![\"\"](\"http:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/Cova-de-sOnix-1-300x169.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Data: 15.09.2018<\/p>\n
Circular;
\nTemps total:
\nDesnivell:
\nRecorregut esportiu:
\nMaterial utilizat;
\nDificultad;<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2014\/07\/ICONO-CUEVA.png\")
cueva<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
Descriur\u00e9 tres cavitats situades a a la Marina de Llevant, a les rodalies de Portocristo (Manacor), i que es troben molt properes entre s\u00ed, localitzades totes elles en una \u00e0rea planera lleugerament enclotada que es troba devora les antigues cases de Ca n\u2019Olesa<\/strong>, on avui en dia s\u2019aixeca un establiment hoteler. Avui nom\u00e9s hem visitat la cova de l\u2019\u00d3nix,<\/strong> deixant les altres per una altre ocasi\u00f3. Entre les quals destaca la Cova de s\u2019\u00d2nix<\/strong> amb un desenvolupament superior als 600 m i una rica decoraci\u00f3 d\u2019espeleotemes. Aquesta cavitat fou explotada, durant la primera meitat del segle XX, per extreure\u2019n les seves colades estalagm\u00edtiques com a pedra ornamental; en aquest sentit, amb materials d\u2019aquesta localitat es bast\u00ed, el 1931, la tomba del cardenal Rafael Merry del Val y Zulueta-Wilcox (Londres, 10 d’octubre de 1865 \u2013 Ciutat del Vatic\u00e0, 26 de febrer de 1930) va ser un eclesi\u00e0stic i cardenal espanyol, titular de la Secretaria d’Estat de la Santa Seu de 1903 a 1914.personatge destacat que fou home de confian\u00e7a del papa Pius X. L\u2019espectacular tomba del cardenal Merry del Val, est\u00e0 feta amb dip\u00f2sits de calcita procedents del subs\u00f2l de Manacor \u2013…\u201donyche maioricensi\u201d… segons s\u2019indica a una de les l\u00e0pides situades sobre el sepulcre\u2013, es pot visitar a la cripta de la bas\u00edlica de Sant Pere, al Vatic\u00e0.<\/p>\n L\u2019onix ornamental tamb\u00e9 el podem trobar molt m\u00e9s aprop i no tant enfora concretament l\u2019hermita de Betlem<\/strong> a Art\u00e0. A la seva paret del lateral esquerra hi ha el sepulcre de Jaume Morei Andreu de Sant Mart\u00ed construit amb aquesta gemma. I tamb\u00e9 est\u00e1n forrades las parets.<\/p>\n Trilogia; <\/strong> COVA DE S\u2019\u00d2NIX<\/strong><\/p>\n Sembla ser que la Cova de s\u2019\u00d2nix<\/strong> (la m\u00e9s important del conjunt) fou descoberta al voltant de l\u2019any 1914 per Pere Caldentey, aleshores tamb\u00e9 descobridor i explorador de les tur\u00edstiques Coves dels Hams.<\/strong><\/p>\n Les tasques d\u2019excavaci\u00f3 i eixamplament de les galeries d\u2019acc\u00e9s a la Cova de s\u2019\u00d2nix<\/strong>, caldria situar-les amb bastant seguretat entre el 1914 (l\u2019any del seu descobriment) i el 1926, ja que en aquesta darrera data la cova apareix descrita amb la seva morfologia i aparen\u00e7a actual (FAURA Y SANS, 1926)<\/p>\n Aquesta important cova presenta dues boques obertes artificialment, o al manco molt retocades per l\u2019activitat humana, situades al costat d\u2019un vial de servei que discorre pel darrera de l\u2019hotel Castell dels Hams<\/p>\n L\u2019acc\u00e9s principal consisteix en una galeria artificial rectil\u00ednia, de direcci\u00f3 E-W i uns 50 m de llargada, que descendeix amb fort pendent fins a la cota -25 (punt f de la secci\u00f3 a-g); es troba dotada d\u2019esglaons tot al llarg del seu costat dret, en el sentit del descens. En arribar a l\u2019esmentat punt, la galeria sofreix una notable expansi\u00f3 volum\u00e8trica al temps que gira cap al S, fins connectar amb una altra galeria (tamb\u00e9 eixamplada artificialment) que s\u2019obre a la seva paret oriental. Si agafem aquest passatge lateral, i despr\u00e9s d\u2019un recorregut planer, unes escaletes de pedra i un seguit de tiranys esglaonats ascendeixen per una cavitat amb notables expansions cap als costats, fins arribar a l\u2019entrada secund\u00e0ria de la cova que es localitza a poc m\u00e9s d\u2019una desena de metres de l\u2019acc\u00e9s principal.<\/p>\n Tot el conjunt de galeries que han estat descrites fins ara s\u00f3n transitables amb comoditat per mor de les tasques realitzades per a l\u2019aprofitament econ\u00f2mic, consistent en l\u2019extracci\u00f3 de pedra ornamental. De fet, gran part de les excavacions i trinxeres, que s\u2019efectuaren en el seu moment, tallen les colades estalagm\u00edtiques objecte d\u2019explotaci\u00f3 en les sales m\u00e9s internes de la cova. Per tal de donar una idea de la magnitud de les tasques d\u2019excavaci\u00f3 efectuades, a les seccions de la topografia s\u2019ha emprat un texturat per indicar la posici\u00f3n del paviment original de les cavitats naturals. Tornant de bell nou a l\u2019entreforc de les dues galeries artificials, a la cota -28 m (punt d\u2019), ens trobem als pocs metres una reixa de ferro que tanca el pas a un darrer tram de galeria, la qual desemboca en una sala \u00e0mplia (punt c) amb el paviment ocupat per potents colades estalagm\u00edtiques. En aquesta sala es localitza una mena de pedrera subterr\u00e0nia d\u2019on es varen extreure voluminosos blocs de fals \u00f2nix, entre els quals es compten els utilitzats per bastir el sepulcre existent a la bas\u00edlica de Sant Pere del Vatic\u00e0<\/strong>, abans citada. A partir de la pedrera subterr\u00e0nia, segueix un cam\u00ed esglaonat que davalla r\u00e0pidament en direcci\u00f3 S fins arribar a la sala principal de la cova, on trobarem un llac d\u2019aig\u00fces salabroses poc pregones. En el transcurs de la davallada al llac \u2013a la cota -38 m\u2013<\/p>\n El llac on hem anat a parar es troba compartimentat en dos \u00e0mbits principals per algunes zones de sostre baix. La seva part m\u00e9s interna es caracteritza per la pres\u00e8ncia d\u2019una gran estalagmita rabassuda (veure secci\u00f3 a-b, xapada pels processos de solifluxi\u00f3 i reajustament mec\u00e0nic .<\/p>\n La sala principal s\u2019expandeix cap al SE i mostra una decoraci\u00f3 exuberant d\u2019espeleotemes de degoteig ; est\u00e0 prove\u00efda d\u2019algunes excavacions i adaptacions per tal de facilitar la visita. Arribant a l\u2019extrem oriental de la sala, es localitza un darrer llac en un indret de s\u00f2til bastant baix. El desenvolupament total de la cova assoleix la xifra aproximada de 600 m.<\/p>\n COVA DES FUMASSOS<\/strong><\/p>\n Es localitza a tan sols 125 m de la Cova de s\u2019\u00d2nix<\/strong>, en direcci\u00f3 S. Presenta una obertura \u00e0mplia allargada en sentit NW-SE, amb unes dimensiones mitjanes en planta de 40 per 5 m. Cap a l\u2019extrem SE de la boca es pot penetrar a dues cavitats descendents sense gaire rellev\u00e0ncia, la m\u00e9s fonda de les quals assoleix la cota -15 m en un ambient for\u00e7a estret i d\u2019inc\u00f2moda exploraci\u00f3 (secci\u00f3 d-e-f). En direcci\u00f3 oposada \u2013cap al NW\u2013 la boca de la cova configura una mena de trinxera a cel obert, queguanya r\u00e0pidament fond\u00e0ria fins arribar a un colze de gaireb\u00e9 180\u00ba situat a -16 m de profunditat, on s\u2019accedeix a un curt passatge de s\u00f2til baix i terra relativament horitzontal (secci\u00f3 B-B\u2019). A partir d\u2019aqu\u00ed s\u2019inicia una rampa fortament descendent \u2013fins uns 50\u00ba de pendent en alguns llocs\u2013 i amb una escassa separaci\u00f3 entre el s\u00f2til i el pis.<\/p>\n <\/p>\n POU DES FUMASSOS<\/strong><\/p>\n Sens dubte es troba molt a prop de la cova hom\u00f2nima, encara que no ha estat localitzat de bell nou des que se\u2019n va fer la topografia l\u2019any 1972. Fonts i texts:<\/strong> ENDINS, n\u00fam. 31. 2007. Mallorca.
\nCova de s\u2019\u00d2nix \u2013la Cova des Fumassos i el Pou des Fumassos<\/strong><\/p>\n
\nSegons les dades recollides en el seu moment, un pouet vertical de 4,5 m de fond\u00e0ria d\u00f3na acc\u00e9s a una galeria que descendeix suaument en direcci\u00f3 SE. En arribar a una profunditat de -9 m (secci\u00f3 a-b-c), uns passos estrets permeten proseguir gaireb\u00e9 en la mateixa direcci\u00f3, mitjan\u00e7ant un passatge que presenta un pendent lateral bastant acusat cap al S. La cavitat es fa impracticable a una cota aproximada de -19 m, despr\u00e9s de tan sols 40 m de desenvolupament.<\/p>\n
\nELS FEN\u00d2MENS ENDOC\u00c0RSTICS DE LA ZONA DE CA N\u2019OLESA: LA COVA DE S\u2019\u00d2NIX I ALTRES CAVITATS VE\u00cfNES (Manacor, Mallorca) per Joaqu\u00edn GIN\u00c9S 1, 2, Joan J. FORN\u00d3S 2, Miquel TRIAS 3, \u00c0ngel GIN\u00c9S 1, 4 i Gabriel SANTANDREU3.<\/p>\n
![\"veure](\"http:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2014\/03\/flickr75.png\")
<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"