{"id":2432,"date":"2016-04-17T14:04:00","date_gmt":"2016-04-17T12:04:00","guid":{"rendered":"http:\/\/doblevuit.com\/blog\/?p=2432"},"modified":"2024-03-04T20:41:54","modified_gmt":"2024-03-04T18:41:54","slug":"cova-de-sa-balma-des-quarto","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/cova-de-sa-balma-des-quarto\/","title":{"rendered":"472. Cova de sa Balma des Quart\u00f3"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-2437\" src=\"http:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2016\/04\/Cova-de-sa-Balma-des-Quart\u00f3-300x200.jpg\" alt=\"Cova-de-sa-Balma-des-Quart\u00f3\" width=\"300\" height=\"200\" srcset=\"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2016\/04\/Cova-de-sa-Balma-des-Quart\u00f3-300x200.jpg 300w, https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2016\/04\/Cova-de-sa-Balma-des-Quart\u00f3-768x512.jpg 768w, https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2016\/04\/Cova-de-sa-Balma-des-Quart\u00f3-1024x682.jpg 1024w, https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2016\/04\/Cova-de-sa-Balma-des-Quart\u00f3-250x167.jpg 250w, https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2016\/04\/Cova-de-sa-Balma-des-Quart\u00f3.jpg 1100w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/>Desnivell des de el punt de sortida: 30 m<\/p>\n<p>Dist\u00e0ncia des de el punt \u00a0de sortida: 380 m<br \/>\nAltitud: 23 m<br \/>\nProfunditat: 12,5 m.<br \/>\nEst\u00e0tica: Dificultad: II<\/p>\n<h2><\/h2>\n<h2>472. Cova de sa Balma des Quart\u00f3<\/h2>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>S\u2019Estany d\u2019en Mas<\/strong> est\u00e0 a 7,5 quil\u00f2metres de <strong>Portocristo<\/strong>. Aquesta platja es coneix actualment com a Cala Rom\u00e0ntica, ja que els hotelers dels seus voltants li van canviar el nom per augmentar el seu reclam tur\u00edstic. Un acte m\u00e9s de la for\u00e0gime apropiativa de territori que han fet els hotelers en la hist\u00f2ria mallorquina, que a m\u00e9s d&#8217;apropiar-se del litoral mallorqu\u00ed tamb\u00e9 ho han fet de la seva topon\u00edmia.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Des de no fa molts anys existeix una ciutat fantasma, la urbanitzaci\u00f3 de 200 habitatges unifamiliars que es van projectar en 11 hect\u00e0rees prop de <strong>s&#8217;Estany d&#8217;en Mas<\/strong> \u00e9s, quatre anys despr\u00e9s de la fallida de l&#8217;empresa constructora, l&#8217;estampa m\u00e9s viva del frac\u00e0s del boom de la construcci\u00f3 i del model que segons el GOB va voler tornar a impulsar el Govern de Bauz\u00e1.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Les normes subsidi\u00e0ries de Manacor van donar via lliure al que havia de ser Terrapolis, una macrourbanitzaci\u00f3 amb dos centenars d&#8217;habitatges i amb una capacitat per 800 persones, cuatriplic\u00e1ndose la poblaci\u00f3 de <strong>s&#8217;Estany d&#8217;en Mas<\/strong> que es va xifrar en 2005 en 150 persones.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">A l&#8217;agost de 2008, la promotora Martinsa-Fadesa, que va iniciar les obres amb el suport de la CAM, fallida i la urbanitzaci\u00f3 va quedar a mig fer.\u00a0La fallida de la promotora va deixar m\u00faltiples damnificats. Compradors, obrers , prove\u00efdors sense cobrar, i els mallorquins que ens hem de quedar amb aquests esquelets en plena naturalesa.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Ara, no obstant aix\u00f2, el cas encara es troba en els jutjats i quatre anys m\u00e9s tard no s&#8217;ha trobat cap soluci\u00f3 per a aquest pessebre que segons el GOB \u00e9s \u00abun atemptat ecol\u00f2gic, un abocador d&#8217;11 hect\u00e0rees, un torrent ple d&#8217;enderroc, un aut\u00e8ntic desastre\u00bb.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Per\u00f2 aquesta bella cala amb vegetaci\u00f3 escassa posseeix un dels arenals blancs m\u00e9s extensos que s&#8217;introdueixen terra endins, per l&#8217;ample ja\u00e7 del <strong>Torrent des Morts<\/strong> que la va originar, flanquejada per penyassagats de pedra calc\u00e0ria clara i de mitja altura. El marge esquerre d&#8217;aquesta platja est\u00e0 vorejat per un passeig que permet als residents de la urbanitzaci\u00f3, constru\u00efda sobre <strong>Punta Reina<\/strong>, accedir a la platja.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">L&#8217;acc\u00e9s per carretera \u00e9s senzill. Tan sols cal seguir la senyalitzaci\u00f3 vi\u00e0ria. En les proximitats de <strong>s\u2019Estany d\u2019en Mas<\/strong> es podr\u00e0 estacionar en un aparcament gratu\u00eft, petit per\u00f2 gratu\u00eft.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Des de <strong>s&#8217;Estany d&#8217;en Mas<\/strong> es pot arribar caminat fins a <strong>Cala Varques.<\/strong> En el marge dret es trobar\u00e0 la sendera per realitzar aquesta excursi\u00f3 de tres quil\u00f2metres de dist\u00e0ncia entre muntanya baixa.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Una vegada aparcat els cotxes ens dirigim al marge dret de la cala a uns 20 m de la riba del mar per on ascendim amb una petita i f\u00e0cil grimpada per una roca en la qual s&#8217;han esculpit graons. Una vegada superat ens dirigim O ( dreta ) i seguint la sendera sentit al nucli urb\u00e0, sempre per la zona alta. Es tracta d&#8217;arribar a una paret acantilada d&#8217;uns 20 m just enfront i paral\u00b7lel al cam\u00ed que porta a la depuradora. El penya-segat forma part d&#8217;una dels vessants del barranc que drena en direcci\u00f3 a <strong>s\u2019Estany d\u2019en Ma<\/strong>s i paral\u00b7lel al <strong>Cam\u00ed de sa Depuradora<\/strong>. Una vegada en el penya-segat cal buscar un petit t\u00e0lveg ( fita en l&#8217;inici) escalonat que ens permetr\u00e0 descendir al nivell de la balma (dreta) on es troba l&#8217;acc\u00e9s a la cova.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El desenvolupament total de la cavitat \u00e9s de 270 m. Presenta una voluminosa sala, amb una rica decoraci\u00f3 d\u2019espeleotemes, on destaquen abundants estalactites fistulars de notable longitud. Sembla que la cavitat fou emprada com a lloc d\u2019enterrament en temps prehist\u00f2rics.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Acc\u00e9s des de la balma a l&#8217;interior de la cova es fa a trav\u00e9s d&#8217;un petit pou, el qual es trobava originalment farcit de pedres, fins a ser desobstruit per en Ram\u00f3n Mart\u00ednez el 4 de Gener del 2012. Una vegada a dintre el s\u00f2l es torna completament horitzontal i el sostre \u00e9s tan baix que no ens permet recuperar la verticalitat fins a passats uns quants metres, en accedir al que es coneix com a Sala de sa Calavera.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Nom\u00e9s en accedir a l&#8217;interior de la sala ens trobarem en un lloc polvorient i recobert d&#8217;un gran nombre d&#8217;arrels, avan\u00e7arem entre columnes deixant a la nostra dreta un mass\u00eds estalagm\u00edtic. Si passem al costat oposat del mateix, trobarem una petita galeria que ens conduir\u00e0 a una petita saleta de continu\u00eftat impossible, en un nivell inferior al costat de l&#8217;entrada. A partir d&#8217;aqu\u00ed podem comen\u00e7ar a gaudir de la meravella de la cavitat.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La Sala de sa Calavera pr\u00f2piament aquesta consisteix en una sala d&#8217;enfonsament de grans dimensions, on gran part dels blocs despresos del sostre es troben coberts per bugades de calcita.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La sala \u00e9s de gran bellesa i no ens deixar\u00e0 indiferents des del primer moment. La seva longitud ronda els setanta metres i descendeix a trav\u00e9s d&#8217;un fort pendent d&#8217;I a O, encara que nosaltres podem fer-ho en direcci\u00f3 S fins a arribar a la zona m\u00e9s profunda. La sala presenta una gran altura, arribant, en algun punt a estara escassos metres de l&#8217;exterior.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Al centre de la sala, a la zona m\u00e9s elevada, destaca una bella bugada parietal en forma de cascada, que amaga en el seu interior una petita saleta.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Lo m\u00e9s bell tal vegada sigui un bosc de delicades estalactites fistulars que penjen del sostre en el rac\u00f3 m\u00e9s al sud de la cova.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Tamb\u00e9 podem observar l&#8217;exist\u00e8ncia de ostreids, bivalves i pect\u00ednidos i d&#8217;abundants equinoderms, entre els quals destacan exemplars excepcionals del g\u00e8nere Clypeaster i altres eri\u00e7ons irregulars.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Cal destacar que la cova ja havia estat utilitzada per l&#8217;home possiblement des de temps prehist\u00f2rics i no nom\u00e9s la balma, que mostra clars s\u00edmptomes de condicionament (com els compartiments formats per parets de pedra seca), sin\u00f3 que es va utilitzar tamb\u00e9 la sala interior com a lloc d&#8217;enterrament, en la qual tambien es poden observar els diferents compartiments de pedra.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El nom de <strong>Balma des Quart\u00f3<\/strong> \u00e9s possible que es degui als compartiments de paret seca en qu\u00e8 es troba dividida; no obstant aix\u00f2 J. A. Alzines en refer\u00e8ncia a la balma diu el seg\u00fcent: \u201cqui em va facilitar el nom era la persona que tenia la clau de la barrera de la finca, entrant per la part de Manacor, i qui al seu moment va afirmar (fa ja uns 10 anys, quan la vaig inventariar) que la cova era de m\u00e9s o menys un \u201cquart\u00f3\u201d de superf\u00edcie interna (aproximadament 1700 m2). Si b\u00e9 la part representada en la topografia \u00e9s de solament la meitat. Segurament l&#8217;informant va exagerar la mesura, per\u00f2 la seva informaci\u00f3 indicava sens dubte la seva major amplitud que el d&#8217;una simple balma\u201d (ALZINES, com. Pers.). Es tracta d&#8217;una balma de mitges dimensions, 24 x 16 x 7 m aproximadament, en permanent reculada; d\u00f3na fe d&#8217;aix\u00f2 la gran quantitat de blocs que s&#8217;amunteguen en el s\u00f2l, algun d&#8217;ells de molt recent caiguda.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Cal dir que actualment s&#8217;ha est\u00e1n fent estudis sobre la cova, per qual cosa s&#8217;han de respectar\u00a0escrupolosament les anotacions que hi ha i per descontat l&#8217;entorn sumamamet delicat.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Una vegada acabada la visita a aquesta bella cova ens dirigim a una altra, la <strong>Cova del Pirata<\/strong>, l&#8217;entrada est\u00e0 situada a 350 metres de la costa de la zona de \u00a0la <strong>Cala Falc\u00f3<\/strong> est\u00e0 situat dins de la reserva natural de Cales de Manacor Verges. A 1100 metres de <strong>S&#8217;Estany d&#8217;en Mas<\/strong>, al nord de la badia de <strong>Cala Varques<\/strong> a 750 metres en el sud i la torre hist\u00f2rica de <strong>Son Fortesa<\/strong> 2090 metres a l&#8217;est. Unicamente ens fiquem uns pocs metres ja que tenim prevista la seva visita en breu.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La tornada ho fem per sender fins a S&#8217;Estany d&#8217;en Mas per una zona de garriga molt reconfortant per veure que encara viuen salvatges en els nostres boscos i garrigues sa tortuga Mora (Testudo Graeca).<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La tortuga mora \u00e9s un dels molts vertebrats que s\u2019introdu\u00efren a les Balears en temps prehist\u00f2rics, despr\u00e9s de l\u2019arribada de l\u2019home (fa alguns cents o milers d\u2019anys), ja que no apareix al registre f\u00f2ssil (Mayol, 1985; Andreu, 2002; D\u00edaz-Paniagua i Andreu, 2007), i tenen un origen nord-afric\u00e0 (Barcel\u00f3, 1876). Malgrat no ser una esp\u00e8cie aut\u00f2ctona, \u00e9s una esp\u00e8cie considerada priorit\u00e0ria per la normativa europea (Conveni CITIS, Conveni de Berna, Directiva H\u00e0bitats), es troba perfectament naturalitzada a l\u2019oest de Mallorca, amb poblacions ben constitu\u00efdes i sense cap efecte negatiu conegut sobre la biodiversitat local. De fet, la de Mallorca \u00e9s una dels tres poblacions estables presents a Espanya, encara que totes dobles eles foren introdu\u00efdes. Aix\u00ed, la tortuga mora ha estat recentment catalogada com a \u2018Vulnerable\u2019 al Cat\u00e0leg Balear d\u2019Esp\u00e8cies Amena\u00e7ades i d\u2019Especial Protecci\u00f3 (Decret 75\/2005, i posterior modificaci\u00f3 per Resoluci\u00f3 del Conseller de Medi Ambient del 5 de maig de 2008, BOCAIB n\u00ba 66 de 15\/5\/2008).<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Font:ENDINS, 36: 59 &#8211; 64<br \/>\nISSN 0211-2515. Mallorca, 2014<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Finalment acabem amb unes \u00a0fresques i merescudes chandis.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.flickr.com\/photos\/doblevuit_grup_de_muntanyisme\/albums\/72157666703145980\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-305\" src=\"http:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2014\/03\/flickr75.png\" alt=\"flickr75\" width=\"75\" height=\"75\" \/><\/a><a href=\"https:\/\/youtu.be\/e6jtmcIVMRE\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-304\" src=\"http:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2014\/03\/youtube75.png\" alt=\"youtube75\" width=\"75\" height=\"75\" \/><\/a><a href=\"http:\/\/es.wikiloc.com\/wikiloc\/view.do?id=12999366\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-306\" src=\"http:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2014\/03\/wikiloc75.png\" alt=\"wikiloc75\" width=\"75\" height=\"75\" \/><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Desnivell des de el punt de sortida: 30 m Dist\u00e0ncia des de el punt \u00a0de sortida: 380 m Altitud: 23 m Profunditat: 12,5 m. Est\u00e0tica: Dificultad: II 472. Cova de sa Balma des Quart\u00f3 S\u2019Estany d\u2019en Mas est\u00e0 a 7,5 quil\u00f2metres de Portocristo. Aquesta platja es coneix actualment com a Cala Rom\u00e0ntica, ja que els [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[281,345],"tags":[322,34,20,323,58],"class_list":["post-2432","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-rutes-2016","category-senderisme","tag-cova-de-sa-balma-des-quarto","tag-doblevuit","tag-muntanyisme-2","tag-sestany-den-mas","tag-serra-de-tramuntana"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2432","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2432"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2432\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7938,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2432\/revisions\/7938"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2432"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2432"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2432"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}