{"id":4404,"date":"2018-07-23T19:45:25","date_gmt":"2018-07-23T17:45:25","guid":{"rendered":"http:\/\/doblevuit.com\/blog\/?p=4404"},"modified":"2023-11-12T14:45:48","modified_gmt":"2023-11-12T12:45:48","slug":"covota-de-sa-penya-roja","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/covota-de-sa-penya-roja\/","title":{"rendered":"585. Covota de sa Penya Roja"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Circular; S\u00ed
\nDist\u00e0ncia total recorreguda:
\nTemps total de l’actividat:
\nRecorregut:
\nDesnivell Positiu:
\nDesnivell Negatiu:
\nAltitut m\u00e1xima;
\nSalt m\u00e9s alt;
\nMaterial; 1 x 40 m<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"\"\"Covota de sa Penya Roja.<\/h2>\n

 <\/p>\n

Iniciem la ruta d’avui a l’aparcament del Santuari de la nostra Senyora de la Vict\u00f2ria<\/strong>. Encara que durant molt de temps el santuari fou conegut amb el nom Fra Diego.<\/p>\n

La finca p\u00fablica de la Vict\u00f2ria se situa en la pen\u00ednsula d’Alc\u00fadia, tamb\u00e9 dita de la Vict\u00f2ria, que separa les badies de Pollen\u00e7a i d’Alc\u00fadia.<\/strong> Les dimensions d’aquest territori s\u00f3n 7 quil\u00f2metres de llarg\u00e0ria per 4 d’ampl\u00e0ria a la part m\u00e9s extensa. La finca t\u00e9 una superf\u00edcie de 1.010 ha. Pel que f\u00e1 la vegetaci\u00f3, \u00e9s destacable el pinar que fa honor al top\u00f2nim de cap Pinar, a l’extrem de la pen\u00ednsula, avui endia sa fet mal b\u00e9 pels incendis forestals i les grans ventades de l’any 2001. La costa \u00e9s rocosa i retallada en forma de penya-segats, amb alguna platjola com la de l’Illot<\/strong> i la de les Caletes a la banda de la badia de Pollen\u00e7a<\/strong>, i la del Coll Baix<\/strong> vora el cap de Menorca.<\/strong><\/p>\n

L’origen del santuari es pot situar a l’any 1403, encara que l’aspecte actual data de la segona meitat del s. XVII, quan habitava aquest indret l’ermit\u00e0 fra Diego Garciam .
\nL’any 1426 mor\u00ed fra Diego, i posteriorment, hanidaren l’ermita fra Joan Coll i Gabriel pou, ja m\u00e9s tard a principis del segle XVI es relacionaren amb la Vict\u00f2ria els carmelitans d’Alc\u00fadia, dirigits per fra Antoni d’\u00c0vila.<\/p>\n

Es curi\u00f3s que per un document del notari Guillem Blanch datat dia 24 d’abril de 1417 sabem que fra Diego es dedic\u00e0 a l’alqu\u00edmia quan habitava el lloc actualment conegut com a santuari de la Vict\u00f2ria. El document en q\u00fcesti\u00f3 refereix que el dia esmentat anaren a la cel\u00b7la de fra Diego el lloctinent del Regne, Pelais Unis, el mestre cirugi\u00e0 Esteve Boyer i el notari. El motiu del viatge era recollir-hi aigua especial que en aquella ermita s’elaborava, a petici\u00f3 del reis catalono-aragon\u00e8s Alfons el Magn\u00e0nim. Hi trobaren tres ermitans, als quals demanaren que els mostrassin el lloc on Adoart de Bosia i fra Diego preparaven el preuat l\u00edquid. Un dels ermitans, fra Antoni de Xeya els mostr\u00e0 un forn que estava dins una caseta situada vora la torre, on es trobaven dos alambics amb les respectives ampolles, dins les quals hi havia aigua producte de destil\u00b7laci\u00f3. Interrogat l’ermit\u00e0 sobre l’\u00fas del l\u00edquid, contest\u00e0 que no ho sabia ben cert, perqu\u00e8 havia sentit a dir que era bo per guarir qualssevol malalties que fossin mortals. En resposta a una pregunta sobre quant de temps feia que l’alambic estava enc\u00e8s amb aquelles ampolles, contest\u00e0 que en la passada festa de l’\u00c0ngel del Regne s’havien complert dos anys justs que estaven sobre el foc, constantment dia i nit. Quan fra Diego mor\u00ed, el poble assalt\u00e0 l’ermita a la recerca de l’or que, segons remors derivades de la fama d’alquimista, la gent pensava que hi trobarien.<\/p>\n

(Resumit d G. Munar Oliver, 1964, Notes extretes de Rotger, 195: 1-9; de Ventayol Suau, 1928: II 37-53; i de Munar Oliver, 1964, Camins i paissatges, Gaspar valero i Marti, de Les Fonts ufanes, R. i J.J. de Ola\u00f1eta Editors. )<\/em><\/p>\n

Continuem, perqu\u00e8 encara estem per l’ermita. Del mateix aparcament s’inicia una pista forestal (passa junt al restaurant El mirador de la Victoria), arribem a una barrera basculant als 2′, despr\u00e9s un desviament a l’esquerra duu al paratge de ses Tres Creus.<\/strong> L’indret s’anomena el Calvari, on segons la tradici\u00f3 un pastor anomenat Joan Boi, quan es retirava un dissabte va trobar, entorn de l’any 1300, la Mare-de-D\u00e9u, continuem pujant per la pista i als 15′ arribem a un pal indicador. En aquest punt abandonem ( esquerra) la pista i pujam uns escalons de pedra amb un arrambador de fusta. Aquest tirany es el que puja fins a la Penya des Migdia o la Penya Roja<\/strong>.<\/p>\n

El cim de la Penya Roja compta amb una petita esplanada amb restes d’empedrat d’uns quatre metres de di\u00e0metre i \u00e9s un reducte fortificat que per les seves caracter\u00edstiques arquitect\u00f2niques \u00e9s \u00fanic en Balears. Va ser el matem\u00e0tic Joan Baptista Binimelis (1593) qui ho va projectar i es va construir en 1603 per ordre del virrei Ferran de Sanoguera. Un any despr\u00e9s ja comptava amb una pe\u00e7a d’artilleria, encara que no va ser fins a 1630 quan es va col\u00b7locar el can\u00f3 que ha arribat fins als nostres dies.<\/p>\n

La senda no presenta fortes pendents. Als 25′ arribem a la primera construcci\u00f3, es tracta del pas de sa Penya Roja,<\/strong> un pintoresc portal d’entrada a la fortificaci\u00f3. Aquest indret probablement \u00e9s el punt m\u00e9s maco de tota la ruta. A l’altre vessant est\u00e1 equipat amb una enorme cadena que fa de passamans, trobem a continuaci\u00f3 (3′) diversos restes d’edificacions (un forn de bala roja, un aljub i un porxo de talaiers). Cap a la dreta i en mitja pujada arribar\u00edem al cim de la penya Roja, per\u00f2 noltros no hi anem, aix\u00ed que baixem (esquerra) fins a una petita murada que tancava un possible acc\u00e9s des del cap des Pinar, pel coll des Violar.<\/strong> Just davall a NE es situa la Covota de sa Penya Roja.<\/strong><\/p>\n

Traspassem el portal d’aquesta murada en estat ru\u00efn\u00f3s i delicat, i descendim per la dreta superant un escal\u00f3 que ens situa a una rosseguera terrosa, i continuem descendint amb tend\u00e8ncia cap a l’esquerra N. Es tracta d’arribar als primers pins on hi ha un tirany lleugerament marcat que baixa vorejant les parets rocoses on girem esquerra (N).<\/p>\n

Continuem vorejant fins a arribar a un coll, on girarem novament 45\u00ba i aferrats a la paret rocosa continuarem uns metres fins a veure la gran boca del coval totalment orientada a N.<\/p>\n

Es tracta d’una de ses coves de m\u00e9s desenvolupament amb els seus 703 m de recorregut horitzontal i 104 m de fond\u00e0ria, encara que el desnivell interior es de 138,60 m.
\nA trav\u00e9s del pou des Vell<\/strong> de 25 m de fond\u00e0ria s’assoleix la m\u00e0xima fond\u00e0ria de la cavitat, 104 m.<\/p>\n

Nom\u00e9s entrar ja intu\u00efm que quedarem rebosats de pols i aix\u00ed va a ser, la Cambra de sa Pols,<\/strong> el seu nom ho diu tot.<\/p>\n

Amb el seu ampli recorregut ens podr\u00edem passar dies per veure tot, per tant haurem de tornar-hi.<\/p>\n

Cal destacar la sala dets Ossos<\/strong>, de m\u00e9s de 80 m de di\u00e0metre, situada a 34,60 m per damunt el nivell de l’entrada i la sala de ses Arrels<\/strong> que si accedeix pel pas des Berenar<\/strong>, una paret de 6 m d’alt\u00e0ria, Tamb\u00e9 ens crida l’atenci\u00f3 els llargs laminadors descendents i de forts desnivells, en els que hem posat corda de 40 m per davallar-hi.<\/p>\n

El temps passa volant i ja \u00e9s hora de sortir, aix\u00ed que recollim tot i ens encaminem cap a la sortida, per despr\u00e9s anar a fer un capfico a sa caleta de s’Illot<\/strong> on ens esperen els altres companys. Per despr\u00e9s fer una aturada per reposar l\u00edquids amb unes chandis ben fresques.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"veure<\/a>\"youtube75\"<\/a>\"wikiloc75\"<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

  Circular; S\u00ed Dist\u00e0ncia total recorreguda: Temps total de l’actividat: Recorregut: Desnivell Positiu: Desnivell Negatiu: Altitut m\u00e1xima; Salt m\u00e9s alt; Material; 1 x 40 m       Covota de sa Penya Roja.   Iniciem la ruta d’avui a l’aparcament del Santuari de la nostra Senyora de la Vict\u00f2ria. Encara que durant molt de temps […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[779,773],"tags":[373,931,927,34,20,929,366,928,58,930],"class_list":["post-4404","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espeleologia-rutes-2018","category-rutes-2018","tag-coll-baix","tag-coll-violar","tag-covota-de-sa-penya-roja","tag-doblevuit","tag-muntanyisme-2","tag-penya-des-migdia","tag-penya-roja","tag-santuari-de-la-nostra-senyora-de-la-victoria","tag-serra-de-tramuntana","tag-ses-tres-creus"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4404","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4404"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4404\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7819,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4404\/revisions\/7819"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4404"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4404"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4404"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}