859. Puig de sa Creu i sa Talaia Freda pels passos de sa Creu i dels Porcs II.

Hora Inicio: 9:41 9 abr. 2022
Hora Fin: 16:37 9 abr. 2022
Distancia recorrida: 7,1 km (06:55)
Tiempo en movimiento: 03:00
Altura Mínima: 20 m
Altura Máxima: 564 m
Ganancia Altitud: 673 m
Pérdida Altitud: -682 m
Tiempo Ascenso: 03:31
Tiempo Descenso: 03:24

Data: 9.04.2022

Puig de sa Creu (Puig des Migdia) i sa Talaia Freda ( Puig Morei), pels passos de sa Creu, i pas dels Porcs II

Avui ascendirem al Puig des Migdia, actual Puig de sa Creu) 486 m i al Puig Morei o Talaia Freda 564 m, i ho farem pel pas de sa Creu, pas que té certa confusió tant pel seu nom com per la seva ubicació.
Per accedir al puig de sa Creu per la cara N, ho podem fer per dos indrets o passos, no gaire allunyats un de s’altre. Tenim el pass de ses Osques I que està alleventat, i després tenim el pas de sa Creu que ho trobem uns metres de distància a ponent. Ambós surten a sa creu.

Es poden confondre amb el pas de ses Osques, però per jo l’autèntic pas de ses Osques es situa a l’extrem dret mirant cap a la mar, a llevant entre el puig de sa Creu i el puig de ses Varades, poc abans de la cota 489 m, a una l’ampla collada on s’obri sobre un precipici, que disposa d’un punt que serveix per franquejar-el. Es tracta del Pas de Ses Osques i està format per una depressió ràpida del terreny que crea un pas estret i acinglerat en la serra, en el qual és possible progressar amb l’ajut del càrritx, també he vist que algú l’anomena pas de l’Ullastre.
Recordem que per accedir als dos passos, des del es Caló o és Barrancar, comparteixen bona part del mateix «camí», fins a arribar baix el contrafort, cota 440 m, en què per anar al pas de ses Osques I  hauríem de pendre a l’esquerra i per anar al pas de sa Creu ho feríem cap a la dreta a prop del penyassagat.
Per tant, i no confondre més aquest pas i el topònim jo el descriuré com a pas de sa Creu. Amb aixó no vull crear sa més mínima polèmica, simplement aclarir i simplificar.

Iniciem la ruta al final del carrer Colom de l‘Urb. de Betlem i comencem a caminar per camí donis Va calar 200 m ( 2/3′) on l’abandonem i agafem un tirany poc definit a Xaloc ( ES) que ben aviat guanya un bon desnivell, o farem pel llom amb el torrent de sa Parada a la nostre esquerra. Als 400 m arribarem a una paret de partió o mur, superam el ressalt i als 45 m arribem a un avenc de boca petita, del qual desconeixem  les seves dades. Continuem ascendint fins a arribar a la base d’un espoló que deixam a la nostra dreta per descendir uns metres i situarnos a una zona carritxera que ens permetrà entrar dins una petita torrentera que després passar a rosseguera. El rost es fa feixuc i ens hem de ferrar fort a les carritxeres  per anar progressant amb alguna grimpada.

A arribar al final just davall el contrafort, tenim a la nostra esquerra un calladet que dona accés al pas de ses Osques, noltros prenem cap a ponent (W), dreta, per una forta canal que acaba en rampa damunt un replà del penya-segat. La panoràmica és magnífica, un lloc per quedar-se embambats una bona estona. Ja estem al pas de sa Creu o de ses Osques I. Una rampa més i una grimpada al final ens situa al cim del puig des Migdia o de sa Creu de 486 m.

En aquest lloc es troba l’anomenada Creu Austríaca (Österreicher Kreuz). Està feta de metall i és de grans dimensions. Algunes informacions (com la de Serafí Guiscafrè, al seu llibre Històries del Saulonar) indica que el nom tradicional és Puig des Migdia. La col·locació d’aquesta creu fou per recordar a un senderista d’aquesta nacionalitat tristament desaparegut, motiu que fer que el nom mudes imposant-se’l exotopònim.

Després de descansar continuem la ruta cap a llevant (E) per damunt el penya-segat. Als 300 m en una collada i abans de la cota 489 m situem el pas de ses Osques o Osques II. Continuem fins a ascendir a l’elevació més alta d’Artà, el puig Morei o sa Talaia Freda de 564 m. Descendim, sempre el mes a prop  del penya-segat, i a arribar a la cota 410 localitzem l’avenc de sa Talaia Freda, del qual desconeixem  les seves dades.

Continuem fins a veure una paret de partió, idò no hi hem d’arribar. A la cota 371 haurem de localitzar un punt per on es pot descendir per la cara N del penya-segat, com a referència veurem una fita damunt una gran roca. El descens es fa direcció a ponent ferrat a la paret del penya-segat. Haurem de superar dos  ressalts, no és difícil però si amb molta pendent. En definitiva es tracta de davallar per una ampla cornisa descendent de 200 m, fins a arribar a una coma on localitzem una torrentera per la qual  davallarem fins a un gran pi solitari. El descens és dur, amb molta pedra i càrritx. Des del pi ja veurem el camí del  Barrancar al qual hi hem d’arribar. És d’agrair trepitjar pla. Com volem arribar fins a la font des Barrancar  i veure els diferents brolls o fontetes, prenem dreta pel camí i als 300 m arribem a la font que està activa. Si continuàssim el sender arribaríem al pas dels Porcs.

Tornem enrere pel camí del Barrancar fins a enllaçar amb el camí des Caló on continuem cap a llebeig fins arribar a la Urb dels Pescadors on tenim els cotxes.
Avui si feim unes bones i merescudes xandis al primer bar que trobam.

Parc de Llevant

Parc natural de la «Serra de Llevant», situat en el municipi de Artá. L’any 2001 es van declarar 21.507 hectàrees com a zona protegida, de les quals corresponien a zona terrestre 16.232, mes endavant, en el 2004 es va retallar quedant tan sols 1.586 ha. que correspon a les dues finques que es van adquirir, avui públiques «s´Alcaria» i «Albarca», en el mateix any l’ens públic va adquirir la finca de «sa Duaia» de 400 ha. Actualment, el parc consta de 1.986 ha de terreny protegit situades íntegrament en la península de Artá.

veure fotos
fotos
veure fotos
fotos de na Elsa
wikiloc
Trakc

500. Puig de sa Creu pel pas de s’Herba Tendre


Puig-de-sa-Creu-per-pas-de- 
Data: 5/11/2016

Distancia total de la excursión: 6 km.
Tiempo total empleado, incluido paradas técnicas:  4 horas.
Altitud mínima: 176 m.
Altitud máxima: 609 m.
Desnivel Positivo: 423 m.
Desnivel Negativo: 423 m.
Circular: Sí

 icono empleo manos

500. Puig de sa Creu 601 m, pel pas de s’Herba Tendra

Comencen la ruta d’avui a Caimari, deixant els cotxes a l’aparcament que hi ha just darrere la Parròquia de la Immaculada Concepció.

El nom de Caimari és un d’aquests topònims, xops d’antigor, que amb el decurs dels segles ha esdevingut opac. Ni els més prestigiosos especialistes en toponomàstica no poden encara avui confirmar plenament cap de les diverses hipòtesis sobre quin era el significat originari de Caimari, amb una grafia que també s’ha anat modificant amb el pas del temps (Caymarix li Aben-leube, Caymarix Labelembe o Caymaritx Labenleube, Queymaritx, Caymari).

Però, sens dubte, la hipòtesi a la qual es dóna preferència és la que atribueix a Caimàritx el significat de «conjunt de coves». Per arribar-hi, es basa en el fet fonètic que el grup sm pot covertir-se en im, i exposa que Caimari podria venir de casmari, derivat de chasma, abisme, en grec.

Finalment, no podem deixar d’esmentar una antiga hipòtesi, documentada ja en el segle XIX, que fa derivar el nom de Caimari de l’antropònim llatí Cayus Marius, nom del famós general romà que possiblement participà a la conquesta de Mallorca. De fet, les troballes romanes a la zona dels Fornassos, molt prop de Caimari, confirmen la presència romana en aquest indret.

Hem de suposar que el poblament més antic a les proximitats de Caimari podria datar de la cultura pretalaiòtica (2500-1400 aC). Així ho semblen confirmar les restes prehistòriques descobertes situades a algunes coves i balmes de les muntanyes caimarienques. La conquesta de Mallorca pels romans, a l’any 123 aC va suposar també la continuïtat d’assentaments com el dels Fornassos. Ben probablement, les terres de Caimari no foren conquerides pels catalans fins a la campanya duta a terme entre 1230 i 1231. Durant els mesos de maig i juny de 1232 el rei va repartir les terres de Caimari entre els homes de Barcelona, cedint el rafal morisc de Caymarix li Aben-Leube a Guillem Boba, i el rafal de Binimala, de vuit jovades, a Berenguer de Montcada. Es molt probable que aquell rafal de Caimari sia l’actual possessió de Son Albertí.

Font:Caimari, apunts històrics i geogràfics, de l’autor Antoni Ordines Garau.

La ruta d’avui es curta ( una matinal)  i molt fàcil, la máxima dificultat nomes està en  el pas de s’Herba Tendre on es necessari utilitzar les mans i no representa cap dificultat tècnica.

Ens posem a caminar per la carretera Ma-2130 direcció a Lluc. En el punt quilomètric 7,150 i al cap de cinc minuts de marxa, ens desviam a l’esquerra, pel camí dels Horts. Es bo de conèixer perquè en el començament del camí hi ha una marca en forma de ou estrellat.

Continuem pel camí dels Horts en lleugera baixada i aviat passem per damunt un pontet i la primera barrera amb les cases a la dreta. Aquí cal aturar-nos per contemplar el Puig de n’Escuder de 574 m i el interessant pas dels Caçadors, imprescindible per arribar al cim per aquest vessant. Prosseguim pel camí i als pots metres a l’esquerra podem veure una balma on és fa escalada, amb multitud de vies. Als pots metres ens trobem amb la segona barrera, la trepàssem i caminem fins a arribar a una corba amb dos garrovers, un a cada costat del camí, i després d’uns 60 m enns em de sortir del camí per l’esquerra per una petita rosseguera, petita el començament perquè a mesura que anem pujant s’anirà fent més gran i amb més desnivell, orientats per petites fites.

La pujada és forta i dura perquè quasi no em tingut temps d’escalfar i les cames ho noten.

A mesura que anem pujant ho farem amb tendència cap a l’esquerra, amb el puig de n’Escuder a la nostra esquena. Podem contemplar el comellar dels Horts i les cases, als peus del putxet d’Enmig de 631 m.

Travessem i abandonem la rosseguera ( esquerra), per tot duna anar pujant i semi-grimpant, on ens trobem les restes d’una corda, que un temps passat donava servei, però que avui en día no ofereix cap seguretat, ja estem en el començament del pas, prosseguim grimpant fins a arribar al marge que ens situa en el pas de s’Herba Tendra 355 m. curiós nom per un pas sobre tot perquè no hi ha res tendre, tot està bastant sec. Tot seguit em de superar un escaló rocós que ens situa damunt una cornisa àmplia que dona final al pas.

Superat el pas i uns metres més amunt podem veure a l’esquerra un caramull de pedres que servia per penjar els feixos de llenya a un fil ferro, que en forma de tirolina, enfilava cap per avall fins al poble.

Continuem per un tirany pujant amb tendència SO (esquerra) i anar voltejant el macís, després el tirany continua planer per finalment davallar fins al camí del puig que ve ( esquerra ) dels Fornassos i continua ( dreta), amb un pal indicador, fins al cim del puig de sa Creu ó també conegut com a puig de s’Aladernar 601 m.. La propera aturada la feim al mirador de s’Esquena de s’Ermita, on podrem gaudir d’unes encisadores vistes del pla. Just devora hi ha una barraca.

Aquí s’ha acaba el camí i comence un tirany que seguirem fins a arribar al cim 601 m. Uns metres abans d’arribar-hi vorem (esquerra) una paret de partió que separa els municipis de Selva i Mancor de la Vall que arriba fins al mateix cim, coronat per una petita talaia, on l’any 1956 fou col·locada una creu de fusta, d’aquí suposadament rep el nom de puig de la Creu, no sé si amb travesses de fusta de les vies que encara en queden les restes d’algunes.

Després de berenar, iniciem el descens desfent les passes fetes fins a arribar al camí del puig per on em pujat i que ara feim de davallada, passarem per ses basses, dos clots habilitats per recollir l’aigua d’escorrentia.

Continuem davallant pel camí fins a arribar al coll Matar, un encreuament de camins amb pals indicadors de sa Coma d’en Mairata ( dreta i s’enfront), l’àrea recreativa els Fornassos ( esquerra). Noltros agafem aquesta darrera direcció i comencem a davallar el camí que en ziga-zaga ens durà fins a l’àrea recreativa dels Fornassos ara ja només ens queda travessar el poble i arribar a l’aparcament on em deixats els cotxes.

Amb aquesta matinal donam per acaba l’excursió d’avui i ens anem cap al restaurant de sa Tafona de Caimari on ens menjarem un espectacular arròs brut.

flickr75wikiloc75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina