810. Cocó gran de les Nimfes, des de l’Urb. Bellavista

Hora Inicio: 10:32 17 jul. 2021
Hora Fin: 14:42 17 jul. 2021
Distancia recorrida: 4,9 km (04:09)
Tiempo en movimiento: 01:24
Altura Mínima: -53 m
Altura Máxima: 9 m
Ganancia Altitud: 104 m
Pérdida Altitud: -97 m
Tiempo Ascenso: 01:34
Tiempo Descenso: 02:29

Torre de sa Mola de Tuent

Data: 17.07.2021

Cocó gran de les Nimfes. Variant per a l’Urb. Bellavista.

Avui repetim part de la ruta feta el passat 1-09-2020, en la varietat que sa d’avui és circular i sortint de l’Urb. Bellavista. Mentre que l’anterior començava des de l’Urb. Maioris.

Anem per la carretera del cap d’Endorrocat, passem l’Urb. Cala Blava (antiga Cala Mosques), i al darrer carrer (c/ de les Dames) de l’Urb. Bellavista aparcam el cotxe. Continuem, caminant, direcció al cap Enderrocat, traspassem una barrera metàl·lica oberta, avui en dia les antigues instal·lacions militars del cap Enderrocat han passat a tenir un altre ús, el d’un hotel de luxe.

Després de traspassar dites barreres, estarem atents perquè als pocs metres abandonarem l’asfalt per un esbucament de la paret de partió de l’esquerra. També ho podríem fer uns metres més envant just on comença un camí. Caminarem, direcció SE, per un tirany prou definit, i als 200 m arribem a una paret de partió que traspassem i que dona a un camí, el que també arriba ( dreta) fins a la ctra. d’Enderrocat. Però noltros girem esquerra. Continuem 160 m i girem dreta.
Cal dir que hi ha multitud de tiranys que ens podem embullar, però com l’objectiu és arribar als penya-segats, serà fàcil mantenir l’orientació.

Continuarem 530 m i arribem a una paret on girarem dreta, direcció Sud. Anirem un grapat de metres paral·lels a la paret, fins que s’acaba, just al penya-segat. Ara es tracta de passar a l’altre costat. Al principi pareix quasi impossible , però si ens fitxem veurem que ja s’ha fet un estret tirany de passar la gent. Una vegada passat a l’altre costat caminarem sobre el penya-segat fins a arribar a unes antigues construccions militars.

A la zona s’instal·là una bateria de costa;
«Construido en 1889 con el objetivo de poder cruzar fuegos con el Fuerte de San Carlos para la  protección de la bahía  de Palma disponiendo inicialmente de 4 cañones HE 15 cm Munaiz-Argüelles. Para la protección  del fuerte  desde  tierra  se  dispuso de un foso de unos 4 metros de  profundidad  que lo rodeaba  flanqueado  por cuatro  caponeras  acasamatades  dispuestas  para  fuego  de fusilería y cañones ligeros.

Entre 1903 y 1904 quedan sustituidos los cañones que disponía quedando instalados 4 cañones de 15 cm de tiro  rápido Ordóñez L/45 y 4 obuses HS Ordóñez de 24 cm.

En 1954 cumple funciones de campamento de reclutas y en 1970 como prisión de suboficiales  manteniendose  en  dependencia del RAMIX 91 hasta 1996 en que quedó declarado sin  interés para Defensa.
En 2001 fue adquirido por un grupo hotelero quienes tras una importante y cuidada rehabilitación  ya que se trata  de una construcción calificada como Patrimonio Cultural categoría de Monumento es  actualmente el hotel de lujo  Cap Rocat.»

Intentarem anar sempre el més a prop que puguem per la línia del penya-segat. Recordem que estem a una zona privada amb càmeres de vigilància.

Passarem per una cova ( cova 1) que probablement fes funcions de vigilància. Continuarem fins a localitzar el pas de baixada a la mar. Es tracta d’una zona amb cert desnivell, però prou per baixar de manera «còmoda». Només començar veure’m a la nostra dreta una altra cova ( cova 2) amb un parament de pedres i un bonic portal, i que visitarem a la tornada.

En arribar a baix veure’m enmig una gran roca, amb un petit forat, uns dels pocs llocs amb ombra.

Continuem vorera de mar i a tan sols 100 m trobem el cocó gran de les Nimfes. Dic el cocó gran perquè n’hi ha un altre de dimensions més reduïdes, però no està a la ruta d’avui. El trobarem si feim l’altra variant sortint de l’Ub. Maioris.

Aquest cocó es comunica amb la mar, per un túnel subaquàtic, el que permet que l’aigua sigui renovada continuament i sigui un plaer fer un capfico.

Després de gaudir de l’entorn, tenim vàries opcions, una seria continuar per la costa fins a la cova Secret des Pontàs, i des d’aquí iniciar una pujada per uns escalons picats a la roca fins a les instal·lacions militars de la Bateria de Costa i arribar fins a l’Urb Bellavista. I l’altra opció, que és la que hem fet, és tornar enrere pel mateix lloc i en ser a dalt, continuar per la línia del penya-segat fins a arribar a una aparent torrentera on baixarem uns metres i la voltejarem, per arribar a un túnel-búnquer, tancat amb una plataforma que encara conserva els raïls.

Continuem per on hem vingut fins a arribar a una paret de partió esbucada i per on passarem. No és per on hem vingut el matí, si volguéssim anar pel mateix camí que el matí hauríem de continuar sense traspassar la paret. Una vegada a l’altra costa de la paret continuarem direcció SW per aquest tirany que ens acostarà fins a la carretera de l’hotel, just a l’entrada, on girarem dreta i continuarem per l’asfalt fins a arribar al cotxe.

veure fotos
fotos variant 2
wikiloc
Trakc variant 2
veure fotos
fotos variant 1
wikiloc
Trakc variant 1

728. Torrentó d’en Vaquer i davallador des Pou Salat

Hora Inicio: 8:46 30 JUN. 2020
Hora Fin: 14:20 30 JUN. 2020
Distancia recorrida: 8,6 km (11:08)
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 502 m
Ganancia Altitud: 576 m
Pérdida Altitud: -706 m
Tiempo Ascenso: 04:36
Tiempo Descenso: 06:31
Circular: Si

Passamà després del torrent

Data: 30.06.2020

Torrentó d’en Vaquer i Davallador des Pou Salat. Marina de sa LLapassa.

Marina de sa Llapassa ( Llucmajor). El Torrent d’en Vaquer, un petit torrent molt encaixat amb desembocadura penjada en els alts espadats del litoral SW LLucmajorer. La sortida en V de gran bellesa sobre la Badia de Palma ens deixa admirar el Cap de Cala Figuera en el flanc sud-occidental de la gran Badia de 118,4 km de costa i els seus 494.000 m2.

Ens dirigim cap a la urbanització de Tolleric ( Ctra des Cap Blanc), concretament al carrer Penyassagat on al final deixarem els cotxes en un ampli aparcament. Just a s’enfront tenim la pared de partió amb la finca veïnada que hem d’accedir. Recordem que la finca és privada ( com quasi tota Mallorca) i per tant hem de comptar amb el permís del guarda.
Començam a caminar direcció S, per davant els apartaments Sun Club. En arribar al penyassagat veurem a la nostra esquerra una porteta de ferro que encara de estar fermada amb cadena i pany es pot botar sense dificultat.

Entrem a terres de sa Llapassa, continuem direcció SE en paralel a la costa fins que sa verticalitat del torrentó d’en Vaquer es fa present. Per entrar al seu tàlveg anirem descendint el més a la dreta posible fins que trobarem una placa, on podrem posar una curta corda per superar i facilitar aquest petit desnivell.

Ja  estem  en  materia  i  ficats  dins  el  torrent.  Molt  a  prop  tenim  la desembocadura  penjada sobre aquesta costa tan sauvatge.
Montem el primer rapel de 15 m, a ses mateixes plaques que instalarem a l’any 2017, hi podem trobar una mosca picada a la roca per facilitar la seva sortida.  El segueix un tobogan desgrimpable de 20 m, en el que tornem a montar ses cordes de 20 m, 

Aquets son els únics salts que té el torrent. Si no vols arribar a l’aigua.

Prenem direcció SE per passar a l’altre costar del cap de la Regana que agafa el nom d’un accident topogràfic que té al costat, La Regana.

Continuem S girant a l’esquerra per a continuació descendir fins a unes roiues mes planes. Continuem uns pocs metres i allà on es posa mes vertical trobem un passamà anclat a tres plaques, que ens ajudará a superar aquets 11 m, la corda durant aquets 3 anys ha sofrit els embats i la força de la mar, pel que està en males condicions. Però la roca té bons agafatais i no hi ha problema de pas. En diés de calma es pot pasar per la part de baix amb els peus per dins l’aigua.

Traspassat el promontori s’ens obri una gran «coma» , on podrem veure la sortida del  Davallador de sa Rossegada a la seva part alta, a l’esquerra d’un gran coval. A la part més baixa el tirany es bifurca en dos: un ve del cap de Regana, d’on venim noltros, i l’altre es dirigeix cap a n’Esquitxa i es Caló de s’Arena, on anem. Aquest punt rep el nom del Davallador de sa Rossegada utilitzat pels pescadors per arribar a les seves pesqueres, amb escalons tallats al marés.

Des d’ara continuarem vorajamt la costa mentres es pugui, perquè a moments aurem de pujar una mica per després tornar a davallar.

Als 400 m arribarem a un curiçós pont natural.

Després passarem per les Pedreres de la Seu, continuem fins a la punta que es veu i que ja no podem continuar. Aprofitem aquest lloc que encara te ombra per dinar i fer un capfico.

Retrocedim uns pocs metres per iniciar una forta pujada pel mes aprop posible de la paret de la dreta, es tracta del Davallador del Pou Salat, que sense problema ens situarà a dalt del penyassagat.

Continuem direcció E ( esquerra), i poc a poc ens anem fican dins aquesta garriga aspre i seca, paqssarem per les restes de¡una barraca. Seguidament arribam a les antigues instalacions militars anomanada bateria de Regana, una batería de 4 Obuses de Hierro Sunchado (O.H.S.) de 24 cm de calibre. 

Una vegada visitades ses instalacions militars, tornem a l’Urb. Tolleric. I directes a fer unes chandis ben fresques.

veure fotos
fotos

wikiloc
Trakc

587. Davalladors der sa Senyora i de sa Pedrera Blanca

 

 

Circular; Sí
Distancia total recorrida: 8,4 km
Tiempo total de la actividad: 6,15 h
Desnivel Positivo: 494 m
Desnivel Negativo:

 

 

 

 

 

 

Pas o davallador de sa Senyora i davallador de sa Pedrera Blanca.

 

Iniciem la ruta d’avui en el far des Cap Blanc, de característiques següents:
Abast Nominal
15 milles nàutiques
Altura sobre nivell del mar
95 metres

Aparença lluminosa
Centelleigs llargs cada 10 segons.
Aparença diürna
Torre i casa blanques, 12 metres.

El projecte va ser redactat per Emili Pou. Es va inaugurar el 31 d’agost de 1863 amb una òptica catadiòptrica fixa per a far de 6º ordre i llum moderador d’oli d’oliva amb una metxa. En 1883, es va deixar d’utilitzar l’oli d’oliva com a combustible, començant a emprar-se parafina d’Escòcia. Després, en 1917, es van afegir pantalles giratòries amb sistema de rellotgeria i flotador de mercuri per produir una aparença lluminosa de 3+2 ocultacions. Aquest mateix any s’havia instal·lat un gasogen per produir el gas acetilè amb el qual il·luminar el far, sistema que es va retirar en 1964 amb la Instal·lació dels llavors moderns mescladors Dalen, també alimentats amb acetilè, però ara produint una nova aparença d’ocultacions aïllades cada 5sg. En 1962 es va canviar la llanterna per una altra de la casa Racional SA. En 1970 es va procedir a l’electrificació del far i es va muntar una òptica catadiòptrica de 4rt ordre, que roman actualment en actiu, sent l’òptica més antiga col·locada en un far de les Balears, construïda per la casa Henry Lepaute en instal·lada per primera vegada en el far de Artrutx en 1859. Els fars de Cap Blanc i Cala Figuera s’encarreguen d’abalisar els extrems de la Badia de Palma. Al principi explicava, com a molts altres fars, amb un servei de llanxa per al proveïment, i es va arribar a utilitzar un camí que discorria pel penya-segat per pujar el combustible fins al far.
Font. farsdebalerars.com

Als pocs metres ens trobem amb unes antigues construccions militars on s’instal·la un telèmetre o radar, es tracta d’un lloc grafomètric compost per un grup de tres locals: un lloc de comandament, una per a la guàrdia, i una sala de màquines. Es comuniquen mitjançant una galeria d’accés subterrània la longitud del qual és de 53,2 metres, amb una amplària d’1,80 m i una altura de 2,10 m, túnel que visitem amb tot el seu recorregut.

Continuem aquest agradable recorregut pels penya-segats que formen les Marines de Llucmajor; La marina de s’Àguila, de Llucamet i de sa LLapassa. En el tram més estret passem vora la carretera, un punt tristament conegut pels casos d’una dotzena de  defuncions voluntaris. Encara és podem veure les restes de vuit cotxes entre les roques de baix…

Prosseguim el recorregut fins al Cap Roig o Punta d’en Llobera, on podem veure una petita fortificació d’ús militar que albergava una metrallorda de costa de difícil accés. A prop i a l’altre costat de la reixa tenim el bar » és Refugi de s’Àguila«.

Continuem i al voltar al Cap podem contemplar al fons el Cap de Regana i molt abans i a la vorera de la mar els nostres objectius; La Punta de Baix que hi accederim pel Pas o Davallador de la Senyora, que entenem es tracta del mateix, malgrat als mapes els situen a punts diferents i una mica més enfora la Pedrera Blanca, que també hi accedim pel Pas o Davallador del mateix nom.

A Mallorca, l’activitat del contraban fou, no fa gaire temps, un negoci que arrelà ben fort. Esdevé, per tant, un breu episodi que forma part de la nostra història més propera. Un dels llocs que més s’ajustaven a la construcció de secrets de contraban fou el litoral, on abunda la roca de marès a causa de la mal·leabilitat d’aquest material, i el territori que transitarem en aquesta ocasió és ple dels testimonis ancestrals que ens esculpiren a cops d’escoda els trencadors de marès.
Els davalladors llucmajorers no són cap altra cosa que els indrets més dòcils que s’empraven per assolir la mar.

Per localitzar el Davallador o Pas de sa Senyora  ( de la possessió de l’Àguila)  hem d’estar atents i no passar-no-ho. Per això ens fitxarem en el punt més estret entre el penya-segat i la reixa ( 88 m) de la mostra dreta, en una zona petita i planera amb uns grans blocs de roca. Idò en asquest punt s’inicia una forta davallada que en ziga saga que ens portarà a la ribera, concretament a la punta de Baix. La davallada  és forta però no difícil, en haver caminat uns vint metres trobarem nou escalons picats a la pedra de marès que és facilitin superar els desnivell, prosseguim ara de manera mes «planera» fins a unes mates i pins costaners, traspassem aquesta vegetació per tot seguit desgrimpar ( fàcil) un petit ressalt rocós, que ens torna a deixar en el tirany de davallada.

En pots minuts arribem a la vorera de la mar, una pedrera esculpida per la força del vent i la mar. On veurem un cocó natural , naturalment és el cocó de la Senyora, situat a 3,5 m de distància del mar, dins una pedrera. La seva longitud és de 2,30 m per vers 1m d’ample i més d’1 m de profunditat. S’hi , o el que és igual, s’hi banyava la senyora de s’Àguila. ( Font: Cosme Aguiló en el seu llibre La toponímia de la costa de Llucmajor )

Aquí on l’accés a l’aigua és fàcil per la gran tenassa aprofitem per fer un capfico i bussejar. Aviat gaudim de la fauna marina; Pops, variades, vaques, i fins i tot algun anfós…

Després de gaudir d’aquest agradable moment, ens posem en marxa per situar-nos damunt uns enormes blocs de pedres i el final del tirany per on em davallat. Deixam a la nostra esquena la punta de baix i el davallador de la Senyora, per anar cap  el pas des Cordino que ja veim a dalt. No és difícil de localitzar perquè el tirany que hi arriba està bastant definit, no obstant ens orientarem primer al nord  per tot d’una girar nord-est, i enfilar-nos cap amunt. Aviat veurem un cordino anuat que ens facilitarà superar un primer rocam, encara que es pot grimpar sense, superat 2,5 m abandonem el cordino per situar-nos ( esquerra) damunt una estreta cornisa d’uns 4 m de llargària per després seguir pujant/grimpant fins a dalt de sa planícia. ( 88 m) .

Ara peroseguim ( esquerra) i a pocs metres creuem un torrentó del que desconeixem el nom, proseguim i creuem un segón torrento el de s’Àguila i continuem fins localitzar vora una petita bassa,  el davallador de sa Pedrera Blanca, que en permetrà davallar novament fins la vorera del mar en el lloc conegut amb el mateix nom de Pedrera Blanca, als pots minuts arribem al Torrentó de s’Àguila que creuem que té una sortida volada sense gaire interès torrenter. El de s’Àguila, el torrentó dels Coloms, el torrentó de Llucamet  juntament amb el torrentó d’en Vaquer , que aquest si t’interès torrenter, formen la quatrilogia de torrentons a la Marina de Llucmajor.

No hi ha un sol davallador sinó que, almenys, són dos, perquè varem davallador per un, que per entendren.nos ho situem més al NW i per pujar ho farem per un altre SE, marcat amb punts blaus, que surt a dalt vora una petitas bassa, aquest darrer segurament el més conegut i que rep el nom de davallador de sa Pedrera Blanca.

La tornada la feim pel mateix tirany sobre la planícia dels penya-segats de sa Marina, fins el far des Cap Blanc.
Els cerveses mes properes que tenim estan al poblat talaiòtic de Capocorb, i allà ens dirigim, no podem esperar més.

veure fotoswikiloc75youtube75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina