{"id":2860,"date":"2016-09-11T13:50:06","date_gmt":"2016-09-11T11:50:06","guid":{"rendered":"http:\/\/doblevuit.com\/blog\/?p=2860"},"modified":"2024-03-04T19:59:53","modified_gmt":"2024-03-04T17:59:53","slug":"cova-de-ses-pedreres-i-cova-del-pirata-cova-del-pont","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/cova-de-ses-pedreres-i-cova-del-pirata-cova-del-pont\/","title":{"rendered":"492- Cova de ses Pedreres i cova del Pirata-cova del Pont"},"content":{"rendered":"

\u00a0<\/span><\/p>\n

\"Cova-des-Pont\"<\/a>Data: 10\/09\/2016<\/p>\n

Distancia total recorrida: 5.8 km (m\u00e1s interior coves)
\nTiempo total: 7 horas. (incluido en el interior de las cuevas)
\nDesnivel Positivo: 102 m. . (no incluye profundidad de las cuevas – 33 m)
\nDesnivel Negativo: 102 m. (no incluye profundidad de las cuevas – 33 m)
\nAltitud m\u00ednima: -33 m, alineada con profundidad de las cuevas.
\nAltitud m\u00e1xima: 46 m.<\/p>\n

\"empleo<\/p>\n

492- Cova de ses Pedreres, coves del Pirata – Pont.<\/h2>\n

Avui decidim visitar coves del litoral de mitjorn, concretament entre s’Estany d’en Mas i cala Varques.<\/p>\n

Sortim de l’aparcament de s’Estany d’en Mas<\/strong> direcci\u00f3 a la platja, deixant l’Hotel Riu Rom\u00e1ntica a la nostra dreta, i just davant un equipament de Volei, comencem a pujar al capdemunt\u00a0del rocam, totduna ens situem a un tirany que seguirm E ( esquerra), que en lleugera pujada ens situar\u00e1 aviat a la plana costera. Seguirem SE \u00a0per la part mes aprop de la mar.\u00a0Es tracta d’arribar a la zona costera coneguda com a de les Pedreres<\/strong>\u00a0amb les marques clar\u00edsimes de la feina feta pels trencadors de mar\u00e9s. Aqu\u00ed ens aturem per visitar la cova de ses Pedreres<\/strong>.<\/p>\n

Continuem pel cap damunt de la mar i, uns deu minuts m\u00e9s endavant, \u00a0arribem a una gran boca o balma sota els nostres peus, es tracta de la cova de na Dent<\/strong>. Pasarem per una estreta cornisa just per damunt de la boca. Es tracta d’una cova d’epoca pretalai\u00f2tica, \u00a0Forma tres \u00e0mbits subterranis diferenciats,. Un min\u00fascul comunicat amb una altre veinat i major. Ambdos situats al fons d’una ampla sala, amb c\u00e1mares de gaire el metre d’alsada. Que pogueren servir de sepulcres colectius prehist\u00f3rics amb cremacions funeraris.<\/p>\n

Continuem el nostre cam\u00ed amb unes maravilooses vistes sobre la cova dels Coloms<\/strong>, a l’altre costat de cala Falc\u00f3.<\/strong><\/p>\n

En aquest punt em arribat demunt la cova des Moro<\/strong> que mira E cap a la mar. Si ens fixem a una roca als nostres peus hi ha una placa per muntar una corda i descendi rapelant el 5\/6 m fins a la boca de la cova, asenyalada amb una fita.\u00a0A la quem recentmen s’han trobat restes de Myotragus i mostres d’activitat humana prehist\u00f3rica.<\/p>\n

Proseguim i arribem a un botador de fusta i una reixa.\u00a0Agafem el tirany de la dreta que desemboca a una pista que ens acostar\u00e1 a l’entrada de la Cova del Pirata<\/strong>.\u00a0Despr\u00e9s visitem la cova del Pon<\/strong>t<\/p>\n

COVA DE SES PEDRERES<\/strong><\/p>\n

La cova de ses Pedreres es troba situada entre I’estany d’en Mas i cala Falc\u00f3, molt a prop del Front\u00f3 des Molar. Es caracteritza per presentar una duna fossil que ocupa gaireb\u00e9 la totalitat de I’entrada.<\/p>\n

A la zona hi ha nombroses cavitats i moltes s\u00f3n conegudes des de fa temps (TRIAS i MIR, 1977). Relativament properes, aix\u00ed, la cova des Moro<\/strong>, cavitat oberta als penya-segats just al nord de cala Falc\u00f3, segons TRIAS (2000) \u00e9s un tipus de cavitat -cova de cingle- que es forma en el front de la capa freatica a la zona de mescla de I’aigua dol\u00e7a amb I’aigua de la mar, amb una disposici\u00f3 en planta compacta i paral-lela a la costa.<\/p>\n

Just entrar a la cova, accedim a la sala Principal de dimensions 20 x 10 m i un sotil d’uns 5 m a la part m\u00e9s alta. El costat S presenta bastants colades pariet\/als, mentre que al costat N es pot observar la disposici\u00f3 horitzontal del estrats de les calcaries del Mioce postorogenic que pertanyen al Complexe terminal . La cavitat despr\u00e9s segueix per un passad\u00eds d’uns 25 m amb la part final molt decorada i quasi tancada per columnes. Al terra esta ple d’arenes holocenes, a excepci\u00f3 de I’entrada de la cavitat, on es poden observar algunes morfologies relacionades amb I’erosi\u00f3 per aigua com s\u00f3n las marmites de gegant (GIN\u00c9S, 2000). Tamb\u00e9 prop de I’entrada es poden observar gurs.<\/p>\n

COVA DES PIRATA – \u00a0( Sistema Pirata, que inclou la Cova des Pont, Cova de sa Piqueta, la cova dels Xots )<\/strong><\/p>\n

Les noves exploracions subaqu\u00e0tiques han aconseguit connectar les coves del Pirata i la cova del Pont<\/strong> amb la cova de sa Piqueta<\/strong>. Tamb\u00e9 s\u2019han descobert altres galeries i sales importants que situen el recorregut actual en 3020 m, dels quals 1190 m s\u00f3n subaqu\u00e0tics. L\u2019\u00e0rea ocupada per la superf\u00edcie dels llacs s\u2019estima en 5000 m2 . La penetraci\u00f3 lineal del sistema de coves, perpendicular a la l\u00ednia de costa, \u00e9s d\u2019uns 700 m .<\/p>\n

La dist\u00e0ncia m\u00e0xima en l\u00ednia recta que separa els extrems entre la cova de sa Piqueta<\/strong> i les coves del Pirata \u00e9s de 512 m.<\/p>\n

En realitat \u00e9s una gran sala, de 140 m de longitud i amplada m\u00e0xima que supera els 70 m, escindida per columnes, massissos estalagm\u00edtics i blocs que li confereixen una gran complexitat topogr\u00e0fica. La caverna es divideix en dues porcions ben diferenciades, que s\u2019estenen en direccions N i S, amb pendents descendents oposats. Presenta diversos llacs a les cotes situades per davall del nivell fre\u00e0tic, a -32 m respecte de la boca d\u2019entrada. La zona N, de major pend\u00eds, disposa d\u2019abundants acumulacions de blocs i espeleotemes i el sostre assoleix els 7 m d\u2019al\u00e7ada. La zona S, de coster menys acusat, \u00e9s de majors dimensions i ornamentaci\u00f3. S\u00f3n ben notables els imponents massissos estalagm\u00edtics i les columnes que engalanen bona part de l\u2019estan\u00e7a. La major part dels marges meridionals de la sala estan flanquejats pels llacs que no presenten continuacions importants (Fig. 1). El recorregut de la cova \u00e9s d\u2019aproximadament uns 800 m (GIN\u00c9S i GIN\u00c9S, 1976).<\/p>\n

Hi ha 13 llacs principals a m\u00e9s d\u2019altres molts de marginals que suposen una superf\u00edcie total estimada de 5000 m2. El desnivell m\u00e0xim entre la boca superior (+ 36 m) i la fond\u00e0ria m\u00e0xima sota les aig\u00fces (-11 m) \u00e9s de 47 m. Encara que avui no varem poder gaudir de la plenatid dels llacs perquer\u00e8 es trobaban en un nivell bastant baix.<\/p>\n

Destaca el El llac Gran<\/strong> de les coves del Pirata<\/strong> que va \u00e9sser el primer on es va realitzar una immersi\u00f3 l\u2019any 1972 per part d\u2019espele\u00f2legs catalans y el llac Ras<\/strong> encara de mes bellesa. Que forma part de la Galeria subaqu\u00e0tica de m\u00e9s de 100 m de longitud, uns 20 m d\u2019ampl\u00e0ria i 4 m de fond\u00e0ria: Pas entre formacions al llac Ras, que ha perm\u00e8s descobrir una nova galeria sota les aig\u00fces que finalitza poc abans d\u2019apropar-se a la dolina on s\u2019obre la cova des Xots<\/strong> . \u00c9s una de les zones m\u00e9s decorades de la cavitat, amb la peculiaritat que les formacions s\u00f3n de colors molt foscos, exceptuant les estalactites situades a la zona superior que presenten un color totalment blanc. El trespol planer de gran part de la galeria est\u00e0 recobert de pol\u00edgons de retracci\u00f3 dels sediments argilosos.<\/p>\n

Sa Cova des Pirata i sa Cova des Pont<\/strong> eren conegudes\u00a0des d\u2019antic, aix\u00f2 podria quedar corroborat per un\u00a0grafit trobat a la Rotonda de los Monumentos en el que\u00a0apareix la data 1614; per\u00f2 no fou fins el magne aconteixement\u00a0de la fira del 1897 que foren habilitades per a\u00a0la visita tur\u00edstica.<\/p>\n

El top\u00f2nim de la cavitat al\u00b7ludeix a una llegenda que fa refer\u00e8ncia a un fam\u00f3s pirata ferit que trob\u00e0 refugi en aquesta cova, tot esperant de poder-se reunir amb els seus companys. Segons informacions d\u2019en Toni Pascual, les persones de molta edat de Manacor coneixen la cavitat amb el nom de cova de ses Vistes.<\/strong> Segons deiu el Corpus cavernario mayoricense. De J.A. Encinas<\/p>\n

Hist\u00f2ria de les exploracions:<\/p>\n

1897 – Les coves del Pirata s\u00f3n agen\u00e7ades per poder-se visitar, amb motiu de l\u2019Exposici\u00f3 Agr\u00edcola i les Fires i Festes de Manacor; fent-se un cam\u00ed per rec\u00f3rrer la cavitat oferint varis itineraris als visitants.<\/p>\n

1901 – Les coves del Pirata i la cova des Pont s\u00f3n visitades per l\u2019explorador franc\u00e8s Edouard Alfred Martel el qual public\u00e0 els croquis esquem\u00e0tics d\u2019ambdues coves (MARTEL, 1903).
\n1971 – El Grup Espeleol\u00f2gic EST realitza la topografia de les coves del Pirata (GIN\u00c9S i GIN\u00c9S, 1976).<\/p>\n

1972 – Primera cabussada al llac Gran de les coves del Pirata .<\/p>\n

1971-77 – Topografia detallada de la cova des Pont per part de l\u2019Speleo Club Mallorca (SCM). Amb anterioritat a la topografia es van trobar considerables continuacions, la qual cosa demostra la superficialitat de les exploracions hist\u00f2riques de la cova, que s\u2019aturaren davant l\u2019aigua, deixant verges zones tan importants com el llac Nou, la galeria Myotis i la sala del Tanga. La cova, amb les darreres exploracions, arriba a tenir un desenvolupament de 1075 m, essent aix\u00ed la sisena m\u00e9s llarga de Mallorca (TRIAS i MIR, 1977).<\/p>\n

1982 – El dia 6 de mar\u00e7 cinc aficionats a l\u2019espeleologia entren a les coves del Pirata per a explorar llocs desconeguts. Dos d\u2019ells resulten ferits greus en produirse un despla\u00e7ament de blocs.<\/p>\n

1986 – Membres de l\u2019Espeleo Club de Gr\u00e0cia (ECG) de Barcelona, publiquen el descobriment i topografia a les coves del Pirata d\u2019una nova zona descoberta anys abans: la sala Ignorada (GARCIA et al., 1986).<\/p>\n

1988 – Troballa a la sala del Tanga de la galeria Tancada i la sala D\u00e0mocles per part dels escafandristes gal\u00b7lesos del Cwmbran Caving Club (CCC).<\/p>\n

1989 – El replantejament de la planta de les cavitats damunt la fotografia a\u00e8ria promou l\u2019exploraci\u00f3 subaqu\u00e0- tica per part de membres del CCC, que permet, mitjan- \u00e7ant el for\u00e7ament d\u2019una estreta galeria inundada, comunicar aquesta cova amb les properes coves del Pirata (CLARKE, 1990-91). Aix\u00ed aquest sistema c\u00e0rstic totalitza un desenvolupament subterrani que supera els 2025 m.<\/p>\n

2002 – Intent frustrat de localitzaci\u00f3 del llac de la cova de sa Piqueta (sala Obstru\u00efda) per poder cabussar, per part de membres del Grup Nord de Mallorca (GNM).<\/p>\n

2003 – Segon intent d\u2019accedir al llac de la cova de sa Piqueta per part de vuit espele\u00f2legs del GNM, EST i GEM. Al llarg de tot un dia es revisa minuciosament tota la cavitat sense \u00e8xit. Tenim la seguretat de qu\u00e8 s\u2019ha produ\u00eft una esbaldregada que impedeix entrar a la sala on es troba el llac.<\/p>\n

Li segueixen moltes mes exploracions que no reprodueix per la quantitat de les mateixes.<\/p>\n

LA COVA DES PONT<\/strong><\/p>\n

S\u2019obri a l\u2019exterior per una boca d\u2019esfondrament, amb 7 m de desnivell \u00a0d\u2019enderrocs, que se salven amb el pont que d\u00f3na nom a la cavitat (TRIAS i MIR, 1977).<\/p>\n

Destaca la sala Gran i el llac Vict\u00f2ria.<\/p>\n

Des de la boca d\u2019entrada, en direcci\u00f3 N es desenvolupa la sala Gran, de 70 m de llarg i 40 m d\u2019ampl\u00e0ria, fins que s\u2019arriba al llac des Carbonat situat al NW (de 575 m2) i al llac Ras al NE (de 725 m2). Aqu\u00ed la dist\u00e0ncia de la part a\u00e8ria, entre els extrems dels dos llacs supera els 80 m, amb una al\u00e7ada del sostre entre els 7 i 9 m. Les colades paviment\u00e0ries i estalagmites recobreixen gran part del pis de la sala.<\/p>\n

Llac Vict\u00f2ria Amb una superf\u00edcie de 575 m2, de gran vistositat, on hi destaquen el gran nombre de formacions estalact\u00edtiques. Pel que fa a la seva superf\u00edcie \u00e9s de 575 m2. Es va tancar en temps relativament recents amb un mur de mar\u00e8s i una reixa de ferro per evitar el deteriorament dels espeleotemes per part de visitants desaprensius, per\u00f2 a hores d\u2019ara la reixa \u00e9s oberta. Gen\u00e8ticament \u00e9s la perllongaci\u00f3 de l\u2019esfondrament que ha generat l\u2019entrada a la cavitat, que arriba fins al llac, 33 m per davall del nivell del terreny. A l\u2019E del llac s\u2019obri la connexi\u00f3 subaqu\u00e0tica d\u2019uns 30 m fins al llac Nou i a l\u2019W prossegueix de cap a la cova de sa Piqueta. A les parets de l\u2019W del llac, sota les aig\u00fces, hi s\u00f3n presents nombroses morfologies de corrosi\u00f3, en forma de penjants, pinacles, tupins, galeries iniciadores i envans. Els espeleotemes s\u00f3n abundants en forma d\u2019estalactites amb helictites superposades, estalagmites que recobreixen els blocs del fons del llac, aix\u00ed com recobriments fre\u00e0tics subactuals i paleonivells situats a +2,1m.<\/p>\n

Tota aquesta zona de costa va tenir antigament presencia militar per controlar les naus enemigues, formant part del sistema defensi\u00fa de Mallorca. A lo que fa referencia al pont que dona nom a la cova des Pont se degu\u00e9 construir per facilitar l’aprovisionament de l’aig\u00fca a la tropa destacada a prop; tal vegada obra militar tardomediaval.<\/p>\n

El que sorpr\u00e8n \u00a0de l\u2019obra ( pont ) es que no quedi mem\u00f2ria ni de quan ni de perqu\u00e8 es va fer. Ni tant sols queda cap llegenda que en faci refer\u00e8ncia. La cita m\u00e9s antiga \u00e9s d\u2019ESTELRICH (1897) que indica que a la seva \u00e8poca ja no quedava mem\u00f2ria dequi l\u2019havia fet, i que s\u2019havia constru\u00eft per a poder entrar les ovelles a sestar. MARTEL (1903) diu que el pont era fet pels moros; aix\u00f2 no \u00e9s m\u00e9s que una prova de que el poble havia perdut tot record de qui l\u2019havia bastit.<\/p>\n

Nota. La major part d’ aquesta informaci\u00f3 s’ha tret de la revista ENDINS, n\u00fam. 29. 2006, ENDINS, no 24.2001 i del Corpus cavernario mayoricense de J.A. Encinas.<\/p>\n

No ens va ser posible visitar la cova del Moro, Cova de na Dent, Cova de sa Piqueta i alltres perqu\u00e9 una forta tormenta de trons i llamps acompanyada d’abundat aig\u00fca ens va obligar a retirar-nos.<\/p>\n

\"flickr75\"<\/a>\"wikiloc75\"<\/a>\"youtube75\"<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0 Data: 10\/09\/2016 Distancia total recorrida: 5.8 km (m\u00e1s interior coves) Tiempo total: 7 horas. (incluido en el interior de las cuevas) Desnivel Positivo: 102 m. . (no incluye profundidad de las cuevas – 33 m) Desnivel Negativo: 102 m. (no incluye profundidad de las cuevas – 33 m) Altitud m\u00ednima: -33 m, alineada con […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[348,281],"tags":[436,437,434,435,34,20,323,58],"class_list":["post-2860","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espeleologia","category-rutes-2016","tag-cova-de-na-dent","tag-cova-de-ses-pedreres","tag-cova-del-pirata","tag-cova-del-pont","tag-doblevuit","tag-muntanyisme-2","tag-sestany-den-mas","tag-serra-de-tramuntana"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2860","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2860"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2860\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7919,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2860\/revisions\/7919"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2860"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2860"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2860"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}