![\"\"\/](\"http:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2014\/07\/icono-empleo-cuerda1.jpg\")
empleo manos.<\/p>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/Ses-Balandres-37-1024x683.jpg\")
<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\nData: 19.10.2019<\/p>\n\n\n\n
Ses Balandres ( Eivissa)<\/h2>\n\n\n\n
\u00abAquesta cala amagada i fascinant obsequia al caminant amb el contundent espectacle de la verticalitat de la seva naturalesa<\/p>\n\n\n\n
A Eivissa, no existeix catarsi m\u00e9s intensa que descendir en solitari fins a ses Balandres<\/strong>, zigzaguejant a trav\u00e9s dels penya-segats escarpats de Corona. <\/strong> <\/p>\n\n\n\n En paral\u00b7lel, la baixada transmuta en un involuntari viatge interior cap a la forma de vida de les generacions d’antany, en experimentar les dures condicions de vida que imposava el medi natural i els esfor\u00e7os que els pagesseos eivissencs afrontaven di\u00e0riament per a domar-lo a la seva manera i adequar-lo a la seva subsist\u00e8ncia. Una ruta a la mar des de les altures. D’aquella necessitat extrema \u00e9s fruit aquesta ruta inversemblant pel precipici, a la qual van anar incorporant escales de fusta i entenimentades, que avui ens permeten seguir els seus passos sense despe\u00f1arnos. Ells, no obstant aix\u00f2, no van concebre aquestes millores per la seva seguretat, perqu\u00e8 grimpant eren com a felins, sin\u00f3 per a poder escalar fins al pla sense necessitat d’usar totes dues mans. Aix\u00ed els quedava una lliure per a carregar el sac amb la pesca que havia quedat atrapada en les xarxes o en els hams dels palangres. Dos-cents metres d’altura que, des del m\u00e9s alt, semblen un disbarat i que es van superant pas a pas com en un viatge al centre de la terra, amb la difer\u00e8ncia que aqu\u00ed la lluminositat \u00e9s gaireb\u00e9 tan hipn\u00f2tica com els aclaparadors retalls de costa que s’obren entre la verdor dels pins i les mates. Miraculosament, arbres i matolls han tirat arrels en petits grapats de terra que els segles han anat acumulant entre plecs, esquerdes i racons, en la pedra viva del penya-segat. La verticalitat adquireix el seu significat m\u00e9s literal en l’\u00faltima etapa del descens, on nom\u00e9s un tram d’asim\u00e8trics sortints fruit del capritx de la naturalesa permet conquistar el s\u00f2l. A baix esperen les casetes- escar, a vegades enfonyades en el penya-segat, at\u00edpiques per les seves corbes i el mantell de pedres que les camufla. Formes suaus, sense angles ni brusquedats, concebudes per a esquivar en la mesura que sigui possible la viol\u00e8ncia de les tempestats de l’hivern. Nom\u00e9s per contemplar-les, ja val la pena l’esfor\u00e7.<\/p>\n\n\n\n I en l’horitz\u00f3, les dues Margalides<\/strong>: l’illot gran, m\u00e9s pr\u00f2xim, amb forma de mitja lluna i travessada per un enorme buit, que creuen sense contratemps embarcacions sense masteler com si s’endinsessin en una gruta marina amb forma de boca. I m\u00e9s allunyat el petit, semiamagat despr\u00e9s del germ\u00e0 major. Ses Balandres<\/strong> \u00e9s, efectivament, una altra Eivissa.\u00bb<\/p>\n\n\n\n Xescu Prats | Ibiza 09.07.2016<\/p>\n\n\n\n Aquesta seria una precisa descripci\u00f3 de l’entorn que em visitat. Per\u00f2 la ruta la comencem a l’aparcament que hi ha al llogaret de Santa Agn\u00e8s de Corona <\/strong>( Sant Antoni de Portmany – Eivissa). Comencem a caminar pel cam\u00ed des Pla de Corona<\/strong>, on ben aviat, als 500 m, passem per davant el fam\u00f3s pou de Corona<\/strong>. Darrerament ha pres el nom de pou d’en Bal\u00f3<\/strong> perqu\u00e8 la vella casa d’aquest nom es troba poc m\u00e9s amunt. Devora el pou es conserven restes de dues grans piques. La que t\u00e9 m\u00e9s a prop procedeix del pou de can Pep Vicent.<\/p>\n\n\n\n Just al seu costat a menys de 100 m, surt, una pista ( dreta) que en lleugera pujada passa per davant uns xalets, despr\u00e9s s’obri al bosc i es transforma en un tirany prou definit.700 m despr\u00e9s arribem a un encreuament, a la dreta veurem una cadena enmig de dos grans pins que a la tornada agafarem, per\u00f2 ara seguim recte, deixant a l’esquerra uns camps de conreu.<\/p>\n\n\n\n Quan hem caminat 400 m m\u00e9s arribem al punt clau. El tirany segueix endavant, per\u00f2 noltros hem de prendre dreta cap a una crivella, on les vistes s\u00f3n realment extraordinaris. La davallada s’intueix forta\u2026als pocs metres de comen\u00e7ar a davallar ens trobem amb una escala de fusta, ben conservada, que ens facilitar\u00e0 superar el ressalt.<\/p>\n\n\n\n Gaudim d’aquesta encisadora cala. Prosseguim descendint per aquest estret i aeri tirany. Aviat ens trobem amb les primeres maromes que ens faciliten el pas, encara que no fan falta. Prosseguim, ara per una cornisa, i tot seguit un passam\u00e0, seguit d’altres maromes, el terreny cada vegada m\u00e9s vertical. <\/p>\n\n\n\n El darrer tram \u00e9s el m\u00e9s atractiu. Unes maromes i cordes ens facilitaran els darrers metres totalment verticals no aptes pels que pateixen de v\u00e8rtigen.<\/p>\n\n\n\n Ja hem arribat als escars, alguns ben treballats i de certa bellesa. Aprofitem per recorre la cala, descansar, gaudir d’aquest regal de la natura i prendre forces per remuntar-lo.<\/p>\n\n\n\n El retorn ho feim desfent les passes fetes fins a arribar a l’encreuament amb la cadena entre els pins. Es tracta d’un tirany agradable que duu a una casa, per la que haurem de passar per davant el seu portal i seguit fins a arribar novament vora el pou de Corona<\/strong>. Prendre esquerra per la carretera asfaltada fins a l’aparcament.<\/p>\n\n\n\n Una ruta curta, per\u00f2 interesant, agradable i espectacular.<\/p>\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
La cala espera entre la Punta d’en Petroell <\/strong>i la Llosa de ses Balandres<\/strong> i avui \u00e9s accessible gr\u00e0cies a l’intricat corriol que van esbrossar els pescadors del pla de Santa Agn\u00e8s<\/strong>. Aquells supervivents de l’antiguitat m\u00e9s recent \u2013Eivissa va ser medieval fins abans-d’ahir\u2013, avui gaireb\u00e9 semblen herois o superhomes. La mateixa fortalesa que els va permetre escalonar les muntanyes emboscades amb bancals de pedra seca o navegar fins a \u00c0frica en min\u00fasculs pots a vela per a fer contraban, els va convertir aqu\u00ed en barranquistas. Van obrir una ruta a la mar des de les altures i aix\u00ed van obtenir peix fresc, en una zona tan a\u00efllada com Santa Agn\u00e8s.<\/strong><\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
![\"veure](\"http:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2014\/03\/flickr75.png\")
<\/a>![\"wikiloc\"](\"http:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2014\/03\/wikiloc75.png\")
<\/a>