575. Puig de Galatzó pel pas de s’Encletxa de Xaloc

Circular: Sí
Distancia total Recorrida: 6.9 km.
Total Tiempo Actividad: 4’50 h
Altitud mínima:
Altura máxima; 1.027
Desnivel Positivo acumulado:
Desnivel Negativo acumulado:

 575. Puig des Galatzó pel pas de s’Encletxa de Xaloc i tornada pel pas de sa Salleta Petita.

Iniciem el nostre recorregut d’avui des de Puigpunyent, agafem la ctra. de Galilea (Ma 1032) i 100 m després de la plaça de l’Església, a mà dreta, agafem el camí des Plà del Delme on hi ha un cartell indicador de la Reserva de Galatzó, Continuarem per aquest carrer mal asfaltat fins a l’entrada de la Reserva de Galatzó (esquerra), noltros continuarem (dreta)pel mateix carrer ascendent obviant les diferentes bifucacions de la dreta fins arribar a un replà d’una antiga i petita pedrera, on podrem deixar els cotxes.

Continuem ara caminant, en la mateixa direcció pel carrer ascendent fins a trobar a uns 250 m a mà dreta un camí pedregós que l’agafem i ens portarà a l’aixuta Font des Pí,

És una font enclotada que mitjançant una mineta o canal soterrada diposita l’aigua a un abeurador. Està excavada en una roca natural i té el coll d’accés en pedra en sec per donar-li consistència.

La font es va assecar fa uns 20 anys, el pi que donava nom fa anys que fou talat i fins fa poc, tant la cisterna com l’abeurador estaven plens de pedres. Afortunadament s’han netejat aquests elements i s’han fet treballs de restauració, sobretot en l’empedrat del clot de captació.

Ara, iniciem una mitja pujada per dins l’alzinar fins al coll des Carniceret, fácil de localitzar per la torreta de contraincendis. Continuem ( esquerra) pel mateix caminoi que du al Puig des Galatzó. Però em d’estar atents perquè quan el caminoi inicia el descens per l’altre vessant noltros ho deixam i remuntam la carena que ens queda a l’esquerra, la qual ens durà ràpidament sota els espadats del vessant de llevant, en el principi es el mateix itinerari per anar al pas de s’Encletxa ( no confondre amb el d’avui), continuarem ascendint per un terreny molt pedregós que forma una gran pala i ens situarem a la part final.

Ja em guanyat suficient altitud el que en premia amb unes espectaculars vistes. Girem S. (esquerra) i ens fitxarem amb la part alta de la cuculla perquè hi ha un gran forat que ens ha de servir de guia. Anirem a situar-nos just davall el forat i per això em d’entrar dins una amplia i bella canal que no es veu fins que hi has arribat. Una vegada estem dins iniciem un curt descens direcció SW (dreta) , per situar-nos a una petita pala amb una gran pendent i que pareix que no té sortida més que per l’abisme. Però no és així hi ha dues sortides, una primera fent una mitja grimpada bastant vertical cap a un pí tombat, i l’altre està una mica més avall, tans sols a un parell de metres de l’abisme, per arribar-hi em de descendir per la part dreta fins situar-nos quasi al final i fer una petita grimpada. Una vegada em sortit d’aquesta cinglera, prosseguim l’ascens per la dreta per situar-nos a l’inici d’una nova i llarga canal tupida d’un beneït càrritx. No sé per què al càrritx no se li fa un monument, ho té ben merescut.
Bé, dit aixó, prosseguim ascendint per dins aquesta canal fins a la part alta on ens tallam el pas les parets finals, que superarem per la dreta, amb un barrer esforç fent una grimpada.

Ara ens dirigim a la part culminant de la ruta, el cim del Puig de Galatzó amb els seus 1.027 m, on aprofitem per descansar i menjar. No esteim sols, hi ha una gentada de turistes. Des del cim podem contemplar unes excelents panorámiques, sobre el sector sud i central de la Serra de Tramontana (Puntals de Planícia, Mola de Planícia, Puig Major, Massanella, Mola des Ram, etc, pel N Serra dels Pinotells, Mola de s’Esclop, Puig de ses Fontenelles, Puig Batiat), etc.

Iniciem el descens per la carena S, a la recerca del pas de sa Salleta Petita, per això em d’arribar fins a la cota 848 m i abandonar la baixada per la carena per l’esquerra i iniciar un fort descens, es el pas de sa Selleta Petita.

Com orientació pel descens i encara que al començament ho feim voltejant per l’esquerra, aviat canviem de direcció i ho feim direcció S ( dreta), i sempre amb la paret del pas des Ratxo que hi ha enfora al nostro enfront, en la davallada trobarem qualque fita i també fletxetes vermelles i que ens resulten tan familiars, he Pep ?. Aviat ens situarem davall els espectaculars penya-segats, que ens donen ombra, que s’agraeix. Arribarem a una rosseguera que ens situarà ja dins el pinar i ràpidament trobarem el tirany que ve ( dreta) del pas des Ratxo, noltros girem esquerra i aviat arribem a una pista, seguit d’una barrera metàl•lica i a pots metres el carrer asfaltat. Que agafem (dreta), que ens portarà a la pedrera on tenim els cotxes.

Avui no ens podem perdre ses chandis i cervesetes ben fresques, així que ràpidament ens dirigim a un bar a Puigpunyent per hidratar-nos. Donant així per acabada la interesant ruta d’avui.

veure fotosyoutube75wikiloc75

438. Mola de s’Esclop NO i Puig de Galatzó

 

Mola-de-s Esclop-i-Puig-de-

Data: 6-6-2015

Tipus: no circular

Temps incluides aturades: 8 h.

Recorregut: 18,22 Km

 

 

 

Mola de s’Esclop per sa cara NO i Puig de Galtazó

Sortim de Palma en direcció cap Andratx pert agafar la carretera Ma.10 fins arribar al punt kilométric 100’100 a una corba on hi ha un cartell indicatiu de que esteim a la Serra de Tramuntana, i lloc per deixar uns tres cotxes.

Una vegada a terra retrocedim caminant per la carretera en direcció cap a Andratx fins arribar al Km-99’7, on just a l’esquerra neix un camí de carro amb un pi que miraculosament s’ha salvar del voraç incendi que patiren aquestes terres al juliol de 2013.

Comencem la ruta d’avui per aquesta pista que ens du a una casa, probablement es digui Can Micolava. Just darrea amb direcció dreta-Sud, hi ha sa continuació del cami, al principi es mal de veure perquè està ple de carritxeres, però una vegada localitzat ja no l’abandonarem, meny en alguns trams que no es pot transitar pels pins cremats i caiguts i perquè l’empedrement està destruit i es millor alternar.

A poc a poc anem guanyant altura i ses vistes son de cada vegada mes espectaculars, malgrat la negror del caliu i les cendres.

Quan el cami ja no es pot seguir ens guiarem per ses fites que em anat deixant, sempre en ascens i en direcció SE, el desnivell augmente però el pas es fa evident.

Arribarem a una zona molt mes planera i amb margedes, esteim a prop del plà de la cisterna, camps deconrreu de ses Alquerioles. Arribats en aquest punt el cami ja es molt conegut i molt mes evident i marcat. Girarem esquerra NO per anar a cercar el pas d’en ponsa o tambè conegut com pas de s’Esteparata.

Superat el pas sense cap deificultat, ens situem a la cresta de la serralada, prenem direcció SE per arribar a la base de sa mola de s’Esclop, la pujada es forta i es fà dura pel sol que en cau de plé.

Arribarem al plá davora una construcció de pedra utilitzada per tancar animals, idó a la dreta surt un caminoi que en ascens esn durà a la ximenea que ens donarà pas al cim. Una vegada a dalt de la mola tenim a l’esquerra el vèrtex geodèsic que en marca el punt mes alta de la Mola de s’Esclop de 928 m. amb una vista magnífica de 360º sense obstacles intermedis, i a uns 100 m cap a la dreta unes runes plenes d’història i d’històries. Són les restes del petit observatori on visqué l’any 1808 l’astrònom, polític i matemàtic rossellonès Dominique François Aragó. Em aquest ambient tan hostil, Aragó hi passà dures jornades per mesurar l’arc de meridià terrestre entre Catalunya i les Balears. Aragó triangulava entre Mallorca, Eivissa i Formentera per acabar d’estendre el meridià de París fins a les Illes.

Però a final de maig arribaren a Mallorca les notícies de l’aixacament de la Península contra els napoleònics. La gent de la zona va prendre Aragó per un espia francés, idea fonamentada en les seves estranyes oepracions amb foc i estris òptics dalt d’una muntanya. Un escamot armat va partir cap a la mola disposat a capturar el “perillós espía”. Aragó va evitar ser linxat com ell mateix explica en la seva obra Història de la meva Joventut.

No va poder sortir de Mallorca i va consentir ser empresonat al Castell de Bellver, més como a protecció que com a càstig. Dos mesos després va conseguir partir cap a cabvrera i dresprés cap a l’Alger.

Interesant i entretenguda història, però anem a lo nostro que son les excursións. La baixada la farem per la cara O. en fort desnivell en paralel a la pared de partió que separa els municipis de Estellencs i Calvià, pasarem per davant les rtestes de la caseta de s’Esclop i per l’era d’en Coll. El cami está molt clar i no té cap dificultat d’orientació.

Ens em de dirigir cap a l’extrem de la serra dels Pinotells, just on comence el cami de la Coma d’en Vidal, però noltros ara no hi anirem, pel cami de sa coma d’en Vidal ho farem de tornada, així que seguim endavant como si volguesim anar a ses cases de Galatzó, descemdirem en ziga-zaga fins arribar a un pal indicador que en assenyala les cases de Galatzó, però noltros no hi em d’anar, proseguim en ascens pel mateix caminoi direcció NO fins arribar un punt que el caminoi desapareix i ja em de transitar amb nomes la referencia de la Moleta Rassa de 684 m. a la que ens dirigim.

Arribat al cim de la Moleta Rassa la descendirem amb una fàcil grimpada per la cara NO, entrarem a un bos de pins i romanis i al 15′ arribarem al cami arxi-conegut que ve del Boal de ses Serveres i va al Puig de Galatzó de 1,027 m.

Ara ja només enqueda seguir pel camí en ascens fins fer cim a al Puig de Galatzó.

La tornada la farem per la Coma d’en Vidal, seguirem davallant per la pista i sortirem al punt kilomètric 97 de la carretera Ma-10

I aquí donam per acaba aquesta llarga ruta.

flickr75youtubewikiloc75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina