Puig d’en Aimeric i cova de l’Aigua

Puig-d en-Aimeric-i-cova-de l aiguaData: 4-7-2015

Tipus:  senderisme

Temps: 7 h.

Recorregut:  14,950Km

Torre de sa Mola de Tuent

 

 

 

Puig d’en Aimeric i cova de l’Aigua ( Comuna de Bunyola)

 

Avui caminarem per la Comuna de Bunyola, una gran extensió de 716 hectàreas d’ús públic, inclós dins les zonez delimitades per la Llei d’Espais Naturals (LEN) i les ârees Natuals d’Especial Interés (ANEI).

Com avui de el que es tracte es de caminar, deixam el cotxe a l’explanada del cemintiri de Bunyola, després ens dirigim caminant amb direcció a Santa Maria fins al cami dels Cocons, punt quilomètric 79,900, que agafem. Si no volem caminar tan també podem deixar el cotxe a una explanada que hi ha al cmi i així ens estalviem uns 700 m. Prosseguim per aquest camí asfaltat fins a arribar a ca na Moragues, on deixarem el cami per agafar el de la dreta que ens duu a la Coma Gran.

Pocs minuts després arribarem a les barreres de cas Bergantet amb un caramull de rètols prohibint i enganxats a la barrera. Noltros seguim ara pel camí de terra de l’esquerra que ens duu a la Coma d’en Buscante cami que ja no abandonarem, fins a arribar a la planera, una curilla de camins, on trobarem una cisterna i un ranxo de carboners. Després de descansar i refrescar-nos amb l’aigua de la cisterna prosseguim per la pista de la dreta, fins a arribar a una altra cruïlla de camins on agafarem el de la dreta, una àmplia pista que ens duu a un depòsit d’aigua per combatre els incendis. Prosseguim per la pista, a l’esquerra trobarem una bassa i una cabanya de lona per observar els ocells.

Continuem per la pista fins al seu final. Allà on s’ha acaba hi ha dos gran pins i just a la seva esquerra comence un tirany que ens durà al cim del Puig de n’Aimaric de 671 m. Curiosament aquest puig té infinitats de topònims com Namaritx e inclós el de na Marit com així l’ anomena l’Arxiduc, però crec que el correcte seria el de AYMERYCH llinatge del propietari que fou l’any 1316 Jaume Aymerich, però qui som jo per tornar-ho a batiar.

Després de fer ses corresponents fotografies tornem enrere fins al pla de la cisterna on hem aturat abans. Aquí agafem ara l’altre camí o pista que envolta el puig Gros. Caminarem durant un centenar de metres i ens de  fitxar perquè  a la dreta surt un altre camí, hi ha fites, una creu vermella i uns punts  de colors a la soca d’un pi, que agafarem per anar a la cova de l’Aigua. Després de caminar uns 50 m. veurem a dalt d’un pi una “bruixa” idò just davant a la dreta comence un tirany que als pocs metres ens duu a la boca de la cova de l’Aigua. Té una profunditat de 18 m. Dos accessos zenitals, amb el més oriental còmodament practicable i sent l’occidental escarpat pou sobre la sala central.

La cova es troba ennegrida pel fum de les antorxes i fogueres on la mascara arriba a impregnar-ho tot. Destaca’n uns gravats rupestres a la columna central i un ribell per recollir l’aigua.

“ Los restos de antorchas y de hogueras prendidas dentro con objeto de iluminar el recorrido subterráneo hasta la más interior sala donde se halla el aguadero, contrastan con la inadvertencia, entre la abundante trasteria cerámica dispersa por entre las piedras, de lucernaria o luminarias antiguas; siendo los fragmentos de jarras, de cántaros, de cuencos y de platos los indicativos fundamentales del uso habitual de la cueva. Recipientes en su mayor parte destinados a recoger el agua del goteo estalactítico”

Després d’ aver visitat la cova tornem enrere fins a la pista principal per seguir (dreta), arribarem a una bifurcació de camí on em de prendre el de l’esquerra amb lleugera pujada ( el de la dreta ho fa en davallada), arribem una esplanada que fà de esplèndid mirador a la serra nord. Hi ha un altre dipòsit d’aigua pels incendis. Prosseguim per la pista i just a uns 10 m. surt un ramal a l’esquerra que agafarem, ho fa amb una forta pujada primer per a després suavitzar i ja quasi de manera planera arribarem on s’estrany el camí que passa per dintre l’alzinar i ja en devallada i sempre amb direcció esquerra ens durà a Cal Garriguer, una àrea recreativa, on destaca men el centre un aljub amb un coll de cisterna cilíndric i a la dreta les cases que data de l’any 1926. Aquí dinarem i descansarem.

La tornada la farem per la Coma Gran, passarem per davant una cisterna (dreta) amb coberta apuntada i tancada amb porta metàl·lica. Entram en un alzinar espès. Les restes de l’activitat dels carboners ens acompanyen en la davallada, de tal manera que anam deixant rotlles de sitja a la dreta i esquerra, a vegades aacompanyats de les barraques, forns de pa, etc.. Passarem per davant la bassa o bassol de la coma.

El Camí de la Comuna s’acaba pel camí de la coma Gran en la barrera de Can Fundo, on passem de l’alzinar a l’olivar, passarem per davant les cases de sa Cova, també anomenades la Cova del Senyor Guillem, constitueixen una construcció troglodítica, que ocupa una balma natural tancada per un parament artificial, que el els darrers anys a sofrit una ampliació, avui en venda.

Al cap de pocs minuts arribarem a les cases de Ca na Moragues, on avui de matí ens hem desviat.

Ara ja només queda desfer les passes d’avui de matí fins al cotxe.

flickr75wikiloc75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina