525. Torrent d’en Vaquer

 

Distancia total recorrida: 2,25 km
Tiempo total del recorrido:  4,30 h
Altitud máxima: 74 m
Altitud mínima: .
Desnivel acumulado Positivo: 109 m

525. TORRENT D’EN VAQUER. CONEXIÓ ENTRE LA SORTIDA DEL TORRENT, EL CAP DE REGANA I EL DAVALLADOR DE LA ROSSEGADA

L’intenció d’avui es la de trobar sortida i conexió entre el torrent d’en Vaquer, el cap de Regana i el davallador de la Rossegada.

El Torrent d’en Vaquer, un petit torrent molt encaixat amb desembocadura penjada en els alts espadats del litoral SW LLucmajorer. La sortida en V de gran bellesa sobre la Badia de Palma ens deixa admirar el Cap de Cala Figuera en el flanc sud-occidental de la gran Badia de 118,4 km de costa i els seus 494.000 m2

Ens dirigim cap a la urbanització de Tolleric ( Ctra des Cap Blanc) i concretament al carrer Escorpora on al final deixarem els cotxes en un ampli aparcament. Just a s’enfront tenim la pared de partió amb la finca veïnada que hem d’accedir. Recordem que la finca és privada ( com quasi tota Mallorca) i per tant hem de comptar amb el permís del guarda. Ens ho dóna in situ i accedim per un tall que te la reixa que hi ha darrere una caseta/barbacoa.

Ara es tracta d’arribar a la depressió  del torrent d’en Vaquer. El tàlveg està quasi intransitable per l’abundant vegetació. Una altra opció seria caminar per la dreta i para’l.l al tàlveg fins poc abans del final.

Arribats a la capçalera que com em dit és de gran bellesa. Ens crida l’atenció que el torrent no és totalment vertical sinó més bé entre tobogan i escalonat, el que permetria, de forma delicada, una eventual grimpada. El descens no es recte sinó una mitja ziga zaga, sent necessari únicament dues cordes de 30 m per fer el dos únics salts. El darrer salt no ens deix a la mar, sino a una elevada zona planera. A la dreta podem admirar la magnífica cova de Regana on hi entra la mar.

Prenem direcció SE per passar a l’altre costar del cap de la Regana que agafa el nom d’un accident topogràfic que té al costat, La Regana.
Descendim uns metres, prosseguim caminant per zona relativament còmoda fins a arribar on sa talla el pas si no volem nadar. Pujam uns pocs metres que en horitzontal arribarem al tram més delicat i aeri que superarem gràcies a les bones preses de la roca. Superat aquest petit tram tornarem davallar uns 3 metres per arribar a ran de mar. Aquí aprofitem per menjar i descansar i veure a primera fila una regata de velers i disfrutem de les seves trabujades.

Reprenem la marxa direcció SE per grans blocs de pedra. A poc a poc anirem guanyant altura, passarem per costat d’unes grans mates i quasi ferrats als grans espadats. Les vistes son espectaculars.

Traspassat el promontori s’ens obri una gran «coma» , on podrem veure la sortida a la seva part alta, a l’esquerra d’un gran coval. Si ens fixem, anirem per un tirany no gaire definit però en restes empedrades. Cap a la part més baixa el tirany es bifurca en dos: un ve del cap la Regana, d’on venim noltros, i l’altre es dirigeix cap a n’Esquitxa i es Caló de s’Arena. La pujada es forta però quan ens anem atracant a la part alta en més pendent trobarem uns escalons picats dins la roca que ens facilitaran la pujada. Es tracta des davallador de sa Rossegada utilitzat pels pescadors per arribar a les seves pesqueres.

Superada aquesta forta pujada ens situa a la planícia de la Rossegada. Ara ens dirigim direcció W cap a les restes d’una barraca de guàrdia. Després de la conquesta cristiana de les nostres illes, molts dels musulmans fugiren i es refugiaren en el nord d’Àfrica, des d’aquelles costes i durant molt de temps començaren una activitat pirata que amb mes o menys intensitat perduraria quasi fins als segles XVII i XVIII.

Per fer front a aquest perill constant que sofrien les gents de les possessions del litoral es crearen les guardes de costa que s’emplaçaren a llocs de fàcil accés i pujada des de la mar a terra. Aquestes persones habitaven a barraques construïdes en el lloc establit i la seva funció era avisar el més aviat possible de les naus desconegudes que s’acostaven a Mallorca o eren albirades en alta mar.

Hi havia guardes de costa en es Pouet (s’Arenal), la Cisterna (Son Granada), l’Almadrava (sa Torre), Portell d’en Vaquer, Binibufani (s’Aguila), es Pas des Ases,Cala Retgell (Vallgornera), s’Enderrossall (Estalella) i s’Estanyol de Garonda.

veure fotoswikiloc75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina