729. Torrent Gorg dels Diners – Nocturn –

Hora Inicio(només torrent): 12,30 4 jul. 2020
Hora Fin( només torrent): 8,30 5 jul. 2020
Distancia total recorrida:   4,900  km 
Recorregut Esportiu: 1,220 Km
Altura Mínima: 11 m
Altura Máxima: 808 m
Ganancia Altitud:  111 m
Pérdida Altitud: 787 m
Circular: No
Cordes utlitzades: 2×30 i 2×20 més material adicional tirolina

Tirolina Gorg des Bany

Data: 4.07.2020

Torrent Gorg dels Diners. Nocturn

La d’avui es una ruta torrentera total. A més, la feim de nit el que afegeix més atractiu.

Som un bon grapat d’esportives i enamorats de la nostra natura, per tant feim grups de 5/6.

La logística comença en anar a cala Tuent a deixar els cotxes suficients per després poder tornar. Aprofitem l’estada a sa Cala per veure sa posta de sol i sopar. Menú: 1) Amanida pagesa freda que duia patata,ou,mongetes, tonyina….. 2) Ensalada freda de pasta, 3) Truita de patates. Cindri, Magdaleness de xocolata…. Begudes; cafè,aigua,cerveses s/a, coca-coles…

Entrada sa fosca, repleguem i partim cap al Funicular ( Coll dels Reis), on deixem els cotxes, al poc espai que queda i comencem a caminar direcció SE fins al coll del Vent on es troba es Porxo Esbucat, continuem pel camí dels Cingles, passem per davall de s’Alzina Fumadora, i abans d’arribar a la Coma dels Ribells, sortim del camí des Cingles, per un tirany de la dreta que a poc a poc en lleugera davavallada ens anirá duguent al tàlveg del torrent del Gorg dels Diners. Aviat entrem en materia amb un primer salt de 16 m.

Després d’un primer tram seguits de sis salts i després del darrer de 22 m entrem a la Coma de Bini, una zona oberta i plana en la que trobarem tres enormes pins, un d’ells probablement és el de més envergadura de Mallorca. En aquest tram tenim  vies d’escapatòria, per la dreta pujada als Clots Carbons, per l’esquerra pujada pel Pas de n’Argentó, el darrera sortida pel Pas de s’Estaca i enllaçar amb el Pas d’en Termes molt més a dalt.

Continuem pel torrent on s’engorja amb una successió de salts. No els descriuré per la gran quantitats que té, però cal destacar el tram des  Jardí Japonés de gran bellesa, després el més esperat de tots, el Salt des Bany que sempre té aigua i on els companys Jesús i Toni munten una tirolina, que aprofito per donar-los s’enhorabona, que fa sa delícia de la resta dels grups. Cal destacar que aquest gorg és un refugi de Ferrerets i que cal extremar les precaucions per no molestar-los, si no quedàs més remei que nadar ho farem de la manera més respectuosa, NO saltar ni tirar mos a l’aigua en bomba, en qualsevol cas fer-ho suavament. Mentre anàvem baixant un a un per la tirolina ens acompanyava un concert meravellós dels sons dels ferrerets.

El segueix el salt des Niu des Voltor de 37 m ( 12 +25 m) fraccionat dins el mateix gorguet des niu des voltor.

Acabant la part esportiva amb el salt des Gorg dels Diners, que dóna nom al torrent. El que queda de torrent es fa a estones per dins el tàlveg i estones per fora, sortejant grans blocs de roca.

Dos-cents quarenta  metres abans d’arribar a les cases de Can Lleig, veurem a la dreta una canonada de plàstic negra que du l’aigua des de la font de Can Lleig, idò hem de sortir del tàlveg ( dreta) per enllaçar amb la síquia que duu a un safareig i a dalt trobem una pista que seguirem fins a arribar a la carretera. Girem esquerra fins al pont, on tenim aparcats la resta de cotxes, i on tornem a posar taula i berenem d’una xocolatada amb ensaïmades  que ha duit en Jaume, que aprofito per donar-li ses gràcies i s’enhorabona.

En general ha estat una jornada nocturna molt esportiva, i divertida amb uns companys extraordinaris.

fotos d'en Nando
fotos d’en Nando

fotos d'en Jesus i Toni
fotos d’en Toni i Jesus
Video

wikiloc
Trakc

606. El camí de sa Barra, Clots Carbons, pas de s’Estaca, pas des Petit Arbret, i pas d’en Termes

Data: 04.11.2018

Circular: No
Temps total empleat: 5,50 h
Recorregut total : 4,96 km
Desnivell positiu: 264 m
Altitud máxima: 608 m

Torre de sa Mola de TuentELS CLOTS CARBONS I SES MONJOIES
(Des d’Es Bosc, pel Camí de la Barra, el Pas de S’Estaca, pasa des Petit Arbret, i el de Ca’n Termes)

Aquesta ruta figura a la meravellosa col•lecció Rutes Amagades de Mallorca d’en Jesús Garcia Pastor, d’on em tret la idea, atrait pel seu impressionat entorn i pel camí ancestral per on transita.
Iniciem la ruta a la corba del punt quilomètric 6,700 de la Ma-2121 ( Ctra de sa Calobra), zona d’es Bosc, però com la ruta d’avui no és circular, abans hem agut de deixar un cotxe a l’ermita de Sant Llorenç ( Coll de Sant Llorenç, de cala Tuent).

Des d’Es Bosc puja fins Els Clots Carbons pel Camí de la Barra, i des d’aquells altiplans on passa, per un tirany molt accidentat, a Sa Coma de Bini, i surt d’aquesta pel mateix llit del Torrent Gorg dels Diners (abans Torrent de Sa Coma Fosca) , en la bretxa de sortida del qual es troba el Pas de S’Estaca. Des d’allà s’orienta vers el Nord, seguint qualque cosa així com un caminoi, o sense, per a anar a davallar cap a la Cala Tuent i Ca’n Palou per un antiquíssim camí de ferradura que comença en aquelles altures en el Pas de Ca’n Termes. Més avall, ja a l’Oratori de Sant Llorenç,

Es tracta de localitzar l’antic camí de sa Barra. Al començament no es veu, està perdut i tapat per la vegetació, encara que no és massa difícil d’endevinar. El terreny és quasi intransitable, tapat de vegetació amb espines i blocs de roques, però a poc a poc anem guanyant altitud en direcció a una torreta elèctrica que ens serveix com a primer punt d’orientació i sortir d’aquest maleït terreny. Una vegada em passar per devora aquesta torreta ja podem veure una pared seca de partió, que traspassarem per la seva part més a l’esquerra, just per on té un curiós ressalt i és més alta.
Ara ja ens resulta fàcil localitzar aquest ancestral camí, que va salvant i escalant amb el seu serpenteig, el nostàlgic Camí de sa Barra, que en altre temps donava accés útil fins a les altures dels Clots Carbons i ses Monjoies, i que ara solament serveix per facilitar-nos als muntanyers una més fàcil escalada per aquelles abruptes zones, mostra el seu antiquíssim empedrat, que encara resisteix l’acció del temps.

Superada la cota, entrem en zona de dolines, conegudes amb el nom dels Clots Carbons, formats per un conjunt de tres dolines, situat en una zona intensament carstificada i d’un relleu enèrgic, compresa entre els Binis, el massís del puig Major, el coll de Sant Llorenç i la carretera de sa Calobra. Aquests clots científicament es denominen dolines, (Les dolines sovint es formen per esfondrament del sostre d’una cavitat subterrània, en aquest cas el seu origen està lligat a processos de dissolució superficial).

Destaquen, entre les dolines més representatives, les de la Muntanya de Moncaire, les de Bini Petit, Es Clots Carbons, les dolines de Sa Mitjania, les d’Es Castellots (Ses Parades i Clots Balladors), el conjunt de la Terra de Ses Olles (a les rodalies de Lluc) i les dolines de Femenia i de Mortitx. Les altituds en què es troben ubicades, incloent-hi els camps de lapiaz que les envolten, van des de 300 fins a 600 metres s.n.m., i tal vegada com a conseqüència del seu entorn climàtic i topogràfic molt paraescut mostren unes característiques geomorfològiques semblants.

Per damunt dels 600 metres d’altitud és necessari esmentar l’existència de petites dolines que apareixen a la part alta de les principals muntanyes, com succeeix amb Ses Clotades del Puig Major i amb les micro dolines de la Serra de Sa Rateta i del Massís des Massanella

Aquestes dolines tenen les següents superfícies; Els Clots Carbons 1 = 4.500 m², Els Clots Carbons 2 = 5.700 m², i els Clots Carbons 3 = 5.500 m².

La majoria de les dolines estan enrevoltades per extensions rocoses, quasi intransitables, modelades per lapiaz de grans dimensions, i precisament per això constitueixen petits reductes proveïts de sol, aïllats enmig d’un entorn aspre i àrid, en els que la vegetació aprofita per instalar-se.

Pel que fa a la intervenció humana, és facil detectar el gran impacte causat sobre les zones càrstiques de la Serra de Tramuntana i concretament sobre aquestes dolines. La reducció de la cobertura vegetal d’aquests indrets ha estat provocada, probablement, per una sobreexplotació dels recursos continguts originàriament en aquestes zones i que es desenvolupaven de manera natural. Tenint en compte les distintes evidències observades directament sobre el terreny, es poden distingir dues etapes en la utilització per part de I’home dels espais ocupats per les dolines i els seus voltants. En primer Lloc, l’existència d’un estrat arbori extremadament pobre a l’interior de les dolines, i pràcticament absent als seus voltants, fa pensar en una antiga desforestació generalitzada. Aquesta hipòtesi esta recolzada per la localització de rotlos de sitja, acompanyats d’altres petites construccions humanes en estat de runes, als redols més plans de certes dolines (Es Clots Carbons 2 i 3, Dolina 2 de Sa Mitjania).

Cal dir que arribat a la primera dolina ( Clot Carbò), hi cap l’alternativa de seguir un tirany, que pel mateix sector de Ses Monjoies, va a trobar-se, poc abans d’arribar al pas d’en Termes, amb el que des de sa Coma de Bini hem de seguir noltros fent el present circuit. Ambdues alternatives i sectors són molt interessants, i dignes d’esser intentats.

Noltros deixam enrere aquesta opció i continuem per aquesta zona tremenda càrstica direcció S, per arribar a la Coma de Bini. Per arribar-hi no ho farem per l’esquerra perquè ens faria fer una volta innecessària, sinó que hi davallarem de manera més directa, anant a cercar el pas format per una encletxa i coronat per un arbret al seu cap caramull. Li deim el pas del Petit Arbret, i que en qüestió de 5′ ens deixa al tàlveg del torrent del Gorg dels Diners (abans conegut com a Torrent de sa Coma Fosca), en el punthi ha un gegantesc pi (el més gran que he vist mai).

Una vegada en el tàlveg continuarem per ell (dreta), encara es veuen les conseqüències de les darreres fortíssimes pluges caigudes. Hem de continuar per dins el tàlveg fins a arribar a un salt d’uns 4 metres, que ens obliga sortir per la dreta gràcies al pas de s’Estaca, una petita cornisa en diagonal ascendent, senzilla però que ens obliga a utilitzar les mans.

Durant un bon tram anirem caminant per damunt el tall que forma aquest magnífic torrent, que obligarà a caminar «a salt de roca» per indrets molt accidentals i zones poc avinents, de difícil davallada, si no és per un punt determinat. El que fa tenir un bon sentit d’orientació, encara que ens ajudaran les fites que anirem trobant.
Ja em deixat enrere el Torrent i continuem i al mateis temps gaudint d’aquest impressionant paratge. Un primer pi solitari ens servirà de guia, més endavant trobarem un segon pi també solitari.

A lo lluny ja podem veure la Torre de sa Mola de Tuent, i una mica més a prop el coll de ses Mamelles on ens hem de dirigir.

Una vegada traspassat aquest coll, coincidim amb el tirany que ens arriba de la dreta i que ve des de el primer Clot Carbó com he explicat amb anterioritat.

Veurem una paret de partió i a ella ens dirigim. Em aquest punt val la pena auturarnos una estona per gaudir de les vistes; a la nostra dreta cau desplomat sa Canal d’en Termes, al seu fons, el llogueret de sa Calobra i el seu Port, que des d’aquesta perspectiva pareix un llac. Al vesant esquerra podem veure cala Tuent.
Després de contemplar tota aquesta immillorable bellesa, iniciem el descens pel Pas d’en Termes. És un vell camí de davallada que salva el pendís mitjançant uns quants revolts cap a Tuent prou accidentat i incòmode, i en part enrunat. Però camí a la- fi: un nostàlgic i venerad camí oblidat de la vella Mallorca muntanyenca i ancestral.

Ja trepitjant la nova carretera, ens dirigim a l’Oratori de Sant Llorenç, antiga esglèsia del segle XIV (any 1322, reformada amb l’actual aspecte l’any 1791, on al matí hem deixat un cotxe.

Zona aquesta interessant i atractiva volta, en les que la totalitat del paisatge, lluny i a recer de qualsevol intervenció massiva humana, és solemne, grandiós i net, i sense mica de mesquinesa.

Part del text extret de:

ENDINS, Nº 14-15. 1989. Palma. MORFOLOGIA I VEGETACIÓ D’UN GRUP DE DOLINES DE LA SERRA DE TRAMUNTANA (Mallorca).
RUTES AMAGADES DE MALLORCA, D’EN JESÚS GARCIA PASTOR

veure fotoswikiloc75

397. Pas de s’Estaca i pas de s’Estaló

Pas-de-s'Estaca-i-Pas-de-s'Data: 27-09-2014

Recorregut: 14,91 Km

Altitud máxima: 721 m.

Altitud mínima: 241 m.

Dificultat: Fàcil

Temps: 6,42 h.

Desnivell Acumulat: 855 m Pendent mitjana en %: 10.54.

Senderisme: Voltans d’ Alaro: Pas de S’Estaca i Pas de S’Estaló.

Torre de sa Mola de Tuent

Descripció de l’Itinerari:

 

Des de la plaça d’en Cabrit i Bassa agafem el carrer Duran que enllaça amb el camí de Ses Artigues, amb suau pendent, aconseguim el Cami de S’estret i arribem a la Font de Ses Artigues. (Per aquest punt tornarem), deixem la font i continuem pel camí, on arribarem a un bifurcació que agafarem a la dreta, per un ample i empinat camí, que ens deixés al costat del Porxo de Ses Artigues, passem per ell. Des d’aquí sorgeix una sendera, que passa pel pou, que ascendint pels bancals, de seguida apareixen fitas i marques (fletxes vermelles) , ens dirigirà, previ pas per un botador, fins a donar amb una murada rocosa, aquí ens desviem a la dreta, veure un botador, que ens introdueix pel bosquecito i ascendint, per el, arribem a un altre botador, que passarem, i sense perdre altura però amb lleuger descens continuem pel bosc, arribarem a una canal terrosa i de fort pendent.- que ascendirem.- al final de la canal aquesta el Pas de S’estaca. Una vegada superat el Pas, en breu minuts, donem amb una paret seca i placa rocosa (hi ha fites), que creuarem, pel costat dret de la placa.
Ara, amb lleuger descens i amb vista del Castell d’Alaro, per una sendera ben definida arribarem al GR 221, just damunt del restaurant des Verger. Amb direcció al Castell d’Alaro, arribem al pla des Puet. (On reposem forces.)

Ara, per GR-221, descendim direcció Orient, i en 40 minuts, arribem a la carretera, que des d’Alaro ens porta a Orient, la seguim durant 1 km i 100m, haurem passat l’indicador i va desviar del Pas de S’Escaleta i que no prendrem, i trobar una barrera, sense cadenat, a l’esquerra de la nostra marxa.

Passem la barrera, la tanquem, i seguim un camí ample, ascendent, que en breu metres s’introdueix en els bancals que creuem ascendint per arribar a una paret seca, que en passar-la, ens deixa en un camí de carboners que prenem a la dreta (direcció Orient i lleu descens) on arribarem a una 1º bifurcació, on nosaltres seguirem per l’esquerra i arribarem a una 2º bifurcació on continuem ascendint, pel camí ampla i amb un parell de corbes, que ens porta al Pas de S’Estalo. (Pas Artificial fet per l’home, però amb boniques vistes a la Vall d’Orient.)
Hem creuat el pas i el camí es torna a bifurcar, nosaltres continuem a l’esquerra per sendera ben definida, dins de l’alzinar, passarem junt una “bassa” i en 30 minuts arribem a les ruïnes de ses cases des Rafal, avui utilitzades com a refugi de caçadors.  Aquí, ja per una bona pista, amb trams asfaltats, descendim fins a Alaro. Les vistes Són precioses. I arribarem a sa font de Ses Artigues i des d’aquí, pel camí que hem anat aquest matí, arribem a la plaça d’en Cabrit i Bassa, on una quantes i merescudes Xandis (cervesa amb llimonada) ens esperen.

flickr75wikiloc75youtube75

387. Pas de s’Argentó, Pas de s’Estaca i Clots Carbons

pas de s estacaicono senderismoData: 7-juny-2014
Circular: – 
Recorregut total: 

 

La ruta d’avui consisteix en recórrer la zona dels Clots Carbons, el Pas de s’Argentó i el Pas de S’Estaca pels antics camins empedrats.

Comencem en el port de la Calobra per dirigir-nos cap a a l’antic nucli de la Calobra pel Cami Vell de sa Calobra a Tuent, anomenat Cami dels Ports per unir el Port de Sóller amb el de la Calobra. Després de 15′ arribem a l’ermita de Sant Llorenç del s. XIII, situada en el Coll del mateix nom.

Continuem per la carretera asfaltada que baixa a Cala Tuent, però als 6′ trobem a la dreta una entrada a una finca, avui en obres, i just enfront s’inicia l’ascens que em de prendre, per endinsar-nos en un alzinar, es tracta d’un camí empedrat encara que al principi és totalment inexistent, però si hem seguit correctament l’orientació aviat ho trobem. Una vegada en ell es tracta de seguir-ho en fort ascens fins al Coll d’en Termes, nom que rep de la família propietària que va tenir i que va comprar part de la finca a la família d¡en Vicenç Nyegos que la va haver de vendre de forma precipitada per poder pagar el rescat d’un fill que fou capturat pels pirates algerians. En aquest mateix un lloc franquejat per una paret de partió es troba la canal del mateix nom, un dels escassos passos que ofereix el penya-segat.

Prosseguim pel portell de pedra per dirigir-nos direcció S. per una terreny complicat i poc fitat per anar a buscar el Pas de s’Estaca i creuar el Torrent del Gorg dels Diners., el traçat és lent i molt dificultos per les grans carritxeras i el seu terreny lapiaz, un bon punt de referència pel qual hem de passar és el Coll de ses Memelles i seguir el descens fins al torrent.

Una vegada arribem al barranc que forma el torrent, hem de transitar per la seva vora superior fins al Pas de s’Estaca que ens ajudarà a descendir al talveg. Continuant uns minuts més per ell passant per sota d’un gran tronc de pi caigut i al cap de 5′ ens sortirem per la nostra dreta en fort ascens cap a un petit Cavall Bernat amb un gran forat, això ens indica que el pas de s’Argentó està a prop. Es tracta d’una cornisa empedrada que dóna accés a la planicia superior en el Pla d’en Gumbal.

Canviem el dificultos terreny per una ampla pista per la qual hem de seguir en lleuger ascens fins a la Font Subauma, on descansarem, menjarem i fins i tot ens farem una migdiada.

Algú dóna el crit per aixecar-se i continuar ja que solament tenim fet la meitat de la ruta, Ho feim pel Cami dels Cingles en direcció a l’Alzina Fumadora ( un altre dia explicaré l’origen del seu curiós nom ). Als pocs metres hem de sortir-nos del Camí dels Cingles per endinsar-nos per una altra zona complicada ,per un camí empedrat fins als Clots Carbons. Com o ocorre amb la majoria de camins empedrats el seu estat és molt deficient pel que va apareixent i desapareixent.

Arriarem a la bifurcació on per la nostra dreta comença el Camí de sa Barra que baixa fins a la carretera de Sa Calobra, no ho prenem i hem de prosseguir pel nostre. Aviat albirarem al lluny una petit pinar, a ells ens em de dirigir, arribant la primer dels tres Clots Carbons, que destaquen per la seva vegetació que contrasta amb la resta del terreny.

Arribem a la zona de ses Monjoies, que segons Corominas (DECat) diu que una monjoia és un munt de pedres posades com a marca ( el que noltros coneixem com fita) i que té el seu origen en els munts que aixecaqvena als crits de joia que exclamaven els pelegrins a terra santa tot d’una que tenien a la vista Jerusalem o qualsevol dels llocs sagrats.

Si mos fixem podem veure damunt una roca una creu metàlica, que no em de confondre amb les creus gravades a les roques que en volten ses finques… «Al llarg del temps les partions des Colls amb la finca mare foren objecte de freqüents controvèrsies, tal com posen de manifest els nombrosos documents estudiats i transcrits per l’infatigable arxiver de Lluc, el pare Rafel Juan. Les actes que recullen aquests litigis solen descriure amb minuciositat els indrets per on discórren les partions i sovint constitueixen autèntics tresors toponímics per les relacions de noms que contenen. Serveixi d’exemple la següent sentència arbitral de l’onze d’octubre de 1522, estudiada pel pare Rafel a l’arxiu de la casa Torrella.»

En primer lloc, pronunciam, sentenciam i declaram la possessió o muntanya dels germans Aixelons, dita Bini, afrontar d’una part amb una paret que davalla de dalt a baix, això és, que parteix del peu de la muntanya dita el puig de Sant Salvador, que passa, llinyola batuda, a prop de la font dita la font Subauma, i va, dreta llinyola, a afrontar, juxta nostres consciències, a un gran tudossal de muntanya que està damunt la coma de Bini, i després d’aquí se acala baix el peu de la dita muntanya en una creu feta de nou per nosaltres; i d’aquí després va, llinyola dreta costa avall, a una creu feta per nosaltres sobre una gran roca plana; i després va, llinyola dreta, a una creu feta per nosaltres sobre roca, enllà del torrent, feta a mode de cresta; de dita roca o creu, llinyola batuda, costa amunt, a un gran tudossal de roca, on hi ha una creu i una monjoia de còdols i d’aquí després amunt, a una altra creu, sobre una roca plana, que està davant un ullastre gros; i després va, dreta llinyola batuda, a afrontar a un gran tudossal de penya molt alt, al costat dels Clots Carbons, on hi va una altra creu; i de dita creu, llinyola batuda, a una creu sobre una gran roca plana, davant el pla del Puriol; i de dita creu o roca va, dreta llinyola batuda, costa amunt, a una creu sobre una roca gran, a prop d’un pi, i de dita creu o roca, costa avall, cresta, cresta, a un coll mirant de sal buquor on hi ha una creu sobre una roca; i de dita creu, després, llinyola batuda, al cap de la paret dita el Canal, a prop d’un pi.

Segons consta a la sentència foren tres les persones que s’encarregaren de recórrer la partió i de marcar les fites esmentades i cadascuna d’elles cobrà per la seva feina un parell de perdius. És difícil imaginar-se les condicions de vida dels pagesos de Mallorca en plena Germania però així i tot ens sembla una magra recompensa per una dura jornada trescant amunt i avall per un terreny tan esquerp, marcant les alineacions i gravant les roques escollides.

Ara que pensant-ho bé, tal vegada només ho varen dir, que havien marcat les partions. Qui ho aniria a comprovar ? Però i si fos cert que les haguessin marcades, hi hauria alguna possibilitat de retrobar les creus fetes per Miquel Gabaró, Antoni Arbona des Raig i Pere Serra enmig de l’immens roquissar que s’estèn entre el peu del puig Major i la canal d’en Termes damunt el coll de Sant Llorenç, cinc cents anys després ?.”

Texte extret de ToponimiadeMallorca.net

Dit aixó, sa creu metàlique que hi ha damunt la roca, le va posar juntament amb una plaque el grup excursionista Faltan 5′en omanatge als excursionistes i per celebrar-ho aquel mateix día varen cuinar uns callos amb ciurons.

Continuem la nostra ruta arribant al Cingle d’en Coll i tot just a la vertiginosa devallada cap al Coll de St. Llorenç, la mateixa que em fet avui mati al prinicipi, amb unes vistes realment extraordinaries de Cala Tuent. De s’ermita cap al llogaret de sa Calobra i d’aquí al port, donant punt i final a la agotadora ruta d’avui.

flickr75wikiloc75 youtube75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina