ULLS DE SA FOSCA

Ulls-de-sa-Fosca-(53)Data: 25-10-2014

Activitat: Barranquisme

Salt mes alt: 40 m.

Zona: Sa Fosca

 icono rapel

Cada vegada que comencem una excursió a la barrera que baixa al Pas des Duro el día promet. Idò avui encara es mes prometedor que mai  perquè anem per primera vegada a baixar a sa Fosca pels Ulls de sa Fosca, una entrada natural similar a sa de sa Bombilla.

Les cares dels artistes d’avui expressen una mescla de felicitat i nirvis.

Bé idò, una vegada a sa barrera iniciem el descens pel camí del qual sortirem aviat per la dreta per un tirany amb direcció al coll que hi ha a la serralada de la nostra esquerra. Per arribar al coll farem alguna grimpada, superat iniciem el descens sense cap tipus de caminoi o senda, per enmig de carritxeres i afilades roques, anirem perdent altura amb direcció Sud (esquerra), fins a arribar a una esplanada a la balconada de damunt sa Fosca, on hi ha una fita que ens indica el descens quasi vertical a seguir. Aquí les vistes són indescriptibles, amb la impresionant pared vertical de l’enfront, que maldament pareixi mentida és por remuntar.

Ens posem l’arnès i casc perquè aviat haurem de rapelar el primer bot de 15 m. tot seguit ve el 2n de 20 m. recentment re equipat amb plaques.

La vegetació és esponerosa, alzines, llorers, mates, etc., pareix que estem a una altra època.

Seguim descendint per un tirany ple de fulles i pedres soltes, farem alguna grimpada per arribar a una escletxa i des d’aquí ens dirigim a la vertical on trobem la 3è reunió muntana a un pont de roca, es el bot mes llarg de 35 m. i acaba volat.

Arribat a baix, les sensacions de les olors, els colors i l’entorn emborratxa a qualsevol. Estem immersos en el barranc més fascinant d’Europa, a una part intermitxa, encara ens quedens uns ràpels més. El següent ràpel curt de 15 m. i tot seguit muntem el 2n amb dues cordes de 40 m. que en deixa físicament damunt el sostre de sa Fosca i encara a 80 m. per damunt el tàlveg del torrent.

Acabat aquest darrer ràpel arribem a una espècia d’olla on hi ha l’entrada de sa Bombilla que ha estat recentment re equipada i millorat amb uns passamans i una placa a sa vertical, cosa que s’agraeix, ja que les cordes se solien queda enganxades i impossibles de recuperar, com ens va passar la darrera vegada.

Abans de posar nos els neoprens el personal no pot aguantar i sa posa a cercar el forat per on em de davallar a sa Fosca, aviat el tenim localitzat.

Després de menjar alguna cosa, emprenem el que aviem vengut a fer, descendir a sa Fosca pels Ulls de sa Fosca.

El primer bot és curt només de 7 m., està equipat amb dues plaques anellades a la dreta.

El segons bot fa 30 m. està equipat amb una passamans d’acer i dues plaques a la vertical. En aquest lloc cal anar molt alerta per la quantitat de pedres soltes que hi ha, amb el conseqüent perill pels qui estàn abaix.

El darrer bot de 40 m. també equipat a la capçalera amb un passamans d’acer i dues plaques anellades a la part dreta. Tot el seu recorregut és de gran bellesa.

A la davallada  si ens fixem podem veure la cleritat de l’exterior que arriba per on em davallat i la que es reflecteix de sa Bombilla, dons aquestes dues lluminositats són els ULLS DE SA FOSCA.

Arribem al tàlveg abans d’arribar  la zona anomenada sa Plaça des Tremolor, ara tot són cares contentes i satisfetes, no hi ha per menys.

Ara només ens queda recórrer els darrers 75 m. de sa Fosca i altres 80 fins a arribar al pas dels Caçadors, la qual cosa és fa caminant perque no hi ha gaire aigua.

Com sempre l’arribada a Escorca pel camí des Burgar és fa terriblement dura.

I aquí acaba una amb les millors sensacions que em fet.

Acabem inmersos a la frescor de les chandis i a la dolçor de les xocolates que ens ha preparat na Cati de sa Tafona.

flickr75youtube75

Deja un Comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina