Altura M\u00ednima: 9 m
Altura M\u00e1xima: 185 m
Tiempo Ascenso: 03:10
Tiempo Descenso: 02:39
Tiempo en movimiento: 02:39
Velocidad Ascenso: 175,1 m\/h
Velocidad Descenso: -177,0 m\/h
Velocidad media: 2,07 km\/h
Velocidad en Mov.: 4,43 km\/h
Velocidad M\u00e1xima: 28,8 km\/h<\/p>\n\n\n\n
![\"\"](\"http:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/senderimso-1024x1024.png\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/9e09668c-8882-408c-9571-f4cc055e6e42-1024x768.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/cueva-de-es-culleram.jpg\")
Data: 24.10.2019<\/p>\n\n\n\n
Ses Formigues, cova des Culleram, i far de Punta Grossa ( Eivissa)<\/h2>\n\n\n\n
Iniciem aquesta atractiva ruta a la cala de Sant Vicent<\/strong>, al NE de l’illa d’Eivissa. Aparcament de l’esquerra i comencem a caminar pel carrer que puja a diferents urbanitzacions. Als 150 m arribem a un encreuament, on girem esquerra direcci\u00f3 cap a l’Urbanitzaci\u00f3 d’All\u00e0 Dins<\/strong> Despr\u00e9s de 300 m arribem a una rodona, continuem recte, i 100 m m\u00e9s endavant, on un panell ens indica l’entrada la dita urb. sortim del carrer asfaltat per un tirany que surt de l’esquerra. Ara seguirem aquests tirany durant les primeres hores de ruta. Vorejant aquesta costa verge. <\/p>\n\n\n\n A partir de l\u2019extrem de la punta Gross<\/strong>a, la costa canvia de direcci\u00f3 i d\u00f3na pas a tot un tram obert cap al NE fins a la punta de Cala des Jonc<\/strong>, conegut gen\u00e8ricament com es Clot des Llamp <\/strong>, on se succeeix la pres\u00e8ncia de coves, puntes i petites raconades. S\u2019hi situen, en primer lloc, els dos esculls de ses Deixes<\/strong>, que es troben abans d\u2019entrar a dues cales amples separades per ses puntes des Forn<\/strong> (on hi ha una gran cova amb el mateix nom), com \u00e9s sa Penya Blanca<\/strong>, de vores espadades i a la part superior de la qual s\u2019ubica la urbanitzaci\u00f3 All\u00e0 Dins<\/strong>, i es Clot des Llamp<\/strong>, oberta a gregal; despr\u00e9s, la costa \u00e9s dominada per elevats penyals que miren a llevant, raconades com es cal\u00f3 des Moltons<\/strong> (on desemboca el torrent des Ullastres) i petits esculls abans de l\u2019ampla punta de Cala des Jonc<\/strong>, que s\u2019allarga cap al NE formant un terreny molt baix. Despr\u00e9s de passar uns petits esculls, s\u2019entra en una profunda cala llarga i estreta del mateix nom, tamb\u00e9 anomenada s\u2019Aigua Dol\u00e7a<\/strong> i, per l\u2019O, la tanca la punta des Cap Negret<\/strong>. A partir d\u2019aqu\u00ed, la l\u00ednia de costa comen\u00e7a a dirigir-se cap a mestral a trav\u00e9s des Forn d\u2019en Roig,<\/strong> una balma allargada producte de l\u2019erosi\u00f3 de la mar, i continua per una zona de roques planes i estratificades amb un perfil m\u00e9s o menys rectilini fins al pas de s\u2019Escullat<\/strong> , format entre l\u2019illot que porta el mateix nom i la punta de ses Formigues<\/strong>, una altra punta ampla i plana que t\u00e9 una part coberta amb pinar molt castigat pel vent per\u00f2 adaptat al medi, mentre que una altra part \u00e9s baixa, pedregosa i pelada a causa del salnitre que contenen els esquitxos de l\u2019onatge dels vents de mestral, tramuntana i gregal. M\u00e9s al N, hi ha els illots o esculls de ses Formigues. <\/strong>La punta de ses Formigues<\/strong> protegeix la cala d\u2019Emboscar<\/strong> dels vents de gregal i llevant, una raconada, per\u00f2, que queda exposada als vents de tramuntana i ponent. <\/p>\n\n\n\n Arribem a l’asfalt, prenem dreta i passem per davant una casa, continuem fins arribar a un encreuament. Just a l’esquerra surt una pista direcci\u00f3 a la cova des Culleram,<\/strong> per\u00f2 abans, continuem recte per pujar uns metres que en fa de mirador sobre el llogaret de sa Cala (Esgl\u00e9sia, escola i restaurant). Tornem enrere i prenem per la pista de la cova des Culleram.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s de visitar sa cova, avui romana tancada, continuem pel tirany que baixa escalonat fins a la carretera de sa cala de Sant Vicent. En trepitjar l’asfalt prenem esquerra, direcci\u00f3 a sa cala i als 200 m agafem una pista que baixa per la dreta i travessa una torrentera, passarem per avant un pi amb una soca molt curiosa, despr\u00e9s un encreuament de camins, hem de prendre el de l’esquerra senyalitzat amb una balisa ( n\u00fam. 10) com a ruta 1, per la que continuarem caminant. En arribar a una casa (dreta) agafarem la pista de la dreta en lleugera pujada. Uns metres mes endavant arribem a un cam\u00ed asfaltat, prenem esquerra, i arribem a la carretera de Sant Carles, la creuem i seguim recte fins a arribar a sa Cala. Prenem esquerra pel passeig fins al final que ens deixa al parking.<\/p>\n\n\n\n Ara comencem el segon tram diferenciat de la ruta, el del Far de Punta Grossa<\/strong>. Agafem el cotxe i pugem el carrer que abans hem fet a peu, per\u00f2 en arribar a l’encreuament que a l’esquerra indica l’Urb. d’All\u00e0 Dins<\/strong>, ara continuem dreta per aquesta curta carretera amb fant\u00e0stiques vistes sobre sa Cala. Anirem passant per denvat xalets i en arribar a una corba (esquerra) de 180\u00b0 hem d’estar atents perqu\u00e8 just a la dreta s’inicia un carrer amb un disc de prohibit passar\/circular, pujam per ell uns 20 m fins a la primera corba on podem deixar el cotxe. Ara continuem a peu 200 m, fins on s’ha acaba el carrer. A s’enfront veurem una barrera que dona acc\u00e9s a una pista de tenis, id\u00f2 just a la seva esquerra, entre dos tancats de reixa (aquest detall \u00e9s molt important)<\/strong>, han deixat un \u00abpassad\u00eds\u00bb pel que hem de caminar passant pel costat de sa pista de tenis, fins que s’ha acaba la reixa i s’obri a la mar. Baixem uns escalons i ens situem a l’antic cam\u00ed del far, avui en dia el tram fins a sa Cala s’ha convertit en privat e impossible d’anar.<\/p>\n\n\n\n Caminem per aquest antic cam\u00ed. Passarem per davall una gran creu ( esquerra), La creu, de fusta, t\u00e9 unes mesures aproximades de 1\u201950 x 1 metre i est\u00e0 situada a una altura d’uns 10 metres sobre el cam\u00ed, per la qual cosa l’acc\u00e9s \u00e9s complicat. No obstant aix\u00f2, el crucifix es troba en un punt on el cam\u00ed encara \u00e9s ample i es conserva relativament b\u00e9, en comparaci\u00f3 amb el cam\u00ed que m\u00e9s endavant pr\u00e0cticament es difumina, i aix\u00ed com anem avan\u00e7ant el cam\u00ed es troba desfet i a vegades perill\u00f3s, en qualque tram s’ha de fer un passet delicat i aeri. Convertit avui en dia en una cornisa. Despr\u00e9s d’uns 1.400 m arribem al far de Punta Grossa,<\/strong> totalment destru\u00eft, destaca un enorme aljub la torre i part de l’escala. Ses vistes s\u00f3n realment extraordinaris. Despr\u00e9s de descansar i fer unes fotos, iniciem el retorn pel mateix cam\u00ed fins al cotxe.<\/p>\n\n\n\n \u201c\u00c9s el far m\u00e9s desconegut de les Piti\u00fcses. Un niu d’\u00e0guiles en els confins de Sant Joan, m\u00e9s enll\u00e0 de la Cala de Sant Vicent<\/strong>. Fins a l’1 d’agost de 1916, el feix de la seva llum blanca, que aconseguia 15 milles n\u00e0utiques mar endins, va advertir als navegants de la pres\u00e8ncia de terra, de l’escarpada costa d’\u00e9s Cap des Llamp<\/strong> i dels dos esculls que hi ha sota el penya-segat. Despr\u00e9s de 46 anys de servei i substitu\u00eft pel far de Tagomago<\/strong>, el far de sa Punta Grossa <\/strong>quedava abandonat, a la merc\u00e8 dels elements i del pas del temps, l’1 d’agost de 1916.
Poc a poc anem guanyant altitud, fins coronar el colladet que separa la costa i ses Formigues, iniciem una lleugera davalla cap al Pla de ses Formigues<\/strong>, on trobarem una cisterna i una era. Continuem pel tirany de l’esquerra, per a despr\u00e9s prendre pel de la dreta, passant per uns camps de conreu direcci\u00f3 a unes cases. Aquest tram forma part de la ruta 1.1 de l’Ajuntament de Sant Joan de Labritja.<\/strong><\/p>\n\n\n\n
Els indicis m\u00e9s antics de pres\u00e8ncia humana a Sant Vicent de sa Cala<\/strong> pertanyen al jaciment arqueol\u00f2gic de la cova des Culleram<\/strong> , que \u00e9s un dels m\u00e9s destacats en el context del m\u00f3n feniciop\u00fanic. Aix\u00ed ho demostra la troballa, el 1907, de centenars de figures i fragments de terracota corresponents als s. IV-II aC, a c\u00e0rrec de membres de la Societat Arqueol\u00f2gica Ebusitana<\/strong> encap\u00e7alats per Joan Roman Calbet . El 1909, Antonio Vives y Escudero identific\u00e0 un estrat, inferior al corresponent a les figuretes p\u00faniques, en qu\u00e8 es trobaren cer\u00e0miques prehist\u00f2riques de l\u2019edat del bronze. Sembla que a partir del s. IV aC la cova esdevengu\u00e9 un lloc sacre i, per tant, de peregrinaci\u00f3 de fidels. Certament, al s. III aC la cova s\u2019erig\u00ed com a santuari dedicat a Tanit <\/strong>segons el culte organitzat per un grup de sacerdots, que es fa pal\u00e8s amb el conjunt de representacions de la deessa de Cartago<\/strong> constitu\u00eft per m\u00e9s de 2.000 exvots o ofrenes en forma d\u2019estatuetes de terracota. <\/p>\n\n\n\n
Per a arribar avui fins a l’edifici cal tenir l’agilitat d’una cabra entrenada en \u00e9s Vedr\u00e0<\/strong> i rec\u00f3rrer un cam\u00ed de gaireb\u00e9 dos quil\u00f2metres que recorre la paret del penya-segat. A vegades, la sendera no mesura m\u00e9s de dos pams i en alguns trams ha quedat parcialment obstru\u00eft pels despreniments de la muntanya. Cada nova tempesta deixa noves cicatrius en la senda. I quan, per fi, s’arriba al penyal en el qual es troba el far, encara cal creuar el pont que es va aixecar per a accedir a la construcci\u00f3, tan desgastat que hi ha gaireb\u00e9 tres metres en els quals pr\u00e0cticament cal convertir-se en un funambulista sobre la mar. Abans de res aix\u00f2, un no pot per menys que preguntar-se com va haver de ser, m\u00e9s d’un segle enrere, arribar fins all\u00ed, obrint cam\u00ed en el penya-segat de sa Punta Grossa <\/strong>(o \u00e9s Cap des Llamp), per a construir un far en un balc\u00f3 sobre la mar, a m\u00e9s de 40 metres d’altura.<\/p>\n\n\n\n
El t\u00e8cnic en sistemes d’ajudes a la navegaci\u00f3 de l’Autoritat Portu\u00e0ria Javier P\u00e9rez d’Ar\u00e9valo, especialitzat en la hist\u00f2ria dels senyals mar\u00edtims, m\u00e9s concretament de Balears, explica que les condicions mai van ser molt favorables per als tres torrers que van ser destinats a sa Punta Grossa. \u00abAl principi, havien d’alternar-se per a anar a Sant Joan a recollir la correspond\u00e8ncia, a peu i durant 15 quil\u00f2metres de recorregut. En una ocasi\u00f3, els van atracar\u00bb. Els tres primers farers van ser Juan Roig Ferrer, Miguel Massanet i Miguel Guerra Nadal.<\/p>\n\n\n\n
La hist\u00f2ria del far de sa Punta Grossa<\/strong> \u00e9s una hist\u00f2ria d’infortuni, la d’un far d’inicis controvertits en el qual l’enginyer Emili Pou<\/strong>, el mateix que va projectar molts altres senyals mar\u00edtims de les illes, es va entossudir a pesar que, ja en aquells dies, l’any 1847, va haver-hi partidaris de triar l’enclavament de Tagomago <\/strong>per a instal\u00b7lar la llanterna. Les veus discrepants apuntaven al fet que la llum en Tagomago donaria millor servei als pescadors. No obstant aix\u00f2, es va triar l’empla\u00e7ament de sa Punta Grossa, <\/strong>malgrat les dificultats, que comen\u00e7aven per la necessitat d’obrir cam\u00ed en la llarga punta del cap i haver de transportar, per via mar\u00edtima, els materials de construcci\u00f3 que despr\u00e9s havien de ser hissats per l’escarpada orografia del penyal. A aix\u00f2 es van sumar una epid\u00e8mia de c\u00f2lera que va delmar la plantilla d’obrers i un obligat canvi de les pedreres subministradores en comprovar-se que el material que s’estava usant era de p\u00e8ssima qualitat. Per fi, al desembre de l’any 1867, just dues d\u00e8cades despr\u00e9s de ser projectada, l’obra va quedar finalitzada, i els primers torrers es van instal\u00b7lar en l’edifici a mitjan 1868. Per\u00f2 encara va caldre esperar dos anys degut, segons indica P\u00e9rez de Arevalo, a retards en la construcci\u00f3 \u00abde l’aparell de tercer ordre fabricat per la casa Chance Brothers\u00bb. <\/p>\n\n\n\n
Amb el far ja en funcionament, es va arribar a la convicci\u00f3 que l’illot de Tagomago era el lloc idoni per a instal\u00b7lar en la zona una llum per als navegants. Va caldre rendir-se a l’evid\u00e8ncia i, en els inicis del segle XX, projectar un nou far, en \u00e9s Cap de Xaloc de l’illot. <\/strong>Es va inaugurar en 1914, quatre mesos despr\u00e9s que esclat\u00e9s la Primera Guerra Mundial. La torre de sa Punta Grossa<\/strong> encara va seguir un parell d’anys en funcionament fins a apagar-se per sempre. Avui, sense llanterna i amb la torre esdentegada, aguanta amb fermesa l’embat de vent i aigua; el revestiment de les parets ha desaparegut deixant a la vista les pedres i a l’interior la naturalesa s’ha obert cam\u00ed. El far de sa Punta Grossa, <\/strong>el del ritme m\u00e9s lent de les costes de Balears, est\u00e0 condemnat a caure pedra a pedra amb la mateixa cad\u00e8ncia flegm\u00e0tica amb la qual es va construir i amb la qual va il\u00b7luminar les nits de la costa de Sant Joan.\u201d
Cristina Amanda Tur | Diari Eivissa 12.06.2015<\/p>\n\n\n
![\"veure](\"http:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2014\/03\/flickr75.png\")
<\/a>![\"wikiloc\"](\"http:\/\/doblevuit.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2014\/03\/wikiloc75.png\")
<\/a>