Puig de sa Font, Puig de sa Torra, Puig de sa Torreta i Coma des Cocó des Voltor.

 

Tipo: Circular

Distancia total recorrida: 9 Km.
Tiempo total en el recorrido: 6 h 55m. ( se puede hacer en 5 horas)
Altitud mínima: 590 m.
Altitud máxima: 1072. m.
Desnivel Positivo: 624 m.
Desnivel negativo: 624 m.

 

 

 

Torre de sa Mola de Tuent

Puig de sa Font E. 1.071 m, Puig de sa Torre 1.058 m, Puig de da Torreta 1.049 m. Comellar des Cocó des Voltor.

 

Quan ens dirigime amb el cotxe cap a la Font des Noguer varem veure un incendia amb grans flames just en el Coll de s’Escudella sota els peus del Puig de ses Vinyes i el Puig Major, avisem immediatament al 112 donant-los la senyal exacta. Arribats a la Font des Noguer i comencem a pujar, veiem que la fumarada que surt per darrere del Puig de ses Vinyes va en augment, al que vam tornar a avisar al 112 ja que des del primer avís ja habia passat una hora i ningú havia acudit a extingir-ho. Donada la voracitat del mateix la companya Maria va insistir de nou diguen-li que podria tractar-se d’una crema controlada, al que nostra companya els va contestar que de controlada res de res i que com es pot donar-se aquest tipus de permís en aquest lloc, que diu el PORN i la UNESCO ?, resumint que si en mitja hora no vehiem els efectius sufocant l’incendi es procdederia a presentar denúncia corresponent. Les Flames ascendien pel contrafort de sa Cadira de sa Reina. Als vint-i-cinc minuts apareix l’helicòpter que va començar a fer viatges des de l’embassament a l’incendi i als pocs minuts es van començar a escoltar les sirenes dels bombers, ,etc.. Ara sí parexia que estava controlat, amb el que vam poder prosseguir la nostra ruta.

Sortim de la Font des Noguer dirección al Coll de sa Coma dets Ases, creuat per una paret amb un portell que NO travessem. Anirem en tant que sigui possible pel seu costat esquerre NE, i fins i tot descendirem uns metres per entrar en una crivella o bretxa, que al seu final grimparem per superar i passar a l’altre costat de la mateixa paret mitgera de pedra. Enfront de nolstros ja podem albirar el impresionant muralló del Puig de sa Font W. de 1028 m, i a la seva falda en el serral una altra paret mitgera  i  un solitari pi. A ell ens dirigim.

Una vegada situats sota les impressionants parets, anirem faldejant a mitja altura tot el macis del Puig de sa Font W. 1.028 m Als pocs minuts passem pel costat d’una creu metàl•lica amb una placa que van posar Els Voltors en el Nadal de 1993, creiem que aquesta creu és la mateixa que estava en el cim i que no sabem porquè ha aparegut en aquest lloc.

Passarem per davant de tres centenàries heures trepadoras. Prosseguim el nostre recorregut fins a arribar a la seva part mes estreta on s’ajunta la paredassa de la dreta amb una gran roca a la nostra esquerra i just al mig tancant el pas una altra petita paret de va partió que superem sense dificultat. Seguim i se’ns obre una àmplia panoràmica sobre el Morro d’Almallutx 1.064 m, separat de nosaltres per un ampli coma. Molt mes a prop i davant veurem un pi, punt on girarem SE dreta i en fort ascens ens situarem en un serral. Arribats a ell a la nostra esquerra aniríem al Morro d’Almallutx i a la nostra dreta pujaríem al Puig de sa Font E. 1.071 m, i a aquest últim ens dirigim. En pocs minuts aconseguim el cim, recompensats per l’impressionant espectacle natural de gran part de la Serra i  des Raiguer.

Prosseguim per la carena S. fins al Puig de sa Torre d’1.058 m. seguim fins a l’última elevació de la mateixa, el Puig de sa Torreta 1049 mts, on en el seu cim hi ha les restes del que va ser un punt geodèsic. Seguim gaudint de les impressionants vistes sobre el barranc d’Almadrà, el Puig de s’Alcadena i el Castell de ‘Alaró.

Ara hem de descendir direcció E. fins al tàlveg d’un torrent que passa pel Clot de s’Aigua. El terreny és molt càrstic i pedregós, però arribem al tàlveg sense més dificultat. L’entorn encaixat del torrent és espectacular.

Continuem el descens per la riba del tàlveg, primer per l’esquerra i després per la seva dreta, aprofitem el pas per un antic camí de ferradura, que en algun tram es conserva explendidament.

Fem una para per menjar en el tàlveg del torrent sobre una roca plana en la qual hi ha un cocó. Una vegada descansats proseguim la marxa, més endavant passarem per un altre cocó, aquest amb nom el Cocó des Voltor.

Quan el torrent es torna  estrènyer ho salvem per l’esquerra que ens situa al començament de la Coma des Cocó des Voltor, impressionant en estar envoltats d’impressionants penyasagats. Només començar hem de vorejar una rosseguera pel seu costat esquerre, seguidament el terreny es transforma en grans i ha vegades enormes blocs que anirem sortejant, i a poc a poc ens anirem acostant a una zona poblada per pins on transcorre el camí que va al refugi de Tossals.

Arribats al camí, just enmig del Penyal Salt des Cans ( dreta)  i del Morro de sa vaca ( esquerra), ambdos impresionants,  girem dreta NW., arribarem al Pas LLis que superem en descens ajudats per unes cadenes que fan de passamans.

Prosseguim pel camí i als pocs minuts arribem a un punt clau on comença una forta pujada direcció a la Coma dets Ases, ho podem situar perquè hi ha un cartell que avisa de caça major, idò just sota el cartell i paral•lel al camí hem de descendir fins al tàlveg del torrent d’Almadrá, es tracta d’una sortida d’emergència pels torrenters equipada amb químics. Una vegada en el tàlveg i atès que està sec aprofitem per remuntar uns metres fins al primer salt i admirar l’espectacularitat, ens donem la volta i tornem al punt d’arribada al tàlveg. Llavors tenint a la nostra esquena el camí d’arribada podem veure o intuir enfront de nosaltres per on pujarem, i ho farem de dreta a esquerra al costat de la paret, per després enfilar recte fins a arribar a la tuberia de Emaya. Ara es tracta de seguir per la tuberia, travessar el túnel, superar el fort desnivell, i ja mes a dalt tornar a travesar el torrent de Almadrá i arribar al pas des Forat, des d’aquí a l’embassament i als cotxes que tenim en la Font des Noguer.

Naturalment no podem faltar ses xandis fresquetes a sa Tafona de Caimari.

flickr75wikiloc75

Pas de sa Roca LLisa, Pas des Pinetó, Pas des Forat

Pas-de-sa-Roca-LLisa---copiData: 10-10-2015

Distància recorreguda 12,800 Km

 

icono empleo manos

 

 

 

 

Mortitx – Pas des Garrover – La Malè– Pas de sa Roca Llisa – Pas des Pinetó – Pas des Forat – Font de sa Caleta – Rafal d’Ariant– Voltes de s’Ullastre – Mortitx-

 

Iniciem aquest clàssic d’excussió a la cases de Mortitx, Km-10,9 de la ctra. Ma.-10.

Enfront de les cases hi ha una barrera metàl·lica amb un botador de fusta a la seva esquerra, pel qual passem, amb accés als vinyers, seguim pel camí fins a una altra barrera metàl·lica seguida d’un botador de fusta, ho creuem i seguim dreta pel mateix camí que condueix a uns camps de cultiu avui abandonats, el camí segueix en llleuger descens passant per una zona de densa vegetació fins al primer camp de cultiu, el camí segueix esquerra però nosaltres ho abandonem per davant creuant el camp de cultiu i ens dirigim cap a dos grans pins i que creuarem per enmig, al poc ens trobem amb una paret mitgera que creuarem per seguir esquerra.

Ens dirigim en lleugera pujada a una bauma que tenim a la part alta enfront, de d’on podrem delectar-nos d’un ampli paisatge de la zona.
Iniciem el descens (dreta) i seguim N, per una tirany fitat i de vegades empedrat encara que cobert de càrritx.

El terreny és realment incòmode de transitar.

Ens dirigim pel tirany a un coll que tenim al N. Passat el col i ara en lleuger descens creuem el Pas des Garrover que dóna accés a la vall de la Malè.
seguim descendint entre carritxeres fins a la zona mes plana, passarem al costat d’una figuera i al poc arribem al Pou de la Malè, un característic pou amb una pica, el qual es troba cobert de branques seques perquè el bestiar no es precipiti a ell i pogués contaminar l’aigua potable, que la provem i estava boníssima i fresca.

Després de berenar en aquest preciós lloc, continuem el tirany cap a on la vall s’encaixona entre grans roques, senyalitzats amb fites, li segueix una baixada molt bruta i que ho farem per on millor ens sembli.

Ara ens hem situat en en centre del tàlveg per on passa un petit torrent i que seguirem fins que s’encaixona i pren mes forma de torrent, desgrimpant alguns gorgs. Quan el torrent es torna obrir sortim d’ell pel lateral dret, salvant així diversos salts i el desnivell del torrent, és un tram inclinat amb roques afilades fins a descendir a una esplanada plena de càrritx.
Seguim el tirany marcat i confús, hem d’arribar a unes grans roques amb una fita damunt, que ens indica el pas a seguir. Es tracta de descendir en oposició una estreta xemeneia d’uns 6m de roca càrstica.

Superat aquesta interessant xemeneia prosseguim fins al penya-segat amb l’impressionant Cingle Verd i el seu vertiginós Torrent del Miracle. Des de la balconada seguim (dreta) en fort ascens durant uns 25/30 m. per sortir a l’esquerra superant així un ressalt situant-nos damunt de la trepidant baixada al Pas de sa Roca Llisa, en la baixada anirem ferrats a la paret, durant tot el tram hem de prestar molta atenció. Es tracta d’un tirany utlizat en el temps del contraband, als pocs minuts arribem al Pas de sa Roca LLisa, el seu nom ho diu tot, es tracta de creuar en diagonal descendent aferrats a la paret per una roca llisa i amb pocs agarris ( millor en sec que mullat), amb impressionant pati als nostres peus. Superat aquest tram prosseguim per una cornisa mes còmode cap a una figuera que indica el final ( el comencement si ho feim en sentit contrari) del pas finalitzant amb una desgrimpada d’uns 3 m.

A l’obra Fites i Fetes. Trescant per la Serra de Miquel Martorell, trobam una contarella sobre aquesta activitat a la contrada: «Contraban per la Roca Llisa. Devers l’any 1955, quan l’amo en Joan tenia 18 anys va començar a fer contraban. Ell i la seva dona estaven a la possessió de Son Grua. Partien posta de sol, a peu, juntament amb altres homes. Pujaven el coll d’Ariant en direcció cap a la Malè i s’amollaven pel comellar fins que arribaven al pas de sa Roca Llisa, que era el punt més a prop per arribar a la mar. Aquest pas era molt perillós, s’havia d’anar amb compte, com el seu nom indica és un pas llenegadís. El creuaven quan ja era fosc i just a baix de la balma es reunien tots, allà era on s’ajeien per mirar cap a la mar si hi havia algun senyal. De vegades eren més de deu homes i allà esperaven si veien alguna senya de llum dins la mar. Quan veien llum dins la mar volia dir que alguna barcassa, que venia d’Alger, havia fondejat allà enfora, a devers una milla i així, si sorgien problemes, podien partir aviat.

Les barcasses solien dur entre mil i dos mil paquets, de diferent mida i pes, segons el material. Hi havia algunes barques que venien de Sóller i eren les que distribuïen paquets a diferents indrets de la costa: pas de sa Roca Llisa, caleta d’Ariant, cingle des Pi, etc. Una vegada que els paquets eren a terra, els contrabandistes feien la seva tasca. Es carregaven tant de pes com podien a l’esquena i se’n tornaven carregats per aquella costa tan empinada. Diu l’amo en Joan que en una ocasió va carregar més de cent quilos per la Roca Llisa. Duien de tot: tabac, sucre, whisky, peces de cotxe, etc. Arribaven a Son Grua quan el dia ja començava a clarejar. Una vegada a la possessió ho tenien amagat i després ho distribuïen a diferents persones.
Cada vespre de contraban a l’amo en Joan, li pagaven vint-i-cinc duros i , si la barca no arribava per problemes o per mal temps, només en cobrava cinc. »

Mes tard vendria l’estreperlo “”El maig de 1934 David Strauss i Perlowitz —empresaris i homes de negocis jueus— sol·licitaren autorització per tal d’exportar en els casinos espanyols una espècie de ruleta electrònica anomenada “Stra-Perlo”. Tot i que els jocs d’atzar estaven prohibits segons la legislació vigent, Strauss aconseguí eludir tal obstacle utilitzant el suborn en alts càrrecs del Govern (com sempre): fonamentalment, Joan Pich i Pon, governador general de Catalunya, Aurelio Lerroux, nebot i fill adoptiu d’Alejandro Lerroux, líder del Partit Radical, Salazar Alonso, ministre de Governació i alcalde de Madrid i Benzo, subsecretari de Governació i governador de Sant Sebastià, on era propietari d’un casino on Strauss instal·là el seu invent. Després de demostrar la seva fraudulència, l’aparell va ser retirat de Sant Sebastià tan sols tres hores després del seu funcionament. Tot i que Perlowitz aconseguí una segona oportunitat a Formentor (Mallorca), les despeses de la nova aventura no es van veure compensades pels guanys».

Acabat el primer pas anem a per el segon, iniciant un fort descens pel vessant cap al mar sense camí definit, deixant a la nostra esquena l’impressionant desnivell realiziat. Prosseguim en fort descens cap a un gran pin penjat del penya-segat de la nostra esquerra i que per sota hem de passar.

En aquest punt ja s’albira la costa Sud amb la impressionant cova des Bruixes coronada per el gran Morro des Musclo de ses Cordes de 228 m. de penya-segat.
Ara hem de trobar un altre pi molt mes petit situat en una cornisa per que hem de passar, és el Pas des Pinetó , la cornisa passa per una petita bauma i acabada de sobte havent de desgrimpar uns 4 m. finals.

Ara seguim pel litoral rocós i que en lleu ascens anem guanyant altura fins a arribar a una falla que ens talla el pas. Aquí tenim dues opcions; una i la millor és grimpar els 6 m. que ens deixa en la part superior del tirany, i l’altra és seguir al costat de la paret en fort ascens fins a trobar el lloc mes favorable per pujar i situar-nos en la part superior però l’inconvenient és que ara aurem de descendir fins al tirtany per terreny complicat i incòmode perdent així uns minuts,

Prosseguim pel tirany en lleuger ascens fins al Pas des Forat, es tracta de passar per enmig i sota grans blocs de pedra.

Ara ja solament queda superar un estret tram amb graveta penjat a 100 m sobre el mar pel que pararem esment i amb això arribem a l’esperada i benvolguda Font de sa Caleta, que mai defrauda amb el seu petit doll d’aigua fresca i una bona ombra per descansar.

Comencem novament a caminar en direcció al Coll de sa Caleta i seguir cap a les cases de Rafal d’ Ariant, en aquest punt prenem el camí de pujada per les Voltes de l’Ullastre i ja per camí molt definit, empedrat a vegades i fitat fins a les cases de Mortitx.

flickr75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina