![\"\"](\"http:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/Pas-de-ses-Tres-Pedretes-1-300x225.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Circular: S\u00ed
\nDist\u00e0ncia total: 12,880 km
\nTemps total: 5,20 h.
\nAltura m\u00e0xima: 881 m
\nDesnivell acumulat:<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2014\/05\/icono-empleo-manos.jpg\")
Pas de ses Tres Pedretes o Son Gallard i pas del Petit Pi<\/h2>\nEs tracta d’un dels antics passos que permetien superar la l\u00ednia de penya-segats que d\u00f3na acc\u00e9s als altiplans de la zona del Teix i que transcorr entre els cingles de Son Rul\u2022lan i el Coll de Son Gallard. El v\u00e0rem obrir per primera vegada dia 4 de setembre de 1996, amb la certesa que, en aquells moments, feia molt temps que ning\u00fa hi transitava. La idea havia sorgit una setmana abans quan, des del refugi de s’Arxiduc que hi ha a la Talaia Vella, en Joan s’havia fixat en un cingle d’alzines que semblava trencar la inaccessibilitat dels penya-segats. Dit i fet, hi an\u00e0rem i ens v\u00e0rem endur l’agradable sorpresa de trobar-hi restes de pedres compostes i escalons tallats a la roca que, encara que molt abandonats i bruts, ens permeteren rec\u00f3rrer el cingle sencer. Per cert, li pos\u00e0rem el nom de pas de ses tres pedretes, perqu\u00e8 la primera senya que trob\u00e0rem de pas antic foren tres pedres col\u2022locades i tamb\u00e9 per la gran impressi\u00f3 que ens caus\u00e0 (\u00abarribar a les tres pedretes\u00bb t\u00e9 el significat d’arribar a una situaci\u00f3 delicada, greument perillosa). Probablement, si t\u00e9 nom antic, deu estar relacionat amb Son Gallard per la seva situaci\u00f3.<\/p>\n
Iniciam l’itinerari i comen\u00e7am a caminar pel cam\u00ed de sa Muntanya, es tracta del m\u00e9s conegut dels camins que va fer construir L’Arxiduc (1847-1915) , el qual puja de l’hostatgeria cap al cam\u00ed de s’Estret de Son Gallard<\/strong>.<\/p>\n L’antiga hostatgeria, de ca na Magina passar despr\u00e9s a dir-se ca Mad\u00f2 Pilla<\/strong>, fins fa poc conegut amb el nom d’Hotel El Encinar,\u00a0 per acabar enguany amb el nom de Hotel Continental, a la carretera Valldemossa-Dei\u00e0.<\/p>\n L’Arxiduc Llu\u00eds Salvador (1847-1915),<\/strong> va adaptar ca na Magina<\/strong>, com a hostatgeria, perqu\u00e8 serv\u00eds com a lloc d’allotjament als qui volien visitar Miramar. Els visitants s’hi podien estar de franc durant tres dies, \u00ab…un alberg de 20 llits on tothom hi pot passar tres dies de franc i li donen roba de llit, tovalloles, coberts, llenya per fer foc i olives sense haver de pagar res, i des del mirador que hi ha all\u00e0 prop damunt un penyal de forma c\u00f2nica es domina tota la contrada…\u00bb.<\/p>\n \u00abLuis Salvador, Mar\u00eda, Jos\u00e9, Juan Bautista, Domingo, Raniero Fernando, Carlos, Zanobio, Antonio de Habsburgo-Lorena y de Borb\u00f3n<\/strong> (as\u00ed se llamaba), lleg\u00f3 por primera vez a Mallorca en 1867. Durante el \u00faltimo tercio del siglo XIX adquiri\u00f3 numerosas fincas mallorquinas, fascinado por el paisaje de la isla, la inmensidad del mar y la Serra de Tramuntana. En 1872 compr\u00f3 la sin igual posesi\u00f3n de Miramar en Valldemossa. Esta finca se convirti\u00f3 en el centro de todas sus posesiones y all\u00ed recib\u00eda a todas sus visitas a las cuales se les ha considerado como los primeros turistas de Mallorca. Su prima Sissi, la emperatriz de Austria, comparti\u00f3 su amor por la naturaleza de las islas. Enamorado de Mallorca, invit\u00f3 a Miramar a toda la aristocracia de su tiempo, comenzando por su madre la Gran Duquesa de Toscana, a la Princesa Estefan\u00eda, viuda del Pr\u00edncipe Rodolfo, a la Infanta de Espa\u00f1a Isabel Francisca de As\u00eds de Borb\u00f3n \u201cLa Chata\u201d, al Gran Duque Waldimiro de Rusia, hermano del Zar, etc.etc. Tambi\u00e9n acostumbraba invitar a gente de la cultura y las artes (escritores, pintores, poetas, artistas, etc.). Despu\u00e9s de comprar Miramar, se dedic\u00f3 a la adquisici\u00f3n de posesiones como S\u2019Estaca en los alrededores de Valldemossa y Son Marroig, en el t\u00e9rmino de Dey\u00e1, que reform\u00f3 realizando ampliaciones al estilo italiano. Edific\u00f3 en un extremo del jard\u00edn un peque\u00f1o templo neocl\u00e1sico de m\u00e1rmol de Carrara, desde donde se denomina la punta de Sa Foradada. Su Notario habitual era Cayetano Soc\u00edas y Bas y en sus protocolos de los a\u00f1os 1872 a 1889 figuran los contratos de compraventa, cartas de pago, poderes, etc. que el Archiduque realiz\u00f3 durante su estancia mallorquina. Su apoderado, el abogado mallorqu\u00edn Francisco Manuel de los Herreros, fue el encargado de realizar la mayor\u00eda de las operaciones en su nombre.<\/p>\n Con el transcurrir de los a\u00f1os, las personas y las entidades m\u00e1s representativas de su tiempo, as\u00ed como organismos oficiales y corporaciones acad\u00e9micas, quisieron rendir homenaje a su destacada labor en el campo de la cultura, las artes y la sociedad en general. As\u00ed, en 1883, fue nombrado Acad\u00e9mico Honorario de la Academia Provincial de Bellas Artes de Palma de Mallorca y en 1887 la Diputaci\u00f3n Provincial le nombr\u00f3 hijo adoptivo de esta provincia. En 1909 la Sociedad para el Fomento de Turismo de Mallorca le nombr\u00f3 Presidente Honorario y un a\u00f1o m\u00e1s tarde el Ayuntamiento de Palma le proclam\u00f3 Hijo Ilustre, al igual que la ciudad de S\u00f3ller en 1913. Muri\u00f3 en el castillo de Brandais (Austria), habiendo nombrado en su testamento como heredero universal de todos los bienes que pose\u00eda en la isla, al mallorqu\u00edn Antonio Vives Colom (secretario personal, colaborador y hombre de confianza que le acompa\u00f1\u00f3 desde 1872 hasta su muerte) y a sus hijos.<\/p>\n Entre sus m\u00faltiples publicaciones destaca Die Balearen<\/strong> in Wort und Bild, monumental obra que consta de varios tomos, en la que describe de forma excepcional toda la magnificencia de nuestro archipi\u00e9lago, obra que ha sido traducida a varios idiomas.\u00bb<\/p>\n Enfront de l’Hotel s’inicia el cam\u00ed, per on s’arriba a l’ermita de la Trinitat<\/strong> i les ermites velles, del segle XVI.<\/p>\n El cam\u00ed o pista es ampla i c\u00f2moda, al pocs metres de comen\u00e7ar arriben a una bifurcaci\u00f3 on el cam\u00ed puja a la dreta que no agafem, per\u00f2 ens hem de fitxar perqu\u00e8 per ell tornarem m\u00e9s tard. Ara el cam\u00ed pren una forta pujada en ziga.zaga, fins a arribar a un nou mirador el de son Gallard.<\/strong><\/p>\n Aviat arribarem on el cam\u00ed t\u00e9 un tancament de reixa a la dreta, prosseguim i travessem un portell met\u00e0l\u2022lic, estem a l’Estret de son Gallard.<\/strong> Despr\u00e9s el cam\u00ed se suavitza, i hem de tenir esment perqu\u00e8 arribarem a un aljub a la nostra esquerra<\/strong>, punt on hem d’abandonar el cam\u00ed, deixant l‘<\/strong>aljub a la nostra dreta.<\/p>\n Ara s’inicia una pujada forta en diagonal NE, fins a arribar a una paret de parti\u00f3 procurant no perdre altura, sense refer\u00e8ncies. Una vegada travessada la paret de parti\u00f3, seguim vorejant la basa de la paret rocosa i al cap d’uns 100 m veurem una fita, \u00e9s el moment de dirigir-nos a la base de la paret rocosa i veurem a la nostra dreta (SW) un canal ampli que ascendeix amb pendent fort, en la part esquerra, al costat de la paret rocosa, veurem dues alzines, la m\u00e9s pr\u00f2xima a la paret lleugerament inclinada i l’altra, amb el tronc en forma de S, tombada. \u00c9s el canal per on hem d’ascendir. El pendent \u00e9s fort\/molt fort, girant posteriorment amb diagonal esquerra; en algun moment hem de grimpar (trobarem una cinta) i al cap d’uns 15′ haurem superat aquesta primera part de l’ascens. Seguim en diagonal esquerra i posteriorment seguint la l\u00ednia de m\u00e0xima pendent, amb pujada forta\/molt forta, per a finalitzar en diagonal dreta. Als 3′ vorejarem per la dreta un espol\u00f3 roc\u00f3s, amb un pati important a la dreta, i als 5′ d’ascens fort, arribarem a un rac\u00f3 en el veurem una cinta. \u00c9s el principi del tram final del Pas de Son Gallard o de ses Tres Pedretes,<\/strong> que consta de dos trams equipats amb una cinta, avui dia descolorida per\u00f2 que en els seus or\u00edgens era vermella (1.996). \u00c9s un tram delicat pel pati que tenim a la nostra esquena, pel que conv\u00e9 extremar les precaucions sobretot amb terreny mullat. Una vegada superat el pas, ascendim amb pendent fort\/molt fort per les roques situades a la nostra esquerra, passant per davall una enorme heura, als 10’\/11′ grimpem en diagonal esquerra i una vegada superada seguim de front arribant al Cam\u00ed de s’Arxiduc en uns 3′.<\/p>\n El Pas de S\u00f3n Gallard<\/strong>, tamb\u00e9 conegut com el Pas de Ses Tres Pedretes<\/strong>, ho van obrir per primera vegada Tomeu Bonet i Joan Ensenyat, el 4 de setembre de 1.996, amb la certesa que, en aquells moments, feia molt temps que ning\u00fa ho transitava. La idea de rec\u00f3rrer aquests penya-segats va sorgir la setmana anterior quan Joan s’havia fixat, des del Refugi de s’Arxiduc, en un risc amb alzines que semblava trencar la inaccessibilitat dels penya-segats. Una vegada arribats a aquesta zona es van trobar amb l’agradable sorpresa de trobar restes de graons tallats en la roca. El nom de Ses Tres Pedretes, \u00e9s degut al fet que el primer senyal que van trobar de l’antic pas van ser un caramullet format per tres pedres, i tamb\u00e9 per la gran impressi\u00f3 que els va causar el pas (\u00abArribar a ses tres pedretes\u00bb t\u00e9 el significat d’arribar a una situaci\u00f3 delicada i extremadament perillosa). En cas que el pas tingu\u00e9s anteriorment altra denominaci\u00f3, molt probablement seria Pas de S\u00f3n Gallard a causa de la seva situaci\u00f3 a l’ES del Estret de S\u00f3n Gallard.<\/strong><\/p>\n Ara prenem S ( dreta) pel l’antic cam\u00ed de l’Arxiduc, on visitarem la cova de l’Ermit\u00e0 Gillem,<\/strong> un centre d’espiritualitat, i prosseguir fins a arribar al Coll de son Gallard<\/strong>, on abandonem el cam\u00ed per l’esquerra direcci\u00f3 al pla des Pouet<\/strong>, on es veu la tasca de neteja que s’ha fet a l’alzinar, la restauraci\u00f3 del pou i de les antigues cases.<\/p>\n A l’W, dreta, del Pla, surt un cam\u00ed carreter, que recorre la part del puig de na Torta 727 m<\/strong> que mira cap a sa Talaia Vella\u00a0 868 m<\/strong> i que arriba una magn\u00edfica balconada, on aprofitem per menjar i descansar.<\/p>\n Ara agafem un tirany marcat amb fites i punts vermells que du al mirador de na Torta<\/strong>, que no arribarem perqu\u00e8 abans prenem dreta per baixar pel pas del Petit Pi<\/strong>, que curiosament hi ha constru\u00eft uns escalons de pedra que faciliten enormement la baixada no fen falta posar corda. Encara hi ha eines utilitzades en la recent construcci\u00f3. Suposem que facilitaran l’acc\u00e9s tur\u00edstic a la cova de les Dues Boques.<\/strong> Perqu\u00e8 si no \u00e9s aix\u00ed no s\u00e9 quin sentit pot tenir construir l’escalonada. Tota aquesta zona \u00bb Muntanya del Voltor\u00bb est\u00e0 sofrint canvis que ja veurem on arribem.<\/p>\n Baixam un rost comellar cobert de fullaca d’alzina, bastant rellisc\u00f3s, amb direcci\u00f3 NW, dreta, no hi ha cam\u00ed o tirany definit. Com hem davallat massa no hem trobat la cova de les Dues Boques, per\u00f2 si hem trobat una connexi\u00f3 amb la sortida o final del pas de ses Maromes<\/strong>, \u00e9s a dir hem arribat als colls de Tords que hi ha baix el pas de ses Maromes.<\/strong><\/p>\n Ara ja no queda m\u00e9s que seguir davallant pel tirany molt definit fins al t\u00e0lveg del torrent de sa Noguera<\/strong>.<\/p>\n No tardarem a trobar a l’esquerra una paret de parti\u00f3 que ens acompanyar\u00e0 fins al t\u00e0lveg. Creuem el torrent fins a l’altre vessant per situar-nos damunt una sitja que curiosament t\u00e9 una enorme roca al centre.<\/p>\n Al costat de la sitja inicia un ample cam\u00ed o pista en davallada, passarem per davant un gran forn de cal\u00e7. El cam\u00ed continua davallant fins a unes cases\/porxos on ja podem veure el restaurant de can Costa<\/strong>, girem dreta fins a la barrera que d\u00f3na a la carretera que puja a l’ermita de la Trinitat.<\/strong><\/p>\n Ara ja per asfalt ens dirigim a l’ermita, la visitem i prosseguim pel cam\u00ed que hi ha a la dreta de l’hortet. Aquest cam\u00ed ens tornar\u00e0 a l’inici del cam\u00ed que hem pres al comen\u00e7ament, per arribar finalment a l’hotel Continental.<\/p>\n Circular: S\u00ed Dist\u00e0ncia total: 12,880 km Temps total: 5,20 h. Altura m\u00e0xima: 881 m Desnivell acumulat: \u00a0550. Pas de ses Tres Pedretes o Son Gallard i pas del Petit Pi Es tracta d’un dels antics passos que permetien superar la l\u00ednia de penya-segats que d\u00f3na acc\u00e9s als altiplans de la zona del Teix i que […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[776,492],"tags":[988,989,990,716,34,717,715,718,719,20,723,713,712,714,720,721,58,722],"class_list":["post-3848","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-muntanyisme-rutes-2017","category-rutes-2017","tag-arxiduc-lluis-salvador","tag-ca-mado-pilla","tag-ca-na-magina","tag-cova-del-beat-ramon-llull","tag-doblevuit","tag-ermita-de-la-trinitat","tag-estret-de-so-ngallard","tag-mirador-de-son-gallard","tag-mirador-dels-tudons","tag-muntanyisme-2","tag-pas-de-ses-maromes","tag-pas-de-ses-tres-pedretes","tag-pas-de-son-gallard","tag-pas-del-petit-pi","tag-pla-des-pouet","tag-puig-de-na-torta","tag-serra-de-tramuntana","tag-torrent-de-sa-noguera"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3848","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3848"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3848\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7858,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3848\/revisions\/7858"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3848"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3848"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3848"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nContinuem i passem per davant un curi\u00f3s coll de tords elevat, prosseguim pel cam\u00ed obviant qualsevol sender\u00f3 que puguem trobar, incl\u00f2s el que dur a la cova del beat Ramon Llull (1232-1316)<\/strong>, fins a arribar al magn\u00edfic mirador dels Tudons<\/strong>, rep aquest nom perqu\u00e8 els tudons hi solien fer \u00e9s niu.\u00a0 https:\/\/www.youtube.com\/watch?time_continue=32&v=Mx7x7r_TfXk<\/p>\n![\"veure](\"http:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2014\/03\/flickr75.png\")
<\/a>![\"wikiloc75\"](\"http:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2014\/03\/wikiloc75.png\")
<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"