![\"\"](\"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/DSCF7046-1024x683.jpg\")
Data: 10.8.2019<\/p>\n\n\n\n
Torrent Pl\u00e0 de sa Talaia<\/h2>\n\n\n\n
Iniciem la ruta d’avui a l’aparcament del Santuari de la nostra Senyora de la Vict\u00f2ria. Encara que durant molt de temps el santuari fou conegut amb el nom Santuari de Fra Diego.<\/p>\n\n\n\n
La finca p\u00fablica de la Vict\u00f2ria se situa en la pen\u00ednsula d’Alc\u00fadia, tamb\u00e9 dita de la Vict\u00f2ria, que separa les badies de Pollen\u00e7a i d’Alc\u00fadia. Les dimensions d’aquest territori s\u00f3n 7 quil\u00f2metres de llarg\u00e0ria per 4 d’ampl\u00e0ria a la part m\u00e9s extensa. La finca t\u00e9 una superf\u00edcie de 1.010 ha. Pel que fa la vegetaci\u00f3, \u00e9s destacable el pinar que fa honor al top\u00f2nim de cap Pinar, a l’extrem de la pen\u00ednsula, avui en dia sa fet mal b\u00e9 pels incendis forestals i les grans ventades de l’any 2001. La costa \u00e9s rocosa i retallada en forma de penya-segats, amb alguna platjola com la de l’Illot i la de les Caletes a la banda de la badia de Pollen\u00e7a, i la del Coll Baix <\/strong>vora el cap de Menorca.<\/strong><\/p>\n\n\n\n L’origen del santuari es pot situar a l’any 1403, encara que l’aspecte actual data de la segona meitat del s. XVII, quan habitava aquest indret l’ermit\u00e0 fra Diego Garciam. L’any 1426 mor\u00ed fra Diego, i posteriorment, habitaren l’ermita fra Joan Coll i Gabriel pou, ja m\u00e9s tard a principis del segle XVI es relacionaren amb la Vict\u00f2ria els carmelitans d’Alc\u00fadia, dirigits per fra Antoni d’\u00c0vila.<\/p>\n\n\n\n Es curi\u00f3s que per un document del notari Guillem Blanch datat dia 24 d’abril de 1417 sabem que fra Diego es dedic\u00e0 a l’alqu\u00edmia quan habitava el lloc actualment conegut com a santuari de la Vict\u00f2ria. El document en q\u00fcesti\u00f3 refereix que el dia esmentat anaren a la cel\u00b7la de fra Diego el lloctinent del Regne, Pelais Unis, el mestre cirurgi\u00e0 Esteve Boyer i el notari. El motiu del viatge era recollir-hi aigua especial que en aquella ermita s’elaborava, a petici\u00f3 dels reis catalono-aragon\u00e8s Alfons el Magn\u00e0nim. Hi trobaren tres ermitans, als quals demanaren que els mostressin el lloc on Adoart de Bosia i fra Diego preparaven el preuat l\u00edquid. Un dels ermitans, fra Antoni de Xeya els mostr\u00e0 un forn que estava dins una caseta situada vora la torre, on es trobaven dos alambins amb les respectives ampolles, dins les quals hi havia aigua producte de destil\u00b7laci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n Interrogat l’ermit\u00e0 sobre l’\u00fas del l\u00edquid, contest\u00e0 que no ho sabia ben cert, perqu\u00e8 havia sentit a dir que era bo per guarir qualssevol malalties que fossin mortals. En resposta a una pregunta sobre quant de temps feia que l’alamb\u00ed estava enc\u00e8s amb aquelles ampolles, contest\u00e0 que en la passada festa de l’\u00c0ngel del Regne s’havien complert dos anys justs que estaven sobre el foc, constantment dia i nit. Quan fra Diego mor\u00ed, el poble assalt\u00e0 l’ermita a la recerca de l’or que, segons remors derivades de la fama d’alquimista, la gent pensava que hi trobarien. – – – – – – – –<\/p>\n\n\n\n Continuem, perqu\u00e8 encara esteim per l’ermita. Del mateix aparcament s’inicia una pista forestal (passa pel costat del restaurant El mirador de la Vict\u00f2ria), arribem a una barrera basculant als 2\u2032, despr\u00e9s un desviament a l’esquerra duu al paratge de ses Tres Creus<\/strong>. L’indret s’anomena el Calvari<\/strong>, on segons la tradici\u00f3 un pastor anomenat Joan Boi, quan es retirava un dissabte va trobar, entorn de l’any 1300, la Mare-de-D\u00e9u, continuem pujant direcci\u00f3 NE per la pista i als 15\u2032 arribem a un pal indicador, \u00e9s la bifurcaci\u00f3 (Esquerra) que duu a la Penya Roja<\/strong>, 358 m, un itinerari prou bonic, pero aquest no \u00e9s l’objectiu d’avui. Noltros continuem direcci\u00f3 cap a sa Talaia Vella<\/strong> o Talaia d’Alc\u00fadia, 446 m<\/strong>. 10′ despr\u00e9s ( uns 25′ des de l’inici), arribem al coll des Pedregaret, punt on comen\u00e7\u00e0 la nostra segona aventura \u00abFake\u00bb que ja comentar\u00e9 a la seg\u00fcent p\u00e0gina amb el t\u00edtol de torrent de l’Aladernar Fake.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Continuem en lleuger ascens per la pista fins a arribar al Pla de sa Talaia<\/strong>, f\u00e0cil de veure perqu\u00e8 \u00e9s la primera zona plana que trobem i perqu\u00e8 t\u00e9 un dip\u00f2sit d’aigua per combatre els incendis. Un bon lloc per descansar i beure aigua, molt recomanable amb les calors que fa, rosem els 40\u00b0. <\/p>\n\n\n
(Resumit de G. Munar Oliver, 1964, Notes extretes de Rotger, 195: 1-9; de Ventayol Suau, 1928: II 37-53; i de Munar Oliver, 1964, Camins i Paisatges, Gaspar Valero i Marti, de Les Fonts Ufanes, R. i J.J. de Ola\u00f1eta Editors. ) <\/p>\n\n\n\n
Just darrere el dip\u00f2sit d’aigua hi ha un tancat de fil ferro per\u00f2 que t\u00e9 una obertura per la qual podem passar a l’altre costat. Ja hem deixat el cam\u00ed de sa Talaia Vella.<\/strong> Sense cam\u00ed evident continuem direcci\u00f3 SE (esquerra) en lleugera davallada, passem per davall uns grans pins amb uns menjadors i una bassa eixuta. Superarem un pujol (loma) i despr\u00e9s ve una baixada per sa coma que forma sa torrentera, per ella arribarem a la cap\u00e7alera del primer bot de 26 m, ben equipat i f\u00e0cil sortida per despenjar-se. Aix\u00ed com anem baixant veim que a la part interm\u00e8dia vora una balma hi ha un fraccionament que noltros no utilitzem. Tenim dubtes que sa roca a on est\u00e0 col\u00b7locat sigui tosca i no estalagm\u00edtica.
Despr\u00e9s li segueix una zona molt oberta amb petits bots tots ells desgrimpables. Fins arribar al segon bot important de 14 m, seguit d’un de 25 m al que varem instal\u00b7lar un passam\u00e0, res m\u00e9s destacable fins a arribar al cam\u00ed G-221,<\/strong> on girem dreta i aviat arribem a l’aparcament de l’Ermita.<\/p>\n\n\n\n
![\"veure](\"http:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2014\/03\/flickr75.png\")
<\/a>![\"wikiloc\"](\"http:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2014\/03\/wikiloc75.png\")
<\/a>