{"id":5370,"date":"2019-05-13T19:16:41","date_gmt":"2019-05-13T17:16:41","guid":{"rendered":"http:\/\/doblevuit.com\/blog\/?p=5370"},"modified":"2023-11-09T20:05:43","modified_gmt":"2023-11-09T18:05:43","slug":"puig-de-so-na-moixa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/puig-de-so-na-moixa\/","title":{"rendered":"645. Puig de so na Moixa i cova des Serral"},"content":{"rendered":"\n

Circular: No
Temps total empleat: 7,55 h
Recorregut total :  14,92 km
Desnivell positiu: 310 m
Altitud m\u00e0xima: 333 m

<\/p>\n\n\n\n

\"Puig<\/figure>\n\n\n\n

Data: 11.5.2019<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

Puig de so na Moixa – Cova Secret de sa Figuera – Cova des Serral<\/h2>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Avui ens dirigim cap al llevant de l’illa, al municipi de Manacor<\/strong>, i prenem la ctra. Ma-4015, fins al km 2,6, on comence l’excursi\u00f3. Com l’excursi\u00f3 no la feim circular, abans anirem a deixar els altres cotxes a la ctra. Ma-4014, Km 9,200.<\/p>\n\n\n\n

Tornam al punt de partida, el cam\u00ed municipal dels Presos<\/strong>, que va de Son Ganxo<\/strong> al Coll, a prop de Portocristo. <\/strong>Aquest cam\u00ed rep el nom per mos de la revolta militar que acabar amb el cop d’estat del 18 de juliol de 1936, per les tropes franquistes.<\/p>\n\n\n\n

El camp de concentraci\u00f3 <\/strong>de So na Moixa<\/strong> es va obrir, segons David Ginard, l’any 1937, al setembre o l’octubre, segons A. Tugores. I es tanc\u00e0 a finals del 1942. Els ‘soldats treballadors’ \u00abduien a terme obres considerables d’inter\u00e8s p\u00fablic, com carreteres i camins\u00bb, i tamb\u00e9 obres militars. A So na Moixa hi havia 202 presos, la majoria eren bascs, duits del seu Pa\u00eds per intentar dessarralar-los en el possible ( fer el m\u00e9s mal possible\u2026 i no em vull estendre m\u00e9s). Tamb\u00e9 n’hi havia a Vistalegre i a l’Espinagar. El cam\u00ed dels Presos, no fou l’\u00fanic cam\u00ed que feren, tamb\u00e9 feren feina a la carretera de Son Josep, l’Hospitalet o l’Espinagar, fins a Portocolom.<\/p>\n\n\n\n

Font: Ara balears, PALMA 15\/06\/2018<\/em><\/p>\n\n\n\n

A pocs metres de comen\u00e7ar arribem al portell de Son Maina,<\/strong> despr\u00e9s passem un segon portell amb barrera, que deixarem tancada tal i com l’hem trobada. Continuem pel cam\u00ed dels Presos<\/strong>, amb les cases de son Maina <\/strong>a la nostra dreta, enmig del Puig des Cero<\/strong>, el rafal Pudent<\/strong>, So na Moixa de Baix i el Puig de s’Heretatge.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Continuem per aquest magn\u00edfic cam\u00ed p\u00fablic on deixam a la nostra esquerra el puig de sa Mata<\/strong> i el puig del Diable<\/strong>, tot seguit travessem el pont d’en Farcit, constru\u00eft tamb\u00e9 pels presoners.<\/p>\n\n\n\n

Hem d’estat atents perqu\u00e8 en dur 1,3 km arribarem a una bifurcaci\u00f3 i hem de surtir del cam\u00ed dels Presos<\/strong> per prendre la pista de l’esquerra, que ens ajudar\u00e0, de manera c\u00f2moda, per avan\u00e7ar els primers centenars de metres fins a assolir la cota 275 m.<\/p>\n\n\n\n

En arribar a aquest puget, aprofitem per descansar i berenar, mentre gaudim de les magn\u00edfiques vistes. Des d’on podem veure la costa i part de la ruta que encara ens queda per fer.<\/p>\n\n\n\n

Per baixa de la cota 275 ho farem per la dreta de la reixa fins al calladet de baix, per despr\u00e9s iniciar l’ascens per la carena del Puig de so na Moixa<\/strong> de 333 m. \u00c9s f\u00e0cil de distingir perqu\u00e8 al cap t\u00e9 una gran creu de fusta.
El puig de So na Moixa<\/strong> tamb\u00e9 s’ha anomenat al llarg del temps, la Muntanya Grossa de Son Josep,<\/strong> el puig de na Moixa<\/strong> o el puig de Llodr\u00e0<\/strong> (els dos darrers a Die Balearen), el puig de sa Marineta<\/strong> (Binimelis).
A uns metres del v\u00e8rtex geod\u00e8sic del puig, cap a l’est, se situa la barraca que feia les tasques de Casa de Vigia, en \u00fas el s. XVII.<\/p>\n\n\n\n


L’Arxiduc, a Torres y atalayas de Mallorca (1996) [1916] anota: \u00abEn el a\u00f1o 1606 contaba el vig\u00eda de la Atalaya mayor, del Puig Gros de So na Moixa que durante todo el tiempo de la siega le aumentaban el sueldo y que con este aumento ganaba cinco Sous al d\u00eda; esto consta en el libro de determinaciones del consejo (Llibre de Determinacions des Consei) desde el a\u00f1o 1594 hasta el 1639\u00bb<\/em><\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de fer ses fotos, iniciem el descens salvant un fort desnivell. L’objectiu \u00e9s arribar al cam\u00ed dels Presos<\/strong> que veim baix els postres peus, vore una corba.<\/p>\n\n\n\n

Una vegada en el cam\u00ed dels Presos<\/strong>, continuem la ruta voltejant les Penyes de na Peu de 272 m<\/strong> ( esquerra). Quan duim 400 m pel cam\u00ed, arribem al coll de ses Vaques,<\/strong> amb una barrera i botador de tubs. Continuem pel cam\u00ed amb el Puig Negre<\/strong> a la nostra dreta. Als pocs minuts arribem a un petit caminoi que ens surt de l’esquerra, ben marcat amb pedres a ses voreres i gravilla que ens condueix a un berenador i a una est\u00e0tua d’un \u00c0ngel,<\/strong> amb una descripci\u00f3 que diu \u00abAquest \u00c0ngel protegeix cas Manescal\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Tornem al cam\u00ed p\u00fablic dels Presos i continuem, arribarem a la barrera de Cas Manescal i<\/strong> la creuam per un portell obert al seu costat. Ara continuem fins a arribar a la crta Ma-4014. Prenem esquerra per darrere la voravia durant 100 m, fins que arribem al botador que d\u00f3na entrada al tirany que duu a Cala Magraner.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Es tracta d’un cam\u00ed molt definit que no t\u00e9 p\u00e8rdua. Passarem per un altre botador. I despr\u00e9s per una barrera met\u00e0l\u2022lica girat\u00f2ria, que ja no fa la seva funci\u00f3. En arribar a la cala on hi ha les primeres vies d’escalada ( esquerra) hem d’iniciar l’ascens fins a situar.nos damunt la cinglera. Despr\u00e9s continuarem pels tiranys, amb bones vistes sobre la cala i la seva germana cala Pilota.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Continuem direcci\u00f3 a la punta de Moro<\/strong> on hi ha les restes de la caserna dels carabiners.<\/p>\n\n\n\n

El Cuerpo de Carabineros fue un cuerpo armado espa\u00f1ol cuya misi\u00f3n era la vigilancia de costas y fronteras, y la represi\u00f3n del fraude fiscal y el contrabando. Fue creado en 1829 y tras la Guerra civil, en 1940 fue integrado en la Guardia Civil. Durante la Guerra Civil, el Cuerpo de los Carabineros se aline\u00f3 fundamentalmente con el Gobierno de la Rep\u00fablica, siendo uno de los cuerpos donde menos apoyos tuvo el Golpe de Estado de julio de 1936, que posteriormente se convirti\u00f3 en la \u00e9lite del Ej\u00e9rcito republicano. Dado el papel que este cuerpo hab\u00eda jugado en el Bando republicano, tras la contienda la Ley de 15 de marzo de 1940 promulgada por la Dictadura franquista hace desaparecer el cuerpo de carabineros y lo integra en la Guardia Civil.<\/em><\/p>\n\n\n\n

El seu lema era: \u00abMoralitat, Lleialtat, Valor i Disciplina\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Passem per darrere sa garita fins a la costa, per la marina de can Roig,<\/strong> trobarem les restes d’un portell met\u00e0l\u2022lic. I just a la raconada localitzem la cova marina del Pilar<\/strong>, accessible nom\u00e9s per mar o rapelar els 10 m.
Continuem per la costa per\u00f2 sempre amb la mirada a l’interior per localitzar una figuera morta, amagada darrere un ullastre, que d\u00f3na nom a la cova Secret de la Figuera<\/strong>, que visitem. T\u00e9 un recorregut de no m\u00e9s d’un centenar de metres al final t\u00e9 una claraboia; una sortida a l’exterior tapada amb pedres, i just davall del forat un caramull de pedres que devia servir, temps enrere, per entrar i sortir de la caverna o per amollar els sacs. Un bon amagatai \u00absecret\u00bb per guardar de tot, curi\u00f3s perqu\u00e8 es troba molt a prop de la caserna dels carabiners\u2026. Per\u00f2 ja sa sap\u2026 tot t\u00e9 un preu.
Continuem fins arribar a sa cala des Serral, \u00abcoronada per una bestiesa m\u00e9s, un enorme xalet, propietat de Euroagrique de Comercio S.L. que segons el GOB es il\u2022legal i que en el seu moment va demanar que l’esbuquessin. Aquestes construccions \u00abil\u2022legals\u00bb s\u00f3n fruit d’una mala gesti\u00f3 municipal, i de la corrupci\u00f3 institucionalitzada i tan nostre que hi ha agut durant d\u00e8cades.<\/p>\n\n\n\n

Tornem a lo nostro, perqu\u00e8 volem anar a la cova-avenc des Serral<\/strong> o dels Contrabandistes,<\/strong> situada al costat ( NW) de la mansi\u00f3, per aix\u00f2 pugem per unes escales ( il\u2022legals) que condueixen a les cases i a la cova. La cova de dimensions de 30\u202fm de SW a NE, 58 m de NW a SE amb un desnivell de -40 m, destaca el seu llac interior<\/strong> que fou explorat a l’any 1996. A la boca m\u00e9s gran ( te dues grans boques) hi destacan a les parets multitud de vies d’escalada.<\/p>\n\n\n\n

Continuem per la costa vorejant la mansi\u00f3 fins arribar a cala Sequer<\/strong> o cala Salpella,<\/strong> despr\u00e9s passem per la petita cala Engana Pastor<\/strong>, per finalment arribar a la masificada cala Varques.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Sortim de sa cala pel cam\u00ed, amb la sorpresa de qu\u00e8 en arribar al final, trobem la portassa tancada amb cadena i pany. Ens digueren que el mat\u00ed estava oberta. M’he quedat uns segons pensatiu cercant un calificatiu que pogu\u00e9s definir aquest fet de tancar la porta a un cam\u00ed p\u00fablic i que duu a la mar, per\u00f2 no el trobo, el meu cervell no est\u00e0 tan contaminat i podrit com el de la persona que ha tancat les portes. Imaginau en el cas d’una emerg\u00e8ncia i no poder arribar al lloc\u2026 No ens queda m\u00e9s remei que sortir per un petit forat \u00abbutr\u00f3n\u00bb que la gent a anat fent a la paret per poder passar, amb el perill que aix\u00f3 suposa. Per\u00f2 sa mala llet no acaba aqu\u00ed, perqu\u00e8 el mateix que ha tancat tamb\u00e9 ha escampat cola pel forat i per la paret\u2026 amb l’intenci\u00f3 de putejar el m\u00e9s possible. .<\/p>\n\n\n\n

En arribar a la Ctra. Ma-4014 ens dirigim ( dreta) fins a l’aparcament, donant per acabada la ruta d’avui i fent unes merescudes chandis\u2026 Etc..<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n

\n
\"veure<\/a>
fotos<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n
\n
\"wikiloc\"<\/a>
Trakc<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n
<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/code><\/pre>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El camp de concentraci\u00f3 de So na Moixa es va obrir, segons David Ginard, l’any 1937, al setembre o l’octubre, segons A. Tugores. I es tanc\u00e0 a finals del 1942. Els ‘soldats treballadors’ \u00abduien a terme obres considerables d’inter\u00e8s p\u00fablic, com carreteres i camins\u00bb, i tamb\u00e9 obres militars. A So na Moixa hi havia 202 presos, la majoria eren bascs, duits del seu Pa\u00eds per intentar dessarralar-los en el possible ( fer el m\u00e9s mal possible… i no em vull estendre m\u00e9s). Tamb\u00e9 n’hi havia a Vistalegre i a l’Espinagar. El cam\u00ed dels Presos, no fou l’\u00fanic cam\u00ed que feren, tamb\u00e9 feren feina a la carretera de Son Josep, l’Hospitalet o l’Espinagar, fins a Portocolom.<\/p>\n
Read More...<\/a><\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1080,1076,1082],"tags":[1231,632,1224,1223,1225,1233,1218,1232,1217,1229,1216,1228,1226],"class_list":["post-5370","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espeleologia-rutes-2019","category-rutes-2019","category-senderisme-rutes-2019","tag-angel-de-cas-manescal","tag-cala-sequer","tag-cami-dels-presos","tag-camp-de-concentracio","tag-camp-de-concentracio-de-so-na-moixa","tag-cova-del-serral","tag-cova-des-serral","tag-cova-marina-del-pilar","tag-cova-secret-de-sa-figuera","tag-muntanya-grossa","tag-puig-de-so-na-moixa","tag-puig-del-diable","tag-son-maina"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5370","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5370"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5370\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7775,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5370\/revisions\/7775"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5370"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5370"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5370"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}