en pega o quitrà. Amb reïna de ginebre es feia una pega específica per guarir ferides.

Ara el carrerany avança per dins el pinar. A sota s’emplaça un magnífic conjunt de feixes d’horta, amb els murs bastits de pedra semidobada i de gran alçària. Tots ells és comunicaven amb caminois i conduccions d’aigua. Es impressionant que en tan poc espai de terreny és pogués a dur a termes tasques agrícoles.

Per arribar-hi passarem pel mig d’un canyar d’on brolla una font.

Per la tornada haurem de tornar enrere uns 300 m fins a trobar a mà dreta un altre carrerany que en pujada forta ens ha de situar a la part alta, Encara haurem de passar per davant de dos forns de calç.

La direcció a seguir es cap a un petit penyal que sobre surt dels pins. Serà fàcil perque aviat el carrerany es transforma en un antic camí, a vegades empedrat, i que ja no abandonarem fins a arribar al Pla de Corona, concretament al camí des Pla de Corona, i en direcció esquerra arribarem en 10′  ( uns 300 m) a l’inici, les Portes del Cel.

Nota: a la pujada d’aquest camí empedrat just quasi arribem a dalt del penyal, passarem per davall d’unes figueres de pic ( a Mallorca figueres de Moro), que estan devora una petita bauma, idò alerta perquè dins viu un personatge ( un troglodita) que no està massa bé del cap i una mica agressiu, a noltros ens va donar un bon susto. Dit aixó l’excursió és una autèntica meravella.
Per suposat les chandis al bar Can Cosmi, just devora l’algèsia.

flickr75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina