Serra de la Coma pel pas del LLençol

 

Circular: Sí.
Distancia total recorrida. 13 km.
Tiempo total de la actividad: 7 h.30m.
Altitud máxima: 451 m.
Altitud mínima: 66 m.
Desnivel positivo: 501 m.
Desnivel negativo: 502. m.

 

 

 Torre de sa Mola de TuentSerra de la Coma pel pas del LLençol.

 

Aquesta ruta té certa dificultat, no tècnica, sinó de pas, ja que transita per terres molt parcel·lades, sobretot a la tornada, així i tot ho em aconseguit fer per un camí públic i catalogat, el CAMÍ VELL DE LLUC PEL COLL D’EN PATRÓ, descrit amb el número 126/130 del Catàleg de camins del terme municipal de Pollença, emès pel FODESMA i inventariat pel mateix Ajuntament. Recuperat no fa gaire, encara que està totalment abandonat i ple de vegetació que fa difícil caminar i sense senyalitzar. El tram fet té l’inici al camí de Can Bosc, núm. 29 i el final al camí de Can Romí, núm. 9, prop de les cases de Can Romí.

Iniciem la ruta d’avui en el camí Vell de Pollença a Lluc, Ctra. Ma-10, km 5,300, fins a uns 150 m davall unes alzines de sa vorera podem deixar els cotxes davall unes alzines.

Ara ja a peu passem pel pont de l’Hort de son Grua on per davall passa el torrent de la vall d’en Marc.

Prosseguim la marxa uns 5/6′  aviat arribem al desviament del camí del Rafalet que agafem fins al seu final, on ens tura una barrera metàl·lica, a l’esquerra hi ha una altra barrera metàl·lica i just, també a l’esquerra un petit portell amb una barrereta metàl·lica que està oberta i per on passarem, tot duna arribem a la séquia que ve de la font de mina de can Picassa.

Prosseguim en lleuger ascens quasi paral·leles a la pared de la dreta, fins a arribar a un tancat de paret seca amb reixeta on darrere podem veure una pista formigonada, no la botem sinó que avancem pel seu costat direcció esquerra fins a trobar una obertura devora un grapat de teules guardades. Ara tot recte cap amunt fins a arribar a una paret de partió. Aquí girem S ( dreta) amb la paret a la nostra esquerra fins trobar un esbucament per on iniciem un lleuger descens fins a una esplanada de conreu. Prosseguim en ascens passant per un rotllo de sitja i tot seguit per davall una enorme roca amb les restes d’una barraca a la seva part inferior.

Ara ens em de fitxar perquè em de prendre esquerra cap a unes carritxeres en pujada mitjana-forta, on s’inicia un pas del qual desconeixem el seu nom, que transita per una cornisa ascendent que ens situa a l’altiplà, davall la penya just on comence el pas del Llençol, (380 m) un atractiu i llarg pas que ens deixa a dalt de les terres de Fàrtaritx ( 457 m), no cal dir que les vistes des del pas són encisadores.

Ara direcció NE anirem lo més proper possible del penya-segat i seguir disfrutant de les vistes, fins a davallar a una torrentera per on i corr un fil d’aigua, l’travessem i prosseguim, aviat arribem a un rocam que superem amb una grimpada de no res. Ara girem E per arribar al camí que connecta Fartàritx d’en Vila o i Fartàritx del Racó. Ara girem NE ( esquerra) i ens dirigim cap a ses cases de la possessió de Fartàritx Gran.
De les cases ens dirigim al N per la zona anomenada el cap de la Paret, amb una paret seca llarguíssima.

A poc a poc ens anem enfilant al llom de “La Serra” com també si li coneix pels Pollencins, que amb la seva allargassada espinada pareix no tenir fí.

Des d’ara es tracta d’anar per la carena de “La Serra” fins al final per davallar fins al coll d’en Patró. Que per arribar-hi el millor es seguir una paret de partió que va a N pel seu vessant esquerra fins a arribar a una tanca de fil ferro que no em de travessar sinó que anirem descendint pel seu costat ( malgrat que no ho paresqui ja estem en el camí vell de LLuc pel Coll d’en Patró), fins a arribar a un portell de la finca Son Guilló, amb un tancat per ses someres. Ens surt el guarda que molt amablement ens explica que fer per anar pel camí públic i poder passar les finques, sense problema. Aquí el camí gira esquerra al costat de la tanca amb reixa que limita la finca ( dreta), trobarem qualque reixeta que haurem de botar, al cap d’un centener de metres el camí gira 90º dreta per transitar enmig de parets de pedra a cada banda, però molt brut de vegetació quasi intransitable.

En acabar aquest tram ens topen un tancat de fil ferro i reixeta que saltem i entrem dins una altra parcel·la, seguirem recte amb la mateixa direcció del camí, veurem caramulls de pedres suposadament de l’antic camí, inclòs un antic cotxe d’època que fa de partió, fins a arribar al final de la finca, on girem esquerra fins a les cases, entrem per la barrera oberta i sortim per l’altra barrera també oberta que dóna al camí de Can Prats,l girem dreta per sortir al Camí de Can Romí, novament girem dreta per anar a cerca el GR-2521 i caminar fin són tenim els cotxes

 

 

veure fotoswikiloc75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina