{"id":2546,"date":"2016-05-15T14:57:00","date_gmt":"2016-05-15T12:57:00","guid":{"rendered":"http:\/\/doblevuit.com\/blog\/?p=2546"},"modified":"2024-03-04T20:24:27","modified_gmt":"2024-03-04T18:24:27","slug":"punta-de-la-salada-o-troneta-i-cova-de-laragones","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/punta-de-la-salada-o-troneta-i-cova-de-laragones\/","title":{"rendered":"477. Punta de la Salada o Troneta i Cova de l’Aragon\u00e9s"},"content":{"rendered":"

\"Punta-de-la-Salada----Trone\"Data: 14\/05\/2016
\nDistancia total recorrida: 10. km.
\nTiempo total, incluida paradas t\u00e9cnicas: 8.40.h.
\nAltitud m\u00e1xima alcanzada: 110 m.
\nAltura m\u00ednima alcanzada: 10 m. al final de la punta Salada, llegando al Mar.
\nDesnivel positivo Acumulado, incluyendo cueva,: 458 m.
\nDesnivel Negativo Acumulado, incluido cueva: 458 m.
\nLongitud de la Ferrata, desde la 1\u00ba \u00abpiqueta, hasta la bajada por la punta: 180 m: 1 coordino de 40 m + cuerda de 60 m+ cuerda de 40 m+ cuerda de 40 m.
\nLongitud Rapel para descender a la cueva: 1 cuerda de 40 m. con reuni\u00f3n a 15m.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

477. Punta de la Salada o Troneta i Cova de l’Aragon\u00e9s<\/h2>\n

<\/h3>\n

Un paisatge espectacular i salvatge a la costa nord que juntament amb la forma d’accedir-hi i la hist\u00f2ria del lloc ho fa una de les excursions mes interessants que em fet.<\/p>\n

Comencem a les cases de B\u00f2quer i ens a l’extrem de la Serra del Cavall Bernat, prenem direcci\u00f3 a sa cala que no hi arribarem, ja que abans de descendir ens desviarem cap al costaner esquerra per guanyar mitja altura i caminar fins a la Punta, passarem per davant unes espectaculars balmes per un terreny realment roc\u00f3s i des\u00e8rtic. Just passat la darrera gran balma comencen les estaques de ferro que ens guiaran fins a la punta de la Salada o Troneta<\/strong>, millor dit, de el que queda de sa Punta i si no mirau aquesta meravellosa descripci\u00f3 que fan a Taponimiademallorca.net<\/a> i que reprodueix aqu\u00ed:<\/p>\n

\u00abPr\u00f3xima voladura de \u00abPunta Troneta\u00bb.<\/em><\/p>\n

Los beneficios que aportar\u00e1 a Mallorca son incalculables. Muchos campos de Pollensa y la Puebla producir\u00e1n el triple que en la actualidad. <\/em><\/p>\n

40 toneladas de p\u00f3lvora har\u00e1n volar 66.000 metros c\u00fabicos de rocas. Interesantes manifestaciones del Ingeniero don Benjam\u00edn Llorca, Teniente Coronel de Aviaci\u00f3n.\u00bb<\/em><\/p>\n

Aquest era el titular destacat, amb grans lletres de color vermell, de la portada del diari Baleares del diumenge 7 d’agost de 1949. Segons s’afirmava en el text, la Falange, sensible a les queixes del camp mallorqu\u00ed, havia decidit actuar per minvar les p\u00e8rdues en les collites que provocava la sal marina al nord de l’illa. Aquesta sal entrava per cala B\u00f3quer, i era aixecada quan els temporals de mestral impactaven contra l’extrem de la serra del Cavall Bernat. Per aquest motiu aquesta punta, la Troneta, era coneguda tamb\u00e9 amb el nom de punta de la Salada.<\/em><\/p>\n

Es tractava de dinamitar la punta per tal de deixar lliure el pas de les ones i evitar aix\u00ed l’aixecament de la sal. A m\u00e9s dels beneficis econ\u00f2mics l’acci\u00f3 suposava una bona oportunitat per a muntar una operaci\u00f3 de propaganda pel r\u00e8gim franquista. La lectura era clara: ni els penyals m\u00e9s imponents constitu\u00efen un obstacle per al seu progr\u00e9s i la destrucci\u00f3 era el dest\u00ed que podien esperar tots els enemics.<\/em><\/p>\n

Sota els auspicis del governador civil i cap provincial de la Falange, Jos\u00e9 Manuel Pardo de Santayana Su\u00e1rez, les autoritats militars havien elaborat el projecte i dirigit les operacions, mentre que un contractista civil pollenc\u00ed, en Joan Riusech, havia estat l’encarregat de dur a terme les obres. Durant mesos havien estat excavades tres galeries mitjan\u00e7ant l’\u00fas de compressors i de martells mec\u00e0nics. Vint obrers, en torns de cinc hores, s’havien dedicat a l’excavaci\u00f3 i posteriorment al transport i la col.locaci\u00f3 de la dinamita. Per acabar les tasques els explosius havien estat comprimits amb 8.000 sacs d’arena per tal de maximitzar l’ona expansiva. La cr\u00f2nica diu que els sacs foren \u00abcedidos gentilment por los alcaldes de la Puebla y Pollen\u00e7a\u00bb, els municipis que te\u00f2ricament m\u00e9s se’n beneficiarien de l’actuaci\u00f3.<\/em><\/p>\n

I a la fi arrib\u00e0 el dia marcat per a la voladura, el dimecres 10 d’agost, dia de Sant Lloren\u00e7. Fou declarada com a zona de perill l’\u00e0rea compresa dintre d’un radi de cinc quil\u00f3metres des de la punta i un tram de la carretera de Formentor i s’assenyal\u00e0 com a millor lloc d’observaci\u00f3 la talaia d’Albercuix. All\u00e0 s’havia concentrat des de bon mat\u00ed un multitud variopinta desitjosa de contemplar l’espectacle anunciat. Tamb\u00e9 hi eren presents les autoritats civils i militars.<\/em><\/p>\n

Finalment enmig d’una calor sufocant, a la una del migdia, els quatre militars que quedaven a cala B\u00f3quer activaren el detonador el\u00e8ctric. El periodista ens descriu l’explosi\u00f3: \u00abUnos segundos formidables en intensidad, y enseguida una enorme mancha turquesa sobre el mar. Una mancha que se va ensanchando y que cambia milagrosamente de colorido. Ni espectaculares columnas que se elevan al cielo, ni trepidaciones imponentes.\u00bb I extreu paral.lelismes amb les imatges b\u00e8liques viscudes a la guerra civil. \u00abLa elemental asociaci\u00f3n de ideas nos lleva a los d\u00edas inolvidables de las sierras de Pandols y Caballs durante nuestra guerra\u00bb.<\/em><\/p>\n

Les autoritats s’apressaren a declarar l’\u00e8xit de l’operaci\u00f3 i ho celebraren amb un gran dinar a la cala de Sant Vicen\u00e7. Malgrat aquestes celebracions desconeixem si efectivament es produ\u00ed alguna millora apreciable en la collita dels camps pollencins i poblers. Ho dubtam en base a la comparaci\u00f3 entre les fotografies antigues i modernes, de les quals es dedueix que al morro del Penyal els militars nom\u00e9s li feren pessigolles. En tot cas com a testimoni d’aquells fets ens queda una punta escap\u00e7ada i la filera d’estaques de ferro emprades per assegurar el tr\u00e0nsit dels treballadors i que avui en dia guien als excursionistes cap a la Cova de l’Aragon\u00e9s.<\/em><\/p>\n

NOTA: Morro del Penyal<\/strong> \u00e9s el nom que d\u00f3na el cardenal Despuig a la punta Troneta. La seva forma, un penyal allargat que s’endinsa a la mar, fa pensar que el nom \u00e9s una refer\u00e8ncia metaf\u00f2rica a la trona, cadafal destinat a les autoritats i especialment el lloc de l’esgl\u00e9sia des d’on els capellans feien les seves pr\u00e8diques. Les estaques de ferro de la punta no tenen res a veure amb el contraban perqu\u00e8 els contrabandistes mai deixen un rastre permanent del seu pas. Ni els d’abans ni els d’ara.<\/em>
\nACTUALITZACI\u00d3 (28\/1\/13): la voladura de la punta Troneta tengu\u00e9 un ress\u00f2 d’\u00e0mbit nacional i fou tema per als rudimentaris informatius audiovisuals de l’\u00e8poca.\u00a0<\/em><\/p>\n

Tornem a lo nostro, per iniciar el descens per les estaques de ferro i per fer el primer tram sense dificultat col\u00b7loquem un cordino com a passamans de 40 m. que ens du a un repl\u00e0 que val la pena quedar-s’hi un bon rato per gaudir del paisatge.<\/p>\n

Tot seguit comence els descens mes vertical, on posem com a passamans una corda de 60 m just al final de la corda tenim a l\u2019esquerra l\u2019inici del descens a la Cova de l\u2019Aragon\u00e9s<\/strong> que farem d\u2019aqu\u00ed una estona. Ara prosseguim pel passamans unim una corda de 40 m. a la de 60 m. que tenim posada, a les estaques, que ens arribar\u00e0 quasi a dalt de la punta, aqu\u00ed, posem una altra corda de 40 m. (ultima \u00abpiqueta\u00bb,) que rapelam, per l’esquerra mirant cap al Colomer<\/strong> i en diagonal ens ajudar\u00e0 a superar dues petites balconades on arribem a la part m\u00e9s extrema de la Punta de la Salada<\/strong> o de la Troneta<\/strong>. ens deix\u00e9s a 10 m de la mar, en un repla (on nom\u00e9s hi \u00a0caben 4 a 5 persones, No puguem baixar a nivell de la mar per l\u2019oratge, o deixam per un altre ocasi\u00f3.<\/p>\n

Anem ara pel segon objectiu la Cova de l’Aragon\u00e8s<\/strong> , tornem enrere, replegam la corda de 40 m. que necessitem per rapelar fins a vorera de la mar i arribar a sa cova.<\/p>\n

Munten la reuni\u00f3 de dalt a una piqueta de ferro clavada a una roca i a un fisurero col\u00b7locat a una petita encletxa , posem un protector per la corda i baixem uns 9 m. fins a una petita roca plana on nom\u00e9s hi cap una persona i muntem un fraccionament amb dos protectors m\u00e9s, a la sortida hi ha una estaca de ferro que deixarem a la nostra esquerra per evitar fer p\u00e8ndol a baix, rapelem uns 15 m. (recordem que la corda utilitzada per davallar es de 40 m i que em agut de fer dues reunions, evidentment ens sobrem uns metres) arribem just damunt un t\u00fanel amb sortida a la mar, avui tampoc hi podem accedir. Una vegada reunits tots comencem la pujada a la cova per la part esquerra, molt evident, la cova de l’Aragon\u00e9s<\/strong> es d’enormes dimensions amb un terreny en fort desnivell. A la part m\u00e9s fonda hi ha degotissos i alguna formaci\u00f3 estalagm\u00edtica. Despr\u00e9s de descansar i admirar l’entorn iniciem l’ascens per la part dreta de les dues estaques que hi ha clavades.<\/p>\n

A dalt recuperem forces i prosseguim l’ascens amb la dura feina d’anar desmuntant i recuperant les cordes utilitzades.<\/p>\n

La tornada la feim pel mateix cam\u00ed fins a la gran balma, seguidament abandonem el cam\u00ed d’anada per comen\u00e7ar a davallar, indicat per fites, fins a la part m\u00e9s baixa del rocam i vorera mar fins a la platja. On els m\u00e9s atrevits fan un capfico.<\/p>\n

Ens dirigim cap a les cases de B\u00f2quer i als cotxes i prenem carretera cap a Pollen\u00e7a a fer unes bones xandis.<\/p>\n

\"flickr75\"<\/a>\"youtube75\"<\/a>\"wikiloc75\"<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Data: 14\/05\/2016 Distancia total recorrida: 10. km. Tiempo total, incluida paradas t\u00e9cnicas: 8.40.h. Altitud m\u00e1xima alcanzada: 110 m. Altura m\u00ednima alcanzada: 10 m. al final de la punta Salada, llegando al Mar. Desnivel positivo Acumulado, incluyendo cueva,: 458 m. Desnivel Negativo Acumulado, incluido cueva: 458 m. Longitud de la Ferrata, desde la 1\u00ba \u00abpiqueta, hasta […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[347,281],"tags":[343,34,357,341,342,20,340,58],"class_list":["post-2546","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-muntanyisme","category-rutes-2016","tag-cala-boquer","tag-doblevuit","tag-ferrata-mallorca","tag-la-troneta","tag-morro-del-penyal","tag-muntanyisme-2","tag-punta-de-la-salada","tag-serra-de-tramuntana"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2546","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2546"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2546\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7933,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2546\/revisions\/7933"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2546"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2546"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2546"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}