Puig de ses Covasses, puig Ferrer i moleta de Binifaldó

 
Moleta-de-BinidaldóData: 26/11/2016

Distancia total recorrida: 8 km.
Tiempo total de la actividad : 4 horas.
Altitud máxima: 841 m.
Altitud mínima: 542 m.
Desnivel Positivo: 422 m.
Desnivel Negativo: 422 m.

 

 

Moleta de Binifaldó

Puig de de ses Covasses 752 m, puig Ferrer 770 m i moleta de Binifaldó 837 m

 

Avui sortim del Coll de sa Batalla i comencem pel camí que hi ha a la dreta del mateix restaurant.

El camí transcorre per una pista de fàcil transitar i a els 6/7′ arribarem a una bifurcació a la qual hem d’escollir el camí de l’esquerra molt definit i de fàcil pujada, als 5 /6′ i abans d’arribar al pas d’en Bartomeu sortirem del camí direcció N ( esquerra). Ara el camí es transforma en un tirany a vegades molt poc definit, per tant em de posar de sa nostra part orientació muntanyera. Als 8/9′ passarem per devora una petita caseta amb el sostre esbucat (esquerra), durant part del recorregut tendrem a la nostra esquerra el penya-segat. Tot seguit arribarem a una paret de partió que penja al penya-segat, prosseguim sempre lo mes a prop possible del penya-segat fins a arribar a una paret de partió, la que separa els termes municipals de Caimari i Escorca, la deixam ma la nostra esquerra i prosseguim fins al cim del puig de ses Covasses de 752 m, encara que haurem de traspassar la paret per arribar al cim molt aclarit i en bones vistes, i després la tornem a traspassar deixanla a la nostra esquerra per prendre direcció N al Puig Ferrer de 770 m, primer iniciarem un lleuger descens per després tornar a pujar SE.

El cim del Puig Ferrer 770 m està molt atapeït de vegetació per tant no podrem gaudir de les impressionants vistes sobretot del Puig Tomir, però si ja podem veure el nostre pròxim objectiu la Moleta de Binifaldó de 837 m.

Iniciem el descens del puig Ferrer per la part més a prop del penya-segat direcció N, es tracta d’una davallada còmode per dins l’alzinar. Aviat em de trobar una paret de partió ( dreta), la seguirem fins a arribar al GR 221 amb una paret mitgera i un botador de fusta, entre el puig Ferrer i la serra d’en Massot. que fa de separació entre les finques de Son Amer i de Menut. Prosseguim N ( dreta) , per tant hem de botar el botador direcció Binifaldó. Als 4/5′ hem d’estar atents perquè ens hem de sortir de la pista ( esquerra) per iniciar l’acens a la moleta de Binifaldó 837 m per un tirany, en lleugera pujada, a vegades poc definit i fet mal bé per la quantitat d’arbres caiguts, però si en fitxem bé no tindrem cap dificultat d’orientació. Després d’uns 40′ comencerem a  veure les antenes i els panells fotovoltaicsque hi ha al cim.

Les vistes son realment impressionants sobre tot l’enorme puig Tomir que pareix que ens ha d’engolir.

El descens ho feim pel mateix camí de pujada fins arribar una altre vegada al GR-221. Aquí prenem direcció a Son Amer per aquesta pista còmode. En arribar a l’encreuament de camins que ens indica dreta cap a l’Ermita de son Amer, noltros prosseguim esquerra en lleuger descens, trobarem dues bifurcacions més però sempre agafarem la de l’esquerra. En arribar a un gran portell amb una barrera de fusta que dona accés a un camp d’oliveres no la creuem, si ho fecim arribaríem en pocs minuts al refugi de Son Amer, girem esquerra paral·lels a la paret i a la carretera, caminarem per dins el bosc fins aver passat el restaurant de can Gallet, per passar a la carretera i d’aquí al restaurant del Coll de sa Bataia on ens espera un frit i porcella que segur serà mel.

flickr75wikiloc75

Puig es Castellot i vall d’Alcanella

cim-Puig-des-CastellotData: 15-11-2014

Altitud màxima: 680 m.

Desnivell acumulat de pujada: 566 m,.

Desnivell acumulat de baixada: 657 m.

Dificultat: Fàcil

Temps: 6’40 h.

Senderisme: Puig es Castellot, Vall d’Alcanella, Moleta de Binifaldó

Torre de sa Mola de Tuent

 

 

PUIG  ES CASTELLOT I LA VALL D’ALCANELLA.-

Iniciem la ruta d’avui en el meteix coll de sa Batalla, però aurem deixat els cotxes a la urb. Es Guix, per no ocupar l’aparcament destinat al restaurante del Coll de sa Bataia. Bé idó comencem pel cami que hi ha a la dreta del mateix restaurant par endinsarnos a la finca pública de ses Figueroles.

El camí transcorre per una pista de fácil transitar i a los 6/7′ arribarem a una bifurcació a la que tenim que escollir el camí de l’esquerra molt definit i de fácil pujada, als 10/15′ arribarem al Pas d’en Bartomeu es trata de un portell obert a una pared seca, que separa els municipis d’ Escorca i Seva.

Seguim les fites que ens indican la direcció a seguir per un caminoi de baixada per un terreny incomoda i molt carstic. Als 4/5′ on comenza la vegetació mes espesa de pins, mates i estepes llimonenques, a la dreta ( veure fita) comenza la pujada al Puig es Castellot de 680 m. ens trobem enmig del Puig de ses Covasses de 753 m.( esquerra) i el Puig des Castellot( dreta ).

L’ascens al puig des Castellot es fà mes dur però ens veim recompensats per les maravelloses vistes panoràmiques del Puig de Massanella, Puig Caragoler des Guix, sa serra de s’Esquerdar i altres. La pujada la feim en direcció esquerra per voltejar el macis fins arriba a una canal que em de superar amb l’ajuda del càrritx sense cap dificultat, una vegada superada girarem cap a la dreta i en ½’ arribem a una esplanada que es el cim, coronat per una creu metàlica, una placa i les restes d’un betlem.

Per devallar desfeim el camí de pujada, fins arribar al camí de ses Figueroles i una vegada en ell proseguirem la devallada ara ja per un terreny molt més còmode. Arribarem al Coll de sa Rota, on si ens volem desviar podem visitar ses cases de Neu de ses Figueroles, noltros no ho feim. Seguim enmig de la mola del Puig des Castellot i el Puig de ses Covasses. Proseguim i aviat arribem a les cases de sa Rota (esquerra)en ruïna total. El camí es quasí plà només en un lleuger desnivell lo que ens facilita el recorregut, i al poc entrem en una zona ombrívola i humida on trobem, a la dreta, la font de la Mata, presenta un petit pou a uns 20 metres de distància i a uns 100 metres de les cases al mateix camí del Comellar, que adopta la forma de cocó envoltat de pedres, amb un petit brocal de planta circular, sense brollador ni mina, semblant a un ullal que brolla de terra, que s‟han adaptat per abeurar el bestiar. La font és difícil de trobar per estar totalment coberta de vegetació. Es tracta d‟una petita mina gratada al coster de la muntanya, l‟entrada de la qual és a un mur de pedra pel qual es pot descendir fins l‟aigua.

El pou és de pedra i és possible que rebi aigua d’alguna altra filtració interior. Encara que en la nostra visita el pou estava sec, tenim referències que gran part de l’any té aigua.

Proseguim i als pocs minuts arribem a la segona font, sa font de sa Rota, Es localitza a la part alta de l‟àrea marjada, l‟antiga rota de cultius, i molt a prop de la casa de la Rota d’Alt, al bell mig de del comellar de Ses Figueroles. Està condicionada amb la construcció d‟un safareig, on s‟emmagatzema l’aigua per a la reproducció en captivitat de ferrerets. . El seu estat es d’abandó.

Als pocs minuts arriben a les cases de ses Figueroles, avui en molt mal estat, encara que estàn en proccés de rehabilitació des de fà massa anys.

Ses Figueroles fou adquirida per la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears el dia 25 d‟abril de 1997. La motivació d‟aquesta adquisició es remunta a uns anys abans, quan en data de 31 de desembre de 1993 la Conselleria d‟Agricultura i Pesca va subscriure amb la Comissió Europea el contracte LIFE Nat B4/3200/93/768 per a l‟aplicació del Pla de Recuperació del ferreret (Alytes muletensis). Aquest contracte preveia l‟adquisició de terrenys per dedicar-los a la conservació d‟aquesta espècie i dels ecosistemes dels quals en forma part.

La finca pública no disposa d‟accés rodat. Els dos accessos principals són: el camí de la finca privada del Guix a Ses Figueroles, des del Coll de Sa Batalla, a la carretera Ma-10, i pel camí de la finca privada del Castell, ruta tradicional que comunicava les finques de Ses Figueroles, Alcanella i Alcanelleta amb el nucli de població de Binibona, al terme de Selva. També, a peu s‟hi pot arribar des d‟Alcanella pel camí, enllaçant amb les finques públiques de Menut, Binifaldó i Míner Gran.

Si bé molt abans, a les darreries de l‟any 1992, la Conselleria de Medi Ambient ja havia elaborat un projecte d‟adquisició d‟una propietat, la finca privada anomenada Alcanella, per a la seva declaració d‟utilitat pública i destinació a reserva natural, la qual estava a la venta per 60 milions de pessetes. Aquest informe constava d‟una justificació l‟adquisició, emparant-se en la idoneïtat de la propietat per a la creació d‟una reserva natural per a la protecció del ferreret, amfibi endèmic de Mallorca present a la finca d‟Alcanella i objecte d‟un Pla de Recuperació i que segons la Directiva d‟Hàbitats necessita de la declaració de zones especials per a la seva conservació.
La finca pública, forma part de la proposta de Lloc d‟Interès Comunitari (LIC) sota l‟epígraf “Cimals de la Serra”, per formar part de la Xarxa Europea Natura 2000 i en funció de la Directiva d‟hàbitats 92/43/CEE. En aquest sentit és declarada també Zona Especial de Protecció de les Aus (ZEPA), per Acord del Consell de Govern.

Després de visitar la zona de les cases, seguim per la dreta de la torrentera creuem el jaç del torrent dels Picarols i franquegem un portell. Pugem uns metres en direcció sud (dreta) i arribem a una cruïlla important . A la dreta, segons el sentit de la marxa, ens duria a Binibona i a l’esquerra, per on seguim, ens du a Alcanella.

El nostre camí, amb alguns trams empedrat, puja en direcció NE entre el torrent dels Picarols, a l’esquerra, i el vessant de la Capella Blava, a la dreta.

Arribarem als camps de conreu d’Alcanella. Seguim per l’esquerra i uns 10′ i abans d’arribar a les cases d’Alcanella (dreta), el camí gira a l’esquerra, en aquest punt presenta un poc de confusió ja que han instal.lat unes reixes que pareix que impadeixen el pas, però que superarem per damunt una paret seca de la dreta, seguim el cami fitat i arribem a una pista, que seguirem fins arribar a una gran alzina on aprofitem per dinar i pendre un cafetet que ens ha fet en Sión.

Proseguim pel tirany de la dreta ( veure fita), no per la pista. Seguint les fites i les fletxetes de pintura vermella, enllacem amb la pista ample que baixa del Coll des Pedregaret. Aquest tram transcorre per damunt roques i sense camí definit. En alguns moments presenta una forta pujada.

Ara aquesta pista s’enfila fins assolir un coll de tords i un portell, des d’aquí segueix recta fins al coll Pelat.
Continuem amb davallada i sense cap dificultat pel camí del GR 221 que ens du a la carretera i d’aquí als cotxes i a fer les chandis reglamentaries

flickr75wikiloc75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina